ÍNDEX

Assemblea de Joves del Camp de Túria

A ofensives capitalistes, respostes contundents!

El debat al voltant de la nova Reforma Laboral que està cuinant l’Estat espanyol i tot el ressò mediàtic consegüent que estem presenciant aquests dies, torna a posar sobre la palestra el caràcter capitalista i opressor del govern de l’Estat espanyol. No contents amb l’intent d’allargar a 65 hores la jornada laboral, ni amb la inefi-cient actuació davant la inestabilitat generada per la crisi econòmica, la classe política perfila ara una nova esco-mesa contra el conjunt de treballadors i treballadores dels Països Catalans.

Com ens afecta aquesta reforma? D’entrada, la Reforma Laboral s’encabeix dins l’espiral d’accentuació capitalista i neoliberal que ha pres la gestió política i econòmica dels Estats europeus. Lluny de mirar pel po-ble treballador, els beneficis tornen a ser del costat de la banca i de l’empresariat. La rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social dels empresaris palesa que només ells seguiran enriquint-se. I ho faran a costa de la reduc-ció de les pensions dels treballadors. De fet, ja es parla d’augmentar els anys a tindre en compte per cotitzar (de 15 a 20 o 25 anys) i d’allargar l’edat de jubilació (dels 65 als 67 anys).

Però això no és tot. Actualment, l’atur juvenil als Països Catalans frega el 41%. Les mesures de flexibilit-zació anunciades en la Reforma Laboral no ens trauran d’aquesta situació; ans al contrari, l’agreujaran. I encara més: la precarietat seguirà formant part de les nostres vides. Els nostres salaris van a la baixa, l’acomiadament s’abarateix i les nostres condicions de vida empitjoren. El nou articulat dels dirigents espanyols pretén augmentar els contractes fem i també la contractació via formació (becaris o en pràctiques), que no cotitza i té una irrisòria retribució salarial.

Segons ve dient-se des de fa un temps, s’ha avançat també la possibilitat que les Empreses de Tre-

ball Temporal (ETT), empreses amb ànim de lucre, entren en els serveis públics d’ocupació (INEM), el que suposaria l’inici de la seua privatització.

Enfront de tot aquest despropòsit, la incertesa plana sobre centenars de milers de joves i milions de treballa-dors i treballadores que no veuen la porta d’eixida a la seua situació. La qüestió és: on acabarà tota la gent que després del boom econòmic s’ha quedat sense feina? Què serà de les persones que porten tota la vida treba-llant, s’han quedat ara sense ocupació i no disposen de la formació escaient per accedir als nous llocs de treball? Què es farà de la gent que no pot pagar-se uns estudis, tenint en compte que ja s’està demanant una llicenciatura per exercir de caixer a un supermercat?

Darrerament, s’han buscat noves fórmules per estigmatitzar el jovent (que si “generació perduda” que si “generació que ni estudia ni treballa”). Res més lluny de la realitat: el jovent d’avui viu en una espiral de bacs i ensopegades que amb prou feines li deixen avançar. El nostre horitzó s’ha tornat difús i les nostres il•lusions s’han esvaït. El més trist de tot és que alguns d’aquests joves de l’Estat espanyol han buscat una via fàcil per es-capar de la misèria. No de bades, per primer cop des de l’abolició del servei militar obligatori, s’ha produït una allau de sol•licituds per ingressar a l’exèrcit espanyol.

Des de la CAJEI som conscients que no hi ha res de nou en aquesta Reforma Laboral. No n’hi ha prou en ficar-nos en la crisi, que ara hem de ser la classe treballadora les víctimes de tot aquest despropòsit. Una vegada més, hem d’advocar per l’organització als nostres carrers per tal de crear un front comú obrer capaç de plantar cara als botxins d’aquest nou atac a la dignitat de les persones. El jovent, com a sector especialment perjudicat, hem de formar part activa d’aquesta massa que ha de portar cap a l’inici d’una nova etapa de socialització de la riquesa i justícia social. Ja se sap: A ofensives capitalistes, respos-tes contundents!

1ED

ITO

RIA

L

Si vols militar o rebre informació envia’ns un correu a: ajcampdeturia@gmail.com

ACTUALITAT

2 Per u

n transport p

úblic i de qualita

t

3 Per la

terra

i pel tr

eball

CRÒNICA

5 Homenatge a Ovidi M

ontllor

CULTURA

8 Lliberta

t

OPINIÓ

Redacció i edició realitzades pels membres de l’assemblea

2Ha estat molta la propaganda arran d’un

mínim augment de la freqüència de pas de metros en hora punta, de l’acondicionament d’algunes de les estacions de metrovalencia i la millora que açò ha suposat per als i les usuàries del transport públic. Però la realitat és ben di-ferent. A dia de hui el jovent del Camp de Túria encara patim les conseqüència de la precarietat dels serveis de transport públic a la comarca i a valència. Un transport públic que manca total-ment de les infraestructures necessàries per tal de satisfer les necessitats del jovent, dels estu-diants, treballadors i jubilats del Camp de Túria.

Manca una franja horària que oferisca una vertadera freqüència de pas així com un ser-vei nocturn de transport. Manca una autèntica vertebració entre els diferents pobles de la co-marca així com entre aquests, València i la seua àrea metropolitana. Manquen uns serveis que cubrisquen les necessitats dels i les usuàries del transport púbic: estacions, baixadors i aturades que encara no han estat acondicionades per a les persones amb mobilitat reduïda; estacions

i baixadors a l’aire lliure on difícilment els i les usuàries es poden protegir de les condicions meteorològiques com, per exemple, la pluja o el vent; o unes aturades en les quals, malgrat la freqüència mitjana de pas puga estar entre els 40 minuts, manquen els serveis bàsics com puguen ser els lavabos.

I davant açò què ens ofereixen? Una cons-tant pujada de preus que, amb l’entrada del 2010 ha arribat al 6% establint, d’aquesta ma-nera, uns preus completament abusius –els més cars de tot l’Estat- per a totes les persones que han de fer-ne ús. De tot açò, la conseqüència directa no és altra que una disminució de l’ús del transport públic a favor del transport privat. Una situació que no fa sinó augmentar el tràfic als nostres barris i ciutats, provocar embussos i manca d’aparcaments, augmentar la contami-nació del nostre entorn... en definitiva, davallar la nostra qualitat de vida.

Des de l’Assemblea de Joves del Camp de Túria diem prou a aquesta situació i exigim una major vertebració de la xarxa de transports pú-blics al Camp de Túria. Demanem un augment de les freqüències de pas així com un servei nocturn. Volem unes estacions i baixadors acon-dicionades per a l’accés de tothom i que cobris-quen les necessitats elementals. Demanem la instal•lació dels serveis de seguretat ATO i ATP que encara s’esperen des de l’accident de metro en què morien 43 persones, els familiars de les quals, recordem, encara no han estat rebudes pel govern valencià. Volem una renovació de la flota d’autobusos, la majoria dels quals són tercermundistes i exigim que el transport públic siga totalment gratuït i de qualitat.

Per tot açò, des de l’Assemblea de Joves del Camp de Túria treballarem per tal de fer palès totes aquestes deficiències, i encoratgem al jovent de la comarca a colar-se al transport públic per tal de protestar contra l’actual situa-ció de precarietat i exigir, d’aquesta manera, un transport públic i de qualitat.

Contra la precarietat i per uns transport públic: rebel•lat!

Per un transport públic i de qualitat

AC

TUA

LITA

T

OPINIÓ

3

Ja no es tracta d’una qüestió merament idea-lista, un mer reducte ideològic, sinó que afecta directament a la nostra naturalesa d’éssers. Ja no es tracta d’un problema o una acció aïllada, sinó de segles de desgast i opressió. Llargues dècades, en les quals hem vist com es succeïen els intents per privar-nos de la nostra naturale-sa. En aquest indret, on la negació dels nostres drets lingüístics és un fet quotidià, on vivim es-clavitzats en jornades laborals abusives, on no som més que una mercaderia, on el patriarcat ens desplaça només pel fet de ser dona o en-tendre la sexualitat d’una manera diferent, on perilla la nostra integritat només pel fet de pen-sar d’una determinada manera. És aquesta la terra que vàrem somiar els nostres avis? Un circ mediàtic, on la pluralitat d’opinions no és més que una broma de mal gust? Un mar de ciment, on hortes, platges i marjals són ara materials de construcció? Una eterna batalla instrumentalit-zada pels malalts de poder?

Al nostre llom va fent ferida la llarga dèca-da que deixem al darrere. Una dècada tacada d’actes megalòmans amb l’únic objectiu de fer-se la foto de torn. Mentre, al fons del pou se-gueix la població valenciana privada dels drets elementals per portar una vida digna. Al remat els fets més recents no fan sinó reafirmar la nos-tra posició. Valga d’exemple la flagrant censura de l’exposició al Muvim o el fluix ininterromput de casos de corrupció que es van destapant a tot el territori. Des de ja fa més de tres-cents anys, el 25 d’abril serveix per reivindicar l’opressió que el poder sucursalista espanyol exerceix con-tra el nostre territori, contra la nostra gent. Una opressió que es desenvolupa envers la nostra identitat, aquella que escapa del reducte fo-lklòric i regionalista. Davant aquesta situació es fa imprescindible una eixida, un camí que puga emprendre el poble valencià cap a un futur que no comdemne la seua identitat. L’únic camí es la unitat amb aquells territoris que comparteixen les nostres arrels i la independència conjunta de l’estat espanyol. Sols així podem construir una nació lliure que trenque les cadenes que ens cohibeixen.

Encara així, la lluita nacional no pot desentendre’s de la lluita social. L’atur, el treball temporal, l’escassetat de prestacions, l’explotació laboral no són fenòmens aïllats que han vingut

amb aquesta crisi. Són fenòmens inherents al sistema de mercat al que estem sotmesos, que s’intensifiquen quan l’imperi corporatiu no pot suportar l’acumulament desenfrenat i explota en una crisi. És llavors quan el poder reaccio-na: els partits que s’autodenominen d’esquerres canvien per art de màgia els seus discursos i es retalla més encara la precària vida dels treba-lladors, mentre l’estat policial es desplega per rebatre els crits de la misèria.

Però, les sagnants conseqüències del siste-ma capitalista no és limiten a la condemna de la vida social. Des del moment en que és des-posseït dels mitjans de producció, el treballador navega en una eterna enganyifa. A la llarga no és més que una mercaderia més, comparable a qualsevol objecte material. Se li assigna un sa-lari, de la mateixa manera que a la moneda se li assigna un interès. Les conseqüències morals no poden ser més catastròfiques, doncs la persona es reduïda a la seua mínima expressió. És llavors quan el treballador, totalment desactivat per la lògica productiva, s’aferra amb totes les forces a la mateixa feina que l’explota dia a dia, men-tre el desocupat vaga pels límits de la pobresa intel•lectual.

Per la terra i pel treballManifestacions pel 25 d’Abril i l’1 de Maig

AC

TUA

LITA

T

4Ha arribat el moment en que ja no hi ha prou

en simpatitzar. Ha arribat el moment d’actuar. Cal trencar amb aquest status quo. Superar el càncer del conformisme ja no és una acció ne-cessària, és un fet imprescindible. Perquè som nosaltres, el jovent estudiant i treballador, qui ha d’agafar les regnes d’aquest món desbocat. Frenem aquest model de joventut que es des-envolupa entre valors comercials i ideals de su-permercat. A la vida entre dos estats repressius, s’ajunta l’esclavització de la classe treballadora, que veu el seu augment en temps de crisi. El jovent ha de tenir clar, que la verdadera lluita és la que té per objectiu la superació total de les cadenes que aferren a la nostra població. La llibertat individual només és podrà aconseguir mitjançant l’alliberament social i nacional.

Per tots aquestos motius, no podem sepa-rar una data tan significativa com el 25 d’abril, diada del País Valencià de l’1 de maig, dia del treballador. Per tant, la CAJEI convoca al jovent a acudir a les manifestacions que el 24 d’abril i l’1 de maig recorreran els carrers de Vila-real i Canals respectivament. Dos protestes i un ma-teix lema: “Per la terra i el treball, el jovent per la independència i el socialisme”.

Dues dats per cridar ben fort, com diu el jove cantautor Josep Romeu, que ja estem farts de demanar perdó per existir. Estem farts que se’ns redueixi a una taca en la seua luxosa tela. Però, cada vegada som més. Si ens veuen

com una molèstia és perquè existim en el seu present. Quan més intents d’eliminar-nos més extensa serà la nostra ombra. En aquesta llarga nit, el jovent serà la torxa que faça més gran la nostra flama.

En el futur mirarem cap enrere i recordarem aquestes dates. Aleshores, alçarem el cap amb orgull, i podrem cridar ben fort que lluitarem per viure com volíem viure. Mirarem al passat sense cap mostra d’enyorança, i recordarem sense cap pesar aquells temps en els quals re-bíem atacs fruits de la ignorància, aquells temps en que l’opressió social no ens deixava avançar. Només la força i la unitat del jovent pot fer que aquesta situació estiga a l’abast de la mà. El 24 d’abril i l’1 de maig lluitarem per tal que to-tes les deixalles del present esdevinguen oblit d’una vegada per totes.

AC

TUA

LITA

T

5 Homenatge a Ovidi Montllor

Aquest darrer 10 de març ha fet 15 anys que l’Ovidi Montllor se’n va anar de vacan-ces. Ha estat precisament per recordar-lo, per recordar la seua figura polifacètica com a cantautor, poeta i actor; per recordar el seu importantíssim treball artístic; el seu compro-mís amb el seu país i la seua gent... que des de l’Assemblea de Joves del Camp de Túria hem volgut, amb les més de dues-centes per-sones que hi van assistir, retre-li un xicotet homenatge amb les Jornades en Homenatge a Ovidi Montllor.

Unes Jornades que, amb sota el títol “I serà un mes que durarà anys” van començar el darrer dissabte 13 de febrer a Llíria amb una xerrada a càrrec dels programes de ràdios comarcals de Benzina i Sintonitza’t, sobre el present i futur de la música en valencià. Una xerrada que donà pas a un interessant debat on els i les assistents pogueren contrastar els diferents punts de vista sobre la situació de la música en català així com per parlar tam-

bé sobre les dificultats de la seua difusió. Fou el cantautor penedesenc, Cesk Freixas qui, amb la presentació del seu últim treball “la mà dels qui t’esperen”, tancà la jornada amb un concert que omplí de gom a gom el Casal Jaume I de Llíria.

Les Jornades van cloure el passat di-vendres 19 de febrer al pub Nit de Sons de la Pobla de Vallbona amb la presentació de la pel•lícula “l’Ovidi”, a càrrec del seu director Octavi Masià. Després d’un sopar popular, els i les assistents pogueren gaudir d’un concert amb el cantautor barceloní Jordi Montañez, i del grup valencià Naia, qui ens presentà el seu primer disc “Joc d’emocions”.

Amb aquestes Jornades, des de l’Assemblea de Joves del Camp de Túria, al mateix temps que ens reafirmem en el nostre compromís per oferir alternatives d’oci per al jovent de la comarca, hem volgut marcar un punt i a part per tal d’esdevenir un referent per recordar la importància que tingué l’Ovidi Montllor per a la nostra cultura i la nostra te-rra i, en definitiva, per a tots i totes nosal-tres.

ANUNCISSi vols anunciar el teu negoci o col·lectiu a la revista contacta amb

nosaltres:

ajcampdeturia@gmail.com

La teua ajuda anirà destinada a l’autogestió de l’assemblea i a la

millora d’aquesta publicació

CR

ÒN

ICA

68 de Març contra el patriarcat

Milers de persones van tornar a sortir al carrer el passat 8 de març per denunciar que el patriarcat i el capitalisme van de la mà. Amb l’actual crisi i sota el lema “Dones, les crisis ens

fan més precàries” milers de persones van tor-nar a sortir pels carrers dels Països Catalans denunciant un sistema que ens oprimeix com a classe i com a persones. Un sistema que hem de destruir si volem viure en un món lliure de persones lliures. A València, convocats per l’Esquerra Independentista, durant el recorregut es van realitzar accions al llarg del carrer Colom que volien denunciar la precarització femenina que enclou el sistema patriarcal. Lemes com “Patriarcat=Precarietat” i “Les crisis ens fan més precàries” van ser estampats sobre els aparadors de diferents boutiques capitalistes. La presència policial va ser molt nombrosa durant el reco-rregut, arribant fins i tot a ser intimidatòria en alguns moments.

El darrer 26, dia del soldat català, van aparèixer a Llíria diverses pintades comme-morant-ne la diada. Un dia en què es pretén recordar tots i totes les lluitadores, militants i soldats anònims que, dia rere dia, treballen arreu dels Països Catalans per tal de fer jus-tícia nacional i socials. I és que són moltes totes les lluitadores que han estat, i són, víc-times de la repressió, la tortura, seguiment, setge o assassinat per part dels Estats francès i espanyol per tal d’imposar i perpetuar el seu model socioeconòmic. Aquestes pràcti-ques, però, no ens afebleixen sinó que, ans al contrari, ens reforcen estructuralment i fan nàixer llaços contundents de solidaritat que ens reafirmen en el nostre camí cap a la independència i el socialisme. Llaços amb els

quals hem demostrat, al llarg de la nostra his-tòria, ser un poble valent i resistent, capaç de resistir a tot el que se’ns pose al davant.

Per la memòria de tots els lluitadors i les llui-tadores. Independència i socialisme.

26 de Gener, dia del Soldat Català

CR

ÒN

ICA

7 Libres per formar-se

En tant que jove Pantera Negra, Mumia Abu-Jamal va ajudar a fundar el Black Panther Party (BPP) a Filadèlfia, va col•laborar al seu dia-ri, The Black Panther, i va començar així una vida dedicada per complet a la lluita per la llibertat.

En Volem llibertat Mumia combina els seus records de la vida quotidiana en el Par-tit amb l’anàlisi de la història de les lluites per l’alliberament negre. El resultat és una viscuda i

completa visió del Partit Pantera Negra.La història del BPP és difícil de sintetitzar,

donat que no és la història del típic partit de avantguarda, sinó el intent de construir des d’allò comunitari una forma de contrapoder que sig-nificaria d’immediat una forma d’alliberament. Aquest es reflecteix tant en les patrulles de con-trol de l’activitat repressiva de la policia, com en els seus nombrosos programes de suport en les comunitats negres: menjadors populars, aten-ció sanitària, ajuda a la tercera edat, formació política... El creixement rapidíssim del Partit, a finals dels seixanta i inicis dels setanta, va omplir d’esperança a una part important de la població negra estadounidense, i va rebassar amb la seua energia, originalitat i creativitat les fronteres dels E.E.U.U, per a servir com a referent a altres minories oprimides del món, en un moment en què creixien els moviments d’alliberament na-cional en tots els llocs i la nova esquerra contes-tatària a Occident.

El Partit és el producte contradictori d’eixes tendències en l’esquerra del moment: nacio-nalisme antiimperialista, marxisme-leninisme, avantguarda... però també comunitarisme, alli-berament personal, feminisme, antiautoritaris-me...

Tractat com un vertader enemic intern a liquidar, la CIA i l’FBI es van dotar de tots els mitjans de contrainsurgència i de manipulació, a més de la pura repressió i assassinat, per li-quidar-ho.

CU

LTU

RA

Dites populars dels Països Catalans

Mumia Abu Jamal: Volem Llibertat. Una vida als Panteres Negres

Bon abril i bon cavaller, molt escassos solen ser

Faràs formatges mil pel mes d’abril

Abril i senyors, tots traïdors

CU

LTU

RA

8

LLIBERTAT és un mot massa bonic, malaurat per a l’engabiat,

recurrent en els adolescents, falsejat en lleis i papers sagrats. Bonica paraula... i desig fervent.

Deler de persones i pobles que s’han desviscut,des que temps era temps

i per tots els mitjans possibles. Mans esteses en l’aire,

ànima despullada,veu tenaç i ressonant.Albir pel qual alguns,

fins i tot,han donat la seua vida.

I així és com la volem: LLIBERTATEn negreta, subratllada, justificada;sense glosses, sense més explicació,

a les parets, a les teulades,a les viles i als extraradis,

estesa als terrats, tatuada als cossos,bullint enèrgica per les venes.

I no ens enganyem!No volem sinonímia,

ni termes a mitges tintes, volem LLIBERTAT

i la volem en majúscules. Amb clara cal•ligrafia, companys,

així, ben preciosa,ben nostra.

Lluitadors som.I lluitant l’escriurem.

H.Serra

VersosLLIBERTAT

Col•labora en aquesta secció! Envia les teues ressenyes literàries, de pel•lícules, dites populars, poesies o fragments literaris a ajcampdeturia@gmail.com

La fira de la discòrdia

Ja fa uns mesos que va obrir Fira València i ho va fer amb una gran discòrdia ja que va ser la primera vegada que ACPV(Acció Cultural del País Valencià) en va formar part. Tot açò podria semblar una simple noticia a un diari qualsevol, sinó fos pel conflicte que s’esdevindria al propi cor de la fira.

Col•lectius com el GAV(Grup d’acció Valen-cianista) van provocar comentaris, insults i ame-naces cap als membres d’ACPV amb crits com: “somos menores y no nos puedes hacer nada” i “No firmes, ¡son catalanistas! ¡Son de la ETA!”. Tot això, dins d’un espai que es freqüentat per menors d’edat acompanyats normalment pels seus pares. Un fet que, al contrari d’allò que pretenien els protagonistes dels incidents, va fer que més gent s’acostara a signar en favor de la campanya per salvar TV3 (campanya que actual-ment està duent a terme ACPV).

(fotografia: Una bandera feixista requisada per la policia als participants en la manifestació contra el correllengua de Gandia, organitzada pel GAV i CV)

Com solpassar no es tracta d’un gest atípic del GAV, ja que a l’any 2007 alguns membres

del GAV van entrar al Casal Jaume I de Russafa i van fer idènticament el mateix. Per aquest motiu van ser condemnats per assalt i robatori, amb l’agreujant de discriminació ideològica, una sen-tència que va servir per expulsar-los del Consell de la Joventut de València eixe mateix any.

Per altre costat, l’ONG Moviment contra la intolerància, va demanar l’any passat la retirada del permís al GAV per a estar a Expo jove. Petició desestimada pel regidor de festes ja que, segons ell, no té cap coneixement de cap acte violent i encara menys de cap amenaça. Així que segons el senyor Félix Crespo, les agressions que aquest col•lectiu a ocasionat contra els professors de valencià a diversos instituts públics de l’Horta (entre altres) no són cap amenaça o agressió?

De veres que costa creure que no ho si-guen!!! El GAV va repartir octavetes amb fo-tografies de professors que imparteixen va-lencià distribuint les seues dades personals i amenaçant-los. Animaven a combatre’ls com si foren delinqüents, tot seguit d’una campanya difamatòria tant contra els mateixos professors, així com la pròpia llengua. Un acte patètic per-petrat per senyors com Félix Crespo, que anima a aquesta gent, mitjançant la negació, a dur en-davant més agressions feixistes.

Aquest any la presència d’ACPV ha irritat als ultres i ha posat a l’ajuntament de València en un compromís per deixar que aquesta gent faja el que hi vulga a Expo Jove any darrere any, alentint a les noves generacions a odiar a aquesta entitat i ,clar està, a fer apologia del se-cessionisme lingüístic.

Amb aquesta fira de la discòrdia i de la ver-gonya, es ben visible qui la controla i qui vol inculcar uns falsos valors d’odi a les noves gene-racions. Com sempre els qui manen no els im-porta gens donar suport a aquestes persones, encara sabent que aquesta gent mai els ha vol-gut i mai els voldrà, segueixen donant-los ànims entre les ombres per a què entitats o col•lectius com ACPV, no hi puguen entrar, marginant-los un cop més i donant a entendre que la seua de-mocràcia es tan falsa com la seua paraula.

9O

PIN

IÓOpinió

Si tots ho diuen(pensen) serà veritat

No se si tots haveu escoltat aquesta frase o una semblant on es diu que si molta gent opina o arriba a opinar d’una forma del que es parla es dona com un fet, com una cosa certa i que es pot emprar en una conversa “doncs molta gent pensa així”. No es difícil indagar en els fets per esbrinar la veritat i es veu que aquesta frase es insulsa i estúpida fins a la sacietat. Un fet amb el que començar a reflexionar es el cas que afecta al País Basc i aprofundint en aquest l’esquerra abertzale. Començaré donant el significat d’aquesta paraula “abertzale” que no es un altre que “nacionalista”que a la RAE hi apareix al signi-ficat la paraula “radical”, comencem be...

Els qui veieu la televisió coneixereu ja de sobres els termes amb que els solen anome-nar “radicals” ,”terroristes”o”simpatitzants de terroristes”, a la “kale borroka” l’anomenen “terrorismo callejero”, etc.Un repertori d’eufemismes on s’intenta criminalitzar a aquestes persones, els mitjans de comunica-ció son una ofensa a la intel•ligència .

Els mitjans de masses acaben arrelant idees a les persones que obeeixen sense cap contemplació, la qual cosa crea una base de gent que quan nomenen davant de ella el terme “abertzale” el seu subconscient el rela-cionarà amb conceptes com “radical”, “terro-risme”, etc. Sembla una cosa un poc ingènua, només son paraules, però mireu enrere per veure que ha canviat de cremar un conteni-dor d’abans a un d’ara i fins i tot l’espai on

s’ha acabat diferenciant el fet de cremar un cotxe(per exemple) en qualsevol ciutat Euskal Herria, que està considerat terrorisme, i cre-mar-lo a València per exemple, que esta con-siderat com vandalisme, aquest fet s’agreuja quan t’assabentes que el nombre de cotxes cremats a aquesta última es molt major a tota Euskal Herria, no dic que siga correcte només que em sembla que un cotxe crema igual a València que a Bilbao.

Per totes bandes es parla mal d’ells, però per què? Ja he respost abans, una forma de calar dintre de les consciències i soterrar-ne de noves, així fan germinar noves que sàpi-guen o no d’on venen estan, si no em creieu penseu si algun cop vos han parlat sobre que dolents que son els independentistes bascs i no saben respondre més que tòpics com “son tots uns terroristes” o “son uns radicals”. Aquesta forma de “menjar caps” a la gent en aquest cas en concret, permet coses com que ningú es queixe de lleis antiterroristes que sobrepassen tots els drets de les perso-nes, terrorisme de l’Estat, tortures, indefen-sió, criminalització, negació la presumpció d’innocència(als mitjans surt com a mínim el nom i cognoms) i permet que l’Estat puga desacreditar tota opció política relacionada amb el terme abertzale. Legitimitats basades en fer rentats de cervell mitjançant els bom-bardejos continus amb “propaganda crimi-nalitzant” amb el fi d’aconseguir desacreditar de forma progressiva tota idea considerada perillosa pel seu Estat del benestar, però si “tots” ho diuen(pensen) serà veritat... com ovelles!

Cansat d’amagar les teues opinions?Participa en aquesta secció de la revista!

Contacta amb nosaltres o envia els teus articles a:ajcampdeturia@gmail.com

Els articles no hauran d’excedir dels 500 caràcters amb lletra New Roman nº12 i podran ser sotmesos a correció orotogràfica i/o d’estil. Podrà anar firmat, sota psudònim o sense nom. Cal adjuntar

una direcció de correu per a possible contacte.

www.ajcampdeturia.ppcc.cat

11

OP

INIÓ