En ambientats familiars o al camp, els romans vestien únicament la túnica, però per sortir al carrer o per a

qualsevol acte social o públic, a sobre de la túnica s’havien

de posar la toga (toga), que era el vestit nacional romà. Tot

romà lliure havia de portar la toga si no volia que el

confonguessin amb un esclau.

La toga era blanca, de llana, i tenia forma d'el·lipse, la qual,

en plegar-la, quedava com un semicercle. Posar-se la toga

era força complicat; per, tant es requeria l’ajuda d’un esclau

,que de segur que el dia abans ja havia col·locat bé els

plecs d’aquesta gran peça de roba. S’havia de deixar el braç dret lliure, i l’esquerre sostenia els caps de la toga. La

part central del vestit havia de reflectir l’elegància amb els

plecs molt ben posats.

A la Roma primitiva, les dones romanes portaven la toga a sobre de la túnica, igual que els homes,peró, ben aviat el

vestit femení va anar canviant: es deixà d’utilizar la toga i es

cobrien amb l’estola (stola), un vestit llarg fins als peus que se

subjectava a la cintura amb el cinturó, i de vegada duien un

altre cimtuó que es cordava més avall .

Per sortir en públic, les romanes es posaven al damunt un

mantell (palla), que els cobria les espatlles i, si volien, també

el cap.

Normalment, la toga no tenia ornaments (toga pura), però hi havia altres tipus de togues amb ornaments per distingir de

quin tipus de persona es tractava per exemple:

La toga praetexta: (praetextum –i significa “ornament”),

adorna amb una banda de porpra, era el vestit dels infants i

adolescents fins als setze anys, de les noies fins al matrimoni, dels magistrats i d’alguns sacerdots.

La toga picta: (pictus, -a, -um significa “virolat”) era la que

s’usava durant les desfilades i les festes de triomf.

La roba inetrior masculina: com a roba inetrior, els homes portaven una mena de calçotets o pantalons curts,

anomenats subligaculum

La roba interior femenina: com a roba interior , les romanes

portaven una peça de roba per aguantar el pit,

anomenada fascia pectoralis o strophium

Les sabates que acompanyen a la toga eren els calcei ; n’hi havia de diferents tipus, entre els quals cal distingir el calceus

particius, lligat amb quatre tires de cuir i de color, i el calceus

senatorius, de cuir negre.

Altres vegades també podien portar una mena d’esclops

(socci).Quant no estaven en públic, els romans es posaven sandálies (soleae), les quals s’ajustaven amb petites tires de

cuir que es feien passar entre els dits.

Tant els homes com les dones utilizaven el mateix tipus de

calçat, calcei, solae i socci.. El calçat femení tenia una pell

mes sua que la dels homes i amb colors mes vuis com el

vermell i el daurat

En ornaments personals els romans només solien dur un anell (anulus) al dit anular de la mà esquerra, que els servia de

segell: la impressió de l’anell tenia la mateixa validesa que la

signatura en els nostres temps.

En canvi, les romanes, portaven moltes joies al damunt:

d’esde anells, difernets dels homes, agulles(acus), agulles de pit (fibulae), arracades (inaures), braçelets (armillae),

collarets (monilia o torques), fins a gruixudes cadenes d’or al

coll o als turmells (periscelis).

El pentinat masculí: Pel que fa al pentinat, els homes lliures solien portar els cabells curts o rapats al zero; en canvi, els joves podien portar-los llargs. Hi va haver diferents modes: des d’afaitar-se el cap fins a arrissar-se els cabells portar un petit serrellet

El pentinat femení: Quant als pentinats femenins, cal dir que no hi va haver mai la moda dels cabells curts. Les noies joves lluïen un pentinat molt senzill: unes trenes recollides a la part alta del cap, una trossa baixa sobre la nuca, etc. Molt més complicats eren el pentinats de les matrones romanes, que necessitaven l’ajuda d’una esclava especialitzada en aquests temes, l’ornatrix. Eren pentinats mol alts, amb diversos pisos de cabells, naturals o postissos, ornamentats amb cintes, perles,flors,etc., utilitzats probablement per a festes o recepcions de gala.