1. 1. Havia una vegada, un moliner que tenia una filla molt bonica. Quan es va fer gran, va desitjar veure-la ben casada. Poc temps desprs va arribar un home que semblava molt ric i el moliner va prometre a la seva filla amb ell. Ella no sentia res per ell i sempre que pensava amb ell sentia molta angoixa. Un dia li va dir ell a ella: Ets la meva promesa i mai m'has vingut a visitar. La noia sempre buscava excuses i ms excuses per no anar-hi. Fins que un dia fart de dir-li que ans a casa seva i ella no fer-li cas, va dir-li que el proper diumenge l'estaria esperant a casa seva, on tamb hi haurien uns amics. La seva casa es trobava al mig del bosc fosc i ell li va prometre que per trobar el cam llenaria cendres. El diumenge la noia va sortir i per si de cas es perdia va omplir-se les butxaques de llenties i psols. Va haver de caminar quasi tot el dia i va seguir els rastre de les cendres a la vegada que llenava els psols i les llenties. Va arribar a una casa on regnava un silenci profund no hi havia ni una anima. De cop i volta la noia va sentir una veu que li deia : Marxa jove perqu assassins viuen en aquesta casa. Qui ho deia era un ocell tancat en una gbia que no parava de repetir-ho.
2. 2. Per la noia va continuar recorrent tota la casa i no va veure ni una nima .Quan va arribar al celler va veure una senyora molt gran que no parava de moure el cap . Em podries dir on esta el meu proms? va preguntar la noia Pobre noia- va dir la senyora, ests en una casa de bandolers. Et pensaves que series una nvia i que et casaries, doncs s amb la mort amb qui et casars. Mira, m'han fet preparar una olla per a tu. Et posaran dins i et menjaran. Jo t'amagar i intentarem fugir les dues d'aquesta casa. Van arribar els bandolers que portaven una donzella, estaven borratxos i van matar a la donzella. Aquesta portava un anell que un bandoler va agafar, per que va relliscar pel terra i l'anell va anar a parar on la noia estava amagada. La vella va distreure als bandolers donant-lis el sopar i assegurant que el dia segent podrien cercar l'anell amb ms calma. Per la nit van fugir totes dues. El vent havia fet desaparixer les cendres, per els psols i les llenties havien germinat i mostraven el cam de tornada.
3. 3. Llavors quan van arribar al mol la filla del moliner ho va explicar tot al seu pare. Quan va arribar el dia del casament, es va presentar el nuvi. El pare havia convidat als seus parents i coneguts. Tots es van seure a la taula i anaven explicant histries per entretenir als convidats .El nuvi li va demanar a la nvia que expliqus una histria. Ella va explicar tot el que havia vist el dia que havia anat a casa del seu proms com si fos un somni que hagus tingut. El bandit s'havia tornat completament blanc com la cera, s va aixecar de cop i volta i va intentar fugir, per els convidats el van agafar i el van entregar a la autoritat. I va ser jutjat amb tota la seva banda. Helena i Cristina