La nacra i la història de la devastaciód’una espècie endèmica a la Mediterrània

PRESVET i la transmissióelectrònica obligatòriade dades de prescripcionsveterinàries d’antibiòticsen les explotacionsramaderes

Semilla: El Govern balearaprova el Pla d’Igualtat deGènere als sectors agrarii pesquer per treballaren l’eliminació de lesdesigualtats existents

L’Ordenança de Palma pera la tinença i elbenestar dels animals defamília i domèstics a lasocietat urbana és frenadaen el darrer moment

Revista del Col·legi ofiCial de veteRinaRis de les illes BaleaRs | 1T 2019 | 80

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Jesús Martínez. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom).

Consell editorial: Lluís Riera, Jorge Cañellas, Manuel Ruiz, Tomeu Martí i Iván Plasencia. Fotografia: Jaime Reina. Maquetació: G. Domenici.

Publicitat: COVIB (Av. Comte de Sallent, 2, Principal A i B - Tel: 971 71 30 44/49). Impressió: Gráficas Loyse. Dipòsit legal: PM-495-2013

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles. Veterinària noes fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la re-producció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

editorialsumari

D’assemblea i d’eleccionsCom cada any, la primera setmana d’abril s’ha celebrat a la seudel Col•legi l’assemblea general ordinària del CoviB, on s’hanaprovat els comptes anuals de 2018 i el pressupost per a l’e-xercici 2019. És aquesta una de les fites col•legials més impor-tants ja que, a més de la fiscalització de la tasca desenvolupadaper la junta de govern, es decideixen els projectes i inversionsde futur. Per aquest motiu sempre es desitjable un bon índexd’assistència que enguany no s’ha donat, un fet que, sense pre-tendre ser cap crítica, ni molt manco, ens agradaria pensar queés aprovatori de la gestió de l’actual junta. sigui com sigui, ladocumentació de l’assemblea és a disposició de qui la vulguiconsultar al web i a la seu col•legial.

Parlant de la gestió col•legial, el president detallà una sèriede qüestions d’actualitat en el seu informe anual, detenint-seespecialment en l’àrea més sensible de gestió dels darrer any,com ha estat (i és) el RiaCiB i, en especial, la implantació delseu programa informàtic, que malgrat que encara no ofereixles prestacions que tots els membres de la junta desitgen isaben que pot donar, s’està normalitzant cada dia que passa.al respecte, Ramon garcia detallà els esforços que des delCol•legi s’han fet per actualitzar el Registre i, sobretot, agraí ladedicació incondicional del personal administratiu, na Cristina,na Patrícia i na Maria, amb el suport de na Marta i n’amanda,per tota la feina realitzada.

Per altra banda, i entre d’altres, es detallaren els primers re-sultats de la singladura del projecte educatiu escolar, que jaha estat sol•licitat per més d’una vintena de centres, i que demica a mica es va coneixent, amb uns resultats i acceptacióexcel•lents, gràcies en bona part a un bon grapat de col•legiats.sense cap dubte, és una gran oportunitat per poder arribar alsinfants amb un missatge sobre el paper crucial dels veterinarisi sobre les responsabilitats que s’han d’assumir per tenir curad’un animal a ca nostra.

finalment, un apunt en termes polítics i, més concreta-ment, sobre les pròximes eleccions generals, autonòmiques imunicipals, que centren l’atenció de tots els col•lectius, i el ve-terinari no n’és una excepció, amb un gran nombre de as-sumptes que ens afecten de ple. Haurem d’estar ben atents icontinuar amb les reivindicacions professionals, especialmentdesprés de la decepció que va suposar la frenada als Pressu-postos generals de l’estat proposats pel govern per febrer,entre els que es trobava la reducció de l’iva dels serveis veteri-naris. al respecte caldrà seguir insistint i ser (més) pacients. Ésun tema de justícia.

4 Avepa: formació continuada aMallorca i Menorca

5 Apunts de gestió empresarial: la inversió en publicitat (iii)

6 Justícia alimentària: Com s’alimenta Menorca?

7 Seguretat alimentària: Reconeixement alservei de seguretat alimentària

8 Hª de la Veterinària:Consell Reguladorde la sobrassada de Mallorca

9 Perfil col•legial: Martín Real del Barco

10 Portada: la desaparició de les nacresa la MediterràniaFoto de portada: Patricia Prado (iRta)

12 Semilla: Pla d’igualtat de gènereal sector primari

13 Entrevista: Joana Mascaró, ramadera

14 Actualitat: assemblea general del CoviB

15 Actualitat: ordenança de tinença d’animals de companyia a Palma

16 Acualitat: Presvet entra en escena

17 Acualitat: Jornada tècnica sobre laconvivència amb mascotes a comunitats

18 Els nostres centres: Centre veterinariPart forana

20 Col•lectiu de veterinaris jubilats

21 Assessoria jurídica: Bufete antonio font

22 Cas clínic: Consulta veterinària sofia sànchez

23 Altes i baixes • Art al COVIB veterinària 80

4

avepa veterinària

La formación continuada endermatología de Avepa llega a Palma

Formación en etología: el Síndromede disfunción cognitiva (SDC)

el 30 de marzo se celebró en el hotel occidental Playa, de laPlatja de Palma, la formación continuada de avepa en etolo-gía, que corrió a cargo de Ángela gonzález, doctora en vete-rinaria por la Universidad de santiago de Compostela, Másteren etología Clínica y Bienestar animal por la Universidad deZaragoza, diplomada del eCvBM-Ca (european College ofveterinary Behavioral Medicine-Companion animals), acredi-tada por avePa en Medicina del Comportamiento y presi-denta del gretCa de avePa. la ponente abordó el síndromede disfunción cognitiva (sdC), explicando a los presentes elreto que a veces supone su diagnóstico y mostrando la ma-nera de establecer un plan terapéutico adecuado para ayudara mejorar la calidad de vida de los pacientes que la sufren.

Un recorrido por ladermatología en Menorca

la iX vocalia de avePa, en colaboración con el CoviB, or-ganizó el pasado 9 de marzo en el hotel Capri de Mahón,en Menorca, una jornada de dermatología con la presenciade gustavo Machicote, acreditado avePa en dermatolo-gía, certificado esavs, full member esvd, ponente nacio-nal e internacional en relación a la dermatología enpequeños animales, y autor y coautor de numerosos librosy artículos en revistas nacionales e internacionales. el te-mario constó de los siguientes puntos: cuando el picor delpaciente me supera, otitis que parece que nunca curan, elmisterio de la dermatología en los gatos y las complicacio-nes dermatológicas a la carta.

la formación continuada en dermatologíade avepa de este año pretende acercar alalumnado los conocimientos y avancesmás recientes sobre varias enfermedadesfrecuentes en dermatología veterinaria: lasdermatitis inducidas por alimentos, la der-

matitis atópica canina y las infeccionesbacterianas de la piel. el pasado 16 de fe-brero llegó a Palma el taller, de la manode iván Ravera, especialista europeo endermatología veterinaria, entre otros, y ac-tualmente responsable del servicio de

dermatología del Hospital veterinario sanvicente Mártir de la Universidad Católicade valencia y profesor contratado doctoren la misma Universidad.

la sesión trató de responder a cuatrocuestiones que se plantea la formación:¿Qué hay más allá del prurito? aspectosclínicos de la alergia alimentaria; ¿Porqué a mí no me funciona ese nuevo fár-maco? guía para no perderse en el trata-miento de la dermatitis atópica canina;¿salud, ciencia o marketing en alimenta-ción? el papel del veterinario en el aseso-ramiento de dietas de prescripción endermatología veterinaria; y, finalmente,¿deben utilizarse antibióticos? actualiza-ción en el manejo de las infecciones bac-terianas de la piel.

apunts de gestió empresarial

5

veterinària

Per què he d’invertir en publicitat? (III)

RETORN DE LA INVERSIÓ

en les anteriors col·laboracions hem parlat de com fer pu-blicitat, què volem publicitar, quin és el nostre públic objectiu,per quins mitjans ho volem fer i durant quant de temps i comfixar uns objectius en les campanyes publicitàries per obtenir-ne uns beneficis. ara bé, com sabem què valen aquests be-neficis? Quin és el Roi (retorn de la inversió)?

Com podem suposar, la manera de mesurar-ho dependiràdel tipus de campanya feta i d’allò que es promocioni. enposam alguns exemples:

Promocions puntuals amb descompte: ens serà molt útilrequerir dels clients que vulguin participar que ens portin uncomprovant (retall de l’anunci al diari, impressió de la promo-ció vista a facebook, que ens diguin que venen perquè hansentit l’anunci a la ràdio…) per a poder obtenir el descompteo el tracte especial lligat a aquella promoció.

Una altra manera és demanar-ho directament al client, ala recepció de la clínica o a través d’enquestes (de cumpli-mentació obligatòria per poder acollir-se a la promoció) que,a més, ens permetran obtenir més informació dels gusts i lespreferències d’aquell client i sobre quines són les seves moti-vacions a l’hora d’adquirir productes o serveis. Hem d’anar re-gistrant les dades obtingudes per després extreure’n lainformació rellevant per a l’empresa.

Oferta de nous serveis: s empre que un client sol·liciti elnou servei se li ha de demanar com ho ha conegut, per poderpotenciar els canals que millor funcionen i eliminar els queno ens porten nous clients o, si ens interessa, invertir més enels canals que funcionen pitjor perquè millorin, tot i queaquesta darrera acció tendrà repercussions només a llarg ter-mini i serà més costosa.

Publicitat “de base”, aquells anuncis petits que publicamsetmanalment a la premsa o a la ràdio local, per exemple, querecorden als nostres clients i a la població en general que “exis-tim”, pensats per estar presents, tenen repercusió a mig-llargtermini. en aquests casos, la manera de valorar el seu efecte éscomparar el número de nous clients respecte als de l’any ante-rior i els clients que repeteixen visita a la clínica. també és útildemanar als clients si han vist la nostra publicitat.

si en algun moment feim un canvi d’estratègia en la pu-blicitat (un canvi de mitjans de comunicació, un canvi quali-tatiu en el missatge, etc.) és interessant mesurar si això suposatambé un canvi en la repercusió sobre els nostres objectius.en aquest cas compararíem un període anterior (un trimestre,per exemple) amb el mateix període posterior al canvi.

sempre hem d’utilitzar tots els canals que tinguem a lanostra disposició, i sobretot els que són gratuïts: la sala d’es-pera i recepció, el personal de la clínica que ho ha de comu-nicar, i els nostres clients fidels, que ho poden contar als seusamics. amb les enquestes podem saber quin d’aquests canalsfunciona millor (“com ha conegut la nostra promoció?”). Però,una vegada fet tot això, com ho “monetitzam”? Com sabem quela inversió en publicitat és profitosa o si hi perdem doblers?

la fórmula matemàtica per quantificar-ho seria, simplifi-cant: (Benefici generat per la campanya - inversió en publi-citat) / inversió en publicitat.

això ens dóna un valor que multiplicat per 100 es conver-tirà en el percentatge de retorn de la inversió.

aquí, però, és molt important l’expressió “benefici generat”.no és allò que hem facturat al client, és el que ens deixa lavenda del servei després de restar tot el que ens costa la pres-tació d’aquell servei, des del material usat fins a l’amortitzaciód’equips passant per despeses de personal i costos fixes del’explotació.

Podem quantificar això per a una campanya concreta englobal, o per a cada un dels mitjans on l’hem publicitat (ràdio,premsa, xarxes…), per poder decidir quin d’ells ens dóna mi-llors resultats i quins hem de potenciar o eliminar.

I si ens dóna resultats negatius, ¿estam perdent doblers?això dependirà dels objectius que ens hem fixat abans

d’emprendre la campanya publicitària. la publicitat no té unefecte únic. volem promocionar un servei, però al mateixtemps, ens estam donant a conèixer al públic, els recordamque existim, estam donant una imatge de la nostra marca ide la nostra manera de fer feina (“branding”), cream visites ala nostra web o al nostre blog, etc. i tot això ens pot reportaraltres tipus de beneficis directes o diferits que al final es con-vertiran en un augment dels ingressos econòmics.

Per tot això, és molt important tenir un “Pla estratègic” demàrqueting on hi definim com han de ser les campanyes pu-blicitàries que farem, quins objectius perseguim i com ho me-surarem, etc., dins del pla global de la nostra empresa,coherent amb la nostra visió, els nostres valors , els nostre pú-blic objectiu i la nostra manera de fer feina. l’empresa veteri-nària, igual que qualsevol altra, és com un ésser viu, tot en ellaestà interrelacionat i ha de ser congruent i conseqüent per-què no emmalalteixi.

JaUMe Roig sastRe

Hospital de dia vetersalud Zooclínic

6

justicia alimentària veterinària

Com s’alimenta Menorca?

aquesta és la pregunta que han respost els estudis realitzatspel Consell insular de Menorca sobre els fluxos alimentaris del’illa i la demanda pública d’aliments que ha coordinat Justíciaalimentària. aquests estudis formen part de les accions del’estratègia alimentària 2018-2021.

a Menorca es produeixen 27.920 tones d’aliments cadaany, de les quals un 58% es consumeixen a la pròpia illa. El42% que s’exporta correspon bàsicament a productes làc-tics. Menorca és una illa molt ramadera i prova d’això és quela major part del territori ocupat per a la producció es dedicaa farratges i pastures deixant només un 5% a la producciód’horta i fruita. aquesta especialització fa que, de tot elvolum d’aliments que es produeix a l’illa, un 66% correspona llet i formatge i un 6% a carn.

Pel que fa al consum, l’illa consumeix unes 77.000 tones d’a-liments a l’any, de les quals un 19% se satisfà amb la producciólocal i la resta amb productes importats. si s’observen lesdades per grups d’aliments, es pot observar com es consumeixuna gran quantitat de fruita, de la qual només un 6,5% és pro-ducció local o en el cas de l’horta, que de les 10.200 tones quees consumeixen, només 1.000 es produeixen a l’illa.

De la fruita que es menja a l’illa, els plàtans, les tarongesi els kiwis són les més consumides. Molt curiós que duesd’aquestes tres fruites són productes tropicals que no esprodueixen a Menorca. Això demostra que la nostra dietatambé s’ha allunyat molt del producte de proximitat, jatenim per costum consumir de tot durant tot l’any, encara quevengui d’indrets molt allunyats. tot el producte alimentari im-portat que es consumeix a l’illa genera unes 6.316 tones d’e-missions de Co2, davant les 416t que emet el consum delproducte local.

Una dada que també es desprèn dels estudis, i que hauriade fer reflexionar, és el volum de malbaratament alimentarique es produeix a l’illa, on un 15% de tot el que es consumeixacaba als fems. si cerquem l’equivalència econòmica, es mal-baraten un total de 13 milions d’euros a l’any d’aliments. siens fixem en les diferents fases del sistema alimentari, deltotal del que es llença, un 41% es dona a les llars, un 32% a la

producció, un 21% a hotels, restaurants i bars i un 5% en la dis-tribució. És necessari treballar en mesures concretes per acada fase per reduir aquest malbarament alimentari i, a la ve-gada, cercar oportunitats per al seu aprofitament.

en aquest sentit, i així com ha explicat el director insularde Medi Rural i Marí, Miquel truyol, «els resultats d’aquests es-tudis ens permetran afinar molt més les polítiques públiquesper a una alimentació que contribueixi a la sostenibilitat. Peraquest motiu, aquests estudis s’havien identificat com una deles prioritats a realitzar abans d’establir altres mesures de l’es-tratègia alimentària de Menorca. de fet, s’havia constatat undesconeixement sobre una visió unitària de tot el que es pro-duïa a l’illa i el que es consumia de cada tipus de producte».

ALIMENTACIÓ COM EIX DE SOSTENIBILITATLa demanda pública d’aliments suposa un 1% de tot el con-sum de l’illa, un percentatge que pot semblar baix, però que,donat el seu vessant públic i exemplificatiu, adquireix unagran importància. la dieta dels menjadors col·lectius públicstambé ha d’incloure el producte de proximitat, de temporadai amb criteris de sostenibilitat, l’administració ha d’actuar demotor per a propiciar un canvi més global.

Posar l’enfocament en l’alimentació, com un eix més desostenibilitat de la Reserva de Biosfera, és el que s’ha fetaquests darrers anys a l’illa de Menorca. empès per la societatcivil organitzada, que ja al 2015 amb la declaració de Mongo-fra instava a l’administració a avançar cap a la promoció delproducte de proximitat i fer més accessible una alimentaciósaludable, el Consell insular de Menorca va adherir-se al Pactede Milà, per unanimitat, el gener de 2017. Justícia alimentàriaestem acompanyant aquest procés, des de l’elaboració del’estratègia alimentària i la coordinació de l’execució de les di-ferents accions previstes.

treballar per una alimentació més saludable, sostenible ijusta és feina de tothom. en el sistema alimentari cada actorté la seva part de responsabilitat, i enlloc de lamentar-nos perla situació actual que dibuixen aquests estudis, hem de veureel que ens ofereixen, una gran oportunitat per avançar.

infografiesrealitzades pelConsell insularde Menorca.

seguretat alimentària

7

veterinària

Reconeixement a la lluitacontra el frau alimentari l’equip del servei de seguretat alimen-tària de la dg salut Pública va ser reco-negut pel programa de lluita contra elfrau alimentari en la v gala de la salut Ba-lear, organitzada per la Conselleria desalut per posar en valor la tasca dels pro-

fessionals de l’àmbit públic o privat quetreballen en el sector sanitari autonòmic.el veterinari eugeni Matas, membre deldepartament, va ser l’encarregat de reco-llir el diploma de mans de la directora ge-neral de salut Pública, Maria José Ramos.

Nuevo escándalo alimentario porla distribución de carne de animalesenfermos procedente de Polonia

Un nuevo escándalo alimentario salpicó a la Unión europeael pasado mes de febrero tras detectarse la comercializaciónde carne en 13 países por parte de un matadero polaco quesacrificaba animales enfermos fuera de control veterinario. lasoperaciones clandestinas del matadero fueron filmadas en se-creto por la emisora polaca tvn, que reprodujo las imágenesde vacas enfermas arrastradas por el suelo y sacrificadas por lanoche en ausencia del servicio veterinario oficial.

la carne procedente de dichos animales fue marcada deforma fraudulenta con el sello de inspección veterinaria, dandola apariencia de que había pasado los controles veterinarios,por lo que fue vendida sin problema a una sala de despiecela cual a su vez la distribuyó a diferentes países, entre los quese encontraba españa.

Una vez detectado el escándalo, la Comisión europea lo

notificó a los países afectados a través de la Red de alerta ali-mentaria europea (Rasff), para que se localizara la carne quepudiera estar en la cadena alimentaria y evitar que pudiera co-mercializarse con destino al consume humano. a su vez lasautoridades veterinarias polacas procedieron a suspender laactividad del matadero.

la Comisión europea emitió también un comunicado enel que se indicaba que las normas de bienestar animal prohí-ben el sacrificio en mataderos de animales enfermos tal ycomo mostraban las imágenes de la emisora tvn, y que losanimales que se sacrifican con destino al consumo humanodeben ser sometidos a los controles pertinentes ante y post-mortem por parte de un veterinario oficial.

aunque la carne fue localizada rápidamente y se ordenósu retirada de la cadena alimentaria, urge reforzar por partede las autoridades nacionales los controles veterinarios en estetipo de establecimientos para evitar que estas actuaciones serepitan, por lo que concierne a la protección del bienestar ani-mal y a la seguridad alimentaria.

Foto

s ce

did

es p

er C

AIB

.

8

història veterinària

el pasado 21 de febrero, el Consell Regu-lador de la sobrasada de Mallorca cele-bró en Palma el 25 aniversario de laaprobación por el Ministerio de agricul-tura, Pesca y alimentación, del Regla-mento de la ‘denominación espe cíficasobrasada de Mallorca’, aplicable en todoel estado español. la celebración delacto, magistralmente organizado, tuvoun éxito extraordinario de asistencia porparte de los industriales del sector, de nu-merosos ganaderos criadores de esteporcino isleño, profesionales veterinariosvinculados con el sector y como no, deun numeroso grupo de las autoridadesrepresentativas del govern Balear.

Cabe recordar que la propuesta parael reconocimiento de la denominaciónespecífica sobrasada de Mallorca sehabía realizado conjuntamente por laasociación de industrias Cárnicas de Ba-leares, la asociación de fabricantes desobrasada de porc negre y, como era ló-gico, también por la asociación de gana-deros de Cerdo negro selecto deMallorca. dicha solicitud se tramitó en1993 por la Conselleria de agricultura yPesca de las islas Baleares ante el Minis-terio, el cual ratificó la propuesta solici-tada el día 9 de febrero de 1994, por loque hacía referencia a todo el estado es-pañol. dos años más tarde, a principiosdel año 1996, a petición del Consell Re-gulador de la sobrasada de Mallorca, laratificación se hacía extensiva, con la de-nominación de calidad “indicación geo-gráfica Protegida”, al conjunto delterritorio abarcado por la Unión europea.

Unos hechos de esta categoría bienmerecen, a mi entender, rememorar deforma sucinta los orígenes de la raza deporc negre de Mallorca, y recordar las vi-cisitudes i logros que desde sus inicios hatenido en la isla, algunos de los cualeshan estado especialmente vinculadoscon nuestra profesión veterinaria.

desde mi punto de vista, el porcnegre tiene un doble significado para laisla de Mallorca: en primer lugar, elhecho histórico en sí, casi sentimental,

por su antigua y continuada presenciaen la isla; por otra parte, que este ani-mal ha sido apreciado por su contribu-ción a la alimentación de los isleñosdurante siglos, tanto desde el punto devista de consumo directo, la carne,como de sus productos derivados,como son la sobrasada y otros embuti-dos, a los que tenemos que añadir lamanteca (saïm), utilizada durante siglospara cocinar, lo que convirtió al cerdoen un animal indispensable para la ali-mentación y economía familiar.

si estuviéramos en otro país, hace yatiempo que probablemente se le ha-bría dedicado un monumento, ya quees un animal que hace más de 4.500años está presente en nuestra isla, y delque se puede afirmar, que es un mo-numento prehistórico vivo.

tampoco puede olvidarse que enlos últimos tramos de nuestra historia,el promedio de porc negre nacido yengordado en Mallorca durante el úl-timo quinquenio del siglo XiX, unos18.000 animales cada año, eran vendi-dos a Cataluña para su consumo, cifraésta que llegó a un máximo de 30.649el año 1924, cifra ésta que fue decre-ciendo posteriormente hasta 1936, añoen que se inició la guerra Civil española,que desgraciadamente ocasionó, almargen de daños humanos, la total pa-ralización de este mercado.

de acuerdo con los datos que he

podido localizar de distintas publicacio-nes, el censo de porc negre en Mallorcaen el año 1917, pasaba de las 180.000cabezas, cifra que se reducía progresi-vamente hasta descender a unas69.000 en 1945, casi una tercera partedel censo de 1917. estos animales sevendían en los mercados de la isla, paraconsumo en fresco y elaboración deembutidos, al no tener demanda en lapenínsula. en aquellos momentos elporc negre mallorquín parecía estar he-rido de muerte.

Ya más adelante, entre los años 50 y80 del siglo pasado, la disminución delcenso de porc negre en Mallorca fue tre-menda. la demanda de canales conmenos grasa por parte de las industriascárnicas, la ya casi sustitución de la man-teca (saïm) de cerdo por aceites vegetalespor parte de los consumidores, acompa-ñado todo esto por la progresiva intro-ducción de razas extranjeras por loscriadores, conducían a la desaparición dela especie, ya que el censo estimado dereproductores a finales de los años 70 erasolamente de 300 animales.

Y cuando parecía que el ciclo deuna raza porcina milenaria, el porcnegre mallorquín llegaba a su final, em-pezaron a surgir posibles solucionesque abordaban la manera en quepodía sobrevivir.

TOMEU ANGUERA

El Consell Regulador de la Sobrasada deMallorca celebra con éxito su 25 Aniversario yconsigue la recuperación del porc negre mallorquí (I)

Foto

ced

ida

per

To

meu

An

gu

era.

perfil col·legial

9

veterinària

asegura Martín Real del Barco (Madrid,1958) desde el otro lado de la línea tele-fónica, en algún lugar de ibiza, que tieneque haber otros perfiles más interesantesque el suyo entre los más de 600 cole-giados con los que cuenta actualmenteel CoviB, y que no acaba de entenderpor qué se le ha elegido a él, pero acepta.la entrevista será telefónica al día si-guiente. “Yo quería ser guardia civil, ni ve-terinario ni nada, pero mira”, comienzadiciendo en un arranque de sinceridadque ya de por sí justifica su elección. “Heleído a algunos colegas a quienes co-nozco decir que siempre soñaron con serveterinario y ya te digo yo que mi caso noes de esos”, bromea Martín muy en serio.

Hijo de militar, recaló en ibiza a los 8años de edad “para 15 días”, cuenta, y enibiza sigue. “es un lugar maravilloso,sobre todo entonces, en los años 70, yconocido en todo el mundo. Cuandohice la Route 66 –cruzar estados Unidospor carretera de este a oeste–, en lasvegas me hablaban de la isla. gente quequizá ni conocía españa, pero sí ibiza”,explica. estudió veterinaria por recomen-dación y lo hizo en Zaragoza. “de críocriaba gallinas, conejos… y se me dababien la biología. Mira, al final no fui guar-dia civil pero soy policía sanitario”, bro-mea. Reconoce que la carrera fue una“hostia psicológica” hasta cuarto de ca-rrera: “¿dónde están los perros?, me pre-guntaba yo. dimos física, química, mates,anatomía, biología… hasta que en 4º co-menzó a atraparme. son años, o almenos lo eran antes, en los que avanza-bas académicamente por inercia, desco-nociendo un poco el sentido de lo quedabas, hasta que al final por fin te metíasen veterinaria”. tras acabar la carrera,Martín hizo la ‘mili’ en Palma, en unaépoca que le sirvió para ‘forjarse’ y valorarmucho lo que le esperaba fuera. laspasó ‘canutas’ durante un año y ochomeses pero recuerda con cariño esatemporada en la que, por ejemplo, po-día ducharse tres veces en 40 días o enla que apenas lavaban la ropa. al finalizarel servicio militar obligatorio y sin expe-riencia veterinaria ninguna, Martín volvióa ‘su’ isla para montar una humilde con-sulta en santa eulàlia des Riu, una con-

sulta que fue cambiando de ubicación alo largo de los años y que hoy, más de 35años después, sigue abierta dando servi-cio con 4 veterinarios y un auxiliar. “fue-ron años duros de aprendizaje y pruebas.no tenía dinero ni para libros y evidente-mente no existían tantas facilidades paraaprender como hoy, que consultas algoen internet y listo”, explica. Unos añosmás tarde, en 1987, entró como veterina-rio titular del ayuntamiento de santJosep por jubilación de su antecesor ymás adelante, en 1992, tras sacarse lasoposiciones, entró a trabajar para laCCaa como inspector de sanidad,donde continua actualmente. Pregun-tado por la jubilación, asegura que no lequita el sueño, y que lo único que esperade ella es poder cobrarla: “sinceramente,me gustaría ser millonario para trabajargratis. los animales son seres maravillo-sos y poder ayudar a un ‘bicho’ que estásufriendo es fabuloso. Y me aplico aque-llo que decía groucho Marx de quecuanto más conozco a la gente, másquiero a mi perro”.

Martín habla también de sus aficio-nes (“si no tienes hobbies estás fasti-diado”, afirma) y él no sólo las tiene sinoque las ha desarrollado hasta límites in-sólitos. Por una parte, es un apasionadode la restauración de motos antiguas(tiene 54), una afición que ha edificadosobre un flechazo de juventud, cuandotrabajaba como lavacoches en ibiza y sequedó prendado de una vieja nsU, queusó durante unos meses pero no pudoadquirir. desde entonces fue recogiendopiezas y recambios, leyendo, documen-tándose y aprendiendo a montar joyasde coleccionista. Unos años más tarde,un conocido le pidió asesoramientosobre una moto nsU que acababa deadquirir, cuyos repuestos le resultaron te-rriblemente familiares. eran los de lamoto del lavacoches. Martín los adquirióy montó la moto de sus sueños con suspropias manos. sobre ello ha publicado

un libro, ‘nsU Max’, en el que desme-nuza este modelo de moto, desde eldesmontaje, pasando por la restauraciónde la chapa, pintura, montaje del motor,paso a paso, y montaje posterior. ade-más, fundó el Club nsU españa de ve-hículos Históricos de las Pitiusas, quecuenta actualmente con más de uncentenar de socios, y organiza el Rally demotos antiguas isla de ibiza, entre otrasactividades. no contento con las dos rue-das, Martín es también un gran aficio-nado al tiro olímpico, desde que dejovencito, con 13 años, agarró una esco-peta de perdigones, comprobó quetenía buena puntería y empezó a practi-car las diferentes modalidades de la dis-ciplina. Ha sido campeón de ibizamultitud de veces y de Baleares hasta enocho ocasiones. “Me permite estar enforma física y psíquica, pues requiere deuna buena preparación y afina tu capa-cidad de concentración”, sentencia.

Quizá Martín tenga razón y haya per-files colegiales más interesantes que elsuyo, o quizá no, pero el rato de conver-sación ha sido tremendamente entrete-nido y sólo esperamos que el resultadoesté a la altura.

Martín Adrián Real del Barco

>>> Me gustaría ser millonario para trabajar gratis. Los animales son seresmaravillosos y poder ayudar a un ‘bicho’ que está sufriendo es fabuloso.

Cirujano de motos antiguas

10

portada veterinària

La nacra Pinna nobilis, lahistòria d’una desaparicióQuè ha succeït amb les nacres a la Mediterrània? Per què? Quinaés la situació actual d’aquest mol•lusc a les aigües Balears? Quèens depara el futur immediat al respecte de la seva desaparició?les respostes a aquestes preguntes (o un intent de fer-ho) confor-men el reportatge d’aquest mes de la revista, un cas que ha sor-près a la comunitat científica perquè és la història de l’extinciód’una espècie endèmica sense volta enrere i gairebé sense capesperança. en principi ens hem de quedar amb un nom, Haplos-poridium pinnae (Catanese et al., 2018), perquè aquest paràsit di-ferent al que es coneixia, aquesta espècie nova, és el responsablede la devastació massiva del bivalve endèmic més gran de la Me-diterrània, la nacra Pinna nobilis, que gairebé ha desaparegut delmar balear (i del conjunt de la Mediterrània).

la història es remunta a principis de la tardor de 2016,quan es va detectar a almeria un episodi de mortalitat mas-siva a la nacra, que amb les corrents marines s’estenia per unaàmplia zona de la costa mediterrània peninsular. aquestamortalitat afectava a exemplars de totes les mides, rangs deprofunditat i tipus d’hàbitat, arribant a un elevat nombre d’à-rees marines de la península i també a les illes. les nacresmostraven un grapat de símptomes inespecífics com retrac-ció del mantell, es tancaven lentament, resposta lenta al tacte,amb el resultat final de mort. s’estengué la veu d’alarma i lesinvestigacions encapçalades per un equip d’investigadors delliMia (goiB), conclogueren que l’agent causal de la mortalitatera una nova espècie d’haplospòrid no descrita fins aquellmoment. el resum podria ser que les formes lliures (espores,formes uninucleades) que allibera a la mar aquest paràsit decicle complexacaben, afecten de forma directa o indirecta, ala glàndula digestiva de les nacres, on es multipliquen i adop-ten diferents estadis de desenvolupament, fins que aquestesno poden alimentar-se i moren de fam. s’observà també lapresència de cèl•lules uninucleades al teixit connectiu de lanacra com la forma més abundant de presència del paràsit i,també, la més comuna. l’epizoòtia continua en expansió pertota la Mediterrània, i no hi ha signes de control en aquestsmoments. al 2017, científics espanyols, en un manifest con-

junt, varen posar en alerta a la comunitat científica d’aquestMMe sense control que, en aquells moments, ja afectava a lescostes sud i central de la península ibèrica, mentre que lescostes septentrionals del mar Mediterrani semblaven no afec-tades (vázquez-luis et al, 2017). en aquest moments, l’MMe jaha arribat a les costes d’itàlia, Xipre, i turquia, i s’estén per totala conca mediterrània, tant occidental com oriental. nomésqueden dues poblacions salvatges vives de nacra a nivell na-cional, al delta de l’ebre i a la llacuna costera del Mar Menor.

ESPÈCIE EN PERILL CRÍTICConfirmat aquest extrem, la Conferència sectorial de Mediambient espanyola va aprovar per juliol de 2017 canviar l’estatde les espècies des de ‘vulnerable’ a ‘en perill crític’ i la sevainvestigació passà a ser prioritària (orden teC/1078/2018 delMinisterio para la transición ecológica). degut a la situació crí-tica de les poblacions de nacra, les autoritats espanyoles im-plementaren una sèrie d’accions d’emergència, coordinadesper l’iMedMaR de la Universitat Catòlica de valència, en quèparticiparen diversos instituts de recerca de tot el país, i du-gueren a executar un rescat d’individus de l’espècie que a diad’avui es mantenen en centres públics per evitar la seva com-pleta desaparició. no obstant això, les mesures de rescat rea-litzades fins ara no són suficients sense accions i informacionsparal•leles que permetin la reintroducció de l’espècie in situen un futur. amb la fi d’implementar la millora del coneixe-ment científic i d’establir sinèrgies entre tots els científics i es-taments involucrats en l’estudi de l’MMe de la nacra, nonomés d’espanya sinó a nivell internacional, s’ha organitzatper l’inagea (organisme mixt goiB-UiB-inia) a Mallorca, elprimer seminari internacional de la nacra, que tindrà lloc el22 de maig de 2019 a la UiB. en aquest seminari es debatrà,a més de la detecció i identificació del paràsit a les mostresde la nacra, la millora del coneixement científic de la relacióparàsit-host i dels mecanismes de transmissió del paràsitentre els individus, per la qual cosa el desenvolupament demètodes de diagnòstic ràpids, molts sensibles i quantitatius

“L’esperança de lanacra podria radicaren l’autofecundació”l’anàlisi i estudi de la situació de la nacraha copsat bona part de les ocupacionsprofessionals d’amàlia grau en els dar-rers dos anys i mig. la seva feina de la-boratori ha estat essencial per entendrei explicar l’etiologia de la mortalitat mas-siva de l’espècie, ja que l’equip del liMia,del qual forma part, ha estat el desco-bridor del paràsit Haplosporidium pin-nae. la veterinària dona el seu punt devista sobre per què s’ha arribat a l’actualsituació. “la nacra copsava el fons maríde les illes fa dècades. fa 70 anys venienembarcacions des d’itàlia que atracavenal Port de Pollença per endur-se’nquants exemplars podien perquè delsfilaments que segrega el mol•lusc s’ex-treia una mena de seda natural que eraemprada per fer guants. els banyistestambé les agafaven i, fins i tot, durantanys s’extreien de les badies de Mallorcaper convertir les closques en souvenirs

per a turistes. Però la nacra no té capvalor econòmic, ni tan sols gastronòmic,ja que només té certa acollida a grècia,on es mengen el seu múscul, i això hamotivat que tal volta no se li dedicàs l’a-tenció que mereixia un cas d’aquestescaracterístiques, que acabarà amb unaespècie marina”.

demanada sobre el futur de les po-ques nacres que han estat rescatadesamb vida del fons marí i romanen sotacustòdia en diferents centres d’investi-gació d’espanya i europa (per exemple,al centre de l’instituto andaluz de inves-tigación y formación agraria, Pesquera,alimentaria y de la Producción ecoló-gica – ifaPa- d’agua del Pino, a Huelva,se’n mantenen una cinquantena d’e-xemplars vius, i a l’institut d’investigacióde la generalitat de Catalunya, iRta,més d’un centenar), amàlia grau no esmostra massa optimista. “davant la si-tuació d’impossibilitat d’eradicació de lamalaltia a la mar, s’ha d’afegir que noexisteixen individus resistents, que hau-rien pogut ser ser cultivats en captivitat

com a solució per provar de reintroduirl’espècie de nou a l’ecosistema marí”.“Per altra banda –clou la veterinària– lanacra té un percentatge molt baix d’è-xit reproductor i l’esperança en aquestsentit radicaria en què es tracta d’unaespècie hermafrodita i, per tant, ambpossibilitat d’autofecundar-se”.

s’han documentat casos de nacresque han viscut 50 anys, un marge queal manco convida a tenir certa espe-rança en els avanços que els investiga-dors puguin fer en aquest camp.

portada

11

veterinària

són crucials per a la detecció del paràsit en mostres ambien-tals i en organismes que puguin actuar com a vectors o reser-voris, en experiments tant en el medi natural com al laboratori.en aquest moment ja s’ha desenvolupat un protocol de PCRquantitatiu específic (qPCR) per agilitzar el diagnòstic de lamalaltia. el protocol ha resultat fiable, sensible i ràpid de rea-litzar, permetent que es pugui aplicar com a tècnica de diag-nòstic per a diferents organismes i mostres ambientals.aquest treball ha estat detallat en un article publicat per larevista Plos one i sobre el qual es va fer una comunicació ques’exposà a les vii Jornades de Medi ambient de les illes Bale-ars, organitzades per la societat d’Història natural de les illesBalears, celebrades a finals de l’any passat a la UiB. en aquestsentit s’ha posat en marxa un programa de conservació de lanacra, coordinat per l’institut espanyol d’oceanografia, formatper professionals procedents de diferents institucions espan-yoles, entre els quals s’hi troba la veterinària mallorquina amà-lia grau, del laboratori d’investigacions Marines i aqüicultura(liMia), del govern de les illes Balears (goiB).

LA NACRA A MALLORCA el paràsit eliminà centenars de milers de nacres al mar balear.tal va ser l’impacte de la malaltia, que a Mallorca, segons in-formà la Conselleria de Medi ambient el passat mes de juny,tan sols es tenien localitzats cinc individus supervivents i, pertant, aparentment resistents a ella: un al Parc nacional de Ca-brera, un altre a la colònia de sant Jordi, un altre a Portopetroi dos a cala Blava, tots ells gràcies a les aportacions de la ciuta-dania. després d’una reunió de coordinació amb experts en lamatèria de l’institut espanyol d’oceanografia, de la UiB, de l’i-Medea i de la pròpia Conselleria de Medi ambient, es va de-cidir que l’opció del trasllat de tots els exemplars a un mateix

punt podria ser l’única alternativa per afavorir la reproducció iprotecció d’aquests individus. el lloc elegit va ser el Parc nacio-nal de Cabrera. Un dels individus, emperò, es va perdre abansde ser trasplantat, suposadament per l’atac d’un pop, i a diad’avui, les notícies al respecte no són esperançadores ja que almanco dues d’elles han mort. la situació és desencisadora.

Com s’ha apuntat abans, els pocs exemplars superviventsque s’han detectat a altres indrets han estat traslladats a dife-rents centres per a la seva custòdia, però el panorama a diad’avui no es presenta gaire favorable. tal volta la ciència, comha succeït en altres ocasions, ens pugui donar una resposta.

Bibliografia1. Comprenent l’etiologia de l’esdeveniment de mortalitatmassiva de la nacra (Pinna nobilis) a la Mediterrània: aMalia

gRaU, JosÉ MaRía valenCia, antonio villalBa, MonseRRat

lóPeZ-sanMaRtín, JosÉ ignaCio navas i gaetano Catanese. Ca-tanese, g., gRaU, a., valenCia, J. M., gaRCia-MaRCH, J. R., vÁZ-QUeZ-lUis, M., alvaReZ, e., deUdeRo, s., daRRiBa, s., CaRBallal,M.J., & villalBa, a. (2018). Haplosporidium pinnae sp. nov., ahaplosporidan parasite associated with mass mortalities ofthe fan mussel, Pinna nobilis, in the Western Mediterraneansea Journal of invertebrate Pathology, 157, 9-24.

2. vÁZQUeZ-lUis M; alvaReZ e; BaRRaJón a; gaRCía-MaRCH JR;gRaU a; HendRiks ie; JiMÉneZ s; keRsting d; MoReno d; PÉReZ

M; RUiZ JM; sanCHeZ J; villalBa a., deUdeRo s. (2017). s.o.s.Pinna nobilis: a mass mortality event in western Mediterra-nean sea. frontiers in Marine science, section Marine ecos-ystem ecology. volume 4, article 220.

12

veterinària

El Pla d’Igualtat de Gènere al sectorprimari, una eina per a garantirla visibilització de les donesa l’agricultura, la ramaderia i la pesca

Balears ha elaborat enguany el Pla d’i-gualtat de gènere als sectors agrari i pes-quer, una eina que articuli objectius iaccions per continuar treballant en l’eli-minació de les desigualtats de gènere ila promoció de la igualtat entre dones ihomes en el sector primari. a les illes, se-gons dades del Registre d’explotacionsagràries i dels ajuts percebuts per donesi homes de les illes Balears, menys de lameitat dels titulars d’explotacions agrà-ries són dones. i d’aquestes, dues terceresparts ja es troben jubilades. al sectoragrari ecològic, del total de 902 opera-dors hi ha 162 dones titulars. d’aquestes,136 són titulars d’explotacions agràries; 14d’aquestes, titulars d’empreses elabora-dores i, finalment, n’hi ha 12 que són titu-lars d’establiments comercials.

Cal remarcar que resulta difícil conèixeramb detall la situació laboral de les donesen l’agricultura, la ramaderia, la pesca i laindústria agroalimentària. això es deu al fetque les dades es proporcionen de manerano diferenciada per sexe o tipologia d’ac-tivitat laboral i l’atenció se centra només enla producció. a més, s’ha detectat unagran dificultat per a identificar i accedir aaquelles dones que, tot i que desenvolu-pen tasques o fins i tot es dediquen com-pletament a treballar en l’empresa familiar,no cotitzen ni perceben cap compensacióeconòmica per aquestes feines. també haresultat difícil tenir informació sobre les tre-balladores del sector primari que no sóntitulars i encara més accedir-hi en el cas deles treballadores immigrades.

amb tot, durant la fase de redacció dela diagnosi que ha donat peu al Pla, s’hancelebrat diverses reunions amb els sectorsimplicats i s’han fet entrevistes individualsa pagesos i pageses. d’aquestes trobades,se n’han extret diverses conclusions:

1. les dones dediquen prop del triplede temps que els homes a tasques do-mèstiques i d’atenció a familiars depen-dents i els homes, el triple de temps que

les dones a tasques de manteniment i re-paració de l’habitatge, infraestructures imaquinària.

2. el nivell formatiu de les dones titularsd’explotacions agràries és mitjà o alt; encanvi, en el cas de les treballadores delcamp és baix o no reconegut en el cas deles dones immigrades.

3. del que més es queixen les dones denivell formatiu baix és de la inestabilitat la-boral, mentre que en general el major re-clam és el reconeixement de malaltieslaborals derivades de l’exposició a condi-cions climàtiques dures, a fred o humitat,a tasques que impliquen sobrecàrregamuscular i la necessitat de més correspon-sabilitat i de sistemes de descàrrega de lesresponsabilitats domèstiques o d’atencióa persones dependents.

4. Més de la meitat de la població del’entorn del sector primari opina que lesdones tenen una capacitat natural per ales tasques domèstiques i de cura depersones dependents. Malgrat això, laprincipal justificació de la poca participa-ció dels homes en aquestes tasques és ladificultat de compatibilitzar-ne els horarisi necessitats amb els de la feina que fanels homes.

5. es tracta de sectors econòmics tec-nificats amb «enfocament home». l’ergo-nomia de les eines i la maquinària, laplanificació de les tasques i l’organitzaciódels òrgans de presa de decisió, entred’altres aspectes, l’han fet homes des dela pròpia perspectiva i visió, i ara cal tre-ballar per adaptar-se a la nova realitat so-cial, laboral i econòmica.

6. els abusos de poder són afavoritsamb la dependència econòmica i de co-bertura sanitària respecte als homes. en elcas de les explotacions familiars, el margede benefici econòmic se sol ampliar pres-cindint de la cotització d’algun dels mem-bres, que generalment és la dona. en elcas del treball per compte d’altri, les tas-ques no qualificades que desenvolupen

les dones solen estar més mal remunera-des, com ja s’ha esmentat, la qual cosatambé genera dependència econòmica.

7. la violència de gènere és silenciadaper la manca d’informació sobre l’em-para de la qual es pot disposar davantuna denúncia i, sobretot, perquè l’entornd’amistats i de relacions es troba moltvinculat al familiar i laboral, i es compar-teix totalment per part de la parella.

finalment, el Pla s’estructura en dife-rents eixos, encara que aquests es trobenfortament interrelacionats com són l’eradi-cació de la violència de gènere i els micro-masclismes, el foment de l’emprenedoriade la dona al món rural, el foment de l’a-poderament i la participació de les donesen la presa de decisions, el foment de laconciliació laboral i la corresponsabilitat enl’assumpció de responsabilitats familiars idomèstiques i la incorporació de la igual-tat d’oportunitats a tots els programes i po-lítiques dels sectors agrari, pesquer iagroalimentari. el Pla va ser presentat pelconseller de Medi ambient, agricultura iPesca, vicenç vidal, i l’adjunta a la gerènciadel servei de Millora agrària i Pesquera (se-Milla), aina Calafat, per gener, abans del’aprovació de la reforma de la llei agrària.

EL PLA DONA LES PRIMERES PASSESCom a primeres iniciatives, s’iniciaren a fi-nals de març unes Jornades formatives enmatèria d’igualtat per al sector pesquer,que constaren amb la presència d’una ad-vocada especialitzada i d’una psicòlogaque exposaren els drets de la dona a lamar, explicaren què s’entén per mas-clisme i els problemes que se’n deriven, ila forma d’identificar i evitar actituds mas-clistes i d’actuar davant un cas i, finalment,abordaren les maneres de treballar i con-viure en igualtat i equitat. també per marçse celebraran reunions amb representantsdel sector agrícola i ramader per a tancarla primera proposta d’accions i de calen-dari en el marc del Pla d’igualtat.

Per primera vegada, les Illes Balears disposaran d’una estratègia d’aquest tipus

13

veterinària

Joana Mascaró, ramaderai presidenta de Fademur“en el camp dos més dos mai són quatre”,assegura Joana Mascaró (Campos, 1981)mentre dona menjar a palades a les va-ques, que, distretes, esperen pacientmentl’hora de ser munyides. aquests animals,uns 45, són la part productiva principal dela finca ramadera familiar, s’Hort de sonCoves (que també fa cereals), situada entreCampos i ses salines, que consta d’uns 85caps de ramat en total, i que subsisteixamb suficiència en el malmès sector ra-mader lleter de Mallorca que actualment,conta la ramadera, compta amb unes 19explotacions després de viure anys d’es-plendor fa dècades.

Joana Mascaró, presidenta de la fe-deració d’associacions de dones Ruralsde les illes Balears, fademur-illes Bale-ars, treballa també a UPa-aia (Unió dePetits agricultors i Ramaders) des de faquinze anys, fent tasques burocràtiques,fet pel qual coneix bé les dues realitatsdel camp, tant la dels despatxos, com lade la terra. Joana Mascaró fa feina elmatí a les oficines d’UPa, a Campos, i elscapvespres a la finca, on compta amb

l’ajuda dels seus pares, a més de tenircura de la família (dos fills) juntamentamb el seu home. “són tres feines i perfer-les bé s’ha de ser molt estricte ambels horaris, més encara si tenim encompte que en dues d’elles no hi ha va-cacions”, explica la jove ramadera.

demanada sobre si ha tengut una di-ficultat afegida en l’àmbit agrari pel fetde ser dona, la presidenta de fademur

es mostra contundent: “en el meu cas noperquè jo faig feina amb els meus paresi perquè sent autèntica passió per lafeina de fora vila, i allò important eren lespersones, treure la feina endavant, comaquí s’ha fet sempre”. “les feines al campson feixugues –continua– però si tensmanya es poden fer. les dificultats jo noles veig a les feines del camp, sinó a la so-cietat, a la mentalitat que tenim, sobretot a l’hora de participar les dones als òr-gans de decisió sobre el sector. Hi hamolt poques dones que tinguin un pesimportant dins el sector i aquí és on veigel desequilibri”.

al principi vaig començar ajudant, imés endavant, amb la feina ja orientadacap a l’àmbit agrari (tot i que es diplomàen empresa i activitats turístiques), es vafer titular de l’explotació. s’Hort de sonCoves produeix 1.200 litres diaris de lletde vaca, que ven en la seva totalitat a unproductor mallorquí de derivats lactis,fomentant els productes de proximitatde qualitat i l’economia local.

Joana Mascaró clou que “som unafinca petita, però tenim molt clar que noper fer més es guanya més. en un móncom l’agrari, has de saber dimensionar-te, fixar-te objectius als que puguis arri-bar i esforçar-te per aconseguir-ho. i aixòés allò que hem fet”.

>>> Les feines al campson feixugues però si tensmanya es poden fer. Lesdificultats jo no les veig ales feines del camp, sinó ala societat, a la mentalitatque tenim, sobre tot al’hora de participar lesdones als òrgans dedecisió sobre el sector.

14

actualitat veterinària

Assemblea general del COVIB

el CoviB celebrà el passat 4 d’abril a laseu col•legial la seva assemblea generalordinària. en ella es passà revista a lesqüestions d’actualitat de la institució, aixícom també a altres assumptes que afec-ten el col•lectiu a les illes Balears. en elseu informe anual, el president, Ramongarcia, actualitzà les dades més relle-vants, com per exemple que a les illesBalears hi ha 661 veterinaris col•legiats (a31 de desembre de 2018), la xifra més altade sempre, i que l’any passat se col•legia-ren 65 manescals, per 28 que se donarende baixa. en referència a centres veteri-naris (clíniques, consultoris i hospitals), aBalears donen servei a la població untotal de 183 centres d’assistència veterinà-ria. Per altra banda, s’informà de que elCoviB atorgà 49 beques formatives du-rant el 2018, dotades amb un total de18.000 euros, quantitat que es repeteixenguany, i que s’impartiren un total de 16cursos i/o tallers de les línies formativesclínica i sanitat animal, salut pública,científica i gestió jurídica i empresarial.Quant a identificació d’animals de com-panyia, el CoviB expedí el passat any23.161 microxips i 28.754 passaports a ve-terinaris, i donà d’alta en el Registre d’i-dentificació d’animals de Companyia(RiaCiB), 18.242 mascotes, la majoria cans.

el RiaCiB, precisament, omplí bona partde l’al•locució final de garcia, que reiterà lesdisculpes pels problemes que ha donat elRegistre des de la implementació del nou

programa. “el RiaCiB arrenca amb un pro-blema mal solucionat se’ns enquistà per-què no érem conscient del seu volum, unadimensió que aconseguirem detectar enpart gràcies al nou programa. encara ensdona problemes però hem avançat moltperquè hem fet un esforç molt gros. vullagrair públicament el personal del Col•legi,la major part de l’equip d’administració,que s’ha implicat com ho ha fet, aguantanttensions, trucades de col•legiats enfadatsamb raó... i seva la generosa dedicació per,dia a dia, treure endavant el RiaCiB i actua-litzar-ne la informació”, explicà garcia. durant l’assemblea es donà a conèixer,també, que la Comissió deontològica

del CoviB treballà durant 2018 en la tra-mitació de 22 expedients relacionatsamb mala praxis de col•legiats, amb l’i-nici de 7 d’ells i la resolució amb sanciód’altres 7. s’informà, així mateix, que elCol•legi figura com a acusació particularen un procediment penal per intru-sisme i com a demandant en un recurscontenciós administratiu. Ramon garciareiterà la necessitat de denunciar casosde mala praxis perquè es tracta de si-tuacions que deterioren la imatge de laprofessió veterinària.

Per altra banda, Ramon garcia in-formà de les baixes probabilitats que enaquesta legislatura surtin endavant duesnormes autonòmiques que el col•lectiupreveia (i en les quals el CoviB ha inter-vingut en les al•legacions), com són el de-cret d’identificació animal i, en menormesura, el decret de Residus sanitaris, fetpel qual s’haurà d’esperar al pròxim exe-cutiu autonòmic per saber com queden.

l’assemblea, en la qual s’aprovà la li-quidació de comptes de l’exercici 2018 iels pressuposts per a enguany, servítambé per xerrar de PResvet (més infor-mació a la pàgina 16), de les xarxes socials,amb la previsible realització de campan-yes, o de les primeres accions de marxan-datge, amb la producció d’articles ambla nova imatge, més enllà del que s’ha fetfins ara (ferratines i llibretes que es repar-teixen en els centres escolars).

Ramon Garcia i Alícia Ruiz passen revista a la situació actual de la institucióen el transcurs d’un acte que comptà amb una discreta assistència

actualitat

15

veterinària

Frenazo a la Ordenanza detenencia de animales de Palma

la ‘ordenanza para la tenencia y el bienes-tar de los animales de familia y domésticosen la sociedad urbana’ que el ayunta-miento de Palma había anunciado abombo y platillo en febrero, no ha sido fi-nalmente sometida a votación por falta deapoyo político. la norma, cuyo anuncio tuvoun controvertido recibimiento, vio modifi-cado su texto en hasta 25 puntos para, enprincipio, salir adelante a finales de marzo,pero no ha sido así debido a que Podemosse negó a aprobar el texto, según informópúblicamente la regidora neus truyol.

desde el Colegio se tuvo conocimientode la ordenanza el mismo día de su anun-cio, tras solicitar la prensa reacciones de lainstitución a su contenido, con medidascomo la limitación del número de mascotasen viviendas, la obligación de esterilizar entres supuestos (gatos que acceden a zonaspúblicas, perros catalogados como poten-cialmente peligrosos y aquellos que esténen fincas rústicas), la creación de la oficinaMunicipal de Bienestar animal, el impulsode campañas para alcanzar el ‘sacrificio cero’

o la implantación de un plan de colonias fe-linas. la reacción de Ramon garcia, presi-dente del CoviB, fue de sorpresa al tenerconocimiento de la norma ya que, dada labuena relación con el ayuntamiento, no en-tendía que no se hubiera tenido en consi-deración la opinión técnica del colectivoveterinario. Una vez leída y analizada, y pesea desconocer sus detalles, garcía destacó al-gunos de sus aspectos, como el fomento dela tenencia responsable, y discutió otros porsu ambigüedad o carácter aleatorio, como

fue el caso de la restricción del número deanimales. “algunos puntos hablan muchode la necesidad de tener un buen cuidadodel animal, tenerlo en condiciones de bien-estar máximas, de evitar la mayor parte demolestias posibles y, sobre todo, incidemucho en la responsabilidad del propietariotanto en los cuidados como en lo que es laconvivencia en espacios públicos o teniendocuidado con los orines. en fin, hay una seriede cuestiones que son positivas de cara a loque es la convivencia”, refirió el presidente endeclaraciones al digital animal Health.

sea como fuere, la ordenanza de ani-males de Palma ha entrado en estado de‘stand by’ a causa de las elecciones y a la es-pera de sufrir nuevas modificaciones o no,dependiendo de la voluntad política de lospróximos inquilinos de Cort. en cualquiercaso, el CoviB siempre se prestará a anali-zar los puntos que se propongan y a dar laopinión técnica al respecto pues, indiscuti-blemente, la esencia de una norma deestas características es el bienestar animal yla convivencia entre humanos y animales.

>>> La norma municipalfue elaborada sin lacolaboración del COVIB,que desconocía el trabajode la Comisión demedio ambiente delAyuntamiento, y ahoraha quedado en ‘stand by’.

Conferenciade medicinaortomolecularveterinaria aplicadaa casos clínicosfelinos y caninos

el pasado 16 de marzo, organizadapor una marca comercial con la co-laboración del Colegio, tuvo lugar enla sede del CoviB una jornada demedicina ortomolecular. la sesióncontó con la presencia de los docto-res Carlos vich y francisco Javierterán y fue emitida a través del aulavirtual para los colegiados y colegia-das de Menorca, ibiza y formentera.

La norma, que fue presentada en febrero, generando cierta controversia, luegomodificada, para ser en principio aprobada en marzo, no ha reunido finalmentelos apoyos políticos necesarios

El Ministeri estableix la transmissió electrònica obligatòria de dades de lesprescripcions veterinàries d’antibiòtics que es realitzen en les explotacions ramaderes

16

Presvet entra en escena a la veterinària de camp

enguany s’ha donat una passa en ferm cap a la prescripció ve-terinària electrònica a espanya amb l’entrada en vigor, el 2 degener, del Reial decret 191/2018, de 6 d’abril, pel qual s’estableixla transmissió electrònica obligatòria de dades de les prescrip-cions veterinàries d’antibiòtics per a animals productors destinatsal consum humà, entre d’altres modificacions. la norma exigeixde forma obligatòria per al veterinari l’enviament d’informacióen format 100% electrònic de les seves receptes amb medica-ments antibiòtics al Ministeri d’agricultura Pesca i alimentació,independentment del tipus de recepta (ordinària o excepcional)o de si es tracta d’una recepta física en paper, informatitzada oelectrònica. estableix, a més, que ha de ser el veterinari prescrip-tor el responsable de l’enviament amb una periodicitat mensuald’aquesta informació. aquest canvi afecta a les illes a més d’unaquarantena de manescals de camp que treballen amb animalsd’abast dins de la cadena alimentària.

Per millorar l’eficàcia d’aquest nou procediment, el Ministerihabilità Presvet, una eina per a la monitorització i vigilància de lesprescripcions d’antibiòtics que es realitzen en les explotacions ra-maderes. aquesta aplicació centralitza la informació de les pres-cripcions incloent part de la informació que compon la receptaveterinària, i que és fonamental per complir l’objectiu de vigilar icontrolar l'ús dels antibiòtics en els animals productors d’aliments.des del Consell general de Col•legis veterinaris d’espanya, per laseva banda, es va habilitar la plataforma Prescrivet, perquè aquellsveterinaris interessats puguin establir una connexió directa ambPresvet i, d’aquesta manera, enviar la informació requerida deforma senzilla, amb la seguretat de generar aquests fitxers elec-trònics en el format correcte, i d’identificar el sistema concret aquè ha d’enviar la informació (autonòmic o estatal).

JORNADA A MALLORCAel CoviB decidí condensar tota la informació de referència perals col•legiats afectats per aquesta mesura i el passat 11 de febrerorganitzà una jornada informativa sobre la base de dades Pres-crivet amb el responsable de gestió d’aquest projecte, José luisabuelo, que va ser completada amb una xerrada sobre la novanormativa i l’aplicació Presvet per part de Maria Rosa Hernández

nieves, cap de secció tècnica de l’àrea d’higiene de la subdirec-ció general de sanitat d’higiene animal i traçabilitat del Ministeri.la trobada, celebrada a algaida, serví perquè els assistents, unaquarantena, transmetessin els seus dubtes i inquietuds sobre lanova forma de procedir que, en paraules de tolo Palou, vicepre-sident del Col•legi, “pretenim que d’alguna forma, una vegadapolida, serveixi com a eina de gestió i registre de tractaments sa-nitaris, com a justificació sanitària per a les explotacions davantla Conselleria, que contribueixi a simplificar processos i, sobretot,que ens ajudi a gestionar i controlar la nostra farmaciola”.

Jornadas sobre reproducción equina

los días 1 y 2 de febrero se celebraron unas jornadas de re-producción equina en Palma, organizada por el CoviB,que contaron con la participación de una veintena de co-legiados, y corrieron a cargo del doctor antonio Calvo, pro-fesor titular en la Universidad Católica de valencia desde2012 en las asignaturas de Clínica y salud de équidos y dereproducción y obstetricia. se abordaron los principalesproblemas reproductivos de la especie equina, los proto-colos de sincronización e inseminación artificial y, desde lavertiente práctica, aspectos como la preparación de la va-gina artificial, el manejo y extracción de semen y la prepa-ración de la yegua para la inseminación.

Veterinaris i administradors de finques aborden en una jornada informativa elsaspectes legals i de convivència entre humans i animals en comunitats de propietaris

actualitat

17

veterinària

“El ca del tercer lladra i me molesta”

els problemes de convivència en comuni-tat entre els humans i els animals de com-panyia o altres tipus d’animals, com moixosferals o coloms, i la forma més adient decombatre’ls o evitar-los, varen ser l’epicen-tre temàtic de la jornada informativa quees va celebrar el passat 14 de febrer a la seudel Col•legi d’administradors de finquesde les illes Balears, a Palma, i que comptàamb l’assistència d’un nodrit conjunt d’ad-ministradors i d’alguns veterinaris.

la trobada, coorganitzada per aquestaentitat i el CoviB, comptà amb la presèn-cia del president del nostre Col•legi i res-ponsable de zoonosis del servei de salutambiental de la dg de salut Pública,Ramon garcia, qui parlà de les obliga-cions legals dels propietaris dels animalsque conviuen amb persones, dels àmbitsde Regulació; tomàs Camps, veterinari iacreditat pel Col•legi europeu de Benes-tar animal i Medicina del Comportament,qui va fer referència als problemes decomportament (molt comuns i preva-lents) dels animals domèstics, especial-ment el ca i el moix, i els seus efectes enla convivència; Pedro Morell, director vete-rinari del Centre sanitari Municipal de sonReus i coordinador del servei de Controlde Plagues, qui abordà les diferents situa-cions que poden provocar les colònies demoixos ferals o les plagues urbanes, comés el cas dels coloms, i com s’actua al res-

pecte des de l’ajuntament de Palma; i se-bastià Romaguera, assessor jurídic delCol•legi d’administradors de finques, elqual va fer referència a aspectes norma-tius de les comunitats de propietaris i dela propietat, expressà una realitat (“hi hamolts de problemes però no plets”) i féuuna recomanació bàsica per a propietaris:que els animals tenguin una assegurançade responsabilitat civil.

la sessió finalitzà amb una taula ro-dona en què els ponents respongueren ales qüestions plantejades pel públic i s’a-profundí en alguns assumptes com elstractaments i diagnòstics d’etologia o laimportància les colònies felines “controla-des” en nuclis de població. tomàs Campsdestacà que un elevat percentatge d’a-bandonaments es produeixen per proble-mes de comportament, que generenmolèsties a propietaris i/o veïns, i que ésnecessari temps per a un diagnòstic i trac-taments adients.

Pedro Morell, per la seva banda, instà auna major col•laboració públic-privada perinformar i denunciar situacions de casosde maltractament i en la gestió del tracta-ment contra les plagues per incrementarl’efectivitat. s’arribà també a la conclusióde la conveniència de comptar amb unaentitat supramunicipal d’assessoramenttècnic i jurídic a ajuntaments (la majoriade casos tenen un àmbit normatiu muni-cipal) davant la manca de veterinaris mu-nicipals o, directament, la manca demitjans de gestió per a aquests assumptes.el resultat de la jornada seran unes con-clusions en les quals s’hi està treballantamb la idea d’editar-les per posar-les a dis-posició de la ciutadania a les clíniques ve-terinàries i comunitats de propietaris.

18

clíniques veterinàries de Balears veterinària

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra clínicasurti a la revista veterinària, no heu de fer res mésque posar-vos en contacte amb el Col·legi mitjançantla pàgina web www.covib.org

Nombre: Centre veterinariPart forana.

Titulares: aina Maria nadale ignacio sorni.

Dirección: avenida Jaime iii, 3. santaMaría del Camí.

Teléfono: 971 076 247

Web: @centreveterinaripartforana

E-Mail: info@cvpartforana.es

Abierto desde: agosto de 2015.

Equipo humano que conformala clínica: tres veterinarios y una atv.

Especialidades: Cirugía,esterilización, analíticas,vacunaciones, transfusiones, traumatología, cardiología…

FICHA

Centre Veterinari Part Forana

Una mallorquina (aina Maria nadal) y unvalenciano (ignacio sorni) “de pura cepa”,acentúa, se conocieron estudiando lacarrera de veterinaria en la UniversidadCeU Cardenal Herrera, de la capital delturia, hace ya unos cuantos años. desdeentonces, han avanzado juntos por lascarreteras de la vida en los ámbitos per-sonal y profesional, recorriendo varios es-cenarios que hoy son muescas en sutrayectoria veterinaria, desde Barcelonahasta Mallorca, adonde llegaron en 2011para, cuatro años y varios trabajos mástarde, abrir su propia clínica veterinariaen santa María del Camí.

el Centre veterinari Part forana es unaplanta baja, espaciosa, de unos 200 m2,con terraza en la parte trasera, situada en laavenida Jaime iii de la localidad d’es Rai-guer, una calle que desemboca en la víamás transitada del pueblo, la carretera vellad’inca. el local era anteriormente la sede deuna asociación de perros y gatos con laque nacho colaboraba y, fruto de la casua-

lidad, al saber de su cierre, se valoró la po-sibilidad de alquilarlo e iniciar su proyectoen común porque reunía una serie de con-diciones que aina y nacho buscaban enese momento: amplio radio geográfico depoblación, buenas comunicaciones con lo-calidades vecinas... y cercanía con su lugarde residencia. así, el Centre veterinari Partforana fue inaugurado en agosto de 2015,tras una ambiciosa reforma que cambiópor completo el aspecto del local, el cualúnicamente conservó el embaldosado decuadros negros y blancos, tipo tablero deajedrez. se cambiaron tabiques, distribu-ción y se adquirió el equipamiento mé-dico, parte del cual de segunda mano peroprácticamente nuevo. “Una ganga caídadel cielo”, dice nacho.

la pareja de veterinarios abría la clínicatras un notable bagaje profesional adqui-rido en centros como aRs veterinaris,aragó Hospital veterinari, el Hospital dellucmajor, entre otros, donde trabajaronmucho, aprendieron más y cogieron ideas

clíniques veterinàries de Balears

19

veterinària

para una futura opción de trabajo quesiempre estuvo ahí y que en un momentodado, con aina Maria de baja por materni-dad y nacho trabajando en llucmajor,eclosionó. Por ello, proyectaron la clínica enbase a su experiencia, con dos ampliasconsultas, la UCi a continuación del quiró-fano, una amplia sala multidisciplinar detrabajo y relax, etc. el Centre veterinari Partforana cuenta también con sala de Rayos,ecógrafo, sala de hospitalización, laborato-rio, recepción y almacén. lo forman tres ve-terinarios (los dos titulares y laura Munar) yuna atv, Yanina díaz, con quien nachohabía trabajado en el pasado y a la que re-clutó en una boda. la clínica abre de lunesa viernes de 9.30 h a 13.30 h y de 16 h a 20h, y los sábados de 9.30 h a 13 h, para un

total de ofrecer servicio de 44 horas a la se-mana, y funciona con cita previa.

antes de abrir, para darse a conocer,explica nacho que se dedicó a repartir enbici folletos informativos por el pueblo,acompañado por su perra Bruna. ade-más, decidió personarse en la otra clínicaque hay abierta en santa Maria para pre-sentarse, algo, por cierto, no muy usual enlos tiempos que corren. después, el bocaa boca, un empujoncito de las redes so-ciales y, esencialmente, su trabajo, hicie-ron el resto, y hoy, casi cuatro años mástarde, son un negocio plenamente con-solidado con visos de crecer y expandirseen los próximos años, como así figura en

su catálogo de intenciones, aunque sinprecipitar nada. su ritmo es constantepero sin apresurarse, y trabajan con unaserie de veterinarios colaboradores paracasos de trauma (óscar lópez), cardiolo-gía (estrella Rodríguez), y derivar casosde neurología y oftalmología a Canis. lo

último que vemos al salir (al entrar nonos fijamos) es el logo de la clínica, dosperros juntos, que resultan ser un dóber-man y un yorkshire que tuvo nacho enel pasado y que confirman que el Centreveterinari Part forana es sin duda unaclínica de autor(es).

>>> El Centre Veterinari Part Forana fue inaugurado enagosto de 2015, tras una ambiciosa reforma que cambiópor completo el aspecto del local, el cual únicamenteconservó el embaldosado de cuadros negros y blancos,tipo tablero de ajedrez.

>>> Tras varios años endistintos centros deCataluña y Mallorca, AinaMaria y Nacho decidieronabrir su propia clínicaen Santa Maria del Camí.

20

col·lectiu de jubilats veterinària

El colectivo de veterinarios jubiladosinicia sus actividades en 2019

el pasado 14 de febrero se celebró el primer encuentro anualdel Colectivo de veterinarios Jubilados de Baleares, que porcircunstancias ajenas a sus deseos (cambios en la periodici-dad y horario de la misma), no pudo iniciarse con la ya tradi-cional asistencia a una Misa celebrada en la Cripta de la iglesiade san sebastián de recuerdo a los compañeros fallecidos enlos años anteriores. en esta ocasión, su ausencia fue igual-

mente recordada y tenida en cuenta al inicio de la comida,que esta vez tuvo lugar en el Celler Pagés de Palma.

Ya en la sobremesa, se trataron las distintas actividades acelebrar durante el primer trimestre, entre las que figurabacomo destacada la propuesta de visita al Monasterio de llucy otra a alguno de los mercados tradicionales que se celebranen la isla.

La Fundación A.M.A. apruebasu Plan de Actuación 2019

el patronato de la fundación a.M.a., presidido por diego Murilloy compuesto por 14 prestigiosos profesionales sanitarios, entrelos que figuran los presidentes de los Consejos generales defarmacéuticos, Médicos, odontólogos y veterinarios, el Presi-dente y secretario general de a.M.a. seguros y destacadas per-sonalidades de asociaciones Profesionales y Científicas, aprobóel pasado 13 de diciembre el Plan de actuación 2019, en el quese encuentran las nuevas iniciativas que la institución pondráen marcha y apoyará a lo largo de este año.

la fundación a.M.a. seguirá centrando su actividad en 2019en tres pilares fundamentales: el apoyo a la formación de losfuturos profesionales sanitarios a través de la concesión debecas; la divulgación científica, mediante la convocatoria depremios y ayudas a la formación; y el apoyo a organizacionessin ánimo de lucro en proyectos sociales.

de este modo, en 2019 continuará su programa de Becasde posgrado en sanidad incluyendo, además de las tradicio-nales ayudas para médicos, enfermeros, farmacéuticos y psicó-

logos, becas para la formación de biólogos, físicos y químicoscomo en la anterior edición, según ha informado diego Murillo.así, este año se convocarán un total de 124 becas a la formaciónde futuros profesionales sanitarios, entre las que se encuentranlas 11 ayudas para profesionales veterinarios.

21

La Rambla, 17. 07003 Palma de MallorcaTel. 971 229 160. Fax 971 713 806

www.bufeteantoniofont.com

AbogadosEconomistas

Graduados SocialesAsesoría Laboral y Tributaria

nado a la publicación de una norma de desarrollo, por lo tanto,de momento no ha nacido ningún tipo de obligación, que-dando condicionado a la publicación del Reglamento. tam-bién es importante añadir que la nueva obligación surgiráúnicamente para aquellas personas cuya participación en pro-gramas de formación o realización de prácticas no laborales yacadémicas empiecen a partir del día primero del mes si-guiente a la entrada en vigor del Reglamento. esto significa quesi ahora mismo una empresa tiene un estudiante cuyas prácti-cas no laborales empezaron el 11 de enero del 2019, nunca severá afectado; en cambio, si hipotéticamente el reglamento en-trara en vigor el 31 de marzo del 2019, todas aquellas personasque empiecen sus programas de formación o prácticas no la-borales el 1 de abril del 2019 sí estarían afectadas por lo previstoen el Real decreto ley 28/2018 y sus normas de desarrollo.

4. ¿Qué coste tendrán las nuevas obligaciones en materiade Seguridad Social? en primer lugar, es importante aclararque la primera obligación de esta nueva asimilación nace enmateria de afiliación y alta en la seguridad social, obligaciónque de no cumplirse podría derivar importantes sanciones porparte de la inspección de trabajo y seguridad social. si unalumno en prácticas no laborales empieza en el mes siguientea la entrada en vigor del reglamento, se le debe comunicar concarácter previo al asesor laboral para que realice la oportuna afi-liación y alta del alumno. Una vez de alta, nace la obligación decotizar, dicha cotización a la seguridad social se efectuará apli-cando las reglas de cotización por contingencias comunes(quedan excluidas las contingencias de desempleo, fondo degarantía salarial y formación profesional) de los contratos parala formación y aprendizaje. Para el año 2019 tendremos unacuota única mensual de 51,05 € por contingencias comunes,de los que 42,56 € serán a cargo del empresario y 8,49 € a cargodel estudiante, y de 5,85 € por contingencias profesionales, eneste caso todo a cargo del titular de la obligación. en total, quienasuma la obligación (según lo dicho en el punto 2) tendrá ungasto a cargo de 48,41 euros mensuales.

Por normal general, una vez acabadas las prácticas no labo-rales, siguiendo con el ejemplo del estudiante en veterinaria, elque era estudiante pasaría a ser licenciado en veterinaria porhaber superado todas las materias teóricas y prácticas. aun así,entrar en el mercado laboral sigue siendo difícil. en este sentido,el Real decreto legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el quese aprueba el texto refundido de la ley del estatuto de los tra-bajadores, regula en su artículo 11 los denominados contratosformativos, que nada tienen que ver con aquellas prácticas nolaborales necesarias para poder finalizar los estudios. aquí ya en-tramos de cabeza en el ámbito de las relaciones laborales y lasrespectivas obligaciones en materia laboral y de seguridad so-cial, que bien merecen analizar en profundidad en otro artículo.

Una de las novedades introducidas por el Real decreto-ley28/2018, de 28 de diciembre, en su disposición adicionalQuinta, es la asimilación como trabajadores por cuenta ajenade aquellas personas que desarrollan programas de formacióny prácticas no laborales y académicas. esta novedad tiene unaimportante incidencia en el ámbito de la seguridad social entanto en cuanto a partir de una fecha aún por determinar(luego abordaremos esta cuestión) este colectivo quedará com-prendido en el Régimen general de la seguridad social, conlas respectivas obligaciones de dar de alta y cotizar por el for-mante durante el periodo de prácticas formativas o la realiza-ción de prácticas no laborales en empresas.

desde un punto de vista práctico esta novedad plantea mu-chas cuestiones, desde este artículo las intentaremos abordar:

1. ¿A qué personas puede afectar esta nueva asimilación?Pues principalmente afectará a aquellos estudiantes que, paraterminar sus estudios, ya sean universitarios o de formación pro-fesional, necesitan realizar unas prácticas no laborales en unaempresa. Como ejemplo nos sirve un estudiante de veterinariaque necesita realizar unas prácticas en una consulta o clínicaveterinaria.

2. ¿A quién corresponde cumplir con las obligaciones enmateria de Seguridad Social? lo cierto es que en el Real de-creto-ley 28/2018 no se despeja esa duda, en el caso de prácticasy programas de formación remunerados, los coloquialmente de-nominados “becarios”, se deberá estar a la normativa aplicable acada caso. en el caso de las prácticas y programas formativos noremunerados, es decir aquel alumno que necesita realizar unasprácticas en una empresa para finalizar sus estudios, en un prin-cipio corresponderá a la empresa donde el alumno desarrolla susprácticas. sobre este último punto cabe destacar que la normapermite pactar en el convenio o en el acuerdo de cooperaciónque debe existir entre empresa y el centro educativo, que la obli-gación la asumirá el centro, algo que en estos últimos meses hatraído bastante problemática, ya que en la práctica traslada al con-venio o acuerdo de cooperación determinar quién pagará los cos-tes de seguridad social. es fácil pensar que las empresasaceptarán que los alumnos de los centros educativos finalicen susestudios en su empresa si aquellos asumen el coste de seguridadsocial, por el contrario, los centros educativos (Universidades o ins-titutos de formación profesional) obviamente desearán que seanlas empresas las asuman dicha obligación. desde luego la pro-blemática está servida.

3. ¿Desde cuándo nacerá la obligación? el Real decreto-ley28/2018, de 28 de diciembre, fue publicado en el Boletín oficialdel estado el pasado 29 de diciembre de 2018 y entró en vigorel pasado 1 de enero del 2019, por lo que podía deducirse quedicha obligación nacía el día de su entrada en vigor, pero resultaque el nacimiento de la obligación queda finalmente condicio-

Algunas consideraciones sobre los estudiantesen prácticas y becarios en el ámbito veterinario

22

cas clínic veterinària

PRESENTAT PER CONSULTA VETERINARIA SOFÍA SÁNCHEZSofía Sánchez Oliveira

cas clínic. resoluc

ió

gato castrado de raza Persa indoor estricto, de 14 años de edad. en correcto estado de vacunación y de desparasitación interna y externa.dieta habitual hipoalergenic de RyC desde hace un año, cuando fue diagnosticado de pancreatitis crónica. Medicación actual: enzimaspancreáticas administradas con las comidas. acude a la consulta por cambio de comportamiento desde hace unos días, inicio de vo-calizaciones y dificultad para subir a los sitios. no hay signos de Pd/PU, ni signos gastrointestinales, ni respiratorios. tampoco muestracambios en el apetito conservando el peso con una CC 7/10. sin pérdida de masa muscular ni grasa significativa.

las principales enfermedades que puedenafectar al paciente senior son: osteoartrosis– disfunción cognitiva- dolor – neoplasia-enfermedad crónica- Hipertiroidismo.

nuestro gato es un paciente de tratoamable en la consulta y tranquilo, lo quepermitió un primer examen rápido dondedestacó la presencia de un soplo sistólicode grado medio con aumento de la fre-cuencia cardíaca (160 lpm). antes de pro-seguir con el examen, se realizó la mediciónde la presión arterial con el sistema oscilo-métrico no invasivo, resultando una Pas deentre 160-170mmHg. se continuó el exa-men clínico encontrando dolor a la palpa-ción de la región lumbosacra. el examendel fondo de ojo con oftalmoscopio directofue normal, al igual que la palpación de laregión tiroidea.

la hipertensión crea una morbilidadalta, sobre todo en el paciente felino deedad avanzada y hay diferentes tipos:

1. Primaria o diopática: (13-24%).2.secundaria: enfermedad renal cró-

nica: (16-61%).> Hipertiroidismo (10-30%).> Hiperaldosteronismo.> feocromocitoma.

3. terciaria, situacional o de “bata blanca”.Y los principales órganos diana dañados

por esta patología son el ojo, el corazón, losriñones y el snC.

ante esta situación, se planteó deforma temporal estar ante una hiperten-sión situacional por dolor administrandoanalgesia (buprenorfina) y se reevaluó alpaciente en 24h. en el control, mostró unamejoría significativa en cuanto a mayormovilidad y actitud, pero la Pas y auscul-tación permanecían sin cambios. se pro-puso realizar hemograma y bioquímicacompleta, que resultaron normales, y seenvió a un laboratorio externo: sdMa, ni-veles de t4 total, fructosamina y nt-proBnP, además de urianálisis y UPC, queresultaron todos normales excepto sdMa17ygr/dl (0-14).

durante las 24-72h, cuando se espe-raban los resultados, se decide iniciar eltratamiento con amlodipino, a dosis de0.625mg/día/gato, además de entrenaral propietario en el uso del sistema demedición de presión oscilométrico, per-mitiendo así ser empleado en casa porel dueño realizando un control conti-nuado de la presión. durante este pe-riodo, el paciente tuvo un episodio levede epistaxis con Pas en casa de 190-200mmHg y frecuencia cardiaca de170lpm, por el cual se incrementó el am-lodipino a 1.25mg/día/gato. los valores senormalizaron hasta 150-160mmHg, sinpresencia de alteraciones en fondo deojo persistentes aunque sí un incrementoen el valor de creatinina en 2.23mg/dl,que en 48h se normalizó. sin el pacienteestabilizado y persistencia de la taquicar-dia, se enviaron imágenes de cortes eco-cardiográficos para el estudio cardiaco ala plataforma de telediagnóstico, y se ini-ció el uso de atenolol a 6.25mg/día /gato,con la continua monitorización de la to-lerancia de los fármacos y su eficacia conla medición ambulatoria de la presión encasa. la ecocardiografía confirmó la pre-sencia de cambios cardiacos hipertróficoscompatibles por enfermedad hipertensiva(ratio ai/ao normal, hipertrofia generali-zada mo derada 3-4 mm, además de nt-porBnP normales).

solo tras el inicio del atenolol, el pa-

ciente fue controlado con Pas establesentre 140-150mmHg y frec cardiaca 130-140lpm.

se procedió a continuar con el proto-colo diagnóstico, realizando radiografía detórax y abdomen (cambios compatiblescon osteoartrosis), y ecografía abdominalpara especial valoración de los riñones yglándulas adrenales, imágenes que fueronnuevamente enviada a la plataforma diag-nostica y que fueron normales.

según todo el trabajo realizado, la hiper-tensión del paciente fue clasificada dentrodel grupo de primaria/idopática. la ecocar-diografía de control realizada a los 3 mesesmostró la correcta remoledación cardiacacomo respuesta al tratamiento, y la evolu-ción de los análisis renales realizados reve-lan en la actualidad un sdMa de 19 (ligeraprogresión) con UPC de 0.3, estableciendoasí el inicio de eRC en nuestro paciente, yasea como patología desarrollada dentro dela hipertensión o como evolución en nues-tro paciente senior.

el paciente continúa estable y reali-zando una vida activa, con una Pas de140-150mmHg de media, con amlodipino1.25mg/día y atenolol a 0.625mg/día/gatocon frecuencia de 130lpm, realizando lasmediciones de presión en casa (ademásde las realizadas en las visita control enla consulta) como sistema ambulatoriode “Holter casero” cada 1.5meses aproxi-madamente.

¿Cuáles son las principales enfermedades que podrían causarestos signos de enfermedad en nuestro paciente sénior?

¿Cómo empezarías el examen clínico y que pruebas realizarías?

col·legi

23

veterinària

COL·LEGIATS

ALTES1185 - Carlota Ladaria Ramóndes de l’1 de gener de 20191186 - Ricardo Jesús Selma Navarrodes de l’1 de febrer de 20191124 - Teresa Oliver Rocades de l’1 de febrer de 20191187 - Erika Poggiolinides de l’1 de febrer de 20191188 - Guillem Riera Pascualdes de l’1 de febrer de 20191189 - Sara Isabel Padial Ibarrolades de l’1 de febrer de 20191190 - Elena Cardona Sanjuándes de l’1 de març de 20191191 - Verónica Marcos Martínezdes de l’1 de març de 2019

BAIXES250 - Josep Cerdá Muletdes del 31 de desembre de 2018286 - Pablo García Vanrelldes del 21 de gener de 20191043 - Marta Cifre Ferrioldes del 22 de gener de 20191053 - Alejandro Yeste Iglesiasdes del 4 de febrer de 20191161 - Jacinto Moraga Morenodes de l’1 d’octubre de 20181058 - María Frau Tascóndes del 31 de gener de 2019

CENTRES VETERINARIS

ALTESVeterinària CostitxC/ Major, 5 baixos07144 Costitxtitular: Mª Neus Sabater Jofre

Clínica Veterinaria Can PicafortPasseig Colon, 77a07458 Ca’n Picaforttitular: Joan Oliver Porquer

Vilazoo Veterinaris MariaC/ sa Quintana, 3, cant C/ sant Miquel07519 Maria de la saluttitulars: Mª Amparo Ortuñez Navarroi Catalina Serra Bisquerra

El COVIB recibe la fuerza expresivade CaRMen Cañadas

ART AL COVIB

el trabajo de la artista Carmen Cañadas (almuñécar, granada, 1959), residente en Ma-llorca desde hace más de tres décadas, ha permanecido expuesto en la recepción dela sede colegial durante el primer trimestre del año. Han sido una decena de ‘máscaras’,rostros expresivos de gran contraste, que no han dejado indiferente a nadie. Pintora devocación, autodidacta, ha tomado parte en un sinfín de exposiciones desde 1974 hastanuestros días y ha conseguido diferentes reconocimientos, como por ejemplo en elCertamen de arte Creativo aina Maria lliteras de artà, el Certamen internacional depintura Casa Regional de Castilla león, el Certamen internacional de arte erótico dePalma de Mallorca, el XXviii Certamen de Pintura de Marratxí o el certamen interna-cional ‘art Revolutión taipei’, de taiwán, en 2017, donde fue finalista.