1. EL TREATRE A GRCIA 2. GRADES orquestra escena prosceni prode 3. Teatre dEpidaure (Grcia) 4. Un dels teatres ms famosos s el teatre d Epidaure, al Peloponns, amb capacitat per a 20.000 espectadors. 5. Els teatres no tenien tel, per s que disposaven de decorats i tota mena de recursos de tramoista, com per exemple mecanismes que permetien laparici de dus pels aires (deus ex machina) 6. Teatre grec de Siracusa (Siclia) 7. Teatre grec de Segesta (Siclia) 8. Les representacions En ocasi de les festes religioses en honor al du Dions (les Lenees i les Grans Dionsies) , es feien concursos de teatre. La tragedia i la comdia guanyadores rebien una corona de llorer respectivament. 9. Els actors ( ) portaven mscares i perruques , ja que els personatges femenins eren interpretats per homes. La mscara tamb ajudava a amplificar la veu. Tamb portaven coturns (sabata elevada amb sola de suro). 10. Lambient teatral era molt bullicis: menjaven, bevien i cridaven. Com que el tetare tenia una funci educativa, lentrada era gratuta. Tothom podia assistri-hi, llevat dels esclaus. La presncia de les dones tampoc era ben vista. La primera filera era reservada als magistrats i sacerdots. 11. Els tipus de representacions La tragdia Largument s seris i estava inspirat en temes mitolgics. Buscaven temes que provocaven la compassi i que emocionaven els espectadors. Solien estructurar-se en trilogies. El cor cantava i dansava acompanyat de la msica. Els autors sinspiraren sobretot, en dues grans famlies dherois: el trides i els labdcides. 12. Teatre grec de Hierpolis (Turquia) 13. Autors squil (525 aC.) Va escriure unes 90 obres, de les quals noms es conserven set: Les suplicants, Els perses, Els set contra Tebes, Prometeu encadenat, i la trilogia lOrestea (Agammnon, Les cofores i Les eumnides). 14. Sfocles (497 aC.) Va escriure unes 123 obres, de les quals hem conservat set tamb: iax, Antgona, Traqunies, dip rei, dip a Colonos, Electra i Filoctetes. 15. Eurpides (484 aC.) Conservem 18 obres: Alcestis, Medea, Els Herclides, Hiplit, Andrmaca, Hcuba, Les suplicants, Hracles foll, I, Troianes, Electra, Ifignia a l ulida, Ifignia a Turida, Helena, Fencies, Orestes i Bacants. 16. Teatre grec de Delfos (Grcia) Cada tragedia constava de: prleg: introducci on sexposen breument els fets i que precedeix l entrada del cor. prode: cant de la primera entrada en escena del cor per un dels laterals. xode: cant final amb qu el cor es retira. episodis: parts dialogades. estsims: cants del cor entre episodis. 17. El drama satric En els concursos dramtics, es representava desprs de les tragdies. La intenci nicament era fer riure. El cor de la tragdia estava format per 12 o 15 membres, que canten i dansen alhora. El director del cor sanomena corifeu, i dialoga sovint amb els personatges. 18. La comdia Constitua una dura crtica contra alguns personatges famosos alhora que satiritzava els temes ms dramtics de la ciutat. El cor podia estar format per personatges tan estranys com ocells, granotes o nvols. El final sempre era alegre i feli. El comedigraf ms important fou Aristfanes (444-385 aC.) 19. Aristfanes Se li atribueixen 44 comdies, de les quals en conservem 11: Els acarnesos, Els cavallers, Els nvols, Les vespes, La pau, Les aus, Lisstrata, Les tesmofries, Les granotes, Les assembleistes i Plutus. La principal inspiraci dArsitfanes fou la ciutat dAtenes. A les comdies critica durament la societat atenesa i ens mostra els defectes dels seus habitants. Els temes sn molt diversos: leducaci, la guerra del Peloponns, els tribunals de justcia, la misognia, la corrupci poltica, la riquesa, etc. 20. Els Acarnesos Dicepolis, camperol del demos dAcrnia, fart de la guerra, signa un tractat de pau unilateral amb Esparta. Els seus conciutadans els jutgen com a traidor. Fa un discurs molt ret`roric i el deixen anar. Critica de la guerra del Peloponns i de les seves conseqncies negatives 21. Els cavallers Lobra s una burla contra el demagog Cle, que es representat com un esclau que treballa a casa del du Demos i que ha obtingut grans beneficis a crrec daquest. L'obra s un retrat d'un poble que s fcil d'enganyar i manipulable , encara que al final es fa una referncia a l'edat daurada d'Atenes. 22. Els nvols El vell Estrepsades t un fill que sha endeutat a causa de les apostes. Porta el seu fill a l escola de Scrates. El noi es educat i acaba apallisant el seu pare, que cala foc a l escola. Scrates sens mostra com un savi una mica boig susps del sostre mitjanant un cistell, des del qual observa el cel i invoca els nics dus en els quals hi creu: lAire, lter i els Nvols. La comdia representa una crtica cap als sofistes i els seus ensenyaments. 23. Les vespes Filocle es adicte als judicis. El seu fill intenta frenar-lo. El tanca a dins de casa, on hi continua fent judicis. Es realitza una crtica als membres dels jurats, que nicament serveixen als demagogs que governen, i als tribunals remunerats, que serveixen de subsistncia als ciutadans ms pobres. 24. La pau El camperol Trigeu, que s pacifista i est fart de la guerra, vola fins a lOlimp en un escarbat gegant. All descobreix que la Guerra t tancada a la Pau en una cova. Trigeu crida els seus compatriotes atenesos per tal que lajudin a alliberar la Pau del seu captiveri. Al final de lobra, apareixen a lescenari els artesans alegres, perqu amb la pau tornar la producci, i els fabricants darmes, que sen lamenten. 25. Les aus Dos habitants dAtenes, farts de la vida a la ciutat, decideixen construir una ciutat als nvols, entre la terra i lOlimp. Els dus pateixen perqu no reben el fum dels sacrificis 26. Lisstrata Lisstrata, la protagonista, convoca una assemblea de dones amb la intenci de dur a terme una idea pacificadora: promulgar una vaga dabstinena sexual per tal que els seus marits facin la pau duna vegada per totes. Les dones s apoderen de lAcrpolis, on es trobava el tresor de la ciutat. Al final, es reconcilien les parts implicades i, en una gran festa, Lisstrata entrega als atenesos les seves dones perqu se les emportin. 27. Les tesmofries Un grup de dones ateneses estan enutjades pel tracte que Eurpides dna a la figura femenina en les seves obres: les descriu com assassines, boges i nimfmanes. Les dones decideixen prendre la revenja durant la celebraci del festival de les Tesmofries. Critica la misognia dEurpides. 28. Les granotes Dions baixa a lHades, amb el seu esclau Xntias, per intentar que Eurpides torni a la vida i reaparegui als escenaris. 29. Les assembleistes Tracta el tema de les dones i la seva participaci en la poltica. Un grup de dones ateneses, liderades per Praxgora, decideixen que les dones han de governar la ciutat afirmant que podran fer-ho millor del que ho havien fet els homes. Per obtenir una victria en la proposta, s'infiltren en l'assemblea vestides d'homes i voten, sortint escollida la proposta de les dones. Les dones decideixen instaurar un govern en el qual l'Estat doni aliment i cura general per a tots els ciutadans d'Atenes. A ms imposen una forta idea d'igualtat. 30. Plut Les riqueses estan repartides de forma aleatria, i que si Plut recobrs la vista es podrien rectificar les desigualtats.