La presència de l’oli bètic a la Gallia Narbonensis

Eduard Garrote Sayó

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

TESIS DOCTORAL

La presència de l’oli bètic a la Gallia Narbonensis.

Doctorant: Eduard Garrote Sayó

Director i Tutor: José Remesal Rodríguez.

Co-Director: Lluís Pons Pujol.

Programa de doctorat: H0N01 Societat i Cultura. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia

Universitat de Barcelona 2015

En la portada:

Foto de la Statio número 32 del pòrtic de les Corporacions a Òstia. 

La presència de l’oli bètic a la Gallia Narbonensis.

ÍNDEX

1.- Introducció. Metodologia. Objectius i Agraïments. 9

2.- Context històric. 11

2.1.- Antecedents. La Gallia Transalpina. 11

2.2.- L’organització augustea i la Lex provinciae. 13

2.3.- Italia verius quam provincia (H. N., 3, 31).

Urbanització en època júlio-clàudia. 13

2.4.- L’evolució del centres urbans de l’època flàvia a l’època severiana. 15

2.5.- Narbo Martius, caput provinciae. 16

3.- Corpus de segells de Dressel 20 trobats a la Gallia Narbonensis. 19

3.1.- El grup d’investigació CEIPAC. 19

3.2.- Organització del corpus. 20

3.3.- Gràfics i taules relatius al corpus. 211

3.3.1. Gràfics del corpus, amb i sense derelictes 211

3.3.1.1. Corpus de la Gallia Narbonensis amb derelictes. 211

3.3. 1.2. Corpus de la Gallia Narbonensis

sense derelictes. 212

3.3.2. Llocs de producció de la Bètica de les marques del corpus. 213

3.3.2.1. Llocs de Producció a la Bètica per conventus. 215

3.3.2.1.1. Astigi 216

3.3.2.1.2. Corduba 217

3.3.2.1.3. Hispalis 218

3.3.3. Distribució per conventus a la Gallia Narbonensis. 221

3.3.3.1. Astigis a la Gallia Narbonensis. 221

3.3.3.2. Corduba a la Gallia Narbonensis. 222

3.3.3.3. Hispalis a la Gallia Narbonensis. 223

3.3.4. Gràfics i taules estadístiques relatives al corpus sobre

les marques del Llocs de Troballa més importants a la Bètica. 225

3.3.4.1. Alcolea del Río (Hispalis) 228

3.3.4.2. El Temple (Corduba) 230

3.3.4.3. Huerta del Río (Hispalis) 231

3.3.4.4. La Catria (Hispalis) 233

3.3.4.5. Las Delicias (Astigi) 235

3.3.4.6. Malpica (Astigi) 237

3.3.5. Gràfics estadístics relatius al corpus sobre les marques

del Llocs de Troballa més importants a la Gallia Narbonensis. 240

3.3.5.1. Ardèche 240

3.3.5.2. Arles 241

3.3.5.3. Genève 242

3.3.5.4. Golfe de Fos 243

3.3.5.5. Narbonne 244

3.3.5.6. Nimes 245

3.3.5.7. Orange 246

3.3.5.8. Sainte-Colombe 247

3.3.5.9. Saint-Romain-en-Gal 248

3.3.5.10. Toulouse 249

3.3.5.11. Vienne 250

3.3.6. Rutes de distribució de l’oli Bètic. 253

3.3.7. Evolució Cronològica. 254

3.3.8. Mapes i gràfics realitzats en el marc del projecte EPNet. 257

3.3.9. Mapes de les terrisseries a la Bètica. 262

3.3.10. Mapa de la Gallia Narbonensis 270

4.- Deduccions generals. 271

4.1. Deduccions del corpus 271

4.2. Deduccions i breu descripció dels gràfics i taules del corpus. 280

5.- Bibliografia. 287

6.- Índexs relatius al corpus. 311

6.1. Índex de fonts 311

6.2. Índex general per nombre. 313

6.3. Índex general alfabètic de segells. 373

6.4. Índex general dels Llocs de Trobada. 432

 

  9

1.- Introducció. Metodologia. Objectius i Agraïments.

Estem parlant d’un llunyà desembre de l’any 1991 quan vaig conèixer el grup

d’investigació CEIPAC (Centro para el estudio de la interdependencia provincial en la

Antigüedad Clásica) i el seu director, el Prof. José Remesal Rodríguez.

La idea de treballar sobre epigrafia amfòrica per obtenir història econòmica de

l’Antigüetat mitjançant dades arqueològiques i epigràfiques em va fascinar des de un

primer moment. Des d’un primer moment vaig començar a treballar sobre l’epigrafia

amfòrica de les Dressel 20 trobades a la Gallia Narbonensis. Posteriorment a l’octubre

de l’any 1995 presentava la meva Tesi de Llicenciatura titulada “L’oli bètic a la Gallia

Narbonensis: departaments de l’Estat Francès dels Pyrenées-Orientales, de l’Aude, i de

l´Hérault.

Durant els últims 20 anys he anat recopilant marques d’àmfores sobre Dressel 20

que ha estat la base per confeccionar el corpus que incorporo a la present tesi. En aquest

període llarg de temps he publicat diversos articles relacionats amb el treball que

presento que he relacionat a la bibliografia de la tesi.

El corpus de segells és el motor del meu estudi ja que tot gira al voltant d’aquest.

No he volgut tornar a explicar com eren les àmfores Dressel 20, ni com es marcaven ja

que això ho han fet altres investigadors en els darrers anys.

He volgut que els protagonistes fossin només els segells sobre àmfores ja que

ells ens aporten per si sols una informació molt valuosa per conèixer millor l’economia

romana, però les seves peculiaritats fa que el seu estudi tingui que plantejar-se d’una

forma diferent.

El corpus de segells de la meva tesi està compost per 1539 marques trobades per

la tota la Gallia Narbonensis, aquest elevat número fa que sigui el corpus de segells

sobre àmfores Dressel 20 més gran en una província romana receptora d’oli bètic.

Una de les raons més importants d’aquest treball és la recopilació d’unes

marques que han estat publicades moltes vegades en articles de poca difusió i que

gràcies a introduir-se en un corpus general fa que aportin una informació que no

donaven quan estaven aïllades.

  10

Un altre objectiu del meu treball es demostrar quins circuits comercials es van

fer servir per transportar oli bètic i quins ports marítims o fluvials van ser els meus

importants per aquestes intercanvis comercials.

Gràcies al corpus també podem explicar quins eren els centres productors de les

àmfores bètiques trobades a la Gallia Narbonensis i quina és la cronologia dels segells

que predomina.

Aprofito l’ocasió per agrair l’ajuda inestimable per la culminació d’aquest

treball del meu director-tutor de la tesi, el Dr. José Remesal Rodríguez, el meu amic i

codirector de tesi, el Dr. Lluís Pons Pujol. També no puc oblidar-me del Dr. Piero Berni

Millet i del Dr. Antonio Aguilera Martín. I per últim a tots els components del CEIPAC

que he conegut aquests últims anys, sobretot en aquest últim període a Jordi Pérez

Gónzalez i a Joan Rodríguez Segura que sense la seva empenta no hagués pogut

finalitzar la tesi.

També no puc oblidar-me dels arqueòlegs o conservadors de museus francesos

que sempre em van tenir les portes obertes per poder estudiar els seus materials. A tots

els agraeixo el seu temps i la seva ajuda.

  11

2.- Context històric.

2.1.- Antecedents. La Gallia Transalpina.

Malgrat que la nostra tesis té una clara voluntat d’història econòmica, ja que

evidentment el corpus dels segells sobre Dressel 20 hi té un pes específic important,

creiem convenient dedicar un capítol a emmarcar històricament aquesta província.

A principis del s. III a.C. Massàlia és una de les grans potències de la

Mediterrània Occidental. El seu port és important: hi arriben produccions ceràmiques de

Campània o de Magna Grècia, àmfores vinàries de Rodes, així com carregaments

d’estany de Bretanya i d’Armòrica. I, a més a més, comercia amb les seves pròpies

produccions ceràmiques i vinàries amb la resta del Migdia francès, rebent a canvi tota

una sèrie de productes que no han deixat rastre com els cereals, bestiar, pells o sal.

Sabem que està exempta, pel tractat conclòs amb Roma a principis del s. IV a.C., de

pagar drets d’aduana en territori romà. No es possa en dubte que ha aconseguit, per la

força o per la negociació, una chora considerable, com una extensió urbana enorme, 50

ha., en relació a les altres ciutats de la regió que no passen de les 5 ha. Així mateix, ha

fondat d’altres centres com Agathè (Agde), Tauroeis (Le Brusc, Var), Olbia (prop

d’Hyères, Var), Antipolis (Antibes), Nikaia (Nice).

Després de la II Guerra Púnica i després de la creació de les províncies hispanes

(197 a.C.), es fa patent la inseguretat de les vies terrestre i marítima entre Massàlia i

Roma. Per una banda, les incursions púniques des d’Hispània cap a Itàlia ja ho havien

evidenciat, però una sèrie de fets encara ho posen més de relleu (Titus Livi, XL, 18, els

massaliotes es queixen a Roma de les activitats dels pirates lígurs; Polibi, XXXIII, 8-11,

dos pobles lígurs assetgen els enclaus de Nice i Antibes), reaccionant el Senat sempre a

favor del seu aliat massaliota. Relacionat amb això bascula el debat sobre si el Rosselló

i el Llenguadoc van formar part ja a la primera meitat del s. II a.C. del territori romà,

que és una hipòtesis de Mommsen a la que no s’ha donat gaire crèdit, malgrat haver-hi

molts arguments al seu favor1.

                                                            1 Una excel·lent síntesi sobre aquest debat a Goudineau (1978), pp. 686-687.

  12

Durant els anys 220-125 a.C. es constata un vigorós augment de les relacions

comercials amb Itàlia. Les àmfores itàliques suplanten progresivament les ànfores

massaliotes, la ceràmica campana inunda tot el Migdia francès i es comença a imitar, la

circulació monetària s’intensifica, els centres urbans creixen (muralles de Massàlia).

Ara és quan es començà a produir oli de manera industrial (premses d’Entremont i de

La Courtine, Var).

La guerra de conquesta de la província es produeix entre 125 - 121 a.C.2. La

nova província de la Gallia Transalpina es creà en un moment indeterminat entre la fi

de les hostilitats i la fundació de la seva capital, Narbo Martius el 118 a.C.3. La inserció

definitiva d’aquests territoris en l’òrbita romana implicà lògicament una explotació més

intensiva de l’agricultura (especialment el vi i l’oli), l’augment de les importacions

itàliques, així com el pagament de tribut i corvees (Ciceró, Pro Fonteio)4. Aquesta nova

situació va beneficiar sens dubte a l’aristocràcia indígena afavorida per Roma.

Durant el govern de Cèsar, malgrat els dubtes inicials (BG, I, 6) va rebre de la

Transalpina una gran ajuda ja que va poder reclutar-hi tropes (I, 7) i alguns pobles, com

els helvis i els al·lòbroges van enfrentar-se de motu propio als exèrcits federats de

Vercingetòrix (VII, 65). En contraprestació i agraïment, Cèsar els hi atorgà: el dret llatí

a moltes comunitats (N.H., III, 4, 36-37), va ampliar els privilegis de Massàlia (BC, I,

35), va fundar Apta Iulia5, potser es fundà en aquest moment Forum Iulii (Fréjus; BC, I,

35)6. Però durant la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu, Massàlia pretenia mantenir-se

neutral, fet que no és possible en un moment de màxima tensió política; Cèsar l’assetja

durant varis mesos i la venç (BC, I, 34-36, 56, 58; II , 1-17, 22; Lucà, Pharsalia, 298 i

ss), perdent aquesta ciutat el tresor, l’exèrcit, les armes, els vaixells i gran part de la seva

chora, i conservant tant sols la seva autonomia (Strab., IV, 1,9)7.

Entre la tardor del 46 a.C i els idus de març del 44 a.C., el pare del futur

emperador Tiberi, Tiberius Claudius Nero, és enviat a la Gàl·lia per a deduir colònies

                                                            2 Roman, Roman, Y. (1997), pp. 383-390. 3 Idem, pp. 390-395. 4 Hackl (1988); Godineau (1990), pp. 69-72; Hermon (1993). 5 Gascou, Leveau, Rimbert (1997). 6 Gascou, Janon (1985); Chastagnol (1990). 7 Godineau (1990), pp. 346-349; Chastagnol (1992); Gascou (1994), Roman, Roman, Y. (1997), pp. 455-465.

  13

de ciutadans romans, entre els que Arlés i Narbona (Suet. Tib., 4, 2)8. Desde el punt de

vista administratiu, la transalpina no disposa ara d’un governador propi ja que amb el

govern de Lèpid (43-42 a.C.) apareix vinculada amb Hispania i amb el govern de Marc

Antoni (42-40 a.C.) i després amb Octavi, es vincula amb les Galliae.

2.2.- L’organització augustea i la Lex provinciae.

Agripa, ca. l’any 40 a.C. va fer una primera visita a aquesta província per

ocupar-se d’assentar en ella a veterans dels exèrcits d’August. Així s’expliquen les

deducions militars de Béziers (36 a.C.) i Orange (35 a.C.) i les deduccions colonials de

Apt, Carpentras, Carcasonne, Ruscino i Vienne. L’últim acte d’aquest programa va ser

la creació d’una colònia ex viritim a Forum Iulii (després d’Actium, entre els anys 29-27

a.C.)9.

Sota August, Nîmes va esdevenir colònia romana amb el nom de colonia

augusta Nemausus, així com també Avignon (colonia Iulia Avennio), Riez (colonia

Iulia Augusta Apollinaris Reiorum), Aix-en-Provence et Glanum (CIL XII, 4379).

Quan August passà per Narbo durant l’any 27 a.C. (Titus Livi, Per. 134; Dió

Cassi, 53, 22, 5), reorganitza tota la Gàl·lia i és ara que molt probablement es dotà a la

Transalpina d’una nova formula provinciae, rebent el seu nom definitu de Narbonensis,

per la seva capital. La formula provinciae que ens ofereix Plini (H.N., 3, 31-37) és un

texte d’època flàvia però que sens dubte es basa en un altre d’època d’August (27-23

a.C.), com ha demostrat Christol10. Desde el 22 a.C esdevé una província senatorial i per

tant inerme (Dió cassi, 54, 4, 1). L’altra estada d’August a Narbo fou més llarga, el

període 16 – 13 a.C.11.

2.3.- Italia verius quam provincia (H. N., 3, 31). Urbanització en època júlio-clàudia.

Plini el Vell deia a la dècada dels anys seixanta del s. I d.C. que la Narbonensis

era una Italia més enllà dels Alps. Els motius essencial era l’alt grau de romanització de                                                             8 Esperandieu (1929); Vismara, Caldelli (2000). 9 Gros (2008), pp. 24-25. 10 Christol (1994). 11 Abascal (2006), p. 65-66.

  14

la seva població i de les seves moltes ciutats que creaven una xarxa densa com la de la

península itàlica.

Per a constatar que no tota la província anava al mateix ritme en quant a

l’establiment de l’urbanisme regular propi del modus vivendi romà comentarem els dos

casos extrems de Glanum i de Vasio. Glanum, propera a Arles, ja era des d’època

cesariana una ciutat de dret llatí i probablement entre els anys 22-14 a.C., havia

esdevingut colònia llatina (CIL XII, 4379). El seu urbanisme a mitjants del s. I a.C. era

ja destacable, amb un centre comercial i administratiu de tradició hel·lenística (àgora

trapezoïdal, pòrtics, “bouleutérion” i disposava d’una superfície habitada de 20 ha.12. A

la dècada dels anys 20-10 a.C. es va construir un nou fòrum: una plaça quadrangular

envoltada de pòrtics i tancat al Nord per una basílica; completava el dispositiu foral una

curia i unes petites termes. Cal esmentar també l’arc de triomf, situat sobre la mateixa

línea del pomerium de la ciutat i molt famós pels baixos relleus que el decoren13. Per

altra banda, Vasio (Vaison-la-romaine), també era una ciutat de dret llatí des d’època de

Cèsar, però el seu urbanisme no és en absolut regular i les residències domèstiques que

la formen no adopten els elements propis de les domus urbanes (atri i peristil) fins a

finals del s. I d.C. No hi ha basílica –no s’ha trobat fins avui-, ni fòrum, tan sols el

teatre, amb capacitat per a 7000 espectadors, amb una impressionant galeria de retrats

oficials d’emperadors (Claudi, Domicià, Hadrià), ens indica que ens trobem en una

ciutat romana14. Entre aquests dos casos, en la rica i ben romanitzada Narbonensis, hi

podem trobar tota una sèrie de fòrmules intermitjes: Arles (colonia Iulia Arelate

Sextanorum)15, Orange (colonia Iulia Firma Secundanorum Arausio)16, Fréjus (Forum

Iulii Octavanorum colonia Pacensis Classica)17, Béziers (colonia Iulia Septimanorum

Baeterrae)18, Aix (Aquae Sextiae Salluviorum)19, Nîmes (colonia Augusta Nemausus)20,

Vienne (colonia Iulia Augusta Florentia Viennensium)21, Apt (Apta Iulia)22, Toulouse

                                                            12 Gros (2008), p. 33. 13 Augusta-Boularot et alii (2004). 14 Godineau (1984). 15 Droste (2003); Rouquette (2008), esp. p. 105-210; Gros (2008), pp. 40-50. 16 Gros (2008), pp. 50-54. 17 Rivet et alii (2000); Gros (2008), pp. 54-57. 18 Clavel (1970); Gros (2008), pp. 57-59. 19 Guyon et alii (1998); Gros (2008), pp. 59-62. 20 Fiches, Veyrac (1996); Gros (2008), pp. 62-69. 21 Pelletier (2001); Gros (2008), pp. 69-72. 22 Gros (2008), pp. 72-73.

  15

(Palladia Tolosa)23, Alba-la-Romaine (Alba)24, Chateau-Roussillon (colonia Iulia

Ruscino)25.

2.4.- L’evolució del centres urbans de l’època flàvia a l’època severiana.

L’extraordinari desenvolupament urbà i edilitari que es produí a la Narbonensis

després de l’estada d’August a Narbo durant els anys 16-13 a.C. no es va tornar a donar.

En el segle I i II d.C. caldria distingir dues etapes: la primera, que abraçaria els

principats de Vespasià a Domicià, té com a protagonista la institucionalització del culte

“provincial” i l’aparició de nous edificis d’espectacles. Cal indicar també que el període

flavi a la narbonesa no és tant important com a les províncies hispanes on s’ha constatat

una gran proliferació de municipis de dret llatí, però es data en aquesta època el cadastre

d’Orange26 que és l’exponent més destacat d’una reorganització territorial general. La

segona fase coincidiria amb el principat d’Hadrià: les elits provincials27 del moment

demostraren amb la pràctica de l’evergetisme la seva riquesa així com la seva adhesió a

l’emperador i als valors de la romanitat28. Finalment, a l’època severiana no s’ha

detectat una gran activitat edilícia, però sí que s’actualitzen els programes iconogràfics

dels monuments públics, adaptant-los a les dinasties del moment.

El segle III d.C., tradicionalment considerat un moment de crisi a la

Narbonensis, ha estat objecte d’una revisió29. Certament el seu paper geopolític

disminueix ja que el pes fonamental de les províncies del limes renà-danubià a nivell

militar i econòmic a partir dels severs va fer que les províncies mediterrànies quedessin

en segon pla. A més a més, els beneficis que obtenia la província del pas per la via del

Ròdan dels subministres diversos d’origen mediterrani que es dirigien cap a les

províncies del Nord, desapareixen al privilegiar Roma la via atlàntica30.

A totes les ciutats de la província es detecta el mateix esquema: abandonament

de barris sencers, abandonament de les termes públiques, “tout se passe en fait comme                                                             23 Gros (2008), p. 73. 24 Gros (2008), pp. 73-74. 25 Gros (2008), pp. 74-75. 26 Cf. al clàssic treball de Piganiol (1962); Christol (2006). 27 Christol (2002). Trabajo interesante por la selección de las inscripciones que comenta. 28 Christol (1992); idem (2001); idem (2003). 29 Fiches (1996). 30 Christol (1996).

  16

si l’attrait de la vie urbaine, même réduite à l’essentiel, qui avait suscité chez tant de

notables locaux des efforts non négligeables au Ier et encore au IIe siècle, avait cessé

de s’exercer su profit du retour irreversible à une vocation rurale”31.

2.5.- Narbo Martius, caput provinciae.

Els primers indicis de població de la zona de Narbo els trobem al paleolític i al

neolític. A l’edat de bronze trobem per una banda una intensa activitat industrial a la

zona i, per l’altra, l’existència d’un intens ús funerari de les coves de la zona 32.

La fundació de Narbo sempre ha estat embolcallada en una polèmica a l’hora

d’establir una data fundacional exacte. Per recompondre aquesta fita històrica els

investigadors és fan servir de texts clàssics; el mil·liari de Domitius Ahenobarbus; i la

numismàtica. Pel que fa als textos clàssics destaquen els escrits de Velleius Paterculus i

Eutropi. El primer dels autors fixa la data fundacional 153 anys abans de la redacció de

la seva obra, fixant-la al voltant de l’any 122 a.C. 33. Per altra banda Eutropi pren com a

referència cronològica la fundació de Roma. Segons el càlcul podríem fixar la data de

fundació de Narbo a l’any 120 a.C.: Narbo autem Martius in Gallia, Porcio Marcioque

consolibus, abhinc annos circiter CLIII, deducta colonia est. (Vell. I, 15). Del mateix

autor tenim la cita següent: Subinde Porcio Marcioque consulibus, deducta colonia

Narbo Martius. (Vell. II, 8). Per altra banda tenim a Eutropi que, en la seva obra, ens

referencia el següent: M. Porcio Catone et Q. Marcio Rege consulibus DCXXXIII anno

ab Urbe condita, Narbonam in Gallia colonia deducta est. (Eutr. IV, 10).

Per altra banda, una de les fonts més valuoses que disposem per a datar la

fundació de la ciutat de Narbo és el mil·liari de Domitius Ahenobarbus. Llarga ha sigut

la discussió dels investigadors anglesos sobre l’any de fundació de la ciutat fent servir

com punt de partida aquest objecte. El mil·liari en qüestió està en molt bon estat de

conservació 34. Aquesta resta arqueològica és cabdal per a fixar una data de fundació a

Narbo posat que l’indicatiu de les distàncies desprès de la colònia mostra en quin

moment fou fundada. Segons aquest mil·liari, la data de fundació de Narbo fou al 118

                                                            31 Gros (2008), p. 138. 32 Helena (1937); Guilaine (1957). 33 Duval (1949) 34 Campardou (1949)

  17

a.C. 35. Finalment disposem de les fonts numismàtiques. Així, fixant-nos amb la data

d’encunyació de les monedes i amb els noms dels personatges podem establir que la

fundació de Narbo tingué lloc entre el 117 i el 122 a.C. 36.

Pel que fa a nosaltres, ens postulem més en la línia oferta pels investigadors que

han analitzat el mil·liari, oferint una datació pròxima a l’any 118 a.C. A l’hora de

preguntar-nos pels motius de la fundació de Narbo hem de tindre present a on està

situada aquesta ciutat. La ciutat de Narbo es troba situada al llarg de la Via Domitia, que

unia Itàlia, la Gal·lia i Hispania. La ciutat de Narbo estava, doncs, ubicada en un punt

estratègic i, al llarg de la història de Roma, serà un centre neuràlgic de control de romà

sobre el territori gal. Com moltes de les capitals provincials de l’imperi Romà, la ciutat

de Narbo patí un important impuls edilici durant el principat d’August 37. Fou també

durant l’Alt Imperi quan la importància de Narbo anà creixent i s’anà consolidant com

un lloc estratègic clau tant en clau política, religiosa i, per suposat, també militar (prova

d’això és el trasllat de la flota romana al port de Narbo)38. Un dels edificis més notables

reconeguts és el cèlebre temple de Cibeles o el capitoli de la ciutat com màxima

representació de les divinitats romanes a la urbs 39. Per altra banda Narbo també tenia

una gran quantitat d’edificis lúdics com el teatre, un circ, un amfiteatre, unes termes,

etc. La ciutat comptava amb un aqüeducte per abastir d’aigua les termes i, a més dues

fonts per a l’ús d’aigua de la població local40.

Les polítiques d’August varen promoure la creació i millora de ciutats al llarg de

tota la Gallia Narbonensis, sent Narbo un exemple més d’aquest període. La ciutat de

Narbo perdurà al llarg dels anys però el continu avenç dels anys i les contínues

transformacions en aquesta ciutat fan que avui en dia no disposem de gaires mostres

d’època romana en aquesta ciutat.

                                                            35 Duval (1949) 36 Crawford (1969) 37 Rickmanj (1971) 38 Zumpt (1859) 39 Turcan (1972) 40 Campardou (1915)

  18

19

3.- Corpus de segells de Dressel 20 trobats a la Gallia Narbonensis.

3.1.- El grup d’investigació CEIPAC.

Des de Septembre de 1995 el grup d’investigació CEIPAC (Centre per l’Estudi

de la Interdepèndecia Provincial a l’Antigüitat Clàssica) de la Universitat de Barcelona

que va dispossar de página web al seu propi servidor ()

l’introducció de tota mena de materials epigràfics ha sigut clau per tenir una base de

dades epigràfics més conegudes entre els investigadors1. En aquest sentit, el present

2015 és compleixen vint anys online.

El mateix grup és va crear al 1989 sota la dirección del Prof. José Remesal

Rodríguez, Catedràtic de Història Antiga de la Universitat de Barcelona. El Grup

analitza les relacions econòmiques entre les diferents provincies en el marc del Imperi

Romà amb l’objectiu principal de conèixer millpr la producció i distribució d’aliments a

l’Antigüitat clàssica. Això és, sens dubte, la base de la coneguda interpedencència

económica entre els diferents territoris sota el domini de Roma. La investigación

presentada té com desitg analitzar les relacions entre la provincia productora d’oli de la

Baetica i la Gallia Narbonensis.

Recentment la ERC (European Research Council) ha concedit un projecte

Avanced Grant al IP del grup, el Dr. Remesal Rodríguez, amb el projecte EPNet

(Production and Distribution of Food during the Roman Empire: Economic and

Political Dynamics, ERC-2013-ADG-340828) ()2. El

present estudi desitja crear una innovador marc de treball per investigar la política i els

diferents mecanismes econòmics que catacteritzen les dinàmiques comercials i les rutes

utilitzades durant l’Imperi Romà.

Una de les líneas d’investigació de major difussió del CEIPAC és la destinada a

la recopilació i publicació de material epigràfic romà, on destaca el corpus d’epigrafía

1 Bibliografia del tema: Berni Millet, P., Aguilera Martín, A. (1995); Berni Millet, P., Aguilera Martín, A. (2000); Remesal Rodríguez, J. Berni Millet, P., Aguilera Martín, A. (2000); Remesal Rodríguez, J. (2012); Ayllón, R.; Pérez, J. (2013). 2 Publicacions recents del projecte EPNet: Remesal Rodríguez, J. Díaz-Guilera, A., Rondelli, B., Rubio, X., Aguilera Martín, A., Martín-Arroyo, D., Mosca, A., Rull, G. (2015); Mosca, A., Remesal Rodríguez, J., Rull, G., Rezk, M.; Calvanese, D., Mosca, A., Remesal Rodríguez, J., Rezk, M., Rull, G. (2015).

20

llatina del Instrumentum domesticum romà, amb la incorporació de segells, grafits i

tituli picti3 a la base CEIPAC. En aquesta línea, com queda constatat al control del

buidatge, des de l’any 2004 fins els anys 2006/07 vaig sumar 27 treballs a la base

online.

Actualment, la base de dades emmagatzema més de 40000 registres procedents

de 32 països diferentes, pertanyent 5000 a marques pintades (tituli picti), uns 2000 a

grafits i 33000 registres a segells. La gran majoria procedeixen d’Italia, gràcies a la

suma de material que el mateix grup extreu de les excavacions del Monte Testaccio

(Roma). Del total de segells coneguts a la base CEIPAC, aproximadament 1500 són de

la Gallia Narbonensis (un 4% sobre el total de segells).

3.2.- Organització del corpus.

Aquest corpus de segells ha estat la base del meu estudi, on han sortit diverses

hipòtesis que he anat anomenant durant el treball.

He intentat ser el més exhaustiu possible en la recollida de dades, però sempre

queden buits per seguir emplenant, perquè en cada moment van sortint noves dades o

dipòsits de material on no s’ha pogut treballar. Per tant les dades no són absolutes, però

poden donar unes tendències per seguir aprofundint en la història social i econòmica de

la zona estudiada.

El corpus ha estat ordenat seguint els treballs de H.Dressel, aquest va ordenar els

segells per la lletra que considerava inicial del nomen, que en els segells triliterals és la

segona lletra. Seguint aquesta forma d’ordenació, és més fàcil l’agrupació dels segells

en famílies. Aquest model d’ordenació no ha estat seguit per tothom, i encara es segueix

ordenant els segells per la primera lletra, i al fer-ho d’aquesta forma no podem treure

tota l’informació que ens aporta la marca epigràfica, a més de provocar confusions i

dificultats en el moment d’agrupar els segells en famílies.

Quan la lletra inicial del nomen, és la mateixa els he ordenat pel cognomen, i si

són iguals pel praenomen. A més, si el nomen posseix més d’una lletra els col.loco

darrera dels que tenen només la lletra inicial.

3 Sobre els tituli picti: Aguilera Martín, A., Berni Millet, P. (1998); Aguilera Martín, A. (2001); Aguilera Martín, A. (2007); Liou B., Marichal R. (1978); Liou, B. (1987); Liou, B. (1993); Remesal Rodriguez, J. Aguilera Martín, A. (2003); Rodríguez Almerida, E. (1989); PÉREZ, J. (2014).

21

Els segells que semblen que només tenen un nom, generalment un cognomen, els

he ordenat com si fossin un nomen, i els he col.locat darrera del grup de la mateixa

inicial. He seguit la mateixa línea, per situar els segells relatius a figlinae.

Aquest tipus d’ordenació no fa desaperèixer els errors, quan els segells són de

més de tres lletres, però crec que és més correcte que ordenant els segells per la primera

lletra.

Els segells quan estan dibuixats per mi, estan reproduïts a escala 1/1, els

dibuixos trets d’altres autors solen estar a escala 1/1, però pot haver alguna variant

d’escala no citada per l’autor. En la transcripció de les estampilles s’han omès les

lligatures i els punts ja que estan dibuixades. La posició dels segell només es cita quan

no està situat in ansa. Els segells tenen el relleu positiu sempre que no es citi el contrari.

Personalment segueixo la tendència de dibuixar els segells amb el fons blanc,

encara que hi ha un altre tipus de dibuix que utilitza els fons de color negre, sobretot per

alguns historiadors francesos.

Les referències bàsiques per la descripció de cada segell, han estat basades en la

tècnica seguida pel historiador REMESAL (1986), p.113-115, que són les següents:

- Número: Cada segell diferent s’identifica amb un número quan existeix més d’un

exemplar de la mateixa variant es posa un número entre parèntesi per identificar-los.

Cada variant del mateix segell s’adjunta al número, una lletra.

- Referències bàsiques: Segells publicats, iguals o semblants en els corpora més

importants, que es citen a continuació.

CIL : Corpus Inscriptionum Latinarum XV.

Call,: Callender, M.H.-Roman Amphorae, Oxford, 1965.

Bo: Bonsor, G.- The Archaeological Expedition along the Guadalquivir,

New York, 1931.

Po: Ponsich, M.- Implantation rurale antique sur le Bas-Guadalquivir, I,

Madrid, 1974; II, Paris 1979.

Chic: Epigrafia anfórica de la Bética: las marcas impresas en el barro sobre

ánforas olearias (Dressel 19, 20 i 23), Sevilla, 1985.

Sempre i quan, no estiguin ja publicats per Bonsor o per Ponsich.

22

Re I: Remesal Rodríguez, J.- Economía oleícola bética: nuevas formas de

análisis.- Archivo Español de Arqueologia, 1977-78; pàgs.87-142.

Re II: Remesal Rodríguez, J.-

Test(89): Blázquez Martínez, J.M., Remesal Rodríguez, J, Rodríguez Almeida, E.

Excavaciones arqueológicas en el Monte Testaccio (Roma). Memoria de

excavación 1989, Madrid, 1994.

Test(90): Blázquez Martínez, J.M., Remesal Rodríguez, J. Excavaciones

arqueológicas en el Monte Testaccio (Roma). Memoria de excavación

1990, Madrid.

- D.: La datacions poden estar basades per la tipologia o pel context on s’ha trobat el

segell, si hi ha aquests tipus de datacions s’indiquen amb les abreviatura Tip. o amb el

nom Context.

A falta d’aquest tipus de cronologia es busquen paral·lels, com els següents: la

cronologia pot estar basada a través dels sondejos de Dressel, publicats al CIL XV o de

les darreres excavacions al Testaccio. També la datació pot estar basada per l’associació

d’un segell amb un titulus pictus que ens permeti donar una data concreta, en aquest cas

s’indica el número de titulus del CIL XV, i darrera l’any precís.

Altres referències cronològiques són les obtingudes als jaciments d’Augst:

Martin-Kilcher, S.- Les amphores romaines à huile de Bétique (Dressel, 20 et 23)

d’Augst (Colonia Augusta Rauricorum) et Kaiseraugust (Castrum Rauracense). Un

rapport prélimenaire. Producción i comercio del aceite en la antigüedad. II Congreso,

Madrid, 1983; p.337-361, (en el corpus=Augst); de les excavacions a Avenches:

Shüpbach, S.- Contribution à la connaissance de la chronologie des estampilles sur les

amphores à huile de Bétique.- Producción i comercio del aceite en la antigüedad,

Madrid, 1983, p.349-361,(citat en el corpus com a Avenches). Del derelicte de Port-

Vendres II: Colls, D et allii.- L’épave Port-Vendres II et le commerce de la Bétique à

l’époque de Claude.-Archaeonautica, 1, Paris, 1977. (citat = Port-Vendres II); del

derelicte de Cala Culip IV: Nieto, J. et alii.- Excavacions arqueològiques a Cala Culip,

I, Girona, 1989, (citats com a Cala Culip IV). Datacions de la segona meitat s.II d.C.,

basades en l’article de Clementina Panella.- I contenitori oleari presenti ad Ostia in eta’

antonina: analisi tipologica, epigrafica, quantitativa.- Producción i comercio del aceite

en la antigüedad. II Congreso (Sevilla 1982), Madrid, 1983, p. 225-261. (citat =

23

Panella). Per últim es fa referència a les dades obtingudes en excavacions, citades per

Callender, M.H.- Roman Amphorae.- Oxford, 1965, (corpus=Call.).

- LT.: Lloc de trobada d’aquest exemplar, escrit en francès o llatí. També incloc el

departament francès corresponent.

- LC.: Lloc de conservació de l’exemplar, amb les referències de l’inventari, si

existeixen:

A.S.A.M.: Arxives de la Société Archéologique de Montpeiller.

C.P.: Col·lecció Privada.

D.A.N.: Dépôt Archéologique de Narbonne.

E.P.M.: École Painlevé de Montpeiller.

M.A.: Musée d’Agde.

M.A.H.E.: Musée d’Archéologie et Histoire d’Elne.

M.A.H.P.: Musée Archéologique d’Henri Prades (Lattes).

M.A.N.: Musée Archéologique de Narbonne.

M.A.S-M.P-V.: Musée d’Archéologie sous-marine de Port-Vendres.

M.A.R.: Musée Archéologique de Ruscino (Perpinyà).

M.B.: Musée de Béziers.

M.M.: Musée de Mailhac.

M.P.V.S.: Musée Paul Valery de Sète.

M.I.: Musée d’Istres.

Fos: Amis du Vieux Fos.

PdB: Club culturel et sportif de Port-de-Bouc.

- L.P.: Lloc on es va produir el segell, tret de les referències bàsiques dels llocs de

producció: Bo.; Po.; Chic; Re I. Per més orientació veure el mapa. (Fig.7)

- Lt.: Literatura. Referències bàsiques on estan publicats els segells. La referència

bibliogràfica completa està a la bibliografia.

- L.: La lectura de segell com crèiem que ha d’estar desenvolupada. Això sempre que

tinguem elements suficients per fer-ho, ja que el mateix segell ens ho doni, o per

comparació amb altres exemplars. Els punts suspensius significa que el segell segueix

24

però que no ho podem llegir, i un interrogant al costat d’alguna lletra dóna entendre que

la lectura que es dubtosa. -Nº CEIPAC: Número corresponent al registre de la base de dades del CEIPAC. Les imatges incorporades s’han extret de la base de dades del CEIPAC. El símbol (*) recorda que es tracta d’una imatge sense escala reconeguda. Des de l’any 2010 les imatges incorporades a la base CEIPAC afegeixen el Nom i Any de Publicació.

25

1. PAC LT.: Genève, Rue Etienne Dumont, a. 1960. LC.: Mus. Genève, 19859. Lt.: Dunat (1963), 50. Paunier (1981), nº 49. Nº CEIPAC: 9477. L. P( ) A( ) C( ) 2. QAC LT.: Murviel-lès-Montpellier. LC.: Inv.90.1108. LP.: Arva, Adelfa. Lt.: Rouquette (1996), pg. 116 i pg. 113 fig.1.8. Nº CEIPAC: 15082. L. Q( ) A( ) C( )

3. MAEF a.1. LT.: Golfe de Fos. LC.: Col. Gimet, Amis du Vieux-Fos. Lt.: Amar & Liou (1984), n.165, pl.13. Étienne & Mayet (2004), nº391. Nº CEIPAC: 10208. L. M( ) A( ) E( ) F( )

b.1. D.: ca. 150 d.C. (contextual), LT.: Arles, Bouches-du-Rhône, 5 place Jean-Baptiste-Massillon. LC.: JBM.09.1087-20. Lt.: Bigot, Duperron & Long (2014), p.763-764, n.36, fig.12.1. Nº CEIPAC: 39761. L. M( ) A( ) E( ) FIRM

4. LAEO? D.: s. I d.C. (contextual), LT.: Château Roussillon, Ruscino 68 HS (Pyrenées-Rientales). LC.: Musée archéoligique de Ruscino, RUS 68 HS. Lt.: Garrote (1996), p.201,n.1. L. L( ) A( ) E?( ) O?( ) Nº CEIPAC: 15037.

5. GAF D.: 161 d.C. Test. II (2001): ca. 161 d.C. LT.: Narbonne, Déchetterie Pt.St.C. LP.: Azanaque-Castillejo, Castillo de Azanaque, Villar Tesoro, Villar de Brenes?. Lt.: CIL XV, 2640,C. Call. (1965), 255. Ponsich (1987), 186, n.125; 193, n.145. Re II, 5. Ca, 7. Nº CEIPAC: 39332. L. G( ) A ( ) F ( ) 6. LAF a.1. D.: 161-192 d.C., 201-300 d.C. Berni (2008): Cont.: Marc Aureli-Còmmode (inèdit Testaccio). Forma IV-V (àmfora sencera, Remesal 1977-78, 3, s. III d.C.). LT.: Garrissou, Garrissou. LP.: La Catria. Lt.: CIL XV, 2641. Call. (1965), 975. Remesal (1997), 6. Ca, 9. Nº CEIPAC: 39333. L. L ( ) A( ) F( )

26

a.2. D.: 161-192 d.C., 201-300 d.C. Berni (2008): Cont.: Marc Aureli-Còmmode (inèdit Testaccio). Forma IV-V (àmfora sencera, Remesal 1977-78, 3, s. III d.C.). LT.: Saint-Romain-de-Jalionas. LP.: La Catria. Lt.: Rouquette (1992), fig 1, nº 3. Nº CEIPAC: 9217. L. L ( ) A( ) E( )

a.3. LT.: Iles de Lerins (baie de Cannes), sud de l'Île Saint-Honorat, 800m de la côte. 18 à 20 m. prof. Lt.: Pollino (1976), p.126-127, type 2, fig 5. Liou (2001), n.58. Nº CEIPAC: 8735. L. L ( ) A( ) F( ) P( )

POLLINO A. (1976): « La pâte est grise, brune quelquefois avec une couverte rose sur certains exemplaires ». També llegit com +AEF. 7. MAFVAR D.: 120-130 d.C. Berni (2008): Cont.: 120-130 d.C. (Strasbourg, Baudoux 1998, fig. 9.9). LT.: Lunel - Viel, Lunel-Viel. LP.: Dehesilla. Lt.: Raynaud et coll. (1990), p. 131 et fig. 61, nº 1269, p. 128, éch. 1:3. Blanc-Bijon (1998), nº 1069. Nº CEIPAC: 4701. L. M( ) A( ) F( ) VAR( )

8. QAGEMELLI a.1. D.: ca. 50-100 d.C., 100 d.C. Berni (2008): Cont.: 100 d.C. (Schüpbach 1983). LT.: Saint-Romain-en-Gal, treballs prelimilars a la construcció del Liceu. Lt.: Rouquette (1992), fig. 2, nº 8. Étienne & Mayet (2004), nº 14c. Nº CEIPAC: 9235.

L. Q( ) A( ) GEMELLI

a.2. D.: 100 d.C. Berni (2008): Cont.: 100 d.C. (Schüpbach 1983). LT.: Vienne. LC.: Musée C.G.-R de Lyon. Lt.: Comarnond (1857),p. 117, n. 685. Allmer. (1875), n. 1622, tab. 220.100. CIL XII n. 5683.4a. Allmer & Dissard (1892), n. 494.2a. Call. (1965), n. 1417b. Nº CEIPAC: 24725. b.1. D.: dinastia Flàvia-Trajà (tip.). LT.: Vienne., Fons antics. LC.: Musée de Vienne. LP.: Cerro de los Pesebres. Lt.: Allmer. (1875), nº 1551, tab. 220.42; CIL XII, nº 5683, 119; Étienne & Mayet

(2004), nº 321a. Call. (1965), 294b. Seignovert (1979), n.37. Nº CEIPAC: 26476.

27

b.2. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, 1850. LP.: Cerro de los Pesebres. Lt.: Amar & Liou (1984), n.122, pl.9. Nº CEIPAC: 10106.

c. D.: 100 d.C. Berni (2008): Cont.: 100 d.C. (Schüpbach 1983). LT.: Ardèche (Alba), Excavació a Delauzun. LC.: D.F. Alba. Lt.: Bonardi (1995), p.92, n.45. Nº CEIPAC: 39334. 9. PORPAH. LT.: Saint-Romain-en-Gal. LP.: Cruz Verde, Villar de Brenes. Lt.: CIL XII, 228b. Call. (1965), 19a. Nº CEIPAC: 39335. L. POR(tu) P( ) A( ) H( ) 10. LAL a. D.: 153-154 d.C. Test. I (1999): ca. 153-154 d.C. (Étienne & Mayet 2004, 39a). LT.: Orange. LC.: Musée de Nimes. Coll. Lombard-Dumas. LP.: Las Valbuenas, Tarancón, Itálica. Lt.: CIL XV, 2656. Call. (1965), 796; Ponsich (1987),67, n.139. Remesal (1997), 12. Chatelain (1908), 16 Nº CEIPAC: 39336. L. L( ) A( ) L( ) b. D.: 153-154 d.C. Test. I (1999): ca. 153-154 d.C. (Étienne & Mayet 2004, 39a). LT.: Vienne. LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Las Valbuenas, Tarancón, Itálica. Lt.: Comarnond (1857),p. 117, n. 683. Allmer. (1875), n. 1561, tab. 220.51.52. CIL XII, n. 5683.5b. Allmer & Dissard (1892), n. 494.3. Call. (1965), n. 796. Étienne & Mayet (2004), n. 39g.

Nº CEIPAC: 24727. L. L( ) A( ) L( )

11. CALPC LT.: Fos-Sur-Mer, Estagnon. Lt.: Marty & Zaaraoui (2009), p.420, fig.21.2. Nº CEIPAC: 30758. L. C( ) A( ) L( ) P·C

Marty & Zaaraoui (2009): « Ce timbre a été bien diffusé dans la seconde moitié du Ier s., à Roma et en direction du limes germanique ». 12. SALS a.1. LT.: Arles, Bouches-du-Rhone. LC.: Musée d'Arles n.365. LP.: Arva, La Catria, Azanaque-Catsillejo, Lt.: Seignovert (1979), n.238. Nº CEIPAC: 39337. L. S( ) A( ) L( ) S( ) a.2. LT.: Fréjus, accotements ouest de la citadelle orientale. LC.: Musée de Fréjus, Inv. Fr. 943.19.168. LP.: Arva, La Catria, , Azanaque-Catsillejo,. Lt.: Brentchaloff (1976) . Brentchaloff & Lequement (1978), n.14, p. 228, fig.18. Brun (1982), n.8, p.269. Nº CEIPAC: 6441.

28

b. LT.: Saint-Romain-en-Gal, hors stratigraphie. LP.: Arva, La Catria, Azanaque-Catsillejo. Lt.: Étienne & Mayet (2004), nº 1102e. Nº CEIPAC: 29486.

Étienne & Mayet (2004): « nansa pertanyent a la indétermine, sans doute tardif ». c. LT.: Arles, Bouches-du-Rhône, Cimetière de Trinquetaille. LC.: CIM.74.2.365. LP.: Arva, La Catria, Azanaque-Catsillejo. Lt.: Bigot, Duperron & Long (2014), p.768, 770, n.56, fig.18.4. Nº CEIPAC: 39776. L. S( ) A( ) L( ) S( ) F?( )

13. SAMIS a.1. LT.: Vienne (Isère). LC.: Musée Beaux Arts et d'Archéologie. Vienne. Lt.: CIL XII 7a. Call. (1965), 1565. Seignovert (1979), n.239d. Nº CEIPAC: 39338. L S( ) A( ) M( ) I ( ) S( ) a.2. LT.: Nimes (Gard). Lt.: CIL XII 7b. Call. (1965), 1565. Nº CEIPAC: 39339.

a.3. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, 2045. Lt.: Amar & Liou (1984), n.207a, pl.17. Étienne & Mayet (2004), nº 1106d. Nº CEIPAC: 10286.

Amar & Liou (1984): « Dr. 20 précoce ». a.4. LC.: Musée C.G.-R. de Lyon (fons antic). Lt.: Étienne & Mayet (2004), nº 1106a. Nº CEIPAC: 29489.

Étienne & Mayet (2004): « nansa pertanyent a la claudien ». b. 1. LT.: Golfe de Fos. LC.: Amis du Vieux-Fos. Lt.: Amar & Liou (1984), n.207b, pl.17. Étienne & Mayet (2004), nº 1106e. Nº CEIPAC: 10287.

AMAR & LIOU (1984): « Dr. 20 précoce ». b.2. LT.: Golfe de Fos. LC.: Col. Carenco, Amis du Vieux-Fos. Lt.: Amar & Liou (1984), n.207c, pl.17. Nº CEIPAC: 10288.

Amar & Liou (1984): « Dr. 20 précoce ».

29

14. CAN a.1. LT.: Vienne (Isère). LC.: Musée Beaux Arts et d'Archéologie. Vienne. Lt.: Seignovert (1979), n.27. Nº CEIPAC: 39340. L. C( ) A( ) N( ) a.2. LT.: Annecy.. Lt.: CIL XII, 9a. Call. (1965), 238. Nº CEIPAC: 39341. 15. LPTAN a. LT.: Aoste. LC.: Musée des Antiquités Gallo-romaines d'Aoste (Isère). Lt.: Rougier (1976), P.363, n.4, fig. 2.6. Nº CEIPAC: 39342. L. P(ortus?) T( ) A( ) N( ) 16. CAP D.: 50-70 d.C. (contextual), 214, 216-217, 220-224 d.C. Blázquez, Remesal & Rodríguez Almeida (1994), 220-223 d.C. Test. II (2001): 220-224 d.C. Test. V (2010): 214, 216-217, 223 d.C. LT.: Vienne, Sainte Colombe, espai de rastreig, III. LP.: El Sotillo, El Rodriguillo, El Temple. Lt.: Helly, Le Bot-Helly, Liou (1986), anf.nº29, p.129 n.1, fig.7. Nº CEIPAC: 8281. L. C( ) A( ) P( )

17. LAPAE a.1. D.: 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Schüpbach 1983). LT.: Nimes (Gard). LP.: La Catria. Lt.: CIL XII, 12. Call. (1965), 805. Nº CEIPAC: 39343. L. L( ) A( ) P( ) AE( ) & L( ) A( ) PAE( )

a.1. D.: ca. s. I d.C., 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Schüpbach 1983). LT.: Genève, Place Grenus. LC.: Mus. Genève, 21646. LP.: La Catria. Lt.: Paunier (1981), nº 22, fig. 462. Nº CEIPAC: 9434.

b. LT.: Fos-Sur-Mer, Estagnon. Lt.: Marty & Zaaraoui (2009), p.420, fig.21.8. Nº CEIPAC: 30764. L. L( ) A( ) P( ) AE R( )

18. PORLAP a. D.: 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia (Baoudoux 1996, 6d). Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Schüpbach 1983). LT.: Saint-Romain-en-Gal, treballs prelimilars a la construcció del Liceu. LP.: La Catria. Lt.: Rouquette (1992), fig. 2, nº 7. Nº CEIPAC: 9234. L Po(rtu?) L?( ) A( ) P( ) & L Po(rtu?) L?( ) A( ) R( )

30

b. D.: 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia (Baoudoux 1996, 6d). Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Schüpbach 1983). LT.: Murviel-lès-Montpellier. LC.: Inv.90.1114. LP.: La Catria. Lt.: Rouquette (1996), pg. 116 i pg. 113 fig.1.7. Nº CEIPAC: 15081.

c. D.: 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia (Baoudoux 1996, 6d). Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Schüpbach 1983). LT.: Saint-Romain-en-Gal, treballs prelimilars a la construcció del Liceu. LP.: La Catria. Lt.: Rouquette (1992), fig. 2, nº 6; fig. 4, nº 2. Nº CEIPAC: 9232.

Rouquette (1992): « Amphore complète fig. 4, nº 2. Ces deux amphores portent chacune l'estampille POLAR sur les deux anses ». d. D.: 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia (Baoudoux 1996, 6d). Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Schüpbach 1983). LT.: Toulouse, Rue Saint-Jérôme, a. 1973. LC.: n. 5907. LP.: La Catria. Lt.: Labrousse (1977), fig. T.11. Nº CEIPAC: 10388.

Labrousse (1977): « Terre ocre ». e. D.: 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia (Baoudoux 1996, 6d). Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Schüpbach 1983). LT.: LLupia, station du bas. LC.: Musée Archéologique de Perpignan. LP.: La Catria. Lt.: Claustres (1961), p.151,fig.5. Savarese (2013), p.256, fig. 24.83 Nº CEIPAC: 7274.

Claustres (1961): « Sur anse ronde, probeblement à huile ». Segons la base CEIPAC: [Javier Soria]: El autor no resuelve la tipología. Para la solución propuesta consúltese la base de datos. Por ejemplo las fichas CEIPAC 7905 o CEIPAC 15460. 19. PAPI? LT.: Genève, Tranchées. LC.: Mus. Genève, C120. Lt.: CIL XII, 11. Deonna (1928), 27, fig.2.16. Call. (1965), nº 1281, fig.12.29. Paunier (1981), nº 51. Nº CEIPAC: 9479. L. P( ) A( ) P?( ) I? ( )

31

20. MAR a.1. D.: 69-96 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia (CIL IV sup. III 10287). LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres. LP.: Azanaque-Castillejo. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 197 nº 269, fig.3. Blanc-Bijon (1998), nº 1058. Nº CEIPAC: 9888. L. M( ) A( ) R( )

a.2. D.: 69-96 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia (CIL IV sup. III 10287). LT.: Toulouse, Ancely, Sanctuaire d'Ancely. LC.: LP.: Azanaque-Castillejo. Lt.: Baccrabère (1988), p. 301, fig. 55.k, éch.2:3. Blanc-Bijon (1998), nº 1059. Nº CEIPAC: 15035.

b.1. D.: 69-96 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia (CIL IV sup. III 10287). LT.: Vienne (Isère). LC.: Musée Beaux Arts et d'Archéologie. Vienne. LP.: Azanaque-Castillejo. Lt.: Seignovert (1979), n.133. Nº CEIPAC: 39344. b.2. LT.: Sainte-Colombe. LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LT a la Bètica: Itálica. Lt.: CIL XII, n. 5683.13. Allmer & Dissard (1892), n. 494.4.2. Call. (1965), n. 1019. Étienne & Mayet (2004), nº 802a. Nº CEIPAC: 24728. Étienne & Mayet (2004): Musée de Vienne (fons antic). VidiMus.

21. PARF LT.: Vienne (Isère). Lt.: CIL XII, 14. Call. (1965), 1280. Nº CEIPAC: 39345. 22. LAS LT.: Golfe de Fos. LC.: Col. Carenco, Amis du Vieux-Fos. Lt.: Amar & Liou (1984), n.138, pl.10. Étienne & Mayet (2004), nº 69a. Nº CEIPAC: 10136. L. L( ) A( ) S( )

23. MASAENIANISIA a.1. LT.: Sainte-Colombe LP.: Huerta del río. Lt.: CIL XII, 267f.; Call. (1965), 1559i. Nº CEIPAC: 39346. L. M( ) A( ) SAENIANI STA( ) a.2. LT.: Vienne (Isère). LP.: Huerta del río. Lt.: CIL XII, 267g. Nº CEIPAC: 39347. a.3. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres. LP.: Huerta del río. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 197 nº 270, fig.3. Blanc-Bijon (1998), nº 1229. Étienne & Mayet (2004), nº 1078d. Nº CEIPAC: 9889.

32

b.1. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Huerta del río. Lt.: CIL XII, n. 5683.267a. Allmer & Dissard (1892), n. 494.142.1. Call. (1965), n. 1559i. Étienne & Mayet (2004), n. 1078b. Nº CEIPAC: 24857.

Étienne & Mayet (2004): nansa Claudia. b.2. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Huerta del río. Lt.: Allmer & Dissard (1892), n. 494.142.2. Nº CEIPAC: 24858. c.1. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Huerta del río. Lt.: Allmer. (1875), n. 2014. 2020. CIL XII, n. 5683.267b. Allmer & Dissard (1892), n. 494.143. Call. (1965), n. 1559i. Étienne & Mayet (2004), n. 1078c. Nº CEIPAC: 24859.

Étienne & Mayet (2004): nansa de producció Claudia. c.2. LT.: Sainte-Colombe. LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Huerta del río. Lt.: Allmer. (1875), n. 2014. 2020. CIL XII, n. 5683.267c. Allmer & Dissard (1892), n. 494.144. Call. (1965), n. 1559i. Nº CEIPAC: 24860.

24. MATDFMARSIANESSES a. LT.: Ardèche (Alba), Excavació sur le terrain Delauzun. LC.: D.F. Alba. LP.: Casa de Mingaobez (Este), La Catria. Lt.: Bonardi (1995), p.73, n.26. Nº CEIPAC: 39348. L. M( ) A( ) T( ) D(e) F(iglina) MARSIANESSE. b. D.: ca. s. III d.C. LT.: Capestang, Larrière. LC.: collect: G. Fédière, Béziers. LP.: Casa de Mingaobez (Este), La Catria. Lt.: Rouquette (1980), nº 25. Nº CEIPAC: 4908.

25. GAVFL D.: 235 d.C., 246 d.C. CIL XV Occ. I 7/8 in situ, Occ. II 3/4 in situ, Occ. II 4/5 in situ (post-severià); Test. IV (2007): per sobre del 246 d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, 1835. LP.: La Catria, Álamo Alto. Lt.: Amar & Liou (1984), n.118, pl.8. Étienne & Mayet (2004), nº172c. Seignovert (1979), n.32. Nº CEIPAC: 10099. L. G( ) A( ) VEL( )

33

26. SAEQAR a.LT.: Golfe de Fos. LC.: Club Culturel et Sportif de Port-de-Bouc, Nº120. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 200 nº 278, fig.5. Blanc-Bijon (1998), nº 1060. Étienne & Mayet (2004), nº 1084b. Nº CEIPAC: 9900. L. S( ) AE( ) Q( ) ARCA( ) &. S( ) AE( ) Q( ) ARCA( )

b. LT.: Golfe de Fos. LC.: Club culturel et sportif de Port-de-Bouc. Lt.: Amar & Liou (1984), n.206, pl.17. Étienne & Mayet (2004), nº 1085. Nº CEIPAC: 10285.

c. LT.: Florensac, La Birme (Hérault). Lt.: Inèdit. Nº CEIPAC: 39350. L. S( ) AE( ) Q( ) [et A( ) R( ) SE( ) o S( ) AE( ) Q( ) [et AR( ) SE( ) o S( ) AE( ) [et Q( ) AR( ) SE( ) o S( ) A( ) E( ) [et Q( ) AR( ) SE( ) o SAE(niense) A( ) AR( ) SE( ) Segell que es pot comparar amb QARSD, procedent de Huertas del Río (Po II, 43 i 79), en aquest cas les lletres SAE podrien indicar l’abreviatura de SAE(niense). 27. M.M D.: ca. s. I. d.C. LT.: Genève. LC.: Mus. Genève, 12364. LP.: La Catria, Peñaflor. Lt.: Deonna (1928), 24 bis. Call. (1965), nº 1114 (citat). Paunier (1981), nº 42. Nº CEIPAC: 9473. L. M( ) M( )

27.b. MAEALEX a.1. D.: 10-50 d.C. Berni (2008): Cont.: 10-50 d.C. (Martin-Kilcher 1987, 8a-b). LT.: Vienne (Isère). LP.: El Mohino. Lt.: CIL XII, 21a. Call. (1965), 998. Nº CEIPAC: 39351. L. M( ) AE( ) ALEX( ) a.2. D.: 50-70 d.C. (contextual), 10-50 d.C. Berni (2008): Cont.: 10-50 d.C. (Martin-Kilcher 1987, 8a-b). LT.: Vienne, Sainte Colombe, espai de rastreig, III. LP.: El Mohino. Lt.: Helly, Le Bot-Helly, Liou (1986), anf.nº9, p.130 nº4, p.139 nº12, figs.14 i 15. Nº CEIPAC: 8284.

Helly & al.. (1986): « Quatre tessons dont trois appartiennent à la base du col (196x90 mm) et un à la panse, avec l'attache de l'anse droite (245x240 mm) ». a.3. D.: 10-50 d.C. Berni (2008): Cont.: 10-50 d.C. (Martin-Kilcher 1987, 8a-b). LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, 2056. LP.: El Mohino. Lt.: Amar & Liou (1984), n.163a, pl.13. Étienne & Mayet (2004), nº84d. Nº CEIPAC: 10204.

34

a.4. D.: 10-50 d.C. Berni (2008): Cont.: 10-50 d.C. (Martin-Kilcher 1987, 8a-b). LT.: Golfe de Fos. LC.: Amis du Vieux-Fos. LP.: El Mohino. Lt.: Amar & Liou (1984), n.163b, pl.21. Nº CEIPAC: 10205.

a.5. D.: ca. s. I d.C., 10-50 d.C. Berni (2008): Cont.: 10-50 d.C. (Martin-Kilcher 1987, 8a-b). LT.: Genève, Port romain, a. 1880. LC.: Mus. Genève, C901. LP.: El Mohino. Lt.: CIL XII, 21b. Deonna (1928), 2, fig. 2.13. Call. (1965), nº 998 (citat). Paunier (1981), nº 36. Nº CEIPAC: 9469. 28. CAEFFM D.: 160-161 d.C. Blázquez, Remesal & Rodríguez Almeida (1994), ca. 160-161 d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres, inv. 2946. LP.: Peñaflor. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 196 nº 266, fig.2. Blanc-Bijon (1998), nº 1066. Étienne & Mayet (2004), nº87a. Nº CEIPAC: 9885. L. C( ) AE( ) F( ) F( )M( )

29. AELITA. a. LT.: Toulouse, Rue Saint-Jérôme, a. 1973. LC.: Col·lecció particular. Lt.: Labrousse (1977), fig. T.1. Nº CEIPAC: 10378. L. AELI ITAL( ) SEN( )

b. LT.: Mireval, La Canebière. LC.: collect: L.Albagnac, Frontignan. Lt.: Rouquette (1980), nº 1. Nº CEIPAC: 4884. AIILIA…?

Rouquette (1980): « Anse de section ronde, formant un arc assez fermé, fréquent sur les types du Iie siècle ». 30. QAELIMINICIANI a. LT.: Nimes (Gard). Lt.: CIL XII 19. Call. (1965), 1415. Nº CEIPAC: 39352. L. Q( ) AELI MINICIA[ni]

35

31. AEMIOPT LT.: Narbonne. LC.: M.A.Narbonne, HR 5283. LP.: La Catria. Lt.: Lamour & Mayet (1980), p. 5, nº 9, p. 9, i p.12 nº 39. Étienne & Mayet (2004), nº107a. Nº CEIPAC: 6065. L. AEM(ili) OPT(ati)

32. MAEMILIPLACIDI a. 1. LT.: Vienne (Isère). LP.: Dehesa de Arriba, Casa de Mingaobez. Lt.: CIL XII, 23. Call. (1965), 1002. Nº CEIPAC: 39353. l. M( ) AEMILI PLACIDI a.2. D.: ca. 69-96 d.C. (tipològica). LT.: Saint-Romain-en-Gal, treballs prelimilars a la construcció del Liceu. LP.: Dehesa de Arriba, Casa de Mingaobez. Lt.: Rouquette (1992), fig. 2, nº 3; fig. 4, nº 1. Nº CEIPAC: 9229.

33. QAEOPO a. D.: 138-145 d.C. Test. III (2003): ca. 138-145 d.C. LT.: Ardèche (Alba), Théatre. LC.: Collectio F. Delarbre. LP.: Castillo de Azanaque, La Catria. Lt.: Bonardi (1995), p.91, n.44. Nº CEIPAC: 39354. L. Q( ) AE( ) OP( ) O( )

b. D.: 138-145 d.C. Test. III (2003): ca. 138-145 d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Col. Carenco, Amis du Vieux-Fos. LP.: Castillo de Azanaque, La Catria. Lt.: Amar & Liou (1984), n.186, pl.15. Nº CEIPAC: 10247.

34. MAEME a.1.LT.: Golfe de Fos. LC.: Club culturel et sportif de Port-de-Bouc. LP.: Arva. Lt.: Amar & Liou (1984), n.164a, pl.13. Étienne & Mayet (2004), nº106d. Nº CEIPAC: 10206. L. M( ) AE( ) ME( ) ó M( ) AEM( ) E( )

a.2. LT.: Golfe de Fos. LC.: Amis du Vieux-Fos. LP.: Arva. Lt.: Amar & Liou (1984), n.164b, pl.21. Nº CEIPAC: 10207.

35. MAEMRVS a. D.: a. 70-80 d.C. (contextual), 138-145 d.C. Test. III (2003): ca. 138-145 d.C. LT.: Brentchaloff & Rivet (2003): « Fréjus, Enceinte de la Plate-Forme, des travaux de consolidation engagés, en 1991, sur l'enceinte méridionale de la Plate-Forme nécessitent un profond surcreusement immédiatement au nord de la courtine (excavació de sauvetage de D. Brentchaloff puis M. Pasqualini). Le comblement antique de l ». LP.: Arva, Azanaque-Castillejo.

36

Lt.: Brentchaloff & Rivet (2003), Pg.603 nº58. Liou (1992), Pg. 85. Nº CEIPAC: 19549. L. M( ) AEM(ili) RVS( ) Brenchaloff & Rivet (2003): « Sur anse séparée. Anse courbe d'un col à lèvre arrondie, type du milieu du Ier s ». b.1. D.: 138-145 d.C. Test. III (2003): ca. 138-145 d.C. LT.: Ardèche (Alba), Excavacions antigues del Teatre. LC.: Collectio F. Delarbre. LP.: Arva, Azanaque-Castillejo. Lt.: Bonardi (1995), p.74, n.27. Nº CEIPAC: 39355. b.2. D.: 138-145 d.C. Test. III (2003): ca. 138-145 d.C. LT.: Narbonne. LC.: M.A.Narbonne, HR 5277. LP.: Arva, Azanaque-Castillejo. Lt.: Lamour & Mayet (1980), p. 5, nº 9, p. 9, i p.13 nº 67. Étienne & Mayet (2004), nº111b. Nº CEIPAC: 6094.

36. ALBMFMALCACIRC? D.: 201-300 d.C. Berni (2008): Tip.: s. III d.C. (nansa tardía, Amar & Liou 1984: 106). LT.: Golfe de Fos. LC.: Club culturel et sportif de Port-de-Bouc. Lt.: Amar & Liou (1984), n.106, pl.7. Étienne & Mayet (2004), nº 80a. Nº CEIPAC: 10083. L. ALB( ) M( ) F( )? N( )? / A( )L( ) R( )? C( ) ACIRG( )

Amar & Liou (1984): « Sur un anse qui nous semble tardive (III siècle?) ».

37. TALFM D.: finals s. II d.C. - inito s. III d.C. (tip. Étienne & Mayet 2004), LT.: Narbonne. LC.: M.A.Narbonne, HR 5287. Lt.: Lamour & Mayet (1980), p. 5, nº 9, p. 9, i p.15 nº 92. Étienne & Mayet (2004), nº116a. Nº CEIPAC: 6119. L. T( ) ALF( ) M( ) vel T( ) A( ) L( ) F( ) M( )

38. GANNIRRVFINI D.: 75-150 d.C. LT.: Arles, Bouches-du-Rhône, Cimetière de Trinquetaille. LC.: Cim. 67. MAA. LP.: Azanaque-Castillejo, Arva. Lt.: Garrote & Marimón (2011), p.241, nº1. Bigot, Duperron & Long (2014), p.757, n.14. Nº CEIPAC: 30801. L.C( ) ANNI RVFINI

37

39. PANRVF a. LT.: Saintes-Maries-de-la-Mer. LC.: SM0.11.Z5.SURF.90. LP.: La Catria. Lt.: Bigot, Duperron & Long (2014), p.764, n.41, fig.12.4. Nº CEIPAC: 39765. L. P( ) A(ni) R[VFS?] vel L. P( ) A(nni) R[VFS?]

b.1. D.: 69-138 d.C. LT.: Saint-Romain-de-Jalionas. LP.: La Catria. Lt.: Rouquette (1992), fig 1, nº 8. Nº CEIPAC: 9222. L. P( ) AN(i) RVF( )

b.2. D.: a. 70-80 d.C. (contextual). LT.: Brentchaloff & Rivet (2003): « Fréjus, Enceinte de la Plate-Forme, des travaux de consolidation engagés, en 1991, sur l'enceinte méridionale de la Plate-Forme nécessitent un profond surcreusement immédiatement au nord de la courtine (excavació de sauvetage de D. Brentchaloff puis M. Pasqualini). Le comblement antique de l ». LP.: La Catria. Lt.: Brentchaloff & Rivet (2003), Pg.603 nº60 i pg. 601 fig. 60. Liou (1992), Pg. 85. Nº CEIPAC: 19551.

b.3. LT.: Narbonne. LC.: M.A.Narbonne, HR 5232. LP.: La Catria. Lt.: Lamour & Mayet (1980), p. 5, nº 9, p. 9, i p.14 nº 72. Étienne & Mayet (2004), nº125d. Nº CEIPAC: 6099.

b.4. LT.: Toulouse, Rue des Têtus, a. 1966. LC.: n. 0624. LP.: La Catria. Lt.: Labrousse (1977), fig. T.3. Nº CEIPAC: 10380.

b.5. LT.: Lattes, Lattes. LC.: Ecole Painlevé Montpellier. LP.: La Catria. Lt.: Lamour & Mayet (1981), n.100, p.10,pl.V. Nº CEIPAC: 6233.

38

c.1. LT.: Toulouse, Rue des Têtus, a. 1966. LC.: n. 0628. Lt.: Labrousse (1968), p. 531 (citat). Labrousse (1977), fig. T.2 i pl.I. Étienne & Mayet (2004), nº125b. Nº CEIPAC: 10379. L. P( ) AN(ni) RVF( ) S( )

40. LANNISEC (LANSEC) a. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 196 nº 137b, fig.3. Blanc-Bijon (1998), nº 1072. Nº CEIPAC: 9850. L. L( ) ANNI SEC( )

b. LT.: Golfe de Fos. LC.: Amis du Vieux-Fos. Lt.: Amar & Liou (1984), n.137, pl.10. Étienne & Mayet (2004), nº 128d. Nº CEIPAC: 10135. L. L( ) AN(ni) S(EC?)

41. MANNISATVR a. LT.: Toulouse, Rue Saint-Jérôme, a. 1973. LC.: n. 5902. LP.: Casa del Encinarejo Bajo. Lt.: Labrousse (1977), fig. T.4. Nº CEIPAC: 10381. L. M( ) ANNI SAT(vrnini)

b. D.: dinastia Flàvia-Trajà (tip.). LT.: Saint-Romain-en-Gal. LP.: Casa del Encinarejo Bajo. Lt.: Étienne & Mayet (2004), nº127b. Nº CEIPAC: 25747.

42. CANTONIQVIETI a.1. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 196 nº 117f, fig.2. Blanc-Bijon (1998), nº 1075. Nº CEIPAC: 9843. L. C( ) ANTONI QVIETI

a.2. D.: ca. 69-138 d.C., 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Genève, Tour de Boël, a. 1923. LC.: Mus. Genève, 12350. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Allmer. (1875), n. 1623, tab. 220.102. CIL XII, n. 5683.28d. Deonna (1928), n. 4. Call. (1965), n. 243, fig. 5.6. Vauthey & Vauthey (1967), fig. 1. Paunier (1981), n. 8. Nº CEIPAC: 9453.

39

a.3. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Col. Gimet, Amis du Vieux-Fos. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Amar & Liou (1984), n.117a, pl.8. Étienne & Mayet (2004), n. 133f. Nº CEIPAC: 10094.

b.1. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Amis du Vieux-Fos. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Amar & Liou (1984), n.117e. Nº CEIPAC: 10098. b.2. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Genève, Tranchées. LP.: Alcolea del Río. Lt.: CIL XII, 9b. Call. (1965), 238, fig. 4.45. Paunier (1981), n.7. Nº CEIPAC: 39357. b.3. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: 2004. M.I. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Seignovert (1979), n.28.n. Nº CEIPAC: 39358. b.4. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Andance. LP.: Alcolea del Río. Lt.: CIL XII, 28c. Call. (1965), 243. Nº CEIPAC: 39359. b.5. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Nimes (Gard). LP.: Alcolea del Río. Lt.: CIL XII, 28d. Call. (1965), 243. Nº CEIPAC: 39360.

b.6. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Col. Carenco, Amis du Vieux-Fos. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Amar & Liou (1984), n.117b. Nº CEIPAC: 10095.

b.7. D.: ca. 69-138 d.C., 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Genève, Bernex, a. 1968. LC.: Mus. Genève, Bx0265. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Paunier (1971), 65. Paunier (1981), nº 9. Nº CEIPAC: 9454. c. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Brentchaloff & Rivet (2003): « Fréjus, Enceinte de la Plate-Forme, des travaux de consolidation engagés, en 1991, sur l'enceinte méridionale de la Plate-Forme nécessitent un profond surcreusement immédiatement au nord de la courtine (excavació de sauvetage de D. Brentchaloff puis M. Pasqualini). Le comblement antique de l ». LP.: Alcolea del Río. Lt.: Brentchaloff & Rivet (2003), Pg.602 nº46, pg. 601 i 609 fig. 46. Liou (1992), Pg. 85. Nº CEIPAC: 19538.

40

d. LT.: Golfe de Fos. LC.: Col. M. Vieille. Lt.: Amar & Liou (1984), n.117d, pl.8. Étienne & Mayet (2004), nº133w. Nº CEIPAC: 10097.

e. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Toulouse, Rue Saint-Jérôme, a. 1973. LC.: n. 5905. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Labrousse (1977), fig. T.5. Nº CEIPAC: 10382.

f. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 196 nº 117g, fig.2. Blanc-Bijon (1998), nº 1076. Nº CEIPAC: 9844.

g. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, 1829. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Amar & Liou (1984), n.117c, pl.8. Nº CEIPAC: 10096.

h. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Vienne?, Fons antics. LC.: Musée de Vienne, fons antics.. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Étienne & Mayet (2004), nº133s. Nº CEIPAC: 25759.

i.1. D.: 50-100 d.C. (contextual), 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Fréjus, Cannet-des-Maures, Forum Voconii. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Brentchaloff & Rivet (2003), Pg.614 nº1, pg. 615 fig.1. Boyer (1959), Pg. 106-107. Benoif (1958), Pg. 436-437 Nº CEIPAC: 19588.

Brenchaloff & Rivet (2003): « Sur col d'amphore à lèvre aplatie de la fin du Ier s. Avec de nombresuses autres céramiques en majorité de la seconde moitié du Ier s ». i.2. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Allmer. (1875), n. 200.1. CIL XII, n. 5683.28a.1. Allmer & Dissard (1892), n. 494.17.1. Call. (1965), n. 243. Étienne & Mayet (2004), n. 133b. Nº CEIPAC: 24737.

41

Étienne & Mayet (2003) « nansa pertanyent a la claudien ». i.3. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Allmer. (1875), n. 200.1. CIL XII, n. 5683.28a.2. Allmer & Dissard (1892), n. 494.17.2. Call. (1965), n. 243. Nº CEIPAC: 24738. i.4. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Allmer. (1875), n. 200.1. CIL XII, n. 5683.28a.3. Allmer & Dissard (1892), n. 494.17.3. Call. (1965), n. 243. Nº CEIPAC: 24739. i.5. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Allmer. (1875), n. 200.1. CIL XII, n. 5683.28a.4. Allmer & Dissard (1892), n. 494.17.4. Call. (1965), n. 243. Nº CEIPAC: 24740. i.6. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Allmer. (1875), n. 200.1. CIL XII, n. 5683.28a.5. Allmer & Dissard (1892), n. 494.17.5. Call. (1965), n. 243. Nº CEIPAC: 24741. i.7. D.: 75-100 d.C. Berni (2008): Cont.: darrer quarts. I d.C. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Alcolea del Río. Lt.: Allmer. (1875), n. 200.1. CIL XII, n. 5683.28b. Allmer & Dissard (1892), n. 494.17.6. Call. (1965), n. 243. Nº CEIPAC: 24742.

k.1. D.: 75-100 d.C. . (contextual), LT.: Arles, Bouches-du-Rhône, Rhône, gisement A. LC.: RH.05.A98.93. Lt.: Bigot, Duperron & Long (2014), p.768-769, n.54, fig. 18.3. Nº CEIPAC: 39774. L. QVIETI

43. QANTRVGAE a.1.LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 198 nº 187b, fig.4. Blanc-Bijon (1998), nº 1079. Étienne & Mayet (2004), nº134e. Nº CEIPAC: 9859. L. Q( ) ANT(oni) RV(gae)

a.2. D.: Tip: Dinastia Flàvia-Trajà. LT.: Aoste. LC.: Musée des Antiquites Gallo-romaines d'Aoste (Isère). Lt.: Rougier (1976), P.363, n.5, fig.2.3. Nº CEIPAC: 39361. a.3. LT.: Sainte-Colombe Lt.: CIL XII 30; Call. (1965), 1422. Nº CEIPAC: 39362. b. LT.: Golfe de Fos. LC.: Col. M. Vieille. Lt.: Amar & Liou (1984), n.187, pl.15. Étienne & Mayet (2004), nº134a. Nº CEIPAC: 10248.

42

Amar & Liou (1984): « L'ex. de Fos est, d'autre part, sur un col de très robustes proportions qui est, à notre sens, d'époque flavienne et porte une reste d'inscription peinte alfa: CV[…. » 44. LANTSVRI D.: Segona meitatdel s.I d.C., LT.: Aoste. LC.: Musée des Antiquites Gallo-romaines d'Aoste (Isère). Lt.: Rougier (1976), p.361, n.2, fig.2.6. Nº CEIPAC: 39363. L. L( ) ANT( ) SVRI 45. LAQMA LT.: Vienne (Isère). LC.: Musée Beaux Arts et d'Archéologie. Vienne. Lt.: Seignovert (1979), n.93. Nº CEIPAC: 39364. L. L( ) AQ( ) MA( ) 46. QARP D.: 153-154 d.C. Test. I (1999): ca. 153-154 d.C. Lt.: Brun et alii. (1988), p. 55, nº 158, éch. 1:3. Carre et alii. (1995),nº 359. Nº CEIPAC: 26408. L. Q( ) AR( ) P( )

47. CARRENI a.1. D.: 41-54 d.C. (épave), LT.: Port-Vendres (2), épave. LC.: Dir. des Recherches Arch. sous-marines. Lt.: Colls & Lequement (1980), p.182,fig.1. Étienne & Mayet (2004), nº144. Nº CEIPAC: 5346. L. C( ) AR( ) RENI

a.2. D.: 41-54 d.C. (épave), LT.: Port-Vendres (2), épave. LC.: Dir. des Recherches Arch. sous-marines. Lt.: Colls & Lequement (1980), p.182. Nº CEIPAC: 5347. a.3. D.: 41-54 d.C. (épave), LT.: Port-Vendres (2), épave. LC.: Dir. des Recherches Arch. sous-marines. Lt.: Colls & Lequement (1980), p.182. Nº CEIPAC: 5348. a.4. D.: 41-54 d.C. (épave), LT.: Port-Vendres (2), épave. LC.: Dir. des Recherches Arch. sous-marines. Lt.: Colls & Lequement (1980), p.182. Nº CEIPAC: 5349. 48. DATZCOL a.1. D.: 149, 153 d.C. CIL XV a. 149 i 153 d.C. LT.: Vienne (Isère). LP.: Azanaque-Castillejo, Castillo de Azanaque, Itálica. Lt.: CIL XII, 75. Call. (1965), 517. Nº CEIPAC: 39365. L. D( ) AT( ) Z( ) C( ) OL( )

43

a.2. D.: 149, 153 d.C. CIL XV a. 149 i 153 d.C. LT.: Vaison-la-Romaine, Vaucluse. LC.: Musée de Nimes. Coll. Lombard-Dumas. LP.: Azanaque-Castillejo, Castillo de Azanaque, Itálica. Lt.: Inèdit. Nº CEIPAC: 39366. 49. TATILIASIATICI a.1. LT.: Perpignan. LC.: Musée Archéologique de Perpignan. Lt.: Claustres (1961), p.147,fig.1. Nº CEIPAC: 7243. L. T( ) A( ) A( ) P( ) A( )

a.2. LT.: Saint-Romain-de-Jalionas. Lt.: Rouquette (1992), fig 1, nº 11. Nº CEIPAC: 9225.

a.3. D.: ca. 50-100 d.C.?, LT.: Genève. LC.: Mus. Genève, 21170. Lt.: Paunier (1981), nº 80, fig. 477. Nº CEIPAC: 9510.

b.1. LT.: Roujan. LC.: collect: J.P. Mailhé, Gabian. Lt.: Rouquette (1980), nº 20. Nº CEIPAC: 4903. L. T( ) A( ) A( ) SIATICI

c.1. LC.: M.A.Narbonne, 3504. Lt.: Berthomeu, p.545; CIL XII 36b; Call. (1965), nº1696; Lamour & Mayet (1980), p. 5, nº 9, p. 9, i p.15 nº 93. Étienne & Mayet (2004), nº155g. Nº CEIPAC: 6120. L. T( ) A( ) A( ) SIATICI

d.1. LT.: Lattes, La Cougourlude. LC.: Mus. Arch.de Lattes. Lt.: Fediere & Rouquette (1989), p. 117, nº 9 i fig. 5.9 i p. 118, fig. 6.9. Blanc-Bijon (1998), nº 1084. Étienne & Mayet (2004), nº155f. Nº CEIPAC: 7301. L. T( ) A( ) A( ) SIATICI (palma)

e.1. D.: 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Martin-Kilcher 1987, 16d). LT.: Arles,Rhône, Zona 31. LC.: RH.13.1156. Lt.: Bigot, Duperron & Long (2014), p.770-771, n.62, fig.21.1. Nº CEIPAC: 39780. L. T( ) A( ) A( ) SIATICIPA

44

e.2. D.: 69-117 d.C. Berni (2008): Cont.: dinastia Flàvia-Trajà (Martin-Kilcher 1987, 16d). LT.: Lattes, 22. Port. LC.: collect: G.A.P., Lattes. Lt.: Rouquette (1980), nº 19. Nº CEIPAC: 4902.

f.1.. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, 1822. LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: Amar & Liou (1984), n.214, pl.18. Nº CEIPAC: 10304. L. T( ) ATIL(i) ASIATICI

g.1. LT.: Narbonne. LC.: M.A.Narbonne. LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: CIL XII 36c., Call. (1965), 1696. Berthomeu, p.545. Nº CEIPAC: 39367.

g.2. LT.: Chateau Rousillon, Forum de Ruscino (Pyrenées-Orientales). LC.: M.A.R. (Rus 68 HS 348). LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: Claustres (1961), p.147, fig.1. Nº CEIPAC: 39368. g.3. LT.: Hérault, Sallèles du Bosc. LC.: C.P.E. Maistre. LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: Roquette (1969), p.330, n.18. Nº CEIPAC: 39369. g.4. LT.: Narbonne. LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: Garrote & Berni (1997), n.1. Nº CEIPAC: 39370. g.5. LT.: Vienne (Isère). LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: CIL XII 35a. Call. (1965), 1696. Nº CEIPAC: 39372. g.6. LT.: Hérault, La Grangette. Montagnac. LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: Mauné (1998). Nº CEIPAC: 39373. g.7. LT.: Hérault, Montfau. Magalas. LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: Inèdit. Nº CEIPAC: 39374. g.8. LT.: Montans, Tarn. LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: Inèdit. Nº CEIPAC: 39375.

45

h. LT.: Narbonne. LC.: Dépôt archéologique de Narbonne. LP.: Guadajoz, Juan Barba, Adelfa, Tostoneras. Lt.: Garrote (1996), p.201,n.2. Nº CEIPAC: 15038.

i.1. LT.: Narbonne. Lt.: Dellong et alii (2002), n.105, p.353. Nº CEIPAC: 39371. L. TATAP k.1. LT.: Ardèche, Ardèche. LC.: Collectio F. Delarbre. Lt.: Bonardi (1995), p.101, n.54. Nº CEIPAC: 39349. L. TATVITI l.1. D.: 96-192 d.C. (Dinastia Antonina), LT.: Toulouse, Haute Garonne. Lt.: CIL XII 16; Call. (1965), 1698. Nº CEIPAC: 39381. L. TAVI. 50. AATF LT.: Toulon, Avenue de Besagne, Fase I, sondeig 15. LP.: Dehesilla, La Estrella. Lt.: Berato et alii (1986), p. 137 nº 1, fig. 4 nº 1. Nº CEIPAC: 10369. L. A( ) AT( ) F( )

51. PATO? D.: 69-96 d.C., 98-138 d.C. Berni (2008): dinastia Flàvia ( Dalswiton, Callender 1965, 1290), Trajà-Adrià (Mainz, Calldener 1965, 1290). LT.: Golfe de Fos, troballes en 1983-1984. LC.: Amis du Vieux-Fos. Lt.: Amar & Liou (1984), n.247, pl.20. Nº CEIPAC: 10340. L. PATO?

Amar & Liou (1984): « Sur anse du Ier s ». 52. LAT a. D.: 41-54 d.C. (épave), LT.: Port-Vendres (2), épave. LC.: Dir. des Recherches Arch. sous-marines. Lt.: Liou (1974), fig.6D,p.575; Colls et alii (1977), p.31 nº5a,fig.11.11. Étienne & Mayet (2004), nº162i. Nº CEIPAC: 5242. L. L( ) A( ) T( )

b.1. D.: 41-54 d.C. (épave), LT.: Port-Vendres (2), épave. LC.: Dir. des Recherches Arch. sous-marines. Lt.: Liou (1974), fig.6E,p.575; Colls et alii (1977), p.31 nº5b,fig.11.13,foto 12.13. Étienne & Mayet (2004), nº162j. Nº CEIPAC: 5243. L. L( ) A( ) TRVS

46

b.2. D.: 41-54 d.C. (épave), LT.: Port-Vendres (2), épave. LC.: Dir. des Recherches Arch. sous-marines. Lt.: Colls et alii (1977), p.31 nº5a,fig.11.12. Étienne & Mayet (2004), nº162h. Nº CEIPAC: 5271.

b.3. LT.: Peyrestortes. LC.: Musée Archéologique de Perpignan. LP.: , . Lt.: Claustres (1961), p.153. Nº CEIPAC: 7287. Claustres (1961): Sur anse ronde. Bien connue et certainement à huile d'origine espagnole. c. LT.: Golfe de Fos, troballes en 1983-1984. LC.: Amis du Vieux-Fos. Lt.: Amar & Liou (1984), n.245, pl.20. Étienne & Mayet (2004), nº162b. Nº CEIPAC: 10338.

53. LATTENRVSTI a. LT.: Orange. LC.: Musée de Nimes. Coll. Lombard-Dumas. Lt.: CIL XII, 35. Call. (1965), 803; Chatelain (1919), n.313. Lombard-Dumas (1879), n.19. Nº CEIPAC: 39376. L. L( ) ATTEN(i) RVSTI( )

b. D.: 41-54 d.C. (épave), LT.: Port-Vendres (2), épave. LC.: Dir. des Recherches Arch. sous-marines. Lt.: Colls & Lequement (1980), p.179,fig.1. Étienne & Mayet (2004), nº162a. Nº CEIPAC: 5341.

54. PATVIC a. LT.: Genève, Tranchées. LC.: Mus. Genève, C126. Lt.: Deonna (1928), 28, fig. 2.17. Call. (1965), nº 1279, fig. 12.26. Paunier (1981), nº 50. Pascual (1991), nº 169.3, Lam. XIX.379. Nº CEIPAC: 9478. L. P( ) AT( ) V( )I( ) C( )

b. D.: s. I d.C. (contextual), LT.: Narbonne. LC.: M.A.Narbonne, HR 5222. Lt.: Lamour & Mayet (1980), p. 5, nº 9, p. 9, i p.14 nº 73. Étienne & Mayet (2004), nº164c. Nº CEIPAC: 6100.

c.1. D.: s. I d.C. (contextual), LT.: Ardèche (Alba), Necropole Saint Martin. LC.: Collectio F. Delarbre. Lt.: Bonardi (1995), p.83, n.36. Nº CEIPAC: 39377.

47

c.2. D.: s. I d.C. (contextual), LT.: Ardèche (Alba), Aire A (1991). LC.: Collectio F. Delarbre. Lt.: Bonardi (1995), p.84, n.37. Nº CEIPAC: 39378. c.3. D.: s. I d.C. (contextual), LT.: Ardèche (Alba), Excavacions antigues del Teatre. LC.: Collectio F. Delarbre. Lt.: Bonardi (1995), p.85, n.38. Nº CEIPAC: 39379. 55. LAVRGER a. LT.: Hérault, Laubière. Castelnau de Guers. LP.: Alcotrista, Cortijo del Bramadero (Ponsich 1979, 234, nº 250, "Cortijo de Abramadero"). Lt.: Mauné (1998). Nº CEIPAC: 39380. L. L( ) A(vr) GER( ) b. D.: ca. 100-160 p.Ch. LT.: Avenches. LC.: Musée romain. LP.: Alcotrista, Cortijo del Bramadero (Ponsich 1979, 234, nº 250, "Cortijo de Abramadero"). Lt.: Schupbach (1983), p. 359. Nº CEIPAC: 20252. 56. LANSEC LT.: Sète, complexe de pêcheries-salaisons; a. 1968. LC.: Mus. de Sète, coll. S.E.S. Lt.: Rouquette (1970), nº 7. Nº CEIPAC: 8244.

57. TAVI D.: 96-192 d.C. (Dinastia Antonina), LT.: Toulouse, Haute Garonne. Lt.: CIL XII 16; Call. (1965), 1698. Nº CEIPAC: 39381. L. T( ) AVI( )?.

58. ACIRGI a. D.: ca. 81-161 d.C., 246-247 d.C. Test. IV (2007): ca. 246-247 (AC[IRC?], nº 547. LT.: Genève, Corsier. LC.: Mus. Genève, C360. LP.: La Catria. Lt.: CIL XII, 17b. Deonna (1928), 1. Call. (1965), nº 18 (ASA xxx (1928), fig. 2.1), fig. 3.3. Paunier (1981), nº 1. Nº CEIPAC: 9450. L. ACIRG

b. D.: 201-300, 201-220 d.C. CIL XV Occ. I. 1/3-1/2 (s. III d.C.), Blázquez, Remesal & Rodríguez Almeida (1994), per sota del 220 d.C. Berni (2008): Itálica?. LT.: Iles de Lerins (baie de Cannes), sud de l'Île Saint-Honorat, 800m de la côte. 18 à 20 m. prof. LT a la Bètica: Itálica. Lt.: Pollino (1976), p.126-127, type 2. Nº CEIPAC: 8738. L. ACIRGI

c.. D.: 150 i 203 d.C, 201-300, 201-220 d.C. CIL XV Occ. I. 1/3-1/2 (s. III d.C.), Blázquez, Remesal & Rodríguez Almeida (1994), per sota del 220 d.C. Berni (2008): Itálica?. LT.: Thonon-les-Bains. LT a la Bètica: Itálica. Lt.: Corault (2013), p.184, fig.1. Nº CEIPAC: 38968.

48

d.1. LT.: Narbonne. Lt.: CIL XII, 17c. Call. (1965), 18a. Nº CEIPAC: 39382. L. ACIRGI F(iglina) d.2. LT.: Vienne (Isère). Lt.: CIL XII, 17a. Nº CEIPAC: 39383. d.3. LT.: Béziers, Vaissières. Lt.: Inèdit. Nº CEIPAC: 39384. d.4. LT.: Hérault, Vivios. LC.: M.del'église (Nissan-Lez-Ensérune). Lt.: Lamour & Mayet (1980), p. 5, nº 9, p. 9, i p.12 nº 38. Nº CEIPAC: 6064.

d.5. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 195 nº 263, fig.2. Blanc-Bijon (1998), nº 1064. Nº CEIPAC: 9882.

59. AFRICANI LT.: Saint-Romain-en-Gal. LC.: Musée C.G.-R de Lyon. Lt.: Allmer & Dissard (1892), 494.9+494.88. Call. (1965), n. 362. CIL XII, 24a. Nº CEIPAC: 24732. L. AFRICANI. A la nansa de l’esquerra hi ha el segell CIVAR (n.186) 60. AGRICOLAE a. 1. LT.: Boulouris, Saint-Raphaël (Var.). LP.: Casa de Mingaobez. Lt.: Benoit (1960), p.315. Brun (1982), , n.9, p.269.

Nº CEIPAC: 39386. L. AGRICOLAE a.2. D. Vespasien-Trajan. LT.: Arles, Bouches-du-Rhône, Arènes (1950). LC.: AMP.50.00.82.MAA. LP.: Casa de Mingaobez. Lt.: Garrote & Marimón (2011), p.241, nº2. Seignovert (1979), nº 4a. Bigot, Duperron & Long (2014), p.754, n.1. Nº CEIPAC: 30802.

a.3. LT.: Sainte-Colombe LP.: Casa de Mingaobez. Lt.: CIL XII, n. 5683.25a. Call. (1965), nº 51. Nº CEIPAC: 37050. a.4. D.: Dinastia Flàvia-Trajà. LT.: Thonon-les-Bains. LP.: Casa de Mingaobez. Lt.: Corault (2013), p.184, fig.2. Nº CEIPAC: 38969. b. LT.: Sainte-Colombe LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Casa de Mingaobez. Lt.: Allmer. (1875), n. 1999. CIL XII, n. 5683.25b. Allmer & Dissard (1892), n. 494.11b. Call. (1965), n. 51. Étienne & Mayet (2004), n. 82g. Nº CEIPAC: 24733.

c.1. LT.: Thonon-les-Bains. Lt.: Corault (2013), p.184, fig.3. Nº CEIPAC: 38970.

49

61. PAR. a. D.: 220 d.C., 240 d.C. Blázquez, Remesal & Rodríguez Almeida (1994), per sobre del 220 d.C., Test. II (2001): per sota del 220 d.C. LT.: Céret, les «tombeaux» station gallo-romaine. LC.: Coll.Bonnet. Lt.: Claustres (1961), p.150,fig.20. Savarese (2013), p.256, fig. 24.82. Nº CEIPAC: 7270.

Claustres (1961): « Cette marque est disposée sur le haut d'une anse ronde ayant appartenu à une grosse amphore pansue probeblement à huile ». b. ARVA & ARVP D.: 220 d.C., 240 d.C. Blázquez, Remesal & Rodríguez Almeida (1994), per sobre del 220 d.C., Test. II (2001): per sota del 220 d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée d'Istres, inv. 2957. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 195 nº 264, fig.2. Blanc-Bijon (1998), nº 1083. Étienne & Mayet (2004), nº145a. Nº CEIPAC: 9883.

62. ATITTAE

a.1. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, 20 DRA 5 77. LP.: Berro II, La Ramblilla, La Mallena, El Moral. Lt.: Amar & Liou (1984), n.108, pl.8. Seignovert (1979), n.8.h. Nº CEIPAC: 10085.

a.2. D.: dinastia Júlio-Claudia(tip.). LT.: Saint-Romain-en-Gal, 1982. LP.: Berro II, La Ramblilla, La Mallena, El Moral. Lt.: Étienne & Mayet (2004), nº159c. Nº CEIPAC: 25789.

63. AVGGGNNN a. D.: 193-220 d.C. Test. II (2001): per sota del 220 d.C. Tip. Septimi Sever, Geta i Caracal·la. LT.: Golfe de Fos. LC.: Club Culturel et Sportif de Port-de-Bouc, Nº341. Lt.: Amar & Liou (1989), p. 195 nº 265, fig.2. Blanc-Bijon (1998), nº 1055. Nº CEIPAC: 9884. L. [AV]GGGN[NN] (Augustrorum Nostrorum Trium)

50

b. D.: 211-212 d.C. (contextual), 193-222 d.C. Berni (2008): Caracal·la amb Geta o Elagàbal amb Alexandre Sever. Test. V (2010): 214, 216 d.C. LT.: Golfe de Fos. LC.: Amis du Vieux-Fos. Lt.: Amar & Liou (1984), n.109-134, pl.10. Étienne & Mayet (2004), nº 936m. Nº CEIPAC: 10086. L. AVG[ ]GNN (Augustrorum Nostrorum Duorum) A l’altra nansa hi ha el segell F PAT (n. 262.a)

64. AXATI LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, sense nº. Lt.: Amar & Liou (1984), n.222, pl.19. Nº CEIPAC: 10317. L. …AXATI

65. BAETICI LT.: Vienne?. LC.: Musée de Vienne, fons antics.. Lt.: Étienne & Mayet (2004), nº 178. Call. (1965), fig.4,nº11. Funari (1996), nº48. Nº CEIPAC: 25816. L. BAETICI

66. BARNAEI D.: s. I d.C. (contextual), LT.: Ardèche (Alba), Excavació de la cité des Basaltes. Alba. (Ardèche). LC.: D.F. Alba. Lt.: Bonardi (1995), p.60. n.13. Nº CEIPAC: 39389. L. BAR( ) NAE( ) I( ) aut BAR( ) N( ) AE( ) I( ) aut B( ) A( ) R( ) AE( ) I( ) 67. BELLIB a. LT.: Vienne. LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Cortijo del Romero. Lt.: Comarnond (1857),p. 115, n. 669. Allmer. (1875), n. 1516, tab. 220.11. CIL XII, n. 5683.42. Allmer & Dissard (1892), n. 494.34. Call. (1965), n. 185h. Étienne & Mayet (2004), n. 193a. Nº CEIPAC: 24748. L. BELLIB.

68. BELLICI D.: s. I d.C. (contextual). LT.: Ardèche (Alba), Excavacions antigues del Teatre. LC.: D.F. Alba. LP.: Cortijo del Romero. Lt.: Bonardi (1995), p.61. n.14. Nº CEIPAC: 39391. L. BELLICI. 69. BELLICIANAPAGALLENI a. 1. LT.: Vaucluse, Avignon (1846). LC.: Musée de Nimes. Coll. Lombard-Dumas. LP.: Cortijo del Romero.

51

Lt.: CIL XII, 41. Call. (1965), 185d. Nº CEIPAC: 39387. L. BELLICIANA P( ) A( ) GALLENI a.2. LT.: Fox-Amphoux, Clastre (Var.). LP.: Cortijo del Romero. Lt.: Brun (1982), n.1, p.268. Nº CEIPAC: 39388. a.3. LT.: Hérault, Montfau. Magalas. LP.: Cortijo del Romero. Lt.: Inèdit. Nº CEIPAC: 39392. 70. BELSI a.1. LT.: Golfe de Fos. LC.: Musée du Vieil-Istres, sense nº. Lt.: Amar & Liou (1984), n.110, pl.8. Étienne & Mayet (2004), nº200c. Call. (1965), nº188a-b. Nº CEIPAC: 10087. L. BEL(liciana) SI(l)

b.1. LT.: Sainte-Colombe. LC.: Musée C.G.-R de Lyon. LP.: Cortijo del Romero. Lt.: Allmer. (1875), n. 2000. CIL XII, n. 5683.43. Allmer & Dissard (1892), n. 494.35. Call. (1965), n. 185h. Étienne & Mayet (2004), n. 201b. CIL XV, nº2582. Nº CEIPAC: 24749. L. BEL VRS

71. MC LT.: Orange. LC.: Musée Municipal. Orange. Lt.: Seignovert (1979), n.13