joan fontcuberta
TRANSCRIPT
JOAN FONTCUBERTA
BIOGRAFIA
-Neix el 1955 a Barcelona
-Artista, docent, assagista, crític i promotor
d'art especialitzat en fotografia
-Llicenciat en ciències de la Informació
- Combina la feina de professor d'Estudis de
Comunicació Audiovisual a la Universitat
Pompeu Fabra de Barcelona i la Harvard
University de Cambridge .
-Va organitzar les Jornades Catalanes de
Fotografia el 1979 i el 1982
-Va col·laborar en la constitució de la
Primavera Fotogràfica de Barcelona.
-Va comissariar l'exposició Idas y Caos.
Avantguardes fotogràfiques a Espanya
1920-1945.
-Nomenat director artístic del Festival
Internacional de Fotografia d'Arlés.
LA SEVA OBRA
•• Herbarium (Ed. Gustavo Gili, Barcelona,
1984);
• Fauna (European Photography, Göttingen,
1987);
• Història artificial (IVAM, Valencia, 1992);
• La fragua de Vulcano (Bilbao Bizkaia Kutxa,
Bilbao, 1994);
• L'artista de la fotografia (Mazzotta, Milan,
1995);
• Wundergarten der Natur (Rupertinum
Museum, Salzburg, 1995);
• Sputnik (Fundación Arte y Tecnología, Madrid,
1997),
• Micromegas (Mide, Cuenca, 1999);
• Twilight Zones (Actar, Madrid, 2000);
• Securitas (Fundación Telefónica, Madrid,
2001).
LA SEVA OBRA
Des de 1985 fins al 2001, l'obra de Fontcuberta va ser exposada en més d'una trentena de museus i sales d'art
d'Europa, Amèrica del Nord i Japó .
La seva obra ha estat adquirida per col·leccions públiques, especialment dels Estats Units, Alemanya, França,
Espanya i Argentina
Llocs: Alemanya, Argentina, Àustria, Espanya, Canadà, Estats Units, França, Holanda, Itàlia, Japó, Luxemburg,
Portugal i Suïssa.
Obres: Herbarium, Fottogrames, Palimpsets, Fauna, Constel·lacions, Terrain Vague, Sputnik, Semiòpolis,
Hemogrames, Pin Zhuang, Sirenes, Securitas, Miracles & Co, Orogènesi, Googlegrames, Deletrix i
Desconstruir Ossama.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA
OBRA
-Fa un ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador.
-Té una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies.
-Gran part de la seva creació artística en ficcions fotogràfiques estan inspirada en l'espai.
- Ell defineix els seus projectes com 'petites bombres de rellotgeria', són continguts a punt de detonar en el moment
més imprevist.
- Ficció, sumulació, frau... La obra de Joan Fontcubera gira entorn a aquests principis, per reflexionar a partir de la
fotografía sobre la representació, la veritat i l’autoritat.
-Considera que tot és ficció, ja que creu que concdedim al terme ficció el sentit de representació, és a dir, de formes
que substitueixen una realitat.
-Busca molta inspiració en l'actualitat, en les notícies, en diaris...
-Pren l’humor com una manera de penetració en la psicologia de l’espectador, una forma d’aconseguir complicitats.
-Pensa que l’art es per gaudir-lo i per reflexionar,
ANÀLISI DE
FOTOGRAFIES
Nivell contextual
-Títol: Dorothea Lange: Migrant Mother
-Any: 1936
Nivell morfològic
-A la imatge hi apareix una dona acompanyada
de tres nens petits. La roba i l'aspecte dels
subjectes reflecteixen una situació de fam, crisis,
guerra, por.
-La fotografia està realitzada en blanc i negre
-Iso alt, expresa antiguitat
-Enquadrament vertical
-Visió frontal
-Primer pla
-Formes orgàniques
-Textures: Pell humana, roba vella
-Dos plans, el primer l'ocupen la dona i els nens,
el segon està comprès pell fons desenfocat.
-Poca profunditat de camp ja que es tracta d'un
retrat.
-LLum natural i forta. Es crean forts contrastos.
Nivell compositiu
-La dinàmica de la imatge la produeix la mirada
de la dona, que crea un sentiment de
melanconia tristesa i intriga. El fet que els nens
amaguin el cap simbolitza que alguna cosa
tràgica està succeint i els aterroritza.
-El pes visual recau clarament sobre la imatge
femenina ja que és la que ocupa major part de la
imatge.
-El rostre de la dona així com els dos nens que
es troben a la part superior de la fotografia estan
situats sobre la línia de terços .
-La proporció és natural, no hi ha distorsions.
-Es tracta d'una situació espontània, no ha estat
preparada per realitzar la fotografia
-La mirada de la dona indica que hi ha elements
fora del camp que no es troben enquadrats.
Nivell anunciatiu
-La imatge suggereix una narrativa i simbolisme.
-El context històric coetani a la imatge ens
trasllada a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, i
aquesta podria ser una família víctima del
conflicte bèlic.A més a més l'ausència de color i
la presència de gra indiquen que la imatge és
antiga
Nivell contextual
-Títol: Munkki Juhani fa llegir a unes suricates
lapones
- Any: 2002
-Color
-Format vertical
Nivell morfològic
- A la imatge apareix un monjo ajupit amb un llibre a
la mà, mostrant-lo a unes suricates lapones, i al
fons d'aquesta escena principal, es poden
veure unes plantes amb un paisatge a l'horitzó.
- ISO alt, ja que el contorn de les figures no esta
gaire definit.
- Es diferencien 3 plans: primer, les quatre suricates
lapones; segon, el monjo mostrant el llibre a
una suricata; i tercer, una suricata solitària amb
la mirada perduda i tot l'altre paisatge.
-Totes les formes que hi apareixen són orgàniques.
- En quan a textures, les que hi apareixen són, el
pelatge de les suricates, el terra i la roba del
protagonista, tot lo altre surt molt desenfocat i
no s'aprecia.
-La llum que hi apareix és natural, suau, difosa, es
dirigeix cap a l'esquerra i de a dalt a baix.
- En aquesta imatge hi ha molta profunditat de camp.
-Es presenta una gama de colors càlids on s'hi veu
un contrast amb el color del paisatge i el color
dels elements principals, protagonistes.
Nivell compositiu
- Es crea un ritme, dinamisme, per la repetició de
figures (els suricates), sobretot els de a sota a
la dreta. I en aquella mateixa zona, recau el
pes visual incloent al monjo. La imatge esta
descentrada expressament.
- Llei de terços en quan a línies horitzontals.
- Trobem molta iconicitat per part del color, però
també la perd perquè queda tota la imatge
molt difuminada a causa de la llum.
- La mirada se'ns redirigeix cap a baix a la dreta.
- Els surticates del primer pla estan situats
posteriorment, i els altres personatges
lateralment.
- És una imatge amb molta profunditat, amb una
posta en escena creada, preparada.
Nivell anunciatiu
- Un monjo intenta ensenyar a llegir a uns suricates
laponesos (el monjo intenta fer un miracle). Hi
ha un al fons, com si ja hagués passat
l'aprenentatge, un altre que li estan mostrant i
en primer pla quatre suricates que estan com
en fila esperant a que els ensenyin, i dos d'ells
s'estan mirant com si no entenguessin res.
- Hi ha moltes mirades d'interpretació; com les
mirades perdudes, lesdels dos suricates de
primer pla que no ho entenen i el suricate que
mira al monjo.
- És una situació burlesca, còmica i humorística,
molt característic en la seva obra.
GALERIA
Ivan i Kloka en la seva activitat extravehicular 1997
Leonov, Nikolayev, Istochnukov, Rozhdestvensky, Bergovoi i
Shatalov 1997
Istochinikov pronuncia un discurs davantt periodistes i acadèmics
1997
Googlegrama 31: Guantanamo 2006
Centaurus Neandertalensis 1987
Retrat oficial d'Ivan Istochnikov 1997
Miracle de l'ignició fatua, 2002
Orogènesi: Derain 2004
Googlegrama 2005
Lavandula angustifolia 1984
Miracle de la carn 2002
Blackbird 2001
El Gran Laberint de la costa oest de Knossoskari 2002
Marta Castañeda
Albert Sánchez