la ciensoc 3eso b1 val 48253 - edebe … · 3. les fonts d’energia i la mineria 4. la indústria...

��

��

marjal

LA_CIENSOC_3ESO_B1_VAL_48253.indd 1 10/02/11 17:03

124 Unitat 8

Les activitats econòmiques a Espanya i a la Comunitat Valenciana

8

CONTINGUTS

1. Els serveis

2. El turisme

3. Les fonts d’energia i la mineria

4. La indústria i la construcció

5. Les activitats primàries

6. Anàlisi de l’economia de la

Comunitat Valenciana

L’ACTUALITAT A DEBAT

Cap a un nou turisme?

RESPON� A quin sector de l’economia pertany l’activitat eco-

nòmica que mostra la imatge?

� Consideres que aquesta activitat econòmica és im-

portant per a Espanya? Per què?

� Quina activitat econòmica consideres que és més

important dins de l’economia de la Comunitat Valen-

ciana?

Social i ciutadana• Comprendre la realitat econòmica actual d’Espanya.

Coneixement i interacció amb el món físic• Comprendre i valorar la importància de potenciar les ener-

gies alternatives.

Cultural i artística• Respectar i defendre el patrimoni cultural i historicoartístic.

Matemàtica• Utilitzar coneixements matemàtics per a la interpretació de

fets econòmics.

Aprendre a aprendre• Identificar causes i conseqüències per tal d’explicar fets so-

cioeconòmics.

Autonomia i iniciativa personal• Elaborar itineraris, seguint criteris propis, a partir d’un mapa

de carreteres d’Espanya.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

SABIES QUE...el 1973 només hi havia dos hipermercats a Espanya, que ocu-

paven una superfície de 24 616 m2, i que 35 anys després el

nombre de centres d’aquesta classe és de 1213 i ocupen una

superfície total de 26445064 m2?

El sector terciari és, actualment, el primer sector de l’economia

espanyola, en la qual la indústria es troba en retrocés i les ac-

tivitats primàries són molt escasses. En aquesta unitat, es pre-

senten les característiques fonamentals dels sectors econò-

mics i els reptes de futur més importants per a les economies

espanyola i de la Comunitat Vaelenciana.

125Les activitats econòmiques a Espanya i a la Comunitat Valenciana

Centre comercial a Mijas (Màlaga).

La riquesa econòmica d’Espanya prové principalment de les acti-

vitats del sector de serveis. Aquest sector ocupa la majoria de la

població activa espanyola, amb més del 60% del total i, en algu-

nes comunitats autònomes, com la Comunitat de Madrid i les

Illes Balears, supera fins i tot el 70%; així mateix, aquest sector

aporta més valor al PIB. A més, l’evolució de l’economia espanyo-

la confirma la tendència al creixement d’aquest sector de cara al

futur. Per tot açò, podem afirmar que l’economia espanyola és

una economia terciaritzada.

L’augment del sector de serveis a Espanya es va iniciar en la dèca-

da de 1960, i les causes que l’expliquen són diverses:

— El creixement de la indústria, que va sol·licitar serveis com

els transports o les activitats bancàries.

— L’augment del turisme, especialment en les zones costane-

res, que va impulsar la creació de tota classe de negocis

d’hostaleria i comerços.

— L’increment del nivell de vida de la població, que ha permés

augmentar la demanda de serveis relacionats amb l’oci, com

la cultura, els esports, el turisme, l’hostaleria...

— L’expansió dels serveis públics com sanitat, educació, admi-

nistracions municipals i autonòmiques, etc.

La distribució territorial del sector terciari és irregular, i les varia-

cions entre comunitats són importants. La terciarització és més

acusada a les comunitats especialitzades en el turisme, com les

Canàries, les Illes Balears i Andalusia, o a les que són els princi-

pals centres econòmics de l’Estat, com la Comunitat de Madrid,

Catalunya i el País Basc.

1.1. El comerçEl comerç és una activitat important per a la nostra economia, i,

actualment, aporta més del 40% del PIB espanyol.

El comerç exterior ha augmentat els últims anys com a conse-

qüència de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea. I mesu-

res com l’adopció de la moneda única i la lliure circulació de les

mercaderies pels països membres han sigut un fort incentiu per

a l’activitat comercial.

Espanya importa més del que exporta, per la qual cosa la balan-

ça comercial espanyola és negativa. No obstant això, en certs

casos, com els productes agroalimentaris, alguns productes se-

mifacturats no químics i els automòbils, la balança comercial és

positiva per als productes espanyols.

D’entre les importacions destaquen els productes energètics

(petroli, gas natural...), la maquinària industrial i els vehicles de

transport.

El comerç interior també ha augmentat i ha patit importants

transformacions en els últims anys: el xicotet comerç ha perdut

importància en benefici de les grans superfícies comercials; a

més, s’han consolidat noves modalitats de comerç, com les fran-

quícies i la venda en línia.

1. Els serveis

126 Unitat 8

EVOLUCIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVAPER SECTORS (1960-2009)

Les activitats sanitàries formen part del sector de serveis.

Resumeix en un esquema les causes per les quals ha anat

augmentant el sector de serveis a Espanya.

Observa el gràfic de l’evolució de la població activa i con-

testa:

— La població ocupada en el sector terciari ha anat aug-

mentant o disminuint? En quins anys es veu més cla-

rament aquesta tendència?

3. Observa el gràfic sobre l’evolució del comerç:

— Quina ha sigut l’evolució de les importacions i de les

exportacions?

— La diferència entre les dues ha augmentat o ha dismi-

nuït? Què significa que les importacions siguen més

elevades que les exportacions?

Observa atentament el mapa dels transports i traça l’iti-

nerari que faries per carretera per desplaçar-te d’una ciu-

tat del llevant a una del nord peninsular.

— Busca informació en internet per tal de comprovar si

podries fer el mateix viatge en avió o en tren. Informa’t

dels preus i el temps necessari, i valora amb quin mit-

jà t’interessaria més viatjar.

4.@

2.R

1.R

AC

TIVITA

TS1.2. Els transportsEls transports, com les comunicacions, són fonamentals en l’eco-

nomia actual perquè possibliliten el trasllat de persones, merca-

deries i notícies. A Espanya, el nombre de viatgers i el trànsit de

mercaderies han augmentat de manera espectacular els últims

anys.

El desenvolupament de les infraestructures constitueix un dels

principals factors de l’increment del transport. La xarxa de trans-

ports terrestres ha tingut algunes dificultats en la seua construc-

ció a causa del relleu, i encara actualment té una estructura radial

que connecta el centre amb les perifèries, però que presenta pro-

blemes en la connexió de les perifèries entre si.


Obres de construcció de la línia fèrria de l’AVE.

LA XARXA DE TRANSPORTS ESPANYOLA

Santander

Pamplona

OscaLogronyo

Sòria

Valladolid

Palència

Lleó

Salamanca

Zamora

Ourense

Lugo

Burgos

Segòvia

Oviedo

Santiago deCompostel·la

La Corunya

Ferrol

Vilagarcíade Arousa

Pontevedra

Vigo

Bilbao Sant Sebastià

Vitòria

Toledo

Ciudad Real

F R A N Ç A

PO

RT

UG

AL

À F R I C A

Port marítim principal

Aeroport

Autovia i autopista

Carretera nacional

Xarxa principal de ferrocarril

Xarxa de ferrocarril d’alta velocitat (AVE)

Barcelona

Tarragona

Terol

València

Castelló de la Plana

Saragossa

Albacete

Alacant

Cartagena

Múrcia

GironaLleida

Càceres

Badajoz

SevillaHuelva

Jerez de la FronteraCadis

Algesires

Màlaga

ÀvilaMadrid

Còrdova

Granada

Almeria

Guadalajara

Ceuta

Melilla

Jaén

Santa Cruzde Tenerife

Las Palmasde Gran Canaria

Conca

Per carretera, circulenla gran majoria delsviatgers i les mercade-ries. Les últimes dèca-des s’ha iniciat unagran millora amb laconstrucció d’autovies.

LA XARXA DE CARRETERES

El transport marítim s’utilitza sobretot en el despla-çament de mercaderies a llarga distància.El trànsit de passatgers és important entre Ceuta iAlgesires i entre les illes i la Península.

EL TRANSPORT MARÍTIM

El transport aeri de passatgers, especialmentl’internacional, ha augmentat molt; es tractad’una tendència que es consolida afavorida perla proliferació de companyies de baix cost. Elsprincipals aeroports són els de Madrid i Barce-lona, i els de zones turístiques com Palma deMallorca, Las Palmas, Tenerife, Màlaga i Me-norca.

EL TRANSPORT AERI

S’està intentant potenciar el ferrocarril amb in-versions com el tren d’alta velocitat, que connec-ta Sevilla i Màlaga amb Madrid i Barcelona, ique s’ha d’estendre fins a la frontera amb Fran-ça.A les grans ciutats els trens de rodalies tenen unpaper fonamental en els desplaçaments diaris en-tre els nuclis de residència i els llocs de treball.

EL FERROCARRIL

2. El turisme

128 Unitat 8

Santiago deCompostel·la

Salamanca Segòvia

Alcalá deHenares

Tarragona

Eivissa

Còrdova

Mèrida

CàceresToledo

ÀvilaConca

San Cristóbalde la Laguna

CIUTATS PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Regne UnitAlemanya

FrançaItàlia

Països BaixosPortugal

Resta d’EuropaIrlandaBèlgicaSuïssaSuècia

Estats UnitsResta del món

Dinamarca

Milions de turistes

PROCEDÈNCIA DEL TURISME (2008)

CatalunyaIlles Balears

CanàriesAndalusia

C. ValencianaCom. de Madrid

Castella i LleóGalícia

País BascRegió de Múrcia

AragóCantàbria

ExtremaduraCom. F. de NavarraCastella-la Manxa

Principat d’AstúriesLa Rioja

Milions de turistes

TURISME PER COMUNITATS AUTÒNOMES (2008)

2.1. La importància del turisme en l’economia espanyola

El turisme és un dels principals motors de l’economia es-panyola, ja que proporciona elevats ingressos, que ajudena compensar el dèficit comercial, i ocupa una abundant màd’obra.

Espanya és el tercer país del món que rep més turistes, des-prés de França i els Estats Units. L’any 2008, va rebre 53,6milions de turistes estrangers. El principal país emissor deturistes cap a Espanya va ser el Regne Unit, amb més de 15milions de persones. La comunitat que va rebre més turis-tes va ser Catalunya, amb uns 14 milions, xifra que repre-senta un 25% del total.

Els recursos turístics del nostre país van començar a ex-plotar-se en la dècada dels cinquanta, quan la millora delnivell de vida de les classes mitjanes europees va permetreque els viatges en els períodes de vacances començaren aconvertir-se en un fenomen de masses. Es va potenciar bà-sicament el turisme de sol i platja, per la qual cosa les zo-nes que més es van desenvolupar turísticament van ser ellitoral mediterrani, les Balears i les Canàries.

2.2. Els tipus de turismeAquestes zones van experimentar en pocs anys una pro-funda transformació a causa de la ràpida construcció denombroses infraestructures turístiques (hotels, aparta-ments, restaurants, carreteres...), moltes vegades sense unaplanificació urbanística prèvia i sense tindre en comptel’impacte mediambiental.

El turisme de sol i platja és, principalment, un tipus de tu-risme estacional, concentrat en els mesos de juliol i agost ien les zones de la costa, i actualment continua sent el prin-cipal en el nostre país.

Els operadors turístics i empreses majoristes de viatges ve-nen paquets d’estades en hotels en zones de platja a preusmolt baixos i traslladen un gran nombre de persones. D’a-questa manera, aconsegueixen assegurar pràcticament l’o-cupació de tota la temporada estival als hotels.

Tanmateix, el turisme cultural i el turisme per a gaudir dela naturalesa han anat guanyant pes en els últims anys.Aquests tipus de turisme no són tan estacionals i han per-més el desenvolupament del sector en les zones de l’inte-rior i de muntanya, i també ampliar la temporada turística.

Així mateix, el turisme interior cada vegada ha guanyatmés importància, gràcies a l’augment del nivell de vida dela població espanyola, que es desplaça per tal de fer turis-me cultural, esports d’aventura o d’hivern, etc., al llarg detot l’any, dins d’Espanya.

5. Per què és important el turisme per a l’economia espa-

nyola?

Observa el mapa de la pàgina anterior i contesta:

— Podem afirmar que Espanya té un ric patrimoni cultu-

ral? Per què?

— Creus que aquest patrimoni és un recurs turístic im-

portant? Justifica la resposta.

7. Observa els gràfics i digues d’on procedeix la major part

del turisme que arriba al nostre país.

— Cap a on es dirigeixen principalment? Són comunitats

situades en el litoral o en l’interior?

Contesta les preguntes següents sobre el cas turístic de

Benidorm:

— Quins atractius turístics ofereix la ciutat?

— A qui s’adreça l’oferta turística?

— En quin tipus de turisme es pot incloure? Quines con-

seqüències té aquest tipus de turisme?

8.R

6.A

AC

TIVITA

TS2.3. Anàlisi d’una zona turística del litoral:

BenidormBenidorm és un dels principals nuclis turístics espanyols. Situat a la Marina Baixa,

a la província d’Alacant, a la coneguda Costa Blanca, la seua imatge característica

són els elevats gratacels i les seues àmplies platges.

Tipus de turisme. El turisme que rep la ciutat és un turisme de masses que pro-

cedeix fonamentalment del Regne Unit. El tipus de turista que atrau la ciutat és el

turista que busca sol, platja i diversió nocturna i que viatja a uns preus cada vega-

da més baixos a causa de les pressions dels poderosos operadors turístics. No

obstant això, s’ha aconseguit també una alta taxa d’ocupació a la tardor i a l’hi-

vern gràcies al turisme de la tercera edat.

Conseqüències. Els grans beneficis econòmics que ha generat aquest turisme de

masses no poden amagar alguns problemes com ara l’agressió al medi natural, la

dependència excessiva d’un tipus de demanda turística molt determinat, l’apari-

ció de destinacions competidores o la necessitat de rebaixar els preus, fet que re-

percuteix en la qualitat de l’oferta turística...


Benidorm (la Marina Baixa) en la dècada de 1960. Benidorm (la Marina Baixa) els últims anys.

Benidorm en xifres

• Té 10 km de costes.

• El 1960 tenia uns 6000 habitants,

i el 2008, més de 70000.

• Només el 30% dels habitants

han nascut a la Comunitat Valen-

ciana; el 36% és de la resta de

l’estat, i el 34% són estrangers,

principalment britànics.

• Un 93% de la seua població acti-

va es dedica a les activitats del

sector de serveis.

• L’any 2007 hi havia quasi 40000

places hoteleres, més de 170000

places en apartaments i més de

10000 places de càmping.

• L’any 2008, les places hoteleres

van tindre una mitjana d’ocupa-

ció del 75%.

• Al voltant del 60% de visitants

repeteix el seu viatge al municipi.

• A Benidorm hi ha tres dels grata-

cels més alts d’Espanya.

Benidorm és la ciutat turística per excel·lència de la Costa Blanca i del Mediterrani.

Platges catalogades entre les millors d’Europa, àmplies, d’acurada qualitat, netes i

d’aigua cristal·lina. Ciutat de serveis, amb infinitat d’hotels per a tots els gustos i la sa-

tisfacció dels més exigents. Gaudeix d’un clima agradable durant pràcticament tot

l’any, ofereix descans, diversió, bany, joc, ambient i una intensa vida nocturna. Una

oferta d’activitats durant les 24 hores que comprén totes les possibilitats, fins i tot la

visita al parc temàtic Terra Mítica, i un poble acostumat a donar tot de si perquè el vi-

sitant se senta com a casa.

Traduït de <http://www.comunitatvalenciana.com>

Descripció turística de Benidorm

3.1. Les principals fonts d’energia Espanya és un país pobre en recursos energètics. La major

part de les fonts d’energia necessàries s’importen, per la qual

cosa es pot afirmar que el país té una forta dependència exter-

na en aquest sector.

Aquest dèficit energètic espanyol ha anat augmentant des del

l’últim quart del segle XX paral·lelament al desenvolupament

econòmic, a pesar dels esforços per potenciar les energies reno-

vables i afavorir l’estalvi energètic.

Les fonts d’energia no renovables

El petroli s’utilitza principalment en el transport i en la indústria;

a més, és una matèria primera en la indústria petroquímica per a

la fabricació de productes com el plàstic. Existeixen importants

refineries, com les de Tarragona, Castelló de la Plana, la Corunya

o Puertollano, però tot el cru s’importa de l’Aràbia Saudita, l’Iran,

l’Iraq, Mèxic i Nigèria.

El carbó s’utilitza principalment en les centrals tèrmiques per a

produir electricitat, en les indústries siderúrgiques i en les del ci-

ment. La mineria del carbó a Espanya ha patit una crisi impor-

tant com a conseqüència de les dificultats per a extraure’l i de la

política de reconversió exigida per la Unió Europea.

El gas natural s’utilitza tant per a consum industrial com domès-

tic. S’importa sobretot des d’Algèria i Líbia, i es distribueix mit-

jançant una xarxa de gasoductes que travessen l’estret de Gi-

braltar; altres trams ens connecten amb la xarxa europea a

través dels Pirineus.

L’urani s’utilitza per a obtindre energia nuclear. A Espanya hi ha

huit centrals nuclears en funcionament, i d’altres que es troben

fora de servei o en procés de desmantellament.

3. Les fonts d’energia i la mineria

130 Unitat 8

Central nuclear d’Almaraz (Càceres).

RenovablesCarbó

Productespetroliers

Electricitat

Gas

EL CONSUM D’ENERGIA (2008)

Dòl

ars

per

bar

ril

Anys

EVOLUCIÓ DELS PREUS DEL PETROLI

Espanya és el seté país de la Unió Europea (UE) amb més depen-

dència energètica de l’exterior, ja que cobreix amb importa-

cions el 81,4% del seu consum, davant del 53,8% de mitjana a

l’Europa dels 27.

Segons la informació facilitada per Eurostat, l’oficina estadística

comunitària, corresponent a 2006, solament Xipre, Malta, Lu-

xemburg, Irlanda, Itàlia i Portugal depenen més que Espanya de

les importacions d’energia.

El consum d’energia a Espanya en aquest exercici va ser de

143,9 milions de tones equivalents de petroli (la mesura estàn-

dard per a avaluar el consum energètic) i les importacions es

van elevar a 123,8 milions de tones.

Entre 1997 i 2006, la producció d’energia de la UE ha caigut un

9% i el consum ha augmentat un 7%.

Adaptat i traduït de <http://www.eleconomista.es>

La dependència energètica espanyola

9. Per què diem que Espanya és un país de-

pendent en matèria d’energia?

— Llig l’article de la pàgina anterior i com-

para la situació d’Espanya amb la dels

altres països de la Unió Europea.

Observa la gràfica sobre el consum d’ener-

gia l’any 2008 i contesta les preguntes:

— Què proporciona la major part de l’e-

nergia que es va consumir a Espanya?

— Quin percentatge proporcionen les

energies renovables? I les energies no

renovables?

Observa el gràfic sobre el preu del petroli i

contesta les preguntes.

— Quina ha sigut l’evolució dels preus?

— Com repercuteix aquest fet en l’eco-

nomia espanyola? Posa algun exem-

ple de preus que depenen del preu

del petroli.

12. Observa el mapa sobre els recursos mine-

rals i les fonts d’energia, i contesta les pre-

guntes.

— On es troben principalment les centrals

hidroelèctriques?

— Hi ha alguna central nuclear a la Comu-

nitat Valenciana? Quina?

— Hi ha alguna instal·lació relacionada

amb les fonts d’energia a la Comunitat

Valenciana? Quina?

11.A

10.R

AC

TIVITA

TSLes fonts d’energia renovables

Aquest tipus d’energies estan sent potenciades en les últimes dècades

per a intentar reduir la dependència energètica de l’exterior.

Els parcs eòlics, que aprofiten la força del vent, formen ja part del pai-

satge de moltes zones del país, com les Canàries, l’estret de Gibraltar o

la depressió de l’Ebre.

L’energia solar ofereix grans possibilitats al nostre país, gràcies a l’ele-

vada insolació. S’ha potenciat a la meitat sud peninsular i al litoral me-

diterrani, especialment per tal de proveir d’energia i d’aigua calenta el

consum domèstic.

Altres tipus d’energies, com la de la biomassa, que es produeix amb

la combustió dels residus que generem, i la geotèrmica, són molt poc

utilitzades.


Central termosolar PS10 a Sanlúcar la Mayor (Sevilla).

Pamplona

M A RM E D I T E R R À N I A

Barcelona

Girona

TarragonaVandellòs

Ascó

Trillo

Zorita


Cofrents

Alcázar deSan Juan

Puertollano

Mèrida

Almaraz

Salamanca

LleóVigo

La Corunya

Santa Mariade Garoña

Bilbao

Còrdova

Màlaga

Algesires

Huelva

Escombreras

Santa Cruzde Tenerife

F R A N Ç A

A N D O R R A

À F R I C A

PO

RT

UG

AL

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

M A R C A N T À B R I C A

Oleoducte

Gasoducte

Planta de regasificació

Refineria de petroli

Central nuclear

Central tèrmica

Central hidroelèctrica

Central solar

Parcs eòlics

Madrid

RECURSOS MINERS I FONS D’ENERGIA

La mineria

Espanya va ser un país ric en recursos miners, però la seua explotació

des de l’Antiguitat va provocar que les principals reserves s’exhauriren

al final del segle XIX.

Els últims anys s’ha produït una gran reestructuració del sector; per

exemple, s’han tancat explotacions emblemàtiques com les de coure i

pirita a Riotinto (Huelva).

No obstant això, encara s’extrauen minerals com ara mercuri, plom,

ferro, zinc, tungsté, estany i sofre. L’extracció de minerals no metàl·lics i

roques industrials, com la sal, la pissarra i el marbre, ha seguit una evo-

lució més favorable, tant per l’augment de la demanda interna com de

les exportacions.

4.1. La indústriaEspanya es troba en l’actualitat dins del grup de països més in-dustrialitzats del món. Amb tot, el procés d’industrialitzacióespanyol va ser més tardà i dificultós que el dels nostres veïnseuropeus.

La industrialització es va iniciar a Espanya en el segle XIX, localit-zada a Catalunya i al País Basc. La falta de recursos energètics i dematèries primeres, el retard en la construcció del ferrocarril i l’es-cassa presència d’una burgesia industrial expliquen, entre altresfactors, que la industrialització no s’estenguera fins a la segonameitat del segle XX.

La crisi energètica dels anys setanta del segle XX va obligar a ini-ciar la reconversió del sector industrial, que va tindre com a ob-jectiu modernitzar la producció. Per aquest motiu, es van tancarles empreses poc productives i es van introduir les noves tecno-logies.

La incorporació a la Unió Europea (1986) va exigir una continua-ció de la reconversió. Això va originar una pèrdua important dellocs de treball, especialment en sectors com la indústria tèxtil, lasiderúrgica, la de construcció naval i la del calçat.

Des dels anys noranta del segle XX han augmentat les inversionsen R+D (recerca i desenvolupament), especialment en els sec-tors més dinàmics de l’activitat industrial, com l’electrònica, lainformàtica o la indústria de l’automòbil.

Els principals sectors industrials Els sectors que s’han adaptat a fi de ser més competitius sónaquells en què la presència de capital estranger és important.En són exemples la fabricació d’automòbils, la indústria químicai la petroquímica i altres empreses com les de fibres sintètiques,material fotogràfic, productes de farmàcia i paper i la indústriaagroalimentària.

També han crescut les indústries relacionades amb les novestecnologies.

En l’actualitat, alguns dels problemes de la indústria espanyola sónel predomini de les empreses mitjanes i xicotetes, l’escassa recerca,la necessitat d’aconseguir més productivitat, la necessitat de con-trolar els impactes mediambientals i la deslocalització industrial.

4. La indústria i la construcció

132 Unitat 8

Planta industrial de Cervezas Mahou a Madrid. S’hi aprecien els depò-sits d’emmagatzematge.

Siderometal·lúrgica

Química / Petroli

Maq. industrial

Naval

Transp. terrestre

Aeronàutica

Agroalimentària

Conserves peix

Tèxtil

Paper / Gràfiques

Fusta / Mobles

Calçat / Cuir

Electrònica

Automòbil

Principals zonesi eixos industrials

LA INDÚSTRIA A ESPANYA

Indústria i territori

La localització de les indústries està molt relacionada amb les

grans concentracions urbanes i les vies de comunicació.

Destaquen l’eix de l’Ebre, que va des de Catalunya fins al País Basc,

passant per Aragó, La Rioja i la Comunitat Foral de Navarra, i l’eix

mediterrani, que comprén des de la Regió de Múrcia fins a Cata-

lunya.

A més, hi ha altres nuclis industrials importants com Madrid, Va-

lladolid, Gijón, Vigo o Sevilla.

13. Quan es va iniciar la industrialització a Espanya? Quan es

va estendre?

— Per què el procés d’industrialització va ser més lent

que el d’altres països europeus?

14. Quins sectors industrials són els més competitius en l’ac-

tualitat?

Observa el mapa de la pàgina anterior i digues quins són

els principals eixos industrials.

— Quins altres nuclis destaquen a Espanya?

Observa els dos gràfics. Com ha evolucionat la construc-

ció d’habitatges a Espanya?

— Per què es va produir una caiguda tan gran el 2008?

— Com era la situació de l’habitatge a Espanya respecte

a altres països europeus l’any 2006?

Llig l’article i digues quin és el tema que tracta.

— Què critica el Parlament Europeu del model de cons-

trucció espanyol?

— Creus que és un model sostenible?

17.A

16.R

15.R

AC

TIVITA

TS4.2. La construccióEl subsector de la construcció té una gran importància econòmica a

Espanya. La construcció ocupa en el nostre país el 10% de la pobla-

ció activa i el creixement econòmic espanyol els últims anys s’ha sus-

tentat, en bona mesura, en la construcció.

El gran desenvolupament de la construcció ha tingut com a causes el

creixement industrial i de les ciutats, el creixement demogràfic, l’ex-

pansió del turisme en la costa i la millora de les obres públiques i in-

fraestructures (carreteres, autopistes, hospitals...).

En l’actualitat la construcció d’habitatges representa quasi el 50% de

tota l’activitat del sector a Espanya, i la resta es divideix entre les obres

d’enginyeria civil (carreteres, ponts...) i edificacions no residencials

(hospitals, centres comercials, oficines...).

El gran pes de la construcció d’habitatges no es pot explicar tan sols

per l’augment demogràfic, que n’ha fet incrementar la demanda; en

realitat, gran part de la població té dificultats per a accedir a la compra

d’una casa a causa del seu preu elevat. Bona part dels habitatges són

segones residències i molts es compren com a inversió, moltes vega-

des per part de capital estranger.

D’altra banda, la vinculació entre la construcció i el sector financer a

Espanya va afavorir que, en iniciar-se la crisi econòmica global el 2008,

es produïra una paralització molt important de l’activitat constructiva

a Espanya.


Hab

itatg

es v

isat

s

CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES A ESPANYA

AlemanyaFrança

Regne UnitItàlia

EspanyaPolònia

BèlgicaRep. Txeca

SuèciaDinamarca

Hab

itant

s (m

ilion

s)

Hab

itatg

es (m

ilion

s)

CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES A EUROPA (2006)

Nova estirada d’orelles des de Brussel·les cap

al model de construcció dut a terme a Espa-

nya en els últims anys. La Comissió de Peti-

cions del Parlament Europeu (PE) ha aprovat

un informe en el qual critica amb duresa la

«urbanització massiva» a Espanya.

La línia més crítica denuncia la «destrucció

massiva» de les illes i les zones costaneres

mediterrànies a través del «ciment i el formi-

gó» i els «guanys excessius» del sector de la

construcció durant els anys d’expansió eco-

nòmica.

La comissió considera que a Espanya «s’ha

generat una forma endèmica de corrupció» a

causa de la falta de claredat i d’aplicació ade-

quada de les normes sobre propietat indivi-

dual i respecte del medi ambient.

Adaptat i traduït d’El Mundo (11-2-2009).

El model urbanístic espanyol

5.1. L’agricultura i la ramaderiaL’agricultura ha anat perdent importància en l’economia espa-

nyola des de mitjan segle XX. Ha passat d’ocupar més del 63% de

la població activa l’any 1900 a ocupar-ne un 4% el 2009. No obs-

tant això, a pesar del descens de la mà d’obra que ocupa, i grà-

cies a la tecnificació, la productivitat de les terres de cultiu no ha

deixat d’augmentar.

L’agricultura espanyola davant el futur Des de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea (1986), la po-

lítica agrària espanyola ha de seguir les directrius marcades per

la Política Agrícola Comuna (PAC). Aquest fet ha provocat la in-

troducció d’iniciatives encaminades a:

— Reduir la producció de productes tradicionals com la llet, el vi

de poca qualitat o l’oli.

— Incentivar els productes de qualitat (més que la quantitat de les

produccions), per exemple, amb les denominacions d’origen.

— Incentivar els cultius ecològics.

— Potenciar activitats complementàries, com el turisme rural,

per tal de millorar la renda dels llauradors.

5. Les activitats primàries

134 Unitat 8

Blat

Vinya

Olivera

Dacsa

Fruita

Hortalisses

Cítrics

Arròs

Tubercles

Farratges

Industrials

Zones de regadiu Zones de secà

L’AGRICULTURA ESPANYOLA

Els principals cultius industrials són: laremolatxa sucrera, el cotó, el tabac iel gira-sol.

ELS CULTIUS INDUSTRIALS

Els més importants són els cereals, lavinya i l’olivera. També destaquen l’a-metler i l’avellaner.

ELS CULTIUS DE SECÀ

Entre aquests productes destaquen ladacsa, l’arròs, les hortalisses com to-maques, pimentons, encisams, alber-gines..., i entre els fruiters, cítrics,bresquilles, maduixes, melons d’Al-ger, melons de tot l’any...

ELS CULTIUS DE REGADIU

LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA (2007)

CULTIUSUPERFÍCIE (milers ha)

PRODUCCIÓ (milers t)

Cereals 6 244 24 544

Hortalisses 380 13 501

Tubercles 87 2 510

Cultius indust. 780 5 908

Cítrics 315 5 303

Fruiters 854 3 783

Vinya 1 131 5 962

Olivera 2 470 6 140

LA PRODUCCIÓ RAMADERA (2000-2008)

BESTIAR2000

(milers caps)2008

(milers caps)

Boví 6 216 6 020

Oví 24 297 19 952

Caprí 2 876 2 959

Porcí 22 149 26 026

Observa el mapa de l’agricultura espanyola i resumeix en

un esquema els tres tipus d’agricultura que es donen a

Espanya. En l’esquema han d’aparéixer els principals pro-

ductes i les zones on es troben situats.

19. Llig les dades de la taula sobre producció agrícola i di-

gues quins són els cultius de secà i els de regadiu que te-

nen una major producció.

20. Llig les dades de la producció ramadera i explica com ha si-

gut la seua evolució entre els anys 2000 i 2008.

21. Amb quins problemes s’ha d’enfrontar en l’actualitat el

sector pesquer espanyol?

Observa la taula i la gràfica sobre la producció pesquera i

la producció de l’aqüicultura, i contesta:

— Què es desembarca principalment fresc i què conge-

lat?

— Creus que el desembarcament de peix congelat està

relacionat amb la necessitat de pescar en caladors

cada vegada més llunyans? Per què?

— En quines comunitats autònomes es practica l’aqüicul-

tura?

— Quines espècies de peixos i de mol·luscs es produeixen

principalment mitjançant l’aqüicultura?

— Produeix més l’aqüicultura continental o bé la marina?

22.A

18.R

AC

TIVITA

TS5.2. La pesca i la silvicultura

La pesca Espanya és una de les grans potències pesqueres mun-

dials. La pesca ha permés, a més, el desenvolupament d’al-

tres activitats relacionades, com la indústria conservera o

les drassanes. Amb tot, el pes de la pesca en el PIB espanyol

és baix, igual com el percentatge de mà d’obra ocupada en

el sector. Els principals ports són els de la costa atlàntica;

destaquen els de Vigo, Pasaia, la Corunya, Cadis i Huelva.

Els caladors nacionals es troben a la Mediterrània, on es

pesquen sobretot sardina, aladroc, tonyina i bonítol, i a

l’Atlàntic, on es capturen principalment llucet, lluç, sardi-

na, besuc, peix espasa, tonyina i marisc.

L’esgotament dels caladors i la política de quotes de

captures imposades per la Unió Europea han provocat pro-

blemes importants a la flota pesquera, que s’ha de despla-

çar a Terranova (Canadà), al Marroc o a Moçambic per poder

pescar. No obstant això, aconseguir acords de pesca amb

aquests països és cada vegada més dificultós.

Davant de tot açò, l’aqüicultura es presenta cada vegada

més com una opció. Algunes espècies marines que es tro-

ben en els nostres mercats, com clòtxines, ostres, cloïsses,

llobarros i rèmols de petxines, procedeixen ja de l’aqüicul-

tura. També es practica l’aqüicultura d’aigua dolça, amb es-

pècies com truites, crancs, carpes, lluços de riu i perques.

La silvicultura La silvicultura explota principalment pi i eucaliptus, espè-

cies de ràpid creixement, i altres espècies autòctones, com

el faig, el roure, ell castanyer i l’alzina.

La producció forestal es dedica a obtindre fusta, resina i

suro. La producció de fusta és insuficient, i s’importa un

25% de la que es consumeix. En canvi, Espanya és el segon

productor mundial de suro.


Peixos

Crustacis

Mol·luscos

A. continental

Aqüiculturamarina

LA PRODUCCIÓ DE L’AQÜICULTURA

LA PRODUCCIÓ PESQUERA (2007)

FRESC (pes viu en t)

CONGELAT (pes viu en t)

Peixos 432 620,4 291 547,1

Crustacis 8 879,2 7 968,5

Mol·luscs 33 104,4 20 692,6

136 Unitat 8

6. Anàlisi de l’economia de la Comunitat Valenciana6.1. El sector primariA la nostra comunitat, l’agricultura, encara que ocupa només un 7%

de la població, és una activitat molt important, de la qual destaca la

seua gran capacitat d'exportació (més del 60% de la producció). Els

principals productes per a l'exportació són els cítrics, les hortalisses i

l'arròs.

Els cultius de regadiu es localitzen en el litoral. La seua ampliació ha si-

gut conseqüència de la construcció de preses i sèquies, l'aprofitament

de pous i la generalització dels adobs químics. Els tarongers, els fruiters,

l'arròs i moltes de les hortalisses que ara són rendibles fa poc més de

mig segle que es cultiven.

En les zones interiors predominen els cultius de secà, com la vinya, les

oliveres, els ametlers, les garroferes i el palmerar.

La ramaderia representa quasi un 20% del total de la producció agro-

pecuària de la nostra comunitat. Es cria ramaderia ovina i caprina, d'an-

tiga tradició, la porcina, la més important en l'actualitat, l’aviària, i

la bovina, actualment en regressió.

La pesca, encara que no aporta una gran producció, té una tradició im-

portant. Les espècies que més es pesquen són l’aladroc, la sardina i , a

més de mol·luscos i crustacis. A l'albufera de València subsisteixen en-

cara les anguiles, mentre que a Vinarós són famosos els llagostins.

6.2. El sector secundariLa Comunitat Valenciana és una de les més industrialitzades d'Es-

panya. La indústria va créixer espectacularment durant la dècada dels

anys seixanta. L'establiment de grans empreses, com la factoria Ford,

instal·lada el 1976 a Almussafes, ha potenciat el desenvolupament de

la indústria valenciana.

València és la província més industrial, seguida d'Alacant i Castelló. A la

zona del litoral, de la Plana de Castelló fins a la Safor, la indústria és re-

cent i dinàmica, mentre que a la zona de l’interior, des del sud de Valèn-

cia fins a Elx, la indústria és més antiga i estàtica. Per sectors, destaca el

calçat a Elx, Elda i Novelda... , la jogueteria a Ibi i Onil, la indústria tèxtil

i de confecció a Alcoi i altres ciutats alacantines. D’altra banda, a la pro-

víncia de Castelló destaca la ceràmica artística i la ceràmica tradicional

i industrial per a la construcció. Així mateix, la pastisseria basada en to-

rrons i massapans té els seus majors fabricants a Xixona.

S’obrin expectatives a nous productes entre els quals es troben les indús-

tries de pintura, vernissos, adobs i plaguicides. Es tendeix a una major es-

pecialització en aquelles activitats que presenten una forta demanda,

com ara les anomenadas abans, a les quals caldria afegir les relacionades

amb productes siderúrgics, químics, alimentació, paper, etc…

La indústria que ocupa més gent és la metal·lúrgica, seguida de la de

materials de construcció i ceràmica, la del tèxtil i la confecció, l’agroali-

mentària, la de fusta i del moble.

En els últims anys, la crisi i el canvi de localització també han afectat a

la nostra indústria, però menys que en altres zones gràcies a la diversi-

ficació del sector.

Cultius de regadiu

Cítrics

Fruiters de regadiu

Cultiu herbaci de secà

Fruiters de secà

Oliveres

Vinyes

Praderies i pastius

Bosquina

Bosc indiferenciat

Coníferes

Improductiu

València

Alacant


N

50 km0 25

CULTIUS EN LA COMUNITAT VALENCIANA

Taller de ceràmica artesanal.


TRANSPORT I TURISME COMUNITAT VALENCIANALa Pobla de Benifassà

ForcallMorella

Ares del MaestratSant

Mateu

Catí

Rbla.

Car

bone

ra

Benassal

VilafamésMontanejos

Sogorb

VilavellaNavaixesViver

Xulella

Túria

FuentePodrida

DosaigüesL´Albufera

Xúquer

El Caroig

Aiora

Serpis

Bocairent

AlcoiGuadalestAitana

La Font RojaVillena

Aigüesde Bussot

Vinalopó

Oriola

Segura

Santa Pola

Sant Joan d’AlacantEl Campello

Altea

Moraira

Xàbia

Oliva

Gandia

Tavernes

El Perelló

El SalerEl Cabanyal

Port Sa PlatjaLa Pobla de Farnals

Canet d'En BerenguerXilxes

NulesBorriana

Benicàssim

Orpesa

Alcossebre

Peníscola

Benicarló

Vinaròs

Calp

Los Hervideros

Millars

Llíria Sagunt

Requena

SuecaAlzira

Xàtiva

Ontinyent

Novelda

BenidormLa Vila Joiosa

Dénia

Elx

Cocentaina

Xelva


L’Alcora

Vila-realOnda

Xiva

Torrent

Cullera

Énguera

Elda

Torrevella

Ademús

AlacantAsp

València

Ferrocarril

Autopista / autovia

Altres carreteres

Aeroport

MA

R

ME

DI

TE

RR

ÀN

IA

Port esportiu

Àrees d’estiueig interior

Conjunt historicoartístic

Balnearis

Àrees d’ecoturisme

23. Observa el mapa d'ús del sòl i digues quins usos pre-dominen en la zona de la costa i quins en la zona del'interior.— Quins usos predominen a la teua comarca?

— On es troben les terres improductives? Per què?

24. Observa el mapa dels transports i el turisme.— On es troben les principals zones d'ecoturisme?

— Quins avantatges pot comportar aquest tipus de tu-risme enfront del turisme de masses?

AC

TIVITA

TS6.3. El sector terciariÉs el sector que té més pes en la nostra comunitat i tendeix a in-

crementar-se. Més d'un 50% dels llocs de treball del sector ter-

ciari es concentren a València, més d'un 30% a Alacant i la resta

a Castelló.

El comerç

L'economia valenciana és bàsicament exportadora, aquesta

és la diferència amb la resta de l'Estat espanyol. Entre les ma-

tèries primeres que s'exporten destaquen els cítrics, les horta-

lisses, els vins, el marbre i la sal. Entre les manufactures des-

taquen el calçat, la ceràmica, el tèxtil, el moble i els joguets. A

més, una multinacional com Ford representa un percentatge

molt elevat del total de productes que exporta la nostra co-

munitat.

El transportsLa forma allargada i el relleu del territori valencià han afavorit l'e-

xistència d'unes vies de comunicació terrestre en sentit nord-

sud. Les carreteres, autovies i autopistes més importants es

troben en la franja litoral i permeten l’accés a les zones industrials

i turístiques. El ferrocarril disposa d'una estructura radial que

uneix les principals ciutats amb les comunitats de Múrcia, Ma-

drid, Aragó i Catalunya. Actualment, s’ha posat en marxa la línia

de l ‘AVE que uneix València i Madrid, en només 95 minuts, obrint

noves expectatives per al treball i per al turisme. El transport

marítim s'usa sobretot per a les mercaderies; destaquen els

ports de València, Alacant, Castelló, Gandia i Dénia.

El turismeEl turisme és una important font d'ingressos

per a la Comunitat Valenciana. A partir dels

anys cinquanta es va iniciar una onada de tu-

risme centrada en la zona litoral. La massifica-

ció, a la qual es va arribar en els anys seixanta

i setanta, va destruir extensos paisatges. En els

últims anys s'ha intentat corregir aquesta ten-

dència, millorant les instal·lacions i intentant

potenciar un turisme de més qualitat en l'inte-

rior: l’anomenat turisme rural o ecoturisme.

L’any 2010, tot i la crisi, els ingressos totals

procedents dels turistes estrangers a la Comu-

nitat Valenciana van pujar per damunt de la

mitjana d’Espanya. Cala Finestrat (Alacant).

138 Unitat 8

L’ACTUALITAT A DEBATCap a un nou turisme?

El turisme té un pes fonamental en l’economia espanyola.

Amb tot, les tendències actuals dels fluxos turístics detecten

que els interessos dels turistes estan canviant. A més, sorgei-

xen noves destinacions que ofereixen preus més baixos.

Paral·lelament, augmenten el gust pels llocs exòtics i poc

massificats, la preocupació pel medi ambient i el turisme

que busca paisatges naturals i de cultura.

Davant de tot açò, convé que ens preguntem si en un fu-

tur no molt llunyà el sector haurà d’evolucionar i oferir un

nou turisme, i si el nostre país podrà adaptar-s’hi.

Sense especificarAltres motius

Personal(familiars, salut, compres)

Treball i negocis

Oci, vacances

El turisme i la nova societat

Llig els textos i el gràfic, i contesta:

— Quines són les característiques del turisme just segons

el text de J. M. Gomis?

— Explica què és el turisme sostenible i quins són els seus

objectius.

— Segons el gràfic, quin tipus de turisme aporta més in-

gressos a la indústria turística espanyola?

— Heu de valorar la conveniència d’incentivar nous ti-

pus de turisme al nostre país, o bé d’insistir en el mo-

del turístic actual, que tan bons resultats econòmics

aporta a l’economia valenciana i espanyola.

— Per tal d’obtindre informació que us permeta defendre

una posició o bé l’altra, podeu buscar informació en els

webs que us proposem.

DEBAT

Des de la perspectiva del turisme just s’incideix especial-

ment en el desenvolupament d’una activitat turística a par-

tir de la participació activa i directa de la població local en

una relació d’intercanvi que garantisca, alhora, els nivells de

qualitat exigibles dels serveis oferits i la distribució equitati-

va dels seus beneficis.

En aquest context, identifiquem una demanda creixent in-

ternacional, encara minoritària, però molt sensibilitzada i

cada vegada amb més accés a la informació i exigent, corres-

ponent a un turista que, més que per viure determinades

emocions estandarditzades, es mou per sentiments. Més

que fixar-se en el preu, aquest turista se sent còmode amb el

valor afegit que li aporten les iniciatives desenvolupades

amb responsabilitat social.

Adaptat de J. M. Gomis, «Per què turisme just?»

a <http:/www.uoc.edu/portal/castellano/la_universitat/

sala_de_premsa/reportatges/2008//turisme_Gomis.html>

El turisme sostenible ha sigut definit per l’Organització Mun-

dial del Turisme com el que «satisfà les necessitats presents

dels turistes i de les regions hostaleres, alhora que protegeix

i millora les oportunitats per al futur. El turisme sostenible

permet:

— Diversificar la producció mantenint la integritat cultural i

la diversitat biològica.

— Fomentar l’arrelament rural i revalorar el patrimoni cultu-

ral local.

— Integrar tots els grups humans en la cadena productiva,

especialment a través de la creació d’oportunitats labo-

rals per a dones i joves.

— Fomentar l’associacionisme i la implementació de cade-

nes solidàries per a millorar la comercialització de pro-

ductes locals.

Adaptat de <http://www.turismosostenible.ec/

Turismo_Sostenible-t-d.html>

Webs sobre turisme

www.iet.tourspain.es

www.comercio.mityc.es

www.unwto.org/es

www.exceltur.org

www.informajoven.org/info/tiempolibre/E_4_7_13_2.asp

www.turismoresponsable.net

@

1. Completa la taula calculant el saldo (la diferència en mi-lions d’euros entre exportacions i importacions) de cadasector i indica si és positiu o negatiu.

— A partir dels saldos parcials, calcula el saldo total i indi-ca si és positiu o negatiu.

2. Elabora un gràfic de barres amb les dades del percentatgesobre el total de les importacions i exportacions que re-presenta cada sector econòmic. (Tria un color per a les im-portacions i un altre per a les exportacions).

3. Quins són els tres sectors amb més exportació? I els tressectors amb més importació?

— En quins tres sectors és més xicoteta la diferència entreimportacions i exportacions?

— En quin sector és més gran la diferència entre exporta-cions i importacions? Quina és la causa d’aquest fet?

4. Usant les dades que has obtingut en l’anàlisi de la taula es-tadística, redacta un breu informe en el qual expliques lescaracterístiques del comerç espanyol en els primers huitmesos de l’any 2009.


SÍNTESI• El sector de serveis és el principal sector de l’economia valenciana i espanyola: ocupa més del 60% de la població activa i

és el que genera un major percentatge del PIB.

• Espanya és un país pobre en recursos energètics, per la qual cosa en aquest sector existeix una forta dependència externa.

La mineria és un sector en crisi a causa de l’esgotament de molts recursos minerals.

• El nostre país es troba entre els més industrialitzats del món. Les indústries més competitives són aquelles en què la pre-

sència de capital estranger és important. El subsector de la construcció té una gran rellevància en l’economia espanyola, i el

seu desenvolupament ha condicionat en bona mesura el creixement econòmic espanyol.

• L’agricultura i la ramaderia han anat perdent importància des de mitjan segle XX, encara que la productivitat ha augmen-

tat a causa de la tecnificació. Espanya és una gran potència pesquera, però els seus caladors estan sobreexplotats, per la

qual cosa la major part de les captures s’efectuen en caladors d’altres països.

COMERÇ EXTERIOR PER SECTORS ECONÒMICS (GENER-AGOST 2009)

EXPORTACIONS IMPORTACIONS SALDO

Milions € % total Milions € % total Milions €

Aliments (fruita i llegums, pesca, begudes, carn, altres aliments) 16 512,3 16,2 % 5 017,9 11,2 % . . . . . . . . . . .

Productes energètics (petroli i derivats, gas, carbó i electricitat) 4 601,3 4,5 % 22 087,2 16,5 % –17 485,8

matèries primeres (animals i vegetals, minerals) 918,5 1,9 % 3 305,7 2,5 % . . . . . . . . . . .

Semimanufactures no químiques (metalls no ferrosos, ferro i

acer, paper, productes ceràmics, d’altres)11 576,0 11,4 % 9 066,1 6,8 % . . . . . . . . . . .

Productes químics (productes químics orgànics i inorgànics,

medicaments, plàstics, adobs, colorants, olis essencials i perfu-

mats, d’altres)

5 063,2 14,8 % 20 781,2 15,5 % . . . . . . . . . . .

Béns d’equipament (maquinària industrial, equipament d’ofici-

na i de telecomunicacions, material de transport, motors, aparells

elèctrics...)

20 716,8 20,4 % 27 529,4 20,6 % . . . . . . . . . . .

Sector de l’automòbil (automòbils i motos, components de l’au-

tomòbil)17 358,9 17,1 % 16 695,2 12,5 % . . . . . . . . . . .

Béns de consum durador (electrodomèstics, electrònica de con-

sum, mobles...)2 102,0 2,1 % 4 006,2 3,0 % . . . . . . . . . . .

Manufactures de consum (tèxtils, calçat, joguets, altres manu-

factures de consum)9 478,4 9,3 % 14 683,5 11,0 % . . . . . . . . . . .

Altres mercaderies 2 408,4 2,4 % 477,6 0,4 % . . . . . . . . . . .

TOTAL 101 735,7 100 % 133 650,0 100 % . . . . . . . . . . .

ACTIVITATS

140 Unitat 8

AC

TIV

ITA

TS

1. Quins són els principals sectors de l’economia espanyola? Es-menta’ls de més a menys importància.

— Indica quines són les principals activitats dins de cada sectoreconòmic.

2. Observa atentament la imatge. Identifica quin tipus d’activitatmostra.

— És una activitat del sector terciari? Per què?

— Per què és tan important el turisme en l’economia espa-nyola?

3. Classifica els termes següents segons que siguen causes quehan afavorit el desenvolupament del turisme o conseqüènciesdel seu creixement.

4. Completa la taula següent sobre les energies a Espanya.

augment del nivell de vida de les classes mitjanes europeesclima càlid i platges - creixement de l’economia espanyola

degradació del paisatge - preus competitius

TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

FONT D’ENERGIA

ÚS PRINCIPAL I LOCALITZACIÓTIPUS

D’ENERGIA

Petroli ............................................................................................................................................................................................................................... No renovable

Carbó ............................................................................................................................................................................................................................... .................................................................

........................................................................... S’utilitza per a consum industrial i domèstic. S’importa d’Algèria i Líbia. .................................................................

Urani ............................................................................................................................................................................................................................... No renovable

........................................................................... Aprofita la força del vent i es localitza en nombroses zones del país. .................................................................

Solar ............................................................................................................................................................................................................................... Renovable

5. Relaciona les tendències actuals de la indústria amb la realitat d’aquest sector a Espanya.

a) El desenvolupament de la indústria punta ésl’aspecte característic d’un país industrialitzat.

b) Es tendeix a la concentració industrial perquèles empreses siguen més competitives.

c) Augmenta la deslocalització industrial.

• Predominen les xicotetes i mitjanes empreses amb poca producti-vitat. Els sectors més competitius són els que compten amb capitalestranger.

• La fabricació de béns es trasllada a països del Tercer Món, on la pro-ducció és més barata. Aquest fet provoca el tancament de fàbriquesi l’augment de la desocupació.

• Des de la dècada dels noranta del segle XX han crescut les indústriesrelacionades amb les noves tecnologies, però les inversions en R+Dsón escasses.


Observa el gràfic sobre turisme a Espanya i respon lespreguntes:

— En quin sector econòmic se situa el turisme?

— Quina ha sigut l’evolució del turisme entre els anys2002 i 2008?

— Quants milions de persones van visitar Espanya l’any2008?

— Explica, a partir de les dades del gràfic, la importànciadel turisme en l’economia espanyola i les seues carac-terístiques principals.

Llig el text i contesta les preguntes:

— Quin és el tema del text? Suggereix un títol apropiat.

— Per què és important el desenvolupament de lesenergies renovables a Espanya i a la Comunitat Valen-ciana?

— Per què diem que Espanya és un país dependentenergèticament?

— Com poden contribuir les energies renovables a solu-cionar aquest problema?

Resumeix en un esquema l’evolució del sector industriala Espanya i a la Comunitat Valenciana. Hi han d’aparéixertambé els principals problemes de la indústria al nostrepaís en l’actualitat.

Observa el gràfic sobre el sector de la construcció a Es-panya i contesta les preguntes:

— Quina ha sigut l’evolució de la construcció a l’Estat es-panyol?

— L’any 2007, quin percentatge del total construït ha fa-cilitat l’accés dels espanyols a l’habitatge? Per què?

— Explica el paper de la construcció en l’economia es-panyola i les conseqüències de la seua expansió.

Valora el paper del sector terciari en l’economia valencia-na i explica’n les principals característiques.

— A la Comunitat Valenciana, el turisme és una de les ac-tivitats més potents del sector terciari. Comenta quintipus de turisme s’intenta potenciar al nostre país.

5

4

3

2

1

AVALUACIÓ

Nombre de turistes no residents (anys 1999 a 2005)

Mili

ons

La construcció espanyola

L’any 2005 per sectors

Edificació noresidencial

Enginyeria civil

Edificacióresidencial

Segons un informe de l’Agència Internacional de l’Energia

(AIE), Espanya és el país més endarrerit en el desenvolupa-

ment de mesures per a l’impuls de l’eficiència energètica,

però el campió de posar-les en marxa.

Les dades evidencien la importància de l’estalvi energètic

per a l’economia espanyola. Espanya és el seté país més

dependent entre els 28 membres de l’AIE, ja que tan sols és

capaç de generar el 20% de l’energia que consumeix.

Les dades de l’Agència corroboren la supremacia espanyo-

la en renovables: és el tercer país en parcs eòlics instal·lats

i el quart en energia solar. Però torna a punxar si s’analitza

la despesa pública en R+D específica per a energies reno-

vables l’any 2008: pel que fa al PIB, s’ha donat marxa arre-

re respecte als nivells de 1990.

Adaptat i traduït d’El País (16-10-2009).

142 Avaluació de CB

AVALUACIÓ DE CB

Activitat 1

A la classe de Marc fa poc que s’ha incorporat Leng, acabat d’arribar d’un país del sud-est asiàtic. El que conta Leng és una nove-

tat per Marc. Leng li conta que la seua família es dedicava a l’agricultura, com el seu oncle Jaume.

1. Observa les dues fotografies i completa la taula comparativa.

CO

MP

ET

ÈN

CIE

S B

ÀS

IQU

ES

A B

Fotografia BFotografia A

COM ÉS EL RELLEU?

COM ÉS LA VEGETACIÓ?

QUINS CULTIUS HI APAREIXEN?

HI HA RAMADERIA?

COM SOM LES PARCEL·LES?

QUINS ELEMENTS DENOTEN

LA PRESÈNCIA HUMANA?

2. A partir de les respostes anteriors, digues quina fotografia correspon als cultius de la família de Leng i quina a la de l’oncle de

Marc.

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

CO

MP

ET

ÈN

CIE

S B

ÀS

IQU

ES

143Avaluació de CB

Activitat 2

L’elaboració del pa en una panificadora és un procés complex en el qual intervenen molts elements.

1. Observa atentament l’esquema següent sobre el procés de fabricació del pa i completa’l amb els conceptes del requadre.

— Quins elements intervenen per a fabricar un producte? Defineix cadascun d’aquests elements.

— Quina és la destinació final del producte?

— Elabora un text breu sobre el procés de fabricació del pa. Hi han d’aparéixer tots els conceptes de l’esquema.

Primeres matèries Fonts d’energia

Fabricació

Capital Força de treball

Producte Distribució

Mercat

FARINAfarina – electricitat

aigua – pastadora

balança electrònica

rent – nau industrial

cinc oficials forners

sis aprenents

sal – forn

dues furgonetes

tres mossos de magatzem

un controlador de qualitat

dos administratius

una màquina envasadora

barra de pa

Activitat 3

L’habitatge nou es va abaratir a Espanya l’any 2010, com ja va passar l’any 2009, després d’una dècada de pujada ininterrompu-

da dels preus.

1. Llig el text següent i contesta les preguntes.

L’habitatge nou es tornarà a abaratir aquest any al

voltant d’un 6 %, igual que el 2009, si bé la caigu-

da dels preus serà més gran en zones amb un ex-

cés d’oferta, mentre que podria arribar a pujar en

ubicacions cèntriques de grans ciutats, on hi ha

menys disponibilitat.

Segons dades aportades pel Ministeri d’Habitatge,

«podrem parlar de canvi de tendència si la ralentit-

zació de la caiguda continua durant el primer se-

mestre d’aquest any».

Per a la dinamització del mercat és imprescindible

que s’assimile l’excedent de l’habitatge nou sense

vendre, que segons les dades arriba fins a 700 000

immobles.

Traduït de La Vanguardia (21-1-10)

— Des de quan es pot parlat d’abaratiment de l’habitatge espa-

nyol i en quines zones és més comú?

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

— Segons dades del Ministeri d’Habitatge, quan es podria co-

mençar a parlar d’un canvi de tendència?

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

— Què ha de passar perquè el mercat immobiliari es dinamitze?

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

144 Avaluació de CB

AVALUACIÓ DE CB

Activitat 4

La mare de Marc treballa en una gestoria i en aquests moments està fent una memòria anual del balanç. Per a fer-ho, haurà de

realitzar algunes operacions matemàtiques que li permetran comparar i analitzar les dades.

1. Completa la taula.

— Calcula quants clients va tindre la gestoria el 2009 i quants el 2010.

— Calcula quin percentatge de clients van demanar cada servei el 2009 i el 2010.

— Calcula la variació percentual, és a dir, la diferència entre el percentatge de clients que van utilitzar cada servei el 2009 i el

2010.

CO

MP

ET

ÈN

CIE

S B

ÀS

IQU

ES

CLIENTS PER SERVEIS

SERVEIS 2009

LABORAL 45

%

16,4 %

2010

53

%

13,8 %

VARIACIÓ PERCENTUAL

–2,6 %

FISCAL 91 ................... 115 ................... ...................

COMPTABLE 71 ................... 106 ................... ...................

ASSEGURANCES 51 ................... 97 ................... ...................

D’ALTRES 15 ................... 11 ................... ...................

TOTAL ................... 100 % ................... 100 % ...................

2. Quan hages completat la taula, contesta les qüestions següents.

— L’any 2010, la gestoria va guanyar o va perdre clients respecte al 2009? Quants? ......................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

— Quins serveis han tingut una evolució positiva?..................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

— Quins serveis han experimentat una evolució negativa? ..........................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

— Quins serveis han tingut una millor evolució?........................................................................................................................................................................................................................................

— Quins han tingut una pitjor evolució? ..............................................................................................................................................................................................................................................................

— L’evolució general de la gestoria ha sigut positiva o negativa? Per què? ................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

3. Assenyala quines decisions haurien de prendre els propietaris de la gestoria a partir de l’anàlisi de les dades.

❏ Han de potenciar el servei laboral.

❏ Han de premirar els resultats obtinguts en el servei d’assegurances.

❏ Han de seguir, en general, en la mateixa línia de creixement.

❏ Han de prendre mesures per a recuperar els clients perduts l’últim any.

CO

MP

ET

ÈN

CIE

S B

ÀS

IQU

ES

145Avaluació de CB

Activitat 5

El pare de Marc treballa en una empresa comercial de distribució de productes electrònics (principalment calculadores digitals).

El proveïdor és una empresa d’electrònica alemanya, que té un equip de disseny i tecnologia a Alemanya i un altre al Japó, i pro-

dueix en una fàbrica paquistanesa, per a comercialitzar posteriorment els seus productes en diverses zones.

1. Observa atentament el mapa dels fluxos de producció i comercialització, i contesta les preguntes.

PAKISTAN

ARÀBIASAUDITA

TURQUIA

Flux tecnològic

Flux de gestió

Flux comercial

ALEMANYA

ESPANYA

FLUXOS DE PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ

— Quins són els països relacionats amb la producció? Com s’aprecia? ...........................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

— A quins països s’exporta principalment la producció de calculadores? Com s’aprecia?........................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

— Hi ha fluxos de doble sentit? Quins són? Què volen dir?................................................................................... ........................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

— Tots els fluxos de comercialització tenen la mateixa importància? Com s’aprecia?....................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

La globalització o mundialització de l’economia ha afa-

vorit que arriben a les nostres cases productes fabri-

cats en qualsevol lloc del planeta. En conseqüència, els

fluxos comercials s’han intensificat.

D’altra banda, la globalització ha provocat que la pro-

ducció s’haja complicat i compartimentat. En primer

lloc, els països més desenvolupats dissenyen els pro-

ductes i creen la tecnologia necessària per a produir-

los; a continuació, es fabriquen en altres països on la

mà d’obra és més barata i, finalment, es comercialitzen

en països de tot el món.

2. Llig amb atenció el text següent i respon les preguntes.

— Quin és el tema del text? ..........................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

— Segons el text, la producció de calculadores que has analitzat

en l’activitat anterior és un exemple de la globalització de l’eco-

nomia? Justifica la resposta.

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

la ciensoc 3eso b1 val 48253 - edebe … · 3. les fonts d’energia i la mineria 4. la indústria...

Documents