la comissió va protagonitzar el moment més emotiu de la ... · hem de tindre com a entitat. els...

www.lacomi.org

La Comissió informa: Activitats d’estiuJuliol-Setembre 2016 // Núm. 79 // Any XXI

Senyera de cintes per la DiadaLa Comissió va protagonitzar

el moment més emotiu de la celebració

PortadaPublicitat

SumariPublicitatEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatNotícies de Canovelles

PublicitatCalaix de sastre

PublicitatCoses del camp

PublicitatAstronomia a l’abast

PublicitatEspurnes d’una vida

Publicitat Secció d’estudis

MeteorologiaPublicitat

PlantesPublicitat

Toc d’humorPublicitat

Poesia de ma terraPublicitat

Fisioteràpia al teu abastPublicitat

Natura i bellesaPublicitat

Per pixar-se de riurePublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Moments dolçosPublicitat

Calaix de la CiènciaPublicitat

Seccions de l’entitatPublicitat

AgendaPublicitat

1 2 345 6 7-1112131415 16 1718192021222324-252627282930 31 323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48

Comissió sant antoni abat JaViER gaRCía

imma lloREt

JosEP many

anna aguayo

XaViER alonso

maRina CastEllà

laia CaldERon

toni CaldERon

GLÒRIA Cot gEmma duRan

Pau gaRCía

Eulàlia gisPERt

tEREsa gomà

Rosa gRataCós JoRdi lloREda

anita miRallEs

m.glÒRia Puig

XaViER PuJadas

EstER PuJol

maRia sánChEz

ERiC REsina

anna fonoyEt

EditaDirector

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

Sumari 3

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 696 21 69 22

apartat correuS 196 - 08420 [email protected]

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

Arriba la tardor i, com a les escoles, comencem un nou curs a la Comissió Sant Antoni Abat de Canovelles. Hem deixat enrere aquest calorós estiu, hem guardat el banyador i la tovallola de la platja i ara toca posar-se mans a la obra.

Tornem a posar en marxa les activitats de l’associació amb moltes ganes i il·lusió. Aquest nou curs tenim la il·lusió de fer nous amics, de que s’uneixin nous companys a la Comissió i poder créixer en quantitat i en qualitat. La nostra il·lusió és potenciar aquesta entitat al màxim, i ara per ara, amb els que som no tenim prou forces per aconseguir-ho.

Per això necessitem nous companys que s’uneixin en aquest projecte. És un projecte pensat i decidit. S’esdevindran nous mètodes i noves actuacions que ens ajudaran a aconseguir la força que hem de tindre com a entitat.

Els resultats que esperem assolir només els obtindrem amb un augment del nostre equip humà: sigui quin sigui. La Comissió té una varietat de seccions en les que qui vulgui pot participar i gaudir-ne: des de diferents tipus de dansa, com la de bastons o el ball de gitanes, dos grups teatrals, un centre excursionista, etc.

A més, som una entitat molt vinculada a les festivitats locals i també de la nostra terra, sempre posant el nostre gra de

sorra, com fem per l’Aplec, per la Festa Major i també a la Diada de Catalunya, etc.

Volem, com es va comentar amb els assistents durant l’assemblea del passat mes de juny, potencia la nostra entitat. I començarem a posar-ho en pràctica el proper 16 d’octubre, en la celebració de Sant Galderic, el patró dels pagesos catalans. La nostra intenció és recuperar l’esperit de la primera carnada de germanor. Aquella “festa” celebrada al bosc de Can Valls, a prop de la Font de Fangues que tots nosaltres vàrem protagonitzar, fou un moment de reflexió local molt important. Els que hi vàrem ser, vam ser participis d’una nova vida social... en “Milio” ens va fer un parlament que ens va posar ”les piles” a tothom.

Per aquest motiu, la junta ha decidit agrair la col·laboració dels nostres socis i els convidem a que hi participin, perquè aquesta es una de les nostres festes mes importants.

Com també el proper 31 d’octubre, celebrarem la Castanyada, amb propostes noves i amb un únic objectiu, que el soci i tots els acompanyants ho gaudeixin.

No us ho penseu més, veniu, feu-nos costat, perquè tot el que fem es per vosaltres.

https://twitter.com/gentlacomi

5Editorial

Festa major Canovelles

Vermut Solidari

El passat i calorós dissabte 23 de juliol la Comissió Sant Antoni Abat de Canovelles va participar al Vermut Solidari juntament amb altres associacions del municipi. La Comissió va presentar 500 unitats d’una exquisida tapa que consistia en una base de pa amb pernil dolç, pinya i oliva negra. A més, la tapa estava decorada amb un escuradents amb una senyera.

Just abans del començament del vermut, la Colla de Ball de Bastons va delectar el públic present a la Plaça de la Joventut amb una gran actuació.

La recaptació del Vermut Solidari va anar destinat a l’entitat local Betesda.

Cercavila nocturna “Anem al concert del parc”

La passada nit del diumenge 24 de juliol, la Barretina Jove va protagonitzar, juntament amb la Colla de Diables, la cercavila nocturna “Anem al concert del parc”. L’acte va consistir en una disco mòbil per animar l’ambient de la Festa Major de Canovelles.

Diada de Catalunya

Com cada any, l’11 de setembre es va realitzar l’ofrena floral a l’alzina centenària de Canovelles. Per part de la Comissió Sant Antoni Abat, l’ofrena la

van fer en Jordi Rubio i la Nuri Marsal.

Després de l’ofrena la Colla de Ball de Bastons va ballar tres peces diferents a la plaça de l’Ajuntament. Acte seguit, la Colla de Ball de Gitanes va delectar el públic amb el moment més emblemàtic de la Diada: el ball de cintes

Canovelles

Canovelles

Canovelles

7La Comissió informa || Text: Javier García

8

representant una senyera. A més, van convidar a tothom a participar una gran ballada de sardanes. Va ser tot un èxit!

Colla Bastonera a Granollers

A més de la participació a la Festa Major de Canovelles, la Colla de Ball de Bastons va participar amb una ballada la passada tarda del dissabte 27 d’agost a la Festa Major de Granollers. L’actuació va tenir lloc a la Porxada, sota l’atenta mirada dels centenars d’assistents a la ballada.

Balls de gitanes

Després d’un estiu molt tranquil, els components de la Cola de Ball de Gitanes van tornar a enfundar-se el vestit de ball per a realitzar l’actuació més emblemàtica de la Diada de Catalunya: el ball de cintes representant la senyera. Ara la Colla de Ball de Gitanes ha tornat a la rutina dels assajos amb molta il·lusió preparant les ballades que els espera aquesta tardor.

Diada de Catalunya

Diada de Catalunya

Diada de Catalunya

Diada de Catalunya

La Comissió informa

Teatre

El Grup de Teatre l’Aplec

Els assajos del Grup de Teatre l’Aplec ja s’han posat en marxa. Sota la direcció i d’Eric Resina, el proper dia 6 de novembre a les 18h es representarà BANG! Sinopsis:

Resulta que el meu pare i la meva mare, el Salvador (Rafa) i la Maite (Teresa), s’acaben de divorciar, perquè al meu pare li encanta jugar amb l’Àngela (Pau), la seva secretària, al teto, que és un joc de taula molt divertit, segons el meu pare, i les amigues de la meva mare, la Sònia (Eric), la Teodora (Consol) i la germana estranya de la Teodora, la Ivonne (Rober), han decidit passar un fantàstic cap de setmana juntes en un balneari anomenat Quelejos, un balneari on hi treballa un home molt estrany, per cert… Agustín (Justo), crec que es diu…, és igual, amb tant mala sort que el meu pare i l’Àngela han decidit anar-hi també el mateix cap de setmana i, és clar, un no podia faltar. Per cert, em dic Saül (Albert), puc explicar-te què va passar després?

Cia. Cumulonimbus

S’estan polint els últims detalls de l’obra de la Cia. Cumulonimbus 2x1, dos homes i un tacó, que es representaran l’Eric Resina i en Ro Degiovanni el proper 20 de novembre a les 18h a Can Palots. És la primera obra d’en Ro Degiovianni com a director de la companyia teatral. Aquesta obra ens oferirà escenes absurdament divertides

amb personatges còmics i molt surrealistes. Monòlegs, playbacks i molt més en aquesta comèdia de creació pròpia que pretén innovar. Anima’t a passar una tarda divertida!

Els Pastorets de Canovelles

L’adaptació teatral de l’obra de Josep Maria Folch i Torres ja s’ha posat en marxa per tornar-nos a deixar bocabadats els dies 26 de desembre de 2016, 7 i 8 de gener de 2017 a l’Auditori Can Palots de Canovelles. Aquesta serà la primera obra de Pastorets dirigida per Víctor Mejías. En Víctor és director de curtmetratges i està estudiant llargmetratge actualment. Ha dirigit tres obres i vol aprendre a dirigir grans produccions com la nostra.

L’any passat, sota la direcció d’en Marc Bachiller, ara coordinador, els Pastorets de Canovelles va tenir molt d’èxit, l’avala un públic de 630 persones en només tres dies. De ben segur que

9La Comissió informa

10

aquesta obra tornarà a sorprendre amb un gran joc d’il·luminació, música i vestuari, acompanyat d’unes actuacions impecables per parts dels actors. No us ho podeu perdre!

Secció Excursionista

El diumenge 19 de juny teníem previst realitzar la Travessa Núria-Thuès, però una avaria en el cremallera de Ribes va provocar que haguéssim d’endarrerir la sortida de la mateixa una hora. Per aquest motiu, i després d’ascendir fins al coll de Noucreus, es va decidir modificar el recorregut i canviar el destí de la nostra travessa per acabar a Vallter, resseguint el sender GR11.

Durant l’ascensió vam anar acompanyats dels participants d’una cursa de muntanya, marmotes i algun isard curiós. Arribant al coll, la boira i una enfarinada de la nit anterior, decoraven un paisatge més semblant a l’hivern que a l’estiu que estàvem a punt d’encetar. Després de la foto de família, que no vam allargar per les baixes temperatures, vam seguir la ruta fins la cabana situada després del coll de Tirapits, on ens vam retrobar amb

Travessa Núria-Vallter / Anna Fonoyet





el sol i vam poder fer un mos. A partir d’aquí, tot baixada. Vam dinar passat el coll de la Marrana. Ja només quedava arribar fins al refugi d’Ulldeter i fins la carretera on ens esperava l’autocar. Aquest cop no tocava anar a Thuès, s’haurà d’intentar més endavant.

I l’últim dia abans de les vacances d’estiu, tocava per tercer any consecutiu fer una caminada nocturna familiar.

Enguany una cinquantena de nens i adults ens vam trobar la nit del 15 de juliol per fer una circular de Puiggraciós al Clascar. La ruta que va comptar amb trams de corriol i de pista va ser entretinguda i es va gaudir d’una temperatura molt més agradable que l’any anterior on es va passar més calor. Va ser un goig veure tanta quitxalla gaudint amb els frontals d’una caminada en família.

Al final de la caminada es va acabar amb el sopar en grup i les begudes aportades per l’entitat.


Puiggraciós / Rosa M. Cáceres




11

A continuació teniu el recull de notícies de Canovelles del darrer trimestre que han estat publicades als mitjans de comunicació més destacats de la nostra comarca.

Nació Granollers (www.naciodigital.cat/naciogranollers)

5 de juliol “Els Mossos localitzen una nau industrial a Canovelles amb deu motos i un cotxe robats”

24 de maig “Més d’un miler de participants a la Cursa-Marxa solidària Candela a Canovelles”

Vallès Oriental Televisió (votv.cat)

15 de setembre “Tot a punt per la IV Ruta de Tapes de Canovelles”

12 de setembre “25 entitats participen a la Diada de Catalunya de Canovelles”

9 de setembre “Una 20a de joves dibuixen el futur d’El Local de Canovelles”

El 9 nou (el9nou.cat)

13 de setembre “La falta de manteniment ‘apaga’ semàfors de la ronda a Canovelles”

17 de setembre “Canovelles acull un casal amb 70 infants en risc d’exclusió social”

8 d’agost Un total de 70 infants participen aquest mes d’agost al casal que l’entitat REIR, juntament amb la Fundació Probitas de l’empresa Grifols, organitza a Canovelles per a infants en risc d’exclusió derivats de Serveis Socials del municipi.

“El desfibril·lador del camp del Canovelles permet reanimar un noi que pateix una aturada cardíaca”

Notícies de Canovelles || Gemma Duran

QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES13

En Joan baixava cada dia de prop del Montseny, amb el tren de les 8. Semblava que tot sol. Només ho semblava. Tenia 13 anys i enteniment indefinit. S’havia aixecat molt d’hora i, sense ganes, s’havia passat la tovallola per la cara, el sabó per les mans i la pinta pel cap. La mare l’havia acompanyat a l’estació i li havia recordat les parades que faria el tren fins a arribar al poble de l’escola. Allà, una mestra l’esperaria per anar-hi plegats. Durant el trajecte, la Maria, una veïna, d’amagat, no havia tret els ulls de sobre en Joan. Aquest era el tracte amistós establert amb la mare. Per un cúmul de circumstàncies, que no vénen al cas, tota la vida la Maria es veuria obligada a “vigilar” en Joan. Perquè ell havia nascut de pressa i a deshora, i no se sabia gaire què li passava. Polaritzava la vida psíquica envers el món interior, trencava el contacte amb la realitat i sentia un desinterès generalitzat cap al món exterior.

Així les coses, en Joan arribava a la porta de l’escola i no s’esperava, empentava tothom qui trobava al davant, pujava els graons de l’escala de quatre en quatre i es plantava davant la porta de la classe. Els seus ulls blaus buscaven amb avidesa els teus i entrava sense dir res si no era proferint algun so gutural difícil de comprendre. Tirava la cartera damunt el pupitre i corria a posar-se la bata, que despenjava d’una revolada i que més d’un cop havia estripat de mala manera.

Te les havies de veure amb aquell adolescent, tu que prou feina tenies amb tu. Tenies vint i pocs anys, no t’havien ensenyat com s’eduquen els nens, duies un títol a la butxaca que et capacitava per transmetre el que sovint a desgrat havies après, però no per educar. I en Joan feia de les seves.

S’asseia de gairell, estirava els cabells de la nena que tenia a davant i que, pacient i comprensiva ella, no li deia res, se’l mirava i, com a molt, li recriminava “no, això no, Joan, que no seré amiga teva”. Llevat d’un noiet que les hi tenia jurades, els companys, i per damunt de tot les companyes, li aguantaven pràcticament qualsevol cosa, l’ajudaven i assajaven amb ell els instints materns i els paterns. En aquella classe de quart de primària, tal volta es trigava a resoldre un exercici de matemàtiques, a aprendre que no és el mateix una papallona que una libèl·lula i que, sovint, els verbs ens fan la mala jugada de ser irregulars..., però es guanyava en humanitat i en sentiment envers aquell noiet “diferent, autista”. Tothom a l’escola semblava que ho tenia clar, que la teràpia que calia aplicar deia que un cas com aquell havia de conviure amb els altres nois i noies com un més i que no havia de créixer aïllat amb d’altres com ell. No era fàcil per a nosaltres. Sovint, en Joan s’aixecava de la cadira, corria per la classe, prenia el llapis als companys, els donava cops i puntades de peu. I el que més fàstic feia: escopia. Escopia a la cara d’aquells que sols cometien el “pecat” de tractar-lo amb indiferència. Hi havia dies que l’adult que en tenia cura acabava esgotat i derrotat, sense forces per continuar. I fou en un d’aquests moments, en què es perden els estreps, en què et posaries a plorar, que tu, que no havies aixecat mai, mai, la mà a ningú, li donares una bufetada, fluixa, sí, però una bufetada al cap i a la fi. Aquella nit no pogueres dormir. I la següent, tampoc. Tot plegat, tot aquest escrit és una bajanada, sense suc ni bruc, fet en hores baixes, perquè de vegades els déus no volen saber res de nosaltres i ens roben fins i tot les paraules i com tractar-les.

Calaix de sastre || Eulàlia Gispert

EN JOAN15

El Kamut prové originàriament de l’Egipte i és una antiga varietat de blat i carregada d’excel·lents propietats nutricionals. Una de les més importants, l’enorme quantitat d’energia que proporciona.

Hi ha moltes llegendes sobre l’origen del Kamut i de com va arribar als Estats Units. La més curiosa explica que el van trobar en una tomba egípcia, però el més probable és que senzillament algú en trobés en un mercat i l’enviés als Estats Units, on va arribar l’any 49 i es va conrear. Aquest tipus de blat no es va fer popular fins a finals dels 80 i principis dels 90. El més interessant d’aquest gra és que és el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid i no produeix al·lèrgies com el blat actual. Els intolerants al blat potser el toleraran millor: els celíacs no el poden consumir perquè conté gluten.

És un gra especialment resistent a las plagues, el que permet el seu conreu ecològic sense dificultats. El gra té una proporció d’aigua menor que el blat convencional, el que explica la seva resistència als insectes i que sigui molt difícil que es faci malbé. Això també explica que perdi menys nutrients des que es conrea fins que es consumeix.

El cert és que amb el blat kamut tot són avantatges: d’entrada és més dolç que el blat convencional, característica que el fa més agradable al paladar. També té una elevada quantitat de minerals, en especial de seleni, zinc i magnesi. El seleni, combinat amb la vitamina E que conté, produeix un important efecte antioxidant (es calcula que un 30% per més que el blat comú); això és important en cas de problemes cardiovasculars

i de colesterol. És ric en lisina, un aminoàcid que escasseja en la resta de cereals. També és especialment ric en hidrats de carboni complexos que aporten molta energia.

No té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat.

Si sou especialment sensibles al blat convencional però no celíacs, aquest gra pot ser una bona solució perquè pugueu tornar a gaudir del bon gust del pa, les bases de pizzes, la pasta, les galetes i altres productes similars. Segons estudis efectuats per l’Associació Internacional d’ Al·lèrgies Alimentàries, amb 4.500 pacients hipersensibles i al·lèrgics al gluten de blat, es va demostrar que un 70 % experimentaven una reacció nul·la o gairebé nul·la menjant Kamut, malgrat que la seva proporció de gluten és elevada.

Per aquells esportistes interessats en millorar el seu rendiment el Kamut també és una bona solució molt més efectiva i raonable des del punt de vista nutricional que menjar-se un plat de pasta hores abans d’una prova.

Font: Montse Reus (nutricionista)

EL KAMUT17Coses del camp || Xavier Pujadas

LES NITS DE TARDOR

El passat dijous dia 9 de de setembre, va sortir, amb èxit, cap a l’espai, la nau OSIRIS-REX en direcció a l’asteroide Bennu. La missió d’aquesta nau és la recollida de mostres de l’asteroide. La missió OSIRIS-REX serà la primera missió que la nau dels EEUU portarà mostres del asteroide a la terra, en el any 2023, i serà la mostra més gran que vindrà de l’espai des de l’època dels Apol·lo.

L’objectiu d’aquesta missió serà la de tractar d’ajudar als científics a investigar com es varen formar els planetes i com va començar la vida, així com millorar la nostra comprensió vers els asteroides que podrien impactar contra el nostre planeta Terra. L’equip científic està buscant una cosa excepcional. Això vol dir, que seria ideal que la mostra procedís d’una regió en la que s’hi puguin trobar components bàsics de la vida. Per això, i per identificar aquestes regions, l’equip del OSIRIS-REX ha equipat a la nau amb un instrumental que mesurarà les signatures espectrals dels components mineralògics i moleculars de Bennu. L’instrumental que porten és conegut com OVIRS (espectrògraf visible e infraroig), aquest instrument mesurarà la llum visible e infraroja reflectida i emesa per l’asteroide i dividirà la llum en les seves diferents longituds d’ona, de la mateixa manera que un prisma

divideix la llum del sol en el arc de sant Martí.

L’investigador principal de la missió, el Dr. Dante Lauretta, diu que la OVIRS, és clau per buscar compostos orgànics a Bennu. En particular confiaran en ella per trobar les àrees de Bennu amb molècules orgàniques per identificar possibles llocs de mostreig d’alt valor per la ciència, així com la composició general de l’asteroide.

OVIRS treballarà conjuntament amb altres instruments de la nau, com ara l’OTES, Espectròmetre d’Emissió Tèrmica. Això permetrà que l’equip científic pugui mapejar l’asteroide en un rang de longituds d’ona que son més interesants pels científics que busquen productes orgànics i aigua, i els ajudarà a seleccionar el millor lloc possible per recollir les mostres.

En els espectres visibles e infraroig, els minerals i altres materials, tenen signatures úniques com si fossin petjades dactilars. Aquestes signatures o petjades dactilars permeten als científics identificar diferents materials orgànics, així com carbonats, silicats i aigua absorbida, a la superfície del asteroide. Aquestes dades permetran fer un mapa de la quantitat relativa dels diferents materials que hi puguin haver sobre la superfície del asteroide.

Astronomia a l’abast || Jordi Lloreda 19

EL TORRENT DE PRULLANS

El magnetisme de Prullans no rau en ser de la Cerdanya, comarca de gran bellesa sens dubte, sinó en la unió de circumstàncies naturals que el fan excepcional i el seu torrent espectacular, tan important com el Pirineu que l’empara i aixopluga obligant a passar d’esquitllada el vent del nord. Abraçat per la Serra del Cadí al sud, formen les dues serralades gegant verger regat generosament pel riu Segre.

No digueu que no és un privilegi haver nascut aquí, per més inri al costat del torrent: no tothom s’ha beneficiat abans d’obrir els ulls del so agrest d’un saltant d’aigua. Jo sí.

El balcó de l’habitació de matrimoni, on ma mare va donar a llum, es miralla al torrent. El mormoleig silvestre s’esmuny per tota la casa. No és d’estranyar que la meva vida hagi estat un etern enamorament de la muntanya i del riu. No hi ha una sense l’altre. Fa dies les noces d’una filla del meu cosí em dugueren a la Seu d’Urgell ,de tornada ,un prec al meu fill: “Passa per Prullans, em faràs una fotografia en el torrent” Quin plaer pels ulls i goig inqüestionable. L’han enjardinat, ha perdut el toc rústec selvàtic, l’olor de molsa, el perfum de romaní, la bellesa de boix, la delicadesa

de viola.

Segueix la capçalera del barranc retallant el cel de Prullans, blau, blau pur, brillant, cristal·lí, un núvol blanc, blanc com la neu que cau a l’hivern trencant la uniformitat celeste.

Palplantada, absorta, paralitzada, gaudint d’aquells moments idíl·lics, en Jordi trenca l’encanteri, romandria allà qui sap l’estona davant del quadre on es confon realitat e imaginació. Fer-se gran comporta il·luminar la foscor, descobrir els colors ,el vol de la papallona que escull la rosa, aguditzar l’oïda per encandilar-se amb el cant d’un ocell, contemplar la tempesta per comprovar la petitesa humana, gaudir del silenci per saber qui som.

La vellesa no té futur, passat optimista escollit per sentir emoció, reviure moments que fan bategar el cor amb la força de la joventut. El lent i cançoner pas és per poder enlairar els ulls cercant pau i benestar, deixant de banda pedres, solcs, entrebancs. La vida que ens queda és valuosa si la visc amb optimisme. Us desitjo moltes nits estrellades, moltes sortides i postes de sol, moltes abraçades i petons. Estimar mai no fa mal, el que surt del cor és beneficiós per un mateix, regala felicitat.

Espurnes d’una vida || Glòria Puig 21

23

EL MONESTIR DE PEDRALBES (V):EL PATRIMONI DOCUMENTAL DE CATALUNYA

La documentació és essencial per explicar

l’administració d’un govern, ja que en reflecteix

el funcionament i la gestió de les seves

funcions. Per això, els arxius representen una

vàlua en el sentit estratègic, de coneixement i

d’investigació. La documentació (no només els

arxius administratius, sinó també la documentació

privada que mostra la societat de l’època) té

una importància administrativa i legal de primer

ordre i amb el pas del temps esdevé de gran valor

informatiu i carismàtic per a les investigacions

històriques. En els conflictes bèl·lics, igual que

el patrimoni històric i artístic, els arxius són la

memòria històrica d’un país i la seva identitat, per

la qual cosa recuperar-los i destruir-los, respon a

interessos de la lògica política del moment.

Ja des de 1907, la Diputació Provincial de

Barcelona va intentar crear un Arxiu General de

Catalunya amb la tasca precedent i enfortidora

de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant la Segona

República, la Generalitat de Catalunya va iniciar

un procés de millora en relació amb l’organització

dels arxius catalans, procés truncat per l’esclat

de la Guerra i que va trastocar el mecanisme de

planificació.

Així doncs, el Servei d’Arxius del SPHAC (Servei

de Patrimoni Històric, Artístic i Científic) va formar

la xarxa de protecció d’arxius en un inici a les

ciutats caps de vegueries i altres poblacions

que havien anat aplegant documentació de

diferents arxius. Es va establir que Barcelona

concentrés el fons del mateix municipi, així

com els arxius municipals i particulars de les

poblacions veïnes que s’anaven custodiant. Per

garantir el manteniment del patrimoni documental,

i sobretot dels arxius històrics, es va comptar

amb l’Oficina de Restauració, Relligatge i

Reproducció de Fotografia de Documents i la

Bibliografia Històrica. En un primer moment, els

edificis destinats al Servei d’Arxius van ser el

Palau Episcopal, passant per la Casa del Retir i de

l’Esperança, com també per cases particulars o la

Casa de l’Ardiaca.

En aquells moments, els dipòsits generals a part

de Barcelona també se situaren a Lleida, Tortosa,

Cervera, Manresa, Reus, Tarragona, Poblet, Vic,

Girona, Ripoll i Viladrau. D’altra banda, hi havia

indrets amb patrimoni documental suficientment

protegit i amb garanties de salvaguarda que es

va decidir mantenir a la mateixa població; com

és el cas d’Olot, Cardona, Sabadell, Terrassa,

Palamós, i Montserrat. Així mateix, es va procurar

inventariar tota la documentació recollida.

L’avenç del conflicte i l’agreujament dels

esdeveniments al centre de Barcelona, a la

primavera del 1938, va motivar la presa de

mesures extremes per evitar la pèrdua de la

riquesa documental. Els bombardejos a la ciutat

posaven en perill les seus dels dipòsits, raó per la

qual van ser traslladats al monestir de Pedralbes.

A tall d’exemple, pocs mesos després, a l’octubre

del mateix any, la Casa del Retir i de l’Esperança

van ser bombardejades.

Al Monestir de Pedralbes, s’hi va dur a terme

la tasca de dibuixar plànols de l’edifici amb

la localització dels arxius: a la sala capitular,

la infermeria, el refetor i el cor baix. El dia de

l’arribada de les tropes franquistes a Tarragona,

15 de gener del 1939, Negrín visitava el monestir

i s’interessava per les mesures adoptades per

a conservar-lo: la capella tenia bigues al sostre

apuntalades i a la part superior del forjat s’hi havia

col·locat catifes enrotllades amb la finalitat de

protegir el fons davant un bombardeig i la caiguda

de material constructiu.

Fragments extrets de: AIXALÀ, C. i RAMOS, J. Monestir de Pedralbes. República, guerra i patrimoni. Ajuntament de Barcelona, 2015.

Secció d’estudis || Marina Castellà

24

Estiu meteorològic 2016 Juny, juliol i agost

JUNY SEC (26 mm) i TEMPERATURES NORMALS (-0,28 ºC)

La situació meteorològica ha estat caracteritzada, tal com s’ha produït en els darrers mesos, per un desplaçament cap al sud del corrent en jet -vent de l’oest en altura-. Aquesta situació es va traduir en una anomalia negativa, de la segona quinzena, de -1,08 ºC.

La presència d’aire fred en altura ha afavorit d’una banda, que la temperatura es mantingués a ratlla al llarg del mes, i de l’altra, un caràcter tempestuós de la precipitació, però solament amb un episodi destacable, entre el 17 i 18 de juny vam tenir la precipitació més elevada d’aquest estiu.

JULIOL MOLT SEC (5 mm) i CÀLID (0,61 ºC)

El mes de juliol ha estat caracteritzat per un predomini de la massa d’aire subtropical que ha provocat una temperatura per damunt dels valors normals. Malgrat la presència quasi continuada d’aquesta massa, el desplaçament de l’anticicló atlàntic al

nord de la seva ubicació habitual, ha comportat a les nostres contrades un lleuger flux del nord que ha mantingut a ratlla la temperatura i no s’han produït grans calorades; malgrat això l’anomalia tèrmica de la primera quinzena va estar de 1,40 ºC superior a la mitjana històrica.

Després de set anys, hem tornat a patir un estiu molt sec, però amb temperatures normals. Concretament la pluja ha estat un 62% inferior a la mitjana històrica i l’anomalia tèrmica ha esta de 0,18 ºC.

Si observem les dades acumulades de l’any, cal assenyalar que a finals d’agost hem tingut un dèficit hídric del 23% i les temperatures mitjanes han estat 0,31 ºC superiors al mateix període històric. Per tant el 2016 manifesta sequera i normalitat termomètrica.

UN ESTIU SEC. TORNA LA POR A LA SEQUERA!

PEL JULIOL, NI DONA NI CARAGOL

Meteorologia || Toni Calderon

25Meteorologia || Toni Calderon (Observatori meteorològic de Can Pastor)

AGOST MOLT SEC (16 mm) i TEMPERATURES NORMALS (0,20 ºC)

La situació meteorològica del mes d’agost ha estat marcada per un predomini de les altes pressions, que s’estenien des de l’Atlàntic abraçant bona part d’Europa occidental i fins al centre del continent. Aquesta situació, amb l’anticicló atlàntic al nord de la seva ubicació habitual, ha provocat, de manera similar al juliol, un lleuger flux de component nord que ha frenat la incidència de la massa d’aire càlid saharià i les temperatures han estat normals, sense excessos.

La conseqüència més remarcable d’aquesta situació d’estabilitat atmosfèrica ha estat l’escassa precipitació recollida durant el mes; només 1 ruixat, amb 16 mm.

S’ha d’esmentar especialment la nul·la precipitació de finals de mes, contràriament al que sol ser habitual, i que ha contribuït de manera decisiva al balanç molt sec del mes que ha presentat a Canovelles i a gairebé tot el país.

Així, aquest agost ha estat, globalment, un dels més secs dels darrers anys, i el més sec des del 2011.

26 Publireportatge

Plantes || Rosa Gratacòs

CRAUSSLA-OVATA

És una planta de la família de les Crassus (Crassus del llatí: gruix), aquesta varietat és originària de Sud-Àfrica, comunment coneguda com arbre de jade, pel color de les seves fulles molt verdes i carnoses. “Greix“ és la més coneguda i fàcil de mantenir. En el seu entorn natural pot arribar a fer diversos metres de altura. En una jardinera a la terrassa es manté molt anys, ja que necessita poca atenció: al estiu un rec normal, que la terra quedi simplement humida i a l’hivern, amb un rec al mes en té prou, ja que les seves fulles són una bona reserva d’aigua.

És una planta a la que se li donen molts noms: arbre de jade, planta de l’amistat

o de la sort. És una planta adient per regalar a persones que els vols demostrar que els tens estima.

Quan l’hivern acaba i comença la primavera, floreix amb unes floretes petites de color rosa o blanc segons la varietat, aquestes floretes tenen un perfum molt suau.

Com ja hem comentat, necessita de poca atenció, és millor deixar-la tranquil·la, que li toqui el sol, ja que massa aigua pot fer que les arrels es podreixin, seria la mort de la planta.

Es creu que té una acció contra les ones emeses pels mòbils, ordinadors, etc.

27

Toc d’humor || Xavi Alonso

TORNADA A L’ESCOLA29

SERRA DE CEBOLLERA

“Dibuixo el bell paisatge,

entre hortes, ametllers, oliveres

i vinyes de petits pàmpols verds

que faran el vi d’aquesta terra riojana.

Serra de Cameros, plena de “majadas”,

recorden el passat transhumant,

d’aquest indret a on les aigües pures

de l’Iregua, donen vida renovada.

Villoslada, enyoro la teva història indiana

i el vigor de les dones feinant la llana,

a les fàbriques d’un temps gloriós,

amb el campanar de l’església d’aquesta noble vila.

Ancestral camí de la Nava, via romana,

adreçant cap a l’exuberant paradís,

la llacuna i corriols entapissats d’herbes ruderals,

dreceres de pi roig i fagedes amb essències afins.”

Poesia de ma terra || Anna Aguayo (Voluntària per la llengua)

Fa un temps vaig caminar per La Serra de Cebollera a la Rioja i vaig quedar meravellada d’aquest Parc Natural a la comarca del Camero i a la vall del riu Iregua, pels boscos tan densos i verds de pins silvestres, faigs i roures. Boscos recuperats desprès de segles d’activitat intensa de transhumància.

31

Fa milers d’anys, els orientals ja utilitzaven les ventoses per tractar diferents trastorns de salut; però gràcies a les famoses marques a la pell de Michael Phelps (nedador professional, guanyador de varies medalles d’or als Jocs Olímpics de Río 2016, entre d’altres) sembla que s’han posat de moda.

Aquesta tècnica, consisteix en col·locar una o més ventoses a la superfície de la pell, amb l’objectiu de provocar una congestió local (que es pot manifestar formant un hematoma); eliminant l’aire de l’interior de la ventosa mitjançant una “bomba” d’aspiració o la combustió d’un material inflamable (p.ex.: Cotó mullat amb alcohol).

Les ventoses podem ser de vidre, ceràmica, bambú, plàstic rígid o silicona, i es poden aplicar de diferents maneres: deixant-les fixes, lliscant-les, girant-les, i/o es poden treure i posar ràpidament.

Funcions terapèutiques:

· Tonificar el Qi i la Xue (sang) del meridià

que volem tractar.

· Dispersar el vent, el fred i el Tan (humitat interna).

· Disminuir la inflamació i el dolor.

· Relaxar la musculatura.

· Estimular la circulació sanguínia, el sistema immunitari i el metabolisme.

· Regular el sistema nerviós.

Indicacions:

· Dolor i/o inflamació del sistema musculoesquelètic.

· Contractures musculars.

Estrès

· Afeccions respiratòries.

· Restrenyiment.

Contraindicacions:

· Ferides o lesions/alteracions de la pell.· Trastorns vasculars (p. ex.: Varius).· Estats febrils.· Embaràs (no aplicar-les en zona lumbo-abdominal).

TERÀPÌA AMB VENTOSESFisioteràpia al teu abast || Maria Sánchez (Fisioterapeuta acupuntora) 33

ARRIBA LA TARDOR, 6 SOLUCIONS CONTRA ELS VIRUS

Natura i Bellesa || Glòria Cot

1. Netejar l’ambient

A la feina o a casa, cal airejar al menys 10 minuts cada dia.

2. Netejar-se les mans varies vegades durant el dia

Els virus del refredat o del grip es trameten per les gotes de saliva però també per les mans.

3. Baixar la calefacció

La contaminació, els al·lèrgenes, el tabac, la calor i l’aire sec modifiquen la qualitat de les secrecions de les vies respiratòries que son la primera barrera contra els microbis, és per això que la temperatura de la vivenda no ha d’excedir de 19-20ºC.

4. Moure’s

Els limfòcits, sentinelles del nostre sistema immunitari, circulen més en la sang durant i després d’una activitat

física. Si no podeu fer esport, intenteu caminar 30 minuts al menús cada dia.

5. Cuidar la flora intestinal

El 70% de les nostres cèl·lules immunitàries estan en el sistema digestiu, per la qual cosa és important cuidar-lo, menjat al menys 2 iogurts probiòtics al dia, i també formatges com el camembert, brie o munster, que ens ajuden a combatre les bactèries dolentes.

6. Confiar en l’equinàcea:

Coneguda per la seva acció contra els virus. Actua com una vacuna, per això és interessant utilitzar-la en infusió o pastilles, a l’hivern, 15 dies per mes, de octubre a mars. No se n’ha de prendre més del compte. Està desconsellada en cas de malaltia del sistema immunitari, d’asma o d’al·lèrgies.

Font: Top Santé –Dossier Médecine

35

FRAGMENT DE L’OBRA 2X1, DOS HOMES & UN TACÓ

MADRE. — Què et sembla si ens divertim una mica?HIJA. — Vale, ¿a quién podemos criticar?MADRE. — No, no, l’altra diversió, ja saps, aquella en la qual no es critica a ningú. Ja ho sé!, fem-nos un tractament de bellesa.HIJA. — ¿Insinúas que no soy guapa?MADRE. — No, no, ets preciosa, és només per millorar. Són coses que fan una mare i una filla. Necessitarem la crema exfoliant, la rejovenidora, l’anticel·lulítica, la reductora, la desmaquilladora, la de dia, la de nit, la de mans, la de contorn d’ulls… Per què em mires amb cara com d’olorar a merda?HIJA. — Porque con tanta crema casi prefiero que me atropelle un autobús y me corrija todas las imperfecciones. MADRE. — Ah…HIJA. — ¿Y si traes el neceser y ya vamos viendo?MADRE. — Per cert, nena, com va amb el Roselio? Us seguiu veient?HIJA. — ¿Con quién?MADRE. — Amb el Roselio, el director.HIJA. — Ah, con Ignacio. Es que Roselio es nombre de pueblo y yo detesto los pueblos. En cambio Ignacio es más… nombre de estrella del porno. Ay… me tiene loca con su…MADRE. — Nena!HIJA. — Su cartera, mamá. Iba a decir “cartera”.MADRE. — Però tindrà altres qualitats, no?HIJA. — Por supuesto, lo que no sé dónde. ¿Me pasas la botella de agua, por favor? Pero, ¿qué es esto?MADRE. — És aigua amb sal.HIJA. — ¿Sal?MADRE. — Va molt bé per anar al lavabo.HIJA. — ¡Es él! Que mono, acaba de publicar una foto… desnudo.MADRE. — A veure… Això d’aquí és un testicle, oi?

HIJA. — Pero, ¿qué clase de fotos sube este imbécil?MADRE. — Mira, mira, ja té 230 cors d’aquests. Que bèstia.HIJA. — “Tío bueno”, “Quiero un hijo tuyo”, hashtag “mehepuestocachonda”, “que ese huevo no pase hambre”. Serán hijas de p… Se van a cagar. “Iros-a-to-mar-por…”MADRE. — Espera, nena, no et precipitis!HIJA. — Mamá, déjame.MADRE. — Nena!HIJA. — ¡Estate quieta! ¡Ah! Es él, vas a ver: “Hola, princesa. Tengo ganas de verte”. Y yo de hundir mi pie en tu garganta. “No me despego del teléfono en todo el día, esperando recibir un mensaje tuyo”. Oh… Que mono.MADRE. — Sí…HIJA. — “Vete-a-la-mier…”MADRE. — Espera!HIJA. — Mamá, devuélveme el teléfono ahora mismo.MADRE. — Pensa: què passaria si l’engeguessis a pastar?HIJA. — Que me quedaré muy a gusto.MADRE. — I… que deixaries de ser l’estrella del seu programa i no vols deixar de ser l’estrella, oi que no?HIJA. — No.MADRE. — És només una fotografia i elles unes sortides, seria diferent si t’enganyés. Llavors sí tindries un motiu. Ara et tornaré el telèfon, d’acord?HIJA. — Mamá, tengo que reconocerlo: nunca dejarás de sorprenderme. Pasas de parecer una adicta al azufre a una mujer que razona hasta el punto de evitar una catástrofe.MADRE. — Gràcies.HIJA. — Y, ¿ahora qué hago?

Fragment de l’obra 2x1, Dos Homes & un Tacó, de Cia. Cumulonimbus

Per pixar-se de riure || Eric Resina 37

BACALLÀ AMB MONGETES DEL GANXET

Ingredients per a 4 persones:

· 250 gr. mongetes del ganxet· 1 fulla de llorer· 1 cabeça d’alls· 4 porcions de morro de bacallà a

punt de sal· Farina

Per al sofregit:

· Ceba· Pebrot verd· All· Tomàquet ratllat· Julivert· Oli d’oliva· Sal

Elaboració:

Primer de tot posarem les mongetes a estovar el dia abans.

Una vegada estovades les posem a coure amb aigua freda, la fulla de llorer i la cabeça

d’alls amb una culleradeta de sal a foc lent aproximadament dues hores. Després les colem i reservem el caldo.

Arrebossem el bacallà amb farina, el fregirem amb l’oli ben calent, tombat i girat i el reservem.

En una cassoleta hi farem el sofregit, hi afegirem les mongetes i una mica de caldo de les mateixes mongetes. Quan comenci a fer xup-xup hi afegirem el bacallà amb una picada d’all i julivert, rectificarem de sal i el mantindrem a foc lent durant 10 minuts més. Apagar el foc i tapar.

I després, a sucar-hi pa.

BON PROFIT!

La cuina de l’àvia || Teresa Gomà 39

CARROT CAKE (PASTÍS DE PASTANAGA)

Ingredients: (És aconsellable que els ingredients estiguin a temperatura ambient)

Massa · 2 motlle desmuntable de

26-28cm apx. · 165g de farina· 1 culleradeta de canyella amb pols· 1 culleradeta de gingebre en pols

(opcional) · 1 culleradeta de sal· 1 culleradeta de bicarbonat · 3 ous· 300g sucre morè· 160ml d’oli de gira-sol· 180g pastanaga rallada· 150g nous picades

Crema· 250g mantega (textura pomada)· 250g sucre glacé· 250g formatge d’untar

(tipus Philadelfia)

Elaboració:Pre escalfem el forn a 180ºC.

En un bol barregem els ingredients secs, prèviament tamisats. Per altra banda, barregem els humits. Una vegada ho tinguem ben integrat afegim poc a poc la barreja seca a la humida. Quan tinguem una crema homogènia afegim la pastanaga ratllada i les nous trossejades.

Aquest preparat el repartim en dos motlles rodons i els introduïm al forn a 180ºC durant aproximadament 40 min.

(Sempre depenent del forn i de la seva potència, és important anar controlant-lo).

Per altra banda, preparem la crema que posarem a l’interior i exterior del pastís. Batem la mantega fins que quedi blanca, afegim poc a poc el sucre glacé i per últim el formatge. Mesclem bé fins a obtenir una crema.

Una vegada tinguem fet i fred el pa de pessic, els desemmotllem i els ajuntem posant una bona capa de la crema que hem realitzat. Ajuntem els dos pa de pessic per la part superior i els laterals els untem amb la crema restant, fins tapar-ho tot. Podem decorar el pastís amb unes quantes nous.

Bon profit!

Moments dolços || Laia Calderón 41

43

FARIGOLACalaix de la ciència || Anita Miralles

Català: Farigola

Castellà: Tomillo

Científic: Thymus vulgaris

FAMÍLIA: Labiades o lamiàcies

ECOSISTEMA: Pineda

ASPECTES FÍSICS

És una planta aromàtica, de poca alçada (10 a 30 cm) molt ramificada i atapeïda formant una mata petita globosa.

Tija: Són llenyoses, tortuoses, dretes o ascendents, d’escorça llisa i clivellada a tires; les rames tendres de superfície pulverulenta.

Fulles: Són petites, lineals o lanceolades, oposades a cada nus, amb els marges enrotllats cap ensota, aromàtiques d’un color verd fosc a l’anvers i grisós al revers.

Flors: Les flors petites rosades o blanquinoses s’agrupen a l’extrem de les tiges formant inflorescències. Calze vermellós d’una sola peça. Floreix a la primavera a partir del mes de març.

Fruit: El fruit és una càpsula ovoide i indehiscent.

UTILITAT

Indústria alimentària, com a licor estomacal (Eivissa).

Alimentació humana: s’utilitza en estofats de carn, aviram, peix ...

El “ramell d’herbes” dóna gust a l’escudella, i a la sopa de farigola.

Té propietats antisèptiques i antiespasmòdiques.

Cosmètica com a tònic cutani (màscara feta amb iogurt i fulles fresques).

CURIOSITATS

Es creu que durant la Setmana Santa és quan té les millors virtuts medicinals ; davant de certes esglésies aquests dies hi posaven un ram de farigola.

secció excursionista

www.lacomi.org [email protected]

facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi

ball de gitanes

LA DANSA DEL VALLÈS, TAMBÉ ÉS LA DE CANOVELLES

VOLEM REOBRIR LA COLLA INFANTIL (ENTRE 8 I 12 ANYS)

info: [email protected]

relacions ciutadanes

ET NECESSITEM PER TREBALLAR AMB EL MOVIMENT ASSOCIATIU DE

CANOVELLES, PERQUÈ TAMBÉ ÉS EL NOSTRE OBJECTIU

VINE AMB NOSALTRES...info: [email protected]

teatre

El teatre amateur, amb direcció professional

GRUP CUMULONIMBUSGRUP L’APLEC


secció d’estudis

WWW.FACEBOOK.COM/SECCIOEXCURSIONISTA2002SEGUEIX-NOS VIA: TWITTER.COM/CEXCURSIONISTA


SI T’AGRADA LA NOSTRA HISTÒRIA, EL NOSTRE PATRIMONI I TENS VOCACIÓ D’HISTORIADOR,

TENS UN LLOC AMB NOSALTRES


el ball de bastons es recuPera

VOLS FORMAR PART DE LA COLLA? CAMINAR MÉS ENLLÀ DE MONTSERRAT


45Seccions de l’entitat

Dilluns 21-22.30Dimecres 21-22

Assaig BALL de GITANES

Dimarts 21-22 Assaig BALL de BASTONS

Dijous 21-23 Assaig grup teatre L’Aplec

Diumenge 16-19 Assaig grup teatre Cumulonimbus

Diumenge 6 7:00h Caminada Sant Aniol de Finestres

Diumenge 6 18:00h Teatre a Can Palots. BANG! (Grup de teatre l’Aplec)

Diumenge 20 18:00h Teatre a Can Palots. 2x1, Dos homes & un tacó (Grup de teatre Cumulonimbus)

Diumenge 18 8:00h Caminada per La Marató de TV3

Dilluns 26 19:00h Teatre a Can Palots. Els Pastorets

Dissabte 7 19:00h Teatre a Can Palots. Els Pastorets

Diumenge 8 18:00h Teatre a Can Palots. Els Pastorets

Diumenge 2 6:00h Travessa Núria-Thuès

Diumenge 2 11:00h Ballada de Bastons a Cardedeu

Diumenge 16 Carnada de germanor

Dilluns 31 Castanyada

NOVEMBRE

DESEMBRE

GENER

OCTUBRE

TARDOR

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

MAIPA PERRUQUERS 93 846 64 31 c/Centelles 3

NADEK PELUQUERIA UNISEX 93 846 61 86 c/Industria 31 local 3

MARCHAN JOYERIA RELOGERIA 93 846 54 77 c/Riera 18

DELFHOS CENTRE NATURÓPATA 93 844 31 98 c/Isidre Duran 2-4 local

MANUALITATS 93 849 76 97 c/ Rec, 30

ANUNCIA’T AQUÍ [email protected]

Comerços col·laboradors

47Agenda