la contractaciÓ conjunta en el sector...

LA CONTRACTACIÓ CONJUNTA EN

EL SECTOR PÚBLIC

Anna Majó Capilla

Secretària delegada

Diputació de Barcelona

I N D E X

2

INTRODUCCIÓ

Perquè recórrer a la licitació i contractació conjunta

Cauteles

NORMATIVA ANALITZADA

Principals formes jurídiques de contractació conjunta

ACORDS MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS

Concepte; quan recórrer a l’acord marc; característiques; requisits previs a la tramitació; tramitació: particularitats amb varis empresaris.

CENTRALS DE COMPRA

Concepte; quan recórrer a la central de compra; característiques; requisits previs a la seva creació; tramitació per part de la central de compra.

CONTRACTE COFINANÇAT

Concepte; característiques principals i tramitació.

CONCLUSIONS

INTRODUCCIÓ

3

La possibilitat que diferents poders adjudicadors puguin promoure una licitació o

contractació conjunta està reconeguda per la pròpia Directiva 2014/24/UE del

Parlament Europeu i del Consell, de 26.2.2014, relativa a la contractació pública

(endavant, Directiva), la qual en el seu article 2n, apartat 1.5) defineix els

contractes públics en els termes següents:

COMPORTA

Tanmateix, la normativa actualment vigent no desenvolupa la implementació

de les diferents formes jurídiques possibles a aquests efectes

D’una banda, d’una certa “inseguretat jurídica”

D’altra banda, d’una oportunitat per adaptar el disseny jurídic a les

necessitats detectades en cada cas.

LÍMITS: - Els principis propis de la contractació pública.

- Principi de llibertat de pactes limitat per l’interès públic,

compliment de l’ordenament jurídic i el principi de bona

administració (Article 25 TRLSCP).

“2.1.5) “Contratos públicos”: los contratos onerosos celebrados por escrito entre uno o

varios operadores económicos y uno o varios poderes adjudicadores, cuyo objeto sea

la ejecución de obras, el suministro de productos o la prestación de servicios.”

4

Són un bon instrument de planificació i optimització de les compres públiques.

INTRODUCCIÓ

PERQUÈ RECÓRRER A LICITACIONS/CONTRACTACIONS CONJUNTES

Permeten beneficiar-se d’economies d’escala, tot aconseguint millors

condicions econòmiques.

Milloren l’eficàcia en la contractació pública –tot simplificant la gestió en la

tramitació dels expedients i la reducció de costos de transacció-.

PERMETEN REDUIR LA DESPESA PÚBLICA

MARCADA TENDÈNCIA A L’AGREGACIÓ DE LA DEMANDA

Incrementen la transparència, homogeneïtzen nivells de qualitat i simplifiquen

les estructures dels òrgans de contractació.

5

EVITAR, d’una banda, l’excessiva

concentració de poder de compra i, d’altra,

la col·lusió entre empreses.

INTRODUCCIÓ

CAUTELES DE LA CONTRACTACIÓ CENTRALITZADA

FINALITAT

preservar

la transparència, la competència efectiva

i la lliure concurrència, així com les

possibilitats d’accés al mercat de les

PIMES

(considerant 59 Directiva)

6

INTRODUCCIÓ

CAUTELES EN IMPLEMENTAR LA CONTRACTACIÓ CENTRALITZADA

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aprovat

recentment varis informes en relació amb diferents propostes relatives a

contractacions centralitzades promogudes per l’Estat i en ells preveu:

“La CNMC comparte y valora positivamente las iniciativas dirigidas a lograr una

mayor eficiencia en la utilitzación de los recursos públicos (...).

El mejor pasaporte para asegurar una asignación eficiente de los recursos

a corto y a largo plazo.”

iv.- Contrarrestar el riesgo de comportamientos colusivos.

En particular, dicha búsqueda de eficiencia y de ahorro presupuestario a

corto plazo debe efectuarse sin menoscabo de los principios garantes de

una competencia efectiva, entre otros:

i.- Facilitar la libertad de acceso a la licitación;

ii.- Evitar la discriminación entre operadores;

iii.- Reducir los riesgos de concentración del número de operadores y

7

INTRODUCCIÓ

CAUTELES EN IMPLEMENTAR LA CONTRACTACIÓ CENTRALITZADA

BUSCAR L’EQUILIBRI ENTRE

Anàlisi casuístic i avaluar la forma jurídica de contractació agregada més

idònia segons les circumstàncies i necessitats detectades en cada cas

L’AGREGACIÓ de la

contractació i

L’ESTALVI en la

despesa pública

I el respecte dels PRINCIPIS

DE LA CONTRACTACIÓ

Competència efectiva;

Lliure concurrència;

Transparència

INTRODUCCIÓ

8

Les principals formes jurídiques previstes per articular licitacions conjuntes

dins el marc normatiu actual son bàsicament (TRLCSP, arts109.5 i 194; Directiva, capítol

II Títol II) les següents:

PREMISSES

OBJECTE de la ponència

Analitzar les principals formes jurídiques per contractar conjuntament varis poders

adjudicadors -excepte els sistemes dinàmics de contractació, que es tramiten

exclusivament amb sistemes electrònics per a la compra de béns corrents-, tot fent

èmfasi als trets més rellevants per identificar quan recórrer a cadascuna d’elles i

quines característiques bàsiques les configuren.

1.- Acords marc amb varis poders adjudicadors.

2.- Centrals de contractació (també anomenades

centrals de compra) .

4.- Contracte cofinançat.

3.- Sistemes dinàmics de contractació.

ESCÀS DESENVOLUPAMENT

DE LES FORMES JURÍDIQUES

PER A L’AGREGACIÓ DE LA

DEMANDA ENTRE VARIS

PODERS ADJUDICADORS.

PERMET FLEXIBILITAT EN EL

DISSENY I TRAMITACIÓ.

REQUISIT:

RESPECTAR ELS PRINCIPIS

DE LA CONTRACTACIÓ

Racionalització tècnica de

la contractació (Títol II

Llibre III del TRLSCP, arts.

194 a 207)

Preparació de contractes de les

AAPP (Títol I Llibre II del TRLSCP,

art. 109.5)

NORMATIVA ANALITZADA

– Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26.2.2014, sobre contractació pública (DOUE 28.3.2014) i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE.

9

– Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP), concretament els articles 109.5 –contracte cofinançat- i articles 194 a 207 –racionalització tècnica de la contractació-.

Resulten rellevants:

a.- els considerants 59 a 62; el 69 a 72 i

b.- l’articulat inclòs en el Títol II, Capítol II –arts. 33; 34; 37; 38- que recull les

tècniques i instruments per a la contractació electrònica i agregada.

Dins el citat capítol es preveuen: acords marc, sistemes dinàmics d’adquisició,

subhastes electròniques, catàlegs electrònics, activitats de compra

centralitzada i centrals de compra, contractació conjunta esporàdica i,

finalment, contractació conjunta entre poders adjudicadors de diferents Estats

membres. La dita Directiva va entrar en vigor als 20 dies de la seva publicació en el

DOUE i el termini màxim per a la seva transposició serà fins al 18.4.2016 (art.

90.1 Directiva).

• Informe 12/2012, de 30.11, JCCA Generalitat de Catalunya, relatiu a la Possibilitat que

les entitats del sector públic duguin a terme licitacions de manera conjunta d’acord amb la

normativa de contractació pública.

•Informe 5/2010, de 14.4, de la JCCA Aragó, relatiu a la forma i procediment d’adhesió de

les entitats locals de la província de Huesca a un acord marc de la seva Diputació

provincial per a la contractació del subministrament d’energia elèctrica.

•Informe 5/2013, d’11.4, de la JCCA Generalitat de Catalunya, relatiu a la possibilitat de

creació d’una central de compres per part d’un Consell Comarcal i de que una entitat del

Sector Públic porti a terme un acord per altres entitats del sector públic.

•Acord 10/2011, de 29.9, JCCA Comunitat de Madrid, relatiu a la possibilitat de contractar

conjuntament dos universitats el subministrament d’energia elèctrica. Tramitació únic

expedient. Procediment de contractació. Únic document d’adjudicació.

•Informe 56/2011, d’1.3, de la JCCA Estat relatiu a la consulta sobre contractació separada

d’obres, serveis i subministraments comuns en un immoble compartits de la Seguretat

Social.

•Informe 4/2014, de 22.1, de la JCCA Aragó, relatiu a la qualificació d’un contracte de

recollida de residus domèstics. Elements distintius legals, doctrinals i jurisprudencials entre

el contracte de serveis i el contracte de gestió de servei públic. Caràcter cofinançat del

contracte i modificacions previstes.

•Informe 5/2014, de 3.3, de la JCCA Aragó, relatiu a la possibilitat de realitzar licitacions

conjuntes entre una entitat local i un organisme autònom depenent d’ella.

10

ÒRGANS CONSULTIUS

En l’AM, el poder adjudicador que tramita l’expedient, no substitueix la resta de

poders adjudicadors sinó que aquests es beneficien de la tramitació conjunta que

promou un d’ells. 11

1- CONCEPTE D’ACORD MARC

És l’acord entre un o varis poders adjudicadors i un o varis operadors

econòmics, l’objecte del qual consisteix en fixar les condicions que han de regir els

contractes que es vagin a adjudicar durant un període determinat, en particular les

relatives als preus i, en el seu cas, a les quantitats previstes (article 33.1 Directiva; article

196.1 TRLSCP).

Quan es pretén licitar una obra, servei o subministrament adreçada a diversos poders

adjudicadors de manera esporàdica -sense ànim d’establir un acord amb caràcter

permanent (a diferència de la central de compres). BJ: Comissió Europea, document de treball

sobre la normativa sobre contractació pública de la UE a les relacions entre poders adjudicadors (cooperació

sector públic), de 4.10 (SEC (2011) 1169 final) i Informe 5/2013, d’11 d’abril de la Generalitat de Catalunya,

consideració jurídica III.


Per tant, el règim jurídic dels acords marc –endavant, AM- es configura com un

mecanisme dissenyat perquè compti, o pugui comptar, amb una pluralitat de

subjectes que intervinguin tant com a part “compradora” –poders adjudicadors- com

a part “contractista”.

2- QUAN RECÓRRER A L’ACORD MARC

3.- CARACTERÍSTIQUES

12

Els AM constitueixen un sistema tancat en el qual ningú pot entrar amb

posterioritat a la seva formalització, ni per la part compradora ni per la dels

proveïdors (Informe JCCA 5/2013 que es remet a la fitxa explicativa acords marc –document

CC/2005/03 Comissió Europea).


Els contractes basats en un AM només es podran adjudicar entre els òrgans de

contractació -poders adjudicadors- i les empreses que siguin originàriament part

en aquest –a diferència de les centrals de compra-

(BJ: art 198.1 TRLSCP i art 33.2 Directiva que ho recull en els termes següents: “Estos

procedimientos –referint-se als contractes derivats- sólo seran aplicables entre los poderes

adjudicadores claramente identificados al efecto en la convocatoria o la invitación a confirmar el

interés y los operadores económicos que fueran partes en el acuerdo marco celebrado”.

En aquest mateix sentit es pronuncia el considerant 60 de la Directiva que expressament preveu

que “(...) els acords marc no poden ser utilitzats per poders adjudicadors que no siguin reconeguts

en aquest instrument (...). Així mateix, un acord marc no pot estar obert a l’entrada de nous

operadors econòmics (...)”.


13

És possible fer un AM amb varis poders adjudicadors sense necessitat de

constituir prèviament central de compres.


Així ho confirmen:

Informe 5/2010, 14.4, JCCA Aragó en preveure en la consideració jurídica I:

“(...) no es jurídicamente necesario constituir una central de contratación para

concertar un acuerdo marco (...)”.

Informe 5/2013, 11.4, JCCA Generalitat de Catalunya en preveure en la

consideració jurídica III:

“(...) En definitiva, se puede concluir que la normativa en materia de contratación

pública configura el acuerdo marco como un sistema de racionalización de la

contratación que puede concluirse para su utilización por parte de diversos

poderes adjudicadores, sin establecer ningún límite relativo al hecho de que

tenga que concluirse, necesariamente, por parte de una central de compras.

(...)”.

4.a.- Conveni de col·laboració o acord entre els poders adjudicadors interessats per encarregar a un d’ells la tramitació de l’acord marc

14


4.- REQUISITS PREVIS A LA TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC

NOTA: El contingut d’aquest acord seria traslladable a la resta de figures, especialment

a la del contracte cofinançat ja que en la central de compres caldrà adaptar-lo a la

pròpia naturalesa jurídica, tal i com més endavant es menciona.

Aquest acord és de rellevant importància ja que haurà de concretar les

condicions de l’encàrrec.

Entre d’altres, els ens, organismes o entitats del sector públic que hi intervinguin, la

designació de l’òrgan de contractació, l’àmbit objectiu i el règim jurídic aplicable a la

licitació conjunta –segons les entitats que intervinguin-, el percentatge de finançament

que assumeix cada ens, organisme o entitat que hi participi, si escau; i les condicions a

què es subjectaran els contractes que en resultin. La seva aprovació es farà d’acord

amb les normes de procediment administratiu comú (llei catalana 26/2010 i llei estatal

30/1992).

4.b.- Detectar les necessitats a satisfer amb l’acord marc

15


4.- REQUISITS PREVIS A LA TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC

Abans de licitar l’AM, cal que el poder adjudicador que el tramiti, tingui ple

coneixement de:

1.- quins són els poders adjudicadors que volen formar part de l’AM –a

aquests efectes cal recordar que, una vegada formalitzat l’AM, no es

podrà adherir cap altre poder adjudicador nou-.

2.- quines són les necessitats detectades de cada poder adjudicador i les

respectives previsions de despesa.

Una vegada es disposi d’aquesta informació, el poder adjudicador haurà de

confeccionar el Plec de clàusules administratives particulars i el Plec de

prescripcions tècniques particulars de l’AM.

16


5.- TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC

Per a la celebració de

l’acord marc es

seguiran les normes

generals per la

preparació dels

contractes de les

Administracions

Públiques fixades en

el llibre II, capítol I del

Títol I del TRLSCP. (Article 197.1 TRLSCP).

Particularitats d’un AM amb

varis poders adjudicadors

17


5.- TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC: particularitats

B.- Mesa de contractació:

Es pot preveure que cada poder adjudicador hi estigui representat (art 320 TRLSCP i

art 21 RD 817/2009, de 8.5 pel qual es desenvolupa, parcialment, la L30/2007, 30.10 –actual

TRLSCP-.

A.- Aprovació de l’AM pel poder adjudicador a qui la resta li ha encomanat aquesta

funció i publicació de la licitació als diaris oficials, segons escaigui (article 142

TRLSCP). En els PCAP de l’AM caldrà identificar els poders adjudicadors

que en formin part.

Possibilitat que els EELL creïn Juntes de Contractació en lloc de Mesa de

Contractació, DA 2a TRLSCP.

18


5.- TRAMITACIÓ DE L’ACORD MARC: particularitats

C.- Adjudicació: única per part de l’òrgan de contractació encarregat de la tramitació.

D.- Formalització

* única de l’AM per part de l’òrgan encarregat de la tramitació (Informe 5/2014, de

3.03.2014 de la JCCA de Aragó).

E.- Contractes derivats una vegada formalitzat l’AM, cada poder adjudicador –que sigui

part en l’AM- pot promoure el contracte derivat segons les seves necessitats amb

algun del/s contractista/es seleccionat/s en l’AM.

F.- Execució dels contractes derivats: Cada poder adjudicador serà qui farà el

seguiment del contracte derivat que hagi formalitzat i també serà a qui l’empresari

facturarà en cada cas.

* no única de l’AM cadascun dels poders adjudicadors formalitzaran amb el/s

empresari/s seleccionat/s el respectiu AM –en entendre que la

formalització, tot i que suposa la seva perfecció, és la reproducció dels termes

aprovats en l’adjudicació per l’òrgan competent-. Raons de practicitat i la

flexibilitat en el disseny que sembla presidir la regulació de la Directiva ho

possibilitarien.

19

1- CONCEPTE

Les centrals de contractació podran actuar adquirint subministraments i serveis per

altres òrgans de contractació, o adjudicant contractes o celebrant acords marc per

a la realització d’obres, subministraments o serveis destinats als mateixos (art 203.2

TRLSCP).

CENTRAL DE COMPRES

b) l’adjudicació de contractes públics o la celebració d’acords marc d’obres,

subministraments o serveis destinats a poders adjudicadors

Central de compres: poder adjudicador que realitza activitats de compra

centralitzades i, eventualment, activitats de compra auxiliars (art 2.1.16 Directiva)

Tipus d’activitats de compra centralitzades (art. 2.1.14 Directiva):

ROLS DE LES CENTRALS DE COMPRA (Comissió Europea, document treball SEC (2011)

1169, de 4.10.2011 i considerando 69 Directiva):

com a majoristes (adquireixen i els altres poders adjudicadors els hi compren a elles)

com a intermediàries (gestionen procediments d’adjudicació i contractes perquè altres

poders adjudicadors comprin a través d’elles) –veure considerant 69è i 37 Directiva, repartiment

responsabilitat-.

a) l’adquisició de subministraments i/o serveis destinats a poders adjudicadors;

activitats realitzades amb caràcter permanent

La central de compra actua per compte dels altres poders adjudicadors

beneficiaris i destinataris dels serveis o subministraments per a la qual s’hagi creat.

Per tant, es produeix una substitució de l’òrgan de contractació de la resta

d’entitats.

20

Quan es necessiti crear una estructura (a vegades, un òrgan) específica amb

caràcter de permanència. Poden tenir un caràcter especialitzat o sectorial en funció

del seu àmbit d’actuació o per a la contractació de subministraments, obres i serveis

de forma general.

CENTRAL DE COMPRES

2- QUAN RECÓRRER A LA CENTRAL DE COMPRES

Quan hi hagi la voluntat d’institucionalitzar acords de compra conjunta amb caràcter

de permanència i amb la finalitat de recòrrer a ells de manera recurrent (Comissió

Europea, document de treball sobre la normativa de contractació pública de la UE a les relacions entre

poders adjudicadors (cooperació sector públic), de 4.10, (SEC (2011) 1169 final) i Informe 5/2013, d’11.4,

de la Generalitat de Catalunya, consideració jurídica III).

Qui pot actuar com a central de compra? Tant els òrgans de contractació que ho

siguin d’un dels ens del sector públic, com el d’una entitat creada específicament

amb aquesta finalitat.


21

No és un sistema tancat pel que fa a la part “compradora” -a diferència d’un

acord marc amb varis poders adjudicadors-.

CENTRALS DE COMPRA

Per tant, es poden adherir nous poders adjudicadors beneficiaris dels serveis,

subministraments i obres articulats a través d’una central de compres.

QUI pot constituir una central de compres, en l’àmbit local:

Diputacions per

acord del Ple

(art 204.2 TRLSCP).

Consorcis i municipis (Informe 10/2011, de 27.10

i 10/2012, de 20.7, ambdós

de la JCCA Generalitat de

Catalunya).

Les associacions d’EELL també podran

crear centrals de contractació (DA 5a de la

Llei 7/1985, de 2.4, de Bases de Règim Local, en la

versió operada per la L27/2013, de 27.12, de

racionalització i sostenibilitat de l’Administració

Local).

4.a.- Detectar les necessitats a satisfer

22

CENTRALS DE COMPRA

4.- REQUISITS PREVIS A LA SEVA CREACIÓ

Fer una anàlisi prèvia del mercat, acotar les necessitats a cobrir, definir la idoneïtat

del seu objecte, dissenyar jurídicament la contractació a promoure, inclosa

l’eventual divisió en lots del seu objecte.

Els ens destinataris interessats hauran de formalitzar un acord previ d’adhesió a la

central de compres.

4.b.- Acord previ d’adhesió a la central de compres

L’adhesió tindrà per objecte establir les bases i condicions perquè els ens

interessats s’incorporin al sistema d’adquisició centralitzada de la central de

compres, tot mencionant els drets i obligacions que pertoqui a cada part.

23

CENTRALS DE COMPRA

4.- REQUISITS PREVIS A LA SEVA CREACIÓ

4.b.- Acord previ d’adhesió a la central de compres – continuació-

Resulta d’especial interès la consideració jurídica IV de l’informe 5/2010 JCCA Aragó

que, fent una interpretació de la DA 2.5a TRLSCP en relació amb l’article 47.2.h)

LRBRL, conclou que l’adhesió de les entitats locals a una central de

contractació provincial no suposa una encomana de gestió –i per tant, no

requereix necessàriament de l’aprovació pel Ple ni majoria qualificada- en entendre

que la dita adhesió és una tècnica de racionalització de la contractació que

assumeix, i a la què s’hi adhereix, l’entitat local corresponent.

L’aprovació de l’acord d’adhesió es subjectarà a les normes de procediment

administratiu comú (llei catalana 26/2010 i llei estatal 30/1992).

Criteri que es podria extrapolar als acords marc amb varis poders adjudicadors i,

fins i tot, al contracte cofinançat.

24

CENTRALS DE COMPRA

5.- TRAMITACIÓ PER PART DE LA CENTRAL DE COMPRA

Abans cal tenir present que la Directiva:

Fixa les bases per promoure centrals de compra i els atorga 2 rols diferents –

com a intermediària o com a majorista-.

Per tant, sembla que el disseny jurídic i la tramitació de la central de compra pot

ser múltiple en funció de com es desenvolupi la normativa interna.

Sempre amb respecte als principis de la contractació.

Article 37.2 Directiva preveu, entre d’altres,

“(…) el poder adjudicador interesado será responsable del cumplimiento de las obligaciones que le

impone la presente Directiva respecto de las partes de las que él mismo se encargue, como:

a) adjudicar un contrato mediante un sistema dinámico de adquisición que sea administrado por

una central de compras;

b) convocar una nueva licitación con arreglo a un acuerdo marco que haya sido celebrado por una

central de compras;

c) determinar, con arreglo al artículo 33, apartado 4, letras a) o b), cuál de los operadores

económicos parte en el acuerdo marco desempeñará una labor determinada en virtud de un

acuerdo marco que haya sido celebrado por una central de compras (…)”.

Preveu que les formes de comunicació dels procediments de contractació dirigits

per la central de compra seran electrònics (article 37.3 Directiva).

25

CENTRALS DE COMPRA


La central de compres pot promoure la contractació sense necessitat de

recórrer necessàriament a l’acord marc (obert, sistemes dinàmics de

contractació ...).

Ara bé, si la central de compres opta per l’acord marc; aquest:

en principi, hauria de ser amb un únic poder adjudicador

–és a dir, la pròpia central de compres-.

podria ser amb un o varis empresaris però

Motiu: perquè les parts en els acords marc només poden

ser les que originàriament el van aprovar.

26

CENTRALS DE COMPRA


B.- Mesa de contractació:

remissió al comentat per als acords marc amb varis poders adjudicadors

A.- Aprovació: La central de compra aprovarà l’AM i publicarà la seva licitació

als diaris oficials, segons escaigui (article 142 TRLSCP).

* No cal identificar els ens locals adherits (a

diferència de l’AM amb varis poders adjudicadors)

En els PCAP de l’AM * És imprescindible fixar el procediment d’adhesió

dels nous beneficiaris, el compromís d’aquests de

contractar amb proveïdors seleccionats i

procediment per comunicar les noves adhesions

al/s contractista/es (informe 5/2010, JCCA Aragó).

reflexió: quant a la composició de la mesa de les centrals de compra no sembla

lògic que hi estiguin representats els beneficiaris ja que aquests van canviant.

27

CENTRALS DE COMPRA


C.- Adjudicació: única per part de la central de compra.

D.- Formalització

* única de l’AM: de la central de compra amb el/s empresari/s seleccionat/s

E.- Contractes derivats: els ens adherits al sistema de contractació

centralitzada poden fer la sol·licitud de les seves necessitats a la central de

compra que hagi tramitat i formalitzat l’acord marc per tal que aquesta

procedeixi a la contractació derivada amb els operadors econòmics

seleccionats.

* no única de l’AM De l’informe 5/2014 JCCA Aragó sembla desprendre’s que les

centrals compra poden actuar en tot el procediment o bé fins a

l’adjudicació. Tanmateix i sobre la base que les parts originàries

de l’AM no es poden modificar (art 198.1 TRLSCP i 33.2

Directiva) semblaria coherent que fos la central de compra

l’única que pogués formalitzar l’acord marc (AM amb un únic

poder adjudicador).

28

1- CONCEPTE

L’article 109.5 TRLSCP i l’article 8 del RGLCAP’2001:

“Si el finançament del contracte ha de realitzar-se amb aportacions de diferent

procedència, encara que es tracti d’òrgans d’una mateixa administració pública, es

tramitarà un sol expedient per l’òrgan de contractació al que correspongui

l’adjudicació del contracte, havent-se d’acreditar en aquest la plena disponibilitat de

totes les aportacions i determinar-se l’ordre del seu abonament, amb inclusió d’una

garantia per a la seva efectivitat”.


És una figura jurídica que permet realitzar una contractació agregada però,

actualment, està regulada al marge dels sistemes de racionalització tècnica

de la contractació, previstes al TRLCSP.

Què s’entén per contracte cofinançat?

Tanmateix, també pretén aconseguir una reducció de costos, millorar l’eficiència i

l’eficàcia en agilitzar tràmits administratius. La Directiva regula el contractació conjunta esporàdica a l’article 38 inclòs en el

Títol II, Capítol II relatiu a les tècniques i instruments per a la contractació

electrònica i agregada.

Adreçat a satisfer necessitats específiques –concretes- i de forma ocasional.

29

2- CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I TRAMITACIÓ


Les Administracions públiques (l’art.109TRLSCP es troba recollit dins el Títol

I del Llibre II per a la “preparació dels contractes per les Administracions

Públiques”; per tant, no està expressament previst per als poders adjudicadors).

QUI POT FER ÚS DEL CONTRACTE COFINANÇAT?

Tanmateix, es podria plantejar, si més no, la possibilitat de fer-ho extensiu als

poders adjudicadors, tenint en compte:

l’informe 12/2012 de la JCCA de la Generalitat de

Catalunya preveu que “les contractacions

conjuntes, expressament previstes i regulades en

diversos documents comunitaris (...) són

conformes amb els principis del dret comunitari en

matèria de contractació pública, sempre que la

seva articulació es dugui a terme respectant les

disposicions contingudes en aquella normativa”.

Article 38 Directiva preveu

la possibilitat de realitzar la

“contractació conjunta

esporàdica entre diferents

poders adjudicadors”–no

només limitant-ho a les

AAPP-.

30



La tramitació, l’adjudicació i la formalització del contracte es durà a terme

només per un ÚNIC ÒRGAN DE CONTRACTACIÓ.

La resta d’administracions li hauran d’haver encarregat, prèviament,

aquesta funció mitjançant el corresponent CONVENI PREVI.

EXPEDIENT ÚNIC

Remissió al conveni o acord previ vist per als acors marc

amb varis poders adjudicadors.

A l’expedient ha de quedar acreditada la disponibilitat de

totes les aportacions de cada entitat.

MESA DE CONTRACTACIÓ pot estar integrada per membres dels altres ens.

El pagament del preu es farà de conformitat amb el previst

en el TRLSCP, resultant indiferent si la facturació

s’efectúa o no de forma separada per cada part de la

prestació del contracte.

31



ADJUDICACIÓ I FORMALITZACIÓ úniques per l’òrgan tramitador

Formalització única: problemes pràctics i difícil control de l’execució per

part de l’entitat que tramita la contractació cofinançada.

Seria possible la formalització no única? Art 38.2 Directiva “cuando un procedimiento

de contratación no se desarrolle en su totalidad en nombre y por cuenta de los poderes

adjudicadores interesados, éstos sólo tendrán responsabilidad conjunta por aquellas partes

que se hayan llevado a cabo conjuntamente. Cada poder adjudicador será único responsable

del cumplimiento de sus obligaciones derivadas de la presente Directiva con respecto a la

partes que lleve a cabo en su propio nombre y por cuenta propia”.

*Considerant 71 Directiva reconeix que la contractació conjunta pot adoptar múltiples

formes, que van des de la contractació coordinada mitjançant la preparació de prescripcions

tècniques comuns i que cada poder adjudicador faci el procediment de contractació

independent; fins a promoure un procediment de contractació conjunt.

*Doctrinalment també s’ha reconegut que quan un sol poder adjudicador dirigeixi els

procediments de contractació en totes les seves fases, aquell poder adjudicador serà l’únic

responsable. Quan varis poders adjudicadors hi participin, cadscun d’ells serà responsable del

seu compliment en les etapes de les què s’ocupi (“La cuarta generación de Directivas de la Unión

Europea sobre contratos públicos”, José Ma. Gimeno Feliu i Miguel Ángel Bernal Blay, Revista “Observatorio

de contratos públicos 2012”, Capítol III, Editorial Aranzadi, 2013.)

32



PRÒRROGA, MODIFICACIÓ I, SI ESCAU, RESOLUCIÓ

En principi les haurà d’aprovar l’ens que hagi formalitzat l’expedient de

contracte cofinançat.

Pel que fa a la modificació contractual resulta interessant l’informe 4/2014, de 22

de gener de la JCCA d’Aragó que, en la consideració IV, preveu:

“Mayores problemas plantea, a juicio de esta Junta, la previsión de una modificación

asociada a la “baja” de uno, o varios, de los municipios cofinanciadores. (...) La baja

voluntaria de un municipio del contrato, o el incumplimiento de sus obligaciones

de pago, no pueden considerarse supuestos a incluir como causas de

modificación previstas, pues en un caso se quebraría uno de los presupuestos

básicos para la existencia y pervivencia de un contrato (su adecuada financiación) y en

el otro nos encontraríamos ante un supuesto de incumplimiento de la obligación legal

de pago (artículo 216 TRSLCSP) con las consecuencias previstas en la norma

(suspensión o resolución del contrato con el resarcimiento de los perjuicios ocasionados

al contratista). Será el convenio o protocolo de actuación, y en los pliegos de la

licitación, donde se podrán prever los supuestos y consecuencias jurídicas que

se consideren convenientes para garantizar la correcta ejecución del contrato y

su continuidad.”

1) Flexibilitat en el disseny jurídic de les contractacions i licitacions conjuntes entre varis poders adjudicadors.

33

CONCLUSIONS

Deguda a l’escassa regulació normativa per articular-les.

Seran vàlids tots els dissenys en la mesura que respectin els principis rectors de la contractació pública, com són, bàsicament, la no discriminació, la lliure concurrència, la transparència i la igualtat de tracte.

Anàlisi casuístic del disseny jurídic més idoni en funció de les circumstàncies i necessitats que concorrin en cada cas.

Especial rellevància dels acords/encàrrecs previs dels diferents poders adjudicadors, els quals:

a.- han de dissenyar el sistema de contractació conjunta escollit.

b.- aquests acords previs no suposen una encomana de gestió (Informe 5/2010, de 14.4, JCCA Aragó)

34

CONCLUSIONS

2) La Directiva, aprovada el 26.2.2014, és una mostra clara de la marcada tendència a l’agregació de la demanda per part de poders adjudicadors.

Permet obtenir economies d’escala, reducció de preus i de les despeses de transacció i millorar i professionalitzar la gestió de la contractació en termes d’eficiència i d’eficàcia.

Tanmateix, l’agregació i la centralització han de controlar-se per evitar una excessiva concentració de poder adquisitiu i evitar pràctiques col·lusòries.

als efectes de preservar la competència efectiva, la

transparència així com possibilitar l’accés al mercat de

les pimes.

35

CONCLUSIONS

3) De l’anàlisi efectuada es pot concloure:

3.1.- ACORD MARC AMB VARIS PODERS ADJUDICADORS

És la figura més adequada quan es pretén licitar una obra, servei o subministrament de manera esporàdica i, especialment, idònia en subministraments o serveis de tracte successiu.

No s’admet l’adhesió ulterior de cap altre poder adjudicador que no hagi format part originàriament en l’acord marc.

3.2.- CENTRAL DE COMPRA

Obeeix a la voluntat d’institucionalitzar els acords de compra conjunts amb la finalitat de recórrer a ells de manera recurrent i amb caràcter de permanència i sistemàtica.

S'adreça a la compra de grans quantitats i permet que

diferents poders adjudicadors es vagin adherint a la central,

previ acord d’adhesió.

36

CONCLUSIONS

3) De l’anàlisi efectuada es pot concloure:

3.3.- CONTRACTE COFINANÇAT

Dóna resposta a una necessitat concreta, específica i comuna de vàries administracions que els permetrà optimitzar recursos administratius i finançar, cadascuna d’elles, la part que acordin prèviament. Té caràcter ocasional.

Per tant, els poders adjudicadors hauran de valorar en cada cas quin és el sistema de licitació i contractació conjunt més idoni en funció de:

les característiques i finalitats de cadascun d’ells,

les circumstàncies i necessitats a satisfer en cada cas.

37

MOLTES GRÀCIES

la contractaciÓ conjunta en el sector...

Documents