2

Edita: Ajuntament de Berga i La Junta Conservadora de la Festa dels Elois

Coberta:Albert Sant

Pòrtic:Juli Gendrau i Farguell

Textos: M.Dolors Santandreu

Fotografies:Josep Deseuras i Vilanova / Arxiu Comarcal del Berguedà

Disseny: La Patumaire Edicions

Dipòsit legal:B. 17513-2013

3

Pòrtic

Cada quart cap de setmana de juliol, Berga té una cita important amb una tradició centenària que ha passat de pares a fills fins a dia d’avui. El tabaler, la Banda de l’Escola Municipal de Música de Ber-

ga, el banderer, els administradors i administradores, la Cobla Ciutat de Berga, el nuvi i la núvia, l’Agrupació Teatral la Farsa, la Junta Conservadora de la Festa dels Elois i centenars de persones més ompliran aquest cap de setmana els carrers de la ciutat en la Festa dels Elois, en la qual els rucs i l’aigua en seran els protagonistes.

Una tradició que, tot i mantenir la seva essència, evoluciona al ritme que ho fan els nostres temps, i que enguany incorpora novetats com el Rucfest, que ens permetrà acostar encara més el públic juvenil a la festa.

Sense allargar-me més i amb la voluntat que la Festa dels Elois no deixi de créixer com ho ha fet fins ara, aprofito per agrair molt sincerament a totes aquelles persones que la segueixen mantenint viva, així com també per convi-dar-vos a tots i totes a gaudir-la al màxim.

Intentem doncs, ni que sigui per aquest cap de setmana, deixar de banda les preocupacions dels temps crítics que ens toca viure, i sortim al carrer per passar plegats una bona Festa dels Elois!

Juli Gendrau i FarguellAlcalde de Berga

4

A les 12 del migdia. El tabaler, acompanyat per la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga, farà la passada anunciant la Festa dels Elois.

A les 7 de la tarda. El tabaler, banderer i administradors, acompanyats per la Cobla Ciutat de Berga, faran la passada sortint de l’hostal del Bou i seguint el pg. dels Abeura-dors, c. del Bruc, c. de Comte Oliba, c. de Pio Baroja, pl. de la Font del Ros, c. d’Aurora Bertrana, ctra. de Sant Fruitós, c. del Roser, pl. de Sant Joan, c. Ciutat, pl. de Santa Magdalena, pg. de la Indústria, ronda de Moreta, pl. de la Ribera i pl. de les Fonts.

A 2/4 de 8 de la tarda. A la pl. de Viladomat, audició de sardanes a càrrec de la Cobla Pirineu. Organitza: Agrupa-ció Sardanista Cim Estela.

A les 10 de la nit. A la pl. de Viladomat, ball popular a càrrec de Dolfi i Fermí. S’oferirà coca i barreja.

A les 11 de la nit. Sortida del Rucfest (cercatasques - correaigua) amb els Trastukats.Recorregut: plaça Viladomat, carrer Balmes, plaça Sant Pere, carrer Major, plaça Sant Joan, carrer del Roser, carrer Compte Oliva, carrer Sardana, Hotel Berga Park.Parades: La Ginesta - El Celler - Bar la Plaça - Cal Negre - La Duana - Granja Míriam - Hotel Berga Park.

Preu: 8 € el tiquet, inclou una consumició a cada bar (compra anticipada als bars del recorregut o bé el mateix dia, abans de l’inici del recorregut, a la plaça Viladomat).

A les 12 de la nit. Festa de l’escuma al davant de l’Hotel Berga Park, gratuïta i per a totes les edats amb música de PD’s. Elecció de miss i mister rucs molls (samarreta mullada amb ampolla de cava per als guanyadors).

Divendres, 26 de juliol

Dissabte, 27 de juliol

Recordeu

que el dissabte

no es pot tirar aigua

i que els nens que

vagin amb els rucs han

d’anar acompanyats

d’un adult

5

A les 9 del matí. Salves de trabuc dels Trabucaires de Castellar del Riu al castell de Sant Ferran de Berga i a la plaça de la Font del Ros anunciant la sortida dels cavalls que fan la passada tradicional. S’aplegaran a la pl. de la Font del Ros, on començarà el recor-regut pels carrers de Pio Baroja, Comte Oliba i del Roser, fins a arribar a la pl. de Santa Magdalena, davant de la capella de Sant Eloi, on es repartirà coca, xocolata i barreja.

A les 10 del matí. A la pl. de Sant Pere, benedicció dels animals.

A 3/4 d’11 del migdia. Boda típica de l’alt Berguedà. De ca l’Andreu Borràs (c. de Buxadé) sortirà la núvia, que anirà cap a l’església de Sant Francesc. El nuvi acudirà al temple des de l’antiga casa Bartrina acompanyats dels grallers dels Castellers de Berga. Un cop a l’església i a 2/4 de 12, hi haurà missa cantada en honor a sant Eloi amb l’assistència de les autoritats locals, administradors, banderer i acompanyants de la boda. En acabat, a la pl. de Sant Joan, es dansarà el ballet de Déu (o de l’Adéu).Col·labora: Agrupació Teatral La Farsa.

A la 1 del migdia. Acte de lliurament de les ferradures atorgades als col·laboradors, a la Sala de Sessions de l’Ajuntament de Berga i lliurament del premi al guanyador del IV Certamen Premi Elois per a joves dissenyadors/es.

A 2/4 de 5 de la tarda. Inflables d’aigua per als més petits i festa de l’escuma a la pl. Viladomat. Al final de l’espectacle hi haurà berenar per a tothom.

Diumenge, 28 de juliol

6

Administradors

Banderer

Tabaler

Sr. Josep Agustí Garriga i CaroSra. Maria Montserrat Caserras i Santanach

Sr. Antoni López i ArnauSra. Vanessa Lois i Limeres

Sr. Quirze Vilella i EstevaSra. Laura Selva i Jové

Sr. Jordi Garra i MoncauSra. Montserrat Sala i Ausió

Sr. Joan Alsina i Sant

Sr. Aramís Cuberas i Fuster

eloi

s 2013

7

Sr. Ramon Gorgas i TornerSr. Roger Cortina i Farràs

Sr. Ernest Cid i FarreroSra. Helena Canyelles i Bustillo

Sr. Jordi Sebastián i LatrillaSra. Maria Teresa Torner i Company

Sr. Jordi Serrano i PeriáñezSra. Maria Farràs i Lizan

Sr. Ricard Gil i PorcelSra. Montserrat Sitjes i Macià

Frederic Alberich i SerraRamona Pagerols i AriasAnna Isach Noguera Anna Boixader i Aymerich Paula Nadeu i Ferran Alba Boixader i Aymerich Joan Guitart i Prat Sònia Serra MenéndezJordi Serra i Alonso

Bro

nze

Arg

ent

La Junta Conservadora de la Festa dels Elois ha decidit atorgar la ferradura del gremi a:

8

Als programes de la festa dels Elois dels anys 2007 i 2009 vàrem parlar abastament de

la història d’aquesta confraria bergueda-na: de la seva organització, de les seves celebracions (Sant Antoni Abat, Sant Eloi i Sant Hipòlit), de la seva intervenció en les festes de la vila, de la seva capella i de la fabricació del seu retaule, entre altres aspectes.

Enguany, dedicarem el text del pro-grama a parlar dels aspectes més quo-tidians de la confraria: de les penes i treballs que tenien els seus administra-dors per a tirar endavant els projectes; del paper que hi jugava la dona; dels es-

forços dels confrares per no haver de fer el servei militar al rei; de les consultes a les quals la confraria era convidada, en fi, del seu dia a dia.

Però abans d’endinsar-nos en aquests temes, recordem breument quatre dades bàsiques sobre la confraria dels Elois de Berga.

En primer lloc, cal aclarir que des de la baixa edat mitjana i fins al segle XVIII, el mot confraria tenia un doble significat: era una corporació professional obligatò-ria dels oficis, amb ordinacions aprovades per la monarquia, que no va perdre, però, el seu significat originari d’agrupació de fidels d’un sant o santa. D’aquest doble

LA CONFRARIA DELS ELOIS DE LA VILA DE

BERGA AL SEGLE XVIII. ASPECTES QUOTIDIANS

9

significat neixen els conceptes de confra-re d’obligació o forçat (membre obliga-tori de la corporació) i confrare de devo-ció (membre voluntari de la mateixa). Al llarg del segle XVIII, el mot gremi s’im-posà per a les corporacions professionals i el de confraria va quedar reservat a les organitzacions exclusivament religioses.

La principal font de dades per a co-nèixer la confraria dels Elois la trobem al llibre Memoria de las obligacions te-nen los Aministradors de la confraria del glorios sant Aloy, y del que han de fer entre any, en lo temps de llur adminis-tracio.1725, que, amb el registre 775, es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bergue-dà (ACBR) de Berga.

Es desconeix la data de fundació d’aquesta antiga confraria berguedana, però hem de suposar que seria entre els segles XIV i XVI, car sabem que ha-via tingut estatuts el 1579, modificats el 1724 i ratificats el 1773.

Formaven part de la confraria dels Elois els oficis de foc, de terra i de trans-port, és a dir, entre d’altres: ferrers, da-guers, courers, argenters, calderers, cla-vetaires, ollers, basters i traginers.

Cada any, el 10 d’agost, diada de Sant Llorenç, es reunia el Consell Gene-ral de la Confraria, normalment a la seva seu, el convent dels franciscans, i es feia el nomenament per insaculació dels seus càrrecs: els quatre administradors (el pri-mer anomenat administrador en cap), el clavari o persona que portava els comp-tes, el banderer i l’acaptador de sant Joan, és a dir, el que recollia els donatius

10

per a la confraria en aquesta església. Aquests càrrecs tenien molta feina,

principalment l’administrador en cap, i un dels principals problemes que havia de resoldre era l’entrada de diners a les arques, diners provinents de les quotes que havien de pagar tant els confrares d’obligació com els de devoció, així com dels pagaments que havien de fer tots aquells forasters que volguessin vendre productes propis de la corporació dins els límits de la vila de Berga.

El cobrament d‘aquestes quotes, anomenades confraries, no era una tas-ca fàcil, com podem llegir a l’acta del 14 d‘agost de 1729, en la qual els quatre administradors —Joan Farguell (tragi-ner), Climent Arisó (ferrer), Eudald Arisó (ferrer) i l’oller Anton Badia—, juntament amb el clavari Joan Postius, el banderer Josep Viladomiu i l’acaptador de Sant Joan, Pere Montorsí, tots tres traginers, es lamenten “que en lo die del Concell general de la nostra Confraria se expe-rimentia las moltas confrarias y atrasos se queden devent a dita Confraria y fer en grandisim dany de ella” i proposen “que de esta hora en avant tingan [...] facultat los dits Administradors de poder fer gastos a tots los confrares que pasat lo die de Sant Aloy no hauran pagat lo que estan devent a dita Confraria”. I, en-cara van més enllà, “que los dits quatre Administradors hagen de pagar ab diner comptant tot lo que no auran cobrat, a menos que fassian constar en lo Consell que a demes de aver fet totas las diligen-cias necessarias y averlos fet los gastos

11

necessaris per dita cobrança [...]”. Dit d’una altra manera, si els administradors sortints no han pogut cobrar les quotes sense una excusa raonable, les hauran de pagar de les seves butxaques.

Però aquestes mesures no devien ser efectives, ja que un any després, a la reunió del Consell General del 29 de maig de 1730, es prenen unes mesures molt més dràstiques. “Ha resolt la major part del Consell que tots los confrares forçats de nostra Confraria que tots los anys lo die del glorios sant Aloy no au-ran pagat la confraria que degan y tingan obligacio, los Honorables Administradors de privarlos de treballar de llurs officis y arts fins agen satisfet las confrarias. Y los confrares de devocio ques troberan deurer mes de una confraria los agen de aborrar de la Confraria”.

El 30 d‘agost del mateix any, els ad-ministradors de la confraria troben una solució més pràctica: “Se ha proposat per dits Honorables Administradors que en atenció de aver diferents confrares que deuen de confrarias atresadas si se-ria modo per a cobrar de ferlos treballar. Ha resolt la major part del Concell que los quatre extrets per la fabrica (de la capella de Sant Eloi al convent de Sant Francesc), junt amb los Administradors que tots los qui deuen de atrasos quels fasen treballar en dita obra fins aver pa-gat lo que estan devent”.

Amb tot, en algunes actes, com la del 16 de febrer de 1766, apareixen els noms de diversos confrares que no han pogut pagar les quotes per raó de pobresa, ab-sència, o simplement per no voler-ho fer. Són: “Francisco de Olerant, cirurgià, no

12

ha volgut pagar y es confrare de devocio y Pere Antoni Calonge, clavater, viu fora de la present vila; Francesch Sala, tra-giner, es pobre; Joseph Lladó, traginer, es pobre; Jaume Corominas, traginer, dit lo Maxo, es pobre; Felip Santandreu, baster, es pobre; Joseph Montursí, tra-giner, dit lo Baganes, es pobre; Joseph Sala, traginer, dit lo Xa, es fora; Andreu Altarriba, traginer, dit lo Menut, es pobre y Diego Grifell, brasser, tambe es pobre”.

La manca de recursos de la confraria va motivar que, en alguns moments, ha-gués de fer retallades. Així, en l’acta del 13 d’agost de 1730, els administradors “en atencio de tenir la bandera tant dolen-ta que apar indecentia” proposen al con-sell fer-ne una de nova, però per poder pagar-la acorden reduir altres despeses. Així, “que no se donian ventalls a ningu, ni cera a las iglesias, ni en las casas, menos als combregars, que als qui son confrares per lo combrega que sels donia quatre atxas y sis ciris per la casa y que las festas se fasen com es acostumat, ço es, lo die de Sant Antoni Abat ab cantoria y lo die de Sant Aloy sens cantoria pero se te de llugar y tenir musichs”.

Però al costat d’aquestes retallades, la confraria també va experimentar, al llarg del segle XVIII, algunes millores im-portants. Una d’elles va ser la conducta d’un metge, és a dir, el contracte d’un fa-cultatiu per a atendre els confrares i les seves famílies. La decisió es va prendre el 19 d‘agost de 1730. En la reunió del Consell General, els administradors van constatar que el Comú de Berga no tenia

13

metges conductats i que semblava que seria bo per als confrares de sant Eloi te-nir-ne un. De manera que: “E lo dit Con-cell per pluralitat de veus resolgué ques conduesca metge per los confrares de la present Confraria y sas familias y que per ço se elegescan dos individuos de la present Confraria los quals los condues-can ab los pactes y per lo preu o condup-ta que pugan, y que se cumplia lo que los elegits ajustarán. Y foren elegits per est effecte Joan Farguell y Balthezar Rosal”.

Una de les preocupacions que veiem en les actes de la confraria dels Elois de Berga és el paper de la dona. Així, en la reunió del seu Consell General del 22 de maig de 1730, els administradors fan constar que en les ordinacions de la con-fraria de l’any 1724 no es fa esment de les filles dels confrares forçats, només dels fills i pregunten si “aparaxera be sels fes alguna gracia”. La major part dels con-frares assistents acorden que als que es casaran amb filles de confrares forçats i vulguin entrar a la confraria se’ls perdoni la meitat de la quota d’entrada. La mateixa temàtica apareix anys més tard, el 28 de desembre de 1750, quan els administra-dors fan un pas més a favor de les filles de confrares forçats i, reconeixent que “las ditas fillas deuen gozar del mateix benefici que los fills de dits confrares forçats”, pro-posen “que de esta hora en avant las fillas de confrares forsats de la present Confra-ria gosian ellas y los que cassían ab ellas del mateix benefici de la present Confraria de que en ella gosan los fills de dits con-frares forsats”. La proposta és aprovada i,

14

per tant, ens trobem davant el fet que la confraria dels Elois de la vila de Berga, al segle XVIII, ja contemplava, almenys en alguns aspectes, la igualtat de sexes.

La importància de la confraria dins la societat berguedana es constata en el fet que, algunes vegades, l’Ajuntament de la vila, els consultava qüestions delicades. Així, el 1786 se’ls demana l’opinió sobre el retaule major de l’església parroquial de Santa Eulàlia, concretament si s’havia de variar la planta i situar els col·laterals d’una manera diferent. El Consell de la Confraria recomana que “en ninguna manera se mogan, ni se toquen los dits collaterals; sí que se queden aquells en lo modo, y forma que al present existei-xen y se troban posats y collocats als costats del retaula major de nostra patro-na Santa Eulalia”.

Algunes vegades, la confraria dels Elois va haver d’afrontar temes espino-sos. El 1771, el rei Carles III, va demanar 2.400 soldats a Catalunya per a reforçar el seu exèrcit. Aquests soldats podien ser reclutats per quintes o lleves, o bé simplement “comprats”, o sigui, pagant una quantitat de diners perquè l’adminis-tració contractés a voluntaris.

Els 2.400 soldats que havien de sortir de Catalunya van ser repartits per pobla-cions, i a Berga li va tocar aportar-ne deu o onze.

L’Ajuntament va reunir les confraries berguedanes i els va fer dues propostes: o bé es feia un sorteig entre els joves sol-ters de la vila per a comptar amb aquesta desena de soldats amb què Berga havia de contribuir a l’exèrcit reial, o bé es feia una acapta per a evitar el sorteig i, amb

15

els diners recollits, es “compraven” els soldats convinguts. Es va decidir la se-gona opció, és a dir, recaptar els diners necessaris perquè cap berguedà hagués d’anar obligat a fer el servei militar al rei.

En l’acta, la reunió del Consell Gene-ral de la Confraria dels Elois, celebrada el dia 1 de gener de 1771, apareixen el nom de més de cent confrares que aporten la quantitat que poden per a “comprar” sol-dats. Així, hi ha confrares com el comer-ciant Anton Farguell, el traginer Joan Riu, l’oller Pau Cluet, el clavater Josep Calon-ge, el ferrer Joan Santandreu o el traginer Josep Aspachs, que donen importants quantitats que van des de 10 fins a 1 lliura. Altres fan donacions modestes, de només uns quants sous, com són el tragi-ner Francesc Viladomat, dit lo Xic; Anton Bailina, dit lo Codós; el traginer Quirze

Llausí; el clavater Diego Sala; l’oller Anton Badia o el manyà Francesc Ferrer.

Les penes i els treballs del dia a dia, s’oblidaven durant la jornada de la festa del sant patró.

El dia 25 de juny, els confrares i les confraresses dels Elois celebraven la seva gran festa amb ofici solemne, ca-valcades, curses, etc., una festa que, a Berga era, segurament, tan important com les de l’Octava de Corpus Christi.

I nosaltres, els berguedans de prin-cipis del segle XXI, oblidarem per un dia la crisi, les retallades i els problemes i gaudirem de la festa dels Elois, perpetu-ant una tradició centenària transmesa de pares a fills.

Visca Sant Eloi!M. Dolors Santandreu Soler