HRAVENGUTS Jornau de la cla deus Calandrins d'Aprene 1 2014/2015 N4

p.1 Jornau Hravenguts 4 de la cla de la Mal Cofada deus Calandrins d'Aprene1

La cla e sas cabrasAl darrir estagi a Besirs fogurem convidats en de Patrick Divaret per contunhar nstre projcte cabra.Aprp aver partejat una bona grasilhada, Patrick nos presentt los diferents talhirs : fusta, trra, cera, frre, siporex,gis, brancas e los diferents metdes : brasadura, escultura, modelatge, assemblatge,...Los talhirs ran tan plan aprestats per Patrick, qu'aviam pas que de se metre al trabalh : cadun avi son pichonnom sus sa taula amb lo material e las aisinas prestes. En mai Patrick avi preparat de cabras dins cada material pernos mostrar una dralha possibla de far e avi convidat Mac Gyver, Jean-Nol, un amic seu per nos ajudar.Aquela organisacion nos mostrt l'importncia de la preparacion d'una sesilha pels mainatges. A la vista del trabalhprealable del Patrick nos sentigurem plan implicats dins lo projcte e nos balht l'enveja de plan far.Nos sm sentits a la plaa dels mainatges : descobrta, excitacion, frustracion, plaser,... e los problmas que podmencontrar quora passam de la conceptualisacion a la realisacion.Demorrem clinhats sus nstre bra fins a la nuit tombada. E esperam amb impacincia la seguida del projcte.

Aurlia BERTHELON e Marjorana JOLY

Solidaritat amb los migrantsAqueste dissabte 20 de decembre a la CIMADE de Besirs (associacion de solidaritat activa amb los migrants, losrefugiats e los demandaires dasili) se debanar un debat seguit d'un Balti amb las estelas creissentas del baltimontpelhierenc. Aquel eveniment es co-organisat pel Medc de Montpelhir (Associacion estudianta clapasencaque s'es balhat per tca, entre autras, de trabalhar en occitan sus de subjctes e de problematicas ligadas a la lenga) e la CIMADE de Besirs. L'objectiu d'aquel rescontre es de dubrir un debat un chic tab: los ligams actuals e istorics,reals e fantasmats entre l'extrma drecha e los movements politics endralhats dins de questionaments a l'entorn delas lengas e las culturas d'c.La montada de l'extrma drecha politica e de sas idas amb lajuda de sos aliats declarats (elegits besierencs) eamagats (medias vendeires de sentiments d'insecuritats e poders politics corromputs en cerca d'un segond bufpolitic dins las tsis racistas estigmatisantas tornamai de mda dempui la campanha presidenciala de 2002) buta loMed c a prepausar de debatre amb totes los que son interessats o pertocats per la problematica de la solidaritat amblos migrants.Dins aquel temps de recuperacion politica de la cultura d'c per de movena d'extrma drecha, coss marcar lacultura d'c dins un enrasigament solidari amb los pbles migrants del monde ?Lo Med c e la CIMADE convidan totes los que son interessats a venir charrar a l'entorn d'una taula redonda peracabar en danant sus la musica estrambordanta de Fai deli, Lei tanturlas e d'autras talentoses convidats especials.

Olivir GROLLEAU

p.2 Jornau Hravenguts 4 de la cla de la Mal Cofada deus Calandrins d'Aprene1

La nstra batejadaPer un polit diluns de decembre, la nstra cla fogut batejada, coma lo vl latradicion, al Cirdc de Besirs.Fogut a lunanimitat que causigurem en octobre passat de demandar a la MalCofada dsser nstras mairinas.Tre que la causida fogut facha, las canons de la Mal Cofada devenguron dimnes.Elas, sens aver balhat lor responsa, ran ja nstras mairinas.Urosament, an dich de c ! e de quina maniraVos anam contar la nstra serada. Un pauc estressats, avm reauput las nstrasmairinas e avm perseguit per un momenton de discutida e dintercambi.Aprengurem la rason de lor nom. Nos diguron tanben lors pichons secrets peraprene pel primir cp una canon e per sescaufar la votz. Lor balhrem lors presentsgolards e a lor torn nos convidron a lor concrt del dijus 18 de decembre a Ginhac.ra ja l'ora dels filmts e dels discorses. Lo moment nos pareisst un pauc long, tantrem preissats de far la nstra demanda ! Es dins los escalirs que nos traprem, totessarrats, la bola al ventre, per se presentar dins la primira canon. Lo public ra a rire,e es amb la votz plan desligada que cantrem La Demanda Oficiala. Lors bracescargats de flors, las cinc femnas montron a lor torn e nos faguron la suspresa decantar lor responsa. Una canon plan ritmada que nos daisst totes esmauguts.La seguida de la serada fogut fra doa, plan accelerada per lo vin, la bona noiriturae los cants que cantrem totes amassa.Volm mercejar lo Cirdc de nos aver aculhit e per lors presents ; lo CFPO ; la cladAprene pel filmt e lorganisacion ; los paissls que nos encoratjan dins ladescobrta del mestir de regent ; Julie, nstra perruquira, que nos a plan malcofats e plan segur la Mal Cofada .Ara que n'avm lo drech, nos anam pas far pregar per signar :

Matilda BACCOU e Celina MEUNIER de la Cla de la Mal Cofada

Batejats que caminarnsus l'aire de 'Papeta calhau'

I avi de CalandrinsQue venin a ApreneBatejats que caminarn

I avi la IsabelaQu'avi vist la lovetaBatejats que caminarn

I avi la OnorinaUn tresaur dins lo ventreBatejats que caminarn

I avi la MatildaUn pauc coma a l'ostalBatejats que caminarn

I avi la FaustinaSus sa gabarra de rmBatejats que caminarn

I avi la AureliaSentissi la frigolaBatejats que caminarn

I avi la MarjoranaAssasonava la colaBatejats que caminarn

I avi los OliviersLo pelat e lo barbutBatejats que caminarn

I avi la CelinaAmb son baston del DracBatejats que caminarn

I avi la MirenLa mei hravengudaBatejats que caminarn

Vaqui la cla totaDins un polit rambalhBatejats que caminarn

Se metron a danarAl mitan del Cird'cBatejats que caminarnLa demanda oficialasus l'aire de 'La devisa republicana'

Al temps d'en primir quand la cla d'Aprenecercava un pairin per li balhar son nomSosqurem pas longtemps abans de compreneque de segur serin de musicians

Entre mar e montanha per tota occitaniaCinc femnas espelidas cantavan en armoniaLors cants devenguts imnes, repics de nstra vidafoguron la causida a l'unanimitat

Ara es vengut lo temps, se tenm totis dtzD'una meteissa votz vos venm demandarMiriam, Elena, Maria, Laeticia, e CarinaSe voltz plan, sser nstras mairinas

p.3 Jornau Hravenguts 4 de la cla de la Mal Cofada deus Calandrins d'Aprene1

A l'an 1337 a Castelnu d'Arri, s'apelavaEstofatara se sona Caolet!

Una legenda conta que l'origina del caolet remonta ala Gurra de Cent ans : quand les Angleses faguron lesti de la vila. Les pasans de Castlnu d'Arri avin pasque qualques mongetas e un pauc de salsissa per manjare aguron l'ida de getar aquela noiridura dins un platde trra cita. Aprp un bl repais plan asagat lesestajants se roncron suls angleses per les caar.L'armada anglesa presa de panica levt le sti e segondla legenda s'arrestt que sus las ribas de la Mancha.

Devi portar aqu precisions;quand parlam de mongetaal sgle XIV devm parlar de fava, las mongetasfaguron lor aparicion al sgle XVI dins la region ambCatarina de Medicis alavetz comtessa del Lauragus, leSud deven quitament un endreit ont se cultivava lasmonjas.

Le caolet al sgle XVII sapela encara estofat, pren alsgle XVIII le nom de caolet, nom del plat ont confit :la caola (fargada en trra dins le vilatjt dIssel situat a8 Kms de Castelnu dArri).

La querla sus le pas dont ven le caolet apareis a la findel sgle XIX quand dins un article de la revista larevue mridionale se publica un article que ditz que levertadir caolet ven de Castelnu dArri.

Cada endreit a sas gourmandisos

E banto sous bounits tallious :

Lagrasso a sas perdits grisos

Le Bila chuco sous melons,

Albi dauro sa gimbeleto

Pertout couneisson l'estoufe

Limous fa moussa sa blinqueto

Castannou soul a le cassoulet

Anatole France apieja aquesta version quandescriu: II ne faut pas confondre le cassoulet deCastelnaudary avec celui de Carcassonne qui est unsimple gigot de mouton aux haricots. La question senacionaliza quand a lentorn de 1900 le criticgastronomic Edmond Richardin lana le debat dins lagaseta parisenca. Cadun pren partit per un pas(Castelnu dArri, Carcassona e Tolosa) en obliant lasversions localas coma la de Vilafranca del Lauragus, lade Narbona, la de Montalban, la de Pau o la de Pmias. Le debat prta sus lorigina del caolet, sus lacomposicion e las valors del gost dels caolets preparatsdins cada vila.

Per apasimar aquela querla, Prospr Montanhir(Prosper Montagn Carcassona, 1865- Svres, 1948),un fams cosinir a Tolosa, emplega una metafra : Lecaolet, es le Dieu de la cosina occitana; Dieu le Paire, esle caolet de Castlnu d'Arri, Dieu lo filh es le deCarcassona e le Sant Esperit le de Tolosa.

Olivir RIEFFEL

Nadau, hsta de la familha, c,mes de quau familha e parlam ?

Sovent, qu'entenem que Nadau ei la hsta de la familha,c. Perqu pas ? Mes alavetz, que'ns cau prner encompte tota la diversitat de las familhas. Pro sovent, queparlam deu pair e de la mair deus mainats, e a cps quens'enganam: un mainat que pt aver pas mei qu'un pair,o qu'ua mair, e tanben dus pairs o duas mairs, o enqramei de dus parents, a l'entorn d'ua coparentalitat perexemple. Sovent, qu'enteni qu'un mainat ne pt pas averduas mairs o dus pairs. Mes que pensi qu'estar parent n'eipas d'aver balhat ua grana t har vita, mes meilu dejogar lo rtle de parent cap a un mainat e de l'ajudar tcrisher. L'an passat, a l'entorn deu passatge de la lei Taubira tausmaridatges, t l'adopcion, mes tanben t la procreacionmedicaument assistida (PMA), dubrts aus cobles gay elesbianas, qu'i a avut un gran desbat de societat a l'entornde la familha (dab trp sovent un descadenament deviolncia omofba). Aquiu, qu'i enveja de brembar queFrana est un deus darrrs pas d'Eurpa a aver adoptat las leis autorizant lo maridatge, l'adopcion e la PMA. D'aprs l'Insee, que comptarem en Frana 100 000cobles de medish sxe. Un coble sus dtz que neurir uno mei mainats. Que poirem estimar de cap a 20000mainats de familha omoparentaus, un nombre feble perraprt au totau deus escolans. Pas mensh un raprt de2012 de SOS omofobia qu'amuishava mainatspersecutats ent l'orientacion sexuau deus lors parents, eque hicava en evidncia ua larga ignorncia deus escolanssus las questions de genre. La lei Taubira que lhev discriminacions ent las familhasomoparentaus, en particular ent l'inscripcion deusmainats. Las esclas qu'an un rtle vertadr tad ajudar losmainats de familhas omoparentaus t tribalhar suusestereotipes, en tot har descobrir e arrespectar lasdiferencias e soslinhar las similitudas dens la diversitat. Tad acabar, que pensi qu'i a un vertadr besonh de seformar cap a l'arculh deus parents dens la loa diversitat.Qu'existeishen aprs, libes, video sus aquera tematica.Que podetz tanben consultar lo sit quebequs de laCoalition des familles LGBT : http://www.familleslgbt.org/info.php?lang=fr

Bon nadau a totas las familhas !Miren GENET

Hravenguts, jornal a gratis,d'escampar pas encarriraAPRENE. MVAn116 Gnral Margueritte 34500 BesirsTel. 04 67 28 75 36www.aprene.orgResponsable de publicacion : Patrici BaccouCap redactor : Aurlia Berthelon Mesa en pagina : Matilda Baccou e la cla

p.4 Jornau Hravenguts 4 de la cla de la Mal Cofada deus Calandrins d'Aprene1

Lo Nadal provenal. En Frana, i a mantun plats tradicionals que son diferents seguent la region.

En Provena, lo peride de nadal es lescasena de faire un repais amb fra simbls.

Den primir, lo mai vilh e lo mai jove de la familha botan una soca darbre fruchir dins lo fuc. Los dos fan trescps (es un simbl crestian) lo torn de la taula e botan la soca dins lo fuc. Vojaan de vin cuit sul tr de fusta etanben sul fuc. Dison dins un meteis temps de paraulas religiosas.

La soca se va consumir duscas a mijanuch, pui ser alucada cada ser fins a lan novl.

Aprp aqueste ritual, es lo moment del sopar grs ques compausat de st plats que representan las st nafras delCrist e que son exclusivament de produches del terrador.

Lo repais comena amb laiga bolida a lalh provenal. Pui, i a los plats amb de peis coma la merlua a la salsaprovenala a las tomatas e despinarcs als escagarls.

Abans de manjar aqueste repais los provenals meton tres toalhas sus la taula ont son pausadas tres candelas (encaraun simbl de la religion Crestiana).

Enfin, los tretze dessrts. Dui, es la tradicion la mai practicada. Los dessrts pdon cambiar mas ni a que sonincontornables.

- Lo gibacie ques tanben sonat la pompa a lli.

- Los nogats blancs e negres.

- Los quatre mendicaires que son lo simbl dels quatre rdres mendicaires crestians: los dessrts son las amtlas perlos Dominicans, los rasims secs per los Augustins, las figas per los Franciscans e las avelanas per los Carmes.

- Los fruches e las lecaris: las pomas, las peras, los rasims, los iranges, lo melon divrn, las mandarinas, las prunas,las datas, confitura o pasta de codonh, calissons, fruches confits e prunas secas.

A aquestes dessrts pdon apondre las especialitats de cada vilatge: aurelhetas, cca seca als pinhons de pin.

Bonas fstas de fin dannada a totas e a totes.Onorina LOUPIAS

La legenda del colibrLo movement dels Colibrs, fondat per lo Pire Rabhi, deu son nom a una legenda

Saique aquel colibr seri amic d'una calandreta ?

Per ne saupre mai o ofrir lo libre amb lo CD d'aquela istria contada per Zaz, esitatz pasde vos anar passejar sul sit : www.colibris-lemouvement.org

Faustina KOPP