La Nau EscolaPremi a la Superactivitat

Més Innovadora de la Festa dels Súpers

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya | Nº 10 | DESEMBRE 2016

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Entrevista a Manuel Roure i Arnaldo

Campanya de protecció solar infantil

Optometria infantil: pinzellades per a una vista de qualitat

Optometristes pel món

OPTOMETRISTES.CATPublicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya Nº 10 · desembre 2016

Biblioteca digital del COOOC

DirectorAlfons Bielsa i Elies

Cap de Redacció Vicenç M. Masià i Anavitarte

Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaLluís Puig i Camarero Jordi Castellví i Manent

Responsable fotografiaXavier Llobet i Megías

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de CatalunyaC/ Comte Borrell 179-18308015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www.coooc.cat

Correu electròniccoooc@coooc.cat

Disseny, maquetació i impressióImagenetwork s.c.p.T. 93 243 45 06E. estudi@imagenetwork.es

PublicitatE. arantxa.comunicacio@coooc.cat

Depòsit legal:B-13949-2012

SumariEDITORIAL L'educació és el moviment de la foscor a la llum.

ENS POSICIONEM • No és ètic ni professional • Carles López Hernando: un punt i a part.

L’ENTREVISTA Manuel Roure i Arnaldo: “Ja no es pot entendre una optometria que no sigui holística”.

HEMEROTECA CIENTíFICA • Increment de la prevalença de la miopia a Europa

i l’impacte a l’educació.• Traumatisme ocular als esports.

ACCIONS COL·LEgIALS • Marca col·lectiva: un distintiu com a professionals col·legiats • Campanya de protecció solar infantil• La Nau Escola: Premi a la Superactivitat Més Innovadora de la

Festa dels Súpers

APUNTS JURIDICS • Valoració del Traspàs del Negoci • Obligatorietat legal de disposar de la placa amb el nom del director/a

tècnic/a i número de col·legiat/ada• Excedència per cura de menors i familiars

QUADERNS CIENTíFICS DEL COL·LEgI Detecció de disfuncions visuals que poden interferir en l’aprenentatge dels alumnes de 2n de primària.

EL COOOC OPINA Optometria infantil: pinzellades per a una vista de qualitat

HUMOR COCODROps®

APUNTS DE FARMACOLOgIA La importància d’una bona higiene palpebral

CULTURA Ambientació òptica a sèries de televisió

COL·LABORACIONS • Augment significatiu de la velocitat lectora després de fer teràpia visual • L’optometria a Escòcia i el seu col·legi professional, Optometry Scotland

OPTOMETRISTES PEL MÓN Valldeflors: “Al Regne Unit, els optometristes estan ben valorats i reconeguts”

FLAIx.CAT

SERVEIS COL·LEgIALS

3

4

5

7

10

16

19

17

23

24

26

28

31

3539

La Nau EscolaPremi a la Superactivitat

Més Innovadora de la Festa dels Súpers

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya | Nº 10 | DESEMBRE 2016

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Entrevista a Manuel Roure i Arnaldo

Campanya de protecció solar infantil

Optometria infantil: pinzellades per a una vista de qualitat

Optometristes pel món

OPTOMETRISTES.CAT | EdITORIAL | 3

“L'educació és el moviment de la foscor a la llum”. Aquesta és una reflexió clarivident i prou descriptiva del filòleg i filòsof nord-americà Allan Bloom (1930-1992).

No en va, el segle XVIII s’anomena el Segle de les Llums. La llum anteposada a la foscor: el coneixement, la saviesa, l'equitat... La visió en el sentit més ample del terme.

L'educació és un procés continuat per aconseguir un bon desenvolupament integral (físic, psíquic i social) de l'educand i, dins d’aquesta evolució, la visió i l'aprenentatge són essencials.

Parlar d'educació és parlar d'infants, de visió, d'aprenentatge i de rendiment escolar. No podem ignorar la importància de la nostra funció en la població pediàtrica. Cal reivindicar l’optometria infantil com un dels puntals de la nostra professió, tant davant dels nostres clients com de la nostra societat. El lligam entre la visió i el rendiment escolar és evident, tal com ho constaten diferents treballs i estudis de diferents àmbits d’investigació. Una vegada superades les evidències clíniques, les científiques deixen palès la necessitat de transmetre aquesta percepció, com a professionals de la visió, a metges de família, pediatres, oftalmòlegs i educadors.

Recentment, el delegat territorial del COOOC a Lleida, Juan C. Viñuela, amb la col·laboració de la Generalitat, ha dinamitzat una actuació important, a diferents col·legis públics del barri de La Mariola (Lleida). Amb un bon equip d’optometristes, ha desenvolupat un pla per detectar alteracions visuals entre els estudiants i la seva possible afectació al rendiment escolar.

Hem de ser realment competents en atendre nens i nenes, remetent si cal a l'especialista adequat. Si no estem del tot especialitzats en visió infantil i/o teràpia visual, no podem renunciar als coneixements bàsics per detectar alteracions i proposar solucions, actuant en conseqüència.

En aquest sentit, des del Col·legi, estem impulsant accions relacionades amb la visió infantil, tant des de la perspectiva de la visió i l'aprenentatge com respecte la prevenció davant l'observació d'un eclipsi o la radiació solar.

A més a més, se li ha de sumar la nostra presència com a Col·legi per quart any consecutiu a la Festa dels Súpers, cosa que ens permet tenir un contacte directe i proper amb infants, pares i mares i docents.

Per estar a l’aguait d’aquesta i altres informacions, us animem que, si encara no ho heu fet, us descarregueu l'aplicació per mòbils del COOOC. Gaudireu d'un millor i més ràpid accés a tots els recursos, eines, notícies, formació... del COOOC. •

Alfons Bielsa i Elies

Alfons Bielsa i EliesPresident

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya

L'educació és el moviment

de la foscor a la llum

No és ètic ni professionalPer desgràcia, al nostre sector, és habitual observar una desmesurada política comercial que afecta negativament els aspectes professionals sanitaris. Encara que la política comercial sigui un aspecte que, en principi, no ens incumbeix com a Col·legi, si ens interessa i molt quan l'afectat és el professional col·legiat i la seva praxi.

Estem d'acord que els establiments d'òptica, a més de ser sanitaris, són empreses i, com a tals, requereixen una rendibilitat. El problema sorgeix quan, per augmentar aquesta rendibilitat, el negoci deixa de ser ètic i s'utilitzen els aspectes socials per arribar als comercials. No és ètic i, per tant s'allunya del nostre codi deontològic, atreure clients als nostres establiments amb el fàcil argument de regalar unes ulleres graduades indiscriminadament i amb una clara finalitat comercial. Això es complica si tenim en compte que aquests ‘obsequis’ poden no ser de primera qualitat i/o amb lents sense cap tractament. Tampoc es contemplen les necessitats de cada persona en particular.

Aquest tipus de campanyes són manipuladores, aparentment de bona voluntat per ajudar els més desfavorits. No obstant això, allò que realment es pretén és augmentar el tràfic de clients en els establiments. Si vertaderament es tractés d’una acció altruista, es tindria en compte la situació econòmica familiar: s'oferirien ulleres amb tractament a aquelles persones que les necessitessin i no poguessin assumir el cost.

En aquest sentit i tenint en compte la difícil situació econòmica en la qual ens trobem, el Col·legi i la Creu Roja, amb la col·laboració de la Fundació Privada de la Visió, compten amb un acord per garantir la revisió i el tractament visual a aquelles persones sense capacitat econòmica que ho precisin.

Evidentment, qualsevol empresa és lliure d'establir la seva dinàmica comercial. Des del Col·legi, com a institució representativa, estem obligats a definir-nos en aquests temes que perjudiquen la professió. Així, manifestem el nostre desacord respecte a les campanyes i accions comercialment agressives que puguin desorientar els usuaris, perjudicant seriosament la nostra imatge professional com a agents sanitaris, i convertint-nos únicament en promotors d'ofertes increïbles i regals de tot tipus. •

JUNTA DE GOVERN DEL COOOC

4 | ENS POSICIONEM | OPTOMETRISTES.CAT

El primer dia de setembre d’aquest any, un greu accident de trànsit ens va fer perdre un bon amic i professional: en Carles López Hernando. Una persona que, sens dubte, va ajudar a la promoció i expansió de la telemedicina entre els òptics optometristes amb la seva capacitat d’engrescar i il·lusionar.

Més enllà dels interessos lligats a la seva feina com a cap comercial d’una coneguda empresa d’instruments, en Carles era profundament empàtic,

sempre disposat a ajudar en tot allò que fos necessari i a col·laborar en els projectes i cursos professionals del Col·legi i de la Facultat. El seu optimisme i també la seva serietat, sense perdre el sentit de l’humor, el feien un home respectat i estimat, un bon tècnic i un bon cap comercial però, sobretot, una bona persona.

En el seu perfil de LinkedIn –una xarxa social per a empreses, negocis i ocupació- explicava que els seus

objectius vitals eren créixer, en primer lloc, com a persona i, després, professionalment. En Carles va aconseguir el seu propòsit: va créixer professionalment i va progressar personalment. Va representar un punt i a part.

Carles, amic, descansa en Pau i, en nom del Col·legi Oficial d´Òptics Optometristes de Catalunya, moltes gràcies per sempre. •

Carles López Hernando: un punt i a part

OPTOMETRISTES.CAT | L’ENTREVISTA | 5

Com definiries Optometria holística?Entenent la pregunta en referència al llibre, el

considero un llibre de text i de consulta. És un

resum de tota una trajectòria professional.

Per què vas decidir escriure Optometria holística? Per tal de posar en ordre una munió d’apunts,

traduccions, articles acumulats durant molts

anys, molt especialment durant el meu pas per

la Societat Espanyola d’Optometria (SEO) de

la qual vaig ser vicepresident i responsable de

l’equip científic durant gairebé 15 anys.

Cada vegada entenem més el cos humà com un tot. Això ha afavorit el desenvolu-pament de l’optometria holística?Avui en dia, crec que ja no es pot entendre

una optometria que no sigui holística, global,

conductista, comportamental, behavioral... que

no tingui en compte tot l’organisme i l’entorn

on la persona desenvolupa la seva activitat.

Arantxa García Periodista i responsable de comunicació del COOOC

Manuel Roure i Arnaldo: “Ja no es pot entendre una optometria que no sigui holística”Manuel Roure, amb 45 anys d’experiència, s’ha convertit en tot un referent dins del sector. Va néixer l’any 1942. Al 1971 va obtenir la primera titulació, posteriorment convalidada a Terrassa i granada fins a obtenir el títol de Diplomat en Òptica i Optometria. També compta amb un Màster d’Optometria Clínica al PCO i un altre de Ciències Sanitàries a la UdL. L’any 2012 va presentar Predominis visuals, el primer llibre d’optometria escrit en català. Amb el patrocini del Col·legi, ha publicat el segon: Optometria holística. La visió ens permet percebre, comprendre, interpretar, adaptar-nos.

Manuel Roure i Arnaldo

6 | L’ENTREVISTA | OPTOMETRISTES.CAT

Per aclarir-ho: no es pot graduar d’igual

manera un pagès que un oficinista;

els seus entorns són molt diferents

i, evidentment, també les seves

necessitats visuals.

En quin punt es troba actualment l’optometria comportalmental?Vull ser optimista per dir que es troba

en franca evolució, malgrat algunes

posicions contràries que encara volen

exercir la professió preocupant-se

exclusivament d’assolir la millor agudesa

visual, i no pas una millor visió.

I cap a on avança?És millor dir cap on hauria d’avançar. Cal

que l’optometria es preocupi més de

la persona i de la seva visió que no pas

exclusivament de la vista. Cal diferenciar

amb claredat vista i visió: mentre que la

vista ens permet veure nítid, la visió ens

permet veure còmode. No és suficient

tenir una bona agudesa visual si la

persona no troba suficient comoditat en

el conjunt de la seva visió i en l’exercici

de la seva feina. La visió, no pas la vista,

i la comoditat han de ser els objectius

de la clínica optomètrica.

Aquesta és la segona publicació sobre optometria escrita en català. Per què creu que és important tenir bibliografia en català?

Totes les cultures i totes les ciències

tenen i han de tenir bibliografia en la

seva pròpia llengua, al marge que les

persones en coneguin d’altres, a les

quals cal recórrer quan volem altres

informacions que no trobem en la

nostra.

Creus que no s’ha impulsat l’escrip-

tura en català dins el sector?

Crec que realment hi ha hagut una

posició de comoditat i desídia. Els

catalans sabem altres llengües i, potser,

aquesta situació justifiqui recórrer

a la que, de les que coneixem, ens

proporciona la informació que precisem,

especialment quan es tracta d’estudis

recents que encara no han estat traduïts

i que cal llegir en la llengua original

(l’anglesa, la més habitual).

Podries donar un consell a aquells

companys que es vulguin endinsar

en l’optometria comportamental?

Dedicar-se sense cap limitació, sense

cap reserva. Avui en dia ja no es

pot admetre fer les feines a mitges,

prescrivint solucions per sortir del

pas, sense pensar en la globalitat

de la visió dels nostres clients que

confien en nosaltres i pensen que els hi

oferirem solucions ajustades a la seva

particularitat. •

*Recorda que pots recollir un exemplar del llibre gratuïtament a la seu del Col·legi. En cas que et sigui impossible apropar-te, te’l podem enviar a l’adreça que ens sol·licitis amb un petit cost com a despeses d’enviament. Demana més informació a arantxa.comunicacio@coooc.cat

No es pot graduar d’igual manera un pagès que un oficinista. Les seves

necessitats són molt diferents

La visió, no pas la vista, i la comoditat

han de ser els objectius de la clínica

optomètrica

OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 7

Increment de la prevalença de la miopia a Europa i l’impacte a l’educació PROPÒSIT:Investigar si la miopia és cada vegada més comuna a tot Europa i explorar si l'augment dels nivells d'educació -un important factor de risc ambiental per a la miopia- podria explicar qualsevol tendència temporal.

DISSEny:La metaanàlisi d'estudis de població transversals de l’epidemiologia de l’European Eye Epidemiology (E3) Consortium.

PARTICIPAnTS:El Consorci E3 és una xarxa de col·laboració dels estudis epidemiològics de malalties oculars comuns en els adults a tot Europa. Disposava de dades de refracció de 61.946 participants de 15 estudis poblacionals realitzats entre 1990 i 2013. El rang d’edats mitjanes dels participants es va situar entre els 44 i 78 anys.

MèTODES:De tots els participants, es va tenir en compte la refracció no ciclopègica, l’any de naixement i el nivell d’estudis. La miopia es va definir com un equivalent esfèric mitjà ≤ - 0,75 diòptries.

Es va realitzar una metaanàlisi de la prevalença de la miopia per edats, amb les anàlisis seqüencials estratificades per any de naixement i el nivell més elevat d’estudis.

MESuRA DE RESuLTATS PRInCIPALS:La variació en la prevalença de la miopia per edat per a diferents anys de naixement i nivell d'estudis.

RESuLTATS:Hi va haver un significatiu efecte cohort1 amb creixement de la prevalença de la miopia a través de dècades més recents de naixement. Aquesta va passar de ser del 17,8% (95% interval de confiança [IC], 17,6-18,1) pels nascuts entre

1910 i 1939 al 23,5% (IC del 95%, 23,2-23,7) pels nascuts entre 1940 i 1979 (p = 0,03).

L'educació es va associar significativament amb la miopia:

• Ensenyament primari: 25,4% (IC, 25,0-25,8)• Ensenyament secundari: 29,1% (IC, 28,8-29,5)• Ensenyament superior: 36,6% (IC, 36,1-37,2)

Tot i que les cohorts més recents de naixement tenien un nivell més elevat d’educació, això no explica per complet l'efecte de cohort.

En comparació amb el risc de referència dels participants nascuts a la dècada de 1920 amb només educació primària, els que havien cursat educació secundària duplicaven la prevalença de la miopia fins a un 2,43 (CI 1,26 a 4,17). Pels nascuts a la dècada de 1960 amb estudis primaris, la prevalença de la miopia creixia 2,62 vegades (IC, 1,31.5,00). Per últim, si completaven l’educació superior, el risc de prevalença quasi es quadruplicava, fins al 3,76 (IC 2,21-6,57).

COnCLuSIOnS:La miopia és cada vegada més comuna a Europa. Tot i que els nivells d'educació han augmentat i estan associats amb la miopia, l'educació superior sembla ser un additiu enlloc d’un factor explicatiu.

L'increment dels nivells de miopia porten implicacions clíniques i econòmiques significatives, amb més persones que poden patir complicacions relacionades amb l'alta miopia que posen en amenaça la seva vista. •

Podeu consultar la ressenya bibliogràfica a: http://www.aaojournal.org/article/S0161-6420(15)00280-8/fulltext

1 Un estudi de cohorts és un estudi epidemiològic, observacional, analític, longitudinal i prospectiu en el qual es compara la freqüència de malaltia entre dues poblacions, una de les quals està exposada a un determinat factor d’exposició o de risc al qual no està exposada l'altra. Els individus que componen els grups d'estudi se seleccionen en funció de la presència d'una determinada característica o exposició.

8 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT

Traumatisme ocular als esports

De la nombrosa bibliografia científica associada a aquests traumes oculars, presentem tres abstracts d’articles relacionats.

El primer se centra en els traumatismes produïts durant la pràctica del golf, un esport cada vegada més popular entre

els sèniors i que atrau a molts turistes a Catalunya.

Un altre esport que aconsegueix cada dia més notorietat és la ultramarató o cursa d’ultrafons. Sovint són notícia els esportistes que pateixen diferents contratemps per la falta de preparació

i/o per l’absència de material adient, que deriven en moltes ocasions en problemes de salut.

Per finalitzar, un estudi en relació al surf, que cada vegada guanya més adeptes entre la nostra població. •

Són moltes les raons que ens porten cada dia a fer més esport, especialment entre els més joves. Alguns esports, més enllà dels de contacte, poden produir danys oculars, tant al propi ull com als seus annexes.

AbstractPROPÒSIT:Els autors tracten d'analitzar les causes i els resultats dels traumatismes oculars relacionats amb el golf a través d’una metaanàlisi retrospectiva, el recull bibliogràfic i la compilació de casos reals.

MèTODE:Dels 41 articles identificats a PubMed, 11 incloïen estudis que recollien un total de 102 subjectes. Els articles revisats descriuen totes les lesions oculars de golf que es presenten durant un període determinat. Es van analitzar vuit factors: per una banda, edat, sexe, localització; i, per una altra, el mecanisme de la lesió, l'ús d'ulleres de protecció, lesions que comporten ferida oberta del globus ocular, enucleació resultant, i els canvis d'agudesa visual.

RESuLTATS:Cap dels subjectes portava ulleres de protecció adequades. Significativament més subjectes van ser ferits per pilotes (72%) que pels pals de golf (27%) o per cossos estranys (1%) (p <0,0001).

La relació de les lesions produïdes per pilota de golf respecte als pals va ser significativament major en els adults (92%) que en els nens (23%) (p <0,0001).

D’un total de 93 lesions, 47 (51%) van patir una fractura oberta. A un 33% se’ls hi va haver de realitzar una enucleació.

L'agudesa visual mitjana ± DE logMAR va millorar -0,641 ± 0,745 després del tractament (> 6 línies de millora; P = 0,0001).

COnCLuSIÓ:Les lesions oculars a la pràctica del golf es produeixen amb menys freqüència que en altres esports però poden generar grans danys als afectats. En aquest sentit, és molt important la supervisió dels infants que el practiquin.

PMID: 27243928DOI: 10.1097 / IAE.0000000000001119[PubMed - en procés]

Examen ampli de lesions oculars relacionades amb el golf. Retina. 2016 juliol; 36 (7): 1237-1243. doi: 10.1097 / IAE.0000000000001119.Grua ES1, Kolomeyer AM, Kim E, Chu DS.

AbstractRecull el cas d'un ultramaratonià que va desenvolupar una irritació a l'ull a causa de l'exposició perllongada a l'alta velocitat del vent i les temperatures sota zero que li van provocar la congelació transitòria i posterior abrasió de la còrnia.

Es recomana que tots els corredors de marató i ultracarreres en condicions d’exposició al vent utilitzin ulleres de protecció que envoltin els ulls. Si els corredors es presenten després de la cursa als serveis d’atenció primària o a urgències amb dolor ocular, haurien de ser considerades l’abrasió i la congelació corneal.

En cas que sigui necessari, la direcció de la cursa haurà de suspendre-la per condicions perjudicials.

2015 BMJ Publishing Group LtdPMID :26038387DOI :10.1136 / bcr - 2015-210432[ PubMed - Medline ]

AbstractOBJECTIu:Determinar la incidència de lesions oculars relacionades amb la taula de surf- (SREIs) a Nova Gal·les del Sud (Austràlia) al llarg d’un any.

Disseny, lloc i participants:Estudi basat en un qüestionari prospectiu de les SREIs a través d'informes sobre lesions, tractaments i resultats elaborat per oftalmòlegs i aprenents d'oftalmologia a Nova Gal·les del Sud. La SREI és qualsevol lesió a l'ull, l'òrbita o la parpella causada per una taula de surf. Aquest test el van respondre pacients de totes les edats amb qualsevol SREI produïda entre el 30 de desembre de 2010 i el 30 de desembre de 2011.

Principals mesures dels resultats:La incidència, la naturalesa i la gravetat de la SREI.

RESuLTATS:Es van notificar 10 casos de SREIs, vuit dels quals eren homes. L'edat mitjana dels pacients lesionats era de 35,4 anys (dos eren infants).

En general, els pacients van presentar una combinació de lesions oftàlmiques: dues ruptures de globus, quatre òrbites

fracturades, un cas de cossos estranys de fibra de vidre en l'òrbita i sis laceracions de la parpella.

Totes les SREIs van ser causades per les parts afilades de la taula de surf, incloent la punta, les aletes i la cua.

COnCLuSIOnS:Aquest estudi confirma que el surf té un petit risc de traumatisme a l'ull i

ajuda a descriure i quantificar SREIs. Una cinquena part de les SREIs produïdes van ser greus. Modificacions a la taula de surf i la utilització d’ulleres de protecció poden ajudar a reduir el risc de patir SREIs.

PMID:25358578[PubMed - Medline]

Les lesions oculars en ultramaratons en ambient extrem Clin Exp Optom. 2015 May; 98 (3): 203-9. doi: 10.1111 / cxo.12283.

BMJ Casi Rep 2015 juny 2 ; 2015 . PII : bcr2015210432 . doi : 10.1136 / bcr - 2015-210432 .Cope TA1 , Kropelnicki A2 .

Lesions oculars provocades per taules de surf Med J Aust. 2014 novembre 3; 201 (9): 532-4. Howden J1, J2 Danks, McCluskey P3, Gillett M4, Ghabrial R3.

OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 9

10 | ACCIONS COL·LEgIALS | OPTOMETRISTES.CAT

Marca col·lectiva: un distintiu com a professionals col·legiats Des del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) s’ha creat la marca col·lectiva del COOOC, propietat del Col·legi mitjançant la publicació en BOPI1.

L’objectiu de comptar amb una marca col·lectiva és rellevant: diferenciar els serveis dels nostres col·legiats i col·legiades. És a dir, es tracta d’un distintiu de qualitat que garanteix el compliment de la normativa col·legial i, molt especialment, de la deontologia professional. D’aquesta manera, aquesta iniciativa s’inscriu dins les funcions del COOOC com a garant de rigor i seguretat professional.

Aquesta marca es pot incloure a:

• Pàgina web de l’establiment• Decoració del centre• Fulls de prescripcions• Altres

No està permès utilitzar-la per aspectes publicitaris o en documents que no estiguin relacionats amb l’exercici professional de l’òptica i l’optometria. D’aquesta manera, queda totalment prohibit incloure-la en campanyes comercials en les quals no es difongui l’establiment en si sinó les polítiques de gratuïtat de serveis professionals i/o descomptes.

La marca només pot ser utilitzada pels col·legiats/ades del COOOC.

Per fer-ne ús, s’ha de demanar prèviament mitjançant una sol·licitud que podeu descarregar a la pàgina web del Col·legi i que s’ha d’enviar degudament emplenanda a secretaria@coooc.cat. A més, s’ha d’acceptar la seva regulació continguda en el reglament d’ús que també es pot consultar a la web. Després d’això, des de secretària se us facilitarà l’arxiu PDF amb el logo corporatiu. •

1 Inscrita com a Marca Nacional Col·lectiva nº3600731 (5) en classes 09, 35, 41, 44 amb publicació al BOPI de la Resolució de Concessió en data 15 de juliol de 2016.

OPTOMETRISTES.CAT | ACCIONS COL·LEgIALS | 11

Campanya de protecció solar infantilDurant la temporada estiuenca, el COOOC va tornar a posar en marxa una campanya per difondre la importància de protegir els ulls dels infants dels efectes nocius del sol. Cada vegada són més coneguts els perjudicis del sol a la nostra pell. Tot i que ha augmentat l’ús d’ulleres de sol entre la població adulta, només el 2% dels infants utilitzen ulleres de sol.

Tenint en compte que els seus ulls

són 20 vegades més sensibles que la

seva pell, des del Col·legi es considera

indispensable posar en marxa aquesta

campanya per tal que la societat en

prengui consciència. A més a més, es

remarca la importància d’adquirir les

ulleres de sol en establiments sanitaris.

En aquesta ocasió, es va comptar amb

la col·laboració de Creu Roja, que va

incorporar el pòster de la campanya i

uns díptics informatius a totes les seves

oficines i a les casetes de salvament de

les platges.

Aquest pòster també es va enviar als

hospitals i Centres d’Atenció Primària

(CAP) de tot Catalunya, a més a més de

les entitats de lleure infantils/juvenils,

com albergs o cases de colònies.

La imatge de la campanya –dissenyada

i elaborada pel dibuixant Manel

Fontdevila- es va incorporar a les quatre

línies d’autobusos més costaneres

de Barcelona: l’H16 (Pg Zona Franca-

Arantxa García Comunicació del COOOC

Imatge de la campanya elaborada pel dibuixant Manel Fontdevila

12 | ACCIONS COL·LEgIALS | OPTOMETRISTES.CAT

Forum); l’H12 (Gornal-Besós Verneda); el 56 (Pg Marítim-R.M. Cristina); i, el 64 (Barceloneta-Pedralbes).

Juntament a aquestes accions, es va enviar una nota de premsa als mitjans de comunicació tant catalans com estatals per difondre el missatge. En aquest escrit, es van detallar els motius pels quals els ulls dels infants presenten una major vulnerabilitat als raigs UV i els efectes nocius que es poden derivar. A més a més, es va remarcar que les ulleres de sol s’han d’adquirir en establiments sanitaris d’òptica i els problemes que es poden derivar de comprar-les en basars, mercats ambulants o paradetes. Finalment, es van enumerar 10 recomanacions clau per a una protecció total.

Això ens va permetre tenir presència en diferents agències i mitjans, com Europa Press, Telecinco, Cadena Ser, el suplement Criatures del diari ARA...

Tota aquesta campanya es va reforçar amb un seguit de missatges per a les xarxes socials, els quals es van acompanyar amb les etiquetes #UllsProtegits i #salutisol. S’ha de destacar que va tenir un gran èxit i els posts van ser compartits per un gran nombre dels usuaris de Facebook i Twitter. En concret, les xifres van ser:

Un dels autobusos amb la imatge de la campanya

• un abast de 39.000 persones

• unes 49.000 impressions

• uns 1.200 ‘M’agrada’

• Més de 650 comparticions

OPTOMETRISTES.CAT | ACCIONS COL·LEgIALS | 13

La Nau Escola: Premi a la Superactivitat Més Innovadora de la Festa dels SúpersL’estand del Col·legi a la Festa dels Súpers, la Nau Escola, va guanyar el Premi a la Superactivitat Més Innovadora de la Festa dels Súpers, que es va celebrar els passats 22 i 23 d’octubre a l’Anella Olímpica de Montjuïc.

El director de Màrqueting de la

Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals (CCMA), Dani Reyes, va fer

entrega del reconeixement a l’acabar

l’espectacle principal de diumenge al

matí. Per part del Col·legi, el van recollir

el president del COOOC, Alfons Bielsa,

el responsable de noves tecnologies,

Carles Bonafont, la col·legiada Ana

Cazorla i l’estudiant Sheila González.

nAu ESCOLA: unA ESCOLA DE vISIÓ PER OBTEnIR EL CARnET DE nAuS ESPACIALS

Per la 20a edició de la Festa dels Súpers,

el Col·legi va presentar la Nau Escola,

una nau espacial que va permetre als

Súpers valorar la seva salut visual per

poder obtenir el seu carnet de conduir

embarcacions galàctiques. A través d’un

vídeo 3D d’uns cinc minuts i amb l’ajuda

del capità Espoc, els Súpers van posar

en pràctica la seva visió amb tres proves.

En primer lloc, es va avaluar l’agudesa principal. Al video, hi apareixia un coet

i havien dir el color d’aquest, posant la

mà a sobre de l’esfera del mateix color.

En segon lloc, es van examinar possibles

flories: l’infant havia de triar la sèrie de

dibuixos que veies millor. Per últim, es

va analitzar la visió estereoscòpica:

els Súpers havien de dir si veien

l’extraterrestre dins o fora del platet

volador.

Una vegada realitzada l’activitat, tots

els participants van rebre el certificat

de conducció de naus espacials,

personalitzat amb la fotografia i el nom

de l’infant. A més, els pares van rebre un

informe dels resultats del seu fill/a i una

breu explicació per part dels voluntaris.

Pel que fa als resultats, es van obtenir

dades de gairebé 800 infants. De la

totalitat de participants, es va detectar

que 49 dels participants presentaven

dominància creuada; 89 infants van

demostrar tenir fòria descompensada;

i, 170 Súpers comptaven amb visió

estereoscòpica negativa.

14 | ACCIONS COL·LEgIALS | OPTOMETRISTES.CAT

TERCERA EDICIÓ D’AquEST COnCuRS

Aquest any es va celebrar la tercera edició del concurs Superactivitats, “una proposta pensada per dinamitzar les activitats de la Festa dels Súpers i per impulsar la creativitat, implicació, originalitat i tematització de les activitats que fan les empreses i institucions col·laboradores en els seus espais”, tal com expliquen els seus organitzadors.

D’aquestes tres edicions, el Col·legi ha guanyat dues vegades aquest reconeixement. Al 2014, l’estand del COOOC també va rebre aquest guardó.

OPTOMETRISTES.CAT | ACCIONS COL·LEgIALS | 15

ELS vOLunTARIS, unA TASCA InDISPEnSABLE

Des del Col·legi, volem agrair l’excel·lent tasca que van realitzar el grup de 30 voluntaris estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT). Sense la seva participació, seria impossible poder participar en aquests esdeveniments. En aquest sentit, se’ls ha enviat un diploma acreditatiu de voluntariat. •

La incorporació al món del negoci de l’òptica, com en qualsevol altre sector, passa per tres possibilitats: creació del negoci des de zero, la incorporació a una de les franquícies del sector o bé per acceptació d’un negoci en funcionament.

Si ens centrem en aquest últim cas l’opció passaria per l’adquisició d’un negoci que hagi demostrat la seva viabilitat. És el moment en què apareix el dubte sobre la valoració que permeti adequar el preu per a totes dues parts, venedor i comprador, de forma que ambdues quedin satisfetes amb l’operació. El més complicat és la valoració del fons de comerç atès que el preu haurà de tenir relació amb la capacitat del negoci per generar beneficis futurs.

Per tant els punts següents serien d’aplicació tant si sou la part interessada en el traspàs de la vostra òptica com si voleu iniciar el vostre negoci continuant amb un traspàs.

En l’anàlisi de la informació s’haurà de valorar:

ubicació: és una part fonamental. La proximitat al centre de la població és un afegit indiscutible així com el fet que hagi transports propers, ja sigui una sortida de metro o parades d’autobusos. La zona d'influència, el número d'òptiques a l’àrea, l’antiguitat de les mateixes i si formen part de franquícies o cadenes incideixen directament en la seva viabilitat.

Fons de comerç: a través de l’aportació d’un nom comercial, prestigi, fitxer de pacients/clients, proveïdors, etc. i que, en el seu conjunt, suposa la capacitat que pot tenir el negoci de generar beneficis futurs. Un fitxer antic, amb baixa rotació i baix nivell d’encàrrecs i pocs clients nous per any suposa una limitació del preu.

Evolució econòmica: es tracta de la comprovació dels comptes dels últims anys amb estudi de vendes, número de pacients, facturació, costos i rendiments. El número de treballadors i la seva antiguitat suposen una minva en la valoració.

Local negoci: es valoren aspectes que van més enllà del contracte de lloguer incidint en els permisos i llicències. També s’han de contemplar les reformes, en què han consistit i si són recents o no als efectes legals de compliment de les mesures de prevenció i seguretat. El valor del material i instal·lacions no s’acostuma a tenir en compte a no ser que siguin nous o gairebé nous -per exemple, un gabinet de menys de 5 anys o un taller de menys de 2-3 anys. Les existències de muntures s’avaluaran en funció de la temporada, antiguitat i marques.

L’operació de cessió de negoci a través d’un traspàs no està subjecta a IVA així com tampoc a l’Impost de Transmissions Patrimonials sempre que es faci a una mateixa persona (física o jurídica) que continuï amb la mateixa activitat.

En relació a l'IRPF, al produir-se un increment de patrimoni, s’haurà de declarar l'import en la declaració anual de l'Impost de la Renda. No es tractaria d’un rendiment del negoci sinó com un guany patrimonial (deducció de l’import del traspàs del valor net dels béns i drets lliurats). Si es tracta d’una societat es tributarà en l’Impost de Societats.

En el supòsit de controvèrsia la millor opció sempre passa per la valoració objectiva i independent d’un economista i/o expert que pugui aportar una altra opinió. •

Valoració del Traspàs del Negoci

Purificación Paños Advocada COOOC

16 | APUNTS JURÍdICS | OPTOMETRISTES.CAT

En els establiments d’òptica, la falta de la placa preceptiva amb el nom del director tècnic o la directora tècnica i el seu número de col·legiat o col·legiada infringeix el Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels establiments d'òptica.

L’article 6 del decret de referència en el seu apartat primer assenyala, en relació als requisits mínims de les instal·lacions i de l’equipament,

l’obligatorietat que aquestes dades siguin visibles des de l’exterior de l’establiment, ja sigui en forma de placa a l’aparador exterior o a l’entrada, o bé en forma de vinil sempre que constin les dades del responsable de la botiga.

Per tant, el fet de posar-la a l’interior de l’establiment suposa un compliment defectuós de la normativa vigent que també podria ser objecte de sanció en cas de denúncia o inspecció. •

Obligatorietat legal de disposar de la placa amb el nom del director/a tècnic/a i número de col·legiat/ada

detecció de disfuncions visuals que poden interferir en l’aprenentatge dels alumnes de 2n de primària.

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 9

Actualment, les exigències visuals són molt elevades per totes o gran part de les activitats quotidianes, per la qual cosa és fonamental disposar d'un sistema visual sa i lliure de disfuncions que ens permeti mantenir un bon rendiment visual per a qualsevol distància de treball però especialment, en visió propera. Una de les possibles causes de baix rendiment escolar i que pot portar al fracàs escolar són algunes disfuncions visuals que, detectades i tractades a temps, es poden solucionar fàcilment i no ser un factor que impedeixi el bon rendiment acadèmic dels nens i nenes escolaritzats. •

OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS JURÍdICS | 17

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 9 · novembre 2016

Demanar una excedència per cura dels fills menors de 3 anys és un dret de tot treballador1, ja sigui el pare o la mare, i que també inclou els casos d’adopció o acolliment d’un menor. En el supòsit de cura de familiars fins al segon grau, de consanguinitat o afinitat, la durada no serà superior als 2 anys.

Es pot demanar en qualsevol moment, dins del marge anteriorment assenyalat. Es recomana sol·licitar-ho per escrit amb temps suficient per permetre la reorganització del personal de l’establiment.

El període en què es romangui en situació d'excedència laboral per cura de fill, de menor a càrrec o d'altres familiars produeix els següents efectes:

• Serà computable a efectes d'antiguitat.

• Es tindrà dret a l'assistència a cursos de formació professional.

• Durant el primer any, el treballador té dret a la reserva del seu lloc de treball; si es tracta de famílies nombroses, el termini s'amplia als primers 15 o 18 mesos d'excedència, segons la categoria. Transcorregut el termini corresponent, la reserva queda referida a un lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent.

Un altre avantatge pel treballador és que es consideren efectivament cotitzats a efectes de les prestacions per jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, maternitat i paternitat:

• Els tres primers anys del període d'excedència que els treballadors gaudeixin, d'acord amb l’article.46.3 de l'Estatut dels Treballadors (ET),

en raó de la cura de cada fill o menor a càrrec en règim d'acolliment familiar permanent o guarda amb finalitat d'adopció.

• El primer any del període d'excedència que els treballadors gaudeixin, d'acord amb l’article 46.3 de l'ET, en raó de la cura d'altres familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que, per raons d'edat, accident, malaltia o discapacitat, no puguin valer-se per si mateixos i no desenvolupin una activitat retribuïda.

Quan les situacions d'excedència hagin estat precedides per una reducció de jornada en els termes previstos en l'article 37.6 de l'ET, les cotitzacions realitzades durant la reducció de jornada es computen incrementades fins al 100% de la quantia que hagués correspost si s'hagués mantingut sense aquesta reducció la jornada de treball.

Per la seva part, les empreses han de comunicar a la TGSS en el termini de 15 dies a partir que es produeixi l'inici i la finalització del gaudi per part del treballador dels períodes d'excedència laboral per a la cura de fill, de menor a càrrec o d'altres familiars, amb dret de reserva de lloc de treball.

L'omissió d'aquesta comunicació podria ser objecte de sanció, de conformitat amb el que estableix el RD Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social. •

Excedència per cura de menors i familiars

1 L’article 46.3 del RD Legislatiu 2/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, estableix que:

"Els treballadors tindran dret a un període d'excedència de durada no superior a 3 anys per tenir cura de cada fill, tant quan ho sigui per naturalesa com per adopció, o en els supòsits de guarda amb finalitat d'adopció o acolliment permanent, a comptar de la data de naixement o, si escau, de la resolució judicial o administrativa “

........

“També tindran dret a un període d'excedència, de durada no superior a dos anys, llevat que s'estableixi una durada major per negociació col·lectiva, els treballadors per tenir cura d'un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d'edat, accident, malaltia o discapacitat no pugui valer-se per si mateix, i no desenvolupi activitat retribuïda”

18 | APUNTS JURÍdICS | OPTOMETRISTES.CAT

OPTOMETRISTES.CAT | EL COOOC OPINA | 19

“quALITAT” O “DE quALITAT”

De manera molt general, la qualitat és

allò que, posseït per algun objecte o

servei, fa que aquest objecte o servei

sigui tal com és. En aquest sentit, encara

que el concepte pot entendre’s com a

positiu o negatiu segons l’adjectiu afegit,

quan es parla d’objecte o servei “de

qualitat” tots l’entenem com de “bona

qualitat”.

En optometria, una visita de qualitat

parteix d’un tracte personal, empàtic i

lligat a tres pilars bàsics i indissolubles:

un espai adequat, uns protocols flexibles

i una gestió eficient del temps.

L’espai ha de ser còmode, amb

la tecnologia necessària, i ha de

transmetre confiança. Un espai

atapeït i desordenat no afavoreix el

relaxament. Un gabinet sense retinògraf

o oftalmoscopi, per exemple, impedeix

una visita complerta. Unes parets buides

de títols no transmeten al pacient/client

que l’atendrà un professional qualificat.

Seguir els protocols adequats i adaptats,

des d’una bona anamnesi fins a

l’explicació del problema del pacient i del

seu tractament, és pal de paller d’una

visita de qualitat. Finalment, gestionar

bé el temps és fonamental, especialment

en optometria infantil. Unes visites

excessivament llargues amb un seguit de

proves interminables sense cap tipus de

parèntesi pedagògic – i perquè no, lúdic-

no només cansen sinó que perjudiquen

la fiabilitat dels resultats.

EL PETIT CLIEnT/PACIEnT

És clar que dins l’àmbit de l’optometria

infantil cal diferenciar grups d’edat.

No és el mateix plantejar una visita,

ni avaluar o proposar opcions de

tractament, per un nen d’un any que

per un de set. El propi procés de

desenvolupament i maduració visual,

per tant, determinen tant les estratègies

i recursos comunicatius com el protocol

d’examen i la forma d’avaluar, interpretar

i valorar els resultats de les proves.

Observar el fons d’ull, les posicions

diagnòstiques de mirada, les respostes

pupil·lars, la motilitat amb cover test

i l’agudesa visual amb mitjans de

valoració objectiva com el tambor

optocinètic és suficient en un bebè de

sis mesos. En canvi, resultaria insuficient

en un infant de sis anys.

L’objectiu d’aquest article no és

concretar protocols, sinó centrar-

nos en estratègies i recursos que es

poden aplicar en infants amb edats

que ja permeten realitzar un examen

optomètric complert amb relativa

fiabilitat de les respostes subjectives,

tant en l’anamnesi com en les proves i

valoracions protocol·làries.

Aquest perfil de client/pacient infantil -a

partir dels 6 anys- és el que ens trobem

als establiments òptics de manera

predominant. La població infantil de

menor edat, en general i excepte casos

d’optometristes especialitzats, passa per

les consultes oftalmològiques.

L’ESPAI I ELS MATERIALSLa major part dels òptics optometristes

que tractem amb clients/pacients

infantils també treballem amb adults.

Així, no podem convertir el gabinet en

una mena d’estudi de gravació del Club

Súper 3. En canvi, petits tocs de color

com una mascota amb ulleres o un

monstre amb bata blanca agraden tant a

nens com a adults.

A més, el que realment farà mantenir

l’atenció infantil serà el material i els

recursos que utilitzem per desenvolupar

l’examen. Cal utilitzar cartes de lectura

amb textos de contes i amb il·lustracions

infantils, tant en paper com en format

electrònic. També caldrà adaptar la

forma dels tests –per exemple, les mires

d’alineació del foròpter- per fer-los més

atractius. És més fàcil valorar la motilitat

ocular amb un ninot a l’extrem del

punter o amb un esquelet que, a l’obrir

la boca treu llum, que no pas amb un

pal amb una simple i avorrida boleta.

L’ús d’efectes estereoscòpics atractius,

no només com a teràpia sinó com a

avaluació i valoració binocular, fa que

l’examen sigui una experiència divertida.

Tots sabem que la clau d’una bona

retinoscòpia infantil es basa en miopitzar

per evitar l’acomodació i en mantenir

la fixació de l’infant estable cap a

l’infinit òptic. Una forma de mantenir

l’atenció sobre el projector/pantalla

digital és recórrer a imatges animades.

Estudis recents sobre retinoscòpia en

població infantil demostren que una

Optometria infantil: pinzellades per a una vista de qualitat

20 | EL COOOC OPINA | OPTOMETRISTES.CAT

bona miopització del pacient, amb un examinador entrenat i un bon control de l’atenció visual del nen/a cap a la visió de lluny, dóna un marge d’error significativament per sota de l’avaluació amb cicloplègics.

Fins i tot dir-li als pares si volen fer una foto al seu fill o filla darrere del foròpter crea un bon ambient que alleugera i fa més atractiu l’examen. En la majoria dels casos, els petits es queden amb tan bon record que volen tornar-hi.

LES PRIMERES IMPRESSIOnS I L’AnAMnESI Des de la perspectiva infantil, la primera impressió que l’infant rep de nosaltres és determinant. Alguns professionals pensen que la bata blanca pot provocar rebuig, cosa que es pot donar en un infant de mesos però que és qüestionable a partir de certa edat. Un nen de set anys respondrà millor o pitjor no tant pel color de la bata de l’optometrista sinó pel que hi ha dins la bata.

El primer contacte ha de ser especial-ment empàtic. Per exemple, al nen que porti una samarreta d’un equip de futbol, se li pot preguntar si li agrada jugar a pilota o a una nena amb cromos de Pokémon se li pot fer la broma que hi ha un d’aquests amagat darrere del foròpter però que no surt perquè és molt tímid.

Si a més a més de l’empatia afegim sentit d’humor, encara serà més efectiu per trencar el gel que canviar la bata blanca per una camisa de flors, sobretot tenint en compte que la visita optomètrica no implica cap tipus de prova lligada a molèsties o patiment.

Sens dubte, aquest procés previ ens permet començar una mena de preanamnesi en forma d’observació: com camina, quin és el seu posat, com ens mira, la seva expressió oral i gestual... Imaginem-nos una nena que quan ens mira tanca un ull: ja tenim un signe evident d’una disfunció binocular abans de començar formalment l’examen.

En l’anamnesi infantil, cal començar amb una pregunta òbvia però que no ho és tant: veus bé o no veus bé?. En primer lloc, aquesta pregunta es realitzarà al nen o la nena perquè no doni una resposta condicionada pels pares. La resposta de l’infant pot ser concreta o difusa. L’objectiu de la qüestió no és només conèixer què diu sinó com ens ho diu i com evoluciona a partir de les preguntes que anem lligant a la primera.

Per exemple, si triga a respondre que sí que veu bé, se li pot preguntar per què s’ho està pensant. Si davant d’això no sap què contestar, es pot indagar si dubta perquè de lluny veu bé però al llegir li molesten els ulls; veu borrós o dues imatges; li costa veure bé quan hi ha canvi de distàncies; tanca un ull per llegir; o, li molesta la llum.

Fixem-nos com les estratègies a seguir, davant preguntes clau, determinen la fiabilitat i el valor de les respostes obtingudes. Una pregunta clau, entre altres, és aquella que ens permeti conèixer si l’infant acusa diplopia. No sempre és adequat preguntar directament: de vegades veus doble?. En general, és més adequat fer-ho de la següent manera: en algun moment, encara que sigui molt de tant en tant, tens la sensació de veure doble quan

llegeixes o mires la televisió? L’infant no li dóna importància perquè és eventual i reversible. Entre els adults, la visió doble sovint també s’accepta com si formés part de la normalitat i s’atribueix al cansament, com aquell que té mal de cap esporàdicament. Fer la pregunta sobre la diplopia eventual a tothom ens donarà moltes sorpreses.

En optometria infantil, una manera de confirmar si la resposta a la percepció de diplopia és fiable consisteix en fer una segona pregunta. És a dir, si la resposta és afirmativa, cal preguntar: què fas quan veus doble?. Si l’infant no ha entès la primera pregunta o ha respost que sí sense ser veritat, llavors no sabrà que dir. Si realment viu l’experiència de la diplopia respondrà, sense pensar-ho massa, que tanca un ull, mira cap a un altre lloc o obre i tanca els ulls perquè se li passi. La segona resposta confirma la primera.

Confirmada la resposta afirmativa a la percepció de visió doble, és molt útil esbrinar si quan acusa diplopia les imatges parteixen d’una imatge única o apareixen de cop. En el primer cas, vol dir que hi ha fusió prèvia, amb la qual cosa ja sabem que existeix la ‘placa base’ de la visió binocular i, per tant, tolerarà molt bé l’ús de prismes d’ajuda a la fusió i/o respondrà molt bé a la teràpia visual activa. Igualment cal preguntar si, quan deixa de veure doble, és perquè una de les dues imatges desapareix o perquè les dues s’ajunten una sobre l’altra. En aquest últim cas, estem obtenint informació sobre les seves reserves fusionals. Si és capaç de fusionar, vol dir que disposa de reserves suficients perquè la diplopia només sigui puntual.

En l’anamnesi infantil, cal començar amb una pregunta òbvia però que no ho és tant: veus bé o no veus bé?

OPTOMETRISTES.CAT | EL COOOC OPINA | 21

En funció de la magnitud de la desviació, de la freqüència i durada dels episodis de diplopia, podem deduir la qualitat de les reserves fusionals. Per exemple, un infant amb una exotropia bàsica elevada que quan, eventualment, acusa diplopia és desde una imatge única i li desapareix quan és capaç de fusionar al poc temps, indubtablement té unes bones reserves fusionals. Fixeu-vos si és important l’anamnesi com a part directe de les valoracions posteriors.

Després d’aquestes preguntes al client/pacient infantil, ens adrecem als pares per complementar l’anamnesi (antecedents familiars, incidències en el part, historial de salut general i visual, historial psicopedagògic, caràcter, rendiment escolar, hàbits lectors...). Tot seguit, tornem al nen per recollir més detalls: li donem un text per observar la seva distància habitual de lectura (REVIP) i la seva postura. A més a més, el fem llegir per obtenir més informació.

APLICAnT ELS PROTOCOLS I GESTIOnAnT EL TEMPSA l’examen optomètric, en general, i a l’infantil, en particular, és important no confondre el mètode amb els objectius. Al nostre país, fa molts anys en una època en què el concepte predominant sobre la visió no era massa diferent del que es tenia al segle XIX, va desembarcar l’optometria funcional i va fer tremolar moltes coses.

La nova alternativa a la refracció tradicional aportava un nou model visual que va restar eclipsat degut a què,

en determinats cercles, es va fer tant èmfasi en el mètode -els famosos 21 punts de l’OEP (Optometric Extension Program)- que sovint s’oblidava que l’objectiu prioritari no era fer enginyeria optomètrica sinó resoldre un problema. La quantitat de valoracions i càlculs necessaris per saber si una persona acceptava positius o no de la vora, per exemple, refredava a molt joves optometristes, que es trobaven amb una forma de treballar massa complexa i sense tenir clar el model conceptual que el suportava.

Aquesta sobrevaloració del mètode, sense tenir clara la filosofia de base de la nova corrent optomètrica, va comportar que els 21 punts acabessin en l’oblit per la major part d’optometristes, molts d’ells decebuts pel que semblava el ‘remei universal’.

Afortunadament, amb els anys, un millor desenvolupament de model teòric de la visió, amb diferents etiquetes -funcional, comportamental, holística... en definitiva d’optometria només hi ha una, la que procura resoldre els problemes visuals de les persones- sense caure en l’error

de sobrevalorar el mètode, ha anat agafant el millor de cada casa i ha

desenvolupat una optometria de base empírica.

És a dir, s’ha creat des de la realitat clínica, en un marc conceptual amb diferents matisos però coherent amb l’objectiu final.

En aquest esperit empíric, la informació obtinguda a l’anamnesi permet alleugerar, simplificar i, fins i tot, prescindir de proves. No cal seguir en tots els casos el mateix patró; cal adaptar i flexibilitzar alhora que interrelacionem els valors obtinguts, per si cal repetir una prova abans de fer una nova d’innecessària.

Per exemple, una nena que és capaç de respondre ràpida i eficaçment l’orientació dels optotips direccionals no tindrà problemes de lateralitat. La validesa de la mesura subjectiva de les reserves fusionals es pot qüestionar per la seva variabilitat i, per tant, pot exigir més valoracions quan la nena ens explica que veu doble des d’una imatge única. Ja sabem que disposa de bones reserves sense necessitat de repetir noves avaluacions.

De fet, si proposem una teràpia passiva mitjançant la reducció del recorregut de compensació de la desviació per estabilitzar la fusió, el criteri de prescripció de prismes no demana necessàriament conèixer el valor ‘exacte’ de les reserves. Al cap i a la fi, els valors prismàtics recomanats són molt per sota de l’heterofòria.

L’experiència també ens acaba ensenyant que una bona refracció normalitza altres valors aparentment anormals. De vegades ens estranya trobar amplituds acomodatives monoculars diferents o alteracions binoculars estranyes quan el problema neix d’una ionització deficient o d’una retinoscòpia i un subjectiu poc acurats. En optometria, com en altres àmbits, una bona gestió del temps

passa per utilitzar el còctel de ciència, experiència i sentit comú. Especialment en optometria infantil, una gestió del temps deficient, amb moltes proves i en molts casos fetes ràpidament i sense les repeticions en aquelles que realment són necessàries, com l’avaluació de fòries, pot mostrar resultats erronis pel propi procediment i pel cansament del pacient/client.

FORMAR, InFORMAR, EnTEnDREDedicar part del temps a explicar allò que fem i per què ho fem no és perdre’l. És tot el contrari. Un nen assabentat participa millor; uns pares informats i formats són més receptius. Recordem que la confiança dels pacients/clients i dels pares cap al seu professional és la pedra angular de tot procés d’èxit.

Tots els que som bilingües natius ens és molt fàcil canviar d’idioma en una conversa ja que canviem de registre automàticament sense cap esforç previ. Això mateix passa amb el missatge: podem explicar al nen el que fem i, a la vegada, apuntar coses als pares en un registre més adaptat al dels adults. Sovint, a partir de certa edat, no caldran massa canvis en la forma del missatge.

Formar als pares i als infants sobre la visió amb quatre pinzellades del que anem aplicant, abans i mentre anem treballant, és suficient perquè entenguin -no per acte de fe sinó per la força de la raó- les conclusions finals i les propostes de tractament.

Al cap i a la fi, l’optometria és com una obra de teatre però al món real. Tenim l’escenari -que és l’espai del gabinet- amb el seu decorat -els mobles, els aparells i els diplomes sobre les parets-. També comptem amb el guió, que es correspon als protocols d’examen i, finalment, amb la representació de

l’actor, que és l’òptic optometrista. Si disposem d’un bon decorat i un bon guió però l’actor no fa una bona representació l’obra perd valor.

Hem d’interioritzar el valor de la representació. Hi ha actors molt ben preparats però incapaços de representar bé el seu paper, ja sigui perquè no els hi agrada el guió, no s’identifiquen amb el personatge o, simplement, no tenen vocació i no actuen amb el cor. Si estem preparats i ens agrada la nostra feina, cuidem especialment la representació. És a dir, actuem millor perquè l’obra llueixi encara més. No ens limitem a treballar com a autòmats buscant informació. Gaudim de la feina i, per tant, també en gaudiran els nostres clients/pacients.

Posem un exemple. Si li diem a una nena que, mirant-li el fons d’ull, podrem conèixer coses sobre la seva vida la sorprendrem, especialment quan li comentem que té l’habitació una mica desendreçada o que té una amiga amb qui té molt bona amistat tot i que, de vegades, es discuteixen. Fins i tot, podem comentar-li que hi ha un nen a la classe que li agrada però que és una mica pesat...(visca la imaginació!). En moments com aquest, tothom s’ho passa bé –fins i tot, nosaltres-. A més a més, se segueixen uns protocols que podrien ser avorrits però que, gràcies a una bona representació, no ho són. En definitiva, si hem d’ajustar el guió en optometria infantil, també hem d’adaptar la representació perquè els nostres petits clients/pacients es quedin amb la sensació d’haver viscut una nova, agradable i enriquidora experiència. •

Lluís Bielsa i EliesVicepresident COOOC

Col·legiat 3979

22 | EL COOOC OPINA | OPTOMETRISTES.CAT

Cocodrops està indicat per a persones que

treballen amb l’ordinador, que pateixen ull

sec i/o que són usuàries de lents de contacte.

Cocodrops és cent per cent natural, elaborat a

partir d'autèntica llàgrima de cocodril americà

de criança.

COCODROPS EYESWET Company ®, des de

Florida, extreu diàriament més de 52,3 litres

de llàgrima de cocodril, mitjançant el sistema

patentat ONION EXTRACTION UHT SYSTEM® per

estimulació natural.

Els cocodrils, un cop exposats a cebes de

Figueres tallades regularment, produeixen

un 250% més de llàgrima respecte a les

seves condicions naturals. Un cop extreta

i pasteuritzada (UHT), aquesta llàgrima és

perfectament vàlida per a l’ull humà, tal com es

demostra a l'estudi internacional elaborat per

vuit persones d'Olot, Sant Llorenç de Morunys,

Jerez de la Frontera, Los Angeles, San Diego i

una pensionista de la base Valdimir Kokotxa de

l'Antàrtida.

En caixes de 20 monodosi, COCODROPS

permet alleujar els símptomes de l'ull sec

i millorar el port de tot tipus de lents de

contacte.

També es pot utilitzar com a recurs teatral per

simular llàgrimes de tristesa o de goig…Fins i

tot, per impressionar al director del banc quan

demanem revisar la hipoteca.

CODROPS® es pot adquirir als establiments

especialitzats i farmàcies. Al ser totalment

ecològic, no genera cap efecte secundari.

Compta amb un subtil aroma reptilià. •

COCOdROps®

Un nou producte revolucionari per a la superfície ocular

Professor Franz Nistagmus

OPTOMETRISTES.CAT | HUMOR | 23

Distribuït a tot Europa (menys Gran Bretanya) per: DCI Distribucions Camaró de la Illa i fills SCP Caminet dels Pixapins, 236 porta H,Picamoixons de les Brocardes, Barcelona Tel. 623 333 456 cocodrops@camarofills.cat Responsable de Vendes; Dr. Nèstor Parpella i Jungfrau

Promoció especial finals 2016: als primers sis clients se’ls regalarà un cenyidor

d’imitació de pell de cocodril mascle dels Everglades

(Florida).

24 | APUNTS dE FARMACOLOgIA | OPTOMETRISTES.CAT

La qualitat de vida depèn, fonamentalment, de cuidar el cos i ajudar-lo a estar en bones con-dicions. Una alimentació correcta, uns hàbits adequats, una higiene apropiada... són factors que faran gaudir d’una millor existència.

Com a optometristes i professionals de la salut, tenim l’obligació d’explicar aquests i altres consells a les persones que acudeixen a la consulta i que confien en nosaltres. Hem de ser proactius: la nostra obligació és utilitzar els coneixements apresos i difondre’ls amb genero-sitat. Això ens fa útils i necessaris. Alhora, dóna prestigi tant a la nostra feina concreta com a la professió en general, la qual desenvolupem amb vocació.

Un dels consells que podem oferir als nostres centres és la importància de la higiene palpe-bral.

LA HIGIEnE I L’ESTRuCTuRA PALPEBRAL L’estructura palpebral és de gran complexitat i d’una meravellosa funcionalitat. És de vital im-portància el seu manteniment en perfectes con-dicions. Tanmateix, en observacions rutinàries amb biomicroscopi, no és estrany trobar-nos amb estats palpebrals molt millorables.

L’optometrista pot sospitar, preguntant i observant el pacient, que, tot i realitzar una higiene adequada, no ha tingut especial cura de la neteja de les parpelles. En aquests casos, s’observen dipòsits sebacis, que poden o estan

provocant processos eczematosos, descama-cions, ofec de les cèl·lules piloses... Aquestes restes i cúmuls grassos s’han d’eliminar diària-ment, si és necessari.

Netejar la cara no és suficient. S’ha de profun-ditzar: l’ús adequat de tovalloletes oftàlmiques humectades amb locions micelars específiques és la solució. Per tant, aquestes són un produc-te que podem incloure al nostre centre i el qual podem i hem de prescriure.

Les tovalloletes netegen les impureses, crostes i maquillatge presents a les parpelles i la pell, sense irritar els ulls ni agredir les capes supe-riors de l’epidermis. Al mateix temps, hidraten les capes superficials de la pell i regeneren les epidermis sensibles.

És interessant que portin àcid hialurònic (hidra-tant natural de la pell), alguns sebo-reguladors i substàncies restauradores.

Les fórmules que es presenten en format uni-dosi no necessiten conservants. Tampoc s’han d’esbandir després d’aplicar-se.

Són indicades per:

• La higiene diària de parpelles, pestanyes i la vora palpebral.

• Abans i després de qualsevol procediment oftàlmic

• La higiene diària de pells sensibles• La higiene ocular infantil (bebès i infants)

La importància d’una bona higiene palpebralEl procés d’envelliment dels éssers vius és un camí cap a la deshidratació i l’oxidació de les estructures vitals. A partir dels quaranta anys, el manteniment de la salut serà molt més idoni si aconseguim que aquests mecanismes siguin el menys agressiu possible.

Encara que sembli de sentit comú, s’ha d’incidir en la seva destinació –parpelles i pestanyes- i el seu procediment d’ús:

• Obrir el sobre i extraure la tovalloleta impreg-nada de loció micelar.

• Amb l’ull tancat, aplicar-la sobre la parpella i les pestanyes fent un lleuger massatge, amb moviments circulars, per desprendre i arrosse-gar els residus adherits

Per la higiene de la vora palpebral:

• Davant d’un mirall, fixar la parpella oberta pressionant amb un dit sobre les pestanyes

• Embolicar la tovalloleta i passar-la suaument per sobre de la comissura de la parpella repetides vegades, tenint especial cura de no fregar la superfície del ull.

En tots dos casos, repetir la mateixa operació a l’ull contrari amb una tovalloleta nova. Es recomana fer-ho pel matí i la nit (preferiblement abans d’anar a dormir).

Les nostres pacients –especialment hiperme-trops i/o dones de més de 40 anys ja que són més sensibles i presenten processos hormo-nals de retenció de líquids- milloren qualita-tivament gràcies a la humectació adequada amb col·liris amb hialurònic i a la neteja diària palpebral.

Fer fotografies de l’estat de l’ull i, posterior-ment, mostrar-ho al pacient és molt instructiu, a més de ser una mostra de feina ben feta. A més a més, seria aconsellable citar el pacient als pocs dies per tal que comprovi la millora.

Recordeu la importància del nostre paper com a col·laboradors en la sensibilització d’una vida sana. Som referents de salut visual. Oferint aquests i altres serveis, s’aconsegueix una co-rrecta fidelització del client d’una forma hones-ta i amb el màxim rigor. Tot plegat, és un punt a favor tant pel nostre centre com pel conjunt de la professió, dotant-la de més prestigi. •

Lluís PuigCol·legiat: 4616

OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS dE FARMACOLOgIA | 25

26 | CULTURA | OPTOMETRISTES.CAT

Al mes de gener, finalitzava Carlos I, Rey Emperador, i al darrer capítol es van relatar els últims anys del monarca. Les abdicacions de Brussel·les (1555) van ser una fita de gran importància. A la sèrie, Carles I (interpretat per Álvaro Cervantes) fa ús d’unes ulleres per llegir l’acte de renúncia.

L’altra sèrie és Ministerio del Tiempo, que al primer episodi de la segona temporada se centra en la figura del Mio Cid, interpretada per Sergio Peris-Mencheta. Deixant de banda el cavaller, al capítol apareix Ramón Menéndez Pidal (Luis G. Gámez), que a més de ser el president de la Reial Acadèmia, era un expert

del Cid Campeador. A l’escena apareix l’actor Charlton Heston (Pablo Scola), qui es reuneix amb Menéndez Pidal per documentar-se sobre el Cid i així poder rodar una pel·lícula sobre el personatge.

Com es pot comprovar en les dues fotografies, el personatge fictici utilitza les mateixes ulleres rodones que Menéndez Pidal.

Aquestes no són les úniques mostres que recullen a personatges històrics amb ulleres. La primera interpretació a la pintura és el retrat del Cardenal Hug de Provença, o de Saint-Cher, pintat per Tomasso de Mòdena al 1352.

Ambientació òptica a sèries de televisió Una de les feines més feixugues a l’hora de produir una sèrie de qualitat a la televisió és l’ambientació. Últimament s’han pogut veure a TVE dues produccions -Carlos I, Rey Emperador i Ministerio del Tiempo- en què l’esplèndida feina d’ambientació i vestuari també s’ha reflectit en la tria de les ulleres.

Carles I –interpretat per Álvaro Cervantes- llegeix l’acte d’abdicació

REDACCIÓ

OPTOMETRISTES.CAT | CULTURA | 27

Escena de la sèrie Ministerio del Tiempo en què es van reunir Charlton Heston i Menéndez Pidal

Retrat del Cardenal Hug de Provença per Tomasso de Mòdena

Aquesta pintura es troba a la galeria Uffizi, a Florència

Una altra obra és el retrat que Rafael va fer al Papa Lleó X al 1518, qui sosté unes lupes amb la mà esquerra i està acompanyat dels cardenals Lluís de Rossi i Julià de Mèdici.

Queda clar que a les acaballes de l’Edat Mitjana i començament de l’Edat Moderna, les classes benestants feien servir ulleres per llegir, ús que es va incrementar amb la utilització de la xilografia i, posteriorment, amb l’aparició de la impremta.

Després d’aquest breu repàs, es pot veure com l’art ha anat recollint les diferents modes i formes de les ulleres i, per tant, ha anat recollint l’evolució d’aquestes. •

Charlton Heston i Menéndez Pidal se saluden durant la gravació del film El Cid (1961)

El grup de recerca format per Marta

Codina (COOOC-ACOTV), Núria Lladó

(KANTOR-Espai d’Atenció Psicològica),

Roser Villena (COOOC-ACOTV) i Tomás

Blasco (Departament de Psicologia Bàsi-

ca, Universitat Autònoma de Barcelona)

va presentar el passat 10 de maig les

principals dades de l’estudi Determina-

ció de la relació entre habilitats visuals i

rendiment lector i acadèmic en l’alumnat

de Primària, que es va dur a terme a

quatre escoles de Rubí (Vallès Occiden-

tal) durant els cursos 2013-14 i 2014-15.

Aquest estudi es va desenvolupar en

tres fases. A la primera fase es van

avaluar 205 alumnes de 5è de Primària

entre els mesos de novembre de 2013 i

març de 2014. Es va valorar el rendiment

lector (velocitat i precisió lectores) amb

una prova estandarditzada de lectura

(Prova Canals), i el rendiment acadèmic

mitjançant les Proves Diagnòstiques

que administra el Departament d’En-

senyament. Pel que fa a la vessant

optomètrica es va aplicar una bateria

de proves per determinar l’agudesa

visual (amb el test LEA en visió propera i

llunyana), i es va diagnosticar l’existència

de disfuncions en les habilitats visuals

de motilitat (amb la prova del DEM).

A més, es va descartar la possibilitat

d'estrabismes amb el Cover Test tant

en visió propera com llunyana, i es va

mesurar l'equilibri de la binocularitat i

l’acomodació mitjançant el mesurament

de les fòries, vergències, estereòpsia,

MEM, amplada i flexibilitat acomodativa.

També es van registrar altres variables

(símptomes visuals, nivell d’estudis dels

pares, llengua materna, etc.) amb uns

qüestionaris adreçats a mestres i pares.

Els resultats obtinguts van mostrar que

aproximadament un 54% dels alumnes

tenia una o més disfuncions en habi-

litats visuals (és a dir, la seva motilitat,

binocularitat i/o acomodació no eren

correctes), i que existia una relació entre

la presència d’aquestes disfuncions i

un baix rendiment lector i/o acadèmic.

Concretament, es va trobar que els

alumnes amb problemes de motilitat

tenien una velocitat lectora més baixa

que els alumnes sense problemes de

motilitat, i que els alumnes amb proble-

mes de binocularitat feien més errors en

la prova de lectura que els alumnes que

no en tenien. A més a més, els alumnes

amb problemes de motilitat també van

presentar un rendiment inferior en les

proves de rendiment acadèmic (proves

diagnòstiques del Departament d’Ensen-

yament). L’acomodació no es va relacio-

nar amb el rendiment lector o acadèmic,

però això es pot deure al fet que la Prova

Canals només dura un minut i, per tant,

no permet detectar la possible incidèn-

cia que pot tenir la fatiga visual en la

lectura.

A partir d’aquests resultats, que van

recolzar empíricament la importància de

les disfuncions en habilitats visuals, es

va dissenyar la segona fase de l’estudi,

en la qual es va aplicar un programa de

teràpia visual als alumnes de la mostra

amb disfuncions visuals amb la intenció

de corregir-les i comprovar si aquesta

correcció duia a millores en el rendiment

lector i/o acadèmic. És sabut que en

altres estudis s’ha volgut demostrar l’efi-

càcia de la teràpia visual, però no s’han

obtinguts resultats prou clars perquè no

s’ha pogut controlar si els pares feien

bé els exercicis o si els feien tots els dies

que tocaven.

Per solucionar aquests problemes, l’es-

tudi va plantejar aplicar la teràpia visual

a les instal·lacions de les escoles, dins

l’horari escolar, i per part de persones

competents en l’administració dels exer-

cicis. Partint d’aquestes condicions, Mar-

ta Codina i Roser Villena van elaborar

un programa de 12 setmanes de durada

(a raó de dues sessions setmanals). El

programa Codina-Villena consta de tres

mòduls: un per exercicis de motilitat, un

altre per exercicis de binocularitat, i un

tercer per exercicis d’acomodació. Cada

mòdul compta amb exercicis bàsics que,

progressivament, al llarg de les dotze

setmanes, permeten assolir la integra-

ció i l’automatizació de la competència

visual. Per a cada disfunció el progra-

Augment significatiu de la velocitat lectora després de fer teràpia visual Resultats de l'estudi Determinació de la relació entre habilitats visuals i rendiment lector i acadèmic en l’alumnat de Primària.

28 | COL·LAbORACIONS | OPTOMETRISTES.CAT

ma preveu, en cada sessió, exercicis de 10 minuts de durada. Per tant, un alumne que només tenia una disfunció va realitzar dues sessions setmanals de 10 minuts cadascuna; l’alumne que comptava amb dues disfuncions va fer 20 minuts d’exercicis dos cops per setmana; i, l’alumne amb tres disfun-cions va executar 30 minuts d’exercicis dos cops per setmana. Es va obtenir així una estratègia d’intervenció amb una baixa exigència d’espai i temps. Aquest programa es va aplicar entre l’octubre i el desembre de 2014 als 108 alumnes que a la primera fase tenien una o més disfuncions visuals i van acceptar parti-cipar en aquesta segona fase de l’estudi. Per dur-lo a terme, es va comptar amb la col·laboració de 18 estudiants de la FOOT en pràctiques, que eren coordinats per dues professores de la FOOT i super-visats per 10 optometristes de l’ACOTV que acudien periòdicament als col·legis per mostrar com s’havien d’aplicar els exercicis previstos en el Programa de Teràpia Visual Codina-Villena.

Finalment, a la tercera fase (durant el segon i tercer trimestres del curs 2014-15) es va fer la reavaluació optomètrica i del rendiment lector i acadèmic dels alumnes amb els mateixos instruments i criteris emprats a la primera fase.

El ventall de resultats obtinguts en aquest estudi és molt ampli. Una petita part va ser presentada al passat congrés

de SIODEC, al maig de 2015, i una part important està encara en fase d’anàlisi. No obstant això, sí es pot afirmar que les dades confirmen que el programa de Teràpia Visual té una bona relació cost/benefici atès que gairebé un 60% dels alumnes corregeixen o milloren una o més de les seves disfuncions vi-suals, i que els alumnes que corregeixen la motilitat incrementen la seva velocitat lectora de manera rellevant (en 22 parau-les per minut), per sobre de l’augment que mostren els alumnes que no tenien disfuncions en habilitats visuals i que segueixen una evolució normal en el rendiment lector (increment la velocitat lectora en 16 paraules per minut). Re-sultats similars es troben en els alumnes que corregeixen la binocularitat i que te-nen una reducció dels errors de lectura superior a la dels alumnes que no tenen cap disfunció visual. A banda d’això, els resultats indiquen que, tot i que hi ha alumnes que no arriben a assolir la correcció de la disfunció visual, el fet de rebre el Programa Codina-villena produeix millores en el rendiment lector en un 72% d’ells (augmenten la seva velocitat lectora o redueixen els errors de lectura en major magnitud del que ho fan els alumnes sense disfun-cions en habilitats visuals). Cal dir també que el Programa Codina-Villena ha mostrat també efectes beneficiosos en alumnes que, a més a més de les disfun-cions en habilitats visuals, tenen retards

cognitius lleus, retards en el desenvolu-pament o dificultats d’aprenentatge.

Aquests resultats han encoratjat el grup de recerca a fer un pas més enllà i actualment està treballant en el des-envolupament d’una eina que permeti una col·laboració interdisciplinar entre optometristes i altres professionals per abordar el diagnòstic i la derivació dels alumnes que tenen un baix rendiment acadèmic i que podrien beneficiar-se d’una intervenció amb teràpia visual. Aquesta eina, batejada com a ‘Protocol Rubí’, es fonamenta en els resultats obtinguts en la recerca que hem resumit i treballa a partir d’un ventall de proves de cribratge que inclou el test DEM i la prova de lectura Canals, entre d’altres.

Els membres del grup de recerca consi-derem que cal seguir analitzant les da-des de l’estudi per tenir un coneixement més acurat i precís del paper que juguen les disfuncions visuals i com podem corregir-les de forma que els alumnes que les pateixen deixin de tenir aquesta barrera en la seva formació acadèmica. També volem deixar clar que són neces-saris més estudis que corroborin el que s’ha trobat, per la qual cosa encoratgem altres investigadors a continuar aquesta línia de treball que hem encetat. Final-ment, també considerem que la nostra recerca és una aportació important per tres motius: proporciona dades empíri-ques basades en metodologia científica que validen la importància de la optome-tria; proposa una eina de col·laboració interdisciplinar necessària per millorar l’assistència als alumnes amb problemes d’aprenentatge; i, per últim, i no menys important, facilita criteris per optimit-zar el diagnòstic d’aquests problemes i l’aplicació de la teràpia visual en alumnes de Cicle Superior de Primària. •

L’equip investigadorTomás Blasco - Marta Codina -

Núria Lladó - Roser Villena

OPTOMETRISTES.CAT | COL·LAbORACIONS | 29

La presidenta de l’ACOTV, Roser Villena, en la presentació del projecte

Aquesta corporació està governada per un consell de 40 membres, dels quals 35 són escogits entre els optometristes de les 12 regions que el conformen. A Escòcia, li corresponen tres membres. Les altres dues nacionalitats històriques del Regne Unit, Irlanda del Nord i Gal·les, tenen dos representants. Els optometris-tes anglesos, dividits en 9 regions, trien els 28 restants.

The College of Optometrist té les funcions que, a Espanya, realitzen el Consejo General de Colegios de Ópticos Optometristas i els Col·legis Autonò-mics. A més, regula des de fa temps allò que s’anomena continuing education and training, que ve a ser la formació continuada d’aquí i que és d’obligat compliment per mantenir la llicència professional.

OPTOMETRy SCOTLAnD

A partir del referèndum de 1997, es van produir canvis al Regne Unit, com l’apro-vació de la Devolution Act o Scotland Act (1998) i, posteriorment, la constitució del Parlament d’Escòcia el 2004.

D’aquesta manera, es van recuperar competències relacionades amb els serveis de salut, abans dependents del Ministeri per Escòcia del Govern Britànic.

Aquesta nova situació administrativa va impulsar els optometristes escocesos a

fundar la seva associació professional, Optometry Scotland.

Com a corporació, en la qual també s’in-clouen els Dispensing Opticians, promou la salut visual a Escòcia, amb especial atenció a la formació continuada dels professionals i dels seus equips humans.

A més a més, encoratja els seus mem-bres a disposar de les últimes tecnolo-gies als seus centres. En aquesta línia, al 2006 van negociar crèdits en condicions favorables per valor de 8.000 lliures esterlines (uns 9.100 euros) per a inver-sions en equipaments en establiments, i per valor de 10.000 lliures esterlines (uns 11.300 euros) al 2008.

Actualment ha obtingut del Govern d’Es-còcia un compromís de 1,5 milions de lliures esterlines (uns 1,7 milions d’euros) per dotar de paquímetres corneals als optometristes comunitaris, com a mitjà per lluitar contra el glaucoma.

Més enllà de promoure la salut visual a Escòcia, Optometry Scotland té entre les seves missions el diàleg amb les autori-tats escoceses en relació a la legislació sanitària que afecta tant a la professió com als professionals.

En aquest sentit, ha estat de gran impor-tància les negociacions que ha impulsat sobre les condicions econòmiques i de servei de l’examen optomètric als establiments dins l’anomenat General

Ophtalmic Service (GOS), a càrrec de l’NHS Scotland, i que presten els opto-metristes particulars. •

L’optometria a Escòcia i el seu col·legi professional, Optometry ScotlandEls optometristes escocesos, com a professionals de la cura de la visió, han de col·legiar-se al The College of Optometrist -equivalent al COOOC- per poder exercir.

30 | COL·LAbORACIONS | OPTOMETRISTES.CAT

OPTOMETRISTES.CAT | OPTOMETRISTES PEL MÓN | 31

quan vas decidir marxar?

Un cop acabada la Diplomatura d'Òptica i

Optometria, tenia clar que en aquell moment

volia agafar experiència i aprendre, però que en

un futur volia continuar la meva formació fent

un màster en Optometria. Vaig tornar a Tremp

per treballar a l'òptica familiar. Allà vaig tenir

l'oportunitat de veure pacients de tota mena,

des de nens amb insuficiència de convergència,

fins a gent gran amb patologies i/o alteracions

del sistema visual de diferent tipologia i amb

diferent grau de pèrdua de visió. A l'estiu del

2010, després d'un parell d'anys d’experiència

clínica, vaig pensar que era un bon moment per

continuar amb la meva formació acadèmica

i ampliar els meus coneixements. No volia

acomodar-me a casa durant molt de temps

ja que després costa més marxar. Així, al

setembre del 2010, vaig embarcar-me en

aquesta aventura al Regne Unit.

Per què vas triar el Regne unit?

Sempre havia sentit i llegit que era el país

referent europeu pel que fa a la professió i

formació d'òptics optometristes. Vaig pensar

que seria una bona idea triar un país on la tasca

de l'optometrista anés un pas més enllà i poder

així aprendre noves tècniques i mètodes.

I, en concret, Cardiff?

Fa quatre anys que estic a Cardiff. Primer vaig

passar dos anys a Manchester per estudiar

el Màster en Optometria i Investigació en

Ciències de la Visió, que em va atraure perquè

combinava investigació i pràctica clínica. Hi

havia diferents factors que em van portar a

Manchester: una gran ciutat, una universitat

amb prestigi i uns professors d'optometria

dels que tant havia sentit i/o llegit, com els

professors Nathan Effron, Phil Morgan i David

Henson.

Valldeflors: “Al Regne Unit, els optometristes estan ben valorats i reconeguts”Valldeflors és besnéta, filla, neboda i cosina d’òptics optometristes. Va estudiar la Diplomatura en Òptica i Optometria a l’Escola Universitària d'Òptica i Optometria de Terrassa (EUOOT). Actualment, doctora en Optometria i Ciències de la Visió per la Universitat de Cardiff, combina la investigació i la docència acadèmica amb la seva feina d'optometrista en una clínica especialitzada –dins la mateixa universitat- en atenció primària a nens i adults amb necessitats educatives especials.

32 | OPTOMETRISTES PEL MÓN | OPTOMETRISTES.CAT

A Cardiff vaig arribar l'any 2012 gràcies a una beca doctoral que em va concedir el Col·legi d'Optometristes del Regne Unit (The College of Optometrists). Volia especialitzar-me i fer el doctorat en optometria pediàtrica. Vaig triar la Universitat de Cardiff per poder dur a terme les meves investigacions doctorals amb la Dr. Maggie Woodhouse, que és coneguda arreu del món per les seves aportacions en l'àmbit de l'optometria pediàtrica i en atenció visual primària en nens i adults amb necessitats educatives especials.

quines són les funcions de l’òptic optome-trista a Regne unit?Per començar, al Regne Unit hi ha dues professions ben diferenciades però interconnectades: l'òptic (Dispensing Optician abv. DO) i l'optometrista (Optometrist abv. Optom). Mentre que els optometristes poden realitzar les funcions de l'òptic, els òptics no poden realitzar algunes de les funcions dels optometristes.

Les funcions de l'optometrista (optom) són realitzar exàmens visuals, prescriure i/o adaptar ulleres o lents de contacte a aquelles persones que ho necessiten. A més a més, tenen la responsabilitat de detectar patologies del sistema visual, aconsellar als pacients en

relació a les patologies i problemes visuals detectats i derivar-los a altres professionals de la salut, si és necessari. Treballen juntament amb altres professionals de la salut visual per fer el seguiment de pacients amb problemes visuals crònics. Per exemple, col·laboren amb els oftalmòlegs per dur a terme el seguiment de pacients amb glaucoma, hipertensió ocular o diabetis.

Les funcions de l'òptic (DO) són atendre els pacients un cop acabat l'examen visual, recomanar el tipus de muntura i les lents oftàlmiques més adequades (per exemple monofocal, bifocal, progressiva) i mesurar els paràmetres necessaris per adaptar la muntura i les lents (per exemple, la distància interpupil·lar, la distància de vèrtex o l’angle pantoscòpic). Finalment, munten i ajusten les ulleres. Els òptics, igual que els optometristes, poden recomanar ajuts òptics per baixa visió i, amb la formació pertinent, adaptar lents de contacte.

Aquestes funcions varien respecte el terri-tori (Anglaterra, Gales...)?No, les funcions no varien dins del Regne Unit.

I la legislació de la professió?Les professions de l'òptic i l'optometrista estan regulades per una institució anomenada General Optical Council (GOC). Es tracta d'una institució a nivell nacional que s'encarrega de regular la professió i els professionals que l'exerceixen. Aquesta mateixa entitat també s'encarrega d'actualitzar la normativa vigent, si és convenient; d'assegurar que tots els optometristes realitzen formació de manera anual (assistint a cursos, conferències, etc.); i, d'avaluar els casos de reclamacions, queixes i denúncies a optometristes.

quina és la percepció de l’òptic optome-trista a la societat?Al Regne Unit, l'optometrista realitza una funció d'atenció visual primària. En general, és el professional amb qui es té el primer punt de contacte en cas de problema visual, ja sigui una refracció, cefalàlgia, miodesòpsies, fotòpsies

OPTOMETRISTES.CAT | OPTOMETRISTES PEL MÓN | 33

o pèrdues agudes de visió. Per tant, dins de la societat, els optometristes estan ben valorats i reconeguts.

La professió ha guanyat prestigi durant els últims anys?Recordo que al 2010, quan jo vaig arribar al Regne Unit, l'optometria ja era una professió respectada i de cert prestigi. Crec que aquest prestigi, de moment, s'està mantenint.

En relació a Catalunya i Espanya, quines diferències i similituds hi ha a la professió?Crec que la funció de l'òptic optometrista és semblant, ja que tant a Catalunya, Espanya i Regne Unit, la seva funció és realitzar exàmens visuals i detectar problemes visuals, ja siguin errors refractius o alteracions del sistema visual.

Una de les grans diferències és que al Regne Unit els optometristes poden utilitzar fàrmacs de diagnòstic ocular com la tropicamida i el ciclopentolat. Per tant, poden realitzar una avaluació de la salut visual, sobretot del fons d'ull, més detallada que a Catalunya. Des del meu punt de vista, els optometristes estan més involucrats en la salut visual dels seus pacients pel que fa al diagnòstic, tractament i seguiment de patologies i/o alteracions del sistema visual. Una altra diferència significativa és que al Regne Unit els optometristes treballen conjuntament amb oftalmòlegs per fer el seguiment de pacients amb problemes visuals crònics. Per posar un exemple: l'optometrista és el professional que deriva un pacient a oftalmologia després d'haver detectat pressions intraoculars altes amb nervis òptics i camps visuals d'aspecte sospitós. Un cop l'oftalmòleg diagnostica glaucoma o hipertensió ocular i posa tractament, el seguiment del pacient és fa de manera conjunta entre ambdós professionals. Tot i que a Espanya, s’està començant a establir aquesta relació/col·laboració encara queda molt per fer.

Una altra diferència que considero fonamental és que al Regne Unit els optometristes estan

obligats a actualitzar-se contínuament per a poder mantenir-se en actiu i, per tant, exercir la professió. Hi ha un nombre mínim del que denominen ‘crèdits d'educació continuada’ que s'han de realitzar cada any per tal de poder treballar. Aquesta és una iniciativa excel·lent que beneficia tant a la comunitat d'optometristes com als seus pacients. Aquesta obligatorietat de formació continuada ajuda a establir i sobretot a mantenir la col·laboració i relació entre l'òptic optometrista i l'oftalmòleg.

quina és la relació entre l’oftalmòleg i l’òp-tic optometrista?Tot i que hi ha algunes excepcions, en general, els oftalmòlegs treballen en estreta col·laboració amb els optometristes pel diagnòstic i tractament dels pacients. És una relació que descriuria com a simbiòtica: els oftalmòlegs necessiten els optometristes per fer el seguiment dels seus pacients i evitar que les seves consultes es trobin col·lapsades per pacients que poden ser fàcilment atesos per optometristes; i els optometristes volen tenir una bona relació amb els oftalmòlegs locals per poder derivar pacients per segones opinions, casos més complicats o proves complementàries que no es poden realitzar als establiments d'òptica.

Al Regne unit, també hi ha empreses que es basen en les seves ofertes econòmiques?

Desafortunadament aquesta situació es veu cada dia més i penso que arribarà un moment en el qual la professió es veurà notablement afectada per aquestes tècniques comercials. Igual que a Catalunya i Espanya, al Regne Unit els establiments d'òptica i optometria també es divideixen en ‘independents’ o ‘múltiples’. Els independents serien aquells establiments que no estan lligats a cap franquícia o gran companyia, mentre que els múltiples serien les grans cadenes i/o franquícies que treballen a nivell nacional. Òbviament, els establiments

34 | OPTOMETRISTES PEL MÓN | OPTOMETRISTES.CAT

A la presentació de la seva investigació ARVO

‘múltiples’ tenen més facilitat per aplicar

ofertes econòmiques. A més a més, alguns

establiments d'òptica ‘múltiples’ han començat

a oferir exàmens visuals sense recàrrec ni

honoraris professionals. La majoria d'òptiques

independents no s’ho poden permetre o no

estan a favor d'aquestes estratègies comercials.

Arrel d'aquestes ofertes, sembla que s’està

iniciant una espècie de conflicte, i penso que el

GOC aviat haurà d'actuar.

La figura de l’òptic optometrista està inclo-

sa a la sanitat pública?

Sí. En pràcticament tots els departaments

d'oftalmologia hi treballen optometristes i altres

professionals de la salut visual. A més a més,

els optometristes que treballen en establiments

d'òptica poden acreditar-se i registrar-se per

proporcionar exàmens visuals subvencionats

per la sanitat pública.

quines són les seves funcions?

Les funcions de l'optometrista dins la sanitat

pública serien les mateixes que les dels

optometristes que treballen en establiments

d'òptica. Formen part d'un departament

específic (glaucoma, màcula, optometria

pediàtrica...) i duen a terme només algunes

de les tasques i/o funcions de l'optometrista

(refracció, adaptació de lents de contacte

especialitzades, optometria pediàtrica, etc.)

depenent del departament on treballen.

Per últim, un consell a una persona que estigui valorant traslladar-se. què necessi-taria fer o tenir un òptic optometrista que vulgui exercir al Regne unit?El GOC, que és la institució que regula la

professió, és també la institució encarregada

d’avaluar la idoneïtat dels optometristes

que volen exercir al Regne Unit. Per tant,

l’optometrista que estigui considerant

traslladar-se al Regne Unit ha de contactar

directament amb el GOC per rebre

l'assessorament apropiat. Cada cas és diferent

i la decisió del GOC dependrà de l’experiència

clínica i la formació de cada professional.

Fins ara, els sol·licitants de països europeus

poden exercir la professió al Regne Unit

si aquests tenen experiència clínica d'un

mínim de dos anys i experiència en hospitals

i/o utilitzant fàrmacs de diagnòstic ocular

(sobretot tropicamida, cicloplentolat i atropina).

També es té en compte qualsevol tipus de

formació addicional, com postgraus o cursos

d'especialització.

Si els sol·licitants no compleixen aquests

requisits, el GOC els demana realitzar un curs

d'adaptació o obtenir experiència d'algun tipus

(per exemple una estància en el departament

d'Oftalmologia d'un hospital) per tal de poder

exercir. El meu consell és iniciar els tràmits des

d’Espanya i tenir molta paciència ja que els

tràmits poden arribar a durar un any. •

OPTOMETRISTES.CAT | FLAIx.CAT | 35

Presentem OKVision a l’Universitat Pompeu FabraEl president del Col·legi, Alfons Bielsa, va tenir l’oportunitat de presentar OKVision, l’app creada pel COOOC amb l’objectiu de reduir la Síndrome Visual Informàtica (SVI), a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquesta trobada va ser un èxit i va aconseguir reunir a una gran part del personal administratiu i docent de la universitat. La xerrada es va emmarcar en la campanya impulsada per l'oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals de l’UPF amb l’objectiu de prevenir riscos ergonòmics en el treball amb ordinador. En aquesta conferència, Bielsa va explicar en què consisteix OKVision i el perquè de la seva creació. •

El COOOC és nomenat Cooperador de Mèrit de l’Institut barraquerEl Col·legi ha estat nomenat Cooperador de Mèrit per l’Institut Barraquer. El president del Col·legi, Alfons Bielsa, i el comptador, Lluís Puig, van recollir l’acreditació oficial el passat 31 de maig en el marc de la celebració de l’Assemblea General Ordinària de l’Institut.Aquest nomenament, que s’ha entregat a diferents entitats al llarg dels últims 20 anys, va ser decidit de forma unànime per l’Assemblea General de l’Institut. Amb aquesta elecció, es pretén reconèixer la tasca del COOOC i els mèrits en favor dels objectius comuns dels dos organismes. “Aquest és un reconeixement important per a la nostra professió i per a la nostra funció com a professionals de la visió”, va explicar el president del Col·legi a l’hora de recollir el diploma. Bielsa va destacar que els trets que han de definir la relació entre els oftalmòlegs i els òptics optometristes han de ser “la cooperació i l’enteniment”. En aquest sentit, va remarcar que la col·laboració interdisciplinar entre oftalmòlegs i optometristes “és essencial per tal de preservar la salut ocular i la salut visual de la població, tant a nivell preventiu com per solucionar les necessitats visuals de cada persona”. •

El gospel Optometrist Choir torna amb les piles carregadesDesprés del descans estival, el COOOC torna a posar en marxa el grup de gospel Gospel

Optometrist Choir, sota la direcció d’Anna Ferrer i la coordinació de Carles Bonafont.

Si estàs pensant en apuntar-te a una nova activitat, aquesta és la teva oportunitat. No són necessaris coneixements musicals previs, únicament ganes de passar una bona estona gaudint de la música i el cant en grup. A més a més, podeu animar a les vostres parelles, familiar o amics ja que hi pot participar tothom que ho desitgi. Si teniu algun dubte, podeu venir a provar sense cap mena de compromís perquè conegueu des de dins tots els detalls d'aquesta fantàstica proposta.Els assajos es realitzen a la seu del Col·legi (C/ Comte Borrell, 179-183 Barcelona) els dijous al vespre. Per més informació o per inscriure-us, heu d’enviar un correu electrònic a gospel@coooc.cat. •

36 | FLAIx.CAT | OPTOMETRISTES.CAT

S’aprova el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 Al juliol es va presentar el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, fruit de les aportacions de professionals dels sectors a Catalunya que van fer a la Jornada de treball realitzada a Sitges al novembre de 2015. El Pla de Salut recull 28 objectius i marca els seus principals reptes, que són reduir les desigualtats socials en salut; donar una atenció social i sanitària més integral i integrada; acostar les prestacions a les necessitats de les persones; establir la prevenció com a divisa; facilitar un rol més actiu dels ciutadans; recuperar el lideratge dels professionals; aconseguir un model de gestió més àgil i descentralitzat; potenciar un sistema transparent; implementar les tecnologies de la informació; i, per últim, innovar com a motor de transformació. El president del Col·legi, Alfons Bielsa, va assistir a aquest acte i va poder coincidir amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb el conseller de Sanitat, Antoni Comín. Va aprofitar l’ocasió per compartir unes paraules amb ambdues personalitats als qui va exposar la importància de la figura de l’òptic optometrista dins del sistema públic de sanitat. •

Manuel Roure presenta el llibre ‘Optometria holística’ a Lleida i girona

El COOOC, la FOOT i l’ACOTV atorguen el Premi al Millor Optometrista de l’Any a José Manuel gonzález-Méijome

Després de l’acte oficial a la seu del Col·legi, l’òptic optometrista mollerussenc Manuel Roure va presentar el llibre Optometria holística. La visió ens permet percebre, comprendre, interpretar, adaptar-nos el passat 2 de juny a Lleida. També ho va fer el 15 de setembre a Girona.

Aquest llibre és la segona publicació sobre optometria escrita íntegrament en català. El Col·legi, amb l'objectiu de col·laborar i ser partícip en aquest projecte, és el patrocinador d'aquesta obra. La primera publicació, Predominis visuals, també va ser elaborada per Manuel Roure en 2012.

A tots dos actes, presentats pels delegats de Lleida i Girona, van assistir òptics optometristes, oftalmòlegs i familiars de Manuel Roure. Tots ells van rebre un exemplar del llibre.

En cas que no hagueu pogut assistir a les presentacions i vulgueu un exemplar del llibre, teniu dues possibilitats. D’una banda, venir a recollir-lo al COOOC gratuïtament o, d’una altra, rebre’l a la direcció que desitgeu amb un petit cost per la manipulació i enviament. •

Coincidint amb l'acte inaugural del curs acadèmic de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), el COOOC, la FOOT i l'ACOTV van lliurar el Premi al Millor Optometrista de l'Any al professor de la Universidade do Minho (Portugal) José Manuel González-Méijome. Aquesta és la segona edició d'aquest premi, que es lliura anualment a un optometrista que hagi destacat en la seva trajectòria acadèmica, investigadora i social en els últims anys. González-Méijome compta amb un gran prestigi mundial: s'ha centrat en l'estudi de mecanismes de control de la miopia mitjançant el desenfocament perifèric de la llum en la retina. A més, ha estat i és clau per al desenvolupament de l'optometria a Portugal. González-Méijome és autor o co-autor de 130 articles, autor de 20 capítols de llibre i editor de tres llibres. Actualment, és editor cap de la revista científica Journal of Optometry.En aquest acte, va oferir la conferència ‘El Optometrista Improbable’, en què va explicar

la seva decisió inesperada d'estudiar òptica i optometria –pensava ser enginyer forestal- i la seva trajectòria professional. De la mateixa manera, va encoratjar els estudiants de la FOOT a treballar amb esforç sense perdre la il·lusió. Per culminar la inauguració del curs, el grup musical Black i Back van interpretar un recull de cançons de l'artista britànica Amy Winehouse. •

OPTOMETRISTES.CAT | FLAIx.CAT | 37

Se celebra el concert solidari ‘Toca un blues pel Sàhara II’El passat 24 d’octubre l’Associació per al desenvolupament de projectes solidaris al Sàhara (APSS) va organitzar el segon concert solidari Toca un blues pel Sàhara, en favor dels refugiats sahrauís dels Campaments de Tindouf/Algèria i del Projecte Cobas 101 pel control de diabètics en Campaments de refugiats sahrauís d’Algèria. En aquest concert, van participar diferents grups i cantants com Gerard Quintana. A més, el responsable de noves tecnologies del Col·legi, Carles Bonafont, va cantar com a solista del grup Barcelona Gospel Messengers. A més a més, amb motiu d’aquest concert, el músic i cantautor Lluís Llach va fer entrega del premi ‘Els ulls de Dajla’ a Takbar Haddi, una mare que lluita per fer justícia per la mort del seu fill Mohamed Lamin Haidala a mans de colons marroquins.El Col·legi és un dels col·laboradors d’aquest concert i, amb l’objectiu de participar en aquest projecte, ha fet una aportació solidària. •

El dr. donald R. Korb ofereix una xerrada sobre la disfunció de les glàndules lacrimals al COOOCEl dr. en Optometria Donald R. Korb va impartir la conferència ‘Disfunció de les glàndules de Meibomi i alteració de la pel·lícula lacrimal’ el passat 5 de setembre a la seu del Col·legi. El dr. Korb va defensar la necessitat de la creació i incorporació de la figura dels higienistes oculars dins del sistema sanitari visual. Segons el doctor, consistiria en traslladar el model dels higienistes dentals al món de l’oftalmologia i de l’optometria. Aquesta inclusió permetria tractar els casos d’ull sec provocats per la Disfunció de les Glàndules de Meibomi, que és la principal causa de sequedat lacrimal i que es produeix per una obstrucció del seu conducte excretor que impedeix l’alliberació del material sebaci present a la superfície ocular. Aquesta obstrucció impedeix la segregació del component oliós de la llàgrima, el qual la protegeix de l’evaporació i evita la sequedat. Dit en altres paraules, la sequedat de la superfície ocular –amb les conseqüents complicacions, com irritació, infecció...- és la seqüela i no la causa.Korb va emfatitzar que fins ara s’ha actuat sobre l’efecte –prescrivint llàgrimes artificials- i no sobre la causa. És a dir, s’han aplicat remeis pal·liatius i no curatius. Tanmateix, han sorgit mitjans terapèutics per a la recuperació de la funció de les glàndules de Meibomi, que és la clau pel tractament de l’ull sec. Lipiflow, de l’empresa TearScience cofundada pel dr. Korb, és una eina que actua sobre les glàndules de Meibomi, responsables de la fabricació de lípids. Al 2011, LipiFlow es va convertir en el primer tractament autoritzat per la FDA (Food and Drug Administration) destinat a la forma més comuna d’ull sec. Mitjançant la calor local i la pressió, aconsegueix desobstruir les glàndules de Meibomi, afavorint la producció natural d’una llàgrima més sana. Incloure aquesta tècnica en les consultes oftalmològiques com als establiments òptics permetria oferir un servei nou i, així, millorar la salut de les persones que pateixen aquesta patologia crònica. Al llarg de la conferència, Korb, amb la col·laboració del doctor en oftalmologia Antonio Henríquez, va fer un repàs a l’anatomia, la fisiologia, el diagnòstic i el

maneig de la Disfunció de les Glàndules de Meibomi. El dr. Donald Korb, al llarg de la seva extensa trajectòria, s’ha dedicat tant a la investigació com a la pràctica optomètrica.Per una banda, ha fundat o cofundat cinc empreses de recerca, entre les que s’inclou TearScience (2005), que es dedica al desenvolupament de mesures i tractament de la Degeneració de les Glàndules de Meibomi i l’ull sec. Per una altra, és autor de més de 110 publicacions en revistes científiques i compta amb més de 60 patents als Estats Units –i patents estrangeres corresponents- de diferents àrees, com el tractament de l’ull sec o el disseny de lents de contacte. •

L’òptic optometrista Javier Rojas aconsegueix el diplomate de Còrnia, Lents de Contacte i Tecnologia Refractives de l’Acadèmia Americana d’Optometria

Es reprèn la campanya Visió i AprenentatgeAmb l’inici de l’etapa escolar, el Col·legi torna a posar en marxa la campanya Visió i Aprenentatge. D’aquesta manera, ja podeu sol·licitar el material per utilitzar a les escoles. Aquest material té un cost de 0.90€ per alumne i ho podeu demanar enviant un correu a aelias.secretaria@coooc.cat, amb les següents dades:• Nom de la persona que fa la xerrada i

número de col·legiat/ada• Número d’alumnes• Comprovant de l’ingrés• Adreça on voleu rebre el material . •

Alertem sobre l’augment d’ofertes ‘low cost’Arran de l’augment d’ofertes low cost, el Col·legi va enviar una nota de premsa als mitjans de comunicació per alertar dels riscos que representen determinades campanyes del sector que ofereixen serveis d’examen visual i equipaments òptics de manera gratuïta. Alhora, es va aconsellar posar en dubte les ofertes comercialment agressives que cada vegada són més freqüents. “Per desgràcia, al nostre sector, és habitual observar una desmesurada política comercial que afecta negativament als aspectes professionals sanitaris i als fonaments que garanteixen la salut visual del conjunt de la població”, va destacar el president del COOOC, Alfons Bielsa. “Aquest tipus de campanyes poden desorientar els usuaris”, va afegir.

Diferents mitjans van interessar-se per aquesta qüestió, cosa que va permetre aparèixer a Cadena Ser, Ràdio COPE Tarragona o Diari de Tarragona, entre altres. •

El COOOC signa un conveni amb Zenit HotelesEl Col·legi ha signat un conveni amb Zenit Hotels, que us permetrà obtenir un descompte del 10% sobre la millor tarifa disponible i un tracte preferencial en més de vint destinacions.Per temes de formació a la seu del Col·legi, molts de vosaltres heu de buscar un allotjament pel cap de setmana. Dins de la seva carpeta d’hotels, es troba l’Hotel Zenit Borrell, a escassos 3 minuts caminant de les instal·lacions del COOOC.Per poder-vos beneficiar d’aquest descompte i fer la reserva, teniu diferents opcions: a través de les webs tant del Col·legi com del grup hoteler; trucant al telèfon 912182028; o, enviant un correu a reservas@zenithoteles.com. Zenit Hoteles disposa de més de vint hotels a les principals ciutats espanyoles i a Andorra, Lisboa i Budapest. La majoria són de quatre estrelles, estan adaptats a les necessitats de tot tipus de client i ofereixen un bon servei d’habitacions, sales de reunió i restauració. •

Ja tens l’app del COOOC?El COOOC ha desenvolupat una aplicació per smartphones, disponible tant per iOS com per Android. La pots trobar sota el nom de COOOC a l'App Store i al Google Play. D’aquesta manera, aquesta app pretén convertir-se en un nou canal de comunicació que us permeti conèixer totes les novetats, formacions, serveis... amb els que compta el Col·legi. Tot això amb un disseny molt atractiu i clar per tal de visualitzar aquells continguts que més t’interessin.Si encara no la tens, descarrega-te-la i estigues al dia de les informacions del COOOC! . •

El nostre company Javier Rojas ha aconseguit ser Diplomate de la secció de Còrnia, Lents de Contacte i Tecnologies Refractives de l’Acadèmia Americana d’Optometria. Aquest és un grup de 200 optometristes d’arreu del món –principalment d’EUA- i que compten amb els coneixements més extensos en l’adaptació de lents de contacte a través d’exàmens teòrics i pràctics i de presentació de casos. •

38 | FLAIx.CAT | OPTOMETRISTES.CAT

OPTOMETRISTES.CAT | SERVEIS COL·LEgIALS | 39

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

CONCERTS A BARCELONA ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del XIII Cicle de Concerts a Barcelona.

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€ mostra

carnet

ESPECTACLES Descomptes varis entrades espectacles internet

MUSEU DEL CIMENT VISITES 20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURACOMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda.

identifi-car-se

TEATRE 20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones. 8 € a les prèvies. 1 € de descompte per infantils.

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada. mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE 25% descompte. 1€ de descompte infantils.

mostra carnet

GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults. mostra carnet

VISITES2x1 entrada. 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà.

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art.

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES 20% de descompte amb el preu

de l’entradamostra carnet

TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

DOMUS ARTIS ESCOLA 10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat internet

COMPRES 15% descompte compres i projectes mostra carnet

ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS ESCOLA 10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM VISITES 50% descompte mostra

carnet

TANGRAM PSICOLOGIA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

COMPRES 10% descompte mostra carnet

BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte mostra

carnet

VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descompte mostra carnet

RESTAURANT Entre un 5% i un 10% de descompte.

mostra carnet

VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS 25% De descompte mostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte mostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TEATRE Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte mostra

carnet

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

VIATGES 20% descompte mostra carnet

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

VISITES 20% descompte mostra carnet

COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

VIATGES 10% descompte mostra carnet

CANAL OLÍMPIC SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descompte mostra carnet

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta. mostra carnet

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis. mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS VISITES Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

FRANCESC MESTRE ART SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

trucar o enviar mail

ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

GHT VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte mostra

carnet

DAGUISA VIATGES 10% descompte mostra

carnet

FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADA mostra carnet

EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

MONTEPIO GIRONA SERVEIS 15% DESCOMPTE en el centre de revisions mèdiques

mostra carnet

TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE mostra

carnet

TEATRE 25% DESCOMPTE mostra carnet

LA DESPENSA VERDE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet

PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE mostra

carnet

COMPRES CARNET MAKRO mostra carnet

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

L' App del Col·legi Aprofita la nova eina d e c o m u n i c a c i ó

del coooc