justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut pública

Justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut públicaBarcelona, 28 d’abril de 2011

Miquel Ortega Cerdà

1. Introducció i marc teòric

2. Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya

com a exemple

3. Justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de Barcelona

4. Conclusions

Índex

Introducció i marc teòric


2. Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a

exemple


4. Conclusions

•Filosofia ambiental: drets dels animals,...

•Dret ambiental: accés a la justícia, compensacions,...

•Sociologia ambiental i l’ecologia política

Introducció

•80s. Aparició del concepte als EEUU

•90s. Arrelament i incorporació a l’administració dels EEUU

•Finals dels 90s i primera dècada del segle XXI. Extensió internacional

Introducció

Marc teòric

Schlosberg(2007)

DistributivaReconeixement

Participació Capacitats

Justícia ambiental a l’escala autonòmica: Catalunya com a exemple



exemple

3. Indicadors de justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de

Barcelona

4. Conclusions

Àmbits característics dels estudis de justícia ambiental

Un grup d’experts on s’inclouen membres de l’Administració Pública, Universitats, ONGs i consultors ambientals suggereixen un conjunt de variables ambientals i socio-territorials a analitzar.

Criteris:•Impactes o riscs locals, així como globals. •Ha d’estar disponible algun tipus d’informació.•Les temàtiques han de ser rellevants a Catalunya.•En la mesura del possible s’han de poder comparar els resultats amb altrs països.

Metodologia. Justícia ambiental a Catalunya


41 comarques946 municipis: RFBD per als>5000 habitants i capitals de comarca (21% municipis)5284 seccions censals: població, edat i nacionalitat

VARIABLES

Instal·lacions industrials contaminantsInfrastructures de gestió de residusInfrastructures de producció elèctrica

Ús de recursos naturals

Emissions CO2

Accés al transport públic

INEQUITATS ASSOCIADES A IMPACTES LOCALS

PERSPECTIVES NACIONALITAT

GÈNERE EDAT RENDAGRANDÀRIA POBLACIÓ

UBICACIÓ

INEQUITATS ASSOCIADES A IMPACTES GLOBALS

INEQUITATS RELACIONADES AMB ELS BÉNS AMBIENTALS

TIPUS D’ANÀLISI

CONFLICTES I DEMANDESDISTRIBUCIÓ TERRITORIAL I SOCIOECONÒMICA DE LAS VARIABLES


DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

•Mapes de distribució•Definició d’indicadors: densitat territorial (número d’indústries contaminants per km2), intensitat per càpita (producció energètica per càpita a les diverses comarques), etc.

TIPUS D’ANÀLISI



Instal·lacions EPER 2006

Número d’instal·lacions EPER per unitat de

superfície

Distribució territorialConcentració alta de varies de las variables estudiades

a algunes comarques del Sud de la província de Tarragona.Potència instal·lada per càpita corregida

segons ús(kW per càpita)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de producció elèctrica en règim especial de l’ICAEN, i dades de Red

Eléctrica. Any 2007.

Font: Elaboració pròpia a partir de los dades de tractament de residus en plantes de compostatge, digestió

anaeròbica, abocador i incineradores de l’any 2006. Agència Catalana de Residus

Kg de residus municipals gestionats per càpita i dia

Justícia ambiental a Catalunya

Sector químic,EPER 2006 Mapa risc químic, Directiva SEVESO


DISTRIBUCIÓ SOCIOECONÓMICA

•Caracterització de la població a les àrees d’influència de les variables estudiades.

•Percentatge dels municipis amb alguna instal·lació en funció de les característiques socioecòmiques estudiades.

DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

TIPUS D’ANÀLISI



•Càlcul de quintils de població per a cadascuna de les variables socio-econòmiques estudiades.

•Estudi de les característiques de la població als buffers de 500, 1000, 2000 i 4000 metres, i distribució als diversos quintils.

•Anàlisi de la distribució i coherència entre els resultats dels diversos búffers.

•Càlcul de l’índex de concentració.

Caracterització de la població a les àrees d’influència de les variables estudiades

N= número de fracciones iguales entre las que se divide la población total (quintiles).Pi= proporción de la población –respecto a la población total afectada- correspondiente al quintil i.P-= porcentaje correspondiente a una distribución homogénea correspondiente a cualquiera de las equiparticiones correspondientes (en nuestro caso un 20%).


•Distribució dels municipis en quintils en funció de la característica socioeconòmica estudiada.

•Comptabilitat de la proporció de municipis amb alguna instal·lació i càlcul de proporcions per a cada quintil.

Percentatge dels municipis amb alguna de les instal·lacions en funció de la característica socioeconòmica estudiada


Renda

Distribució percentil de la població a l’àrea d’influència de la indústria química, per a les diferents distàncies d’anàlisi, en funció de la RFBD

Font: elaboració pròpia


Renda

Proporció de municipis amb alguna instal·lació en funció de la RFBD

Font: elaboració propia


Característiques i limitacions de l’aproximació socio econòmica

• Limitacions de coherència temporal, escala territorial, mancances d’informació, etc.

• La metodologia utilitzada permet cobrir un camp ampli de variables, però només permet identificar indicis de possibles injustícies ambientals, requereix completar-se amb anàlisis estadístiques complementàries.


• Existeixen demandes ciutadanes vinculades a la distribució de les variables ambientals que usin una argumentació relacionada amb la JA?• Anàlisi qualitatiu de 79 conflictes socio-ambientals recollides en els anuaris territorials 2003-2007.• Fonts: webs, manifestos, declaracions públiques recollides als mitjans de comunicació, material divulgatiu de les entitats, estudis en profunditat (focus groups), etc.

TIPUS D’ANÀLISI



Demandes ciutadanes

Font: IPCENA

Font: IPCENA

Vertedero de Vinaixa (2004), Vertedero de Tivissa (2004), Planta de residuos de la Conca de Barberà (2004), Vertedero de Collcardús Vacarisses) (2004), vertedero de residuos de la construcción de Andorra en l’Alt Urgell, incineradora de Grefacsa (Térmens) (2005), ECOPARC 2 (Montcada i Reixac) (2005), Vertedero de Pujalt (2005), incineradora de Escarp (2006), almacén nuclear temporal en Vandellòs (2006), instalación de compost en Maldà (2006), etc.

Font: Annuari Territorial de Catalunya 2003-2006

Font: Adhesiu de Plataforma per a la defensa

de Terra Alta


Justícia ambiental a l’àmbit local: el cas de Barcelona



exemple


4. Conclusions

10 Districtes: Entre 265.511 i 82.745 habitants per districte73 Barris: 20.000 habitants de mitjana, entre 5.000 i 50.000 habitants248 ZRP: 6.476 habitants de mitjana entre 543 i 20.889 habitants

Justícia ambiental a Barcelona

Temes que cal afrontar més enllà de la distribució territorial o socio-econòmica, relacionades amb la dimensió de

“capacitat”

• CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA• SOROLL• ZONES VERDES


Contaminació atmosfèrica: NO2 i PM10

• NO2: valors mitjans anuals límits superats a 4 de les 6 estacions de mesura fixes a l’any 2009.

• PM10: valors mitjans anuals límits superats en 2 de les 10 estacions, i el número màxim de superacions permeses del valor límit diari a totes les estacions de mesura. Any 2009.

Font: (Arimon,J. et al., 2010)



Exemples d’estudis de justícia ambiental vinculats a la contaminació atmosfèrica

Soroll: 52% de la població per sobre de 65 dBA.

Distribució dels nivells de soroll a Barcelona en funció de la proporció de la població

%

Font: elaboració pròpia a partir de dades obtingudes d’ (Ajuntament de Barcelona, 2007)

Font: (Ajuntament de Barcelona, 2007)


Zonas verdes

Densitat de verd urbà per habitant als districtes de Barcelona

Font: elaboració pròpia a partir de l’Annuari estadístic de Barcelona 2007


La mobilitat com un eix bàsic de treball • Importància als tres factors anteriors.

• Índex de GINI de propietat de vehícles indica una distribució bastant homogènia, amb un índex una mica superior -0,26- a les motos enfront als turismes -0,12- i motocicletes –0,09-.

• Distribució irregular de l’ús social: dones, nens, ancians i territorial (vies primàries).

• No s’ha pogut identificar cap relació entre accidentabilitat i RFBD mitjana del districte on tenen lloc els accidents.

Evolució de l’ “Aranya de trànsit”

Font: Informe “Dades bàsiques de

mobilitat 2009”. Ajuntament de

Barcelona.


Percepció barri-ciutat

• S’han identificat inequitats percebudes al: soroll percebut, contaminació atmosfèrica i neteja viària.

• Districtes més conflictius: Ciutat Vella (tres factors), Sant Martí (contaminació atmosfèrica), Sants-Montjuïc (neteja viària)

Font: Enquesta de serveis urbans i medi ambient . Tabulacions tardor 2006. Direcció General de Comunicació Corporativa i Qualitat. Ajuntament de Barcelona.


Conclusions



exemple


4. Conclusions

• El concepte de justícia ambiental és cada vegada més important a nivell mundial al discurs ecologista.

• Permet un enfocament diferent del tradicional a l’anàlisi dels problemes ambientals amb un fort enfocament socio-econòmic i territorial.

• Conté molts punts de contacte amb els estudis de desigualtat en la salut.

• Metodològics

• “Les causes de les causes” dels factors ambientals

• Alguns temes: contaminació

• Perfet portar a terme treballs conjunts amb l’àmbit de la salut en analitzar les distribucions, les causes i les polítiques vinculades a determinats factors ambientals vinculats amb la salut. Ex: Proposta alzheimer.

Justícia ambiental

Bibliografia

•BULLARD, R. The quest for environmental justice. Human Rights and the politics of pollution. Bullard, R. Bullard,R. San Francisco. Sierra Club Books. 2005.

•LIU, F. Environmental Justice Analysis. Theories, methods and practice. 1-367. London. Lewis Publishers. 2001.

•SCHLOSBERG, D. Defining environmental justice. Theories, movements and nature. 1-238. Oxford. Oxford University Press. 2007.

•ANAND, J. International Environmental Justice. A North-South Dimension. 1-149. Hampshire. Ashagate. Ethics and global politics. Lansford, T. and Hayden, P., 2004.

Gràcies per la vostra atenció

Justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut pública

Miquel Ortega Cerdà

[email protected]

www.fundacioent.cat

justícia ambiental: origen, evolució i relacions amb la desigualtat a la salut pública

Documents