CSA Can Vies (carrer Jocs

Florals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 13

Correu electrònic:

ll aa bb uu rr xx aa @@ ll ll ii bb ee rr tt aa tt .. cc oo mm

hh tt tt pp :: // // ww ww ww .. ll aa bb uu rr xx aa .. oo rr gg

Més d’un centenar de persones es concentren davant la casa a l’hora fixada pel desnonament

El divendres 30 de maig un altre centenar es manifesta pels carrers del barri en protesta per l’especulació i reclamant l’existència del Centre Social

El Centre Social El Tajocontinua insistint

El Centre Social El Tajo es trobasituat en un bloc de pisos, al nú-mero 41 dl carrer Gavà, al barride La Bordeta. Des de fa just dosanys està realitzant una constanttasca de dinamització social i cul-tural en un barri, com La Bordetatotalment mancat d’espais d’ússocial. Al marge de les activitatspuntuals, com la música, el teatre

o els sopars, s’hi ha instal·lat deforma permanent un gimnàs.També serveix de vivenda a ungrup de joves, que d’altra formano tindrien possibilitats d’accedira un habitatge digne.

Poc després de la seva oku-pació una inmobiliària va comprartot l’edifici amb la intenció d’en-derrocar-lo per a construir-hi

pisos nous, emmarcat dins de totel procés de reordenació urbanís-tica i elitització d’aquests barris.

La precària però indiscutiblevictòria de veïns i usuàris del cen-tre social és una petita esperançade cara a reforçar el projecte delTajo i ha mantenir un espai socialper a La Bordeta.

Satisfacciócastellerapels 10 anys

4 12105EntrevistaSants ArreuSants

Andreu Botella,cap de colla dels

Castellers de Sants

A Evian només hi ha aigua per als rics

La solidaritat ambSintel es manifesta

a Cotxeres

Can Vies: 6 anys donant

vida al barri

>pàgina 3

> OPINIÓ

L’abstenció,protagonistareal de leseleccions

>pàgina 2

>pàgina 11

Les últimescolònies

> QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN?

Quin skylineper al nostrebarri?

> pàgina 8

Tota la informació ianàlisi electorals a LA BURXA

Un cop passada ja “la festa de lademocràcia”, els operaris comencena retirar les tones de propagandaelectoral, els polítics guanyadors (osigui tots) comencen a oblidar lesseves promeses i a dissenyar elrepartiment de càrrecs i els analistesde tots els colors comencen a ex-plicar els obvis resultats que ningúva preveure. Però un aspecte queningú hi entra massa és: en uneseleccions caracteritzades per una“alta participació”, més d’un qua-ranta per cent de l’electorat s’haabstingut, superant qualsevol altraopció política.

Els Castellers de Sants estan de festa. El motiu? La colla del barricompleix deu anys. A l’actuació annual d’aniversari se li va afegirla festa celebrada el passat 1 de juny al parc de l’Espanya Industrial,on centenars de veïns i veïnes van acompanyar als castellers i vanpoder disfrutar de jocs infantils, la Banda Municipal, una actuaciómusical i una arrossada. Tres setmanes abans, però, la colla santsen-ca ja s’havia quedat a gust realitzant una excel·lent actuació teninten compte que estem al principi de la temporada. Van descarregarun quatre de vuit, un dos de set i un cinc de set, a més d’aixecar desota un pilar de cinc i fer el seu tradicional pilar de quatre pujat perles escales de l’església de la plaça Bonet i Muixí (la Málaga). ElsCastellers de Gràcia i els Minyons de Terrassa els van acompan-yar. Aquests últims van realitzar un castell que els de Sants per-seguiran la present temporada: el dos de vuit amb folre.

>pàgina 4

> LA BORDETA MON AMOUR

>pàgina 3

I a partir del26-M, què?

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniójuny 2003

2

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba dos cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

En aquesta BURXA han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat Costa, ToniGonzàlez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Guillem Sànchez, Joan Teran, PauCanela, David Positiu, Soto, Casal Independentista, Comissió de La Bordeta, Roger iMeritxell Sánchez Amat, Raül, Lancelot, Miquel Darnés, Assemblees Can Vies i Tajo

Editorial

Podem considerar tot un èxit la resposta i mobilització contra el desal-lotjament del CSO Tajo, el centre social okupat des de fa just ara dosanys al barri de la Bordeta. La sorpresa va ser gran i grata al veurecom cada cop més i més gent s’anava ajuntant al voltant del centresocial l’hora prevista pel desallotjament, amb la disposició de defen-sar un projecte social i una vivenda de joves a un barri on es promoul’habitatge de luxe, amb preus també de luxe, mentre es resta insen-sible a la manca d’espais socials.

Però la mobilització per la defensa del CSO Tajo no sols va ser unèxit per la seva amplitud sinó també per la seva efectivitat. El rebuigpopular al desallotjament, la mateixa presència de la gent, va evitarque s’efectués l’inevitable. No obstant, i ens dol dir-ho, és molt pro-bable que aquest no sigui el final de la història. Encara li queda a lajustícia fer ús de la il·legalitat, com suceeí a la Torreta o al Palomar, idesallotjar sense previ avís. Quan la pressió popular venç els meca-nismes legals, sempre els hi queda la ganivetada per l’esquena.

Encara els quedala ganivetada per l’esquena

L’abstenció, la vertadera protagonista de les eleccions

Recuperem la cultura popularDes de LA BURXA volem expressar la nostra alegria en veure com elsCastellers celebren el seu desé aniversari amb una empenta i una salutque la majoria d’entitats del barri voldrien. Això ens fa pensar que estracta encara un fenomen en creixement, i constatar tal tendència en unmón tan esbojarrat com el que vivim, ens fa sentir orgullosos i orgul-loses. No són bons temps per la cultura popular d’un país petit com elnostre. Ni la globalització, amb tots els fenòmens que comporta, ni elpensament únic ni l’espanyolisme aznarià creen un clima propici per aconservar les nostres arrels. Tampoc una política de subvencions indis-crimada ajuda gaire a aconseguir una fita compartida per gran part dela gent del país: conservar i gaudir d’una cultura popular plenamentarrelada a la població. I els castells són una bona manera d’anar recu-perant l’esperit que durant segles d’opressió ens han intentat arrencar.

Injustícia a la plaça Cerdà

En referència a la requalificaciódels terrenys inicialment desti-nats a equipaments pel barri a laGran Via 120-126, en repre-sentació de l'associació AfectatsRequalificacions Plaça Cerdà,vull exposar el següent:

El Pla urbanístic aprovat el1996 preveia en aquest solaralgun d'aquests equipaments:docents, sanitaris-assistencials,culturals, esportius i recreatius, itècnics administratius.

Els plans que permeten fer-hivivenda de protecció oficial ilocals comercials estan viciats denul·litat: no s'ha consensuat ambles entitats del barri, s'ha engan-yat greument als veïns i li birla albarri 6000 m2 de sostre d'e-

quipaments.En tots els barris de la Marina,

Badal i La Bordeta no existeix unsol Centre Mèdic Especialitzat.

A l'Associació entenem que lasolució al greu problema delspreus de l'habitatge no és fer ha-bitatge públic a costa delsequipaments del barri. La solu-ció és fer-lo als terrenys públicsamb clau residencial, en comptesde vendre especulativamentaquests terrenys a les immobil-iàries privades a preu de mercat.

Per tot l'exposat l'Associacióha presentat al TSJC un RecursContenciós Administratiu con-tra l'Ajuntament de Barcelona, elqual ha estat admès a tràmit.

Antoni Ferraté i Casas

Cartes a LA BURXAEnvia’ns el teu escrit a l’e-mail laburxa@llibertat.com o a Can

Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) o a mà a la bústia de l’AC

Arran (c/ Premià 20).

Una vegada més l’abstenció ha estatl’opció majoritària entre el censelectoral, és a dir, les persones quesegons les lleis tenien el dret a exer-cir el vot. Al Principat, al voltant del40 per cent de la gent va preferirquedar-se a casa o exercir l’absten-ció activa, com per exemple ungrup de persones que van increparel candidat del PSC per Barcelona,Joan Clos, tot recordant-li el paperde l’Ajuntament que ell presidia enel judici contra els i les antifeixistescondemnats per participar en lamanifestació contra un acte feixistal’octubre del 99. També reclamavenla llibertat pels 3 joves de Torà em-presonats, ara ja en llibertat. Pel quefa a l’abstenció, cal recordar que unimportant percentatge de la pobla-ció no tenia el dret a vot ni a serescollit. A Mataró, per exemple, unmembre de la CUP nascut al Rif vaser rebutjat com a candidat per laJunta Electoral per no tenir lanacionalitat espanyola.

Però més enllà de l’abstenció,les eleccions municipals han mos-trat una tendència a la baixa perpart del PSC i de CiU, mentre elPP s’ha mantingut i fins i tot hapujat en nombre de vots malgratque abans de les eleccions podiasemblar que no. I finalment caldestacar la pujada d’ERC (que ha

doblat el número de vots i tambéles possibilitats de participar enequips de govern) i la d’ICV-EUA.

Novetats remarcables

Però aquestes eleccions han pre-sentat una novetat important res-pecte les anteriors. I és que mésenllà de les opcions de vot tradi-cionals, han obtingut representacióaltres candidatures polítiques encapitals de comarca (a més d’altrespoblacions més petites) sobretot al’àrea metropolitana de Barcelona.L’èxit relatiu d’aquestes candida-tures expressa una certa polaritzacióde la societat catalana. D’una banda,i com a pol negatiu, hi ha els regi-dors obtinguts per la Plataformaper Catalunya a Vic, Manlleu,Cervera i El Vendrell a partir d’unplantejament clarament xenòfob ipopulista. El seu èxit no es pot atri-buir només a la fórmula d’Anglada,el promotor principal de la Plata-forma per Catalunya, sinó fona-mentalment al discurs i la pràcticadel PP, que va aprovar una novareforma de la llei d’estrangeria (latercera en la mateixa legislatura)durant la campanya electoral.

L’altre costat de la moneda de lapolarització que en certa manerahan reflectit aquestes eleccions haestat protagonitzat per les candida-

tures vinculades a l’AssembleaMunicipal de l’Esquerra Inde-pendentista, les CUP (Candidaturesd’Unitat Popular), i d’altres de pro-peres. El punt en comú de totesaquestes candidatures és la seva vin-culació amb les lluites i reivindica-cions populars. Ciutats com Saba-dell, Vilafranca, Valls, Olot, Cer-danyola, Torà o Masquefa han vistl’entrada d’aquestes candidatures alsseus respectius Ajuntaments, enalguns casos amb un importantsuport popular, que en el còmputglobal han obtingut 24.658 vots i 42regidors.

En conjunt, la manca de res-postes de les institucions i dels par-tits polítics parlamentaris als con-flictes socials i a les reivindicacionspopulars o millor dit, la manca devoluntat de sotmetre a control po-pular els plans de les multinacionalsi del poder econòmic en general perpart dels gestors polítics, apareixencom les principals raons de fonsque expliquen la persistència del’abstenció i l’aparició de noves veusals ajuntaments catalans que podencontribuir a configurar un nou sub-jecte social antagonista al nostrepaís.

Joan Teran,

redactor de LA BURXA

Deia el periodista i director deVilaweb, Vicent Partal, la vigília deSant Jordi en la presentació deEGUNKARIA-Endavant, suc-cedani-català-per-un-dia del rotatiubasc clausurat en nom de la“sacrosanta”: “Els periodistesestem per contar històries”. Plena-ment d’acord. Hi podríem afegir,modestament “...des de tots elsangles que la història en qüestió hopermeti”. És a dir, les preguntes:Què?; el Qui?; el Quan?; el Com?;i el On?; sobre la història del tan-cament del rotatiu, fins i tot el mésultramontà i furibund antinacio-nalista perifèric dels redactors -n’hiha a dojo- de qualsevol diari opamflet de les espanyes, segura-ment les va explicar bastant bé.Però, ai las!, el PER QUÈ?, l’últimade les qüestions que els manuals deperiodisme diuen que ha de respon-dre tota notícia ben escrita.

Francesc Escribano, periodista

a TV3, que ha fet coses prouinteressants, deia fa poc que elperiodisme consisteix en buscarels fets clau i explicar-ne les cau-ses i els detalls a partir de testi-monis. En poques paraules, diumés que molts professors de pe-riodisme en tot un curs. Faremcas al mestre. Fet clau: tancamentde l’ÚNIC diari escrit totalmenten basc. Causes (el PER QUÈ?)explicades per la majoria dels mit-jans: presumpta relació de mem-bres del rotatiu amb ETA, segonsels testimonis habituals (ministres,policia, jutges), i prou. Tambéexplicades per alguns mitjans(poquets): silenciar la discrepàn-cia a més de continuar amb elsetge orquestrat contra tot “lo”basc -”abertzale” o no-, segonsels testimonis detinguts.

Sobre les denúncies de tortures,gairebé tothom hi passa per sobreràpid i de puntetes, com per

damunt d’un bassal d’aigua en undia de pluja. D’acord amb la defi-nició de periodisme d’Escribano,les tortures explicades abastamentpel director Martxelo Otamendi iper altres, entrarien de ple en lapart “els detalls”. Aquí en teniualgun, de detall, publicat a Egun-karia-Endavant (“Chapeau” gentque l’heu fet):

“Txema Auzmendi, detingut enl’operació EGUNKARIA: 21 defebrer (divendres): Un infern cadacop més terrible. Sorolls, noms,crits, converses en veu baixa,l’obligació d’estar de peu, dosinterrogatoris feréstecs. Indefensiói impunitat(...)”.

Nota: El proper 14 de juny estàprevista la presentació d’un noudiari que substituirà l’interdit, peròaquest cop no nomès per un dia.Benvingut!

Miquel Darnés

SALT DE PLENS Per què Egunkaria?

juny 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants

Assemblea CSO Tajo/LA BORDETA

El dimarts dia 27 a les 9.30h delmatí estava fixada la data i hora peldesallotjament del CSO El Tajo.L'assemblea del CSO havia con-vocat una hora abans a una con-centració al davant de la casa ambl'intenció d'aturar el desallotja-ment. Poc abans de les nou delmatí ja hi havia més de cent per-sones, que van tallar el carrer Gavàamb dues pancartes. Als carrersdel voltant de la casa, la GuàrdiaUrbana i membres de la Brigadad'informació desviaven el trànsit ivigilaven la concentració.

Poc després de l'hora fixada pelprocediment, la secretària judicialva fer acte de presència i va cons-tatar la manca de voluntat d'enre-tirar-se per part dels i les concen-trades. Quan el jutge va rebre lainformació del que estava passanta la casa, va decidir, a vols de lesdeu del matí, suspendre el desa-llotjament. Així mateix, la policiatambé ha argumentat que no tenia

prous efectius per procedir al llan-çament. Així doncs, ara queda es-perar a que es fixi una altra datapel llançament. Passats dos quartsd'onze, es va desconvocar la con-centració i es va començar unamanifestació que va acabar ambun tall a la Gran Via a l'alçada delcarrer Moianés en els dos sentitsde la circulació durant més de deuminuts. Des de l'assemblea de la

casa es valora positivament la sus-pensió de l'ordre, ja que es voliaaturar l'assalt policial a la casa, i eltall de trànsit, ja que ha servit pervisibilitzar encara més la protesta.

Tres dies després, el divendres30, es realitzà una manifestació derebuig als desallotjaments i la re-pressió envers l'okupació. La ma-nifestació sortí de plaça de Sants,i es dirigí cap al CSO Tajo, on es

llegí un manifest.Prèviament, davant de la Torreta

es desplegà una pancarta on es re-cordà que la casa seguia buida des-prés de 9 mesos del desallotjament.També durant la manifestació es vallençar pintura a algunes immobi-liàries i davant del Districte esdeixaran blocs de pisos de cartródavant l'entrada i es va fer esclataruna traca de petards.

La mobilització atura el desallotjament del CSO Tajo

Guillem Sànchez/SANTS

La primera lectura més fàcil, icasualment la menys feta pelsanalistes dels grans mitjans, és queel nombre de persones que vandecidir no anar a votar va tornar asuperar qualsevol de les altresopcions. Tot i el clar retrocés res-pecte a fa quatre anys (quan vasuperar la meitat dels electors), elsabstencionistes dels nostres barrisvan ser 59.224 (22.000 menys queles anteriors eleccions municipals)i 42.4%, més del doble que el par-tit més votat, que va ser el PSCamb 29.736 i 21,3% del total

d'electors. Aquest partit perd6.000 electors, i n'acumula més de10.000 en els 8 anys, en un des-cens que sembla imparable, nomésdissimulat perque el rival més di-recte també baixa. CiU, de fetaconsegueix mantenir-se en un10,4%, però l'augment de la par-ticipació ofega la seva mínimarecuperació (214 vots), molt llunydels penúltims resultats quan vaperdre la meitat del seu electorat.

De la resta de partits destacal'impresionant creixement d'ERC,que duplica de llarg les seves pa-peretes i passa a ser tercera forçaal Districte amb un 8,3%. El PP

es manté al voltant dels 10.000 i el8,1%, tot i que al no donar-se elretrocés previst els seus dirigentsintentin vendre-ho com una vic-tòria.

ICV continua com a cinquenaforça amb un 7%, encara que a-consegueix superar els efectes del'escisió amb EUiA i treure fins itot més vots que fa 8 anys.

Finalment la candidatura alter-nativa Els Verds i Més, encapçala-da per l'antiga regidora de DretsCivils Roser Veciana només acon-segueix 4.000 vots en tota la ciu-tat, quedant molt lluny de la re-presentació.

L'abstenció retrocedeix però continua sent l'opció majoritàriaEl PSC continua amb la seva sangria de vots Probablement, fent de Pitonisa, en

un futur immediat, si Iniciativasegueix fent de repetidor dels dis-cursos dels socialistes, i sense el marmogut de les mobilitzacions contrala guerra, seguirà desapareixent mi-ca en mica. Potser Esquerra tinguiuna revifada quan CiU, sense Pujoli sense el poder comenci a descom-pondre's. Després haurem de veuresi, instal·lats als despatxos del po-der, es deixen portar per la marorde l'alta política, com han fet totsfins ara. A nivell de l'equip gover-nant potser la Fortuna ens portaràun allunyament del Regidor PereAlcober. Males llengües diuen quea Nou Barris, on desitgem que lidonin la rebuda que es mereix. Quiseria el nou regidor, en aquesta hi-pòtesi? Potser l'Albert Soler, que havingut pujant escalafons des delsVoluntaris Olímpics, o potser laMarina Subirats, hàbil desconeixe-dora d'aquest barri? L'alternativa,sense ser bona en cap cas, no ama-ga que la fugida de l'Alcober i delrei de les clavegueres, Osan, seriauna notícia per celebrar. Si no po-dem conseguir que se'n vagin tots,al menys que se'n vagin uns quants,de moment.

R.B.

OPINIÓ

Electors

Votants

Abstenció

PSC

CIU

PP

ICV-EUA

ERC

Altres

Blancs

Nuls

147.232

95.694

51.538

39.185

27.447

13.565

8.296

5.570

741

720

171

154.341

72.994

81.347

35.015

14.374

9.328

4.749

5.211

2.811

1.124

382

139.685

80.461

59.224

29.736

14.588

11.369

9.727

11.652

1.889

1.224

276

100

57,6

42,4

21,3

10,4

8,1

7

8,3

1,4

0,9

0,2

28 maig 1995 13 juny 1999 25maig 2003 % sobre electors

(2003)

La candidatura alternativa de Roser Veciana fracassa

PinzelladesEl passat Primer de Maig, diade la classe treballadora, va sercelebrat al barri per dos sindi-cats. Per una banda, una de lesdues CNT existents va fer eltradicional míting a les Cotxeresde Sants. Enguany la concur-rència a l’acte anarcosindicalistafou menor i la manifestació perla carretera de Sants no es varealitzar. Per una altra banda, laIntersindical-CSC (Confedera-ció Sindical de Catalunya), detendència nacionalista, va orga-nitzar una arrossada a la plaçaOsca on hi van assistir 200 per-sones.

Ja podem veure Mecacola aSants. No és broma. A Can Viesja disposen de la beguda queneix per a fer possible el boicota les marques ianquis (Coke oPepsi) sense deixar de gaudir delrefresc de cola. A més, un 20%dels beneficis van a parar a ajudahumanitària (almenys això diu al’etiqueta...).

El proper 22 de juny lesCotxeres seran l’escenari d’unainteressant trobada d’entitatsdels Països Catalans. Tindrà for-ma de fira i estarà organitzadaper l’Encontre, una iniciativasorgida fa més d’un any quepretén coordinar gent d’esquer-res que treballi a nivell local i desde la base. Durant tot el dia,dotzenes d’entitats muntaran pa-radetes per exposar l’activitatque realitzen al seu barri o poble.A les 11h hi haurà vuit taulesrodones simultànies, i desprésd’un dinar popular, un acte po-lític i un petit concert.

La Festa Major de Sants ja rut-lla. I les Festes Alternatives haniniciat les reunions preparatòries.La idea és repetir espai (pàrquingde damunt les vies) i continuaren la línia de l’any passat. Lesreunions són els dimarts a les 20,30h a Can Vies. Ja saps, si tensalguna proposta o senzillamentganes de participar-hi, no et tallisun pél. Als plafons de suro si-tuats als local habituals trobaràstota la informació necessària.

Una de les pintades que es varen fer durant la manifestació del dia 31 de maig. IVAN

Joves veïns de les Corts ha oku-pat un edifici al mateix barri. Perara desconeixem on està situadala casa.

Tres nois, dos d’ells veïns deSants, seran jutjats properamentper l’okupació d’una antiga esco-la del barri de Sant Josep del’Hospitalet. La casa, anomena-da l’Eskola Encantada, fou de-sallotjada fa més d’un any.

juny 2003

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Visita la nova web de

www.laburxa.org

Protesta al carrer Viriat

Reproduïm un comunicat arri-bat a la redacció de LA BURXA :

“Estem veient com el nostrebarri cada vegada canvia més peral benefici d'una quants que fande la nostra vida un negoci senseque ningú no hi pugui o millordit no hi vulgui fer res. És unavergonya no poder marxar decasa pel fet que et demanin 40milions de pessetes per una por-queria de pis sabent que hi haunes 35000 finques buides a totaBarcelona, i ja no parlem delslloguers que són encara mésabusius.

A causa d'això, la matinadadel dia 25 d'abril una de lesimmobiliàries de la franquíciaTecnocasa del barri de Sants vasofrir alguns desperfectes”.

Veïnes del Barri/BADAL

El 20 de maig es celebrà un bere-nar-assemblea a la cantonada delscarrers Vallespir amb Viriat. L'ob-jectiu: compartir la preocupacióveinal arrel de la remodelació del'Estació de Sants, i el malestar pelque suposarà pel barri l'arribadadel Tren d'Alta Velocitat. Hi vanparticipar una seixantena de per-sones de diferents punts del barri.

Per a moltes, a més, la trobadatenia un punt divertit com erarecuperar un berenar que feia anysque no fèiem: pa amb oli i sal, i paamb vi i sucre. La gastronomiapopular quotidiana es convertí,així, en punt d'informació i reunióper a molts veïnes i veïns, que re-cuperàvem el carrer per a expres-sar problemes comuns: no nomésl'arribada del TGV, sinó l'autismei sordera del Districte davant lesnostres reivindicacions.

Amb la remodelació de l'entornde l'Estació, l'Ajuntament preténedificar un gran hotel en la con-

fluència de Vallespir i Viriat, ope-ració que deixa sense accés directea la zona de la nova estació, o siguique ni tan sols gaudiran dels"grans avantatges" que suposaràla remodelació. Nosaltres ens pre-guntem: sap l'Ajuntament el quedesitja el veïnat? Volem que no s'hiedifiqui, volem tenir un accésampli a la nova zona i que l'ajardi-nament del carrer Viriat arribi finsa Vallespir.

La remodelació, a més, tambécontempla l'enderrocament delstres últims edificis de Vallespir,sense encara estar clar amb quinmotiu: si és per a fer-hi algunaaltra edificació, o per obrir Va-lladolid al trànsit directe des del'Estació. Els veïns volem, encanvi, preservar aquest emble-màtic carrer del casc antic deSants, salvar-lo de la destrossaurbanística de l'Ajuntament. No

volem més trànsit ni els seussorolls.

En el berenar també va venirgent afectada pel Calaix de lesVies, una de les altres operacionsurbanístiques que desperten opo-sició. El cobriment total de lesvies, sense el Calaix o Mur de laVergonya, és la solució veinal pera evitar que amb l'arribada delTVG no es resolgui la partició delbarri en dues parts. Habitatgesencaixonats seria el resultat de lamala estructuració urbanística i demolts i forts interessos de totes lesAdministracions: estatal (PP), au-tonòmica (CIU) i municipal (PSC).El veïnat sabem que no és unproblema tècnic el que impedeixcobrir dignament les vies, sinó queval més diners fer-ho ben fet.Perquè a Sants no hi ha voluntatpolítica de fer les coses ben fetes,com han fet en altres punts on haarribat l'elitista TGV? Volem lesvies soterrades, rebutgem l'urba-nisme destructiu de les Admi-nistracions.

Acció contra l’especulació

Un berenar per llepar-se els dits acompanya l’assemblea. VEÍNA DEL BARRI

Can Vies compleix sis anysAssemblea CSA Can Vies/SANTS

Un any més, i ja van sis, que elCSA Can Vies acompleix aniver-sari en mig d'una primavera es-plèndida. Tot va començar el di-vendres dia 2 de maig amb unpetit concert organitzat pel col-lectiu Agon al CSA del carrer JocsFlorals. Agon és un nou grup dejoves del barri que s'han començata organitzar i utilitzen Can Viescom a centre d'activitats, la qualcosa fa que s'hi vagi injectant sangnova i renovades idees i formes detreball dins del centre.

El dissabte dia 4 es va celebrar,la ja tradicional Okupi Xam-pinyons Lik, amb un aclaparadordesplegament de les estrelles deCan Vies, guanyant el campionatde forma imbatuda. A la nit es vainiciar la festa amb un cercaquin-tos als vols de les 20 hores que vacomençar i acabar a Can Vies. El

cercaquintos va ser també una cer-cavila (amb la participació de laUrbana), ja que la festa també hade deixar espai a la reivindicació.Va participar un nombre elevat debebedors i bebedores, deixant-nossense tiquets als organitzadors. Vaser un éxit acompanyat dels tim-balers de la Hamsa, que feia moltde temps que no se'ls veia tocarpel barri, i ja se'ls començava a

enyorar. La festa va acabar ambuna petita diskoteque organitzada,de nou, pel col·lectiu Agon.

La setmana es va iniciar ambl’exposició de Diables, tambémembres del centre social, on ensvan informar de la história de lacolla diablera i del nom i carac-terístiques dels elements utilitzatsper aquests diables en les sevesactuacions. Fou una exposició

prou educativa i espectacular queva donar uns aires nous i infernalsals colors plàcids i tranquils de lanostra Kafeta. El dijous de lamateixa setmana es va organitzaruna xerrada de la plataforma Nun-ca Mais, per part d'un dels mem-bres de Nunca Mais Catalunya, onens vam assabentar dels encerts imancances d'aquesta plataforma.

El cap de setmana del dia 9 i 10de maig es va iniciar amb un con-cert de rumba a la Kafeta de CanVies, en un ambient distés i familiarentre el públic i el grup. I com atraca final l’aniversari es va acabaramb un concert al CSA Hamsa, ones va veure una nau combativa, comfeia temps que no es veia i on vanactuar Paz encañonada i Mallacán.Si el concert no va ser un éxit enquan a nombre d'assistència, elsgrups van estar a l'alçada i la kafetaes va allargar fins ben entrat el matíde diumenge.

Actuació dels Diables davant del CSA Can Vies. A.GONZÁLEZ.

Inauguració dellocal de Maulets

Maulets van inagurar el divendres23 de maig el seu nou local,Ateneu Popular Mawla, situat alcarrer Salou amb una pintada demural per la tarda; una festa per lanit, on van tocar Merino i DJCatastròfic, i un dinar el dia se-güent. De moment obren de di-jous a dissabte a partir de les setde la tarda.

juny 2003SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

Solidaritat amb els treballadorsi treballadores de Sintel

Gemma P.A./SANTS

Un concorregut acte de suport alstreballadors i treballadores deSintel es celebrà el passat 22 demaig a les Cotxeres de Sants. Du-rant la tarda es visualitzà un repor-tatge, realitzat pel mateix equip dedirecció que produí “El efectoIguazú”. Aquest segon film, en-cara no en la seva versió definiti-va, deixa constància de la conti-nuació de la lluita dels treballadorsi treballadores de Sintel davant del'incompliment dels acords presosfa dos anys, després de sis mesosd’acampada al Paseo de la Caste-llana de Madrid.

El reportatge és tot un reflexeespecialment emotiu de la deses-peració dels treballadors que des-prés de dos anys del tancament deSintel, i a punt d'acabar-se lesprestacions d'atur, no han rebutcap oferta de treball digne. Peròles imatges del vídeo són tambémostra de la unitat i constància en

la lluita dels treballadors de Sintel,els quals van protagonitzar unamarxa durant la setmana prèvia al'1 de maig per totes les carreteresnacionals fins a Madrid. Una mar-xa que es dugué a terme en unescondicions especialment adverses,donat que ja no sols s'enfrontavena la patronal i al govern, sinó alspropis dirigents de CCOO, queels han donat l'esquena i crimina-litzat, donant per tancat un acordal·ludint a ofertes de treball quemai han existit; expulsant-los ambantidisturbis de la seu federal onvolien celebrar una assemblea;boicotejant un procés de media-ció; acusant-los de "vagos" i "radi-cals", i intentant restar a travésd'amenaces recolzament d'altresfederacions, seccions sindicals oafiliats a CCOO. El paper d'a-quest sindicat ha estat ofegar unalluita pel treball estable i digne,mentre el sector de les telecomu-nicacions produeix cada cop tre-ball més precari. Telefónica gen-

era ara demandes del tipus de tre-ball que feia Sintel que donenfeina a 30.000 persones, dels qualsun 60% són precaris. No hi haconveni en un sector que estàintegrat per una cadena d'empre-ses subcontractades que arribafins als autònoms i als immigrantssense papers.

Tot aquest context és el queexplica la reacció dels treballadorsde Sintel l'1 de maig, els qualsquan arribaren a Madrid desprésde dies de caminar per les car-reteres de l'estat se'ls prohibí mani-

festar-se. Als mitjans de comuni-cació aparagué la garrotada a Fi-dalgo, però els mateixos mitjanshan silenciat la lluita dels treballa-dors/res de Sintel i els enganys iles promeses falses de que hanestat objecte.

En unes Cotxeres plenes degom a gom, treballadores i tre-balladors de Sintel, després delpassi del vídeo, van donar peu aun debat acalorat de crítica a lesburocràcies sindicals, de defensad'un treball digne i d'un sindicalis-me de base i assembleari.

Roger Sánchez Amat/Sants

Els Castellers de Sants estan decelebració. Ja fa deu anys de lafundació de la colla, i en les últi-mes setmanes han organitzat unseguit d'actes per a commemorar-ho. El diumenge 11 de maig vatenir lloc la tradicional actuaciód'aniversari a la plaça Bonet iMuixí (la Málaga), on van fer un

bon paper, descarregant un qua-tre de vuit (un merit si tenim encompte que estem a principis detemporada), un dos de set i uncinc de set. També feren un pilarde cinc aixecat de sota i el ja tradi-cional pilar de quatre pujat per lesescales de l'església de Santa Mariade Sants. Els van acompanyar elsCastellers de Gràcia, que van ferun cinc de set, un quatre de setamb agulla i un quatre de set, i elsMinyons de Terrassa, que realit-zaren un tres i un quatre de vuit iun dos de vuit amb folre.

Aquesta és precisament l'ac-tuació que buscarien fer la presenttemporada, posant-se com a prin-cipal fita descarregar el darrercastell. Seria la primera vegada queintentarien un castell amb folre(segona pinya al pis dels segonsque dóna suport als terços). El dia

abans de l'actuació tinguè lloc unfesta durant la qual es presentà unllibre sobre els deu anys de colla,un sopar, un passi de video, i elmateix matí de diumenge grallersde Sants i Gràcia tocaren les mati-nes, fent ruta pel barri i acabantfent un esmorzar de germanor. Amés a més es realitzà un torneigde fútbol entre cinc colles, que-dant guanyadors els Castellers dela Sagrada Família (en categoriacanalla, els de Barcelona).

La celebració va continuar el diu-menge 1 de juny al parc de l'Es-panya Industrial amb una festainfantil de massiva assistència, l'ac-tuació de la Banda Municipal, unaarrossada solidària per a 600 per-sones (els beneficis van anar a parara Pallassos Sense Fronteres i GASI-suport als saharauis-) i la músicad'un grup d'immigrants gambians.

Per acabar amb els fastos del'aniversari queda pendent els actesde Festa Major, amb la novetat dela gimcana castellera, i la diada de lacolla, a mitjans d'octubre, on espe-ren aconseguir fer la millor actuacióde la seva història.

ROSER BENAVENTLes cotxeres gairebé es van quedar petites amb aquest acte.

Gemma P.A./SANTS

Des del col·lectiu Construint es vaorganitzar un acte de suport alscondemnats/des pels fets del 12d’octubre del 99. L’acte, que s’iniciàa les sis de la tarda davant les Cot-xeres de Sants, va constar d’una pa-rada informativa i també interacti-va. Per una banda, es repartia infor-mació sobre les condemnes i sobrela campanya de faxos dirigits a l’A-juntament en senyal de protesta, itambé es recollien signatures desuport als condemnats/des. D’altrabanda, es va obrir un espai d’ex-pressió per a la gent que hi volguésparticipar, que va omplir de dina-misme la tarda. Es van col·locar dosmorals, un d’ells a la paret de Cot-xeres i l’altre a un fanal, on es podi-en expressar les sensacions en re-lació al tema en forma de dibuixos,textos, etc. S’hi van poder llegir fra-ses com “aprenem del passat per-què no es torni a repetir” o “feixis-me enlloc”. La participació va serconstant, sobretot a partir de lesvuit de la tarda. Com a tancament,es va projectar un vídeo antifeixista,realitzat per Miquel Garcia, titulat“Miratges de la realitat”.

Acte de suport ambels condemnats/despel 12-0 de 1999

Detenció injustificada Gemma P.A./SANTS

La nit del 19 de maig mentre unjove caminava per plaça de Santsva ser aturat per la Policia Na-cional, que de males maneres li vademanar identificar-se. El noi, quetornava cap a casa seva, sorprès iindignat per la forma en que lapolicia es dirigí cap a ell va recla-mar que se li demanés la docu-mentació de forma correcta. Lapolicia no canvià d’actitud, peròel noi cedí i els mostrà el DNI.No obstant, se l’endugueren a co-missaria i passà tota la nit i bonapart del matí al Districte de Sants,fins que el deixaren marxar ambcàrrecs d’insults i agressions a l’au-toritat. Després d’un judici ràpidha quedat sense càrrecs.

Els Castellers celebren el 10è aniversari

Celebrant el quatre de vuit. INTERNET

Juan Pablo segundo,te quiere todo el mundo.

Juan Pablo, amigo,los jóvenes están contigo.

Sí, sí, sí,el Papa está en Madrid.

Papa, campeón,molas mogollón.

¡Eres joven!

Juan Pablo, torero,te quiere el mundo entero.

Se siente, se siente,el Papa está presente.Este Papa mola mazo.

Tú sí que molas.Mucho Papa, mucho Papa, ¡eh,

eh!

Miles de españoles aclamaron a Juan Pablo II, dedicándole

frases tan ingeniosas y cariñosas como estas:

juny 2003 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

La cançó

El raconet cannàbic

En la pobla hi ha un vell que li diuen Tio Canya,

porta gorra i brusa negra,i una faixa morellana.

Tres voltes només va anar el Tio Canya a València,

primer quan va entrar en quintesi en casar-se amb sa femella.

La tercera va jurar de no tornar a xafar-la,

que a un home que ve delpoble ningú fa baixar la cara.

Set vegades va fer cua en presentar uns paper

per no saber expressar-se en llengua de forasters.

Aguantà totes les burles,les paraules agrejades i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, Tio Canya no tens les claus de ta casa:

posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill que li diuen Tio Canya,

porta gorra i brusa negra i una faixa morellana.

Bé recorda el Tio Canya quan varen portar-lo a escola;

set anys, la cara ben neta ulls oberts, camisa nova.

Però molt més va obrir els ulls el xiquet del Tio Canya

quan va sentir aquell mestre parlant en llengua estranya.

Cada dia que passava,anava encollint els muscles

per por a què el senyor mestre li fera alguna pregunta.

Aguantà càstings i renyes,sens gosar d’obrir la boca

i l’escola va odiar.

Tio Canya, Tio Canya...

Cròniques del carrer diuen d’uns néts que té el Tio Canya,

que són metges a València professors i gent lletrada.

Quan a estiu vénen al poble,visiten el Tio Canya,

i el pobre vell se’ls escolta parlant llengua castellana.

Però cròniques més novesexpliquen que el Tio Canya ja compta amb besnéts molt

joves que alegren la seua cara.

Mai parlen en castellà com han après dels seus pares,

sinó com la gent del poble,la llengua del Tio Canya.

Reviscola Tio Canya,amb gaiato si et fa falta,

que a València has de tornar.

Tio Canya, Tio Canya no tens les claus de ta casa:

posa-li un forrellat nou,perquè avui tens temps

encara.

Al Tall“El que ha de quedar clar

és que el valencià, el

català que parlem al País

Valencià, és encara una

llengua posrtegada, o

pitjor, perseguida. Ens la

volen acorralar al reducte

folklòric; i no. aqui hem

acudit a manifestar-nos

per la unitat de la llengua.

O ens recobrem en la nos-

tra unitat o serem

destruïts com a poble.

O ara o mai.”

Paraules de Joan Fuster, es queserveixen com a introducció alCD que la CAL (Coordinadorad’Associacions per la Llengua)va editar la tardor passada enmotiu del Correllengua 2002 ion apareix la cançó d’Al Tall. AlCD hi podeu trobar cantants igrups de tots els Països Cata-lans, amb cançons que tractende la llengua i les arrels cultur-als. Predomina la música tradi-cional i el folk, però també surtalgun grup punk o ska. Moltrecomanable.

Tio Canya

Abans d’anar per feina, un apunt significatiu: l´altredia vaig llegir quelcom extraordinari i alhora una micaesperpèntic, un jutge declarava nul i innecesari unprocès judicial contra dos ciutadans, un de magrebíi un de palestí, per tràfic d’estupefaents. És clar queels agents munizipals que, “suposadament” no erenracistes, no van caure en que la quantitat encautadaera de 0’136 grams de hashish amb un valor poten-cial (que queda bé) al mercat negre d´uns vint duretsd’abans (tot just una canyeta esquifida!) la qual nojustificava les despeses generades arrel del procés. Amés, la troballa del delicte es va fer des d´uns 50metres aproximadament. Quin ull, mare meva!

Com que fa calda, en aquest apassionant Raconetparlarem del rec. Per començar seria bo que la vostraterra tingués un barreja del 25% de fibra coco (cocoratllat para l@s amigot@s). Si no heu trasplantat altest definitiu, que ja van sent hora, encara esteu atemps de ficar-n’hi, això ajuda a que la terra es mantin-

gui més humida, especialment recomanable si teniumoltes hores de sol. D’altra banda us direm i repe-tirem que no regueu amb aigua de l’aixeta, però jasabem que no feu massa cas, així que si més no feu-ho una vegada de cada quatre, i deixeu-la reposaralmenys un dia o dos, i si podeu mesureu-li el Ph(entre 5 i 7). Procureu també aguantar el rec el màximposible, fins que comenci a pansir-se. Si al maigregueu “massa” la planta “s’acostumarà” i a l’agostus demanarà més i més aigua. També adobeu la plan-ta cada quinze dies, recordant fer servir un adobespecífic i utilitzant la meitat del que marca l’etique-ta. Alterneu una setmana adob, l’altra setmana nete-ja d’arrels. La neteja d’arrels es fa per treure les salsminerals acumulades, les quals fan que la planta nopugui absorbir l’aigua i els nutrients (la terra és humi-da però la planta es mor de set).Agua para todos? Ni una gota!

Fumantxú amb gel

QQuuiinn ppaaííss!!!!La caspa es renova. Si no, deleiteu-vos amb la lectura d’alguns delslemes que cridaren milers de joves durant la visita del Papa amb lagens menypreable presentació que fan a la revista Hola!

“Passa’l, Judes, passa’l” CRISTADAS

Molt se n’ha parlat d’aquestdocument editat pel PP dePremià de Mar, però ara, enexclusiva, la Burxa us elmostra íntegrament, sensecensures, sense omisions.Sabem que pot ferir les sus-ceptibilitats del lector/lecto-ra. Ens som conscients peròcreiem que cal ser valents imostrar la realitat, encaraque sigui crua i perversa. Percert, no ho estem dient perla pijo-candidata “popular”a l’alcaldia de Premià (quetambé se les té), si no a lesnombroses faltes que espoden llegir a l’octaveta. Elsnostres investigadors estanindagant si realment sónfaltes ortogràfiques o són,com porten fent al PaísValencia, un bord intent decrear una subllengua perdebilitar el català.

Hem descobert perquè l’Anglada ha tretun regidor a Premià!

juny 2003

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

Una descripció del món escrita fa 15 anys.

Els “electroduendes” van marcar la simbologia infantil d’unageneració sencera. El que llavors no sabíem és que l’equipdirigit per Lolo Rico, enmig del “boom” contracultural de la“movida” madrilenya estava fent un veritable curs de mar-xisme bàsic per a infants. Ara, l’editorial Virus ha editat unasegona recopilació de guions que descriuen, amb un humormolt negre, el projecte de modernització neoliberal impul-sat pels governs PSOE. El que no fa tanta gracia és com-provar que el que llavors eren gracioses exageracions avui ésla dura realitat.

DJVU

“¿Ahora quién?” Comú i SKP Música

Carrers ambhistòria...

La història dels carrers

Carrer de Juan Bravo

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA

BURXA

9 euros (1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA

_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Les subscripcions a LA BURXA acomplirandos objectius: fer-la arribar allà on la

seva distribució no arriba i ajudar econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres:mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.

Així que ja saps.

Subscriu-te a

En el moment d’escriure aquest comentari musi-cal, encara no ha sortit a la venda aquest treball.Així doncs, esperem que quan llegiu aquest text,el nou disc dels santsecs DJVU sigui una realitat iel podeu escoltar i disfrutar de la millor manera.L’evolució i el nivell d’aquesta banda arriba a unpunt comparable al de qualsevol grup internacionaldels que ens venen a 20 euros a guixeta, l’entradadel seu show a les sales comercials de la capital.Des de LA BURXA, com no podria ser d’una altramanera, els hi desitjem tota la sort del món enaquesta nova etapa als “deja”. Que la sort i la dig-nitat els acompanyin perquè millor, no es pot fer.

Dj. +

El hardcore és sentiment, almenys és el que diu el nou treball d'aquesta banda. Un nou disc ple d'e-moció i compromís a les seves lletres. El treball en les guitarres és d'admirar. Un 10. Molt elaborat.Podem retrobar-nos amb el centrifugat virtuós al qual ens té acostumat X-Cholbi, així com detalls dequalitat al baix. La novetat la tenim a la veu amb la incorporació d'en Seiki, un nou cantant que demostramolt. Si teniu l'oportunitat de tenir aquest nou Cd a les vostres mans, prepareu-vos per vibrar. Dosdetalls: un homenatge a l'oblidat "slam" i una versió d'Innocents. Bravo!

Oriol Roman

(escrit rebut a la bústia de la Burxa situada a l'Arran)

A primera vista, amb aquest títol i el tipus de publicitat que ha acompanyat la seva estrena, podem pen-sar que ens trobem davant una resurrecció del caspós cine espanyol dels anys 70. Res d’això, ja que enstrobem amb una amarga crítica de la societat d’aquella època presentada en forma de comèdia. En unsanys en que el més habitual era que es rodessin afegits pseudo-pornos a les pel·lícules espanyoles perpoder entrar en el mercat escandinau, Javier Cámara i Candela Peña dónen vida a un matrimoni quedegut a la precària situació laboral en que es troben opten per rodar aquest tipus d’escenes i guanyarun diner fàcil.Pablo Berger ha acertat en el seu debut com a realitzador, aconseguint per aquest primer treball varispremis en l’últim festival de Málaga.

Lancelot

“Torremolinos 73”

Pablo Berger

Juan Bravo (Segòvia ?- Villalar 1521)

Fill d’aristòcrates i regidor de Segòvia. Es va aixecaren armes contra la política de Carles I amb un exèrcitformat de ciutadans, camperols i petits nobles.Aquest aixecament, anomenat “Comuneros deCastilla” es va estendre amb força, amb algunesimportants victòries. Al seu costat, van lluitar Juande Padilla, capità de les milícies toledanes, FranciscoMaldonado per Salamanca o Juan de Zapata perMadrid. Quan les forces imperials els van derrocar aVillalar, els van decapitar a la plaça d’aquest poblel’abril de 1521.

Noms anteriors: Bravo y Maldonado; Copérnico;Negrevernís.

Santiago Alba Rico

“¡Viva la CIA! ¡Viva la Economía!”

Editorial VirusLlibres

Cinema

juny 2003 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

D’ON VENIM... EL RACÓ DEL CASAL

Dins els constants canvis gover-namentals i continus cops d'es-tat succeïts al regne d'Espanyadurant el segle XIX, crida l'a-tenció l'anomenat bienni libe-ral. En aquell moment l'ala mésconservadora del "partit" libe-ral ha perdut la confiança tantde la burgesia com del creixentproletariat urbà, que a la pri-mavera de 1854 es revolta alscarrers de Barcelona en unasituació desesperada de fam,atur i repressió. La situació ésaprofitada pels sectors més pro-gressistes de l'exèrcit que s'al-cen contra el govern i l'ender-roquen amb la promesa d'obeirl'exigència popular d'abolir elsimpostos al consum i lesquintes militars.

En tant sols un any aquestaprecària aliança ja s'ha trencat,el nou govern "revolucionari",necessitat de crèdit, ha preferitguanyar-se la confiança delsrics, i no només no ha complertcap de les promeses, sinó quepermet la instal·lació de lamaquinària tèxtil coneguda comselfactina (anomenada la "mà-quina del dimoni" en cerclesobrers). Pel juny de 1855,Barcelona es troba en una si-tuació literal de gana; s'està pro-duint la guerra de Crimea (prin-cipal productora de blat del'època) i el preu internacionalde cereals s'ha disparat, l'aris-tocràcia terratinent prefereixexportar a Europa que alimen-tar les masses urbanes sensediners.

Al crit d'"Associació o mort!Pa i treball!" torna a esclatar lavaga general a Barcelona. Elgovern progressista envia algeneral Zapatero a reprimir larevolta decidit a "acabar amb lesvagues i resoldre la qüestiósocial per sempre".

Guillem Sànchez

1854: Els progressistes

arriben al poder

La llibertat d’expressió,

a la baixa

6 anys d'expressió musical.

S'ha consolidat el projecte?

Uf!, això de consolidar-se, no sési hem podríem dir així. El que sípodem afirmar és que a aquestesalçades ens trobem amb més forçaque mai, tot just acabem d´editarla referència 32, i em obert el catà-leg (ara es pot trobar a països comXile, Portugal, Alemania, Holanda,Bèlgica i esperem resposta d´Itàliai França). És evident que les ban-des, que formen part del projecte,estan més actives que mai, ja siguirealitzant concerts, sortint als mit-jans de comunicació o amb el seupoder de convocatòria.

Quins altres pro-

jectes paral·lels

esteu duent a

terme?

Aquest últim anyhem començat du-es noves iniciatives,una és SinergiesManagement, quedinamitza les ac-tuacions de les bandes (actualmenten formen part Obrint Pas,Skarnio, Mallacán, Xot i FeliuVentura) i l'altra és RAUC, que tre-balla el seguiment de tot el quesón els drets d´autor.

El vostre és un projecte polític?

Creiem en la música com a ele-ment cultural i d'expressió, és peraquest motiu, la nostra línia edi-torial dóna clares prioritats a totsaquells artistes que tracten la nos-tra societat de forma crítica i sub-versiva. Les agressions culturals,que patim durant aquesta globalit-zació, ha fet que la potenciació dela llengua catalana i de la seva cul-tura musical sigui una altra priori-tat. Treballem amb una clara defi-nició de segell plural, crític i sub-versiu, i volem ser un reflexe musi-cal de la part de la nostra societatmés activa i compromesa.

Quina vinculació teniu amb els

moviments socials?

La base de la nostra dinàmica, lesformes de treballar, realitzant eltreball en un espai d’intercanvid'experiències musicals, col·lecti-vament, i sobretot un discurs críticamb l´ordre establert fa que for-mem part d’aquest teixit associa-tiu que anomenem “movimentssocials”. I dic que en som partperquè la nostra tasca és ajudar amantenir la seva base cultural,creure en la música com a elementcultural i d'expressió social. Aixòens porta a resistir al capitalismeque té un model musical concret,com a producte i alhora com a

part de la uniformització del pen-sament.

Què tal es troba l'actual

escena de la música en català?

Està en un bon moment (unexemple és el disc editat pel Cen-tre de Documentació de l´Arran).Hi ha una bona base musical for-mada per un ampli ventall d´estilsmusicals que aporten gran rique-sa, un bon teixit d´ateneus, festesmajors alternatives on es podenveure aquestes iniciatives. I lesbandes amb discurs crític semblaque cada vegada tenen més pesdins els mitjans de comunicació imés poder de convocatòria...

Hi ha crisi al sector de la

indústria musical?

S'estan canviant les regles del joci no sabem molt bé cap ha on ani-rà encaminada la cosa. A Bar-celona han tancat cinc botigues demúsica, i les grans superfícies s'es-

tan menjant el mercat. Això, alspetits segells com el nostre no ensafavoreix gens. Però hem de tenircapacitat per girar la truita i donaralternatives viables a aquesta si-tuació.

I la pirateria?

La veritat és que la gent es grabiun CD és ben normal. Anar encontra no té sentit, el que passa ésque s’hauria de ser una miquetamés conscient en tot el que hi hadarrere del CD. Si volem referentsmusicals amb qualitat, des delsmoviments alternatius hem de col·laborar-hi, si ens gravem els dis-

cos en llocde recolzaraquestes ini-ciatives, aviatens troba-rem que elsgrups queens agradenno tindranmitjans persortir.

Quins treballs sortiran aviat?

Actualment estem treballant en lesúltimes edicions que son ChebBalowski, Skarnio i Habeas Cor-pus, i estem preparant el nou discde Feliu Ventura que veurà la llumel 8 de setembre.

Heu editat el darrer treball del

grup santsenc Ràbia Positiva.

Quina acollida ha tingut?

És tota una satisfacció el podertreballar amb Ràbia Positiva, sónuna banda magnífica a sobre i sotadels escenaris. Nosaltres, personal-ment estem contents, que el gruppugui anant presentant el seu discper tot l´Estat, apareixent molt ala premsa i participant en nom-brosos concerts. És tot el quenecessitem per sentir-nos contentsamb la feina a feta.

Pau Canela

6 anys d’expressió musical

EEll LLookkaallAAssssoocciiaacciióó CCuullttuurraall

EEll RRaavvaall

c/de la Cera 1bis 08001 Barcelona

Tel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibres

contrainformació

revistes

música

samarretes

pedaços...

horari:matins, de dimarts a

divendres de 10.30 a 14h

tardes, de dilluns a

dissabtes de 17 a 21h

Són com bolets, fora de tempo-rada. Segurament totes les heuvist a centenars en els darrers dies,creixen al voltant dels arbres,fanals i fins i tot en pals de telè-fon; són bolets podrits, amar-gants i amb terribles efectessecundaris. Ens referim a la plagad´espais habilitats per l´Ajunta-ment per a propaganda electoral.Com els bolets, també són detemporada, la de la política decada 4 anys, la de les falses prome-ses i millors auguris, la de la lli-bertat d´expressió per a tothomque no sigui il·legal, la de les fotosde polítics somrient a la nostracara, mentre la resta de l´any i delsanys, les persones, col·lectius iorganitzacions que fan políticacada dia -tots els dies-, veuran comaquesta llibertat d´expressió es veureduïda, criminalitzada, persegui-da i multada, pel fet d´enganxarun cartell en el lloc equivocat enel moment equivocat.

La llibertat d´expressió és perdesgràcia un valor a la baixa, reduïta períodes i mitjans concrets i con-trolats per empreses i lobbis d´a-finitat gobernativa. Com si nohem d´entendre les campanyesmediàtiques orquestrades des dediferents capçaleres, emissores imitjans audiovisuals? Com si nos´entenen els tancaments de diariscontraris al “règim”? Com si nos´entenen els empresonaments iil·legalització de formacions polí-tiques a dues setmanes d´uneseleccions ? Potser seria millor quees dediquessin a fer política cadadia –tots els dies- i reflexionessindues setmanes cada 4 anys, potseraixí se´n adonarien que la lliber-tat d´expressió fa temps que vapassar de moda a el Corte Inglès!

Casal Independentista de

Sants

CCaann VViieess:: Carrer Premià 2008014 Sants BCN

tel. 93 422 16 13www.arran.org

Propaganda pel fet és una discogràfica nascuda

a l'Ateneu Popular de Vallcarca i que va comen-

çar editant música altrernativa dels Països Ca-

talans. Actualment té la seu a Manresa i entre

les referències del segell es troben grups tant

diversos com La Carrau, Cheb Balowski, Kop,

Obrint Pas o Ràbia Positiva. Ara amplien fronte-

res i editen els madrilenys Habeas Corpus.

En el darrer Racó del Casal, per

una errada en la maquetació, es va

publicar una nota de premsa en

comptes de l’article corresponent.

Riego 18 08014 Tel 93 421 05 93Obert de dilluns a dissabtes

de 13,30 a 15,30h i 20,30 a 23,30h

juny 2003

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

LA BORDETA, MON AMOUR

EL COL·LECTIU

La Cooperativa de consum i pro-ductes ecològics Germinal és fruitdel creixent procés de consciènciaentorn la importància del consumi les seves implicacions socials,ambientals, econòmiques i cultu-rals. Dia a dia, hem consolidat unespai de consum responsablesobre la base dels productes eco-lògics i de comerç just. Disposemde 3 centres d´activitat que agru-pen 200 famílies i s´hi poden tro-bar tota classe de productes ali-mentaris, de neteja personal i dela llar.

Creiem que per transformar lesestructures socioeconòmiques caltambé canviar els hàbits de con-sum i els valors del consumisme,com el sistema necessita el con-sum, ens proporciona un poderque, a diferència del vot, ens per-met de forma directa potenciar unnou model.

El propi sistema de cooperati-va autogestionària, que funcionaúnicament pels socis, sense cappersona contractada, és una einade transformació que contribueixal desenvolupament d´una nova ienriquidora experiència social,amb la pràctica diària del consumecològic, el contacte directe ambproductors i distribuïdors i les re-lacions de participació-col·labo-ració amb els moviments socials.

Els criteris de compra respo-nen als valors de l´agricultura eco-lògica (que en el cas dels frescossón de temporada), en petits pro-ductors que tinguin criteris ètics isocials, establint compromisos perenfortir la producció, l´agriculturalocal i la col·laboració mútua, lareducció d´envasos i que siguinreutilitzables.Germinal-Sants:Rossend Arús, 47, tel. 93 296 69 59germinal@biwemail.com

Germinal10 anys de consum

responsable iecològic

Aquest dies, en plena campanyaelectoral, hem pogut veure a lapremsa i a la tele imatges delscandidats a alcalde per la ciutatde Barcelona, davant d'atractiuspaisatges urbans (la majoriafruit d'una bona infografia), bo-nics edificis de diseny o faraò-nics projectes en construcció(Fòrum+Fòrum). L’últim diavan aparèixer els cinc candidatsretratats al capdamunt del "su-positori" de les Glòries, totssomrients, és clar, contemplantl'estèticament dubtosa vista queels seus ulls poden abastar: lanova Diagonal, una part del Po-ble Nou en obres, el nyap del'anell de Glòries, al fons, lestorres Mapfre i Arts i les gruesde la Sagrada Família. De verdben poc.

També ens han arribat a lesmans uns panflets publicitaris delPSC-PSOE on el Sr. Clos, amb unsomriure cinematogràfic, ens en-senya les meravelles que s'aconse-gueixen infogràficament per de-mostrar-nos com quedaran de bo-nics Can Batlló i el calaix que co-brirà les vies. Ambdues obres can-viaran radicalment la "línia del cel"de la Bordeta: al sud un enormeedifici de dotze plantes (hotel ooficines?) a la façana de la GranVia i al nord un mur de vuit aquinze metres amb els jardins deBabilònia al damunt. No volemaquest skyline, volem una Bordetaamb més verd i menys ciment.

Josep Maria Domingo

Comissió de Veïns

de la Bordeta

SKYLINE

Les lluites socials es troben al barri

El procés iniciat té la voluntat decrear un espai comú en el sentitd'intercanviar reflexions i establirllaços, complicitats i coneixementmutu entre els diferents movimentsde base que existeixen arreu delsPaïsos Catalans. Ho hem anome-nat "enxarxar les lluites" en un sen-tit ampli, tenint en compte que mésenllà de les diferències ideològiqueso de maneres de treballar és neces-sari establir uns mínims comunsque ens permetin avançar plegatsen el feixuc camí de la transforma-ció social, amb voluntat de res-pectar altres processosde coordina-ció ques 'es tant i r a n tendavant.Tot just es-tem a l'inicid'un procésque vol ser am-pli i participatiu,entenent que enels temps que cor-ren és una urgència reflexionarsobre les experiències pròpies i lesque ens precedeixen, per així dis-senyar perspectives, discursos icamins comuns que ens permetinavançar en la transformació social.

Una mica d'història

L'Encontre va néixer a principis del2002 en una convocatòria realitza-da per l'entitat Ger de Ribes, apro-fitant la celebració del seus 30 anysde lluita i compromís. Es va formarun grup per impulsar i preparar laprimera cita de l'Encontre: el 25 demaig del 2002 al Ger de St. Pere deRibes, al Garraf.

Va ser una jornada molt com-pleta, que va començar amb un toursocial per diferents locals estruc-turadors de la lluita al poble i donanta conèixer la seva realitat sociocul-tural i en quins àmbits s’hi interve-

nia. Després els debats, a partir deltítol genèric: "La incidència socio-cultural i política del nostre col·lec-tiu a l'entorn més immediat".

Aquesta primera trobada, que vaaplegar a més de 30 col·lectius,volia ser una presa de contacteentre tots els assistents, coneixe'ns,saber quina feina fa cadascú en elseu entorn, quins problemes ensafecten i quines alternatives pro-posem. Es tractava detemptejar el

ter reny,posar en comú quines

necessitats tenim i que ensuneix, tot això com a pas previ persi realment volíem establir unaxarxa real que ens permeti ampliarles lluites i donar passos endavant.

Moltes de les intervencions fetesa Ribes assenyalaven la necessitatde crear un marc de treball políticmés enllà dels col·lectius, casals iassemblees locals. Va quedar pale-sa la necessitat d'aplegar lluites, defer xarxa intentant respectar elsdiferents ritmes de creixement id'actuació, i això ens va animar acomençar a pensar en el segonEncontre. Aquesta vegada va pren-dre el relleu la gent del COP i delLocal de Ripollet, la data: 30 de no-vembre i 1 de desembre del 2002.

Ara volíem debatre sobre comhem d'anar construint aquesta xar-xa, recollir quines expectatives técada col·lectiu del que ha de serl'Encontre i com l'anem modelant.Es va seguir la mateixa fórmula: co-mençar per un tour social que ens

apropés a la realitat i a les propostesde transformació que viu el poble,i continuar amb un seguit de debatsper anar avançant en les voluntatsapuntades sis mesos abans.

Enfira't amb les lluites socials

A Ripollet vam decidir fer una Firade col·lectius perintercanviar idonar a conèi-xer les múlti-ples expe-riències delluita queexistei-xen ar-reu.

Volem avançar en la creació

de la xarxa amb procedimentsmés informals: demanar contactes,intercanviar coneixements, donar iagafar idees, donar-nos a conèixeri convidar a tots aquells col·lectiusque hi estiguin interessats.

La Fira, que es celebrarà el 22 dejuny a les Cotxeres de Sants serà unespai on cada grup està convidat aposar la seva propia paradeta. Amés es realitzaran una sèrie de ta-llers i/o taules rodones temàtiquesi pràctiques: comunicació popular,solidaritat, antirepressiu, feminis-me, cultura i festes populars, muni-cipalisme i habitatge-urbanisme. Espretén de forma molt concreta ex-posar les iniciatives i problemàti-ques que cadascun d'aquests campsté, considerant les possibilitatscol·lectives i de coordinació. Perúltim, una xerrada sobre experièn-cies de treball en xarxa per apren-dre dels altres, establir xarxa i coor-dinar entitats. Tot això amenitzatper un dinar popular i una festetade cloenda.

Comissió preparatòria de

l’Encontre

L'Encontre és un espai de trobada i debat im-

pulsat amb la voluntat de crear una xarxa de col·

lectius, entitats, casals, ateneus, centres socials

i associacions dels Països Catalans que lluitem

per transformar i incidir en el nostre entorn més

immediat des del treball local i de base.

La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anuncisper pàgina de 63’5x60 mm. En capcas els i les anunciants es respon-sabilitzen dels continguts. Abstenir-se entitats bancàries, multinacionalsi immobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)i si es volen ocupar dos, 36E

(6000 ptes)

juny 2003 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Teteria barCarrer Comptessa de Sobradiel, 4

08002 Barcelona tel. 93 268 45 33

FF ll oo rr ii ss tt ee rr ii aa

VV aa ll ll ee ss pp ii rr ,, 11 66

00 88 00 11 44 SS aa nn tt ss ,, BB CC NN

tt ee ll .. 99 33 44 99 00 22 99 88 33

El que l’ha cagat...

La demagògica campanya que

ha realitzat el situava a l’ex-

trema esquerra d’Iniciativa;

que si vivenda oficial, que si

justícia social... Els vots l’han

fet tocar de peus a terra...

Una riuada humana vinguda d'ar-reu dels Països Catalans va mani-festar-se el passat dissabte 10 demaig a València en defensa del pat-rimoni cultural i natural del país i dela unitat de la llengua: "Salvem elpaís, salvem el territori". La mani-festació que commemora la desfe-ta d'Almansa el 25 d'abril de 1707va ser recolzada per més de 200entitats cíviques i culturals del PaísValencià. Un cop finalitzat el recor-regut, representants del grup orga-nitzador ACPV (Acció Cultural delPaís Valencià), del Comité d'em-presa de Canal 9, de Per l'Horta iPer la Punta van van fer varis par-laments, coincidint tots ells en ladenúncia a la política del PartitPopular en matèria ambiental, cul-tural, lingüística, urbanitzadora i deserveis públics.

Diada al PaísValencià

Garzón, contraditper una absolucióL'Audiència de menors ha absolt

a un dels joves detinguts per ordrede Baltasar Garzón el passat febrer.Un total de 5 persones van serarrestades, i dues d'elles posterior-ment empresonades, sota la lleiantiterrorista acusades d'estar impli-cades en una dotzena d'accionscontra ETT's i entitats bancàries.La manca de proves està comen-çant a desmoronar el que aleshoresja va ser acusat de muntatge poli-cial contra els moviments socials.Les acusacions sobre els altres qua-tre encausats encara són vigents enespera de judici.

Estudiants dels PaïsosCatalans, reunits

Aina Torres i Rexach/MARINA ALTA

Uns 110 estudiants de 12 de les13 universitats dels Països Cata-lans juntament amb alguns estu-diants de secundària van assistirels dies 2, 3 i 4 de maig a laTrobada d’Estudiants dels PaïsosCatalans que els dos sindicatsd’estudiants de l’esquerra inde-pendentista, La Coordinadorad’Estudiants dels Països Catalansi l’Alternativa Estel, van orga-nitzar a la Vall de Laguar (Marina

Alta).L’objectiu de la Trobada era

crear un marc de debat i d’inter-canvi d’opinions entre l’estudi-antat sobre les diferents agressionsi mancances que pateix l’ensenya-ment públic i plantejar-se unensenyament alternatiu a l’esta-blert pel sistema neoliberal. En lesJornades van participar membresde Jóvens en Defensa de l’Ebre,de les CUP, de la PlataformaSalvem l’Horta i professors uni-versitaris.

Aspecte que presentava un dels debats. IVAN

La despesa militar espanyola, en el que va d'any,representa uns 7600 milions de pessetes al dia.Aquest malgastament en maquinària de guerrano és del tot popular, sobretot davant la crei-xent retallada de les partides pressupostàriesdestinades a educació, salut i serveis socials, peraixò cal camuflar-lo. Fins i tot l'OTAN haacusat el govern espanyol d'amagar despesa mi-litar en racons d'altres ministeris a part del deDefensa.

Com hem pogut veure amb el recent atacilegítim a l'Iraq, en qüestions de guerra estemsempre molt enganyats. Fa uns mesos es vaaprovar un tractat internacional que prohibia

les mines antipersona, tot i que els EUA no elvan signar el senyor Aznar si ho va fer, a canvide la fotografia de rigor, és clar. Vam veureimatges del president destruint simbòlicamentla "darrera" mina. El que no vam veure i pertant no sabem és que el responsable de la fa-bricació de les mines és Josep Piqué, en aquellmoment Ministre d'Assumptes Exteriors i prin-cipal home de confiança del conegut estafadorJavier de la Rosa. Piqué fou president de l'em-presa espanyola Ercros, propietària tant de l'em-presa que fabricava aquest tipus d'armamentletal vuit anys enrera com de l'empresa que avuisuposadament es dedica a destruir-les.

De curiosistats d'aquest tipus n'hi ha, tal comdiu la dita popular, per parar un carro. Aquestan'és una altra: la principal empresa espanyolad'armament, anomenada Indra, ha estat con-tractada pel Ministeri d'Interior per fer elrecompte de les eleccions del 25 de maig, tascaremunerada amb 8 milions d'euros. Indra tambéfarà uns calerons desenvolupant els sistemestecnològics del Fòrum 2004. Mentrestant, elspolítics s'omplen la boca amb la cultura de lapau i l'exemplar democràcia. Aquí hi ha algunacosa que no acaba de quadrar...

Alba Ayala Bartés

Parlem dels poderosos...

En aquest nou apartat, que ens ocuparà unes

quantes Burxes, volem furgar en la vida de la gent

que està al cap d'amunt de les estructures de

poder polític i econòmic, de la gent que fa i desfà a la

seva manera. Volem donar a conèixer dades que parlen

per si soles dient-nos que: així va el món!

Armes de manipulació massiva

A.A.B./BARCELONA

La ciutat d’Evian s’ha convetit enuna veritable fortalesa militar acausa de les impressionants mesu-res de seguretat desplegades peracollir la cimera anual del G-8 aprincipis d’aquest mes. El G-8 ésun organisme creat l’any 1975 entreels set països més rics del món mésRússia per tal de tenir un fòrum oncoordinar les seves polítiques iprendre decisions que despréstransmetran al Banc Mundial, FMIi a la OMC. De fet, funciona comun govern mundial encarregatd’expandir les polítiques neolibe-rals, amb l’especifitat que no haestat escollit perningú i per tant ésun òrgan anti-democràtic i il·le-gítim. És precisa-ment per aquestmotiu que és moltdifícil conèixer l’a-genda d’aquestesreunions, tanma-teix ha transcendit

que a Evian volen parlar sobre laprivatització de l’aigua, en concretla seva imposició a alguns païsosafricans, així com també sobreseguretat marítima. Per altra ban-da hi ha convocada una con-tracimera per tal de rebutjar l’exis-tència d’aquest organisme. Entreles múltiples convocatòries elsactivistes antiglobalització han patitun trist episodi. Mentre dues per-sones estaven penjades d’un pontper tal de desplegar unes pancartesun agent de la policia va tallar lacorda que els sostenia causant lacaiguda d’un dels nois, veí deBarcelona, des d’una alçada de 20metres.

El G-8 s’atrinxera al balneari d’ Evian

Cada cop els rics es bunqueritzen més. ELTRIANGLE

Carrer València, 166, 4t 2a, 08011 BarcelonaTel i Fax 93 533 42 38

www.acciosolidaria.org igman@acciosolidaria.org

‘la Caixa’ c.c 2100-0227-11-0200272343

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Què està passant al món?

Des d’ aquest espai emprendrem un llargviatge per diferents pobles i països. Noes tracta, però, d'una visita guiada permuseus ni d'una guia d'hostals barats,sinó d'una aproximació a la realitat que

viu la gent arreu del món. Volem fer d'altaveu a les formes de resistència que desenvolupen els pobles per plantar cara a les injustícies que genera el sistema capitalista.

Des del final de la conquesta delsregnes musulmans de la penín-sula ibèrica per part de lesmonarquies hispàniques hi hahagut la tendència a creuarl’estret de Gibraltar per assegu-rar una presència colonial en ter-res africanes. Així, sovint obli-dem que l’inici de l’aventuracolonial espanyola és anterior ala conquesta d’Amèrica ambl’ocupació i posterior genocidiperpetrat a les Illes Canàries(1480 i 1492), on la seva poblacióautòctona d’origen amazigh (be-reber) fou pràcticament extermi-nada, la seva llengua i costumsprohibides i els vincles amb elspobles africans trencats. Actual-ment, el reviscolament d’una partdel nacionalisme canari es basaen una recomposició de la iden-titat cultural africana de l’ar-xipèlag restablint els vincles cul-turals que els unien amb laTamazgha (espai cultural bere-ber).

No obstant això, ens centra-rem a analitzar el mantenimentde la presència colonial espany-ola al continent africà. Al margedels casos de Ceuta (Sebta) iMelilla, àmpliament coneguts,s’ignora sovint que el governespanyol manté tres altres placesde sobirania. Ens referim als dospenyals (Badés i Al Hocima) i ales illes Xafarines. Tots cinc ter-ritoris van servir en un principicom a destacaments militars ipresons espanyoles. Tanmateix,per la seva connexió física ambel continent, només Sebta iMelilla acabarien constuint ciu-tats formades bàsicament per

colons espanyols.

Badés: un port marítim

convertit en un lloc inhòspit

La ubicació d’aquests tres penyalsrespon a una lògica absolutamentcolonial. Adquirien una importàn-cia geo-estratègica fonamental: elcontrol del tràfic marítim a les pro-ximitats de l’estret de Gibraltar,l’augment de la seguretat del conti-nent europeu front les incursionsde pirates berberiscos i impedir eldesenvolupament econòmic de lazona nord marroquina. Un bonexemple d’aquest fet el trobem alpenyal de Badés on hi havia hagutun dels ports més importants dellitoral mediterrani marroquí, quedonava sortida als productes ela-borats des de Fes. L’ocupació mili-tar espanyola ha enfonsat el comerçmarítim de la zona que ha esdevin-gut avui en dia un territori inhòspitnomés frequentat per membres dela família reial marroquina.

Al Hocima:

control del comerç rifeny

Si avancem més cap a l’est enstrobem amb la badia d’Al Hocima,que podria haver estat una impor-tant sortida del comerç rifeny, sino fos per què en mig de la badias’alça un illot ocupat des de 1673per l’exèrcit espanyol amb unaimportant dotació de bateries decanons que apunten cap el conti-nent. Fou precisament aquestabadia el bressol de Abd el Krim AlKhatabbi, una de les figures prin-cipals de la lluita contra la colo-nització espanyola a principis delsegle XX, fundador de la Repú-blica del Rif (1921-1926). La

República del Rif va mantenir unasituació d’independència virtualdel protectorat espanyol fins queel mes de setembre de 1925 enuna operació militar franco-espan-yola s’esclafà la insurrecció rifenya.

Les Illes Xafarines:

seu de militars espanyols

Per últim just al llindar de la fron-tera argelina i davant de la turísti-ca població de Saidia es divisen lesilles Xafarines, conquerides pelsespanyols en una data tant recentcom 1848, on la Legió Espanyolaencara manté avui en dia unapresència militar. En definitiva(Badès, Al Hocima i Xafarines)són reductes d’un passat colonialsense la presència de població civili que serveixen únicament permantenir un contingent militarespanyol, sense que actualmenttingui una importància estratègicadefinida més enllà de la de per-petuar la humiliació contra el veídel sud.

Polvorí a Sebta i Melilla

La situació de Sebta i Melilla ésmolt complexa. Tenim aquí espaiper fer tan sols unes breus pinze-llades: presència d’una comunitatmusulmana minoritària i minoritza-da que veu negats part dels seusdrets civils, frontera física del’Europa de Schengen i comunitatflotant d’immigrants subsaharians,existència de gethos on viuenamunterats milers de musulmanssense unes condicions d’habitabi-litat dignes, militarització extremai presència d’un segment electoralque s’identifica amb el naciona-lisme espanyol més exacerbat.

Menyspreu marroquí

cap al territori rifeny

Però caldria preguntar-se per quèdes de la Monarquia marroquina nos’ha exercit la pressió suficient pera la reincorporació d’aquests terri-toris a la seva sobirania. Per això caltenir en compte la diferenciació ques’estableix al Marroc entre el paísdel Madjzen, sotmès a l’adminis-tració del Palau, i el país de l’Insá, opaís rebel que comprèn aquelleszones que històricament s’hanmostrat insubordinades i que coin-cideixen amb les zones de majorconcentració amazigh.

Tant abans com després delprocés de descolonització formaldel Marroc, encetat l’any 1956 ambla finalització del protectorat, elgovern i el monarca han despreciatal territori rifeny, obligant-lo a sub-sistir en una economia de super-vivència que ha fet florir el cultiudel cannabis. No en va, el segondesembarcament militar que esproduí a la bahia d’Al Hocima foul’any 1959, a càrrec de l’exèrcit mar-roquí per tal de sufocar la insur-recció rifenya que demanava unamajor autonomia del govern cen-tral. Mai s’han fet passes reals perpart del govern marroquí per exi-gir la retirada dels contingents mi-litars espanyols d’Al Hocima,Badés i Xafarines, mentre es man-tenia un irredentisme davant Sebtai Melilla, orientat únicament de caraa la galeria, per aconseguir un falssentiment d’unitat nacional queminimitzi els conflictes internsperò sense donar passes efectivescap a la seva descolonització.

Jordi Bonet

La descolonització incomplertadel Nord d’Àfrica

...i el que s’hacagat

Ha estat quatre

anys governant la ciutat

amb una política pròpia de

l’ala dura dels empresaris

del PP, i també els

vots l’han castigat.

Després de dos mesos ingressatsa presó els tres joves de Torà hansortit en llibertat sota fiança.L'Audiència Nacional ha acabatresolent de forma positiva el re-curs presentat fa més de 50 dies,tanmateix un dels advocats defen-sors vol presentar un nou recursper anul·lar les elevadíssimes fian-ces que se'ls ha demanat: 30.000euros a un dels nois i 18.000 alsaltres dos. Ara els joves estan enespera del judici, però també estàpendent la resolució de la quere-lla presentada per les torturespatides per Jordi V., en cas queprosperés tot el procés per ter-rorisme podria quedar anul·lat, jaque admetria que les declaracionsautoinculpatòries van ser extretessota coaccions i amenaces.

Alegria a Torà

Més de 10.000 persones es vanmanifestar el primer de juny aPerpinyà per protestar contra elprojecte de construcció d'unalínia d'alta tensió de 400.000 voltsentre els pobles de Baixàs (Ros-selló) i Bescanó (Gironès). Laperspectiva de veure la plana delRosselló partida en dos per aque-sta "autopista elèctrica", amb tor-res de seixanta metres d'alçada,ha generat un rebuig unànime ala Catalunya Nord. El projecteelèctric també preocupa els habi-tants de l'Alt Empordà que tam-poc volen que la seva comarca esconverteixi “en un abocador “.

Perpinyà contral'alta tensió

Els casos de Al Hocima, Badès i Xafarines

Un únic camí

de Daniel Camon i Pastor

Aproximació a la realitat dels PaïsosCatalans

La geografia, la història i les principalsreivindicacions de l'independentisme

català, de forma bàsica, clara i concisa.

Llegeix-lo i posiciona’t

Subscriu-te a

juny 2003

Hamsa c/Miquel Bleach 15, Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sants c/Olzinelles 30, Casal Independentista c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20Adreces

Fa poc que ets el cap de colla. Com

hi has arribat i què comporta ?

Sóc casteller de Sants des de la fundacióde la colla. A la primera reunió que es vamuntar jo ja hi era. I com que quan estica algun lloc m'agrada implicar-me, poc apoc vaig anar prenent responsabilitats.Primer encarregat de la canalla (entrenantels nens i les nenes) i després responsablede creixement de la colla (relació ambescoles i entitats, difusió...). He estat qua-tre anys sotscap de colla i a la darreraassemblea annual es va presentar la can-didatura que jo encapçalava ja que toca-va votar i escollir els càrrecs (això es facada dos anys). Menys un any, sempre hiha hagut una candidatura, fruit del con-sens. Pel que fa al càrrec de cap de colla,diria que és com l' equivalent a un entre-nador d'un equip de fútbol: la seva fun-ció és la de fer alineacions pels castells i

la pinya i portar els assajos i les actuacions,a part de cuidar que es respiri un bonambient.

En deu anys, els Castellers de Sants

s'han consolidat plenament com

una colla de nivell mig-alt.

Quina valoració en fas?

La colla ha tingut una evolució més quesatisfactòria. En 10 anys podem estarorgullosos de conservar el castell de 8.Alguna altra colla ha anat més ràpid, comels Capgrossos de Mataró, però no ésl'habitual. El 3 de 8 l'hem descarregat unavegada, i el 4 de 8, setze vegades. A ni-vell de suport popular, no podem estarmés contents. Sense arribar al nivell queviuen el fet casteller a feus tradicionalscom Valls o Vilafranca, a Sants hem con-seguit implicar força gent. Contem amb100-120 "fanàtics" que no es perden niuna, i a les actuacions grans conseguimmobilitzar-ne 250. Jo he vist a Vilafranca,però, assajos amb més de 800 persones.Imagineu-vos.

Per arribar a ser una gran colla, és

imprescidible tenir el barri darrera, no?

L'important és que el barri se senti lacolla com a seva. La figura del castellerno és tan definida com sembla. Hi hamolts nivells d'implicació: hi ha elsfanàtics que he dit abans, que són els quefan que la colla existeixi, però després hiha els simpatitzants, que són els que enspermeten fer castells grossos. A la colla,a més, coincideix gent que està a altresassociacions i entitats, i s'ho combinen.És important que es percebi la colla comuna cosa bona pel barri. Enrera han dequedar fets com els derivats de l'actuacióque vam fer per la boda de la Infanta.Allò va ser una llàstima. Vam pecar unamica d'ingenus, vam pagar la novatada.

Representava que l'Ajuntament exerciauna mena de pressió de principiant (lla-vors només hi havia una colla més a laciutat), ja que a canvi de la subvenció,havíem de fer deu actuacions, i la de laboda era una d'elles. Es va convocar unaassemblea i després d'una ajustada vo-tació, va sortir que si. I s'hi va anar. Aradubto que es repetís la situació.

Parla'ns de la cultura popular. Com

veus actualment el panorama al País?

Els castells els conec bé. Altres temes, nogaire. A partir de ser casteller me n'heanat assabentant, i veig que hi ha cosesque pugen, com els mateixos castell , oel diables, i d'altres que baixen. La sar-dana, per exemple, sembla estar aturada,tot i mantenir un alt nivell competitiu. Ami m'agraden les formes de cultura tradi-cional que permenten la participacióespontània de la gent (al correfoc o a lapinya), a més de les que comporten emo-cions. Això va per gustos.

Els castells és la pràctica tradicional,

junt amb les sardanes, més mimada

per les institucions. A què es deu?

Les raons són polítiques. Els castells sónuna tradició força única. I visualment témolt d'impacte. Només a Bombaypodem trobar construccions humanessimilars. Això fa que juntament amb lesseves altres característiques siguin unapràctica potenciada per les institucions.

Les teves noves responsabilitats et

deixaran temps per continuar amb El

Llençol (una bona revista cultural)?

Si, si. Hi haurà temps pel Llençol. El quepassa és que ha coincidit un dels quatreque ho porta ha marxat uns mesos fora, imira... Ja ho deia un dels seus editorials: elLlençol és una revista que surt quan pot.

ANDREU BOTELLA, CASTELLERS DE SANTS I NOU CAP DE COLLA.

L’ENTREVISTA

“El barri s’ha de sentir seva la colla”

L'Andreu assistia a una actuació castellera a

Tarragona quan casualment va trobar-se amb

altres veïns de Sants amb els que ja havia coinci-

dit en places veient castells. Aquesta trobada for-

tuïta va donar pas a una altra cita, una reunió per

tal de muntar una colla al barri. Això passava al

1993. Deu anys després, els Castellers de Sants està

entre les 12 primeres colles de les 60 que hi ha als

Països Catalans i l'Andreu n'és, des de fa ben poc,

el seu cap. Amb una carrera acabada i 31 anys a

l’esquena, aquest santsenc de tota la vida té clar

quina sang li corre per les venes: "tinc família a

Valls castellera de tota la vida".

Roger Sánchez Amat

Acti

vit

ats

Activitats al nou Ateneu Popular Mawla(c/ Salou) Obert de dj, div i dss de 19 a 1h.

Dijous 5 de juny 21hSopar-debat sobre la lluita per la recu-peració dels papers de Salamanca amb lapresència d’Enric BorràsDijous 12 de juny 20,30hVideo : Operación OgroDissabte 21 de juny 19hFesta “Esclat” i presentació del Rebrot Dijous 26 de juny 20hXerrada amb Alerta Solidària sobre els pre-

sos de ToràDissabte 28 de juny 20hFesta per l’alliberament gai i lesbià

Encontre, 1a fira de col·lectius, ateneus,centres socials, entitats i associacionsdels Països CatalansDiumenge 22 de juny a les Cotxeres11h Taules rodones temàtiques17h Xerrada: Treballant en xarxa, organitzant les lluites20h Acte cloenda i concert

Concurs de Kiriki a Can ViesDivendres 20 de juny 19hOrganitzat per Agon

Revetlla de Sant JoanDilluns 23 de junySopar a la plaça Osca organitzat pel CasalIndependentista de SantsFesta antirepressiva a l’Hamsa organitzadaper Rescat Amb DJ Molotov, Ofensiva Teknopunk 2003i projeccions R3 i altres

Nova secció: tira d’enganxines político-socials.

Aquest mes, solidaritat internacionalista

Els Castellers assagen els dimarts de 20h a 21,30h i

els divendres de 21,30h a 24hal carrer Comtes de Belloc 84.