TESIS DOCTORALS

Francisco TausTr AiC)CI'R. La influcnciadel Tirneo en la Cosmographia deBernard Silvestre . Tcsi doctoral llcgi-

da a la Universitat de Barcelona cl dia

30 do sctcmbrc dc 1991.

Aquesta tesi intenta manifestar la pre-scncia dels temes mes importants de latradicio llatina del Timeu (Calcidi, Ma-crobi, Bocci i Marcia Capella) al poemacosmogonic de Bernard Silvestre, queviu a Tours en la primera meitat del se-gle XII i va fer una lectura concordistadel Genesi i cl Timeu de manera sem-blant a la rcalitrada a Chartres.

La reconstruccio historiografica d'a-qucsta tradicio es una tasca molt amplai dificil, i ultrapassa els objectius delnostre estudi. La nostra contribucid vacsser molt mes modesta: inserir la Cos-mographia dintre de la tradicio llatinadel Timeu i vcrificar la hipotesi do BrianStock' quan parla de l'obra de Silvestrecom a una prcfiguracio de la pocsia fi-losofica posterior d'Alain de Lille, Jeande Meun i Dante.Hem partit del dcsenvolupament d'a-

questa tradicio optimista out a termc desde l'Academia antiga, passant pel plato-nisme mitja fins arribar al neoplatonis-

me, sense oblidar la influcncia estoica ila trobada amb el cristianismc, mit-jan4ant els pares de l'Esglcsia, sobretot

el platonismc cristia representat per Mi-nucius Felix, Tertulia, Lactanci, Arnobii despres Ambrosi, Agusti, i Marius Vic-tori. Dins del torrent jucu hem estudiatFilo d'Alexandria com un precedent dela lectura en parallel del Genesi i el Ti-meu.

Ens hem detingut especialment a per-filar conceptualmcnt I'adjectiu nopti-mista» rcfcrit a aqucsta tradici6, distin-gint-lo de I'enfocament pcssimista pro-pi d'alguncs presentations del platonis-me que subratllen rues els trets orfics idualistes. Per aixo aquesta dialcctica op-timisme/pessimisme ens ha portat aaprofundir en la problematica del dua-lisme cn cl pensament antic i cn la pri-mera reflexio cristiana, per a la qual cosaens ha scrvit molt l'obra monumentaldel P. Festugiere.2

Despres hem estudiat les fonts quehan constituit l'enllac del platonismc del'antiguitat tardana i l'edat mitjana. Lcsquatre obres que han desenvolupataqucsta funcid mitjancera son: la traduc-cici incompleta del Timeu feta per Cal-cidi juntament amb el seu Comentari aaquesta obra, la Consolacio de la Filoso-

I. STUCK, B. Slith and Science in the i'oelfth Century: A study of Bernard Silvester, Princeton, Neµw

Jersey, 1972.2. FESTUGII,,RI'., A. J. La revelation d'Hermes Trimegiste (4 vols.), Paris, 1949-1954.

231

j 1a de Bocci, el Corrtentari al SomniumScipionis de Macrobi i el De Nuptiis Phi-lologiae et Mercurii de Marcia Capella.El nostrc trcball ha consistit en una lec-tura dirccta d'aquestes fonts i de la bi-bliografia secundaria mes importantamb l'objectiu de seleccionar aquellstemes tries adients que despres seran rc-collits per la Cosmographia:1) els descens de les animes des dcls as-tres (Macrobi).

2) la materia (hyle), la demonologia i laProvidencia (Calcidi).3) Fortuna, Providencia i Fat; temps ieternitat; relacio entre la prescicncia di-vina i cl Iliure albir en Bocci.4) Viatgc astral de Filologia, prefigura-cio del viatgc intersideral de Natura iUrania a la Cosmographia (Marcia Ca-pella).A mes hem realitzat un seguiment al

llarg de Yalta edat mitjana do la fortunad'aqucsts textos que van suscitar glos-ses, comentaris, etc., en particular lesglosses al metre del Ilibre III de la Con-solacio: ,0 qui pcrpetua mundum ratio-ne gubcrnas», el comentari al De Nup-tus de Capella i les glosses al Comentariat Somnium Scipionis de Macrobi. Mol-tes d'aquestes glosses son anonimes i en-cara romanen inedites.

La lectura de totes aqucstes fonts vaestar unida a un treball de contextualit-zaci6 amb el proposit do situar adcqua-dament el moment historic (Renaixe-ment del scgle XII) en el qual con-flueixen tots aquests textos a Chartres.

La pregunta: «Com es transmetaquesta tradicio al segle XII?» ha estatabordada des d'una perspectiva interdis-ciplinar, dintrc d'una aproximacio his-toriografica totalitzadora. Hem investi-gat les arts mecaniques, I'astrologia, lamedicina i I'exegesi biblica, insistint enel descobriment de la Natura (<<in om-nibus rationem esse quaercndam») i enel concordisme de la lectura en paralleldel Genesi i el Timeu practicada a Char-tres, sobrctot per Teodoric, que, partintdel Genesi, fa una exegesi rational iuxtaphysicam i Guillem de Conches queglossa el Timeu i intenta adaptar-lo a lacosmovisi6 cristiana des d'una perspec-tiva naturalista.Enmig de tota aquesta elaborac16 doc-

trinal cal situar la Cosmographia de Ber-nard Silvestre, un poema cosmic quecxalta 1'autonomia de la Natura mit-jancant una recreac16 al-legorica de lahistoria de la genesi del cosmos i dc 1'6s-set huma utilitzant una serie de perso-nificacions femenines com Noys, Natu-ra, Physis, Urania, etc.

La Cosmographia es una obra fona-mentalment literaria on es tracta d'ex-plicar cl tema cristia de la creac16 ambuna visio pagana: aixi, ja no apareix di-rectament la creatio ex nihilo sing unamena de renovac16 cosmica en un mo-ment de degeneracio ciclica.

Aquesta visio relativista del creacio-nisme cristia va estar vinculat per uncanto als avencos de la cicncia proce-dents de Les escoles arabs i do I'escolamcdica de Salerno i per un altrc canto a1'influx de l'astrologia (Abu Ma'shar) ia la tradicio hermetica (Asclepius). L'as-trologia va desenvolupar un paper im-portant a ('exornatio mundi interpretantel mon superior com una divinitat vital(ignis vivificus) que determina les causesdels essers inferiors i considerant la Na-tura com a Natura elementans, es a dir,com a principi actiu celestial, generadordel mon sublunar. Aixi doncs, la genesidel mon es el resultat de la unio sexualentrc el mon superior i les seves emana-tions femenines com Noys, Natura,Physis, Endelichia, etc. Des d'un puntde vista hermetic es destaca cspecialmentel caracter actin i fertil de la Silva, moltdependent dc la visio estoica de la ma-teria.

Al capdavall es tracta de subratllar elpaper dc lcs causes segones en aquestproces do transformac16 (exornatio) del'hyle originaria -que es presenta comuna massa de confusio que necessita unaordenaci6- a la materia fecunda i gene-radora.La culminacio d'aqucsta exornatio

sera la formac16 de 1'esscr huma dut aterme per Natura, Urania i Physis: Ura-nia amb el suport d'Endelichia (('Animadel mon) s'encarregara de fer ('anima,Physis produira el cos i Natura I'harmo-nia final d'aqucsts dos components.

Sovint s'ha volgut veurc a la Cosmo-graphia una interpretacio pagana delcreacionisme cristia, com ha suggerit R.

232

Curtius.3 Pero aixo no cs aixi, sin() quemes aviat caldria defensar una mena deconcordisme doctrinal molt afi a I'hu-manisme del segle X11.

Es vcritat quc 1'6s del Ilenguatge alle-goric converteix els conceptes abstractesen personatges de ficcio separats de lascva base teologica: romanen dintrcd'una ambiguitat calculada. Per rant, laintcncio de Bernard es va limitar a aga-far l'estructura mitica del Timeu com afonament per a construir una narratiofabulosa sobre l'origen del mon senseoblidar la narrac16 del Genesi. Es in-questionable, doncs, el cristianisme ba-sic de l'obra amb el sou humanismechartria: obcrt als avencos del saber i al-hora gnostic i concordista.Pero cal insistir mes en el Ilenguatge

allegoric de la Cosmographia. Amb lesseves personificacions al-legoriques fe-menines Bernard vol dur a terme la doc-trina de I'integumentum o vestimenta li-teraria, que tc la virtualitat d'amagar unaveritat moral o filosofica sobretot siaquesta resulta dificil d'esser acceptada.

Aquests personatges com Natura,Urania, Physis, etc. constitueixen unasintesi de diferents tradicions com lapoesia Ilatina (Claudia, Estaci, Lucrcci),la tradicio biblica (Noys: fusio de la sa-viesa de Salom() i de la dcessa Minerva),la tradicio filosofica aristotclica (Sil-va/Hyle) o el desig d'al-lcgoritzar lescicncies de la Natura: Urania per a I'as-trologia i Physis per a la Filosofia natu-ral.

Per a Jon Whitman4 la Cosmographiasintetitza els dos grans torrents dePal-legoria: la interpretativa (Homer, laBiblia) i la composicional (inspirada enla Psychomachia de Prudenci). A la Cos-mographia convergeixen aquestes duestraditions i aixi Bernard lnterpreta lahistoria de la crcacio construint una sc-rie d'agents al-legorics que son cis pro-tagonistes d'aquesta narratio fabulosa.

Aquests personatges allegories noson abstruses constructions metafisi-ques o emanacions neoplatoniques singmes aviat constitueixen els protagonis-tes d'aquest drama cosmic on s'enfron-ten dues realitats molt diferenciades. La

Cosrographia intents aixi sintctitzar Clmon superior i ('inferior dintre d'una es-tructura allegorica que, mitjan4ant laficcio literaria, mantingui I'equilibri en-trc aquests dos pols.

Aquesta sintesi cntrc les dues tradi-cions de Val-legoria cs compartida perGuillem de Conches i en general pelspcnsadors humanistes de Chartres. Elque es busca cs la concordia doctrinal iel tractar amb mes Ilibertat tomesproxims a I'herctgia, fent mes facil eldialeg amb la cultura pagana. Pero tam-be des de la teologia els misteris cristianspoden ser considcrats al•iegoricament,coin passa amb cl misteri de la Trinitat.Per aixo es pot passar facilmcnt d'unainterprctaci6 realista i literal del dogmacristia a una interprctacio simbolica.

El que hem anat descobrint en aqucs-ta recerca cs corn Bernard Silvestro re-crea el naturalisme chartria amb cons-tructions al-legoriques, exaltant la Na-ture mitjancant I'cxposicio enciclopedi-ca dcls sabers, sobretot cis referits a lacicncies de la vida i a 1'astrologia. Desd'aquesta cxposicio s'ha anat formant unmodel d'homc natural, propi d'una so-cietat en transicio que comen4a a adqui-rir una sensibilitat secularitzada i es ca-pac de reconcixcr el valor autonom delmon en una cpoca on el rebuig a la earnva contribuir a enfosquir cl vell idealpage.

Per a mantenir aqucst equilibri entrcel divi i el munda utilitza cl Ilenguatgeallegoric l'objectiu del qual cs arribar ala unitat de tot partint d'un univers es-cindit: ,Erant igitur duo rerum princi-pia: unitas et diversum» (Cosm. II, XII,1).Aquest dos principis representats per

Noys i Silva intenten rcconstruir I'ordredivi com un tot a partir de la seva opo-sicio dramatics. La historia de I'exorna-tio mundi es la historia d'un apropamento convergencia entre cis poders del monsuperior i de ('inferior amb la finalitatd'arribar a la continuitat del tot.

Bernard no nega la disparitat entre elCreador i les roses creadcs, pero llunyd'insistir-hi, busca amb cl suport delIlenguatge allegoric Gamins de coinci-

3. CURT1US, E. R. Lireratura europea y Edad Media Latina, FCE, Vid. t.I, cap. VI, 2.4. WHITMAN, J. Allegory, Harvard, 1987.

233

dencia quc ens portin a la unitat do la re-

rum eternitas . I quan parla de la creati-

vitat divina la recobreix amb les formes

literaries propies de 1'artista . Aixi, els

cols constitueixen un text escrit per Deu,

de la mateixa forma que aquest poema

cosmic -la Cosmographia- ha estat

elaborat per la demiurgica poctica de

Bernard.Dc la creativitat divina passcm facil-

ment en cl text do Silvestro a la crcativi-

tat literaria , s on 1'artifici retoric fa un

paper de cosmogenesi. L'escriptor tam-

be pot inventar - se el cosmos com a text,

malgrat quc en el cas de Bernard el seu

objectiu no sigui la fruic16 estetica, pro-

pia do I ' obra artistica , sino mes aviat la

recerca d ' un llenguatge diferent del filo-

sofic on es puguin tractar tomes molt

propers a l'hcretgia sense abandonar

l'ortodoxia doctrinal.

Finalment caldria parlar dels efectes

que produeix en l'obra de Bernard

aquesta influcncia del Tirneu.

Per una banda una rclativitzaci6 del

creacionisme biblic en contacte amb la

demiurgia platonica , l'immanentisme es-

toic 1 I'emanacionisme neoplatonic. La

creacio en Silvestre sembla mes una re-

creacio 1 la iniciativa generadora parteix

d'una Natura plangens quc es qucixa a

Noys de I'estat caotic en quc es troba la

Silva, queixa quc ens recorda autors com

Claudia 1 Bocci.

En segon lloc , aquesta gencsi del cos-

mos no cal situar-la en una historia de

la Salvac16 de caracter lineal sin6 mes

aviat dintrc d'una rcnovac16 ciclica de la

Natura.Aixi clones, la Cosmographia 6s un

text on no apareix explicitament la crea-

tio ex nihilo sin6 que es refereix a la dis-

positio o a l'ornatus elementorum. Deu

ds considerat com Tugaton, un Deus ex-

tramundanus que es replcga al mein su-

perior 1 deixa un protagonisme mes gran

a Ics divinitats mitjanceres , es a dir, als

astres. Per aixo td gran importancia 1'as-

trologia a I'obra de Bernard. El viatge de

Natura 1 Urania per les orbites planeta-

ries, de manera semblant al viatge De

!Vuptiis de Marcia Capella, ens confirnra

aquesta rellevancia de la influcncia astral

sobre el mon inferior dintre de 1'exor-

natto mundi , cspecialmcnt , a la gencsi de

l'dsscr huma.

A mes, hi ha per tota 1'obra un cant

optimista a la natura vegetal 1 animal,

que es manifesta de formes diverses, rc-collides en un discurs de caire enciclo-

pcdic on es pot apreciar la preocupacio

de Bernard per questions cientifiques

molt definides , com 1'6s de plantes me-

dicinals amb una finalitat terapcutica.

Aixi es presenta mes explicita la idea do

Natura com a mater generationis.

Per altra banda , la disposici6 estruc-

tural de l'obra en dues parts -Megacos-

mos 1 Microcosmos- rccull tambd la

idea del Timeu de 1'6sser huma com a

petit mon , 6 caixa de ressonancia del ma-

crocosmos : ,Cuditur artifici circums-

pectoque politu / Fabrica Nature primi-

potentis, homo' (Cosm. 11, XIV, 1-2).

Finalment , el cristianisme de Bernard

to un aspecte poc convencional: no It

prcocupa cspecialmcnt I'ortodoxia doc-

trinal . Es, rues aviat , un cristianisme hu-manista que pensa la creaci6 des d'unaperspectiva intramundana , mitjancant

I'al•legoritzaci6 de les rcalitats terrestres

i un naturalisme que td en compte lapreocupac16 dels dssers futurs , en lluita

contra la mort 1 la destrucc16 ciclica de

la rcalitat natural: ' Militat adversus La-

chesim sollersque renodat / Mentula

Parcarum fila resecta manu . / Defluit ad

renes, cerebri regione remissus, / San-

guts, et albentis spermatis instar habet. /

Forma et effingit sollers Natura liquo-

rem. / Ut simili genesis ore reducat

avos,,. (Cosm. II, XIV, 165-170)

Amb aquestes idces s ' acaba de sinte-

tizar una forma de naturalisme on 1'exal-

tac16 de la sexualitat humana es conver-

teix en una eina al servei de la procrea-

ci6 de I ' espccie. Aquest naturalisme esprojectara a la literature curopea poste-

rior, tot constituint una font d ' inspira-

c16 per a escriptors com Chaucer, jeande Meun o Dante.

Francisco Tauste Alcocer

5. LOMPFRIS, L. From God's Book to the Plas, of the Text in the Cosmographia,, Mediavalia et

Humanistica 16 (1988 ), 51-71.

6. RICO, F. Et pequeno mundu del hombre, Madrid, 1970.

234