jornada de presentació del panel de famílies i infància · 2016. 8. 10. · • la família...
TRANSCRIPT
Jornada de presentació del
Panel de Famílies i Infància
Diversitat familiar, gestió del temps i convivència intergeneracional
Cristina Brullet TenasInvestigadora CIIMU / UAB
Les famílies dels menors adolescents a inicis del segle XXI
• Reducció de la mida de les llars i diversificacióde les formes, dinàmiques i relacions familiars.
• Increment de ruptures conjugals i del nombre de menors vivint en llars amb un sol progenitor/a.
• Increment de les transicions i recomposicions familiars.
• Modificació dels rols parentals i reorganitzacióde la convivència entre pare-mare-fills/es.
Com són les famílies del PFI?diversitat familiar
• La família biparental convencional continua sent la forma de convivència més habitual, però és poc freqüent que visqui amb avis/es o altres parents (70% + 7% + 4%).
• El 13% dels nuclis amb fills/es adolescents d’entre 12 i 16 anys són monoparentals (10% + 3%).
• El 6% dels nois/es viu en una llar de família reconstituïda (amb la parella de la mare o del pare)
Tipus de llars de les famílies amb fills/es de 12 a 16 anys
10
3
70
7 6 4
0
10
20
30
40
50
60
70
80
mare o pare + fills/es
mare o pare + fills/es + altres adults
mare i pare + fills/es
mare i pare + fills/es + altres adults
famílies reconstituïdes
altres tipus de llars
Com són les famílies del PFI?recursos materials: béns bàsics
• La gran majoria són propietàries de les llars on viuen (84%), tot i que un 44% paga hipoteca.
• En general les llars estan ben equipades i les famílies estan molt o força satisfetes de viure al seu barri (91%).
• La gran majoria de nois/es disposen de béns de consum personal amb independència del nivell d’ingressos familiars.
Equipaments de les llars dels adolescents segons ingressos anuals
0
20
40
60
80
100
120
Telèfon Ordinador Internet Premsa
menys 14.401 €14.401 a 21.600 €21.601 a 36.000 €36.001 a 50.400 €més 50.400 €
Béns de consum dels nois/es segons ingressos anuals a la llar
% que disposen dels béns
0
20
40
60
80
100
120
videoconsola mòbil ordinadorpersonal al
seu dormitori
llibres deliteratura,novel·les
bicicleta
menys 14.401 €
14.401 a 21.600 €
21.601 a 36.000 €
36.001 a 50.400 €
més 50.400 €
Com són les famílies del PFI?recursos materials: ingressos
• A la majoria de llars amb menors de 12-16 anys treballen 2 o més membres de la família.
• La situació econòmica de la majoria de les famílies és força bona, però un 36% té ingressos totals inferiors als que consideren necessaris.
• En el 23 % d’aquestes llars, s’ingressa una (o més) pensió, subsidi o ajut públic.
Distribució de les llars segons el nombre de persones de la llar que treballen de forma remunerada
0
10
20
30
40
50
60
70
80
No treballa ningu un membre de la llar dos membres de la llar tres o més membres de lallar
Com són les famílies del PFI?recursos materials: ingressos
a les llars monoparentals
• El 39 % de les mares que no conviuen amb el pare del noi/a no reb cap pensió de manutenciódel pare absent.
• El 25% de les mares que la reben diuen que es produeixen retards en el pagament.
Un 64% d’aquestes mares diu que aquests retards perjudiquen bastant o molt l’economia de la llar.
Organització diàriaactivitat laboral i activitat familiar
• El 84% dels pares i el 78% de les mares treballen fora de la llar, però en situacions laborals ben diferents.
• Al 76% de les mares fora del mercat laboral els agradaria tenir una feina remunerada.
Jornada laboral segons sexe del progenitor/a
5
23
60
12
13
56
40
0
10
20
30
40
50
60
70
menys de 20 hores setmana
20 - 34 hores setmana
35 - 45 hores setmana
més de 45 hores setmana
MARE PARE
Organització diàriaactivitat laboral i activitat familiar
• La mare assumeix gran part de les tasques domèstiques i de cura dels fills/es, tant si fa treball remunerat com si no en fa.
• La mare dedica pràcticament el doble de temps a les feines domèstiques que la seva parella masculina.
• Hi ha un percentatge significatiu de famílies en què mare i pare diuen coresponsabilitzar-se d’algunes tasques de criança.
• La implicació del pare en les tasques domèstiques canvia molt poc encara que es perllongui l’horari laboral de la mare.
Qui s'ocupa principalment de les tasques domèstiques
% de llars
0 20 40 60 80
Cuinar
Anar a comprar
Planxar
Netejar
Un altre familiarUna persona contractadaAmbdos conjuntamentPare o parella de la mareMare o parella del pare
Qui s'ocupa principalment de…% de llars
0 10 20 30 40 50 60 70
Fer reparacions a casa
Fer tramits administratius
Acompanyar als nens/es al'escola
Entrevistes i reunions ambels professors/es
Tenir cura dels infantsmalalts
Altre familiarPersona contractadaAmbdós conjuntamentPARE o parella de la mareMARE o parella del pare
Temps promig que la mare i el pare dediquen a les tasques domèstiques en funció de la jornada laboral de les mares
11,7
13,412,5
11,6 11,210,6
6,6 6,4 6,3 6,6 6,8 6,6
0
2
4
6
8
10
12
14
16
Valor promig Mare no fatreball
remunerat
Treballa menysde 20 hores
Treballa 20- 34hores
Treballa 35-44hores
Treballa 45 omés hores
Jornada laboral de la mare
Hor
es s
etm
anal
s
Mare o parella del pare Pare o parella de la mare
Qui es va fer càrrec principalment del noi/a quan tenia de 0-3 anys
0
10
20
30
40
50
60
70
80
0 - 6 mesos
6 - 12 mesos
12 - 24 mesos 24 - 36 mesos
mare
pare
ambdós conjuntament
avis
mainadera contractada
escola bressol
una altra persona (gratuïtament)
Organització diàriatemps d’arribada a casa
• El 55% de mares i el 28 % de pares, que fan treball remunerat, arriben a casa abans de les 18:00.
• Després de l’escola, bona part dels nois/es van a altres llocs abans d’anar a casa.
• La majoria de nois/es diu que quan arriba a casa hi ha una persona adulta. Però un 8 % mai hi troba un adult.
Hora d'arribada a casa de les mares i pares que treballen
0
10
20
30
40
50
60
70
80
00:00-9:00 9:00-14:29 14:30-17:59 18:00-21:59 22:00-23:59Franjes horàries
perc
enta
tge
mare o parella del parepare o parella de la mare
Proporció de nois/es que van a casa immediatament després de sortir de l'escola
30
25
28
16
0
5
10
15
20
25
30
35
tots els dies tres o quatre dies un o dos dies mai
Freqüència en que hi ha alguna persona adulta a casa quan hi arriba el noi/a
49
27
16
8
0
10
20
30
40
50
60
sempre habitualment algun cop mai
QUI hi ha a casa quan hi arriba el noi/a després de l'escola
% de les persones que hi ha a casa, sempre o habitualment
60
25
32
11
52,7 3,2
0
10
20
30
40
50
60
70
MARE o parella del
pare
PARE o parella de la
mare
germans/es àvia avi personacontractada
altrespersones
Organització diàriatemps extra-escolar
• Amics, esports i altres activitats programades absorbeixen bona part del temps extra-escolar dels adolescents.
• Les característiques de la jornada laboral de la mare influeixen en la programació del temps extra-escolar de l’adolescent/a.
• L’ús quotidià de tecnologies digitals (consola, internet, mòbil) juga un paper de primer ordre en la configuració del temps extra-escolar.
• ..... (Pere Soler)
Organització diàriatemps compartit
• Les principals activitats que els nois/es fan amb el pare i/o la mare són veure la televisió, passejar i anar de compres.
• Entre les activitats no quotidianes destaca la sortida al camp o a la muntanya.
• Hi ha diferències substancials en les activitats que els nois/es fan amb el pare i amb la mare.
Organització diària temps amb el pare absent de la llar
• El 32% dels fills/es que no conviuen a la mateixa llar amb el pare el veuen al menys un cop a la setmana. Un 25% no té cap contacte amb ell. Un 47% hi manté relacions regulars.
• Per terme mig, el pare que no conviu amb el seu fill/a passa 15,1 dies amb els noi/a durant el període de vacances escolars d’estiu. Però un 40% no passa cap dia amb el seu fill/a.
Temps compartit durant el darrer mes (1)% nois/es que han compartit temps amb familiars fent les següents activitats
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
fent elsdeures
anant a labiblioteca
veienttelevisió
fent exercici oesport
passejant pelpoble
de compres
amb la mare amb el pare amb els avis/es
Temps compartit durant el darrer mes (2)% nois/es que han compartit temps amb familiars fent les següents activitats
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
cine, teatre oconcerts
espectacleesportiu
museu oexposició
camp omuntanya
parc d'atraccions cerimòniareligiosa
amb la mare amb el pare amb els avis/es
Organització diàriasatisfacció amb el temps compartit
• El 73% dels nois/es estan satisfets amb el temps que passen amb la MARE, però a un 18% els agradaria passar més temps amb ella.
• El 60% dels nois/es estan satisfets amb el temps que passen amb el PARE, però a un 30% els agradaria passar més temps amb ell.
• El 43 % dels nois/es estan satisfets amb el temps que passen amb els AVIS/ES, però a un 47% els agradaria passar més temps amb ells.
Valoració del temps compartit amb mare, pare, avis
74
63
46
18
32
50
85 4
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Valoració del temps que passa ambla MARE
Valoració del temps que passa ambel PARE
Valoració del temps que passa ambels AVIS
hi passa temps suficient
voldria passar-hi més temps
hi passa massa temps
Proporció de nois/es que voldrien passar més temps amb el pare o la mare
segons les jornades laborals d'aquests/es
13 12
21
2829
19
26
36
0
5
10
15
20
25
30
35
40
menys de 20hores setmana
20 - 34 horessetmana
35 - 45 horessetmana
més de 45 horessetmana
MARE PARE
Relacions entre generacions comunicació
• Els principals temes de conversa entre els progenitors i els seus fills/es són l’escola, els amics i els esports.
• La mare és la principal interlocutora en la majoria de temes de conversa, a excepció dels esports.
• Es detecta una relació significativa entre freqüència de la comunicació intergeneracional i rendiments acadèmics (...Pau Mari-Klose)
Temes de conversa amb el pare i la mare (% de nois/es que parlen del tema tots o gairebé tots els dies)
25
17
22
30
42
23
31
11
17
25
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
coses que passen almón o surten a les
notícies
esports
noies o noies que elsagraden
el que fan ambamics/gues
l'escola i elsprofessors/es
PAREMARE
Relacions entre generacionsl’autoritat parental
• Les relacions familiars s’han democratitzat. La majoria dels nois/es d’entre 12 i 16 anys prenen part en les decisions que els afecten.
• La majoria gaudeix d’un important grau d’autonomia dins de la llar, però mare i pare volen controlar les hores d’entrada i sortida de casa.
• Una alta permissivitat per part de mare i/o pare es relaciona amb una major tendència cap a comportaments de risc per part dels adolescents...
Com es prenen les decisions que afecten els fills/es % de nois/es de 14-16 anys que diuen que..
2
4
45
40
7
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
el fill/a pren les decisionssense consultar-les
els pares i els fills/esparlen i al final es fa el que
el fill/a vol
els pares i els fills/esparlen i prenen una decisió
conjunta
els pares escolten, peròtenen la última paraula
els pares imposen lesseves decisions
Qui pren les decisions que afecten al noi/a(segons els nois/es)
74
19
29
42
44
63
79
90
92
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
li diuen l'hora d'arribada a casa
té prohibit portar certa roba
pot decidir què vol menjar
va a dormir a l'hora que vol
pot veure la TV el temps que vol
pot veure els programes de TVque vol
pot decidir quant de temps passaestudiant
pot triar els amics amb els quevol passar el temps
pot portar amics/gues a casa
Qui pren les decisions que afecten al noi/a (segons mare i pare)
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
l'hora d'arribada a casa quan surt a la nit
la roba que es posa
l'hora d'anar al llit
les pel·lícules i programes de TV que pot veure el noi/a
el temps que dedica a jugar a la videoconsola o a navegar per internet
el temps que dedica a estudiar
els amics/gues amb els que el noi/a pot passar el temps lliure
pares + noi/aconjuntamentnoi/a
pares
Proporció de nois/es que gaudeixen d'un alt nivell de permissivitat a casa
(segons treball de la mare, ingressos, i tipus d'escola)
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
maretreballa
mare notreballa fora
de la llar
menys14.401 €
14.401 a21.600 €
21.601 a36.000 €
36.001 a50.400 €
més 50.400€
centrepúblic
centre privat
www.ciimu.org