la casa ecològica
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
LLaa ccaassaa eeccoollòòggiiccaa
Curs:
Tutora del TR:
Centre:
Localitat: Cubelles
Data presentació: 12/12/2014
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
Abstract
Aquest treball de recerca tracta sobre un estudi dels
diferents tipus d’obtenció d’energies renovables i
dels recursos hídrics, per arribar a la conclusió de
quins són els més eficaços a l’hora d’aplicar-los a
una casa ecològica perquè aquesta sigui totalment
autosostenible, però, tenint en compte el confort i
valorant els avantatges i desavantatges.
Finalment, es mostrarà amb l’ajuda d’una maqueta,
quins són els principals mètodes dels que disposa
una casa autosuficient per tal d’obtenir aquests
recursos.
Este trabajo de investigación trata sobre un estudio
de los diferentes tipos de obtención de energías
renovables y de los recursos hídricos, para llegar a
la conclusión de cuáles son los más eficaces a la
hora de aplicarlos a una casa ecológica para que
esta sea totalmente autosostenible, pero teniendo
en cuenta el confort y valorando las ventajas y
desventajas.
Finalmente, se mostrará con la ayuda de una
maqueta, cuáles son los principales métodos de los
que dispone una casa autosuficiente por tal de
obtener estos recursos.
This research work is about studying different types
to obtain renewable energy and water resources. I
will analyze which are most effectives when ones
installing them in an ecological house. For this, it will
be fully-self-sustainable, but considering the well-
being and valuing advantages and disadvantages.
Finally, it will be shown with a scale model support,
which are principal methods that dispose a self-
sustaining house for obtaining these resources.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
Índex
INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
1. LA CASA ECOLÒGICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.1. QUÈ ÉS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.2. COM ÉS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.2.1. Característiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.2.1.1. Externes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.2.1.2. Internes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1.2.2. Maqueta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
1.2.2.1. Plànol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
1.2.2.2. Procediment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. ENERGIES UTILITZADES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2.1. SOLAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2.1.1. Fotovoltaica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2.1.2. Tèrmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
2.1.3. Híbrida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
2.2. EÒLICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
2.3. BIOMASSA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
3. APROFITAMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.1. AIGUA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.1.1. Aigua de pluja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
3.1.2. Reutilització d’aigües grises . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3.2. LLUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3.3. CALOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.3.1. Mètodes per a mantenir la calor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.3.1.1. Orientació de la casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.3.1.2. Parets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
3.3.1.3. Finestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
3.3.1.4. Altres mètodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4. MÈTODES ECOLÒGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4.1. DE LES “3R” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4.2. EVITAR CONTAMINACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4.2.1. Lumínica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4.2.2. Acústica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
4.2.3. Atmosfèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
4.3. PRODUCTES ECOLÒGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
4.3.1. Aliments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
4.3.2. Per la llar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
5. CONFORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
5.1. AVANTATGES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
5.2. DESAVANTATGES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
6. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
1
INTRODUCCIÓ
Hipòtesi:
Una casa ecològica pot arribar a ser totalment auto sostenible.
Objectius:
Estudiar totes les fonts d’energia renovables possibles i escollir les més
eficients per la casa.
Investigar si una casa pot ser totalment auto sostenible en quant a l’aigua, la
llum i el gas.
Estudiar els avantatges i desavantatges de tenir una casa ecològica.
Dibuixar el plànol i construir la maqueta d’una casa ecològica.
Motivació personal:
He escollit aquest treball perquè sempre m’ha interessat el tema de l’ecologia i
el medi ambient perquè crec que és el més important a protegir, ja que
depenent de l’estat en què es trobin aquests factors, podem seguir mantenint-
nos a la Terra o no, gràcies a la gran importància que tenen.
A més, fa dos estius vaig anar al “Campamento Félix Rodríguez de la Fuente” a
Galícia, que l’alberg en el qual vam estar, era l’únic que tenia la ”Etiqueta
Ecològica de la Unió Europea” d’Espanya. I aquell alberg el van fer perquè
s’adaptés i formés part el més possible a la naturalesa, i allà ens van intentar
fer viure amb harmonia amb la naturalesa i intentar protegir al màxim el medi
ambient, i ens van explicar alguns mètodes que hi ha per a que la nostra casa
sigui una mica més ecològica, i els 15 dies que vaig passar allà, em van fer
canviar molt aquesta mentalitat de protegir el nostre planeta.
Aquest treball el faré d’una casa de disseny rústic ja que és l’ambient on l’he
situat, al Foix (Capçaleres del Foix, 41º25’15,4”N 1º33’56,4”E). He volgut agafar
aquest lloc perquè sigui una mica més familiar ja que és un lloc proper a la
meva localitat i disposa de les necessitats que ha de tenir una casa ecològica
(riu, vent i sol) en quantitats suficients.
Metodologia:
Per a realitzar aquest treball em basaré principalment en buscar informació i
contactar amb persones o empreses que disposen de cases ecològiques per
comparar els mètodes que fa servir cadascú i estudiar-los i valorar-los per així,
més endavant veure quin pot ser el més útil en quant al meu projecte.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
2
Fig. 1. Localització casa: Camí Can Rossell de les Bassegues, Capçaleres del Foix 08737
Torrelles de Foix, Barcelona.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
3
1. LA CASA ECOLÒGICA
1.1. QUÈ ÉS?
Una casa ecològica és aquella que disposa d’unes condicions òptimes per
poder viure però fent servir el mínim consum energètic possible, tenint en
compte tant l’orientació de la casa com l’aprofitament de la naturalesa que
l’envolta, a més, una casa ecològica també molt important és la seva
minimització de la producció de residus.
La casa ha de ser autosuficient i amb un manteniment molt barat i a poder ser,
que no depengui en absolut d’energies contaminants com ara el petroli, el gas,
el carbó, etc, és a dir, utilitzant energies netes.
No només s’ha de mirar per la contaminació mediambiental sinó també la
lumínica i l’acústica, i també que s’adapti el més possible al seu entorn en
quant al disseny visual, que normalment és rústic.
1.2. COM ÉS?
1.2.1. Característiques
1.2.1.1. Externes
La característica externa més important de la casa és la seva orientació per
poder aprofitar al màxim de raigs solars a l’hivern.
Aquesta orientació a la zona latitudinal terràqüia en la que ens estem referim en
aquest treball (41º N a Catalunya) ha de ser enfocada cap al sud.
Els materials de construcció de la casa han de ser el més naturals possibles,
això vol dir que han de ser els que hagin produït menys quantitat de CO2
abans d’arribar a l’obra de construcció. Per exemple: s’hauria d’utilitzar abans
la fusta (a poder ser de pi (perquè són molt abundants i resistents) o
d’eucaliptus (perquè són els més cultivats per al seu ús a causa del seu ràpid
creixement)) que la totxana, i la totxana abans que no el PVC, ja que
l’elaboració del PVC és altament contaminant. Després també hi ha la totxana
ecològica que no provoca gens contaminació a l’atmosfera en el procés de la
seva elaboració ja que només utilitza els raigs solars per assecar-se, cosa que
la totxana convencional ho fa amb calor induïda, la qual cosa contamina pel fet
de cremar combustible. Però els productes ecològics no sempre són tant
duradors com els no ecològics, per això s’ha de buscar un equilibri entre els
dos factors.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
4
La casa també ha de disposar de dispositius de captació energètica com són
els panells solars, escalfadors solars o molins de vent, ja que aquests
productes els proporcionarà l’energia necessària per la convivència a la casa.
També cal que disposi de mecanismes per aprofitar i depurar l’aigua de pluja.
1.2.1.2. Internes
Les característiques internes més importants són per a l’estiu, la disposició de
les finestres i portes i per l’hivern a més d’això, l’aïllament tèrmic de la casa.
Una altre característica és l’aprofitament i disminució de l’aigua i de la llum que
fem servir diàriament, ja que això ens proporciona el major estalvi econòmic i
en el cas de la llum, contaminant (contaminació lumínica).
Després s’ha de mirar els materials interns de la casa, és a dir, vàters, lliteres,
pintures, etc. la qual cosa és la mateixa idea que els materials de construcció
externa, s’han d’utilitzar els que contaminin menys des del procediment de
l’obtenció de la matèria primera fins l’aplicació dins de casa.
Vídeo 1. Projecte en 3D d’una casa ecològica fet per PASSIVHAUS
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
5
1.2.2. Maqueta
1.2.2.1. Plànol
Fig. 2. Plànol de la maqueta a escala 1:2, elaborat per mi
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
6
1.2.2.2. Procediment
Per realitzar la maqueta, el primer que he fet és un esborrany en llapis del
plànol de la casa per tenir una idea de la distribució de les habitacions tenint en
compte els avantatges de la seva col·locació. Després he fet un altre esborrany
també en llapis amb totes les cotes de l’estructura de la casa a escala 1:2. I
finalment he passat a net aquest
esborrany amb l’ajuda d’un regle i
el llapis, per després repassar-ho
amb “ròtring”.
Un cop fet el plànol, he passat
amb llapis i regle la informació de
totes les parets i la base (a escala
real) a una fullola. Més tard l’he
tallat amb l’ajuda d’una serra
elèctrica, i al finalitzar, he repassat
les bores amb una raspa i després
amb una llima.
Ja tallades totes les peces, les he
pintat. I un cop seques, les he
enganxat amb les seves disposicions corresponents amb barra de silicona.
Finalment he col·locat els components que fan la funció d’obtenir els recursos
necessaris perquè aquesta maqueta imiti l’estructura d’una casa autosuficient.
Fig. 3. Totes les peces preparades per ser pintades
Fig. 4. Maqueta de la casa ecològica acabada
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
7
2. ENERGIES UTILITZADES
L’obtenció d’energia és la principal causa dels problemes mundials, ja que
l’economia hi està directament lligada. Per això, s’estan innovant mètodes
alternatius per obtenir energia i així escapar-se d’aquesta “guerra” i no provocar
tanta contaminació. I la solució d’aquests mètodes és aprofitant-se dels
recursos que ens proporciona la natura.
Així doncs, per saber la capacitat de rendiment que tenen aquestes mètodes
s’han d’estudiar per poder comparar-los amb els mètodes tradicionals
d’obtenció d’energia (centrals tèrmiques, nuclears, etc) i escollir els més
eficients:
La potència estimada que s’ha de contractar a la vivenda depenent dels
electrodomèstics que es disposin és la següent: se sumen totes les potències
dels electrodomèstics de major potència i després se suma 1 kW per la
il·luminació i altres electrodomèstics més petits, i finalment, es divideix entre 3
(perquè mai estaran tots el aparells funcionant a la vegada). I el resultat és la
potència estimada necessària que necessitarà la vivenda.
Potència elèctrica (kW)
Frigorífic 0,15
Rentadora 1,7
Rentavaixelles 1,2
Forn 1,6
Microones 0,8
Extractor 0,3
Televisor 0,05
Segons la potència d’aquests electrodomèstics de baix consum seleccionats,
podem veure que la suma d’aquests resulta 5,8 kW, si li sumem 1 kW pels
electrodomèstics menors i la llum, ens dóna 6,8 kW; aquest resultat el dividim
entre 3 i finalment ens dóna una potència total estimada de 2,27 kW. Així
doncs, aquesta és la potència en la qual ens haurem de basar.
2.1. SOLAR
2.1.1. Fotovoltaica
El creador de l’energia solar fotovoltaica va ser el físic francès Alexandre-
Edmond Becquerel al 1839, però el primer en construir una cèl·lula solar va ser
Charles Fritts al 1883. Però aquest primitiu panell fotovoltaic només tenia una
Taula 1. Potències de diferents electrodomèstics (de baix consum) d’una casa
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
8
eficiència de l’1%, és a dir, de la llum solar que li arriba, només en podia
transformar en energia útil un 1%.
L’energia solar fotovoltaica s’obté a partir de les panells fotovoltaics (plaques
fotovoltaiques anomenades comunament).
Aquesta energia com el seu propi nom diu (foto-voltaica), genera volts a través
dels fotons. Així doncs, consisteix en què els raigs solars incideixen en les
múltiples cel·les que formen els panells i aquests raigs absorbits es
transformen en electricitat la qual passarà per un inversor que transformarà
aquesta corrent contínua en corrent
alterna i així poder ser utilitzada.
Aquests panells estan formats per cel·les
de silici, de les quals hi ha dos tipus,
cristal·lines i amorfes: les cristal·lines
tenen un rendiment més elevat (d’un 20%,
però també depèn de la grandària dels
cristalls) que les amorfes, però òbviament
el seu cost també és major. Dins
d’aquestes cristal·lines hi ha dos tipus, les
monocristal·lines i les policristal·lines; les monocristal·lines estan formades per
seccions d’un únic cristall de silici, i les policristal·lines estan formades per
milers de petites partícules cristal·litzades.
I els panells amb cel·les de tipus amorf, estan formats de silici però sense
haver cristal·litzat. Són els menys eficaços.
Utilitzar aquesta font d’energia cada vegada és més eficient ja que els preus
d’instal·lació d’aquest sistema són cada vegada més baixos, i per tant, més
competitius amb les fonts d’energia convencionals.
Si fem uns càlculs podem veure que ens acaba sortint a compte utilitzar
aquesta font d’energia per a l’electricitat de la casa:
Energia convencional: el preu de l’energia a Espanya és de 0,1509
€/KWh després li sumem l’impost d’electricitat del 5,113% i l’IVA del 21% ,
finalment ens acaba sortint 0,1920 €/KWh. Suposant que la mitjana d’una
família espanyola a l’any és de 3.500 KWh (segons l’IDAE), ens surt que es
gasten 672€ anuals.
Energia fotovoltaica*: el rendiment de les plaques fotovoltaiques a
Espanya és de 1.400 KWh/KWp i necessitem obtenir 2,5 KWp per cobrir les
necessitats. Si el preu d’aquesta instal·lació al mercat té una mitjana d’1,5€
(cada cop el preu està baixant més) per Wp instal·lat, això ens resulta un
cost de 3.750€.
Fig. 5. Placa fotovoltaica
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
9
En definitiva, el període d’amortització de l’energia reutilitzable és de 5-6 anys,
és a dir, que en menys de 6 anys l’energia que utilitzéssim a casa ens sortiria
pràcticament gratuïta (hi ha unes despeses mínimes de manteniment), i la vida
útil d’aquestes instal·lacions és de no menys de 20 anys.
* Perquè surtin aquestes dades, la instal·lació de les plaques hauria de ser de
25m2 amb una inclinació del 70% (35º) cap al sud.
Amb els avenços tecnològics que estem
tenint, es pot disposar de plaques solars
que s’orienten cap al sol automàticament
tant horitzontal com verticalment, gràcies
a un sensor de llum que disposa, i així,
poder aprofitar al màxim els rajos solars
durant totes les hores de sol. Però
òbviament aquestes tenen un cost
d’instal·lació més elevat que les
convencionals.
2.1.2. Tèrmica
L’energia solar tèrmica simplement consisteix en aprofitar la calor que
proporciona el Sol per escalfar aigua, i aquesta, utilitzar-la a la llar.
Aquest procés es basa en una placa solar
tèrmica els materials de la qual són diversos
(sempre de color negre perquè absorbeixi més
calor) per així augmentar l’absorció de la calor i
reduir l’emissió. Les plaques s’han de col·locar
amb una inclinació de 35º cap al sud perquè
tinguin el major rendiment. Darrere d’aquestes
plaques hi ha soldades unes canonades per
les quals circula aigua constantment. Aquesta
canonada té
una entrada a la part inferior de la placa (on
entrarà l’aigua freda) i una sortida a la part
superior (on ja escalfada l’aigua, sortirà),
ambdues connectades a un dipòsit (amb
aïllament tèrmic) ple d’aigua, la qual sempre
està en moviment pel fet que l’aigua freda
que es troba al fons del dipòsit (a causa de
la seva menor densitat) entra dins del circuit i
es va escalfant, un cop s’escalfa i augmenta
Fig. 7. Placa solar tèrmica
Fig. 8. Esquema funcionament de la
placa solar tèrmica
Fig. 6. Placa fotovoltaica rotativa
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
10
la seva densitat, puja pel tub i surt per dalt per retornar a l’interior del dipòsit,
però, a la part superior.
2.1.3. Híbrida
Fins ara només es coneixien dos tipus de panells solars, els fotovoltaics i els
tèrmics, però gràcies als avenços tecnològics s’han creat les plaques solars
híbrides, que són la fusió de
les dues anteriors, per tant, el
doble d’eficàcia. Aquest
producte encara no està a la
venda a l'Estat espanyol però
s’expandirà el seu mercat
ràpidament ja que és un invent
revolucionari en el món de les
energies solars.
Aquests panells estan
constituïts per cèl·lules
fotovoltaiques i per l’interior del panell hi ha un conducte per on passa l’aigua a
escalfar. A més, disposa d’un vidre superficial que provoca un efecte hivernacle
el qual comporta tres avantatges:
Aquest efecte hivernacle fa que el panell no arribi a una temperatura tan
elevada però que aquesta es mantingui, i això provoca una millora en
l’escalfament de l’aigua.
El fet que no arribi a temperatures tan altes comporta una millora de
potència de les cèl·lules fotovoltaiques.
El mateix fet de la disminució de temperatura allarga la vida de la placa.
Aquests panells innovadors es poden instal·lar igual que els altres tipus de
panells: al sostre, a terra, en terrasses, etc., i a més, n’augmenta
considerablement l’eficàcia en la part fotovoltaica.
Aquests tipus de panells són sens dubte els més eficaços que hi ha ja que
només comporten avantatges:
Augment de la potència fotovoltaica en més d’un 15%.
Reducció d’un 50% en espai de la instal·lació.
Prolongació de la vida útil de la placa (a causa de la menor temperatura).
Menys impacte ambiental.
Reducció del pes sobre els sostres.
Reducció del preu de fabricació i instal·lació que els altres dos panells per
separat.
Fig. 9. Parts del panell solar híbrid
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
11
2.2. EÒLICA
L’energia eòlica és aquella que
s’obté a partir de les corrents
d’aire, el vent. El mecanisme és
ben senzill; consisteix en un molí
que gira gràcies al vent que es
produeix, i les aspes del qual fan
girar una dinamo, que és la que
produeix l’energia elèctrica. És
preferible que aquests molins es
col·loquin en llocs estratègics
perquè tinguin un major rendiment,
per exemple, si tenim la casa en un
lloc on està rodejat d’arbres, cal
col·locar-lo en un espai lliure d’ells que és on hi ha més corrent d’aire.
2.3. BIOMASSA
La biomassa és la matèria orgànica que s’acumula en un lloc a través de
processos biològics. I aquesta matèria es pot utilitzar per obtenir energia.
Aquest tipus d’energia és renovable perquè es va formant contínuament, però a
una velocitat bastant lenta.
Aquesta energia és considerada energia neta, però no ho és tant com d’altres
ja que contamina el medi ambient amb la producció de CO2 quan es crema. I
per això té els seus avantatges i inconvenients. Els avantatges: que és
renovable i, per tant, sempre es podrà utilitzar, però amb un ús considerable a
causa de la baixa velocitat de creació. També que produeix pocs gasos
d’efecte hivernacle ja que és un combustible natural no tractat amb productes
químics. I els inconvenients: que contamina altament l’atmosfera per l’expulsió
del CO2 que provoca.
En conclusió, és favorable utilitzar biomassa com a combustible tot i que
produeixi molt de CO2 perquè amb el seu cultiu, les plantes absorbeixen part
d’aquest gas i, per tant, es neutralitza el nivell.
Els usos que té la biomassa domèsticament són principalment tèrmics. S’usa
com a funció de caldera, és a dir, per escalfar aigua i utilitzar-la a la llar però
com a substitut de l’energia solar tèrmica (en casos que no faci sol o hi hagi
alguna avaria), o també per fer-la servir com a estufa i així escalfar l’habitatge.
Fig. 10. Molí de vent i plaques solars tèrmiques
del campament d’Alvarella
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
12
L’obtenció de la biomassa si es viu a prop del bosc és molt senzilla ja que
només s’han de recollir les branques o trossos d’arbres caiguts. O també si es
disposa d’un ametller, per exemple, a part de recollir les branques de terra,
també se’n poden aprofitar les closques de les ametlles per cremar-les.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
13
3. APROFITAMENTS
3.1. AIGUA
L’aigua és essencial per la vida de tots els éssers vius i per això s’ha de
“respectar”. El problema principal que tenim amb l’aigua és que utilitzem i
malgastem una quantitat molt més elevada de la que ens proporciona la Terra.
La mitjana d’aigua que gasta un habitant espanyol al dia és de 160 litres, la
d’un nord-americà de 520 litres, mentre que la d’un africà és de només 10 litres.
Això vol dir (en el cas extrem) que cada dia desaprofitem 150 litres d’aigua.
Però per viure en bones condicions, amb 60 litres diaris ja en tindríem suficient.
Alguns exemples de tècniques fàcils d’aplicar al nostre hostatge i que són molt
efectives són:
Instal·lar airejadors a les aixetes de casa. Aquest
component és un sortidor d’aigua amb la capacitat
de mesclar l’aigua que surt amb aire perquè surti
amb més pressió i així poder estalviar fins un 50%
d’aigua.
També hi ha un altre tipus de sortidor
(personalment el que tinc instal·lat a casa) més
modern que a més de fer la mescla d’aire/aigua, al
seu centre té un petit piu que al prémer-lo fa que surti
o deixi de sortir aigua. La finalitat d’aquesta tècnica és que cada vegada
que volem aigua no haguem de moure la palanca, i com a conseqüència,
obrir-la més del compte. Així doncs, el cabdal desitjat per netejar-se les
mans o per fer una altra tasca ja esta col·locat, només cal prémer el piu.
Després hi ha l’aixeta electrònica. Aquesta és molt eficient perquè només
surt aigua quan tens les mans sota del sortidor (gràcies a uns sensors que
té incorporats) i s’apaga immediatament quan les retires, així mai es podrà
deixar l’aixeta oberta sinó és estrictament necessari. D’aquest mateix tipus
d’aixetes electròniques hi ha unes més modernes que tenen un
temporitzador el qual deixa d’expulsar aigua quan porta una estona oberta.
Hi ha un altre sistema que vaig observar als hotels d’Itàlia i que mai ho
havia vist abans el qual consisteix en que la maneta de l’aixeta ja sigui del
lavabo com de la dutxa, tenen una doble posició, és a dir, que si vols el
100% de la capacitat de l’aixeta has d’aixecar la maneta amb més força,
mentrestant, surt fins un 50% d’aigua. Aquest sistema ajuda a que mai es
gasti més aigua de la que realment es necessita.
Als vàters de casa, posar el mecanisme de descàrrega de doble botó (el
botó gran buida els 6 litres de la cisterna i el petit, la meitat) o el mecanisme
Fig. 11. Airejador
d'aixeta amb piu
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
14
de descàrrega interrompuda, que consisteix en tornar a prémer el botó
perquè deixi de buidar la cisterna.
Com a tècnica casolana per estalviar aigua, és posar una ampolla d’un litre
plena d’aigua dins la cisterna del vàter per així estalviar un litre per cada
vegada que es tira de la cadena (però lògicament és un litre menys que no
cau al buidar-la).
Finalment, com a gran estalvi d’aigua, és instal·lar a casa “vàters secs”.
Aquests vàters no gasten gens d’aigua (només la que s’usa per netejar el
cubell el qual protegeix
l’interior) i a més, les
deposicions es poden
aprofitar per
descompondre-les i més
tard, utilitzar-les com a
adob. El funcionament
d’aquest vàter és molt
simple: vist des de fora,
té l’estructura d’un vàter
normal, però sense
dipòsit d’aigua. El forat
del vàter condueix
directament a una
cambra on es dipositen
totes les defecacions i
l’orina (igual que a
l’antiga època), i allà es
descompon lentament
(amb un període d’un
any i mig més o menys) fins a arribar a convertir-se en adob.
Una possible desavantatge a primera vista podria ser la mala olor del bany,
ja que el dipòsit hi està quasi directament en contacte. Però no és així, fins i
tot fa menys pudor que els banys amb vàters convencionals, ja que usant
aquest sistema, al dipòsit subterrani hi ha un tub de ventilació extractora el
qual sempre està succionant l’aire de dins del dipòsit cap a l’exterior, i això
impedeix que entri gens d’aire dins del bany a través del vàter.
Aquest és un dels sistemes que més aigua estalvia a la casa, ja que un
30% de l’aigua utilitzada és la que usem per al vàter, llavors estalviem un
30% d’aigua.
Fig. 12. Estructura funcionament vàter sec
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
15
3.1.1. Aigua de pluja
La recollida d’aigües pluvials és una tradició que existeix des de fa més de 100
anys (els pioners van ser els alemanys) i que s’ha perdut a causa de les
comoditats que estem tenint, que com a conseqüència, ja vam patir una
sequera a nivell estatal els anys 2004-2005 en la que es van arribar a restringir
els usos excessius d’aigua, com per exemple, tenir piscines privades. I això va
passar perquè a més que van ser uns anys amb poques pluges, nosaltres no
en fèiem cas i continuàvem agafant aigua dels embassaments de manera
descontrolada.
Aquest aprofitament consisteix a recollir l’aigua de les pluges que cauen sobre
el sostre de la casa per utilitzar-la
després en ús domèstic. El procés és
simple i molt útil: s’ha de posar uns
canals a les bores rodejant el sostre de
la casa per així agafar tota l’aigua que
caigui sobre la superfície de
l’habitatge.
Per augmentar la quantitat d’aigua
recollida, es pot fer una allargament
del sostre perquè sobresurti uns
centímetres de les parets de la casa i així augmentar la superfície i, per tant, la
quantitat d’aigua.
La quantitat mitjana d’aigua que es pot arribar a recollir en una casa amb la
superfície del sostre de 180 m2 és de 120.000 litres en una localització com la
de Catalunya. Això vol dir que sabent que un espanyol gasta aproximadament
160 litres al dia, és a dir, 58.400 a l’any, ja es pot prescindir totalment de l’aigua
de pluja recol·lectada i desconnectar-
se de la xarxa d’aigua municipal.
Però també es necessita una petita
depuradora d’aigua per desinfectar-la
i fer-la apta per a l’ús domèstic, i fins i
tot, si es disposa d’un bon equip de
depuració (com és el de raigs UV) es
pot usar pel seu consum.
Hi ha diversos tipus de depuradores
per desinfectar les aigües, però la
més segura és la làmpada de raigs
UV-C (raigs ultraviolats germicides). Aquest mètode consisteix a passar l’aigua
Fig. 13. Canals de recollida d’aigua de pluja
Fig. 14. Sistema làmpada ultraviolada
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
16
de la cisterna de recollida d’aigua de pluja a una altre cisterna a través d’un
recinte en el qual l’aigua és bombardejada per raigs UV-C que n’elimina tot
tipus de microorganismes (bactèries, algues, virus, etc), i així la fa apta per
consumir-la i sense haver perdut les sals minerals necessàries pel nostre
organisme.
3.1.2. Reutilització d’aigües grises
Les aigües grises són considerades les aigües residuals d’ús domèstic però
que no contenen deixalles humanes, és a dir, les del vàter no són aptes, sinó
l’aigua que prové del rentavaixelles, rentadora, lavabo, etc. I doncs, aquestes
aigües podran ser reutilitzades per usos però que no tinguin la necessitat de
ser potable com ara la cisterna del vàter, el reg de plantes o algun tipus de
neteja externa.
Igual que l’aprofitament de l’aigua de pluja, la reutilització de les aigües grises
són molt importants en quant al gran nivell d’extracció d’aigua potable que fem
sobre les fonts naturals, ja que una extracció descontrolada provoca una
degradació ambiental i també pot arribar a portar a la regió a un estat de
sequera. Per això, la utilització d’aquesta tècnica és molt efectiva ja que les
aigües grises representen entre el 50% i 80% de les aigües residuals totals (en
àmbit residencial) i mediambientalment surt més a compte.
A l’hora de reutilitzar les aigües grises, se n’ha de fer una depuració prèvia i
desinfectar-la. Només hi ha un tipus d’aigua residual que no cal que es depuri,
que és la que es recull directament de les aixetes mentre no surt l’aigua calenta
que es desitja, la qual normalment es llença.
3.2. LLUM
L’aprofitament de la llum solar és fonamental per una reducció energètica i
econòmica, la qual no la sabem aprofitar i recorrem amb massa freqüència a la
llum artificial quan no ens fa falta. I per això és preferible seguir una sèrie de
tècniques que faran que la casa aprofiti la major claror natural possible.
El primer i el més important és orientar la casa correctament perquè li entri la
major llum possible, que coincideix amb la mateixa orientació que s’ha de tenir
en compte per l’aprofitament de la temperatura de l’habitatge (cap al sud), o
sigui que no ens és un problema poder concordar els dos factors. També molt
important és situar correctament les habitacions i espais que tindrà la casa, ja
que unes habitacions necessitaran més llum que d’altres i en unes hores
determinades que d’altres.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
17
Després el que s’ha de fer és posar unes grans finestres perquè incideixi la
major quantitat de llum possible, i també perquè ens aportarà grans vistes de
l’exterior la qual cosa ens endinsa a
la naturalesa (en aquest cas). Als
passadissos com que difícilment es
poden posar finestres, una bona
alternativa és posar lluernes als
sostres, que això ens proporcionarà
dos avantatges, molta claror al
passadís i habitacions costaneres i a
l’estiu, es poden obrir perquè la calor
que es troba a la part superior,
s’escapi en elles.
També important és tenir en compte la pintura interior de la casa, ja que els
colors clars reflecteixen més la llum i dóna més “frescor” i claror a la casa.
3.3. CALOR
3.3.1. Mètodes per a mantenir la calor
3.3.1.1. Orientació de la casa
La principal manera d’aprofitar la calor de la casa és la seva orientació. Una
bona orientació ens pot proporcionar fins un 70% de l’aprofitament total de la
temperatura.
Aquí a Espanya la casa ha
d’estar orientada cap al sud (que
és cap a on està inclinat el Sol)
així doncs, en aquesta orientació
la façana hauria de tenir una
major superfície i en aquesta
cara, s’haurien de situar les
habitacions que volem que a
l’hivern la temperatura sigui més alta; que seria el menjador i les habitacions. I
a la banda nord, els banys i la cuina.
L’ordre de la zona més calenta a la més freda de la casa és, de sud a nord i
d’est a oest.
3.3.1.2. Parets
Fig. 15. Casa amb grans finestres
Fig. 16. Orientació òptima
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
18
Les parets no serveixen per aprofitar el calor sinó per mantenir-lo, i per fer
aquesta tasca amb una bona eficàcia s’ha de disposar d’unes bones parets
aïllants.
Hi ha molts materials aïllants per utilitzar a les parets però els més utilitzats en
cases ecològiques pel fet de la seva capacitat d’aïllament i la seva facilitat de
producció i sense additius químics són: la cel·lulosa, el suro, la llana d’ovella i
la palla. Però entre aquests quatre, el més efectiu i utilitzat és la cel·lulosa, que
és fibra de fusta. Aquest material és el que té més capacitat d’aïllament, és a
dir, que al hivern ens refugia del fred perquè no deixa entrar ni el fred de fora ni
deixa sortir l’escalfor de dins i, com que també és el que més capacitat
calorífica específica (que absorbeix el calor) té, a l’estiu també ens fa tenir la
casa més fresca. En conclusió, que ens afavoreix durant tot l’any i molt
positivament tant en el preu com en la seva efectivitat.
Des de fa ben poc s’ha innovat una tècnica
en l’àmbit de les cases ecològiques que
consisteix a posar com a última capa
externa de les parets una capa de gespa.
Les han anomenat: parets verdes. O també
es fa el mateix però al sostre de la casa,
sostres verds. L’aplicació d’aquesta tècnica
afavoreix molt en la casa ja que és un
substitut dels aïllaments tèrmics i acústics i,
a més, dóna una imatge més natural i
salvatge a la casa, la qual cosa si està
situada al mig del bosc n’afavorirà la imatge i també als éssers que l’habiten al
estar més camuflada entre la verdor de la vegetació.
Els avantatges que té són: aïllament
tèrmic, acústic, producció d’O2 i
disminució de CO2 i millora en
l’impacte visual. Però els
inconvenients són: a l’hivern provoca
que la casa sigui més fresca per la
humitat que conté la gespa. Pot
provocar humitats dins de casa perquè
a la llarga pot acabar filtrant-se per les
parets. I en el cas del sostre verd, ens
impedeix recollir l’aigua de la pluja per poder reutilitzar-la.
Fig. 18. Edifici amb sostre verd vist a Mònaco
Fig. 17: Paret verda que vaig veure a
Avignon
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
19
L’estructura interna de les parets exteriors és bastant complexa, disposa de vuit
capes (Fig. 19):
1. Tauler exterior - 35 mm
2. Polietilè - 30 mm
3. Placa OSB (insonoritzant) - 14 mm
4. Barrera de vapor
5. Aïllant tèrmic - 150 mm
6. Barrera de vapor
7. Espai per les instal·lacions - 30 mm
8. Tauler o guix interior - 30 mm
Després està l’estructura de les parets interiors la qual és molt més senzilla ja
que només consta de tres capes (Fig. 20):
1 i 3. Tauler o guix - 28 mm
2. Aïllant tèrmic - 100 mm
4. Estructura de reforç
I finalment està la teulada. Una característica
important que ha de tenir la teulada a l’hora de
la seva instal·lació és que ha de sobresortir
més enllà de les parets externes fins una certa
distància, així quan és estiu que el Sol està
més amunt, la teulada farà ombra a gran part
de la paret i es mantindrà més fresca la casa, en canvi a l’hivern, en estar el Sol
més baix, aquest allargament de la teulada no l’afectarà i es podrà aprofitar la
calor igualment. També serà molt útil aquest allargament de la teulada per la
recollida d’aigües pluvials, ja que augmentarà notablement la quantitat d’aigua
obtinguda a causa de la seva major superfície.
Les seva estructura interna té sis capes
que són (Fig. 21):
1. Teules
2. Llistons
3. Càmera d’aire
4. Cartró de quitrà
5. Aïllant tèrmic
6. Bigues per la càmera d’aire
Fig. 19. Estructura paret exterior
Fig. 21. Estructura teulada
Fig. 20. Estructura paret interior
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
20
7. Tauler
8. Bigues estratificades
3.3.1.3. Finestres
Les finestres o finestrals són molt importants quant a la temperatura interna de
la casa ja que és un element que ens connecta
directament amb l’exterior.
Els vidres de les finestres poden ser de
diversos tipus: simple vidre, amb càmera,
solars, acústics, etc. Però els que ens convé a
una casa ecològica són els de tractament
acústic ja que l’estructura del vidre és igual a la
que té càmera (aïllant tèrmic) però a més, se li
afegeix una làmina de polivinilbutiral acústic.
L’estructura d’aquesta finestra té cinc capes
(Fig. 22):
1. Vidre - 4 mm
2. Làmina de polivinilbutiral acústic
3. Vidre - 4 mm
4. Càmera - 12 mm
5. Vidre - 6 mm
El posicionament de les finestres no ha de ser qualsevol, sinó que s’han de
col·locar que estiguin encarades o contraposades amb les portes de la seva
respectiva habitació perquè hi hagi un bon corrent d’aire i així refresqui la casa
a temps d’estiu.
També es poden instal·lar claraboies a cada un
dels habitacles de la casa (habitacions,
menjadors, etc.) perquè així ens afavoreix a
l’estiu i a l’hivern; a l’estiu com que l’aire calent,
a causa de la seva densitat es troba a dalt,
s’obren les claraboies i s’escapa l’aire calent, i
a l’hivern es tanquen i al penetrar els raigs
solars s’escalfa la casa.
Fig. 22. Estructura vidre de finestra
Fig. 23. Claraboia
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
21
3.3.1.4. Altres mètodes
També hi ha altres mètodes no tant utilitzats ni coneguts però que són efectius
igual, per exemple, miralls que reflecteixen la llum solar per escalfar la casa.
Aquest mètode és innovador i als països molt
freds cada vegada s’està utilitzant més ja que
és de les poques tècniques que serveix faci
molt de fred o no.
Consisteix en uns miralls que tenen uns
sensors que localitzen el sol per així inclinar-
los amb els graus convenients perquè
reflecteixin la llum solar dirigint-la cap a la
casa.
També està el terra radiant que és la calefacció situada sota del terra en
comptes dels radiadors convencionals penjats a les parets. Es tracta d’un tub
que recorre tot el terra de la casa serpentejant
per ocupar tots els espais, i per aquest tub
passa l’aigua calenta que escalfarà la casa.
Aquest mètode és més efectiu que les
calefaccions convencionals (cada vegada
s’està utilitzant menys aquest tipus de
radiador) perquè l’escalfor que proporciona es
reparteix molt millor per tota la casa i s’aprofita
més ja que surt des del terra i fa que l’aire
calent pugi, és a dir, que passa per tots els
punts verticals. I també ens dóna una millor sensació pel fet que la calor en
pugi pels peus.
Un altre tipus de calefacció, que és el que
tenen instal·lat a l’alberg ecològic Alvarella,
a Galicia, (on vaig poder anar amb el
Campamento Félix Rodríguez de la Fuente)
és similar al terra radiant però col·locat per
l’interior de les parets, el qual també és
molt efectiu perquè proporciona calor pels
laterals, que és per on ho fa la natura
majoritàriament, i així assemblar-se més al
mètode natural.
Hi ha un altre mètode molt modern però que no serveix per mantenir la calor de
la casa sinó per escalfar l’aigua. Aquest mètode consisteix en passar l’aigua
per un tub de metall el qual s’endinsi a l’interior de la terra on la temperatura és
molt més elevada i fer que circuli en aquest circuit. Mentre l’aigua baixa, la
Fig. 24. Miralls solars
Fig. 25. Terra radiant
Fig. 26. Cara nord de l'edificació d'Alvarella
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
22
temperatura augmenta i es va escalfant i quan arriba a baix, torna a pujar ja
escalfada i s’emmagatzema al dipòsit d’aigua per tornar a fer el cicle. Però la
desavantatge que té és que te un cost molt elevat.
Fig. 27. Escalfador d'aigua subterrani
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
23
4. MÈTODES ECOLÒGICS
4.1. DE LES “3R”
El mètode de les 3R (tres erres) vol dir: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
Aquest és un mètode proposat per Greenpeace amb l’objectiu de millorar
l’impacte mediambiental que s’està provocant.
Reduir: Aquesta és la erra més important ja que totes les coses parteixen
des d’aquí. Els objectius principals de la reducció són: o Reduir o eliminar els materials d’un sol ús, per exemple els
embalatges. o Aprofitar les capacitats dels aparells elèctrics (encendre el
rentavaixelles quan està ple i no per la meitat). o I reduir les pèrdues energètiques o recursos (l’aigua, desconnectar
completament els aparells elèctrics quan no es fan servir, portar una
conducció del vehicle de forma eficient, etc.).
Reutilitzar: Aquesta consisteix en utilitzar els objectes quotidians per
donar-li una segona vida útil, per exemple, omplir les ampolles d’aigua un
altre cop, utilitzar la banda de darrere de les fulles de paper impreses, etc.
Reciclar: Aquesta última erra és la més popular ja que és la que costa
menys que hi participi la gent. I també perquè s’han posat normes de
fabricació de materials perquè siguin reciclables (el vidre, els brics, els
plàstics, etc.).
4.2. EVITAR CONTAMNACIÓ
4.2.1. Lumínica
La contaminació lumínica és l’emissió de flux lluminós de fonts artificials
nocturnes en intensitats, direccions, horaris o rangs espectrals innecessaris.
La brillantor de la contaminació és deguda a la mala qualitat i orientació de les
llums artificials, que el percentatge que no és aprofitat per il·luminar les zones
desitjades (els carrers, el terra, etc.) va a parar al cel i, com a conseqüència,
provoca alteracions en el medi natural. A simple vista, una de les
conseqüències de la contaminació lumínica és que no es poden veure les
estrelles a la nit. I indirectament, afecta a la cadena tròfica ja que els animals
nocturns es veuen afectats por no poder caçar a les seves preses perquè són
vistos abans.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
24
Hi ha moltes més conseqüències tant econòmiques, ecològiques, com socials:
Econòmiques:
o Abús dels recursos naturals per produir l’energia utilitzada en
il·luminar.
o Desaprofitament de gran quantitat d’energia quan es malgasta llum
que va a parar al cel (a Alemanya al 1998 l’energia desaprofitada de
la llum amb direcció al cel en un any equivalia a l’energia produïda per
una central nuclear de mitja potència en un any).
Ecològiques:
o Una agressió l’ecosistema i a la cadena tròfica provocant desequilibris
en la vida dels animals nocturns.
o Degradació dels espais naturals a causa de l’extracció de
combustibles fòssils, biomassa, etc.
o L’emissió de CO2 i residus nuclears en fabricar l’energia utilitzada.
Socials:
o La llum exterior que de manera indesitjada entra dins les cases.
o La pèrdua de les nits amb estrelles, les quals són l’origen de la nostra
cultura i civilització (mitologia, cosmologia, ciència, etc.).
Així doncs, les solucions per evitar gran part d’aquests problemes és utilitzar
algunes tècniques d’il·luminació per poder fer això possible i que són aplicables
a una casa.
El més important és ser molt estricte en no encendre les llums quan no siguin
realment necessàries i no mantenir-les enceses quan no s’utilitzin (un exemple
molt comú és la gent que té una casa amb jardí i passen totes les nits
il·luminant-lo).
Després s’ha de mirar d’instal·lar bombetes eficients (la diferència amb les
convencionals és que la llum té una tonalitat més natural i aprofita molt més
l’energia en il·luminar, cosa que les convencionals gasten la major part de
l’energia en escalfar (el 85%)).
La forma d’il·luminació ha de ser sempre
de dalt a baix, i si això no pot ser possible,
s’han d’orientar els focus per evitar que
aquests enviïn la llum per sobre de l’edifici
a il·luminar.
Fig. 28. Orientació làmpades
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
25
Les làmpades han de tenir un sostre perquè la
llum no s’adreci cap al cel sinó cap a l’objectiu
a il·luminar i així no es provoca contaminació
ni despeses econòmiques en energia
desaprofitada, ja que si no es posa aquest
sostre, només s’aprofita un 15%, l’altre 85%
restant és desaprofitat.
4.2.2. Acústica
La contaminació acústica es defineix com l’excés de soroll provocat per un
emissor qualsevol que implica molèsties o danys ja sigui a les persones en el
desenvolupament de les seves activitats o als bens de qualsevol naturalesa.
Les principals causes de la contaminació acústica és l’activitat humana a causa
del transport, la construcció, la indústria, etc., però el nivell de sonoritat de les
activitats quotidianes dins de casa (la rentadora, la música, etc.), al sortir de la
vivenda també passa a formar part de la contaminació encara que sigui d’un
nivell més baix. I per això és favorable utilitzar recursos per evitar aquest fet.
Així doncs, el més important a mirar són les parets exteriors ja que és per on es
transmet la major part del soroll cap a l’exterior, i per això, s’ha d’instal·lar un
aïllant acústic a les parets externes de la casa, però en aquest cas quan es va
parlar del tema del aïllament tèrmic, aquest aïllament també serveix com a
acústic, que és la cel·lulosa.
Després també important són les finestres, que igual que les parets, també ens
serveixen les finestres utilitzades per l’aïllament tèrmic, ja que l’estructura és la
mateixa.
Finalment, hi ha tècniques o maneres de vivència per no produir tanta
contaminació. Uns exemples són: si es posa música, que el volum tingui un
nivell moderat, posar la rentadora o rentavaixelles durant el dia i no per la nit (ja
que la majoria dels animals descansen) o comprar aparells electrònics
silenciosos.
4.2.3. Atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica és la més preocupant perquè és la més afectada
per l‘ésser humà a través dels motors dels cotxes, les fàbriques, etc.
Fig. 29. Làmpades ecològiques
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
26
Aquesta contaminació es defineix com la matèria tòxica present a l’aire que
produeix danys, riscos o molèsties greus a les persones o a qualsevol
naturalesa.
La matèria contaminant amb més quantitat i a l’hora la que més preocupa és el
diòxid de carboni (CO2) ja que és el més produït per l’humà. Aquest gas ocupa
un 85% del total dels gasos hivernacle
(CO2, H2O, CH4 (8%), òxid de nitrogen (5%)
i altres gasos (2%)). Les conseqüències
d’aquest gas és l’efecte hivernacle, que
consisteix que els raigs solars entren dins
de l’atmosfera però no els deixen sortir i
això fa augmentar la temperatura ambiental
de la Terra, cosa que és un problema molt
greu per a la fauna i la flora; o bé perquè
molts d’ells no es poden adaptar
biològicament al canvi de la temperatura, o perquè aquest canvi els hi afecta el
medi en què viuen, per exemple l’ós polar i el desglaç.
Per aquest motiu, s’ha de reaccionar i fer algunes coses al respecte aplicant-les
a la casa i a la forma de vida. Així doncs, són diverses les tècniques per
aconseguir minimitzar aquest nivell de contaminació:
No utilitzar de forma descontrolada els aparells electrònics, ja que és el que
més electricitat consumeix i, per tant, més contamina. Això a més ens
afavorirà en les despeses econòmiques.
Els electrodomèstics que siguin de baix consum energètic.
Si es disposa d’un cotxe o moto, només tenir-ne una unitat per família i
utilitzar-los el mínim possible (abans d’agafar aquests vehicles, utilitzar la
bicicleta o el transport públic) i quan s’agafa, conduir-los de manera
eficient. També ens afavorirà econòmicament.
No utilitzar materials artificials com els plàstics, ja que en la seva fabricació
produeix molta quantitat de CO2.
Els materials de la construcció de la casa que no siguin contaminants a
l’hora de la seva fabricació.
4.3. PRODUCTES ECOLÒGICS
4.3.1. Aliments
La producció d’aliments ja siguin vegetals com animals són molt favorables tant
en l’àmbit de la contaminació (en el cas que no s’utilitzin pesticides en els
Fig. 30. Contaminació industrial
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
27
vegetals) com en l’econòmic. Però en l’àmbit econòmic surt més a compte
només centrar-se en cultivar vegetals, ja que mantenir el bestiar no ens surt
tant rendible per la seva alimentació, les vacunes, la pèrdua de temps, etc., i
ens pot acabar sortint més car. Però la gallina si que ens surt a compte a causa
de la seva mida petita i la seva gran producció d’ous.
Així doncs, centrant-nos en els vegetals, la diferència de cultivar a casa els
vegetals o comprar-los als supermercats és bàsicament la contaminació i la
qualitat del producte. En la contaminació perquè es provoca directa i
indirectament. Directament perquè els hi posen pesticides que afecten al medi
ambient, ja que moltes de les partícules d’aquests insecticides s’esfumen amb
el vent i acaben arribant als mars o a la vegetació que l’envolta i ho acaben
intoxicant. I indirectament per el transport que s’utilitza per fer-los arribar al seu
destí.
Després, la qualitat del producte també acaba sent afectada per la mateixa raó
dels pesticides que ens contaminen a nosaltres mateixos i perquè de vegades
els hi posen químics amb la finalitat que les fruites o vegetals creixin més
ràpidament i/o amb una mida més gran, per exemple, de vegades a les síndries
o als tomàquets els hi posen aquestes substàncies. I això també ens acaba
perjudicant a la nostra salut.
En resum, s’hauria de tenir un petit hort amb els vegetals més essencials
(tomàquets, enciams, pastanagues, etc.) i així reduir la contaminació tant
atmosfèrica i aqüífera (indirectament) com corporal.
4.3.2. Per la llar
Els productes que s’utilitzen a la llar a l’hora de la neteja, la dutxa, o fins i tot
per cuinar, també són importants a l’hora de tractar-los ja que molts d’ells són
corrosius i contaminants a l’hora de llençar-los pel desaigua, per exemple, l’oli
de cuinar és un gran contaminant de l’aigua i no obstant, en llancem grans
quantitats pel desguàs. Així doncs, una opció és portar-los a un punt de
reciclatge, o una l’altre, comprar productes ecològics que no tinguin
característiques malicioses pel medi ambient.
Els productes ecològics el que tenen és que
estan fabricats amb materials i productes
més naturals i no porten tants químics, un
exemple que tothom l’hauria de seguir és el
tema del sabó de mans o corporal; la majoria
de persones utilitzen el sabó líquid quan
podria utilitzar la pastilla la qual té moltes
més avantatges: no gasta envàs de plàstic Fig. 31. Pastilla de sabó
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
28
per cada unitat sinó un petit tros de paper; els productes de la seva composició
són 100% naturals; a diferència del gel convencional, no porta colorants,
sulfats, additius, etc. que aquestes substàncies fan es ressequi la pell; és més
barat i dura molt més.
També hi ha lleixius i detergents ecològics sense productes químics
innecessaris i aquests, inclús netegen amb més eficàcia que d’altres
convencionals.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
29
5. CONFORT
5.1. AVANTATGES
Tenir una casa ecològica molta gent pensa que no surt a compte i que no hi ha
comoditat en ella perquè els materials que la composen no són els
convencionals i per això no són eficaços. Però això no és així, té més
avantatges que desavantatges, però el que passa és que no fan publicitat
d’elles bàsicament perquè a les fàbriques i a les constructores no els interessa
i, per tant, la gent no n’està informada.
Els avantatges al tenir una casa ecològica són els següents:
A llarg termini, el pressupost. Els costos inicials de tot el disseny ecològic
de la casa es bastant més elevat que els costos d’una casa convencional
(per la utilització de les plaques fotovoltaiques, tèrmiques, energia eòlica,
etc), però al final s’acaba compensant aquesta inversió aportant grans
estalvis. A més, de part del govern, hi ha diverses subvencions pel fet de
fomentar l‘arquitectura ecològica.
El medi que t’envolta és més saludable. Segons la mitjana, la gent passa el
80% del seu temps lliure dins de casa i això en el cas de les cases
convencionals afecta de manera lleu a la salut de la persona a causa dels
materials en què està construïda la casa, per exemple, la gent que viu en
centres de ciutats on hi ha molta quantitat de soroll, viu amb més estrès
que la gent que es troba en zones silencioses, per tant, un aïllament acústic
afavoreix en la nostra salut; o els productes que fa servir aquella persona
en la seva convivència, com per exemple, la utilització de lleixiu per la
neteja de la casa afecta a la nostra respiració, o els propis aliments
consumits poden millorar la nostra salut.
Reducció dels residus. Tenir una casa ecològica en aquest cas també és
mantenir una forma de vida respectuosa amb el medi ambient i d’aquí la
reducció dels residus i el reciclatge.
L’orgull intern de la persona pel fet de saber que està sent respectuós amb
el planeta i que està aportant de la seva part per mantenir-lo “viu”.
5.2. DESAVANTATGES
Els desavantatges de disposar d’una casa ecològica són menys del que la
població es pensa.
El desavantatge principal és el pressupost inicial que cal invertir per fer la
seva construcció, ja que és bastant elevat a causa dels materials de
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
30
l’estructura (per la poca demanda que tenen i perquè són difícils trobar-los)
i de les instal·lacions de les plaques, aerogeneradors, etc.
El cost de la casa respecte a una tradicional és aproximadament d’un 15%
més.
Una altre desavantatge important és la forma de vida que s’ha de portar.
Vista la casa des de fora sembla que l’estil de vida que es porta és igual a
les convencionals però quan t’hi endinses veus que hi ha molts canvis i
renunciaments de luxes innecessaris respecte a la vida quotidiana de la
majoria de la gent. I això és un problema personal del qual el nou propietari
d’aquesta arquitectura ecològica s’ha d’acostumar i adaptar-se per
aconseguir ser el més respectuós possible amb el medi ambient.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
31
6. CONCLUSIONS
En realitzar aquest treball he pogut arribar a la conclusió que una casa ben
preparada i utilitzant els recursos adequats SI que pot arribar a ser totalment
auto sostenible sense haver d’estar lligada a les xarxes municipals d’aigua, llum
i gas, és a dir, que aquestes factures poden ser totalment gratuïtes (a la llarga) i
mantenint un bon estil de vida.
A més, si tothom que tingués un xalet, en comptes d’utilitzar els recursos de les
xarxes municipals, els aprofités de les maneres estudiades en aquest treball, es
podria prescindir d’una gran quantitat de centrals tèrmiques i, per tant, hi hauria
una gran disminució de contaminació tant atmosfèrica, acústica com lumínica, i
no s’ocuparien tants espais que podrien ser substituïts per espais naturals.
També, si tothom disposés de cases ecològiques, s’eliminarien moltes
fàbriques que produeixen els materials de les estructures de les cases
convencionals, els quals contaminen molt en el procés de la seva obtenció, ja
que les cases ecològiques utilitzen elements que respecten el medi ambient
tant en l’àmbit de l’alliberament de gasos contaminants com en el de la
disposició d’aquests materials a la natura (per exemple, les diverses varietats
de fusta i les seves disponibilitats), i la majoria són igual d’eficients que els de
les estructures convencionals.
I perquè quasi ningú disposa d’una casa ecològica? Primer, perquè a les
empreses que tenen fàbriques les quals fabriquen alguns d’aquests productes
de construcció no els hi interessa que es produeixi aquest altre mètode de
fabricació ecològica, ja que haurien de tancar el seu negoci, per tant, les grans
empreses ja s’ocupen de que no es faci publicitat sobre aquestes
construccions. I segon, perquè la gent prefereix optar per productes i sistemes
que s’han utilitzat fins al moment i que els garanteix un bon funcionament, i
perquè són els que utilitza la gran multitud de població; i ja sigui per falta
d’informació o per influències poblacionals, no volen arriscar-se a emprendre
una nova vida amb aquests tipus de cases per por a que siguin un fracàs.
Després dels estudis realitzats he pogut arribar a la conclusió que la casa
ecològica “perfecta” segons la seva localització ha de disposar de:
Una orientació enfocada cap al sud per aprofitar al màxim els raigs solars.
25 m3 de plaques solars híbrides sobre el sostre i amb una inclinació de
35º cap al sud.
Un molí de vent com a reforç de les plaques solars i per quan no faci sol,
es puguin reemplaçar per aquest a més de també utilitzar les reserves
energètiques acumulades.
Electrodomèstics de baix consum per assegurar-se que mai es quedarà la
vivenda sense electricitat.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
32
Un petit magatzem per anar acumulant els elements i la biomassa que
poden ser utilitzats més tard com a combustible per escalfar l’aigua o la
casa en el cas que la part tèrmica de les plaques solars híbrides no
rendeixi correctament.
Una caldera alimentada per biomassa com a substitut de les funcions de
la placa solar tèrmica en els moments en que no faci la seva funció.
A les aixetes de mans, col·locar airejadors amb piu, i a les aixetes de
dutxa, manetes de doble posició.
Vàters secs en comptes dels convencionals amb dipòsit, per tenir una
despesa d’aigua zero (només la utilitzada per netejar el cubell protector).
Un mecanisme de recollida, emmagatzematge i depuració d’aigües
pluvials, per convertir-les en potables.
Una teulada que sobresurti uns centímetres, per dues raons. Primera,
perquè a l’estiu faran ombra a una gran superfície de les parets de la
casa, i així estigui més fresca; i a l’hivern no li afectarà aquesta ombra ja
que el Sol incideix amb una inclinació més baixa. I segona, perquè al
augmentar la superfície de la teulada, la recollida de les aigües pluvials
serà notablement més elevada.
Unes parets interiors i exteriors de fusta o totxana ecològica amb
aïllaments de cel·lulosa perquè faci de funció d’aïllant tèrmic i acústic.
Finestres grans per augmentar l’entrada de calor i llum i així prescindir de
l’artificial. Que aquestes finestres estiguin preparades com a aïllants
tèrmics i acústics. I que estiguin ben posicionades (encarades o
contraposades a les portes de les habitacions corresponents i col·locades
a llocs on incideixin més els raigs solars) per una millor ventilació a l’estiu i
escalfor a l’hivern.
Sistema de calefacció de terra radiant, ja que aporta escalfor per tota la
superfície de la casa i la sensació és més agradable.
Sistemes d’il·luminació amb bombetes eficients. I la il·luminació exterior
que sigui de baixa intensitat i enfocada al terra per no produir
contaminació lumínica ni pèrdues energètiques.
Utilitzar i consumir productes ecològics i en els productes de la llar, fer el
mètode de les “3 erres”: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
Finalment, tot i que durant l’elaboració d’aquest treball he tingut moments en
que se m’ha fet bastant pesat, puc dir que he aconseguit respondre
satisfactòriament la hipòtesi que m’he plantejat.
També he de dir que m’ha agradat molt fer aquest treball de recerca perquè he
après moltes coses sobre com podem arribar a obtenir totes les necessitats de
l’ésser humà d’avui dia només aprofitant-nos dels recursos que ens aporta la
natura. I això m’ha permès veure que malauradament la gran majoria de
persones ignoren aquest fet a causa del gran poder que tenen els diners, ja
que si hi ha aquesta ignorància és perquè no interessa que se sàpiga, perquè
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
33
el centre de la major part dels diners és el petroli, i el petroli és la major font
d’energia.
Agraïments:
Voldria donar-li les gràcies l’alberg Alvarella i al “Campamento Félix Rodríguez
de la Fuente” ja que em van aportar molts coneixements els quals els he pogut
utilitzar per realitzar aquest treball. També donar-li les gràcies a la meva família
que m’ha ajudat molt a elaborar la maqueta de la casa. I finalment, a la meva
tutora del treball, Lluïsa, que m’ha seguit i ajudat a poder realitzar aquest
treball.
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
34
7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
BUENO, Mariano. El gran libro de la casa sana. Ed. Ediciones Martínez Roca, S.A,
Barcelona, 1992. [Consulta: 28 juny 2014].
AULÍ MELLADO, Enric. La Sostenibilitat és possible: propostes alternatives sobre
l'energia, l'habitatge, les compres i el lleure. Ed. Editorial Pòrtic, Barcelona, 2004.
[Consulta: 15 juliol 2014].
YAÑEZ, Diana i RODRÍGUEZ, Julio. Conciencia Eco. [en línia].
<http://www.concienciaeco.com/2010/09/21/que-es-una-casa-ecologica/> [Consulta:
25 maig 2014].
AMADOR, Eymmi. Orientación solar de la vivienda. Tu casa Ecológica. [en línia].
<http://tucasaecologica.wordpress.com/2012/09/21/orientacion-solar-de-la-
vivienda/> [Consulta: 11 juny 2014].
VIGNOLA, Frank. Solar Radiation Monitoring Laboratory. University of Oregon. [en
línia]. <http://solardat.uoregon.edu/SunChartProgram.html> [Consulta: 13 juny
2014].
GARCÉS, Miguel. Como construir una casa ecológica. Noticias de ecología y
medio ambiente. [en línia] <http://diarioecologia.com/como-construir-una-casa-
ecologica/> [Consulta: 17 juny 2014].
Minue. Energía solar fotovoltaica para autoconsumo, ¿es el momento?
En Naranja, ING Direct. [en línia]. <http://www.ennaranja.com/para-
ahorradores/energia-solar-fotovoltaica-para-autoconsumo-es-el-momento/>
[Consulta: 1 juliol 2014].
GARCÍA, Santiago. Historia de la Energía Termosolar. Centrales termosolares. [en
línia]. <http://www.centralestermosolares.com/historia-de-la-energia-termosolar>
[Consulta: 5 juliol 2014].
Usos de la biomasa. Agenbur. [en línia].
<http://www.agenbur.com/es/contenido/index.asp?iddoc=410> [Consulta: 8 juliol
2014].
Aprovechamiento de agua de lluvia. EcoHabitar. [en línia].
<http://www.ecohabitar.org/aprovechamiento-de-agua-de-lluvia/> [Consulta: 11 juliol
2014].
El agua de casa. H2O POINT. [en línia] <http://www.h2opoint.com/lluvia.php>
[Cosulta: 12 juliol 2014].
Cómo aprovechar la luz solar en casa. TV Net Media Group [en línia].
<http://tvnet.us/como-aprovechar-la-luz-solar-en-casa/> [Consulta: 17 juliol 2014].
LÓPEZ, Luis. Panel Solar Híbrido. [en línia]. <http://panelsolarhibrido.es/>
[Consulta: 19 juliol 2014].
Ecomarc. [en línia]. <http://www.ecomarc.es/> [Consulta: 23 juliol 2014].
Maderas Sfica. [en línia]. <http://www.maderas-sfica.es/estructura-casas-
madera.html> [Consulta: 26 juliol 2014].
Vidrios y herrajes. KÖMMERLING. [en línia].
<http://www.kommerling.es/ventanas/vidrios-herrajes> [Consulta: 29 juliol 2014].
IES Cubelles La casa ecològica 12/12/2014
35
Evita la contaminación lumínica. Cel Fosc. [en línia].
<http://www.celfosc.org/esp/5minutos.html> [Consulta: 29 juliol 2014].
CARRILLO, Mónica. CASAS ECOLÓGICAS. [en línia]. <http://casas-
ecologicas.blogspot.com. es/> [Consulta: 8 agost 2014].
Medidas de ahorro de agua en viviendas. La tienda del ahorro de agua. [en línia].
<http://www.latiendadelahorrodeagua.com/blog/medidas-de-ahorro-de-agua-en-
viviendas-desarrolladas-por-el-epa/> [Consulta: 23 agost 2014].
ARCIA, Maria Elena. La casa pasiva, ventajas y desventajas. Casas ecológicas [en
línia]. <http://icasasecologicas.com/la-casa-pasiva-ventajas-y-desventajas/>
[Consulta: 28 agost 2014].
VILALTA, Jaume. La casa ecològica. Quèquicom. [en línea].
<http://www.tv3.cat/videos/226059944/La-casa-ecologica> [Consulta: 17 novembre
2014].