la censura de premsa durant la dictadura de primo de rivera · barcelona, girona, lleida i...

17
Costa i Fernandez, Lluís La censura de premsa durant la Dictadura de Primo de Rivera 119

Upload: vuongthuan

Post on 05-Oct-2018

214 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Costa i Fernandez Lluiacutes

La censura de premsa durant la

Dictadura de Primo de Rivera

119

El marc legislatiu

Paralmiddotlelament a la instauracioacute del Directori Militar va ser promulshygat el Reial decret delIS de setembre de 1923 pel qual es declaraven en suspens les garanties constitucionals i en consequumlegravencia quedava sense contingut larticle 13 de la Constitucioacute de 1876 laquo[ ] dret a emetre idees sense censura pregraveviaraquo Tanmateix tres dies meacutes tard hom proclamava una disposicioacute per tal dimpedir la propaganda i lactuacioacute separatistes lanomenat Real Decreto en Defensa de la Unishydad Nacional on sestablia

Seran juzgados por los tribunales militares a partir de la fecha de este Decreto los delitos contra la seguridad y unidad de la Patria en cuanto tienda a disgregaria restarle fortaleza y rebajar su concep to ya sea por medio de la palabra o por escrito ya por la imprenta o cualquier media mecanico o grafico de publicidad y difusioacuten o por cualquiera clase de actos o manifestaciones

Larticle segon del decret esmentat concretava les sancions per als infractors de sis mesos i un dia a un any de presoacute i multes de 500 pessetes a 5000 segons la gravetat del laquodelicteraquo comegraves La interpreshytacioacute del decret deixava les portes obertes a una repressioacute incontroshylada i sovint poc equitativa amb relacioacute a lobjecte de la sancioacute

Primo de Rivera dicta un ban el 13 de setembre -lendemagrave del cop- on declara lestat de guerra a la Quarta Regioacute Militar -Catalunya- i confia el comandament civil de les laquoproviacutenciesraquo de

121

Barcelona Girona Lleida i Tarragona als governadors militars respecshytius alhora que explicita que laquoen los Gobiernos y Comandancias milshyitares se ejercera la previa censura de la prensa y de toda clase de escritos impresosraquo A Girona el coronel del regiment dAgravesia Pascual Gracia exercint funcions de governador militar interiacute destitueix el governador civil Amb tot la tranquilmiddotlitat a la ciutat eacutes absoluta malgrat que no shi disposa dinformacioacute de la resta de lEstat

Amb la dissolucioacute de les Corts es desarticula lestructura poliacutetica de lEstat la qual cosa provoca un sentiment dinseguretat i de desconshyfianccedila entre la poblacioacute i en aquest context Primo de Rivera justifica la implantacioacute de la censura de premsa ja que considera que cal laquoprevenir la difusioacute de les alarmes per falses notiacuteciesraquo La premsa es troba immergida en la confusioacute respecte a les informacions poliacutetiques i en la interdiccioacute de plantejar hipogravetesis de futur Els responsables de lexercici de la censura comuniquen a la premsa que laquono se consenshytira en adelante que se propaguen tales proyectos reales supuestos algunos de los cuales causan alarmas si no tienen procedencia ofishycialraquo

A Madrid es va crear lOficina de Informacioacuten y Censura dirigishyda inicialment per Pedro Rico Parada el qual havia estat governador civil de Girona de loctubre de 1920 al setembre de 1921 Posteriorshyment Rico fou nomenat director del periogravedic oficialista La Nacioacuten i aleshores el tinent coronel Celedonio de la Iglesia assumiacute el cagraverrec de cap de censura Aixiacute per beacute que la diversificacioacute territorial en lexershycici de la censura era absoluta i per tant sempre supeditada als criteris subjectius del censor corresponent lOficina de Informacioacuten y Censhysura de Madrid representa un punt de referegravencia important i la seva tasca eacutes orientativa en laplicacioacute de la poliacutetica de censura Celedonio de la Iglesia analitza des dun prisma deliberadament positiu i benegravevol la seva funcioacute quan afirma que laquovolaba su pluma sobre las cuartillas sin enmendar apenas nada y sin consultar jamas un diccionarioraquol

Lexercici de la censura

El marc legislatiu descrit meacutes amunt palesa les estretors en quegrave sha de moure la premsa i la disfuncioacute que pateix i sobretot el protashygonisme que assumeixen els censors i la censura

1 Celedonio de la ICLEslA La censIra por denro Madrid 1930

122

En principi no valIa pena establir gaires distincions entre quin tipus de premsa experimentava una major repressioacute i potser eacutes meacutes significatiu fer un seguiment dels continguts meacutes propicis a ser censhysurats

Eacutes habitual en aquests primers temps de la Dictadura que les pagravegines dels periogravedics presentin un aspecte formal molt revelador i que delatin el pas inexorable de la censura textos en blanc o en negre -per haver girat el plom dels textos censurats i haver impregraves ratlles negres- grans llegendes que indicaven que laquoaquest nuacutemero ha passat per la censura militarraquo Tot plegat descobria lautegraventica reashylitat de la premsa

Era desencoratjador per als mateixos periodistes viure en la inshycertesa de no saber fins a on podia arribar la permissibilitat Hem fet referegravencia abans al ban de Primo de Rivera pocs dies despreacutes el19 de setembre el capitagrave general de Catalunya Emilio Barrera en publica un altre tan ambigu com restrictiu

Quedan sometidos a la jurisdiccioacuten de guerra y seran juzgados en juicio sumariacutesimo con arreglo al Coacutedigo de Justiacutecia Militar I )los que de palabra por escrito o por medio de la imprenta grabado estampas o alegoriacuteas caricaturas signos gritos o alusiones provocaren desorden o ultrajaren a la Nacioacuten a su bandera himno nacional u otro emblema de su representacioacuten

Levolucioacute de la censura i dels seus rigors van caminar duna mashynera paralmiddotlela a levolucioacute sogravecio-poliacutetica de lEstat Com sabem un dels problemes prioritaris per al regravegim a part la quumlestioacute catalana era la guerra del Marroc que provocava -ja feia temps- efervescegravencies i posicions radicalitzades entre la poblacioacute En aquest sentit Primo de Rivera anunciava a la premsa al cap dalgunes hores del cop militar

De Africa no direacute a ustedes una palabra ni permitiremos que de ello se escriba ni casi se hable Problema a que le han de buscar solucioacuten las armas y la diplomacia juntas nada gana con ser entregado al puacuteblico

Lafirmacioacute del dictador eacutes perfectament constatable per mitjagrave dels textos censurats El corresponsal a Madrid de Las Noticias de Barceshylona toca el viu lagost de 1924 sobre la restriccioacute informativa de la quumlestioacute marroquina i fins i tot nevoca els antecedents

Por si fuera poco el temor que inspira ellapiz rajo debo advertir al puacute blico en general y a los periodistas en particular que la mas absoluta discrecioacuten se impone en toda lo relativa a Agravefrica Nadie puede saber mas de lo que tra s lucen

123

los esqueleacuteticos partes oficiales secos como un esparto e insiacutepidos como un huevo sin sal Cualesquiera que sean los hombres que rigen los destinos del paiacutes el espantildeol carece siempre del derecho de calmar su ansiedad porque Abd-el Krim Iee los perioacutedicos y saca de ellos armas para preparar la sorpresa Resultado que los perioacutedicos madrilentildeos no tienen lectores mas que en el Rif Si para que los perioacutedicos callen se va a resolver la cuestioacuten marroquiacute enmushydezcamos en buena hora pero sepamos para cuanto tiempo porque llevamos trece antildeos de silenciar malas nuevas y de nada ha servido el sacrificio que supone soportar que las arantildeas de la paciencia anden tejiendo y destejiendo la primera tela desde la lengua al paladar [ ] Las noticias son satisfactorias Nos dice el parte oficial laquoSerrano avanzaraquo laquoSanjurjo avanzaraquo laquoEl moro sufre grandes peacuterdidas raquo y nada mas En cuanto alguien quiere musi tar algo de antildeadidura se oye una orden muy militar laquoSilencio en las filas raquo y ellapiz roja tacha sin compasioacuten

En els primers temps la tasca dels funcionaris de la censura era molt senzilla la restriccioacute era absoluta i per tant no hi havia lloc per al dubte

El problema del Marroc era insostenible per al govern el qual en una nota oficiosa publicada a la premsa el 6 de setembre de 1924 anunciava lacord de suspendre els actes commemoratius del 13 de setembre -aniversari del cop- i que no hi hauria cap mena dhoshymenatge ni actes dexaltacioacute fins que la situacioacute al nord dAgravefrica shashygueacutes normalitzat De fet durant tot lestiu de 1924 les notiacutecies del Marroc es publicaven invariablement mutilades Seria absolutament impossible escriure una aproximacioacute histograverica de la situacioacute del Marroc basant-se en la premsa que es publicava en aquell moment a tot lEstat espanyol en tot cas resultaria imprescindible recoacuterrer a la premsa estrangera on sinformava de levolucioacute del conflicte sense entrebancs

Ja hem esmentat el rigor de la censura envers manifestacions de signe catalanista Lanagravelisi daquesta laquopersecucioacuteraquo exigiria un estudi meacutes aprofundit que ara per raons despai preferim nomeacutes deixar apuntat Daltra banda hi havia unes altres temagravetiques tambeacute susshyceptibles encara que en un grau menor de ser censurades com ara la pornografia o beacute si en algun delicte hi havia implicat un legioshynari o un membre del sometent aquest aspecte era omegraves

La llarga durada de la Dictadura feacuteu que en els darrers temps el rigor de la censura se suavitzeacutes Conveacute perograve saber que la censura que sexercia a laquoproviacutenciesraquo -com deien des de Madrid- era meacutes inflexible que a la capital de lEstat No en va els seus executors eren conscients com recorda Celedonio de la Iglesia laquoque el disgusto y

124

la aurora boreal apareceriacutean por la publicacioacuten y no por la tacha eacutestas se prodigaban a diestro y siniestro y alcanzaban a lo mas nimio e inofensivOraquo 2

Les administracions locals i la censura

Ladministracioacute local tan sacsejada i constantment renovada en els primers temps de la Dictadura oferia camp obert a les especulashycions i les criacutetiques des de la premsa Sovint la mateixa actitud del dictador envers una administracioacute permanentment susceptible deacutesser el cau dels antics cacics animava els periodistes a desenvoshylupar una pragravectica de 1ofici menys mesurada i escrupolosa Fins i tot el mateix ministre de la Governacioacute Martiacutenez Anido havia donat instruccions al cap de lOficina de la Censura a Madrid perquegrave si cap alcalde es considerava ofegraves per un escrit en el seu prestigi o la seva honorabilitat acudiacutes simplement als tribunals Tot un siacutemptoma

Amb tot les autoritats locals van emprar poques vegades aquest sistema i preferien recoacuterrer a la seva omnipotegravencia habitual i la inshyfluegravencia practicada en els seus dominis La coaccioacute a la premsa local o beacute els precs al governador civil amb largument de suposades camshypanyes engegades per misteriosos sectors del caciquisme eren un sisshytema efectiu per a posar fre a les criacutetiques que rebien des de la premsa

A la ciutat de Girona les relacions entre lAjuntament i la premsa van passar per uns episodis molt significatius De bell antuvi conveacute ilmiddotlustrar la permissibilitat existent a lhora de fer valoracions criacuteshytiques des de les pagravegines dels periogravedics de la gestioacute municipal El Autonomista comenta el dia 2 doctubre de 1924 els pressupostos de lAjuntament de Girona per a lexercici de 1924-1925 i la seva desaprovacioacute eacutes manifesta

En el presupuesto formulado por el actual Ayuntamiento no sabem os ver plan ni orientacioacuten [ ] Venimos clamando antildeos y antildeos para la fomenlacioacuten de la cultura y dispuestos los concejales a hacer economiacuteas suprimen 500 pesetas para material de escuelas [ ] Los nuevos pavimentos del interior quedan sin consignacioacuten iexclEs la mejor manera de hacer economiacuteas Pagaremos como ricos para que nos sirvan como pobres

2 e de la ICLESIAnp cit p 113

125

Las discrepagravencies entre el personal poliacutetic de lAjuntament i el de la Diputacioacute eren subtilment difoses a la premsa Pel setembre de 1924 Heraldo de Gerona i Diario de Gerona insisteixen en les males relacions entre Frederic Bassols i Ferran Casadevall antics alcalde i regidor de lAjuntament de Girona i ara president de la Diputacioacute i diputat provincial respectivament amb Jaume Bartrina i Joan Gomis actuals alcalde i regidor de lAjuntament de Girona

Parece que la madeja se enreda y si la autoridad del gobernador civil no logra una foacutermula de avenencia cada diacutea se iran acentuando mas las diferenshyciexclas entre los magnates de la poliacutetica municipal 1

Les renovacions reiterades del govern local servien per a filtrar comentaris periodiacutestics sobre la gestioacute de lequip sortint i fer valoshyracions dels nous components Malgrat tot insistim en la persistegravenshycia de les autoritats locals a reclamar al governador civil-personatge ogravebviament intocable- meacutes immunitat davant la criacutetica de la premshysa Aquesta circumstagravencia indisposava els periodistes

A la Bisbal dEmpordagrave sesdeveacute un cas clar dingeregravencia de lalshycalde en el premsa local El corresponsal dEl Alltonomista Narciacutes Lloberas hi publica e128 de juliol de 1924 un article -en catalagrave- on denuncia el deplorable estat higiegravenic que presenta el poble El govershynador civil Artur Carsi que estagrave a punt de cessar en el cagraverrec li imposa -sota la pressioacute de lalcalde de la Bisbal Graupera- una multa de cinc-centes pessetes Quan El Autonomista vol informar daquest cas troba que uacutenicament en pot publicar una notiacutecia molt mutilada lalcalde ha aconseguit el magravexim rigor de la censura Nomeacutes la mobilitzacioacute popular a favor del periodista Narciacutes Lloberas engegashyda pel Partit Federal de la Bisbal aconsegueix reduir els efectes pershyniciosos de la influegravencia de lalcalde el governador civil accidental que en aquests moments eacutes el president de lAudiegravencia Moreno Torres rebaixa la sancioacute econogravemica a cent pessetes El Autonomista ho aprofita per a recordar a lalcalde Graupera que laquoes muy perjushydicialla influencia de las pasiones sobre la conducta de los hombresraquo Uns quants dies meacutes tard a comenccedilaments de setembre el director dEl Autonomista Darius Rahola aprofita la recepcioacute que ofereix a la premsa el nou governador civit Juan de Urquiacutea per a exposar-li el problema del seu corresponsal a la Bisbal i informar-lo que Narciacutes

3 Diaria de C(f(Jl1Q Girona 16 91924

126

Lloberas teacute pendent una multa per un article que ja havia passat la censura perograve que un cop publicat va molestar lalcalde La resposta del governador fou gragravefica i taxativa laquoHaciendo una cruz de absolushycioacuten con la mano dijo Nada perdonadaraquo

En una altra ocasioacute El Autonomista pateix la severitat de la censhysura quan intenta informar lI dagost de 1924 del rellevament de lalcalde de Girona Joan Tarruacutes la notiacutecia teacute vint-i-nou ratlles i la censura no en permet sinoacute quatre laquoA primera hora de la tarde el sentildeor Tarruacutes estuvo en el Ayuntamiento despidieacutendose de todos los funshycionarios municipalesraquo A continuacioacute hi ha una gran taca negra

A finals doctubre de 1924 representants de lAssociacioacute de Peshyriodistes de Girona encapccedilalats pel seu president Josep Garciacutea i Agravelvarez visiten el governador civil Juan de Urquiacutea i li exposen la conveniegravencia que els rigors de la censura no comprenguin els probleshymes municipals ategraves que soacuten dinteregraves puacuteblic i respecte als quals laquodesean exponer su criterio los perioacutedicos interesados en ilustrar a la opinioacutenraquo Urquiacutea hi adopta una posicioacute entre condescendent i pashyternalista i recomana a la premsa lestudi laquodesapassionatraquo dels probleshymes municipals per tal devitar que la discussioacute impliqui laflorament de tendegravencies poliacutetiques laquoencarccicndo la conveniencia de que la prensa se documente para poder cm I tir su criterio con conocimiento de causa ofreciendo por su parte gestionar de la censura que no se coarte el estudio de los problemas municipales en los perioacutedicos que lo hagan sin miras poliacuteticasraquo

La programacioacute de Fires al Teatre Principal de Girona a la tardor de lany 1924 fou largument culminant que evidenciagrave les nefastes relacions de lAjuntament de Girona amb la premsa local El negoci teatral va ser ruiumlnoacutes de les arques municipals sortiacute un import extrashyordinari de deu mil pessetes a fi deixugar el degraveficit originat per les representacions teatrals La criacutetica de la premsa fou unagravenime A pesar daixograve tot plegat no hauria tingut meacutes transcendegravencia si no hagueacutes estat per la reaccioacute virulenta dels responsables municipals expressashyda en la Comissioacute Permanent i en el ple els quals van desacreditar el periodisme i els seus professionals Lalcalde Jaume Bartrina i els regidors Antoni Franquet i Joan Gomis laquovomitaron groseras injurias contra la prensa de la localidad en general [ ] Fueacute un desbordamiento de pasiones insensatas locas que han de merecer el desprecio de todos los periodistas y ciudadanos ultrajadosraquo4 Sens dubteles manishy

4 El AlItonomista Girona 3121924

127

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

El marc legislatiu

Paralmiddotlelament a la instauracioacute del Directori Militar va ser promulshygat el Reial decret delIS de setembre de 1923 pel qual es declaraven en suspens les garanties constitucionals i en consequumlegravencia quedava sense contingut larticle 13 de la Constitucioacute de 1876 laquo[ ] dret a emetre idees sense censura pregraveviaraquo Tanmateix tres dies meacutes tard hom proclamava una disposicioacute per tal dimpedir la propaganda i lactuacioacute separatistes lanomenat Real Decreto en Defensa de la Unishydad Nacional on sestablia

Seran juzgados por los tribunales militares a partir de la fecha de este Decreto los delitos contra la seguridad y unidad de la Patria en cuanto tienda a disgregaria restarle fortaleza y rebajar su concep to ya sea por medio de la palabra o por escrito ya por la imprenta o cualquier media mecanico o grafico de publicidad y difusioacuten o por cualquiera clase de actos o manifestaciones

Larticle segon del decret esmentat concretava les sancions per als infractors de sis mesos i un dia a un any de presoacute i multes de 500 pessetes a 5000 segons la gravetat del laquodelicteraquo comegraves La interpreshytacioacute del decret deixava les portes obertes a una repressioacute incontroshylada i sovint poc equitativa amb relacioacute a lobjecte de la sancioacute

Primo de Rivera dicta un ban el 13 de setembre -lendemagrave del cop- on declara lestat de guerra a la Quarta Regioacute Militar -Catalunya- i confia el comandament civil de les laquoproviacutenciesraquo de

121

Barcelona Girona Lleida i Tarragona als governadors militars respecshytius alhora que explicita que laquoen los Gobiernos y Comandancias milshyitares se ejercera la previa censura de la prensa y de toda clase de escritos impresosraquo A Girona el coronel del regiment dAgravesia Pascual Gracia exercint funcions de governador militar interiacute destitueix el governador civil Amb tot la tranquilmiddotlitat a la ciutat eacutes absoluta malgrat que no shi disposa dinformacioacute de la resta de lEstat

Amb la dissolucioacute de les Corts es desarticula lestructura poliacutetica de lEstat la qual cosa provoca un sentiment dinseguretat i de desconshyfianccedila entre la poblacioacute i en aquest context Primo de Rivera justifica la implantacioacute de la censura de premsa ja que considera que cal laquoprevenir la difusioacute de les alarmes per falses notiacuteciesraquo La premsa es troba immergida en la confusioacute respecte a les informacions poliacutetiques i en la interdiccioacute de plantejar hipogravetesis de futur Els responsables de lexercici de la censura comuniquen a la premsa que laquono se consenshytira en adelante que se propaguen tales proyectos reales supuestos algunos de los cuales causan alarmas si no tienen procedencia ofishycialraquo

A Madrid es va crear lOficina de Informacioacuten y Censura dirigishyda inicialment per Pedro Rico Parada el qual havia estat governador civil de Girona de loctubre de 1920 al setembre de 1921 Posteriorshyment Rico fou nomenat director del periogravedic oficialista La Nacioacuten i aleshores el tinent coronel Celedonio de la Iglesia assumiacute el cagraverrec de cap de censura Aixiacute per beacute que la diversificacioacute territorial en lexershycici de la censura era absoluta i per tant sempre supeditada als criteris subjectius del censor corresponent lOficina de Informacioacuten y Censhysura de Madrid representa un punt de referegravencia important i la seva tasca eacutes orientativa en laplicacioacute de la poliacutetica de censura Celedonio de la Iglesia analitza des dun prisma deliberadament positiu i benegravevol la seva funcioacute quan afirma que laquovolaba su pluma sobre las cuartillas sin enmendar apenas nada y sin consultar jamas un diccionarioraquol

Lexercici de la censura

El marc legislatiu descrit meacutes amunt palesa les estretors en quegrave sha de moure la premsa i la disfuncioacute que pateix i sobretot el protashygonisme que assumeixen els censors i la censura

1 Celedonio de la ICLEslA La censIra por denro Madrid 1930

122

En principi no valIa pena establir gaires distincions entre quin tipus de premsa experimentava una major repressioacute i potser eacutes meacutes significatiu fer un seguiment dels continguts meacutes propicis a ser censhysurats

Eacutes habitual en aquests primers temps de la Dictadura que les pagravegines dels periogravedics presentin un aspecte formal molt revelador i que delatin el pas inexorable de la censura textos en blanc o en negre -per haver girat el plom dels textos censurats i haver impregraves ratlles negres- grans llegendes que indicaven que laquoaquest nuacutemero ha passat per la censura militarraquo Tot plegat descobria lautegraventica reashylitat de la premsa

Era desencoratjador per als mateixos periodistes viure en la inshycertesa de no saber fins a on podia arribar la permissibilitat Hem fet referegravencia abans al ban de Primo de Rivera pocs dies despreacutes el19 de setembre el capitagrave general de Catalunya Emilio Barrera en publica un altre tan ambigu com restrictiu

Quedan sometidos a la jurisdiccioacuten de guerra y seran juzgados en juicio sumariacutesimo con arreglo al Coacutedigo de Justiacutecia Militar I )los que de palabra por escrito o por medio de la imprenta grabado estampas o alegoriacuteas caricaturas signos gritos o alusiones provocaren desorden o ultrajaren a la Nacioacuten a su bandera himno nacional u otro emblema de su representacioacuten

Levolucioacute de la censura i dels seus rigors van caminar duna mashynera paralmiddotlela a levolucioacute sogravecio-poliacutetica de lEstat Com sabem un dels problemes prioritaris per al regravegim a part la quumlestioacute catalana era la guerra del Marroc que provocava -ja feia temps- efervescegravencies i posicions radicalitzades entre la poblacioacute En aquest sentit Primo de Rivera anunciava a la premsa al cap dalgunes hores del cop militar

De Africa no direacute a ustedes una palabra ni permitiremos que de ello se escriba ni casi se hable Problema a que le han de buscar solucioacuten las armas y la diplomacia juntas nada gana con ser entregado al puacuteblico

Lafirmacioacute del dictador eacutes perfectament constatable per mitjagrave dels textos censurats El corresponsal a Madrid de Las Noticias de Barceshylona toca el viu lagost de 1924 sobre la restriccioacute informativa de la quumlestioacute marroquina i fins i tot nevoca els antecedents

Por si fuera poco el temor que inspira ellapiz rajo debo advertir al puacute blico en general y a los periodistas en particular que la mas absoluta discrecioacuten se impone en toda lo relativa a Agravefrica Nadie puede saber mas de lo que tra s lucen

123

los esqueleacuteticos partes oficiales secos como un esparto e insiacutepidos como un huevo sin sal Cualesquiera que sean los hombres que rigen los destinos del paiacutes el espantildeol carece siempre del derecho de calmar su ansiedad porque Abd-el Krim Iee los perioacutedicos y saca de ellos armas para preparar la sorpresa Resultado que los perioacutedicos madrilentildeos no tienen lectores mas que en el Rif Si para que los perioacutedicos callen se va a resolver la cuestioacuten marroquiacute enmushydezcamos en buena hora pero sepamos para cuanto tiempo porque llevamos trece antildeos de silenciar malas nuevas y de nada ha servido el sacrificio que supone soportar que las arantildeas de la paciencia anden tejiendo y destejiendo la primera tela desde la lengua al paladar [ ] Las noticias son satisfactorias Nos dice el parte oficial laquoSerrano avanzaraquo laquoSanjurjo avanzaraquo laquoEl moro sufre grandes peacuterdidas raquo y nada mas En cuanto alguien quiere musi tar algo de antildeadidura se oye una orden muy militar laquoSilencio en las filas raquo y ellapiz roja tacha sin compasioacuten

En els primers temps la tasca dels funcionaris de la censura era molt senzilla la restriccioacute era absoluta i per tant no hi havia lloc per al dubte

El problema del Marroc era insostenible per al govern el qual en una nota oficiosa publicada a la premsa el 6 de setembre de 1924 anunciava lacord de suspendre els actes commemoratius del 13 de setembre -aniversari del cop- i que no hi hauria cap mena dhoshymenatge ni actes dexaltacioacute fins que la situacioacute al nord dAgravefrica shashygueacutes normalitzat De fet durant tot lestiu de 1924 les notiacutecies del Marroc es publicaven invariablement mutilades Seria absolutament impossible escriure una aproximacioacute histograverica de la situacioacute del Marroc basant-se en la premsa que es publicava en aquell moment a tot lEstat espanyol en tot cas resultaria imprescindible recoacuterrer a la premsa estrangera on sinformava de levolucioacute del conflicte sense entrebancs

Ja hem esmentat el rigor de la censura envers manifestacions de signe catalanista Lanagravelisi daquesta laquopersecucioacuteraquo exigiria un estudi meacutes aprofundit que ara per raons despai preferim nomeacutes deixar apuntat Daltra banda hi havia unes altres temagravetiques tambeacute susshyceptibles encara que en un grau menor de ser censurades com ara la pornografia o beacute si en algun delicte hi havia implicat un legioshynari o un membre del sometent aquest aspecte era omegraves

La llarga durada de la Dictadura feacuteu que en els darrers temps el rigor de la censura se suavitzeacutes Conveacute perograve saber que la censura que sexercia a laquoproviacutenciesraquo -com deien des de Madrid- era meacutes inflexible que a la capital de lEstat No en va els seus executors eren conscients com recorda Celedonio de la Iglesia laquoque el disgusto y

124

la aurora boreal apareceriacutean por la publicacioacuten y no por la tacha eacutestas se prodigaban a diestro y siniestro y alcanzaban a lo mas nimio e inofensivOraquo 2

Les administracions locals i la censura

Ladministracioacute local tan sacsejada i constantment renovada en els primers temps de la Dictadura oferia camp obert a les especulashycions i les criacutetiques des de la premsa Sovint la mateixa actitud del dictador envers una administracioacute permanentment susceptible deacutesser el cau dels antics cacics animava els periodistes a desenvoshylupar una pragravectica de 1ofici menys mesurada i escrupolosa Fins i tot el mateix ministre de la Governacioacute Martiacutenez Anido havia donat instruccions al cap de lOficina de la Censura a Madrid perquegrave si cap alcalde es considerava ofegraves per un escrit en el seu prestigi o la seva honorabilitat acudiacutes simplement als tribunals Tot un siacutemptoma

Amb tot les autoritats locals van emprar poques vegades aquest sistema i preferien recoacuterrer a la seva omnipotegravencia habitual i la inshyfluegravencia practicada en els seus dominis La coaccioacute a la premsa local o beacute els precs al governador civil amb largument de suposades camshypanyes engegades per misteriosos sectors del caciquisme eren un sisshytema efectiu per a posar fre a les criacutetiques que rebien des de la premsa

A la ciutat de Girona les relacions entre lAjuntament i la premsa van passar per uns episodis molt significatius De bell antuvi conveacute ilmiddotlustrar la permissibilitat existent a lhora de fer valoracions criacuteshytiques des de les pagravegines dels periogravedics de la gestioacute municipal El Autonomista comenta el dia 2 doctubre de 1924 els pressupostos de lAjuntament de Girona per a lexercici de 1924-1925 i la seva desaprovacioacute eacutes manifesta

En el presupuesto formulado por el actual Ayuntamiento no sabem os ver plan ni orientacioacuten [ ] Venimos clamando antildeos y antildeos para la fomenlacioacuten de la cultura y dispuestos los concejales a hacer economiacuteas suprimen 500 pesetas para material de escuelas [ ] Los nuevos pavimentos del interior quedan sin consignacioacuten iexclEs la mejor manera de hacer economiacuteas Pagaremos como ricos para que nos sirvan como pobres

2 e de la ICLESIAnp cit p 113

125

Las discrepagravencies entre el personal poliacutetic de lAjuntament i el de la Diputacioacute eren subtilment difoses a la premsa Pel setembre de 1924 Heraldo de Gerona i Diario de Gerona insisteixen en les males relacions entre Frederic Bassols i Ferran Casadevall antics alcalde i regidor de lAjuntament de Girona i ara president de la Diputacioacute i diputat provincial respectivament amb Jaume Bartrina i Joan Gomis actuals alcalde i regidor de lAjuntament de Girona

Parece que la madeja se enreda y si la autoridad del gobernador civil no logra una foacutermula de avenencia cada diacutea se iran acentuando mas las diferenshyciexclas entre los magnates de la poliacutetica municipal 1

Les renovacions reiterades del govern local servien per a filtrar comentaris periodiacutestics sobre la gestioacute de lequip sortint i fer valoshyracions dels nous components Malgrat tot insistim en la persistegravenshycia de les autoritats locals a reclamar al governador civil-personatge ogravebviament intocable- meacutes immunitat davant la criacutetica de la premshysa Aquesta circumstagravencia indisposava els periodistes

A la Bisbal dEmpordagrave sesdeveacute un cas clar dingeregravencia de lalshycalde en el premsa local El corresponsal dEl Alltonomista Narciacutes Lloberas hi publica e128 de juliol de 1924 un article -en catalagrave- on denuncia el deplorable estat higiegravenic que presenta el poble El govershynador civil Artur Carsi que estagrave a punt de cessar en el cagraverrec li imposa -sota la pressioacute de lalcalde de la Bisbal Graupera- una multa de cinc-centes pessetes Quan El Autonomista vol informar daquest cas troba que uacutenicament en pot publicar una notiacutecia molt mutilada lalcalde ha aconseguit el magravexim rigor de la censura Nomeacutes la mobilitzacioacute popular a favor del periodista Narciacutes Lloberas engegashyda pel Partit Federal de la Bisbal aconsegueix reduir els efectes pershyniciosos de la influegravencia de lalcalde el governador civil accidental que en aquests moments eacutes el president de lAudiegravencia Moreno Torres rebaixa la sancioacute econogravemica a cent pessetes El Autonomista ho aprofita per a recordar a lalcalde Graupera que laquoes muy perjushydicialla influencia de las pasiones sobre la conducta de los hombresraquo Uns quants dies meacutes tard a comenccedilaments de setembre el director dEl Autonomista Darius Rahola aprofita la recepcioacute que ofereix a la premsa el nou governador civit Juan de Urquiacutea per a exposar-li el problema del seu corresponsal a la Bisbal i informar-lo que Narciacutes

3 Diaria de C(f(Jl1Q Girona 16 91924

126

Lloberas teacute pendent una multa per un article que ja havia passat la censura perograve que un cop publicat va molestar lalcalde La resposta del governador fou gragravefica i taxativa laquoHaciendo una cruz de absolushycioacuten con la mano dijo Nada perdonadaraquo

En una altra ocasioacute El Autonomista pateix la severitat de la censhysura quan intenta informar lI dagost de 1924 del rellevament de lalcalde de Girona Joan Tarruacutes la notiacutecia teacute vint-i-nou ratlles i la censura no en permet sinoacute quatre laquoA primera hora de la tarde el sentildeor Tarruacutes estuvo en el Ayuntamiento despidieacutendose de todos los funshycionarios municipalesraquo A continuacioacute hi ha una gran taca negra

A finals doctubre de 1924 representants de lAssociacioacute de Peshyriodistes de Girona encapccedilalats pel seu president Josep Garciacutea i Agravelvarez visiten el governador civil Juan de Urquiacutea i li exposen la conveniegravencia que els rigors de la censura no comprenguin els probleshymes municipals ategraves que soacuten dinteregraves puacuteblic i respecte als quals laquodesean exponer su criterio los perioacutedicos interesados en ilustrar a la opinioacutenraquo Urquiacutea hi adopta una posicioacute entre condescendent i pashyternalista i recomana a la premsa lestudi laquodesapassionatraquo dels probleshymes municipals per tal devitar que la discussioacute impliqui laflorament de tendegravencies poliacutetiques laquoencarccicndo la conveniencia de que la prensa se documente para poder cm I tir su criterio con conocimiento de causa ofreciendo por su parte gestionar de la censura que no se coarte el estudio de los problemas municipales en los perioacutedicos que lo hagan sin miras poliacuteticasraquo

La programacioacute de Fires al Teatre Principal de Girona a la tardor de lany 1924 fou largument culminant que evidenciagrave les nefastes relacions de lAjuntament de Girona amb la premsa local El negoci teatral va ser ruiumlnoacutes de les arques municipals sortiacute un import extrashyordinari de deu mil pessetes a fi deixugar el degraveficit originat per les representacions teatrals La criacutetica de la premsa fou unagravenime A pesar daixograve tot plegat no hauria tingut meacutes transcendegravencia si no hagueacutes estat per la reaccioacute virulenta dels responsables municipals expressashyda en la Comissioacute Permanent i en el ple els quals van desacreditar el periodisme i els seus professionals Lalcalde Jaume Bartrina i els regidors Antoni Franquet i Joan Gomis laquovomitaron groseras injurias contra la prensa de la localidad en general [ ] Fueacute un desbordamiento de pasiones insensatas locas que han de merecer el desprecio de todos los periodistas y ciudadanos ultrajadosraquo4 Sens dubteles manishy

4 El AlItonomista Girona 3121924

127

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

Barcelona Girona Lleida i Tarragona als governadors militars respecshytius alhora que explicita que laquoen los Gobiernos y Comandancias milshyitares se ejercera la previa censura de la prensa y de toda clase de escritos impresosraquo A Girona el coronel del regiment dAgravesia Pascual Gracia exercint funcions de governador militar interiacute destitueix el governador civil Amb tot la tranquilmiddotlitat a la ciutat eacutes absoluta malgrat que no shi disposa dinformacioacute de la resta de lEstat

Amb la dissolucioacute de les Corts es desarticula lestructura poliacutetica de lEstat la qual cosa provoca un sentiment dinseguretat i de desconshyfianccedila entre la poblacioacute i en aquest context Primo de Rivera justifica la implantacioacute de la censura de premsa ja que considera que cal laquoprevenir la difusioacute de les alarmes per falses notiacuteciesraquo La premsa es troba immergida en la confusioacute respecte a les informacions poliacutetiques i en la interdiccioacute de plantejar hipogravetesis de futur Els responsables de lexercici de la censura comuniquen a la premsa que laquono se consenshytira en adelante que se propaguen tales proyectos reales supuestos algunos de los cuales causan alarmas si no tienen procedencia ofishycialraquo

A Madrid es va crear lOficina de Informacioacuten y Censura dirigishyda inicialment per Pedro Rico Parada el qual havia estat governador civil de Girona de loctubre de 1920 al setembre de 1921 Posteriorshyment Rico fou nomenat director del periogravedic oficialista La Nacioacuten i aleshores el tinent coronel Celedonio de la Iglesia assumiacute el cagraverrec de cap de censura Aixiacute per beacute que la diversificacioacute territorial en lexershycici de la censura era absoluta i per tant sempre supeditada als criteris subjectius del censor corresponent lOficina de Informacioacuten y Censhysura de Madrid representa un punt de referegravencia important i la seva tasca eacutes orientativa en laplicacioacute de la poliacutetica de censura Celedonio de la Iglesia analitza des dun prisma deliberadament positiu i benegravevol la seva funcioacute quan afirma que laquovolaba su pluma sobre las cuartillas sin enmendar apenas nada y sin consultar jamas un diccionarioraquol

Lexercici de la censura

El marc legislatiu descrit meacutes amunt palesa les estretors en quegrave sha de moure la premsa i la disfuncioacute que pateix i sobretot el protashygonisme que assumeixen els censors i la censura

1 Celedonio de la ICLEslA La censIra por denro Madrid 1930

122

En principi no valIa pena establir gaires distincions entre quin tipus de premsa experimentava una major repressioacute i potser eacutes meacutes significatiu fer un seguiment dels continguts meacutes propicis a ser censhysurats

Eacutes habitual en aquests primers temps de la Dictadura que les pagravegines dels periogravedics presentin un aspecte formal molt revelador i que delatin el pas inexorable de la censura textos en blanc o en negre -per haver girat el plom dels textos censurats i haver impregraves ratlles negres- grans llegendes que indicaven que laquoaquest nuacutemero ha passat per la censura militarraquo Tot plegat descobria lautegraventica reashylitat de la premsa

Era desencoratjador per als mateixos periodistes viure en la inshycertesa de no saber fins a on podia arribar la permissibilitat Hem fet referegravencia abans al ban de Primo de Rivera pocs dies despreacutes el19 de setembre el capitagrave general de Catalunya Emilio Barrera en publica un altre tan ambigu com restrictiu

Quedan sometidos a la jurisdiccioacuten de guerra y seran juzgados en juicio sumariacutesimo con arreglo al Coacutedigo de Justiacutecia Militar I )los que de palabra por escrito o por medio de la imprenta grabado estampas o alegoriacuteas caricaturas signos gritos o alusiones provocaren desorden o ultrajaren a la Nacioacuten a su bandera himno nacional u otro emblema de su representacioacuten

Levolucioacute de la censura i dels seus rigors van caminar duna mashynera paralmiddotlela a levolucioacute sogravecio-poliacutetica de lEstat Com sabem un dels problemes prioritaris per al regravegim a part la quumlestioacute catalana era la guerra del Marroc que provocava -ja feia temps- efervescegravencies i posicions radicalitzades entre la poblacioacute En aquest sentit Primo de Rivera anunciava a la premsa al cap dalgunes hores del cop militar

De Africa no direacute a ustedes una palabra ni permitiremos que de ello se escriba ni casi se hable Problema a que le han de buscar solucioacuten las armas y la diplomacia juntas nada gana con ser entregado al puacuteblico

Lafirmacioacute del dictador eacutes perfectament constatable per mitjagrave dels textos censurats El corresponsal a Madrid de Las Noticias de Barceshylona toca el viu lagost de 1924 sobre la restriccioacute informativa de la quumlestioacute marroquina i fins i tot nevoca els antecedents

Por si fuera poco el temor que inspira ellapiz rajo debo advertir al puacute blico en general y a los periodistas en particular que la mas absoluta discrecioacuten se impone en toda lo relativa a Agravefrica Nadie puede saber mas de lo que tra s lucen

123

los esqueleacuteticos partes oficiales secos como un esparto e insiacutepidos como un huevo sin sal Cualesquiera que sean los hombres que rigen los destinos del paiacutes el espantildeol carece siempre del derecho de calmar su ansiedad porque Abd-el Krim Iee los perioacutedicos y saca de ellos armas para preparar la sorpresa Resultado que los perioacutedicos madrilentildeos no tienen lectores mas que en el Rif Si para que los perioacutedicos callen se va a resolver la cuestioacuten marroquiacute enmushydezcamos en buena hora pero sepamos para cuanto tiempo porque llevamos trece antildeos de silenciar malas nuevas y de nada ha servido el sacrificio que supone soportar que las arantildeas de la paciencia anden tejiendo y destejiendo la primera tela desde la lengua al paladar [ ] Las noticias son satisfactorias Nos dice el parte oficial laquoSerrano avanzaraquo laquoSanjurjo avanzaraquo laquoEl moro sufre grandes peacuterdidas raquo y nada mas En cuanto alguien quiere musi tar algo de antildeadidura se oye una orden muy militar laquoSilencio en las filas raquo y ellapiz roja tacha sin compasioacuten

En els primers temps la tasca dels funcionaris de la censura era molt senzilla la restriccioacute era absoluta i per tant no hi havia lloc per al dubte

El problema del Marroc era insostenible per al govern el qual en una nota oficiosa publicada a la premsa el 6 de setembre de 1924 anunciava lacord de suspendre els actes commemoratius del 13 de setembre -aniversari del cop- i que no hi hauria cap mena dhoshymenatge ni actes dexaltacioacute fins que la situacioacute al nord dAgravefrica shashygueacutes normalitzat De fet durant tot lestiu de 1924 les notiacutecies del Marroc es publicaven invariablement mutilades Seria absolutament impossible escriure una aproximacioacute histograverica de la situacioacute del Marroc basant-se en la premsa que es publicava en aquell moment a tot lEstat espanyol en tot cas resultaria imprescindible recoacuterrer a la premsa estrangera on sinformava de levolucioacute del conflicte sense entrebancs

Ja hem esmentat el rigor de la censura envers manifestacions de signe catalanista Lanagravelisi daquesta laquopersecucioacuteraquo exigiria un estudi meacutes aprofundit que ara per raons despai preferim nomeacutes deixar apuntat Daltra banda hi havia unes altres temagravetiques tambeacute susshyceptibles encara que en un grau menor de ser censurades com ara la pornografia o beacute si en algun delicte hi havia implicat un legioshynari o un membre del sometent aquest aspecte era omegraves

La llarga durada de la Dictadura feacuteu que en els darrers temps el rigor de la censura se suavitzeacutes Conveacute perograve saber que la censura que sexercia a laquoproviacutenciesraquo -com deien des de Madrid- era meacutes inflexible que a la capital de lEstat No en va els seus executors eren conscients com recorda Celedonio de la Iglesia laquoque el disgusto y

124

la aurora boreal apareceriacutean por la publicacioacuten y no por la tacha eacutestas se prodigaban a diestro y siniestro y alcanzaban a lo mas nimio e inofensivOraquo 2

Les administracions locals i la censura

Ladministracioacute local tan sacsejada i constantment renovada en els primers temps de la Dictadura oferia camp obert a les especulashycions i les criacutetiques des de la premsa Sovint la mateixa actitud del dictador envers una administracioacute permanentment susceptible deacutesser el cau dels antics cacics animava els periodistes a desenvoshylupar una pragravectica de 1ofici menys mesurada i escrupolosa Fins i tot el mateix ministre de la Governacioacute Martiacutenez Anido havia donat instruccions al cap de lOficina de la Censura a Madrid perquegrave si cap alcalde es considerava ofegraves per un escrit en el seu prestigi o la seva honorabilitat acudiacutes simplement als tribunals Tot un siacutemptoma

Amb tot les autoritats locals van emprar poques vegades aquest sistema i preferien recoacuterrer a la seva omnipotegravencia habitual i la inshyfluegravencia practicada en els seus dominis La coaccioacute a la premsa local o beacute els precs al governador civil amb largument de suposades camshypanyes engegades per misteriosos sectors del caciquisme eren un sisshytema efectiu per a posar fre a les criacutetiques que rebien des de la premsa

A la ciutat de Girona les relacions entre lAjuntament i la premsa van passar per uns episodis molt significatius De bell antuvi conveacute ilmiddotlustrar la permissibilitat existent a lhora de fer valoracions criacuteshytiques des de les pagravegines dels periogravedics de la gestioacute municipal El Autonomista comenta el dia 2 doctubre de 1924 els pressupostos de lAjuntament de Girona per a lexercici de 1924-1925 i la seva desaprovacioacute eacutes manifesta

En el presupuesto formulado por el actual Ayuntamiento no sabem os ver plan ni orientacioacuten [ ] Venimos clamando antildeos y antildeos para la fomenlacioacuten de la cultura y dispuestos los concejales a hacer economiacuteas suprimen 500 pesetas para material de escuelas [ ] Los nuevos pavimentos del interior quedan sin consignacioacuten iexclEs la mejor manera de hacer economiacuteas Pagaremos como ricos para que nos sirvan como pobres

2 e de la ICLESIAnp cit p 113

125

Las discrepagravencies entre el personal poliacutetic de lAjuntament i el de la Diputacioacute eren subtilment difoses a la premsa Pel setembre de 1924 Heraldo de Gerona i Diario de Gerona insisteixen en les males relacions entre Frederic Bassols i Ferran Casadevall antics alcalde i regidor de lAjuntament de Girona i ara president de la Diputacioacute i diputat provincial respectivament amb Jaume Bartrina i Joan Gomis actuals alcalde i regidor de lAjuntament de Girona

Parece que la madeja se enreda y si la autoridad del gobernador civil no logra una foacutermula de avenencia cada diacutea se iran acentuando mas las diferenshyciexclas entre los magnates de la poliacutetica municipal 1

Les renovacions reiterades del govern local servien per a filtrar comentaris periodiacutestics sobre la gestioacute de lequip sortint i fer valoshyracions dels nous components Malgrat tot insistim en la persistegravenshycia de les autoritats locals a reclamar al governador civil-personatge ogravebviament intocable- meacutes immunitat davant la criacutetica de la premshysa Aquesta circumstagravencia indisposava els periodistes

A la Bisbal dEmpordagrave sesdeveacute un cas clar dingeregravencia de lalshycalde en el premsa local El corresponsal dEl Alltonomista Narciacutes Lloberas hi publica e128 de juliol de 1924 un article -en catalagrave- on denuncia el deplorable estat higiegravenic que presenta el poble El govershynador civil Artur Carsi que estagrave a punt de cessar en el cagraverrec li imposa -sota la pressioacute de lalcalde de la Bisbal Graupera- una multa de cinc-centes pessetes Quan El Autonomista vol informar daquest cas troba que uacutenicament en pot publicar una notiacutecia molt mutilada lalcalde ha aconseguit el magravexim rigor de la censura Nomeacutes la mobilitzacioacute popular a favor del periodista Narciacutes Lloberas engegashyda pel Partit Federal de la Bisbal aconsegueix reduir els efectes pershyniciosos de la influegravencia de lalcalde el governador civil accidental que en aquests moments eacutes el president de lAudiegravencia Moreno Torres rebaixa la sancioacute econogravemica a cent pessetes El Autonomista ho aprofita per a recordar a lalcalde Graupera que laquoes muy perjushydicialla influencia de las pasiones sobre la conducta de los hombresraquo Uns quants dies meacutes tard a comenccedilaments de setembre el director dEl Autonomista Darius Rahola aprofita la recepcioacute que ofereix a la premsa el nou governador civit Juan de Urquiacutea per a exposar-li el problema del seu corresponsal a la Bisbal i informar-lo que Narciacutes

3 Diaria de C(f(Jl1Q Girona 16 91924

126

Lloberas teacute pendent una multa per un article que ja havia passat la censura perograve que un cop publicat va molestar lalcalde La resposta del governador fou gragravefica i taxativa laquoHaciendo una cruz de absolushycioacuten con la mano dijo Nada perdonadaraquo

En una altra ocasioacute El Autonomista pateix la severitat de la censhysura quan intenta informar lI dagost de 1924 del rellevament de lalcalde de Girona Joan Tarruacutes la notiacutecia teacute vint-i-nou ratlles i la censura no en permet sinoacute quatre laquoA primera hora de la tarde el sentildeor Tarruacutes estuvo en el Ayuntamiento despidieacutendose de todos los funshycionarios municipalesraquo A continuacioacute hi ha una gran taca negra

A finals doctubre de 1924 representants de lAssociacioacute de Peshyriodistes de Girona encapccedilalats pel seu president Josep Garciacutea i Agravelvarez visiten el governador civil Juan de Urquiacutea i li exposen la conveniegravencia que els rigors de la censura no comprenguin els probleshymes municipals ategraves que soacuten dinteregraves puacuteblic i respecte als quals laquodesean exponer su criterio los perioacutedicos interesados en ilustrar a la opinioacutenraquo Urquiacutea hi adopta una posicioacute entre condescendent i pashyternalista i recomana a la premsa lestudi laquodesapassionatraquo dels probleshymes municipals per tal devitar que la discussioacute impliqui laflorament de tendegravencies poliacutetiques laquoencarccicndo la conveniencia de que la prensa se documente para poder cm I tir su criterio con conocimiento de causa ofreciendo por su parte gestionar de la censura que no se coarte el estudio de los problemas municipales en los perioacutedicos que lo hagan sin miras poliacuteticasraquo

La programacioacute de Fires al Teatre Principal de Girona a la tardor de lany 1924 fou largument culminant que evidenciagrave les nefastes relacions de lAjuntament de Girona amb la premsa local El negoci teatral va ser ruiumlnoacutes de les arques municipals sortiacute un import extrashyordinari de deu mil pessetes a fi deixugar el degraveficit originat per les representacions teatrals La criacutetica de la premsa fou unagravenime A pesar daixograve tot plegat no hauria tingut meacutes transcendegravencia si no hagueacutes estat per la reaccioacute virulenta dels responsables municipals expressashyda en la Comissioacute Permanent i en el ple els quals van desacreditar el periodisme i els seus professionals Lalcalde Jaume Bartrina i els regidors Antoni Franquet i Joan Gomis laquovomitaron groseras injurias contra la prensa de la localidad en general [ ] Fueacute un desbordamiento de pasiones insensatas locas que han de merecer el desprecio de todos los periodistas y ciudadanos ultrajadosraquo4 Sens dubteles manishy

4 El AlItonomista Girona 3121924

127

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

En principi no valIa pena establir gaires distincions entre quin tipus de premsa experimentava una major repressioacute i potser eacutes meacutes significatiu fer un seguiment dels continguts meacutes propicis a ser censhysurats

Eacutes habitual en aquests primers temps de la Dictadura que les pagravegines dels periogravedics presentin un aspecte formal molt revelador i que delatin el pas inexorable de la censura textos en blanc o en negre -per haver girat el plom dels textos censurats i haver impregraves ratlles negres- grans llegendes que indicaven que laquoaquest nuacutemero ha passat per la censura militarraquo Tot plegat descobria lautegraventica reashylitat de la premsa

Era desencoratjador per als mateixos periodistes viure en la inshycertesa de no saber fins a on podia arribar la permissibilitat Hem fet referegravencia abans al ban de Primo de Rivera pocs dies despreacutes el19 de setembre el capitagrave general de Catalunya Emilio Barrera en publica un altre tan ambigu com restrictiu

Quedan sometidos a la jurisdiccioacuten de guerra y seran juzgados en juicio sumariacutesimo con arreglo al Coacutedigo de Justiacutecia Militar I )los que de palabra por escrito o por medio de la imprenta grabado estampas o alegoriacuteas caricaturas signos gritos o alusiones provocaren desorden o ultrajaren a la Nacioacuten a su bandera himno nacional u otro emblema de su representacioacuten

Levolucioacute de la censura i dels seus rigors van caminar duna mashynera paralmiddotlela a levolucioacute sogravecio-poliacutetica de lEstat Com sabem un dels problemes prioritaris per al regravegim a part la quumlestioacute catalana era la guerra del Marroc que provocava -ja feia temps- efervescegravencies i posicions radicalitzades entre la poblacioacute En aquest sentit Primo de Rivera anunciava a la premsa al cap dalgunes hores del cop militar

De Africa no direacute a ustedes una palabra ni permitiremos que de ello se escriba ni casi se hable Problema a que le han de buscar solucioacuten las armas y la diplomacia juntas nada gana con ser entregado al puacuteblico

Lafirmacioacute del dictador eacutes perfectament constatable per mitjagrave dels textos censurats El corresponsal a Madrid de Las Noticias de Barceshylona toca el viu lagost de 1924 sobre la restriccioacute informativa de la quumlestioacute marroquina i fins i tot nevoca els antecedents

Por si fuera poco el temor que inspira ellapiz rajo debo advertir al puacute blico en general y a los periodistas en particular que la mas absoluta discrecioacuten se impone en toda lo relativa a Agravefrica Nadie puede saber mas de lo que tra s lucen

123

los esqueleacuteticos partes oficiales secos como un esparto e insiacutepidos como un huevo sin sal Cualesquiera que sean los hombres que rigen los destinos del paiacutes el espantildeol carece siempre del derecho de calmar su ansiedad porque Abd-el Krim Iee los perioacutedicos y saca de ellos armas para preparar la sorpresa Resultado que los perioacutedicos madrilentildeos no tienen lectores mas que en el Rif Si para que los perioacutedicos callen se va a resolver la cuestioacuten marroquiacute enmushydezcamos en buena hora pero sepamos para cuanto tiempo porque llevamos trece antildeos de silenciar malas nuevas y de nada ha servido el sacrificio que supone soportar que las arantildeas de la paciencia anden tejiendo y destejiendo la primera tela desde la lengua al paladar [ ] Las noticias son satisfactorias Nos dice el parte oficial laquoSerrano avanzaraquo laquoSanjurjo avanzaraquo laquoEl moro sufre grandes peacuterdidas raquo y nada mas En cuanto alguien quiere musi tar algo de antildeadidura se oye una orden muy militar laquoSilencio en las filas raquo y ellapiz roja tacha sin compasioacuten

En els primers temps la tasca dels funcionaris de la censura era molt senzilla la restriccioacute era absoluta i per tant no hi havia lloc per al dubte

El problema del Marroc era insostenible per al govern el qual en una nota oficiosa publicada a la premsa el 6 de setembre de 1924 anunciava lacord de suspendre els actes commemoratius del 13 de setembre -aniversari del cop- i que no hi hauria cap mena dhoshymenatge ni actes dexaltacioacute fins que la situacioacute al nord dAgravefrica shashygueacutes normalitzat De fet durant tot lestiu de 1924 les notiacutecies del Marroc es publicaven invariablement mutilades Seria absolutament impossible escriure una aproximacioacute histograverica de la situacioacute del Marroc basant-se en la premsa que es publicava en aquell moment a tot lEstat espanyol en tot cas resultaria imprescindible recoacuterrer a la premsa estrangera on sinformava de levolucioacute del conflicte sense entrebancs

Ja hem esmentat el rigor de la censura envers manifestacions de signe catalanista Lanagravelisi daquesta laquopersecucioacuteraquo exigiria un estudi meacutes aprofundit que ara per raons despai preferim nomeacutes deixar apuntat Daltra banda hi havia unes altres temagravetiques tambeacute susshyceptibles encara que en un grau menor de ser censurades com ara la pornografia o beacute si en algun delicte hi havia implicat un legioshynari o un membre del sometent aquest aspecte era omegraves

La llarga durada de la Dictadura feacuteu que en els darrers temps el rigor de la censura se suavitzeacutes Conveacute perograve saber que la censura que sexercia a laquoproviacutenciesraquo -com deien des de Madrid- era meacutes inflexible que a la capital de lEstat No en va els seus executors eren conscients com recorda Celedonio de la Iglesia laquoque el disgusto y

124

la aurora boreal apareceriacutean por la publicacioacuten y no por la tacha eacutestas se prodigaban a diestro y siniestro y alcanzaban a lo mas nimio e inofensivOraquo 2

Les administracions locals i la censura

Ladministracioacute local tan sacsejada i constantment renovada en els primers temps de la Dictadura oferia camp obert a les especulashycions i les criacutetiques des de la premsa Sovint la mateixa actitud del dictador envers una administracioacute permanentment susceptible deacutesser el cau dels antics cacics animava els periodistes a desenvoshylupar una pragravectica de 1ofici menys mesurada i escrupolosa Fins i tot el mateix ministre de la Governacioacute Martiacutenez Anido havia donat instruccions al cap de lOficina de la Censura a Madrid perquegrave si cap alcalde es considerava ofegraves per un escrit en el seu prestigi o la seva honorabilitat acudiacutes simplement als tribunals Tot un siacutemptoma

Amb tot les autoritats locals van emprar poques vegades aquest sistema i preferien recoacuterrer a la seva omnipotegravencia habitual i la inshyfluegravencia practicada en els seus dominis La coaccioacute a la premsa local o beacute els precs al governador civil amb largument de suposades camshypanyes engegades per misteriosos sectors del caciquisme eren un sisshytema efectiu per a posar fre a les criacutetiques que rebien des de la premsa

A la ciutat de Girona les relacions entre lAjuntament i la premsa van passar per uns episodis molt significatius De bell antuvi conveacute ilmiddotlustrar la permissibilitat existent a lhora de fer valoracions criacuteshytiques des de les pagravegines dels periogravedics de la gestioacute municipal El Autonomista comenta el dia 2 doctubre de 1924 els pressupostos de lAjuntament de Girona per a lexercici de 1924-1925 i la seva desaprovacioacute eacutes manifesta

En el presupuesto formulado por el actual Ayuntamiento no sabem os ver plan ni orientacioacuten [ ] Venimos clamando antildeos y antildeos para la fomenlacioacuten de la cultura y dispuestos los concejales a hacer economiacuteas suprimen 500 pesetas para material de escuelas [ ] Los nuevos pavimentos del interior quedan sin consignacioacuten iexclEs la mejor manera de hacer economiacuteas Pagaremos como ricos para que nos sirvan como pobres

2 e de la ICLESIAnp cit p 113

125

Las discrepagravencies entre el personal poliacutetic de lAjuntament i el de la Diputacioacute eren subtilment difoses a la premsa Pel setembre de 1924 Heraldo de Gerona i Diario de Gerona insisteixen en les males relacions entre Frederic Bassols i Ferran Casadevall antics alcalde i regidor de lAjuntament de Girona i ara president de la Diputacioacute i diputat provincial respectivament amb Jaume Bartrina i Joan Gomis actuals alcalde i regidor de lAjuntament de Girona

Parece que la madeja se enreda y si la autoridad del gobernador civil no logra una foacutermula de avenencia cada diacutea se iran acentuando mas las diferenshyciexclas entre los magnates de la poliacutetica municipal 1

Les renovacions reiterades del govern local servien per a filtrar comentaris periodiacutestics sobre la gestioacute de lequip sortint i fer valoshyracions dels nous components Malgrat tot insistim en la persistegravenshycia de les autoritats locals a reclamar al governador civil-personatge ogravebviament intocable- meacutes immunitat davant la criacutetica de la premshysa Aquesta circumstagravencia indisposava els periodistes

A la Bisbal dEmpordagrave sesdeveacute un cas clar dingeregravencia de lalshycalde en el premsa local El corresponsal dEl Alltonomista Narciacutes Lloberas hi publica e128 de juliol de 1924 un article -en catalagrave- on denuncia el deplorable estat higiegravenic que presenta el poble El govershynador civil Artur Carsi que estagrave a punt de cessar en el cagraverrec li imposa -sota la pressioacute de lalcalde de la Bisbal Graupera- una multa de cinc-centes pessetes Quan El Autonomista vol informar daquest cas troba que uacutenicament en pot publicar una notiacutecia molt mutilada lalcalde ha aconseguit el magravexim rigor de la censura Nomeacutes la mobilitzacioacute popular a favor del periodista Narciacutes Lloberas engegashyda pel Partit Federal de la Bisbal aconsegueix reduir els efectes pershyniciosos de la influegravencia de lalcalde el governador civil accidental que en aquests moments eacutes el president de lAudiegravencia Moreno Torres rebaixa la sancioacute econogravemica a cent pessetes El Autonomista ho aprofita per a recordar a lalcalde Graupera que laquoes muy perjushydicialla influencia de las pasiones sobre la conducta de los hombresraquo Uns quants dies meacutes tard a comenccedilaments de setembre el director dEl Autonomista Darius Rahola aprofita la recepcioacute que ofereix a la premsa el nou governador civit Juan de Urquiacutea per a exposar-li el problema del seu corresponsal a la Bisbal i informar-lo que Narciacutes

3 Diaria de C(f(Jl1Q Girona 16 91924

126

Lloberas teacute pendent una multa per un article que ja havia passat la censura perograve que un cop publicat va molestar lalcalde La resposta del governador fou gragravefica i taxativa laquoHaciendo una cruz de absolushycioacuten con la mano dijo Nada perdonadaraquo

En una altra ocasioacute El Autonomista pateix la severitat de la censhysura quan intenta informar lI dagost de 1924 del rellevament de lalcalde de Girona Joan Tarruacutes la notiacutecia teacute vint-i-nou ratlles i la censura no en permet sinoacute quatre laquoA primera hora de la tarde el sentildeor Tarruacutes estuvo en el Ayuntamiento despidieacutendose de todos los funshycionarios municipalesraquo A continuacioacute hi ha una gran taca negra

A finals doctubre de 1924 representants de lAssociacioacute de Peshyriodistes de Girona encapccedilalats pel seu president Josep Garciacutea i Agravelvarez visiten el governador civil Juan de Urquiacutea i li exposen la conveniegravencia que els rigors de la censura no comprenguin els probleshymes municipals ategraves que soacuten dinteregraves puacuteblic i respecte als quals laquodesean exponer su criterio los perioacutedicos interesados en ilustrar a la opinioacutenraquo Urquiacutea hi adopta una posicioacute entre condescendent i pashyternalista i recomana a la premsa lestudi laquodesapassionatraquo dels probleshymes municipals per tal devitar que la discussioacute impliqui laflorament de tendegravencies poliacutetiques laquoencarccicndo la conveniencia de que la prensa se documente para poder cm I tir su criterio con conocimiento de causa ofreciendo por su parte gestionar de la censura que no se coarte el estudio de los problemas municipales en los perioacutedicos que lo hagan sin miras poliacuteticasraquo

La programacioacute de Fires al Teatre Principal de Girona a la tardor de lany 1924 fou largument culminant que evidenciagrave les nefastes relacions de lAjuntament de Girona amb la premsa local El negoci teatral va ser ruiumlnoacutes de les arques municipals sortiacute un import extrashyordinari de deu mil pessetes a fi deixugar el degraveficit originat per les representacions teatrals La criacutetica de la premsa fou unagravenime A pesar daixograve tot plegat no hauria tingut meacutes transcendegravencia si no hagueacutes estat per la reaccioacute virulenta dels responsables municipals expressashyda en la Comissioacute Permanent i en el ple els quals van desacreditar el periodisme i els seus professionals Lalcalde Jaume Bartrina i els regidors Antoni Franquet i Joan Gomis laquovomitaron groseras injurias contra la prensa de la localidad en general [ ] Fueacute un desbordamiento de pasiones insensatas locas que han de merecer el desprecio de todos los periodistas y ciudadanos ultrajadosraquo4 Sens dubteles manishy

4 El AlItonomista Girona 3121924

127

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

los esqueleacuteticos partes oficiales secos como un esparto e insiacutepidos como un huevo sin sal Cualesquiera que sean los hombres que rigen los destinos del paiacutes el espantildeol carece siempre del derecho de calmar su ansiedad porque Abd-el Krim Iee los perioacutedicos y saca de ellos armas para preparar la sorpresa Resultado que los perioacutedicos madrilentildeos no tienen lectores mas que en el Rif Si para que los perioacutedicos callen se va a resolver la cuestioacuten marroquiacute enmushydezcamos en buena hora pero sepamos para cuanto tiempo porque llevamos trece antildeos de silenciar malas nuevas y de nada ha servido el sacrificio que supone soportar que las arantildeas de la paciencia anden tejiendo y destejiendo la primera tela desde la lengua al paladar [ ] Las noticias son satisfactorias Nos dice el parte oficial laquoSerrano avanzaraquo laquoSanjurjo avanzaraquo laquoEl moro sufre grandes peacuterdidas raquo y nada mas En cuanto alguien quiere musi tar algo de antildeadidura se oye una orden muy militar laquoSilencio en las filas raquo y ellapiz roja tacha sin compasioacuten

En els primers temps la tasca dels funcionaris de la censura era molt senzilla la restriccioacute era absoluta i per tant no hi havia lloc per al dubte

El problema del Marroc era insostenible per al govern el qual en una nota oficiosa publicada a la premsa el 6 de setembre de 1924 anunciava lacord de suspendre els actes commemoratius del 13 de setembre -aniversari del cop- i que no hi hauria cap mena dhoshymenatge ni actes dexaltacioacute fins que la situacioacute al nord dAgravefrica shashygueacutes normalitzat De fet durant tot lestiu de 1924 les notiacutecies del Marroc es publicaven invariablement mutilades Seria absolutament impossible escriure una aproximacioacute histograverica de la situacioacute del Marroc basant-se en la premsa que es publicava en aquell moment a tot lEstat espanyol en tot cas resultaria imprescindible recoacuterrer a la premsa estrangera on sinformava de levolucioacute del conflicte sense entrebancs

Ja hem esmentat el rigor de la censura envers manifestacions de signe catalanista Lanagravelisi daquesta laquopersecucioacuteraquo exigiria un estudi meacutes aprofundit que ara per raons despai preferim nomeacutes deixar apuntat Daltra banda hi havia unes altres temagravetiques tambeacute susshyceptibles encara que en un grau menor de ser censurades com ara la pornografia o beacute si en algun delicte hi havia implicat un legioshynari o un membre del sometent aquest aspecte era omegraves

La llarga durada de la Dictadura feacuteu que en els darrers temps el rigor de la censura se suavitzeacutes Conveacute perograve saber que la censura que sexercia a laquoproviacutenciesraquo -com deien des de Madrid- era meacutes inflexible que a la capital de lEstat No en va els seus executors eren conscients com recorda Celedonio de la Iglesia laquoque el disgusto y

124

la aurora boreal apareceriacutean por la publicacioacuten y no por la tacha eacutestas se prodigaban a diestro y siniestro y alcanzaban a lo mas nimio e inofensivOraquo 2

Les administracions locals i la censura

Ladministracioacute local tan sacsejada i constantment renovada en els primers temps de la Dictadura oferia camp obert a les especulashycions i les criacutetiques des de la premsa Sovint la mateixa actitud del dictador envers una administracioacute permanentment susceptible deacutesser el cau dels antics cacics animava els periodistes a desenvoshylupar una pragravectica de 1ofici menys mesurada i escrupolosa Fins i tot el mateix ministre de la Governacioacute Martiacutenez Anido havia donat instruccions al cap de lOficina de la Censura a Madrid perquegrave si cap alcalde es considerava ofegraves per un escrit en el seu prestigi o la seva honorabilitat acudiacutes simplement als tribunals Tot un siacutemptoma

Amb tot les autoritats locals van emprar poques vegades aquest sistema i preferien recoacuterrer a la seva omnipotegravencia habitual i la inshyfluegravencia practicada en els seus dominis La coaccioacute a la premsa local o beacute els precs al governador civil amb largument de suposades camshypanyes engegades per misteriosos sectors del caciquisme eren un sisshytema efectiu per a posar fre a les criacutetiques que rebien des de la premsa

A la ciutat de Girona les relacions entre lAjuntament i la premsa van passar per uns episodis molt significatius De bell antuvi conveacute ilmiddotlustrar la permissibilitat existent a lhora de fer valoracions criacuteshytiques des de les pagravegines dels periogravedics de la gestioacute municipal El Autonomista comenta el dia 2 doctubre de 1924 els pressupostos de lAjuntament de Girona per a lexercici de 1924-1925 i la seva desaprovacioacute eacutes manifesta

En el presupuesto formulado por el actual Ayuntamiento no sabem os ver plan ni orientacioacuten [ ] Venimos clamando antildeos y antildeos para la fomenlacioacuten de la cultura y dispuestos los concejales a hacer economiacuteas suprimen 500 pesetas para material de escuelas [ ] Los nuevos pavimentos del interior quedan sin consignacioacuten iexclEs la mejor manera de hacer economiacuteas Pagaremos como ricos para que nos sirvan como pobres

2 e de la ICLESIAnp cit p 113

125

Las discrepagravencies entre el personal poliacutetic de lAjuntament i el de la Diputacioacute eren subtilment difoses a la premsa Pel setembre de 1924 Heraldo de Gerona i Diario de Gerona insisteixen en les males relacions entre Frederic Bassols i Ferran Casadevall antics alcalde i regidor de lAjuntament de Girona i ara president de la Diputacioacute i diputat provincial respectivament amb Jaume Bartrina i Joan Gomis actuals alcalde i regidor de lAjuntament de Girona

Parece que la madeja se enreda y si la autoridad del gobernador civil no logra una foacutermula de avenencia cada diacutea se iran acentuando mas las diferenshyciexclas entre los magnates de la poliacutetica municipal 1

Les renovacions reiterades del govern local servien per a filtrar comentaris periodiacutestics sobre la gestioacute de lequip sortint i fer valoshyracions dels nous components Malgrat tot insistim en la persistegravenshycia de les autoritats locals a reclamar al governador civil-personatge ogravebviament intocable- meacutes immunitat davant la criacutetica de la premshysa Aquesta circumstagravencia indisposava els periodistes

A la Bisbal dEmpordagrave sesdeveacute un cas clar dingeregravencia de lalshycalde en el premsa local El corresponsal dEl Alltonomista Narciacutes Lloberas hi publica e128 de juliol de 1924 un article -en catalagrave- on denuncia el deplorable estat higiegravenic que presenta el poble El govershynador civil Artur Carsi que estagrave a punt de cessar en el cagraverrec li imposa -sota la pressioacute de lalcalde de la Bisbal Graupera- una multa de cinc-centes pessetes Quan El Autonomista vol informar daquest cas troba que uacutenicament en pot publicar una notiacutecia molt mutilada lalcalde ha aconseguit el magravexim rigor de la censura Nomeacutes la mobilitzacioacute popular a favor del periodista Narciacutes Lloberas engegashyda pel Partit Federal de la Bisbal aconsegueix reduir els efectes pershyniciosos de la influegravencia de lalcalde el governador civil accidental que en aquests moments eacutes el president de lAudiegravencia Moreno Torres rebaixa la sancioacute econogravemica a cent pessetes El Autonomista ho aprofita per a recordar a lalcalde Graupera que laquoes muy perjushydicialla influencia de las pasiones sobre la conducta de los hombresraquo Uns quants dies meacutes tard a comenccedilaments de setembre el director dEl Autonomista Darius Rahola aprofita la recepcioacute que ofereix a la premsa el nou governador civit Juan de Urquiacutea per a exposar-li el problema del seu corresponsal a la Bisbal i informar-lo que Narciacutes

3 Diaria de C(f(Jl1Q Girona 16 91924

126

Lloberas teacute pendent una multa per un article que ja havia passat la censura perograve que un cop publicat va molestar lalcalde La resposta del governador fou gragravefica i taxativa laquoHaciendo una cruz de absolushycioacuten con la mano dijo Nada perdonadaraquo

En una altra ocasioacute El Autonomista pateix la severitat de la censhysura quan intenta informar lI dagost de 1924 del rellevament de lalcalde de Girona Joan Tarruacutes la notiacutecia teacute vint-i-nou ratlles i la censura no en permet sinoacute quatre laquoA primera hora de la tarde el sentildeor Tarruacutes estuvo en el Ayuntamiento despidieacutendose de todos los funshycionarios municipalesraquo A continuacioacute hi ha una gran taca negra

A finals doctubre de 1924 representants de lAssociacioacute de Peshyriodistes de Girona encapccedilalats pel seu president Josep Garciacutea i Agravelvarez visiten el governador civil Juan de Urquiacutea i li exposen la conveniegravencia que els rigors de la censura no comprenguin els probleshymes municipals ategraves que soacuten dinteregraves puacuteblic i respecte als quals laquodesean exponer su criterio los perioacutedicos interesados en ilustrar a la opinioacutenraquo Urquiacutea hi adopta una posicioacute entre condescendent i pashyternalista i recomana a la premsa lestudi laquodesapassionatraquo dels probleshymes municipals per tal devitar que la discussioacute impliqui laflorament de tendegravencies poliacutetiques laquoencarccicndo la conveniencia de que la prensa se documente para poder cm I tir su criterio con conocimiento de causa ofreciendo por su parte gestionar de la censura que no se coarte el estudio de los problemas municipales en los perioacutedicos que lo hagan sin miras poliacuteticasraquo

La programacioacute de Fires al Teatre Principal de Girona a la tardor de lany 1924 fou largument culminant que evidenciagrave les nefastes relacions de lAjuntament de Girona amb la premsa local El negoci teatral va ser ruiumlnoacutes de les arques municipals sortiacute un import extrashyordinari de deu mil pessetes a fi deixugar el degraveficit originat per les representacions teatrals La criacutetica de la premsa fou unagravenime A pesar daixograve tot plegat no hauria tingut meacutes transcendegravencia si no hagueacutes estat per la reaccioacute virulenta dels responsables municipals expressashyda en la Comissioacute Permanent i en el ple els quals van desacreditar el periodisme i els seus professionals Lalcalde Jaume Bartrina i els regidors Antoni Franquet i Joan Gomis laquovomitaron groseras injurias contra la prensa de la localidad en general [ ] Fueacute un desbordamiento de pasiones insensatas locas que han de merecer el desprecio de todos los periodistas y ciudadanos ultrajadosraquo4 Sens dubteles manishy

4 El AlItonomista Girona 3121924

127

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

la aurora boreal apareceriacutean por la publicacioacuten y no por la tacha eacutestas se prodigaban a diestro y siniestro y alcanzaban a lo mas nimio e inofensivOraquo 2

Les administracions locals i la censura

Ladministracioacute local tan sacsejada i constantment renovada en els primers temps de la Dictadura oferia camp obert a les especulashycions i les criacutetiques des de la premsa Sovint la mateixa actitud del dictador envers una administracioacute permanentment susceptible deacutesser el cau dels antics cacics animava els periodistes a desenvoshylupar una pragravectica de 1ofici menys mesurada i escrupolosa Fins i tot el mateix ministre de la Governacioacute Martiacutenez Anido havia donat instruccions al cap de lOficina de la Censura a Madrid perquegrave si cap alcalde es considerava ofegraves per un escrit en el seu prestigi o la seva honorabilitat acudiacutes simplement als tribunals Tot un siacutemptoma

Amb tot les autoritats locals van emprar poques vegades aquest sistema i preferien recoacuterrer a la seva omnipotegravencia habitual i la inshyfluegravencia practicada en els seus dominis La coaccioacute a la premsa local o beacute els precs al governador civil amb largument de suposades camshypanyes engegades per misteriosos sectors del caciquisme eren un sisshytema efectiu per a posar fre a les criacutetiques que rebien des de la premsa

A la ciutat de Girona les relacions entre lAjuntament i la premsa van passar per uns episodis molt significatius De bell antuvi conveacute ilmiddotlustrar la permissibilitat existent a lhora de fer valoracions criacuteshytiques des de les pagravegines dels periogravedics de la gestioacute municipal El Autonomista comenta el dia 2 doctubre de 1924 els pressupostos de lAjuntament de Girona per a lexercici de 1924-1925 i la seva desaprovacioacute eacutes manifesta

En el presupuesto formulado por el actual Ayuntamiento no sabem os ver plan ni orientacioacuten [ ] Venimos clamando antildeos y antildeos para la fomenlacioacuten de la cultura y dispuestos los concejales a hacer economiacuteas suprimen 500 pesetas para material de escuelas [ ] Los nuevos pavimentos del interior quedan sin consignacioacuten iexclEs la mejor manera de hacer economiacuteas Pagaremos como ricos para que nos sirvan como pobres

2 e de la ICLESIAnp cit p 113

125

Las discrepagravencies entre el personal poliacutetic de lAjuntament i el de la Diputacioacute eren subtilment difoses a la premsa Pel setembre de 1924 Heraldo de Gerona i Diario de Gerona insisteixen en les males relacions entre Frederic Bassols i Ferran Casadevall antics alcalde i regidor de lAjuntament de Girona i ara president de la Diputacioacute i diputat provincial respectivament amb Jaume Bartrina i Joan Gomis actuals alcalde i regidor de lAjuntament de Girona

Parece que la madeja se enreda y si la autoridad del gobernador civil no logra una foacutermula de avenencia cada diacutea se iran acentuando mas las diferenshyciexclas entre los magnates de la poliacutetica municipal 1

Les renovacions reiterades del govern local servien per a filtrar comentaris periodiacutestics sobre la gestioacute de lequip sortint i fer valoshyracions dels nous components Malgrat tot insistim en la persistegravenshycia de les autoritats locals a reclamar al governador civil-personatge ogravebviament intocable- meacutes immunitat davant la criacutetica de la premshysa Aquesta circumstagravencia indisposava els periodistes

A la Bisbal dEmpordagrave sesdeveacute un cas clar dingeregravencia de lalshycalde en el premsa local El corresponsal dEl Alltonomista Narciacutes Lloberas hi publica e128 de juliol de 1924 un article -en catalagrave- on denuncia el deplorable estat higiegravenic que presenta el poble El govershynador civil Artur Carsi que estagrave a punt de cessar en el cagraverrec li imposa -sota la pressioacute de lalcalde de la Bisbal Graupera- una multa de cinc-centes pessetes Quan El Autonomista vol informar daquest cas troba que uacutenicament en pot publicar una notiacutecia molt mutilada lalcalde ha aconseguit el magravexim rigor de la censura Nomeacutes la mobilitzacioacute popular a favor del periodista Narciacutes Lloberas engegashyda pel Partit Federal de la Bisbal aconsegueix reduir els efectes pershyniciosos de la influegravencia de lalcalde el governador civil accidental que en aquests moments eacutes el president de lAudiegravencia Moreno Torres rebaixa la sancioacute econogravemica a cent pessetes El Autonomista ho aprofita per a recordar a lalcalde Graupera que laquoes muy perjushydicialla influencia de las pasiones sobre la conducta de los hombresraquo Uns quants dies meacutes tard a comenccedilaments de setembre el director dEl Autonomista Darius Rahola aprofita la recepcioacute que ofereix a la premsa el nou governador civit Juan de Urquiacutea per a exposar-li el problema del seu corresponsal a la Bisbal i informar-lo que Narciacutes

3 Diaria de C(f(Jl1Q Girona 16 91924

126

Lloberas teacute pendent una multa per un article que ja havia passat la censura perograve que un cop publicat va molestar lalcalde La resposta del governador fou gragravefica i taxativa laquoHaciendo una cruz de absolushycioacuten con la mano dijo Nada perdonadaraquo

En una altra ocasioacute El Autonomista pateix la severitat de la censhysura quan intenta informar lI dagost de 1924 del rellevament de lalcalde de Girona Joan Tarruacutes la notiacutecia teacute vint-i-nou ratlles i la censura no en permet sinoacute quatre laquoA primera hora de la tarde el sentildeor Tarruacutes estuvo en el Ayuntamiento despidieacutendose de todos los funshycionarios municipalesraquo A continuacioacute hi ha una gran taca negra

A finals doctubre de 1924 representants de lAssociacioacute de Peshyriodistes de Girona encapccedilalats pel seu president Josep Garciacutea i Agravelvarez visiten el governador civil Juan de Urquiacutea i li exposen la conveniegravencia que els rigors de la censura no comprenguin els probleshymes municipals ategraves que soacuten dinteregraves puacuteblic i respecte als quals laquodesean exponer su criterio los perioacutedicos interesados en ilustrar a la opinioacutenraquo Urquiacutea hi adopta una posicioacute entre condescendent i pashyternalista i recomana a la premsa lestudi laquodesapassionatraquo dels probleshymes municipals per tal devitar que la discussioacute impliqui laflorament de tendegravencies poliacutetiques laquoencarccicndo la conveniencia de que la prensa se documente para poder cm I tir su criterio con conocimiento de causa ofreciendo por su parte gestionar de la censura que no se coarte el estudio de los problemas municipales en los perioacutedicos que lo hagan sin miras poliacuteticasraquo

La programacioacute de Fires al Teatre Principal de Girona a la tardor de lany 1924 fou largument culminant que evidenciagrave les nefastes relacions de lAjuntament de Girona amb la premsa local El negoci teatral va ser ruiumlnoacutes de les arques municipals sortiacute un import extrashyordinari de deu mil pessetes a fi deixugar el degraveficit originat per les representacions teatrals La criacutetica de la premsa fou unagravenime A pesar daixograve tot plegat no hauria tingut meacutes transcendegravencia si no hagueacutes estat per la reaccioacute virulenta dels responsables municipals expressashyda en la Comissioacute Permanent i en el ple els quals van desacreditar el periodisme i els seus professionals Lalcalde Jaume Bartrina i els regidors Antoni Franquet i Joan Gomis laquovomitaron groseras injurias contra la prensa de la localidad en general [ ] Fueacute un desbordamiento de pasiones insensatas locas que han de merecer el desprecio de todos los periodistas y ciudadanos ultrajadosraquo4 Sens dubteles manishy

4 El AlItonomista Girona 3121924

127

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

Las discrepagravencies entre el personal poliacutetic de lAjuntament i el de la Diputacioacute eren subtilment difoses a la premsa Pel setembre de 1924 Heraldo de Gerona i Diario de Gerona insisteixen en les males relacions entre Frederic Bassols i Ferran Casadevall antics alcalde i regidor de lAjuntament de Girona i ara president de la Diputacioacute i diputat provincial respectivament amb Jaume Bartrina i Joan Gomis actuals alcalde i regidor de lAjuntament de Girona

Parece que la madeja se enreda y si la autoridad del gobernador civil no logra una foacutermula de avenencia cada diacutea se iran acentuando mas las diferenshyciexclas entre los magnates de la poliacutetica municipal 1

Les renovacions reiterades del govern local servien per a filtrar comentaris periodiacutestics sobre la gestioacute de lequip sortint i fer valoshyracions dels nous components Malgrat tot insistim en la persistegravenshycia de les autoritats locals a reclamar al governador civil-personatge ogravebviament intocable- meacutes immunitat davant la criacutetica de la premshysa Aquesta circumstagravencia indisposava els periodistes

A la Bisbal dEmpordagrave sesdeveacute un cas clar dingeregravencia de lalshycalde en el premsa local El corresponsal dEl Alltonomista Narciacutes Lloberas hi publica e128 de juliol de 1924 un article -en catalagrave- on denuncia el deplorable estat higiegravenic que presenta el poble El govershynador civil Artur Carsi que estagrave a punt de cessar en el cagraverrec li imposa -sota la pressioacute de lalcalde de la Bisbal Graupera- una multa de cinc-centes pessetes Quan El Autonomista vol informar daquest cas troba que uacutenicament en pot publicar una notiacutecia molt mutilada lalcalde ha aconseguit el magravexim rigor de la censura Nomeacutes la mobilitzacioacute popular a favor del periodista Narciacutes Lloberas engegashyda pel Partit Federal de la Bisbal aconsegueix reduir els efectes pershyniciosos de la influegravencia de lalcalde el governador civil accidental que en aquests moments eacutes el president de lAudiegravencia Moreno Torres rebaixa la sancioacute econogravemica a cent pessetes El Autonomista ho aprofita per a recordar a lalcalde Graupera que laquoes muy perjushydicialla influencia de las pasiones sobre la conducta de los hombresraquo Uns quants dies meacutes tard a comenccedilaments de setembre el director dEl Autonomista Darius Rahola aprofita la recepcioacute que ofereix a la premsa el nou governador civit Juan de Urquiacutea per a exposar-li el problema del seu corresponsal a la Bisbal i informar-lo que Narciacutes

3 Diaria de C(f(Jl1Q Girona 16 91924

126

Lloberas teacute pendent una multa per un article que ja havia passat la censura perograve que un cop publicat va molestar lalcalde La resposta del governador fou gragravefica i taxativa laquoHaciendo una cruz de absolushycioacuten con la mano dijo Nada perdonadaraquo

En una altra ocasioacute El Autonomista pateix la severitat de la censhysura quan intenta informar lI dagost de 1924 del rellevament de lalcalde de Girona Joan Tarruacutes la notiacutecia teacute vint-i-nou ratlles i la censura no en permet sinoacute quatre laquoA primera hora de la tarde el sentildeor Tarruacutes estuvo en el Ayuntamiento despidieacutendose de todos los funshycionarios municipalesraquo A continuacioacute hi ha una gran taca negra

A finals doctubre de 1924 representants de lAssociacioacute de Peshyriodistes de Girona encapccedilalats pel seu president Josep Garciacutea i Agravelvarez visiten el governador civil Juan de Urquiacutea i li exposen la conveniegravencia que els rigors de la censura no comprenguin els probleshymes municipals ategraves que soacuten dinteregraves puacuteblic i respecte als quals laquodesean exponer su criterio los perioacutedicos interesados en ilustrar a la opinioacutenraquo Urquiacutea hi adopta una posicioacute entre condescendent i pashyternalista i recomana a la premsa lestudi laquodesapassionatraquo dels probleshymes municipals per tal devitar que la discussioacute impliqui laflorament de tendegravencies poliacutetiques laquoencarccicndo la conveniencia de que la prensa se documente para poder cm I tir su criterio con conocimiento de causa ofreciendo por su parte gestionar de la censura que no se coarte el estudio de los problemas municipales en los perioacutedicos que lo hagan sin miras poliacuteticasraquo

La programacioacute de Fires al Teatre Principal de Girona a la tardor de lany 1924 fou largument culminant que evidenciagrave les nefastes relacions de lAjuntament de Girona amb la premsa local El negoci teatral va ser ruiumlnoacutes de les arques municipals sortiacute un import extrashyordinari de deu mil pessetes a fi deixugar el degraveficit originat per les representacions teatrals La criacutetica de la premsa fou unagravenime A pesar daixograve tot plegat no hauria tingut meacutes transcendegravencia si no hagueacutes estat per la reaccioacute virulenta dels responsables municipals expressashyda en la Comissioacute Permanent i en el ple els quals van desacreditar el periodisme i els seus professionals Lalcalde Jaume Bartrina i els regidors Antoni Franquet i Joan Gomis laquovomitaron groseras injurias contra la prensa de la localidad en general [ ] Fueacute un desbordamiento de pasiones insensatas locas que han de merecer el desprecio de todos los periodistas y ciudadanos ultrajadosraquo4 Sens dubteles manishy

4 El AlItonomista Girona 3121924

127

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

Lloberas teacute pendent una multa per un article que ja havia passat la censura perograve que un cop publicat va molestar lalcalde La resposta del governador fou gragravefica i taxativa laquoHaciendo una cruz de absolushycioacuten con la mano dijo Nada perdonadaraquo

En una altra ocasioacute El Autonomista pateix la severitat de la censhysura quan intenta informar lI dagost de 1924 del rellevament de lalcalde de Girona Joan Tarruacutes la notiacutecia teacute vint-i-nou ratlles i la censura no en permet sinoacute quatre laquoA primera hora de la tarde el sentildeor Tarruacutes estuvo en el Ayuntamiento despidieacutendose de todos los funshycionarios municipalesraquo A continuacioacute hi ha una gran taca negra

A finals doctubre de 1924 representants de lAssociacioacute de Peshyriodistes de Girona encapccedilalats pel seu president Josep Garciacutea i Agravelvarez visiten el governador civil Juan de Urquiacutea i li exposen la conveniegravencia que els rigors de la censura no comprenguin els probleshymes municipals ategraves que soacuten dinteregraves puacuteblic i respecte als quals laquodesean exponer su criterio los perioacutedicos interesados en ilustrar a la opinioacutenraquo Urquiacutea hi adopta una posicioacute entre condescendent i pashyternalista i recomana a la premsa lestudi laquodesapassionatraquo dels probleshymes municipals per tal devitar que la discussioacute impliqui laflorament de tendegravencies poliacutetiques laquoencarccicndo la conveniencia de que la prensa se documente para poder cm I tir su criterio con conocimiento de causa ofreciendo por su parte gestionar de la censura que no se coarte el estudio de los problemas municipales en los perioacutedicos que lo hagan sin miras poliacuteticasraquo

La programacioacute de Fires al Teatre Principal de Girona a la tardor de lany 1924 fou largument culminant que evidenciagrave les nefastes relacions de lAjuntament de Girona amb la premsa local El negoci teatral va ser ruiumlnoacutes de les arques municipals sortiacute un import extrashyordinari de deu mil pessetes a fi deixugar el degraveficit originat per les representacions teatrals La criacutetica de la premsa fou unagravenime A pesar daixograve tot plegat no hauria tingut meacutes transcendegravencia si no hagueacutes estat per la reaccioacute virulenta dels responsables municipals expressashyda en la Comissioacute Permanent i en el ple els quals van desacreditar el periodisme i els seus professionals Lalcalde Jaume Bartrina i els regidors Antoni Franquet i Joan Gomis laquovomitaron groseras injurias contra la prensa de la localidad en general [ ] Fueacute un desbordamiento de pasiones insensatas locas que han de merecer el desprecio de todos los periodistas y ciudadanos ultrajadosraquo4 Sens dubteles manishy

4 El AlItonomista Girona 3121924

127

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

festacions dels regidors esmentats foren veritablement ofensives Franquet afirmagrave en el ple del2 de desembre de 1924 laquo[ ] los perioshydistas de Gerona no representan nada son solamente cuatro intereshysados que todos conocemos y que el pueblo ya los juzgararaquo menshytre que Gomis declarava laquoEsta prensa estos periodistas todos sabemos quieacutenes son y por queacute fines se mueven por sobre su camshypantildea difamadora esta nuestra honorabilidadraquo5

La gravetat del conflicte era patent i les consequumlegravencies imprevishysibles LAssociacioacute de Periodistes de Girona trencava qualsevol relashycioacute amb lAjuntament i traslladava la polegravemica als tribunals comshypetents perquegrave dictaminessin sobre la hipotegravetica ilmiddotlegalitat de les manifestacions dels responsables municipals El president de lAssoshyciacioacute Carda i Agravelvarez trameteacute un telegrama al sots-secretari de la Governacioacute a Madrid en el termes seguumlents

Alcalde Gerona convirtiendo saloacuten sesiones Ayuntamiento en Club difashymador ha injuriado groseramente desde silloacuten presidencial a toda prensa Gerona sin excepcioacuten y puesto en entredicho honorabilidad todos periodistas valieacutendose impunidad lugar y autoridad que ejerce Protestamos eneacutergicashymente hecho tan escandaloso y confiamos en su probada rectitud para obtener reparacioacuten agravio

Aixiacute mateix en la Junta General de lAssociacioacute es va acordar inshyterposar la querella corresponent per injuacuteries i caluacutemnies contra lalcalde i els regidors que havien proferit insults envers la premsa alhora que solmiddot licitaven a la Federacioacuten de Prensa de Espantildea i al Sindishycat Professional de Periodistes de Barcelona que fessin arribar la seva campanya de protesta a les autoritats estatals

Davant labast del conflicte el governador civil Juan de Urquiacutea lhagueacute darbitrar beacute que la pressioacute popular duna banda i la necesshysitat de mantenir la bona imatge de lautoritat local de laltra exigien un tracte delicat i una solucioacute equilibrada i sobretot poc compromesa Denshytrada els regidors ofensors van haver de matisar i suavitzar llurs declarashycions Gomis i Franquet adreccedilaren una carta al governador on afirmaven

[ ] no pronunciamos ninguna palabra que fuese ofensiva ni siquiera molesta para la prensa [ ] No obstante si en el calor de la improvisacioacuten se deslizoacute alguna frase o palabra que dichos seiacute10res hayan estimado poco grata quede desde este momento retirada

5 Per a ambdues declaracions vegeu laquoManual d acords Ar xiu Hi~tograveri( d e la Ciuta t de Girona I lI llig 515

128

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

Joan Gomis expressagrave i tot el seu desig de conciliacioacute en la sessioacute de la Comissioacute Permanent de 19 de desembre de 1924 i feacuteu constar que laquonunca habiacutea pasado por su intencioacuten ofender de ninguacuten modo a una clase respetable en la que figuran insignes maestros de la pluma algunos de cuyos nombres citoacute y a la que se honraba perteneciendo desde largos antildeosraquo6

El governador civil consideragrave que la dignitat de la classe periodiacutesshytica quedava restablerta i en aquest sentit sadreccedilagrave al president de lAssociacioacute de Periodistes

Si lo que esta herido es el sentimiento de la propia dignidad la puacuteblica retractacioacuten del caballero a la hidalga explicacioacuten del agravio debe bastar Pero si lo que pretenden algunos -seamos c1aros- es generalizar una cuestioacuten personal tergiversaria malearla y en una atmoacutesfera de pasioacuten procurar que yo ahora destituya al Ayuntamiento combatido muchas veces sin razoacuten y que no tiene porqueacute avergonzarse de su actuacioacuten dejando asiacute su autoridad en el arroyo y su buen nombre en elludibrio esc [ ] no lo he de hacer7

La profunditat de lofensa feia insuficient la rectificacioacute que ofeshyria el governador LAssociacioacute de Periodistes emeteacute una declaracioacute puacuteblica on exposava la seva posicioacute inalterable

En la sesioacuten del Ayuntamiento del2 de Diciembre hubo agravio por accioacuten y por omissioacuten las palabras ofensivas fueron dichas y ratificadas luego con tacita aprobacioacuten La reparacioacuten debioacute venir de todos los ofensores y la que el sentildeor Gobernador ofrece es solo parcial No puede admitirse la insincera negativa de los concejales firmantes de la carta De ser inexacto que pronunshyciaron palabras ofensivas sobraba toda explicacioacuten ni condicionalmente dada Aquella negativa es la barrera insuperable que los ofensores levantan para impedir la conciliacioacuten De admitir1a se reconoceriacutea que faltaron a la verdad los periodistas presentes a la sesioacuten municipal y esto la Asociacioacuten de Perioshydistas no puede aceptar ni que se ponga en duda mayormente cuando el tesshytimonio puacuteblico fortalece la informacioacuten exacta y veraz de la prensa

Justifica asiacute la Asociacioacuten de Periodistas su repudio a la solucioacuten que se le ofrece que por otra parte la estima inadecuada a la naturaleza del agravio

Declara pues la Asociacioacuten de Periodistas que el conflicto queda en pie y sin solucioacuten El pleito es de dignidad y por ser tal soacutelo los ofendidos pueden ser jueces de la propia para estimaria satiacutesfecha Por esto la Asociacioacuten de Periodistas no acudioacute al sentildeor de Urquiacutea para que fallara ellitigio sino para que media ra y su mediacioacuten no ha tenido la fortuna de colmar el anhelo de los ofendidos que teniacutean puesta su confianza en la gestioacuten reparadora del sentildeor Gobernador Civil

6 A H de la Ciutat de Girona L11 llig 515 7 El Autonomista Girona 1721924

129

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

La Asociacioacuten de Periodistas lamenta sinceramente la situacioacuten difiacutecil que crea a la Prensa el conflicto latente De una parte la aleja en absoluto del oacutershygano motriz de la vida municipal de otra por imperativos ineludibles se cree obligada a restringir aquellas espontaneas manifestaciones de compantildeerismo y cordialidad con que has ta ahora se complaciacutea para centildeirse al cumplimiento estricto de deberes periodiacutesticos aunque sin quebrantar nunca aquellas norshymas fundamentales que la cortesiacutea impone

Esta actitud la mantendran inquebrantable los periodistas de Gerona que no pueden alargar la mano para tenderla en cordial conciliacioacuten los que la tienen puesta sobre el pecho prometiendo no transigir en defensa de su propia dignidad

La rotunditat dels plantejaments de lAssociacioacute no impossibilishytava uacutenicament lacord amb lAjuntament sinoacute tambeacute que colmiddotlocashyva el governador civil en una situacioacute incogravemoda i fins aleshores desconeguda Juan de Urquiacutea recorda que hi va intervenir a peticioacute de lAssociacioacute de Periodistes laquocon la plena confianza que ellos me ofrecieron y que ratificaron ante el sentildeor Calvo Soteloraquo Evidentment el malestar dUrquiacutea -pel descregravedit rebut- fa intuir una rigorositat censora i repressiva

Si son rencores poliacuteticos pasiones personales coacciones inadmisibles imposiciones indignas entonces yo procedereacute como las circunstancias y mi propia dignidad me aconsejan Ruego a Ud haga saber a los directores de perioacutedicos locales la obligacioacuten en que estan de publicar esta carta en el mismo sitio en que aparecioacute la nota de la Asociacioacuten de Prensa que contiene errores que aquiacute se rectificanH

El nou clima dintoleragravencia es palesa immediatament LAssociacioacute de Periodistes emet una nota on procura polir les possibles divergegravenshycies sorgides amb el governador civil De fet eacutes massa tard la seveshyritat de la censura eacutes ben expliacutecita i fins es manifesta al mateix text de la nota que surt publicada amb nombroses taques negres

El conflicte de la premsa amb lAjuntament va provocar finalment dissensions en el si de lAssociacioacute Des dalguns sectors es va voler personalitzar i inculpar del problema El Autonomista (republicagrave) i El Norte (tradicionalista) ja que es va considerar que ambdues publishycacions shavien precipitat laquoen prendre actituds que en tot cas eren de la incumbegravencia uacutenica de la colmiddotlectivitatraquo Prestigiosos periodistes gironins propers al regionalisme com Joaquim de Camps i Arboix

8 Oiaria de Gerana Girona 20 12 1924 Carta adreccedilada a Josep Garcia i Agravelvarez pel govershynador JlIan de Urglliacutea i pllblicada a tota la premsa gironina

130

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

o Ramon Xifra i Riera es donaren de baixa de lAssociacioacute i moshymentagraveniament el president Garcia i Agravelvarez presentagrave la dimissioacute del seu cagraverrec

Progressivament la situacioacute es va normalitzar perograve si meacutes no el conflicte va servir per a mesurar la influegravencia i la responsabilitat de cadascun Lautoritat del governador civil malgrat tot i en darrera instagravencia es manifestagrave indiscutible perograve el pes especiacutefic de la premshysa havia estat com a miacutenim suficient tot i la seva limitada cohesioacute interna per a sensibilitzar uns amplis sectors de lopinioacute puacuteblica

Multes i tancaments

Malgrat la imposicioacute de passar la censura pregravevia el tancament i les multes a periogravedics i revistes eren el darrer element de coaccioacute en el lliure exercici del periodisme

A Girona la majoria dels periogravedics no addictes al regravegim en van patir les consequumlegravencies El Gironegraves portaveu del Centre Catalanista de Girona i Sa Comarca eacutes un exponent fidel de les dificultats que viu la premsa amb el nou regravegim El maig de 1924 eacutes suspegraves per espai dun mes i multat amb 250 pessetes per la publicacioacute dinformacions laquotendenciosesraquo El caragravecter marcadament catalanista del periogravedic inshydisposava sens dubte unes autoritats especialment sensibilitzades en la persecucioacute de qualsevol manifestacioacute didentitat catalana Pel setembre de 1924 el flamant governador civil de Girona Juan de Urquiacutea expressa una actitud premonitograveria

He vista con extrantildeeza que en la pasada edicioacuten de laquoEl Gironeacutesraquo se publica un suelto en el que parece se amenaza o coacciona a dos sentildeores que han aceptashydo cargos puacuteblicos Yo puede que debiacutea castigar eso pera lo he tomada a broma alga asiacute como una simple chiquillada

Lantipatia que sent el governador envers El Gironegraves saccentua arran duna notiacutecia publicada al periogravedic regionalista el22 de novemshybre de 1924 on safirma que el Manifest de la Unioacuten Patrioacutetica preshysentat a Girona eacutes subscrit per 20 diputats governatius 21 regidors i 159 funcionaris de diferents corporacions Segons Urquiacutea es tracta duna informacioacute falsa ja que el Manifest eacutes signat per 34 catedragravetics i mestres 17 metges i farmacegraveutics 41 propietaris 14 advocats i procuradors 43 comerciants i industrials 5 enginyers i arquitectes i 105 empleats oficials El governador civil en lliura una nota a la premsa publicada el dia 25

131

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

Como la noticia de laquoEl Gironeacutesraquo es notoriamente falsa irremisiblemente falsa y es un intento mas de ese perioacutedico el Gobernador advierte al mismo la obligacioacuten que tiene de publicar iacutentegra esta rectificacioacuten y como la insishydia que ha visto la luz tiende a desprestigiar o a desconceptuar con mala fe una obra de Gobierno a la que presta calor de simpatiacutea el Oirectorio Militar el Gobernador impone a laquoEl Gironeacutesraquo 250 pesetas de multa que hara efectishyvas sin disculpas ni previas explicaciones y sin dialogar sobre este asunto Y como a la nobleza y a la generosidad del sentildeor Urquiacutea de la que sin jactancias hace alarde ahora mismo ya que lo conveniente seriacutea multar y suspender el perioacutedico se ha venido contestando de esta forma solapada la futura actitud de laquoEl Gironeacutesraquo determinara las nuevas medidas que la opinioacuten patrioacutetica y sensata espera

Al cap dun mes sacompleixen les amenaces el governador susshypegraven indefinidament El Gironegraves el qual no reapareixeragrave fins despreacutes de la proclamacioacute de la Repuacuteblica

Les multes i els tancaments que va patir la premsa soacuten innombrashybles Presentem una simple mostra de publicacions gironines que juntament amb El Gironegraves foren afectades per la poliacutetica repressora del Directori

Oiario de Gerona (Girona Regionalista)

Suspegraves el dia 19 de juliol de 1924 Lautoritat argumenta que el director del diari Narciacutes Masoacute no era veiacute ni resident de Girona per la qual cosa no podia exercir el seu cagraverrec La comunicacioacute oficial acashybava aixiacute

En su vista y no siendo factible que una publicacioacuten prosiga con tal anorshymalidad proveo que quede en suspenso la publicacioacuten de ese laquoOiario raquo has ta que por lo menos se normalice su situacioacuten legal si es que no procediese imshyponeacutersele un correctivo por el tiempo que ha faltado a la ley abiertamente

El 27 de juliol de 1924 repregraven la publicacioacute 7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes per haver publicat una

notiacutecia apareguda aEI Norte de Girona que hom suposava que havia passat censura referent a un homenatge celebrat a Figueres

El Heraldo de Gerona (Girona Liberal)

El17 doctubre de 1924 s informa que ha estat avisat de suspensioacute per haver publicat una notiacutecia que indica lexistegravencia dun complot en quegrave intervenen lalcalde de Girona Jaume Bartrina el regidor Joan Gomis Llambias i el diputat provincial Ferran Casadevall La nota del governador diu

132

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

[ ] tales informaciones tendenciosas que tienden a quebrantar el prestishygio de la autoridad y a perturbar la tranquilidad poliacutetica se repiten y como aquiacute nadie tiene derecho a enmarantildear ni a chismorrear y los tiempos del politiqueo de zancadilla ya pasaron se vera en el penoso deber de proceder con toda energiacutea ordenando la suspensioacuten del perioacutedico que intente oponer obstaculos al desarrollo normal de la buena obra que ahora se realiza

5 de febrer de 1925 suspensioacute durant un mes

El Norte (Girona Tradicionalista)

7 de juliol de 1925 multa de 250 pessetes i suspensioacute de dos mesos per haver publicat una notiacutecia que no ha passat la censura Segons la nota oficiosa del Govern Civil es tracta dun laquosuelto notoriamente tendencioso acerca del homenaje de Figueras en honor del ilustre patricio don Onofre Pont [president de la Diputacioacute de Girona] y Sres Daltoacute Ferran y Palmer [alcalde de Figueres]raquo

Pessigolles (Olot Humoriacutestic) Maig de 1924 multa de 500 pessetes Es deixa de publicar

La Comarca (Olot Regionalista)

Novembre de 1923 per ordre governativa es practica un escorshycoll a la impremta

Primavera de 1924 suspensioacute

La mostra exposada eacutes uacutenicament orientativa perograve eacutes represenshytativa de lheterogeneiumltat de motivacions que concorrien en el moshyment de multar o suspendre una publicacioacute De fet era lesglaoacute seshyguumlent -despreacutes de la censura- de la poliacutetica repressora de premsa practicada durant legravepoca de Primo de Rivera El llarg episodi de la Dictadura permet establir un model de poliacutetica periodiacutestica i una estrategravegia ben caracteriacutestica per a la supervivegravencia dunes publicashycions que han de reorientar la seva funcioacute a partir de setembre de 1923

La posicioacute de Primo de Rivera envers la premsa

La posicioacute del dictador envers la premsa permet detectar-hi un precedent clar de la seva funcioacute posterior en el regravegim franquista En una egravepoca en quegrave la premsa eacutes gairebeacute luacutenic mitjagrave de comunicacioacute

133

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

de masses el marquegraves dEstella ninterpreta la funcioacute com un verishytable quart poder Conveacute recordar que Primo de Rivera intueix de bell antuvi la doble utilitzacioacute dels diaris duna banda els controla per mitjagrave de la censura i de laltra els fa servir per a inculcar la seva poliacutetica amb les cegravelebres notes dinsercioacute obligada les quals accenshytuen el to populista de la seva poliacutetica caracteritzada pel contacte directe -i gairebeacute diari- amb la poblacioacute

[ ] los antecedentes periodiacutesticos del general Primo de Rivera son ex ceshylentes ya que durante su vida militar ha colaborado en perioacutedicos y revista s y hasta en cierta ocasioacuten ha dirigido alguna si nuestra memoria no nos es infiel~

Per beacute que la duresa de la repressioacute es manteacute uniforme durant forccedila temps el dictador mostra un optimisme considerable a partir del mes de marccedil de 1924 Hi afirma que ladministracioacute puacuteblica ha millorat ostensiblement i que han comenccedilat a depurar-se les responsabilitats militars i civils que la situacioacute financera i la crisi de produccioacute i treball estan en via de solucioacute i que els delegats governatius han fet una tasshyca excelmiddotlent Lentusiasme desmesurat el porta a anunciar la gegravenesi duna nova i curiosa poliacutetica basada en el foment de laquola cultura la criacutea de aves de corral y la gimnastica popular que Va a comenzar el nombramiento de gobernadores civiles para evolucionar al nuevo reacutegimen y que la censura se ejerce benignamenteraquo

Lafirmacioacute referent a la censura era tan discutible corn relativa perograve contenia una miacutenima part de raoacute i definia un home de caracteriacutesshytiques imprecises i variables La censura saplicava duna manera diferent segons que es tracteacutes de diaris de revistes o de llibres i atenent-ne el preu el nombre de lectors la claredat o lambiguumlitat del llenguatge ja que neren factors determinants i especialment era laquomucho mas tolerante en el caso de los libros sobre todo si son muy gruesos y caros muy teoacutericos corno repetira entre el cinismo y la infantil ingenuidad ese personaje paradigmatico que es Miguel Prishymo de Riveraraquolo

La premsa gironina recollia al cap de sis mesos del cop dEstat lopinioacute reiterada del dictador sobre la seva poliacutetica de premsa

[ ] hizo ungrande elogio de la prensa diciendo que esel oacutergano que se halla en contacto mas firme que ninguacuten otro elementa con la opinioacuten puacuteblica Dijo que el reacutegimen de censura que se aplica no es mas severo que el que en algunos

9 J CaRTEacutes CAVANILLAS La Dictadura li tl Dictador Madrid 1929 p 330-333 10 Eloy FERNAgraveNDEZ CLEMENTE laquoLa Dictadura de Primo de Rivera y la prensa raquo Mtlodologiacutea de

la historia de la prell5a espaliola Madrid 1982 p 193

134

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135

momentos se aplicoacute por hom bres Iiberales La Constitucioacuten era garantiacutea de lishybertad de escribir mas suspendieacutendose frecuentemente pasando del estado normal al estado de sitio y al de guerra estabamos los periodistas sujetos al mas irritante de los despotismos 11

11 El A1Itol1omista Girona 133 1924

135