la negociació col·lectiva estructura i continguts
DESCRIPTION
La negociació col·lectiva Estructura i continguts. Acció sindical sectorial Acció sindical general Bartomeu Compte Secretari general de CCOO de Girona Olot, 4 de febrer de 2011. Acció sindical sectorial – Acció sindical general. Introducció - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
La negociació col·lectiva Estructura i continguts
Acció sindical sectorial Acció sindical general
Bartomeu CompteSecretari general de CCOO de Girona
Olot, 4 de febrer de 2011
Acció sindical sectorial – Acció sindical general
Introducció
Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva
Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva
Possibles respostes del sindicalisme confederal
Impacte dels canvis en l’organització del sindicat
Introducció
Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva
Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva
Possibles respostes del sindicalisme confederal
Impacte dels canvis en l’organització del sindicat
INTRODUCCIÓ
La NC és un dels signes d'identitat, una de les raons d’existir del sindicalisme.
“Sense contracte no hi ha sindicat”, diuen els companys italians.
La NC és una institució central de les relacions laborals.
Paper clau en la defensa dels drets i en la configuració de l’empresa i de l'economia.
Crisi d’utilitat i de legitimitat de la negociació col·lectiva.
Introducció
Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva
Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva
Possibles respostes del sindicalisme confederal
Impacte dels canvis en l’organització del sindicat
CANVIS EN L’ENTORN ECONÒMIC EN EL QUAL ACTUA LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
1. De l’empresa integrada a l’empresa en xarxa.
2. Un nou paradigma: l’externalització de riscos.
3. Canvis en el conflicte social. De la lluita pel salari a la conquesta del poder adquisitiu.
4. De la competitivitat de costos a l'eficiència econòmica i social.
5. Canvi en el rol de sindicats i partits.
6. Transformació i diversificació de l’espai polític territorial en el qual es dóna el conflicte social.
7. Estat de les autonomies. Descentralització versus globalització.
1. De l’empresa integrada a l’empresa en xarxa
Del control de la producció al control del mercat i el producte final.
De la producció integrada a la producció en xarxa.
De l’empresa amb plantilla única a l’empresa en xarxa amb diversitat de plantilles.
De l’homogeneïtat de condicions de treball a la diversitat de convenis a l’empresa en xarxa.
2. Un nou paradigma. L’externalització de riscos. Ruptura de la solidaritat
Empreses centrals externalitzen costos a empreses perifèriques.
Treballadors centrals externalitzen riscos a treballadors perifèrics.
Diferències de gènere, d’origen, d'edat i de formació.
La principal externalització de riscos és intergeneracional: Dobles escales salarials. Polítiques de seguretat social.
3. Canvis en el conflicte social
De la lluita a l’empresa a la lluita a l’empresa i a la societat.
De la lluita pel salari a la disputa pel poder adquisitiu.
La centralitat del conflicte social se situa en les polítiques fiscals i de distribució de la despesa pública.
L’Estat representa el 40% del PIB (el 50% en alguns països).
Distribució de la riquesa generada pel creixement econòmic d’aquests anys: Menor participació dels salaris en la renda nacional. Increment dels excedents empresarials. Increment major dels tributs en la renda nacional.
4. Nou model econòmic. De la competitivitat de costos a l'eficiència econòmica i social
El model de competitivitat fonamentat en la reducció de costos laborals és obsolet.
Els costos laborals signifiquen, cada cop més, un menor percentatge en relació amb els costos globals.
Importància que per a la competitivitat aporten les polítiques públiques i les institucions socials.
Canvi de paradigma. De la competitivitat de costos a l'eficiència econòmica i social.
5. Canvi de rol de sindicats i partits
La distribució de funcions entre sindicats i partits s’ha esmicolat.
En aquest procés hi ha contribuït el canvi de partits de classe a partits interclassistes.
La identitat ideològica ha deixat de ser el factor de configuració dels partits.
El sindicalisme independent.
6. Transformació i diversificació de l’espai polític territorial en el qual es produeix el conflicte social
En els segles XIX i XX, els estats nacionals tenen un paper central, exclusiu, en la regulació econòmica i en les relacions laborals.
L’Estat nacional és a Europa l’espai natural del conflicte social i del
sindicalisme.
La globalització provoca una diversificació d’espais polítics i territorials en els quals s’expressa el conflicte social.
L’Estat nacional ha de compartir la seva condició amb altres espais: Espais globals d’abast mundial per als mercats de capitals. Espais globals com la UE per a la política monetària.
7. L’Estat de les autonomies. Descentralització versus globalització
En paral·lel a la globalització, descentralització política de l’Estat Nació.
De la sobirania exclusiva de l’Estat nacional a les sobiranies compartides.
El mercat globalitzat adquireix una forta capacitat de regulació econòmica i de desregulació política (exemple: la immigració).
Introducció
Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva
Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva
Possibles respostes del sindicalisme confederal
Impacte dels canvis en l’organització del sindicat
INCIDÈNCIA DELS CANVIS EN LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
Limitacions a la funció de la negociació col·lectiva.
Pèrdua d'incidència real de la negociació col·lectiva.
Dificultats del paper de la negociació col·lectiva com a instrument de solidaritat.
Limitacions de la funció reguladora de la negociació col·lectiva
La NC, directament, afecta només una part dels costos, els costos laborals, que perden pes en els costos globals.
La producció en xarxa treu capacitat d’intervenció de la NC a l’organització del treball (exemple: empreses perifèriques).
Dificultats de la NC per exercir la seva funció normativa.
Pèrdua d’incidència real de la negociació col·lectiva
La incorporació de nous sectors econòmics amplia el nombre de treballadors/es sense cobertura de la NC.
La seva incorporació a la NC es fa en condicions mínimes, fent minvar la capacitat d’incidència real.
L’externalització de la producció que propicien les noves tecnologies incentiva formes de treball excloses de la NC (TRADE o teletreball).
Increment de la individualització de les relacions de treball, especialment el salari.
La rapidesa dels canvis tecnològics crea problemes d’adaptació als àmbits de negociació (exemples: missatgeria i ara telemàrqueting).
El fort dinamisme d’alguns sectors situa les condicions de treball al marge de la NC (exemple: construcció a l’època de l’expansió).
Dificultats de la negociació col·lectiva com a instrument de solidaritat
La descentralització productiva propicia:
L’aparició d'espais de negociació autàrquics.
La fuga empresarial d'àmbits contractuals més protegits.
Estratègies empresarials de dúmping negociador.
Introducció
Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva
Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva
Possibles respostes del sindicalisme confederal
Impacte dels canvis en l’organització del sindicat
POSSIBLES RESPOSTES DEL SINDICALISME CONFEDERAL
De la regulació normativa a la gestió flexible de les relacions laborals.
Del conveni col·lectiu normatiu a la NC àmplia.
De la disputa del salari a la disputa del poder adquisitiu.
Personalització de la NC.
Del sindicat que disputa costos laborals al sindicat que intervé en el conjunt dels costos.
Negociació col·lectiva sectorial. Negociació col·lectiva general.
Paper de la concertació social.
De la regulació normativa a la gestió pactada de la flexibilitat
Limitar la capacitat normativa dels convenis a allò que pugui romandre en el temps i tenir aplicació universal.
Incrementar les funcions del conveni col·lectiu com a espai de gestió pactada de la flexibilitat de les condicions de treball.
Potenciar els espais de gestió paritària dels convenis col·lectius com a instrument per mantenir vincles compartits i espais de solidaritat entre treballadors/es.
Del conveni col·lectiu normatiu a la negociació col·lectiva oberta
Les regles institucionals de la negociació col·lectiva “erga omnes” suposen un marc normatiu necessàriament rígid.
Necessitat de mantenir aquest marc per aspectes clau com la ultraactivitat dels convenis.
Necessitat d’abordar mecanismes i formes més flexibles de negociació.
Aquests mecanismes de negociació no requereixen, necessàriament,
la forma dels convenis col·lectius normatius.
Incorporar elements de personalització a la negociació col·lectiva
La NC de manera despersonalitzada i clònica.
Els treballadors/es i les empreses demanden un espai de personalització de les condicions de treball.
Si la NC no obre espais a la personalització, la pressió empresarial impulsa la individualització. La flexibilitat de rostre humà requereix incorporar elements de disponibilitat personal de les condicions de treball.
La personalització pot ser un mecanisme per canalitzar realitats culturals i religioses diverses.
De la lluita pel salari a la disputa del poder adquisitiu
A la UE el salari es manté com un element central, però no exclusiu del nostre poder adquisitiu.
El mateix salari comporta un poder adquisitiu distint en funció del model social i del nivell de les prestacions socials.
El sistema educatiu, la formació, el sistema de salut, la protecció
social, els serveis socials i les polítiques de mobilitat són determinants per a la disputa del poder adquisitiu dels salaris.
Molts d’aquests factors són determinants també per al nivell de competitivitat de les empreses i l'economia.
Del sindicat que disputa costos laborals al que incideix en el conjunt dels costos
El sindicat ha d’ampliar l’horitzó de negociació al conjunt dels costos.
Aquest és l’espai de l’acció sindical, de la negociació col·lectiva general.
A CCOO tenim una bona experiència de negociació col·lectiva general o de concertació social: De manera brillant a la Seguretat Social. Ho estem provant a les polítiques d’ocupació. Ens costa molt a les polítiques industrials. Estem obrint pas a les polítiques socials. Tenim un repte important en matèria d'infraestructures. Cada vegada és més important el nostre paper d’interlocutor en temes
de mobilitat.
Reconeixement de la negociació col·lectiva general
Cal consolidar aquest espai d’intervenció com un vertader espai de NC general.
La NC general ha de tenir un reconeixement legal, sense capacitat normativa, però sí caràcter d’obligació entre les parts.
La NC general ha de diferenciar-se d’altres funcions de sindicats i patronals com el diàleg social o la representació institucional.
Cal una reforma legal que impulsi un marc legislatiu de suport a aquesta funció social, desenvolupant l’art. 7 de la CE.
Introducció
Canvis en l’entorn econòmic en el qual actua la negociació col·lectiva
Incidència dels canvis en la negociació col·lectiva
Possibles respostes del sindicalisme confederal
Impacte dels canvis en l’organització del sindicat
IMPACTE DELS CANVIS EN L'ORGANITZACIÓ DEL SINDICAT
El nostre repte és com continuar exercint la nostra missió d’organitzar els treballadors/es per exercir la funció de defensa dels seus drets, cohesió social i solidaritat.
És imprescindible reforçar la nostra forma de ser i el funcionament general que s’organitza confederalment.
La cooperació i la flexibilitat organitzativa poden ser dos grans principis.
Un escenari organitzatiu per al segle XXI
Durant el segle XIX i XX el sindicat ha passat d’estar organitzat: En sindicats d’ofici primer. Estructures organitzatives diverses en una mateixa
empresa. Sindicats únics d’empresa, després. Federacions de sector, en funció de l’activitat, seguint criteris fordistes. Confederacions nacionals que agrupen federacions de sector i confederacions
o unions territorials. Podria ser el segle XXI el d’una organització més flexible, més cooperadora? És possible el trànsit d’un sindicat d’organitzacions al sindicat de xarxes?
Gràcies per la vostra atenció