2

Gran poder polític i econòmic

Corona d'Aragó expansió per la mediterrània

Propostes de reforma de l'església

Arnau de Vilanova

Ramon Llull

Mitjançant la literatura

En contra de

Acumulació de riquesa

Relaxació dels

costums religiosos

Franciscans Dominicans

Gràcies al sistema feudal

Consolidació nacional

Les

Cròniques

3

Cisma d’Occident

Abandonament de les creences religioses per superar la crisi

Finalitat de la predicació:

orientar l'opinió i la conducta.

Duplicitat i ambivalència.

Escèptic?

Bernat Metge

Té una concepció del món i de la

literatura diferent i una actitud nova

Hi ha dos papesCrisi demogràfica, política i ideològica

Pandèmies (pesta negra)

Males collites

Guerres Aragó

Francesc Eiximenis

San Vicent Ferrer

Anselm Turmeda

Mort de Martí l’Humà sense descendència

Successor: Ferran d’AntequeraDinastia dels Trastàmara

Introduirà el castellà a la cort

Compromís de Casp

4

TENDÈNCIES

Dependència de laliteratura

trobadoresca

Corrent realista i satíric

Apologia del cristianisme

Humanisme italiàTardor medieval

Goig i plaer de viure

Pere i Jaume MarchGilabert de Pròixita

Andreu FebrerAnselm Turmeda

Francesc EiximenisSan Vicent Ferrer

Bernat MetgeAntoni Canals

5

1. L’Esglèsia havia esdevingut el principal centre de promoció cultural.2. Recuperació, còpia i traducció d’obres de l’antiguitat clàssica que no

haurien arribat als nostres dies3. Naixement de les universitats a partir del s.XII: París, Bolonya, Oxford,

Tolosa, Avinyò, Montpeller...4. Es difon l’escolàstica = pràctica de reflexionar sobre Déu i la natura a partir

d’uns principis racionals adaptats dels textos d’Aristòtil5. Escriptor vinculat a la cultura eclesiàstica= missatger entre la doctrina

cristiana i el públic.6. Textos de caràcter instructiu: sermons, vides de sants...7. Llatí continua sent llengua de cultura fins el s. XIV on el català es converteix

en una de les llengües més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies

8. Alguns escriptors religiosos exerciren gran influència sobre determinats monarques

• Francesc Eiximenis aconsellava Martí l’Humà• San Vicent Ferrer intervingué en el Cisma d’Occident a favor de

Ferran d’Antequera• Isabel de Villena serà protegida de la reina Maria, esposa d’Alfons el

Magnànim

6

VIDA OBRA

• Nascut a Girona (1330)

• Família burgesa

• Frare franciscà

• Estudià teologia en les universitats més prestigioses d’Europa

• Durant 25 anys visqué a València on escrigué la major part de la seua obra

• Va fruir d’un gran prestigi

• Sembla que morí a Perpinyà el 1409

• Obra extensíssima, comparable a la de Llull• De gran difusió

• Objectiu: instrucció religiosa dels seglars que podien posar en perill la solidesa del dogma cristià

• Propòsit moralitzador i didàctic

• Sintetitza la ideologia cristiana medieval

• Prosa plena de matisos, elegant i expressiva

• Contínues referències a la vida quotidiana

• Expressivitat pròxima al llenguatge oral

7

OBRES

Lo Crestià El llibre dels àngels El llibre de les dones

Mena d’enciclopèdia de l’home cristià

Exposa els fonaments de la religió cristiana. Inclou el

Regiment de la cosa pública (tractat polític)

Llibre de més èxit i popularitat

To planer i popularInstrucció religiosa

Tractat d’angelologia

Tactat sobre les virtuts iels vicis femenins

8

VIDAOBRA

• Nasqué a València 1350• Frare dominicà• Ensenyà teologia• Conseller de reis i papes (Benet XIII)• Intervingué en el Cisma d’Occident• 1412 participà en el Compromís de Casp a favor de Ferran d’Antequera• Vida nómada, dedicada a sermonejar per tota Europa• Morí a Vannes (Bretanya) 1419

• Objectiu: No va ser mai literari, ja que ni escrivia els sermons (els copiaven els seus reportadors) Reformar els costums i la corrupció que s’estenia en la societat Pretenia una conversió dels vicis en virtuts i no la conversió dels no creients• Com a gran predicador dominà l’art de l’oratòria, les homilies eren seguides com a vertaders espectacles• Les intervencions duraven entre 3 i 6 hores• Recursos teatrals: gestos, plors, diàlegs,onomatopeies...

9

Els sermons vicentins

Gran domini de l’artde l’oratòria

Recursos i tècniques literàries per a captarl’atenció dels oients

Llenguatge: viu, fresci espontani

Amb col.loquialismesAlteracions sintàctiquesModismes i frases fetes

Ús abundant de l’exemple, paràboles,

faules, miracles...Recull de màximes

i proverbis

Recursos teatrals:plors, gesticulació,

diàleg, onomatopeies,

Estructura – 3 Parts:Introducció

Enunciació del temaFinal

Adaptacions dels textos bíblics

Retraten l’ambient dela societat de finals

del S. XIV

10

VIDA

OBRA• Va nàixer a Mallorca a mitjan s. XIV• Frare franciscà• Estudià a Lleida i a Bolonya on s’interessà per la religió musulmana• Als 35 anys renuncià del cristianisme i es convertí a l’Islam (crisi provocada pel Cisma d’Occident)• Va obtenir diversos càrrecs i distincions• El papa Benet XIII va intentar fortament que tornara al cristianisme, però no ho aconseguí

• Duplicitat i ambivalència dins la seua obra: mostres de fe cristiana al costat del cinisme moral i de l'anticlericalisme.• Perspectiva escèptica molt més moderna

11

OBRES

La ThufaLlibre dels bons amonestaments

Disputa de l’asePolèmica sobre la superioritat de l’home sobre les bèsties

Disputa entre l’autor i un ase ronyós, encarnació de l’esperit burlesc de l’autor

Escrita en àrab● Refutació dels dogmes

cristians des del punt de vista de l'Islam.

• En vers• Recull de bons consells basats en la moral cristiana.

S'hi troben mostres de cinisme moral i clar

anticlericalisme.

•Escrita en prosa catalana• L’ase ridiculitza tots els

arguments de l’home i sobretot que l’home siga fet a semblança de Déu.

● Caràcter satíric i burlesc.

Transformacionsen l'àmbit cultural

i ideològicque fan trontrollar

les estructures medievals

El teocentrisme comença a ser substituït

per una nova mentalitat, que centrarà

els estudis, l'art, la literatura i la reflexió filosòfica

en l'home.

Interés creixent per les manifestacions

artístiques delmón antic

És el que es coneix amb el nom d'HUMANISME

(etimologia)

L’Humanisme.Orígens.L’Humanisme.Orígens.● Corrent cultural que posarà en qüestió tota la mentalitat

medieval.● Etimologia: prové del qualificatiu “humanista” que, en el s.

XV, designava el professor dels studia humanitatis, és a dir, l'expert en gramàtica, retòrica, poètica, història i filosofia moral.

● Origen geogràfic: Toscana italiana. A Florència hi coincideixen tres figures:

Dante Alighieri Francesco Petrarca Giovanni Boccaccio

Característiques de l’HumanismeCaracterístiques de l’Humanisme

Renovació dels estudis lingüístics i literaris del llatí i del grec

Llatí i grec esdevenen llengües clàssiques

i models a imitar

Interès creixent per tota la cultura clàssica

La bellesa clàssica esdevé

cànon de perfeccióAntropocentrisme

Racionalisme

Escepticisme

Actitud humanista, més que Humanisme

(“Paleohumanisme”, Fuster)

d'un model de prosa literària (llatinitzant) que esdevé

model (koiné)

de difusió dels clàssics

i dels humanistes italians

La Cancelleria Reial

actua com a centre

Protecció de laCorona als

nous corrents

Poc ressó populari escassa continuïtat

16

VIDA

OBRA• Educat en l’ambient llatinitzant de la Cancelleria: notari de la reina i escrivà de Joan I. •Vida funcionarial plena d'entrebancs(els nobles i patricis urbans enfrontats amb el funcionariat).• Processat i empresonat diverses vegades:

-1388; rehabilitat el 1390 per Violant de Bar; - 1396, conspiració contra Joan I;

1399, rehabilitat per Martí l’Humà.- 1402-1410: secretari de Martí

l'Humà.• Utilitzarà les seues dots de literat en benefici propi• Exponent de l’humanisme en les nostres lletres: actitud escèptica i irònica i interès pels clàssics. Però encara hi conviuen elements medievals.

• Obra més destacada: Lo Somni

• Intenció: captar per a ell mateix el perdó del nou rei Martí l’Humà i obtenir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius? Fer pública la seua conversió a la fe cristiana? Joc intel·ligent i irònic on exposa les seues conviccions?

• Estructura de diàleg

• Prosa elegant a l’estil del llatí clàssic

Llibre de Fortuna e Prudència.

Al·legoria de concepció medieval.

Lleng. occit.

Sermó. Paròdia

de sermó moralitzant. Lleng. occit.

Medicina apropiadaa tot mal.

Paròdia de receptaricontra els mals d'amor.

Pocs occit.

Obres en vers Obres en prosaObres en vers

Ovidi enamorat.Trad. d'un text llatí

Llibre de Fortuna e Prudència. (1381)

Al·legoria de concepció medieval.

Lleng. occit.

Valter e Griselda. (1388)

Trad. del Griseldis de Petrarca. Imitació

sintaxi llat.

Apologia. (1395) 1a mostra de diàleg

Filosòfic. Inspirada enel Secretum de

Petrarca

Lo Somni(1398)

18

● Entre les primeres obres destaca una

composició en vers: el Sermó. És una paròdia dels sermons moralitzadors de l'època, però d'aquests en fa servir el patró per a fer-ne més eficaç la sàtira. A part de la burla constant de les dones, dels clergues, dels bons costums, dóna consells sobre l'art de triomfar i d'altres de càustics i desvergonyits.

● És escrit en codolada

19

● El Llibre de Fortuna e Prudència és una obra en vers, de caire narratiu, escrit en forma de noves rimades.

● Es tracta d'un viatge fantàstic a un món imaginari i al·legòric. Bernat Metge és conduït per engany en una nau que el transporta a una altra terra on discuteix amb Fortuna i Prudència problemes de caire filosòfic i especulatiu.

● Presenta una forta influència d'obres medievals.

● Enmig del medievalisme, Bernat Metge presenta ja postures bastant escèptiques.

20

● L'obra narra la història de Griselda, que sofreix per amor una sèrie de proves injustes i immerescudes i, per les seues virtuts, aconsegueix de sortir triomfant. Bernat Metge intenta establir un paral·lel entre ell i Griselda, entre les seves acusacions i les que sofreix ella, i proposa un final per a Griselda que per lògica ha de ser paral·lel al seu.Valter e Griselda

● La pretensió de la versió de Bernat Metge és provocar la intercessió d'una dama de la cort, en favor de l'autor que estava en entredit a causa d'acusacions fetes contra l'abús del seu càrrec.

PRESENTA ELEMENTS DE DIVERSES

PROCEDÈNCIES. La prosa varia

segons la matèria i la font.

ARGUMENT: L’autor s’adorm mentre es troba a la presó i somnia que se li apareix

el difunt Joan I, acompanyat d’Orfeu i de Tirèsies,

personatges mitològics relacionats amb la música

i amb les arts endevinatòries.

NARRACIÓ ENPRIMERA PERSONA

I DIALOGADA

Lo somniLo somni (1398) (1398)

● Llibre primer.

El rei i Bernat Metge debaten sobre l’existència de l’ànima i la seva supervivència després de la mort. L’autor es mostra escèptic, però acaba acceptant els arguments del rei, favorables a l’existència de l’ànima. És el llibre de continguts més humanístics.

Lo somniLo somni (1398) (1398)● Llibre segon.

El rei nega que hagi mort víctima d’una conjura. El rei és al purgatòri per l’afició que té a la caça, la música i l’astrologia, i hi romandrà mentre duri el Cisma d’Occident. És el llibre que més reflecteix la situació política del moment.

● Llibre tercer. Orfeu i Tirèsies expliquen les seves vides. Tirèsies blasma les dones manllevant fragments del Corbaccio de Boccaccio

Lo somniLo somni (1398) (1398)● Llibre quart.

Bernat Metge desarma una a una les acusacions de Tirèsies contra les dones, tot lloant algunes dones de l’Antiguitat, la Mare de Déu i sis reines de la Corona d’Aragó, especialment Violant de Bar i Maria de Luna, muller de Martí I. El llibre acaba amb un atac als homes per tenir vicis molt més greus que les dones.

● Els llibres tercer i quart són els que tenen un regust més medieval.

Característiques de Característiques de Lo somniLo somni ● Intencionalitat. Un cop aconseguida la llibertat, “pretén captar per

a ell mateix el perdó del nou rei i aconseguir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius”. (G. Grilli)

● Formalment, té l’estructura d’un diàleg a l’estil clàssic (Plató, Ciceró…): fa avançar les argumentacions fent alternar tesis contraposades en boca de diferents contertulis.

● Ironia. Metge desitja l’exculpació. Error: considerar-lo sincer quan acaba per cedir i acceptar la concepció cristiana de la immortalitat de l’ànima. Sembla haver-hi més ironia i cinisme que no una autèntica retractació.

● Estil. Prosa elegant, amb una abundant riquesa de matisos que li confereix l’ús de complexes oracions subordinades i d’un lèxic i una sintaxi que imiten el llatí clàssic.