1. La filosofiaEls presocrtics: Els primers filsofs es van plantejar l'estructura i el funcionament del mn, per aix tamb s'anomenen cosmlegs. La primera escola s originria de l'sia Menor: Tales, Anaximandre i Anaxmenes (s.VII).

2. Jnics:Tales de Milet Afirmava que tot provenia de l 'aigua. - V a fer un viatge a Egipte, va medir l'altura de les pirmides segons el teorema dels triangles semblants (teorema de Tales) i va preveure un eclipsi de sol, segurament a partir d'un llistat de dates d'eclipcis babilnica. -Tamb deia que tot est ple de dus. S'ha interpretat aquesta afirmaci com a una concepci hilozoista del mn: en totes les coses, material, hi ha vida. Va establir teoremes sobre triangles semblants (desenvolupada posteriorment per Eudem) 3. Anaximandre s el primer en utilitzar el termeper descriure la seva teoria, que s l' , el que s indeterminat. s probable que prengus aquest concepte de les cosmogonies orientals, que afirmen que l'sser sorgeix a partir d'un abisme.L'peiron s la matria primordial de totes les coses. D'una naturalesa indeterminada, no t lmits. 4. Anaxmenes Deixeble d'Anaximandre, estableix com a origen de tot l'aire ( ,terme grec que significa ms aviat aire, boira, vapor... en tot cas, aire perceptible. Aix, torna un element de la naturalesa determinada a ser el principi. D'aquesta escola ens han arribat fragments o citacions d'Aristtil, Teofrast i Simplici, aix com alguna menci en els dilegs de Plat. 5. 6. Parmnides i Zen (escola elata, s. V aC.) De Parmnides ens han arribat extensos fragments de la seva obra que tractava sobre l'sser i el no sser. De la primera part ens ha arribat un 90 per cent, transms per Simplici el s. VI d. C.Parmnides parla sobre el que s i el que no s. Del que no s no se'n pot parlar perqu no existeix. seguint l'exemple d'una literatura que avui dia se'ns ha perdut, la literatura de viatges al cel o als inferns, utilitza aquest imaginari de manera allegrica per comunicar el seu pensament als seus congneres. En la obra parla una deessa , , que tot ho veu i tot ho sap. 7. Zen d'Elea Deixeble de Parmnides va ser el creador de la paradoxa, que consisteix en contradir els sentits amb la ra. -Paradoxa l'Aquilles i la Tortuga. -Paradoxa del mltiple 8. Heraclit d'Efes Contemporani de Parmnides, viu durant la segona meitat del s. VI a Efes. Ens han quedat 130 fragments, en la seva majoria, ms breus que els de Parmnides. Els antics el van anomenar el Fosc, , jaque no va ser seguidor de cap escola i la seva obra tenia un carcter aforstic molt marcat, cosa que el feia incomprensible per a la majoria de la gent. A ms, i les notcies ens han transms que tenia mania a tot all que la multitud feia cas. 9. A diferncia de Parmnides, s el teric del devenir, del canvi. En la seva concepci del mn, tot es troba en un canviar constant: en un nixer i morir constant. Tot est format per contraris que es necessiten els uns als altres: el naixement de l'un condiciona la mort de l'altre. Per exemple, l'existncia dels dus immortals noms s'explica a partir de l'existncia dels mortals. O la terra s empassada per l'aigua.