l ’ origen i el final de la història
DESCRIPTION
L ’ origen i el final de la Història. Albert Gras i Mart í [email protected] http://www.agm.cat Departament de F í sica Aplicada, Universitat d ’ Alacant. La història de l ’ Univers en poques paraules http://members.bellatlantic.net/~vze3fs8i/hist/hist.html. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Inici i final de tot plegat 1
L’origen i el finalde la Història
Albert Gras i Martí[email protected]
http://www.agm.cat
Departament de Física Aplicada, Universitat d’Alacant
Inici i final de tot plegat 2
La història de l’Univers en poques paraules
http://members.bellatlantic.net/~vze3fs8i/hist/hist.html
Fluctuació quàntica, inflació, expansió... producció de deuteri i heli... radiació del cos negre... formació de galàxies... combustió de deuteri, fusió d’heli-carboni-oxigen- silici-ferro, implosió, explosió de la supernova, condensació, acumulació cap la formació de planetes, solidificació de la crosta, expulsió dels gasos volàtils, condensació d’aigua, dissociació d’aigua, producció d’ozó, absorció ultraviolada, organismes unicel·lulars fotosintètics, oxidació, mutació, selecció natural, diferenciació cel·lular, reproducció sexual...
... fossilització, extinció dels dinosaures i dels mamífers, glaciació, manifestació de l’homo sapiens, domesticació dels animals, producció de menjar en excés, civilització, religió, nacions en guerra, creació i destrucció d’imperis, exploració, colonització, revolució, constitució, eleccions, industrialització, proclamació de l’emancipació, producció en massa, urbanització, migració, guerres mundials, extensió del sufragi, depressió, guerra mundial, explosions de fissió, Nacions Unides, exploració espacial – Lluna..., computerització, Organització Mundial de Comerç, terrorisme, expansió d’Internet...
Inici i final de tot plegat 3
La Creació ... no eren teories científiques ... no intentaven explicar l’estructura del món
Aristòtil (340 aC)Terra
una esferaobservant la forma de l’ombra de la Terra durant un eclipsi lunar
diàmetre4000 stadia (aproximadament el doble del valor correcte)
Centre de l’UniversSol, Lluna, planetes i estels es movien al seu voltant en òrbites circulars
Ptolomeu (100 dC)proposa el primer model de l’Univers centrat en la Terra
Idees sobre l’Univers
Aristòtil
Inici i final de tot plegat 4
Idees sobre l’Univers
Copèrnic, rector polonès, 1473-1543
Sol: estacionariPlanetes: orbiten el Sol
Ignorat durant un segle!Fins que els astrònoms van donar suport a la idea:Johannes Kepler (alemany) i Galileo Galilei (italià)
Galileu (Pisa, 1564 - 1642 )Fa servir una eina nova, el telescopiDescobreix llunes que orbiten Júpiter
(la 1a observació d’alguna cosa que no orbita la Terra)
Estableix que la Terra no és el centre al voltant del qual tot es mou
Inici i final de tot plegat 5
Idees sobre l’UniversNewton i la Ciència
moderna
Isaac Newton (1687)Gravitació i el moviment dels planetes
Sol: reconegut com un estel més, de l’Univers
Ciència moderna: capaç dedir + del que hi posem: fer prediccions
proporcionar coherència i unitat
en fets inconnexos
Construïm models: descripcions matemàtiques simplificades
Hipòtesi: Lleis que governen la Terra valen en tot l’Univers
Inici i final de tot plegat 6
L’Univers en 1900
Consistia en 1 galàxia, la Via LàctiaEra infinitament vellEra estàtic i immutable
1r: Com és la Via Làctia?
Inici i final de tot plegat 7
La Via Làctia
És una galàxia enorme: 200 i 400 milers de milions d’estels disposats en forma de disc amb un bombament central d’uns 12,000 anys-llum de diàmetre que té major concentració d’estels en la direcció de Sagitari.
Del nucli central ixen 6 braços en espiral.
El Sol està situat en un dels braços petits, el braç Local o d’Orió, a 2/3 del centre del disc, uns 28,000 anys-llum.
El diàmetre del disc és d’uns 100,000 anys-llum, té un gruix mitjà de 10,000 anys-llum que augmenta a 30,000 anys-llum en el nucli.
www.encyclopedia.com/html/section/MilkyWay_SizeandShapeoftheMilkyWay.asp
Inici i final de tot plegat 8
A quina distància està l’estel més proper?
Si fem una escala en què 1 Unitat Astronòmica és 1 metre, 1 AU = 1 m
1 AU = 150,000,000 km
El diàmetre...del Sol és 10 mm (una boleta)de la Terra < 0.1 mm (un gra de sorra)
Distància a... Plutó: 40 mnúvol d’Oort (cometes): 50 kmPròxima Centauri: 268 km
L’Univers és un “espai” enorme!
Inici i final de tot plegat 9
L’Univers s’observa...
amb satèl·lits
naus espacials
telescopis
microscopis
acceleradors
computadores
el pensament humà...
Inici i final de tot plegat 10
L’Univers: Quan? Com? Per què?
Origen? Forma? Composició? Grandària? Fi?
+ fàcil explicar que...seqüenciació DNA
neurofisiologia
electrònica quàntica
matemàtica pura
...
Inici i final de tot plegat 11
Edwin Hubble (astrònom, EEUU)
1920-30... fa descobriments revolucionaris:
1. Hi ha altres galàxies fora la Via Làctia
2. Totes les altres galàxies s’allunyen de nosaltres
Corriment sistemàtic cap al roig de la llum de les galàxies
3. Les glàxies més allunyades s’allunyen més ràpidament
L’Univers s’expandeix!
Inici i final de tot plegat 12
“Llei de Hubble”
Com més lluny, més ràpidament s’allunen de nosaltres
Comparació: Via Làctia: 12,000 light-years Ø
Vel. rotació Terra s/ Sol: 30 km/s
Velocitat de recessió (km/s)
Distància (milions d’anys llum)
Inici i final de tot plegat 13
Invertim la fletxa del temps...
L’U s’està expandint...
invertim direcció història (passat)
les dades evidencien...
va emergir d’un estat + menut + dens...?
en algun moment: grandària “0”
Big Bang: començament aparent
Inici i final de tot plegat 14
Tot va començar amb una Singularitat
La gran mascletà!
Inici i final de tot plegat 15
1940-48, Alpher i Herman (deixebles de Gamow): prediuen (en aplicar lleis de la física a l’U) la radiació romanent del
Big Bang)
1965, Penzias+Wilson: la descobreixen
(Radioenginyers de Bell Labs)
descobreixen accidentalment el camp de radiació còsmica
camp de microones
ve en totes direccions del cel amb la mateixa intensitat
T 2.7 K
“radiació còsmica de fons, de microones”
El descobriment inicia l’estudi seriós del model del BigBang
Eco del Big Bang
Inici i final de tot plegat 16
COBE (1989)Cosmic Bakground Explorer (NASA)
Radiació còsmica:
= intensitat en totes direccions
espectre de radiació pura “tèrmica” (radiació del cos negre)
Mesura l’espectre del cos negre més perfecte mai vist
confirmació sorprenent:
l’U va estar en algun moment
a centenars de milers de graus
Inici i final de tot plegat 17
L’UniversIlles de llum: galàxies
Mar fred de microones (eco del big bang)
Big bangfa 15.000.000.000 anys
= 15·103·106 anys = 1.5·1010·anys
temps – espai – matèria s’hi van organitzar
Actualmentexpansió i refredament lent, rarificació contínua
Galàxia en espiral
Inici i final de tot plegat 18
La matèria de l’U
Inici i final de tot plegat 19
Què s’expandeix?
Ni la Terra ni la Via Làctea
Ni els agregats de milers de galàxies (conglomerats/clusters)
lligats: forces químiques i gravitatòries + fortes que “força expansió”
Només si anem + enllà...
dels enormes conglomerats de milers de galàxies
l’expansió venç l’atracció local gravitatòria
Inici i final de tot plegat 20
Expansió? La veïnaAndròmeda...
se’ns acostal’atracció gravitatòria de la Via Làctea > que l’efecte de l’expansió universal
Inici i final de tot plegat 21
Expansió de l’U
Analogia...
expansió de
l’espai
que hi ha entre conglomerats de galàxies
(Però les panses no es modifiquen)
No s’està “expandint” cap a una altra cosaEl “pastís” és tot el que hi ha!
Com més lluny, més ràpidament s’allunyen...
Inici i final de tot plegat 22
Expansió indefinida? Velocitat d’escapament, vesc
Una pedra llançada
torna
llançada a
vesc = 11 km/s
no torna
Inici i final de tot plegat 23
Expansió indefinida?
l’U en expansió a vel. crítica de “llançament” v*?
v > v*, expansió sempre creixent
v < v*, expansió s’atura i reverteix
... acabarà en contracció grandària 0
(l’estat en què aparentment tot va començar)
v = v*
... expansió continua per sempre
Inici i final de tot plegat 24
Visions de l’Univers
Inici i final de tot plegat 25
Big Crush? El gran
esclafament?
Un dels grans misteris de l’U
actualment s’expandeix a vel. v*!
No sabem si
v > v* o v < v*
no podem predir res a llarg termini
Inici i final de tot plegat 26
v ~ v* i vida
Qualsevol U que continga éssers humans ha de tenir v v*
als milers de milions d’anys d’expansió
Problema: la densitat de l’U primitiu ha de tenir un valor EXTREMADAMENT precís, fins la xifra decimal 60!, per tal de tenir l’equilibri que observem ara
vinicial >> v* la gravetat mai no origina estels ni els elements que formen éssers vius, PCs...
vinicial << v* expansió revertirà en contracció, abans que es formen i esclaten els estels
Inici i final de tot plegat 27
Mort d’un estel i inici de vida
Al final de la vida d’un estel(Sol: a meitat de vida)
Crisi energètica nuclear: període explosiu, canvi ràpid
He C Ni o Si, P... (elements són vitals en bioquímica)
Alguns estels esclaten en supernoves
els elements es dispersen per l’espai
acaben en planetes i en persones
Inici i final de tot plegat 28
Estels:font de tots els elements...
Base de complexitat, vida...
Tot àtom C cos: originat en un estel
Som pols d’estels!
(O brossa estel·lar )
Inici i final de tot plegat 29
L’U al primer s, minut, any...?
temperatura, densitat, composició química...?
t = 0
infern de radiació (massa calent: àtoms no sobreviuen)
Minuts
refredament i formació de nuclis (elements lleugers)
Milions d’anys
+ fred, formació d’àtoms, molècules simples
Milers de milions d’anys
condensació de matèria en estels i galàxies
Inici i final de tot plegat 30
Model actual de l’UA grans trets: Big bang!
Expansió i refredament
0.01 s T ~ cent mil milions ºC (1011)
>> que estel + calent
no mantenen units: molècules, àtoms, nuclis
matèria: partícules elementals i llum
partícules: e-, e+ (positró), ν (neutrino)
llum: m = 0, qe = 0
1 s T ~ 10 mil milions ºC (1010)
Inici i final de tot plegat 31
3’
T ~ mil milions ºC (109)
suficient per a crear nuclis complexosa partir de p i n (nucli de D – H-pesat)
principalment: llum, ν, ν (antineutrino)
petites quantitats de materials nuclears i d’electrons
(73% nuclis H, 27% nuclis He)
Continua l’expansió i refredament i la rarificació
Inici i final de tot plegat 32
> centenars de milers d’anys
T freda
electrons s’uneixen a nuclis per fer àtoms (H, He)
Gravitació
gas d’H i He comença a agrupar-se
finalment condensaran en galàxies i estels
Expansió i refredament
Ingredients amb què van iniciar vida els estels
exactament els preparats en els primers 3’ !!!
Inici i final de tot plegat 33
Línia del temps des del Big Bang
Som ací!
Inici i final de tot plegat 34
Com comprovem la teoria del Big Bang?
Necessitem informació de les primeres èpoquesL’eina més important en astronomia és que:
La velocitat de la llum és finita.
Conforme mirem més enllà en l’espai, estem mirant cap enrerre en el temps
Inici i final de tot plegat 35
Grans qüestions sobre l’Univers
1. Com de gran és l’Univers? Inimaginablement gran
2. Quina edat té l’Univers? Insondablement vell
3. De què està fet l’Universe? 90% hidrogen, 10% heli
4. Com va començar l’Universe? Amb el Big Bang
5. Com hem arribat on som avui? Expansió i contracció
6. Quina forma té l’Universe? Bona pregunta!
7. Quin destí té l’Univers? Expansió eterna
6. Com sabem tot açò? > 100 anys d’observacions i de càlculs!
Inici i final de tot plegat 36
Com de vell és l’U?
1. Primers àtoms estables2. Primers estels, quàsars3. Via Làctia4. Sistema solar5. Formació de vida en la
Terra6. Formes de vida
multicel·lulars7. Formes de vida vertebrada8. S’escampen les plantes
Gener 1, 12:11amGener 19MarçAgostSetembreNovembreDesembre 17Desembre 18
Si comprimim l’història de l’U en un any, de manera que el Big Bang és a mitja nit de l’1 de gener, i avui en dia és el 31 de desembre...
Inici i final de tot plegat 37
Com de vell és l’U?
Des. 24Des. 29Des. 31, 1:33 pm11:54 pm11:59:20 pm11:59:50 pm11:59:59 pm
9. Primers dinossaures10. Darrers dinossaures11. Primers homínids12. Primer homo
sapiens13. S’inventa
l’agricultura14. Piràmids egípcies15. Es troba AmèricaLes nostres vides són un parpelleig el gran esquema de les coses…
Inici i final de tot plegat 38
1a part: l’origen
2a part: el fi
De les dades a les especulacions...
Inici i final de tot plegat 39
The end...De la TerraDel SolDe l’Univers
Dels humans...
El final de l’Univers: els darrers 3’
Conjectures sobre el destí final de l’Univers
Inici i final de tot plegat 40
El final de la Terra
Inici i final de tot plegat 41
Col·lisió contra la Terra
Abans o després algun cometa xocarà contra la Terra
la Lluna n’és provaUns 10.000 objectes d’un 0.5 km de diàmetre, originats en les vores del sistema solar, es mouen en òrbites que tallen la Terra.
Molts d’aquestos objectes poden fer més mal que totes les bombes nuclears del món juntes.
Només és qüestió de temps i xocarà: seran males notícies per a les persones, s’interromprà abruptament l’espècieperò per a la Terra és un fet rutinari.
Inici i final de tot plegat 42
Impactes
Observem impactes de cometes o asteriods sobre la Terra cada pocs milions d’anys.
Van acabar amb els dinosauris fa < 65 milions d’anys. La propera vegada podríem ser nosaltres.
Tanmateix, la Terra ha sigut un lloc hospitalari a la vida al menys 3500 milions d’anys.
El secret del nostre èxit sobre el planeta Terra: hi ha molt d’espai a l’Univers
Inici i final de tot plegat 43
Col·lisions còsmiques rares!
Amb tot aquest espai, les col·lisions còsmiques són rares amb:
asteroids i cometestambé podrien creuar-se núvols gegantins de gas, o altres planetes, estels de neutrons, nanes marrons, forats negres...
Una altra possibilitatalguns astrònoms creuen que el Sol pot ser part d’un sistema d’estels binaris (o dobles), com tants altres estels de la galàxia.L’estel company, “Nemesis” o Estel de la mort, és massa feble i llunyà per veure’l. Encara no s’ha descobert. Però per la seua influència gravitacional pot enviar-nos cometes devastadors. Els geòlegs han trobat que hi ha destrucció ecològica periòdicament, cada 30 milions d’anys.
Inici i final de tot plegat 44
El final del Sol
Inici i final de tot plegat 45
Combustible d’un estel
La calor d’un estel és per reaccions nuclears
En alguns milers de milions d’anys el combustible nuclear d’un estel s’esgota, i la pressió perd contra la gravetat
El nostre Sol està a meitat de la seua vida, ja du 5 mil milions d’anys
Inici i final de tot plegat 46
Esclats d’estels
Des dels 1950 sabem que els estels poden esclatar
Estels: boles de gas mantingudes juntes per la gravetat
No col·lapsen:l’atracció es compensa per la pressió del gas comprimit a l’interior
Inici i final de tot plegat 47
“Sols grans”
El destí d’un estel més gran que el Sol:
per exemple 10 masses solars:
cremen l’H més ràpidament (perquè són més brillants i irradien més llum)
i el pes extra comprimeix més encara el gas interior i augmenta el ritme de reaccions nuclears
En cremar H es forma He, que fon per donar C, O, Ne...Fe
Inici i final de tot plegat 48
Ferro i explosióFe: marca la cadena de combustible nuclear
té un nucli molt estable i costa més energia cremar-lo que la que dóna
Quan el centre de Fe de l’estel ja no pot donar calorno pot suportar el propi pes i es contrau: s’esclafen els àtoms!
Ona de xoc per l’UCentre de l’estel (uns 200 km de diàmetre) compressió brusca:
les capes externes esclaten violentamentenvien una ona de xoc per l’U, i un doll de neutrinos
En pocs dies l’estel brilla com 1010 Solsi en unes setmanes s’apaga
En la V. Làctia: 2-3 supernoves / segleXinesos i àrabs: n’observaren (1054,
constel·lació Càncer)
Inici i final de tot plegat 49
Núvol de gasSupernova de 1987:
(Ara: aquell estel és un núvol de gas expandint-se)
/cm2 de la Terra (a 170 mil anys llum) el travessaren 100 mil milions de neutrinos
Es detectaren 19 desintegracions de protons
Les deixalles d’aquesta explosió permeten la formació de planetes i estels nous
Els materials del nostre cos són cendres d’estels morts molt abans que el Sol nasquès
Formació de planetes i d’estels
Inici i final de tot plegat 50
Final del Sol
El Sol no pot esclatar con una supernova: és massa petit
El Sol crema H i fa He que queda a l’interior del Sol i és inert, en termes de reaccions nuclears:
totes ocorren en la superfície
La V Làctia podria contenir milers de milions de cadàvers estelars!
Inici i final de tot plegat 51
Se’ns engoliràEl Sol esdevindrà un estel gegantí roig, unes 500 vegades major que és ara
Tindrà una lluminositat major per ser més gran, i en 4 mil milions d’anys el major flux de calor atacarà els planetes:
la Terra perdrà els oceans per evaporació i l’atmosferaEn augmentar la grandària del Sol, s’engolirà Mercuri, Venus i finalment la Terra
L’estat final d’estels com el Sol: un petit planeta: “nana blanca”
I a poc a poc es refredarà i es perdrà en la foscor de l’espai.
Són tan petits que malgrat que les temperatures són superiors a la del Sol, no són visibles des de la Terra sense telescopi
Inici i final de tot plegat 52
La nit i la Via Làctia
En deu mil milions d’anys la majoria dels 100 mil milions d’estels de la Via Làctia s’hauran apagat...
...quan el final d’un estel és un forat negre, o estel de neutrons ja no dóna lloc a més estels
...però encara brillarà perquè haurien nascut nous estels
Inici i final de tot plegat 53
La fi dels humans?
Inici i final de tot plegat 54
5 milions d’anys...
Els humans portem uns 5 milions d’anys (depèn de la definicio d’humà) i la civilització alguns milers
La Terra podria ser habitabledurant 2-3 mil milions d’anys.
(si resolem el problema energètic i poblacional, i limitem l’efecte ecològic d’un impacte d’asteroid)
Hi ha temps de sobra per abandonar la Terra abans que el Sol col·lapse
La lluita per la supervivencia del s.XXI no serà en va!
Inici i final de tot plegat 55
L’existència humana té sentit?
Però per a algunes persones, la idea que abans o després(no importa en quants milers de milions d’anys) l’Univers serà inhabitable
els fa pensar qe l’existència humana no té sentit
L’Univers en el futur llunyà acabarà sent un ambient hostil:sopa diluída d’electrons i positrons
Qüestió important: no és si la nostra espècie serà immortal com a tal
sinó si els nostres descendents podran sobreviure I els nostres descendents és improbable que siguen éssers humans!
L’espècie Homo Sapiens ha emergit sobre la Terra com a producte de l’evolució biològica
Inici i final de tot plegat 56
Societat tecnològica
Podem actualment interferir en el procés de selecció naturalsabem fer mutacions per engenyeria genètica
És el resultat d’unes poques dècades de societat tecnològica
Amb milions d’anys, és inimaginable què es pot aconseguir: dissenyar éssers humans per manipulació genèticaamb atributs determinats...
Si els futurs colons de l’espai aconsegueixen viatjar a la velocitat c
podran viatjar en pocs anysi poblar planetes de la Via Làctia a anys llum de distància
Inici i final de tot plegat 57
Anatomia/sicologia a la carta
Tampoc calen colons d’aparença humana...ni de mentalitat humana
Cada expedició podria preparar-se genèticament amb entitats fabricades a propòsitamb l’anatomia i sicologia adequades per a la tasca
Els colons no necessiten ser ni organismes vius... segons la definició usual...
Podrien mesclar-se parts orgàniques i parts electròniques
per a determinades funcions sicològiques o cerebrals
Inici i final de tot plegat 58
La fi de l’Univers
Inici i final de tot plegat 59
La fi de l’Univers i la gravetat
La fi de l’Univers no serà quan s’apaguen els llums còsmics
perquè hi ha fonts d’energia més poderoses que les reaccions nuclears:
la gravetat (que és la més feble de les forces a nivell atòmic)
esdevé la força dominant a escala astronòmica
Inici i final de tot plegat 60
Hem de pesar l’Univers!
El resultat d’aquesta atracció universal depèn delicadament de:
la quantitat total de matèria que hi haja per a fer l’atracció
Velocitat d’escapament de laTerra: 11 km/sSistema Solar : 618 km/sVia Lactia : 100 km/sEstel de neutrons : 10 000 km/sForat negre: c = 300 000 km/sDe l’Univers: ??
Inici i final de tot plegat 61
Expansió indefinida?
v > v*, expansió indefinida
v < v*, expansió s’atura i reverteix
acabarà en contracció grandària 0
(l’estat en què aparentment tot va començar)
v = v*
expansió continua per sempre
Velocitat d’escapament, v*
Inici i final de tot plegat 62
Big crush?El gran
esclafament?Un dels grans misteris de l’Univers
actualment s’expandeix a vel. v*!
No sabem si
v > v* o v < v*
no podem predir res a llarg termini
L’Univers s’expandeix per sempre? o bé s’aturarà l’expansio i l’atracció el contraurà?
Depèn de 2 factors:
ritme d’expansió
atraccio gravitatoria total de l’Univers: el seu “pes”
Inici i final de tot plegat 63
Més matèria en l’Univers
Pero hi ha materia fosca, planetes, pols...
I, a banda, hi ha una altra possibilitat: el Big Bang va ser l’origen de tota la materia que veiem
pero també de la que no veiemcom ara neutrinos (apareixen també en una supernova)
Cada segon ens travessen 100 mil milions de !
Sospita: Via Làctia i totes les altres galaxies molta matèria fosca les manté unides
Inici i final de tot plegat 64
Molta matèria fosca: 1 %, 10 % més???
Si el pes de l’Univers fóra un 1% major de la densitat critica (densitat mínima de matèria per tal de detenir-ne l’expansió)
l’Univers començaria a contraure’s en un bilió d’anysSi fora un 10% més, en 100 mil milions d’anys
També pot ocórrer que la densitat de l’Univers siga molt aproximadament igual a la crítica
Aleshores si l’Univers es contrau, no passarà fins d’ací MOLT de temps
i els humans MAI no sabrem el desti de l’Univers que habitem
No sabem en què consisteix la major part de l’Univers!
Inici i final de tot plegat 65
Mort i renaixementFins ara la fi de l’U tenim 2 opcions:
cruixit (crunch)ultracongelat
tot i que en un futur llunyà, pot ser fins i tot que infinit
Hi ha altres possibilitats:mort repentina i renaixement!
En mirar l’U no el veiem en l’estat actual, sinó com era quan es va emetre la llum!
Inici i final de tot plegat 66
Ignorem algun fet?
Tota influència física que ens vinga a v = cve sense avisar
si s’acosta una catàstrofe, no ho sabrem fins que estiga al damunt
Tot i que l’Univers sembla tranquil en aquest moment
no podem estar segurs que haja ocorregut ja alguna cosa horrible!
És totalment possible que un estel veí ja haja esclatat com a supernova
i banye la Terra de radiacions letalsperò ho ignorarem alguns anys fins que ens arribe!
Inici i final de tot plegat 67
Universos fills?
El nostre U pot haver-se generat com el descendent d’un altre Univers
S’ha estudiat també si seria possible crear un nou Univers en el laboratori
La creació d’una bombolla de fals buit rodejada de veritable buit no amenaça l’existència de l’Univers
Tot i que l’experiment puga desencadenar un BigBang, l’explossió estaria totalment confinada dins d’un petit forat negre, que ràpidament s’evaporaria
El nou Univers crearia el seu propi espai, i no es menjaria espai del nostre.
Inici i final de tot plegat 68
Existència global
Cada Univers individual tindrà un naixement, evolució i mort
però globalment el conjunt existiria sempre
Aleshores, la creació dels nostres U ¿és un procés natural (com un bebé ordinari)o una manipulació deliberada (bebé proveta), fet per alguna civilització d’un U mare?
Inici i final de tot plegat 69
Hindús, budistes...
Els agrada la idea
la seua mitologia parla de cicles:
naixement i mortcreació i destrucció
Inici i final de tot plegat 70
Una mica d’humilitat
Ni ocupem un lloc privilegiat de l’UniversNi ocupem un univers privilegiat en el Multivers!
Nosaltres
Inici i final de tot plegat 71
2 escenaris
Acabar en Big Crunch (Gran Cruixit)
Alarmant!per lluny que siga el final
Durada infinitaEn estat de buidor ombrívola, després d’una durada finita d’activitat gloriosa
Depriment!
Inici i final de tot plegat 72
Finalment, per a què?
Steven Weinberg conclou els primers 3’:
“Com més comprensible sembla l’Univers, més sense sentit sembla també”
Si l’Univers té un propòsit, i si l’abasta, aleshores l’Univers ha d’acabar
la seua existència continuada no tindria sentit
I a la inversa: si l’Univers dura per sempre
és difícil imaginar que tinga un propòsit final
Inici i final de tot plegat 73
Mort còsmica
La mort còsmica pot ser el preuque s’ha de pagar per a l’èxit còsmic!
Pot ser que el més que cap esperar és que els nostres descendents
arriben a saber el propòsit de l’U
abans del final dels darrers 3’!!!
Inici i final de tot plegat 74
Què no sabem encara?
Què és la matèria fosca?(que constituerix la major part de l’Univers?)
Què va provocar el Big Bang?
Què ha ocorregut a tota l’antimatèria?
Hi ha una Teoria de tot plegat?
És finit o infinit l’Univers?
Inici i final de tot plegat 75
The end...(de l’esmorçaret )
Per a mantenir el contacte: [email protected]