jo o nosaltres? els bessons, tot un món

Aina Martínez Bassedas Dirigit per Montse Palou i Santiago Marchese

2n de batxillerat 1 Institut Montserrat

Barcelona, 6 de Novembre 2013

TREBALL DE RECERCA

JO O NOSALTRES?

Els bessons, tot un món.

Aina Martínez Bassedas

Montse Palou i Santiago Marchese

2n de batxillerat 1

Institut Montserrat

Barcelona, 6 de Novembre 2013

AGRAÏMENTS:

Abans de que comenceu a llegir el treball, m’agradaria donar les gràcies a un seguit de

persones que l’han fet possible.

Primer de tot a la meva mare, ja que m’ha ajudat i m’ha animat durant tot el treball,

gràcies.

Seguidament als meu dos tutors de Treball de Recerca, la Montse Palou i el Santiago

Marchese, perquè sense ells el treball no hauria anat endavant.

Finalment, donar les gràcies a tots aquells que m’han ajudat, ja sigui proporcionant-me

informació i/o responent l’enquesta realitzada.

Moltes gràcies a tots i totes. Espero que us agradi.

ÍNDEX.

1. Introducció ............................................................................................................ 2

2. Definició del terme bessons des de:

2.1 Biologia ............................................................................................................. 8

2.2 Psicologia ........................................................................................................ 11

2.3 Sociologia ........................................................................................................ 12

3. Factors genètics i ambientals que poden incidir en els bessons ............................ 14

3.1 Bessons separats al néixer ............................................................................. 17

3.2 Epigenètica .................................................................................................... 19

4. Aspectes del comportament derivats de les facultats i aspiracions humanes

4.1 Intel·ligència .................................................................................................. 21

4.2 Felicitat ......................................................................................................... 23

4.3 Memòria ....................................................................................................... 24

5. Possibilitat de manifestació de malalties de caire psico-ambiental

5.1 Autisme ......................................................................................................... 25

5.2 Esquizofrènia ................................................................................................. 26

5.3 Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat ................................................. 27

6. Part pràctica

6.1 Anàlisi per parelles d’algunes enquestes ....................................................... 28

6.2 Anàlisis general dels enquestats .................................................................... 49

7. Conclusions .......................................................................................................... 51

8. Bibliografia ........................................................................................................... 53

9. Annex ................................................................................................................... 54

2

1.- Introducció:

Quan vàrem començar a parlar del Treball de Recerca, per a mi i crec que per a tots els

meus companys que en aquell moment fèiem primer de batxillerat, era un projecte

que el veiem lluny i en canvi ara és tan a prop que… ja és aquí.

Els dubtes han començat, quin tema faré? A quin tutor/a escolliré? Sóc nova al centre i

crec que la cosa que més em va preocupar era trobar una tutora o tutor pel meu

treball, però abans d’això havia de trobar el tema. A principi de primer de batxillerat,

els professors ja ens anaven avisant: aneu pensant en el treball de recerca, però jo i

segurament la majoria de gent ho veia tan lluny què encara no sabia ni què havia de

fer. Va arribar el dia en que ens van dir l’últim termini per dir el títol i el tutor del

treball, allà començava el treball de recerca i com ha de ser, la recerca d’un tema

interessant.

Tothom ja tenia tema i tutor i jo encara estava pensant quin tema em podria enganxar

durant gairebé dos anys per estar escrivint sobre ell, van passar moltes coses per la

meva ment fins que un dia vaig pensar: tens una germana bessona i moltes preguntes

sense resposta, se t’acaba de presentar la oportunitat de buscar resposta a aquelles

preguntes que mai no has sabut respondre. Aquesta va ser la meva inspiració, i així ho

vaig fer. Una cosa menys, el tema ja estava decidit i aquest seria els BESSONS.

Ara quedava la cosa més complicada, trobar un tutor que acceptés el meu tema i que

alhora també estigués interessat en aquest. No coneixia gaires professors a l’escola i

m’havia de guiar una miqueta per aquells que em donaven alguna classe i els pogués

interessar el tema i va ser ràpid, només em va passar pel cap una persona, la meva

professora de Filosofia, que sabia que també donava la assignatura de Psicologia a

l’escola, així que vaig enviar-li un correu i llestos, va acceptar. Ja tinc tema, i tutora, la

Montse Palou.

Cada cop falta menys, però ara comença de veritat, la part dura. Començar a redactar i

a respondre preguntes. Ens retrobarem al final, bon viatge.

3

Per dur a terme aquest treball, em basaré en respondre la meva hipòtesis, que és: És

possible que el fet de ser bessons modifiqui el seu comportament social?

Per respondre aquesta hipòtesi, investigaré els caràcters neurofisiològics que

presenten tant els bessons monozigòtics com els dizigòtics.

Definiré que s’estén per bessons tant des de la biologia, la psicologia i la sociologia,

tenint molta cura en investigar les semblances i les diferències de les seves

expressions, tant psicològiques com socials.

Investigaré els factors ambientals i socials que poden ser d’incidència en el tractament

de la “gemelaridad”. A més, tractaré amb més profunditat la paradoxa de la

“gemelaridad”.

Em plantejaré aspectes del comportament social derivats de les facultats i aspiracions

humanes com ara la felicitat, la memòria, la intel·ligència, etc. Per altra banda la

probabilitat de la manifestació de malalties de caire psico-ambiental com ara l’asma,

l’esquizofrènia, el TDHA, l’Esclerosi Múltiple, etc.

Un fet rellevant en la cosmovisió de la “gemelaridad” és la de la separació al néixer

dels bessons. Per tant, més enllà dels factors neurofisiològics, com els afecten els

diferents ambients emocionals i socials; la criança (6-7 anys) i l’educació (+7 anys), les

amistats i les relacions.

Recercaré com bessons, tan monozigòtics com dizigòtics, en diferents ambients poden

o no desenvolupar les mateixes malalties o trastorns mentals. Per estudiar com afecta

l’ambient en els bessons, l’epigenètica n’és un gran ajut, per això també en parlaré.

Em proposaré fer un estudi monogràfic d’un tema polèmic i controvertit que pot ser

entès com un sentiment, un dret, una sensació o la interacció de tots tres: la felicitat

entre la població de bessons.

Recalcaré especialment la propensió, la vulnerabilitat i les tendències a sentir-se més o

menys feliç, més o menys optimista o pessimista, i a la vegada a patir les mateixes

alteracions psicològiques que poden entrar dins del tema de la felicitat entre bessons,

com ara depressions o altres trastorns que se’n deriven de la gestió de les emocions.

4

Incidiré en altres factors que puguin modificar el comportament socials dels bessons.

Abans de començar però vull deixar palès que la mitologia grega ja fa esment dels

bessons parlant de l’existència d’homes que eren esser humans però que ho tenien tot

doble: quatre cames, quatre braços, dues cares. Homes que eren forts i vigorosos i que

van atrevir-se a escalar el cel i combatre els deus i que va ser aleshores quan Zeus va

determinar a disminuir les seves forces dividint-los en dos. Symphesis de Plató. Castor i

Pòlux, Rómulo i Remo, El príncep i el captaire..., són exemples no d’un sinó de dos, de

la il·lusió d’estar sempre acompanyats en la vida i més enllà d’ella. Vèncer la soledat,

aconseguir allò que sembla impossible, aconseguir el que és inaconseguible, no ser un

sinó dos. Dos que són un que es complementen o que es destrueixen, que es busquen

o s’eviten, que s’estimen o que s’odien.

En la mitologia, en la història, en la ciència ficció i en la literatura, tan abans com ara,

descobrim la fascinació i la intriga que provoca el doble, el bessó, l’altra meitat, per la

unitat que ens va ser treta des de temps molt llunyans, des del mateix inici de la

història de l’home.

Des de 1980 la incidència dels embarassos múltiples i la supervivència dels bessons

s’ha vist altament incrementada. Així per exemple l’any 1985 als EEUU es van

presentar un 13% més de parts múltiples que els registrats 5 anys abans i en

l’actualitat viuen més de 300 quadrigèmins. Al món l’existència dels bessons no és

excepcional perquè existeixen més de 125 milions de bessons, es a dir, una de cada

quaranta-cinc persones és germà bessó.

Algunes de les causes que expliquen l’increment dels embarassos múltiples són els

tractaments hormonals utilitzats per la infertilitat, les noves tècniques que s’utilitzen

per la reproducció assistida i el fet que actualment les dones es quedin embarassades

a una edat més avançada, i se sap que l’embaràs sota aquestes condicions incrementa

la possibilitat d’ un part múltiple.

5

L’estudi en bessons ha despertat l’interès en diverses ciències i la psicologia no ha

estat l’excepció. Des de 1875, amb els estudis de Galton1 sobre els bessons univitel·lins

i bivitel·lins, han ocupat una important posició en la discussió sobre la contribució dels

trets hereditaris i ambientals al desenvolupament psicològic.

D’aquest tipus d’estudis s’han tret resultats interessants, com els relacionats amb la

intel·ligència i les aptituds, on quan analitzem les dades es conclou que aquestes

característiques tenen un component biològic important (Anastasi 1979). Passa el

mateix amb alguns trastorns psicològics com és el cas de l’esquizofrènia, on es creu

que hi ha un efecte important dels factors hereditaris, com a mínim en la possibilitat

d’estar predisposats a patir aquesta malaltia i en canvi hi ha un estudi on la genètica

sembla no poder explicar perquè un bessó pateix esclerosi múltiple i el seu germà no i

es creu que pot ser degut a algun desencadenant ambiental. En relació al

comportament social, molts observadors han assenyalat l’especialització de funcions

que els bessons semblen desenvolupar per un acord mutu i en ocasions

inconscientment, com un intent d’aconseguir la diferència que sovint pel fet de ser

bessons els hi suposa un obstacle. Per tant és freqüent trobar que els germans

desenvolupin rols contraposats, com per exemple, actiu–passiu, dependent -

independent, submís - dominant, entre altres... Les diferencies físiques són factors que

també afavoreixen que els bessons assumeixin diferents rols socials complementaris.

En els estudis realitzats sota una perspectiva psicoanalítica, s’ha trobat que en el

desenvolupament psíquic inicial dels bessons existeix un predomini de la fusió i la

confusió entre el que representa un mateix, és a dir, els bessons tenen una tendència

a desenvolupar-se d’una manera simbiòtica i existeix una dificultat en la diferenciació

d’un mateix.

D’estudis elaborats en relació al fet de ser bessons, una postura que és important és la

que critica la tendència a creure que això comporta una dificultat al desenvolupament

de la personalitat.

1 A finals del S.XIX es va començar a plantejar després de haver llegit els estudis de Darwin –

que era el seu cosí – si l’herència afectava a la conducta humana i va dur a terme els primers estudis sistemàtics amb famílies que van demostrar que alguns trets del comportament es transmeten entre famílies.

6

Aquells que defensen aquesta critica diuen que aquesta simbiosi només es presenta en

aquells bessons que han tingut un desenvolupament patològic, no en tots els bessons;

i també defensen que des del seu naixement ja posseeixen la capacitat de crear una

personalitat pròpia.

Bessons, trigèmins, quadrigèmins. Sí, un, dos, tres i fins i tot quatre. Tots ells nascuts

en el mateix part, compartint el mateix úter, els mateixos pits, rebent la mateixa

mirada, en el mateix moment. Mai haver pogut arribar a sentir la sensació de ser “el

nen o la nena” de la mare. Aquest és el terrible propòsit que marca els bebès dels parts

múltiples, i que ha de deixar, sens dubte, una empremta inesborrable tan a la mare

com al fill. D’això poc se n’ha estudiat, poques coses se n’han dit de la relació mare-fill

bessó, perquè mai als parts múltiples pot arribar a donar-se una relació de la mare

amb el bebè, ja que sempre hi és present més de un fill.

Cada cop es veu de manera més evident que la interacció que hi ha entre la mare i el

recent nascut no representa el verdader inici de la interacció entre el bebè i la seva

mare; sembla ser que el fetus no només reacciona als canvis del metabolisme o a les

infeccions, sinó que també reacciona a les vivències emocionals de la seva mare. La

relació mare - bebè per tant, té els seus inicis a la frase prenatal. Segons estudis

realitzats, se sap que mes del 60% de les mares de bessons tenen el pressentiment

d’un embaràs múltiple en el primer o segon trimestre de la gestació i només el 7% de

les dones no ho sap fins al moment del naixement. Per tant, des dels primers mesos de

gestació, ja existeix en la mare, tant a nivell corporal com psicològic, la presència de

més d’un fill al seu ventre.

Però, què succeeix amb les interaccions de la mare, no amb un nen sinó amb dos o

més? Com s’estableix aquest vincle? Amb qui i com s’identifica? Els visualitza

col·lectivament com si fossin un sol, o com si fossin diverses parts d’una unitat, o els

veu totalment diferents a cada un d’ells? El repte per a la mare de fills nascuts en un

part múltiple, consisteix en poder identificar-se, d’una manera independent i total,

amb cada un dels bebès. Això és un paradoxa que sembla impossible de resoldre. La

cara, però sobretot la mirada, és un dels mitjans de comunicació més privilegiats entre

la mare i el seu fill. Però què veu el bebè quan mira la cara de la seva mare? Winnicott

7

(1995), va suggerir que s’hi veu a ell mateix. Però, quan la mare reflexa el seu propi

estat d’ànim o pitjor encara, quan la mare reflexa la rigidesa de les seves pròpies

defenses, el bebè al mirar-la no s’hi veu a ell mateix. I en no veure-hi la imatge

reflectida, es veurà afectada la seva capacitat de creació i percepció de les coses en un

futur.

8

2.- Definició del terme bessons. Des del punt de vista de la biologia, el

psicològic i el social.

2.1 Biologia:

Per començar, farem una descripció etimològica de la paraula bessó. En anglès la

paraula Twin és molt antiga i deriva del alemany, que significa “dos junts”. Per altre

banda del llatí prové la paraula “gemmellicum”. Aquesta feia referència a nens nascuts

en un mateix part. Aquesta paraula, provingui del anglès o del llatí ens vol dir una sola

cosa, dues persones nascudes en un mateix part i que han conviscut juntes durant 9

mesos al ventre de la mare.

De bessons n’hi ha de diferents tipus i se’ls pot anomenar de diverses maneres. Poden

ser idèntics o univitel·lins, i fraterns o bivitel·lins.

Els bessons univitel·lins es produeixen a partir de la partició de la fecundació d’un òvul

i un espermatozou, amb la qual cosa també són anomenats monozigòtics, ja que els

dos es formen del mateix zigot. El zigot és el resultat de la unió d’un òvul i un

espermatozou.

Els bessons idèntics o univitel·lins, són aquells que comparteixen els mateixos gens,

per tant, tindran la mateixa aparença o una de molt similar. Això significa que ja que

tenen els mateixos gens, també hauran de tenir els mateixos cromosomes sexuals i per

tan sempre seran del mateix sexe. Aquest tipus de bessons no només compartiran el

sexe, sinó que també seran iguals de cara i compartiran les seves característiques

d’aparença bàsiques com ho són el color del cabell, el color dels ulls, etc. Que

comparteixin totes aquestes característiques no fa que el seu tamany hagi de ser

també el mateix, ja que si ha variat la nutrició entre els dos, per força tindran

aparences fisiològiques diferents.

Només es pot donar un sol cas en el que els bessons univitel·lins siguin de sexe

diferent. Aquest cas és quan a un dels dos bessons li falta un cromosoma sexual, és a

dir, només tindrà una X i li faltarà la Y/X complementària per acabar de definir el sexe

del nadó. Aquesta estranya malaltia és coneguda com la síndrome de Turner, un dels

bessons serà un noi i l’altre una noia, portadora de la síndrome de Turner.

9

Per altra banda trobem els bessons fraterns o bivitel·lins: són aquells produïts per la

fecundació de dos òvuls i dos espermatozous al mateix temps. Només pot succeir

aquest fet quan durant el cicle menstrual són expulsats dos òvuls. Aquests també són

anomenats dizigòtics, ja que provenen cadascú d’un zigot diferent.

Aquest segon tipus de bessons no té perquè ser del mateix sexe ni assemblar-se amb

l’altre, ja que cadascun ha tingut una placenta. Per la qual cosa els bessons bivitel·lins

no s’assemblen més entre ells que amb els seus altres germans.

Amb els bessons bivitel·lins es pot produir un fenomen ben estrany anomenat

hiperfecundació, és a dir, que un òvul sigui fecundat un dia i l’altre posteriorment, tot i

així durant el mateix cicle menstrual. A la nostre societat, es gairebé impossible

detectar aquests casos de hiperfecundació, però si que es possible saber-ho quan hi ha

mes d’un candidat a ser pare. Si un dels pares és de raça blanca i l’altre possible de

raça negre, quan hi hagi el naixement de la parella de bessons es podrà detectar

fàcilment que un dels dos bessons no és fill del seu pare “oficial o legal”. Per altra

banda la doble paternitat o hiperfecundació també pot ser detectada a partir d’anàlisi

de sang.

Mai s’ha sabut exactament a què es deu el fet de tenir bessons, això si, hi ha hagut

diverses llegendes populars totes elles a diferents llocs del món. Ara en farem

referència a algunes.

A Corea del Sud es creu que si alguna persona menja un plàtan doble aquesta tindrà

fills bessons. En canvi a Malàisia creien que si menjaves una castanya aquesta et

produiria el mateix efecte que un plàtan doble. Per altra banda, els Escocesos creien

que veure un got de la font de sant Mungo també et faria tenir fills bessons. Però tot

això són llegendes que de ben segur ara sabem que no passen. Això com molt bé

podem veure nosaltres mateixos són llegendes que no hem de creure, però tampoc

s’ha sabut mai quin és el fet rellevant que fa que algunes dones tinguin bessons i altres

no.

Podem veure que aquestes petites llegendes urbanes no tenen gaire credibilitat, però

fins i tot ara encara no se sap quin es el fet que fa tenir bessons. Alguns han afirmat

10

que pot ser hereditari, d’altres diuen que l’edat de la dona és un fet molt important,

però cap d’aquestes dues possibilitats és del tot certa o, al menys, comprovable.

Després d’haver considerat tots aquells factor que poden influir en el fet de tenir un

embaràs múltiple, s’ha vist que aquelles dones majors de 40 anys que ja hagin tingut

anteriorment altres fills, i entre els quals hi hagi una parella de bessons tindrà quasi

totes les possibilitats de tenir fills bessons, per altra banda una noia de 20 anys, i sense

cap fill anterior podríem dir que no tindrà gaires possibilitats de tenir bessons, serà

quasi impossible.

Hi ha una probabilitat més elevada que una dona tingui fills bessons, quan aquesta

arriba a la quarantena i ja ha tingut diversos fills abans. Com més fills, més probabilitat

tindrà aquesta dona de tenir bessons.

La raça de la dona també afecta a la incidència dels embarassos múltiples. S’ha

comprovat que les dones de raça negra, de Nigèria, tenen una probabilitat superior de

tenir bessons que les dones orientals, que són les que tenen una probabilitat més

baixa. Això es dóna perquè es diu que les dones nigerianes tenen un nivell més alt de

l’hormona Gonadotropina (aquesta hormona es troba a la glàndula pituïtària, i és la

que estimula els ovaris perquè madurin i alliberin òvuls a les trompes de Falopi), i

aquesta com que es troba en un nivell elevat a la sang provoca l’expulsió d’un segon

òvul i és més fàcil que sigui fecundat.

Que es digui que els parts múltiples es donin per famílies pot valer pels bessons

bivitel·lins, però no amb els univitel·lins. Això no és del tot cert tampoc. S’ha dit que es

donen en generacions saltades, una sí una no, però en realitat una dona que sigui

bessona i tingui germans bessons només incrementarà les probabilitats en un 5% de

tenir fills bessons, i aquesta probabilitat augmenta un 5% més si a més hi ha uns altres

bessons a la seva família.

Els pares no tenen cap tipus d’influència perquè les seves dones tinguin un part

múltiple.

11

2.2 Psicologia:

Tornem a l’enigma que ens persegueix des de l’inici d’aquest treball. Els bessons

sempre han estat un subjecte estudiat abastament pel seu caràcter tan profund i

apassionant.

La psicologia ja juga un gran paper des del moment en que els pares saben que tindran

fills bessons, fet que els fa especials perquè la majoria són pares però no tots de fills

bessons i neix la preocupació de si sabran tractar els seus fills com a individus i no com

a una sola unitat. Cal ser conscient que els bessons són diferents, malgrat que segur

que hi ha una connexió que s’ha creat pel fet d’estar nou mesos junts a la panxa de la

mare però se’ls ha de tractar de manera individualitzada .

S’ha de tenir en compte que són persones diferents amb personalitat diferent i això

s’ha de respectar. És necessari promoure la seva personalitat procurant fer activitats

separades. La personalitat dels nens es forma també per la manera que tenen els

pares de relacionar-se amb ells i en el cas dels bessons aquesta relació està influïda per

l’opinió que es té del fill en relació al seu germà bessó. És important, per tant, que es

reforci la complicitat i la unió amb cada un d’ells perquè es sentin més protagonistes i

per potenciar la seva individualitat.

També existeix el tema de la gelosia que neix per una necessitat de ser únics, exclusius

i sempre protagonistes davant l’atenció dels pares i alhora s’ha de tenir en compte que

és una emoció natural, sana i a vegades necessària dins del propi desenvolupament del

nen, és intrínsec en la naturalesa humana.

Un altre aspecte que cal tenir en compte en els bessons és evitar en el possible les

lluites de poder entre els germans. Si això succeeix, que hi ha moltes probabilitats que

passi, s’ha d’intentar observar i permetre que ells resolguin els conflictes per si

mateixos, no irrompre dins d’aquesta relació única i ensenyar-los a ser amics, alhora

que no premiar o castigar injustament a un d’ells doncs és molt important no provocar

rivalitats.

Per evitar que els bessons siguin una sola unitat i puguin desenvolupar la seva

personalitat, cal tenir en compte els següents paràmetres:

12

Evitar posar noms semblants fonèticament i procurar dir-los pel seu nom propi

no pel genèric “bessons”.

Estimular-los perquè es relacionin amb el seu entorn per evitar que s’aïllin

entre ells dos.

No vestir-los igual, ja que això fa més difícil la seva diferenciació.

Cada un dels bessons ha de tenir les seves pròpies joguines, diferents de les del

seu germà. També ha de tenir un lloc específic per jugar.

Des de ben petits, cada un ha de tenir una estona personalitzada amb els pares,

i sobretot des de petits s’han de fer activitats separades.

Quan comencin l’escola s’aconsella que vagin separats a la classe, ja que així

tenen la possibilitat de formar cadascú el seu propi grup d’amics.

També s’aconsella fer un pastís d’aniversari propi per cadascú, perquè així

vegin que són dues persones separades i no una.

Per finalitzar cal tenir en compte que els pares han d’acceptar que els bessons oscil·len

entre la fusió i la diferenciació i que cal trobar l’equilibri perquè creixin sans i segurs.

2.3 Sociologia:

Ara ens basem en l’aspecte social dels bessons i un dels temes més discutits, raonats,

estudiats i valorats és el fet de separar o no als bessons quan comencen la seva etapa

escolar. No hi ha estudis científics que demostrin quina és la millor opció. Segons qui

ho estudia treu una o una altra conclusió:

En general es considera positiu que els bessons iniciïn la seva etapa escolar junts per

millorar l’adaptació i perquè se sentin més segurs (s’ha estudiat que els bessons

idèntics comproven periòdicament si el seu germà encara és a la classe o no) però

també es valora molt positivament que els bessons més endavant quan el procés

maduratiu estigui més avançat es recomanable que vagin a classes separades.

A Espanya aquesta decisió es potestat del Centre Educatiu que gairebé sempre opta

per separar-los, però està naixent un moviment molt fort per fer que les escoles deixin

decidir als pares si volen que els seus fills bessons vagin junts o separats. La política

dels centres de separar a bessons va començar fa 30 anys per fomentar la

13

individualitat de cada alumne. Abans se’ls tractava com un “pack”, eren els bessons i

no el Joan i el Pere, per exemple. El motiu principal pel que es considera més adequat

que vagin separats és que a partir dels 3 anys, abans no hi ha inconvenient que els

bessons estiguin a la mateixa classe, desenvolupen la identitat del jo i és per això que

no és convenient que vagin junts, doncs no desenvolupen el llenguatge (tenen el seu

propi codi) i no necessiten relacionar-se amb els altres nens. Al final de l’etapa escolar

(batxillerat) ja tenen prou capacitat i la seva personalitat prou desenvolupada per

poder decidir si volen o no compartir la classe amb el seu germà/na.

14

3.- Factors genètics i ambientals que poden incidir en els bessons

Un dels debats científic i social més vius gira al voltant de la influència dels nostres

gens en el comportament. En qualsevol tipus de discussió sempre apareix la qüestió

sobre si el comportament és heretat, és a dir que li ve de sèrie a l’individu al néixer o

bé s’ha adquirit en l’entorn on ha viscut.

Hi ha gent que pensa que els bessons idèntics sempre actuen de la mateixa manera

encara que hagin estat criats en llocs separats. Els bessons acostumen a tenir una

connexió més propera entre sí i és possible que es comportin d’una manera similar, en

especial en relació als comportament controlats genèticament però les seves

característiques psicològiques varien entre sí. Els bessons monozigòtics que han

compartit la placenta tenen més probabilitats de compartir característiques

psicològiques que aquells que estan en placentes diferents, és a dir, dizigòtics. Algunes

d’aquestes diferencies també són causades per factors ambientals que han pogut ser

diferents per a cada bessó ja sigui que s’hagin criats junts o separats.

La part genètica de tot ésser humà és allò que heretem dels nostres antecessors. Són,

com hem dit anteriorment, potencialitats. És a dir, no determinen per si sols el

comportament d'un ésser humà. Un clar exemple és el cas dels bessons monozigòtics.

Aquestes dues persones són genèticament idèntiques però, en canvi, poden no

comportar-se de la mateixa manera. En aquest sentit, hem de tenir present que

existeixen més factors que determinen el comportament de les persones en una

situació concreta que anomenarem factors ambientals.

Factors genètics:

La genètica és una disciplina de la biologia, es la ciència de l’herència i la variació en els

esser vius. La ciència genètica moderna aspira a comprendre el procés de l’herència.

Dins d’aquesta disciplina també podem trobar la genètica del comportament que

s’encarrega d’estudiar quina relació existeix entre els gens i factors externs i l’actitud

de l’esser humà.

15

Tot i que la genètica juga un paper significatiu en l’aparença i el comportament dels

organismes vius, és la combinació de la genètica amb les experiències de l’organisme la

que determina que el resultat final puguin desenvolupar la seva personalitat com a

individu.

Factors ambientals:

La genètica té un paper important sobre el desenvolupament tant físic com psicològic

de les persones. Amb els bessons monozigòtics, passa el mateix. Malgrat això, en cada

persona la combinació entre factors ambientals i genètics, dóna resultats diferents.

Que els bessons monozigòtics comparteixin el mateix material genètic no significa que

siguin exactament iguals. Fins i tot malgrat, que els pares s’esforcin per tractar-los

iguals, el resultat pot ser diferent. Això vol dir que els pares no controlen cada aspecte

de les seves vides perquè cada bessó tindrà les seves pròpies experiències, amics i

interessos.

És a dir, els factors ambientals als quals fem referència al parlar de la genètica del

comportament són les experiències pròpies de l'ésser humà, la cultura en la que es

troba, la relació amb familiars i amics, situacions d'angoixa com poden ser accidents o

malalties, etc. És a dir, tot allò que afecti al comportament que no sigui catalogat com

a genètic s'inclou dins dels factors ambientals.

Qui guanya la batalla: la genètica o el factor mediambiental?

Aquest debat agafa més interès per les notícies que últimament han sorgit al voltant

del descobriment de nous gens que afectarien a comportaments específics:

alcoholisme, timidesa, homosexualitat, etc. Sembla que la lluita entre ambientalistes i

genetistes s’està decantant cap els genetistes però aquesta disputa ve des de fa molts

anys i ha anat variant d’un costat a l’altre segons l’època de la història.

Una eina molt important per estudiar aquests temes i de la que Galton en va ser

pioner, es l’estudi de bessons. Els bessons univitel·lins tenen una similitud genètica del

100% i el més interessant és quan ens trobem amb bessons que han crescut en un

entorn diferent, i ens permet veure què és el que els distingeix i el que els fa iguals.

16

Existeix un estudi sobre la delinqüència juvenil, elaborat a Dinamarca que arriba a les

següents conclusions:

Si els bessons són adoptats per una família honrada, tenen un 13,5% de probabilitats

de delinquir, però si aquesta família adoptiva és conflictiva, el percentatge augmenta

fins el 14,7%. Si la família adoptiva és honrada i la biològica no ho és, el percentatge

augmenta fins el 20% i si ambdues famílies (la adoptiva i la biològica) són conflictives,

aquesta xifra arriba al 24,5% de probabilitat de delinquir. Amb aquest estudi es vol

demostrar que hi ha persones que seran més sensibles a les influències del seu entorn

perquè estan genèticament predisposades a aquesta influència.

Molts estudis sobre bessons idèntics i el seu desenvolupament tracten la qüestió que

plantejo: factors genètics contra factors ambientals. Alguns estudis sobre bessons

comparen bessons univitel·lins amb bessons bivitel·lins i les seves semblances. Totes

les semblances que es poden atribuir en més quantitat als bessons univitel·lins en

relació als bivitel·lins s’acostuma a dir que és per factors genètics. Malgrat tot, aquests

estudis que examinen els bessons univitel·lins sovint no tenen en compte que els

pares acostumen a tractar-los de la mateixa manera, mentre que els pares tendeixen a

tractar als bivitel·lins com a éssers individuals. Això crea una nova variable en aquests

estudis que ens fa qüestionar si alguna cosa és realment efecte de factors genètics o

factors ambientals.

A continuació exposaré el punt de vista de Nancy Segal, que té una germana bessona

bivitel·lina, psicòloga evolutiva i genetista del comportament que s’ha especialitzat en

els estudis de bessons. Els seus interessos i investigacions inclouen les influencies

genètiques i ambientals en el comportament humà, especialment en les relacions

social i el dol. El seu programa d’investigació inclou estudis de bessons i d’adopció que

estan dissenyats per estudiar els problemes i qüestions relacionades amb el

desenvolupament humà en general i el dels bessons en particular.

17

3.1 Bessons idèntics separats al néixer:

Alguns estudis sobre bessons idèntics aprofundeixen en aquells bessons que van ser

separats al néixer o quan eren molt petits. Els pares es podrien haver separat i quedar-

se cada un amb un bessó o els bessons podrien haver estat adoptats per diferents

famílies. Quan aquests bessons idèntics es retroben al cap dels anys se’ls hi

descobreixen moltes característiques semblants malgrat haver rebut una educació

diferent. Aquests estudis ajuden a entendre millor el debat entre naturalesa i criança

deixant constància que aquestes similituds tenen més probabilitat que siguin

atribuïdes als factors genètics que als ambientals.

Presento alguns exemples que utilitza la Nancy Segal per exposar la seva teoria que diu

que no hi ha cap conducta que sigui al 100 per 100 determinada pels gens. Fins i tot

aquells bessons idèntics separats al néixer són diferents en alguns aspectes però

s’assemblen més que ningú. El que és important és adonar-se que els gens funcionen

d’una manera probabilística i no determinista, és a dir, ens poden apropar a certes

coses o apartar-nos d’unes altres. Tots podem escollir però els gens ens faran més

proclius a determinades eleccions que a unes altres, però no d’una manera

determinant.

Exemples:

Mark i Gerry: Ells no coneixien l’existència de l’altre fins que van tenir 31 anys i es van

conèixer. Quan es van veure van descobrir que havien viscut un vida paral·lela en

diferents localitats de Nova Jersey: als dos els hi agradava el menjar xinès i la cervesa

Budweiser. El seu esport preferit era el futbol però animaven a diferents equips. El

mateix els hi passava amb la música, un era més de Rock’nRoll i l’altre de Country.

Oskar i Jack: Eren fills d’un pare romanès jueu i una mare alemanya catòlica. Van

néixer a Trinitat l’any 1933. Quan els seus pares es van separar els nens només tenien

6 mesos. El pare es va quedar a Trinitat amb el Jack perquè era el més dòcil i l’Oskar va

marxar amb la seva mare a Alemanya. L’Oskar a Alemanya va formar part de les

joventuts hitlerianes com tots els nens de la seva edat. Li agradava perquè practicava

esports i no havia d’anar a l’església. En canvi el Jack el van criar sota la fe jueva. El dos

18

sabien de l’existència de l’altre i es van arribar a escriure cartes però no es van trobar

personalment fins passats els 20 anys. La primera trobada no va anar massa bé per la

seves diferencies polítiques i històriques però, quan van tenir 45 anys, van tornar a

trobar-se per participar en un estudi sobre bessons separats al néixer. Aleshores van

descobrir que tenien moltes més coses en comú que les que es pensaven: els dos es

rentaven les mans abans i després d’anar al bany, esternudaven sorollosament als

ascensors per molestar als altres, eren molt aficionats al joc, etc. Van mantenir la

relació durant 7 anys perquè malauradament l’Oskar va morir.

Els dos sabien que si s’haguèssin invertit les seves posicions socials, haurien acabat

sent l’altre. Haurien crescut per convertir-se en aquella altra persona, els ideals de la

qual detestaven profundament.

Gillan i Lily: eren duess nenes d’origen xinés adoptades per dues famílies diferents. El

que va passar és que les dues parelles de pares que anaven en el mateix grup a buscar

als bebès que els hi havien assignat van rebre una fotografia i al veure-la van dir: “o

ens donen la mateixa nena per error o tenim bessons” i les nenes eren bessones. Arrel

d’aquesta experiència una de les mares va posar-se en contacte amb la Dra. Segal que

va començar a fer un seguiment longitudinal de bessons en el temps: un estudi sobre

12 parells de bessons xinesos separats al néixer i va analitzar la seva intel·ligència, la

seva personalitat i els canvis en el temps.

Jim Lewis i Jim Springer: eren dos bessons univitel·lins que van ser separats al néixer i

van ser donats en adopció i no van tenir contacte i van créixer sense saber de

l’existència de l’altre. Als 39 anys es van reunir i van descobrir que s’havien casat i

divorciat de dones que es deien “Linda”; que es van casar en segones núpcies amb

dones que es deien Betty; que tots dos van tenir mascotes quan eren petits i que li

havien posat el mateix nom; que es van entrenar per treballar a la policia i van

treballar parcialment a organismes del cos de la policia judicial dels EEUU; que tenien

hàbits de fumar i beure similars; que es menjaven les ungles dels dits en excés; i van

dir al seus fills igual.

19

3.2 Epigenètica:

Per poder entendre bé que és la epigenètica primer de tot hem de fer referència a uns

termes biològics que ens seran de vital importància per entendre l’epigenètica i els

bessons.

Genotip: és la informació genètica que posseeix un organisme en particular en

forma d’ADN.

Fenotip: és la expressió del genotip en funció d’un determinat ambient.

Característiques fenotípiques: són aquelles característiques que es poden veure

a simple cop d’ull, com per exemple l’alçada, el pes, etc.

Histones: junt amb la cromatina, formen l’ADN

Genoma: és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un

organisme

Epigenoma: és la informació epigenètica total d’un organisme.

L’epigenètica és una ciència que estudia com l’ambient i la història de l’individu

influeixen en l’expressió dels seus gens i més exactament el conjunt de la transmissió

dels caràcters adquirits d’una generació a l’altra.

L’ Epigenètica vol demostrar que no estem condicionats pels gens, sinó que el nostre

ambient i les experiències viscudes també poden modificar l’expressió del nostre ADN.

Per a l’estudi epigenètic, els bessons separats han estat de gran ajuda al poder

demostrar les seves teories, són dues persones genèticament iguals que poden viure i

dur a terme coses totalment diferents, i posteriorment es poden analitzar les

diferencies al dur vides tan diferents.

Aquesta vessant de la genètica ens dóna la resposta a la pregunta que tots ens hem fet

alguna vegada, per què a mesura que avancen els anys els bessons, bessons que de

petits eren iguals, es van diferenciant?

Aquesta ciència ens demostra que dos bessons canvien, i ho fan perquè les cèl·lules

poden decidir quins gens activar o no, segons les influències del ambient i els hàbits de

la persona. Les vivències ens marquen molt, i aquestes són les que poden arribar a

20

canviar dos bessons que abans eren iguals. Diferències en la alimentació, en l’estil de

vida i en el hobbies faran que dos bessons tinguin diferent fenotip, però el mateix

genoma, és a dir, per fora seran diferents, i els gens que estiguin relacionats amb

aquestes característiques fenotípiques es veuran variats, però tindran el mateix

genotip.

S’han fet diversos estudis amb bessons, on es pot demostrar que els gens d’uns i

d’altres han variat segons l’estil de vida i les vivències viscudes per a cadascú.

L’estudi dels bessons idèntics ofereix als científics una oportunitat única per descobrir

quines característiques venen determinades per la genètica, quines per l’entorn i

quines pels processos epigenètics.

Naturalesa i educació.

La visió que tenim de l’estudi de bessons ens ajuda a comprendre millor com influeix la

naturalesa en el desenvolupament de l’ésser humà. Durant més d’un segle, els

investigadors han comparat les característiques dels bessons intentant determinar el

grau en que aquests trets són hereditaris, com el color dels ulls, i quins trets

s’adquireixen de l’entorn, com el llenguatge. Aquí apareix el camp de la genètica del

comportament, on els estudis de bessons han identificat uns trets o malalties que

poden tenir un component genètic i altres que estan molt influenciats per l’entorn.

L’estudi es basa en la recopilació i comparació de bessons univitel·lins i bivitel·lins que

han estat criats junts o separats. La cerca de similituds i de diferencies entre aquests

bessons és el principi per determinar el grau en el que la naturalesa i l’entorn juguen

un paper en els seus trets.

21

4.- Aspectes del comportament derivats de les facultats i aspiracions

humanes (la intel·ligència, la felicitat, la memòria,...)

4.1 Intel·ligència:

És la capacitat en major o menor grau de comprensió, d’aprenentatge i de resoldre

problemes davant de les adversitats que se li presenten a l’individu.

El Quocient Intel·lectual (QI) és la relació entre la intel·ligència d’un individu mesurada

a través d’un test d’intel·ligència i la intel·ligència mitjana de la persona i el seu grup

social.

La intel·ligència emocional és la capacitat que té la persona per gestionar les emocions,

transmetre-les adequadament i percebre les dels altres.

He pogut comprovar que la intel·ligència és una característica de l’esser humà que

s’hereta amb més probabilitat, doncs molts estudis que s’han fet sobre l’heretabilitat

de la intel·ligència i el QI amb bessons univitel·lins, és a dir amb idèntics gens, han

donat una correlació en intel·ligència del 80%, per tant dóna una raó de pes per

afirmar que la intel·ligència té un component molt alt d’heretar-se. Cal però tenir en

compte que si s’estudia aquesta característica tenint en compte la sociologia i les

conseqüències sobre l’educació, es podrà deduir que la influencia genètica i del medi

ambient és decisiva.

L’herència determina un paper important quan parlem de la intel·ligència humana i les

investigacions demostren què, com més estret sigui el lligam en la relació de dues

persones, més semblant sol ser el percentatge del QI. Per exemple el percentatge QI

de bessons idèntics separats al néixer i criats en cases diferents es molt similar.

També cal assenyalar que els factors genètics no determinen tota la intel·ligència

humana. El fet que a finals del S. XX el percentatge de quocient intel·lectual augmentés

a tot el món, en totes les condicions socioculturals i en totes les edats, gràcies a la

millora de les condicions de vida, en la dieta i en les oportunitats d’educació, és una

prova que no només intervé la genètica de manera individual.

22

Els científics Thomas Bouchard i Nancy Segal, l’any 1990, van estudiar 48 parells de

bessons criats per separat i 40 parells de bessons criats junts. Els criats per separat

tenien un grau de similitud del QI del 69% i els criats junts del 88%. D’aquí van treure la

primera conclusió: els bessons criats junts tenen un grau de similitud de QI més elevat

que el que pugui tenir qualsevol germà que convisqui amb ells. També van veure que

la genètica era la característica que més influïa en la intel·ligència perquè si la casa i la

família influïssin de la mateixa manera el grau de similitud de QI entre els bessons

separats al néixer no podria ser tan elevat. Per altra banda també van veure que el

tipus de relació que mantenien els bessons no era de vital importància per determinar

el QI.

Actualment, altres científics que han dut a terme estudis com el que he comentat

anteriorment, han arribat a la mateixa conclusió, amb unes xifres sorprenents. Els

bessons idèntics criats per separat son més similars, es a dir, tenen un 74% de similitud

en el QI; en canvi els bessons fraterns criats junts tenen un QI similar del 60%.

Per conèixer la interacció de l’herència i l’entorn en la determinació de la personalitat

el comportament i la propensió a malalties, ha estat crucial les dues línies

d’investigació que s’han dut a terme:

Per un costat l’estudi de les diferències entre bessons idèntics per aïllar la influència de

l’entorn i la comparació entre bessons univitel·lins i bivitel·lins per mesurar la

influència dels factors genètics.

Els bessons idèntics procedeixen d’un mateix òvul i comparteixen el mateix codi

genètic per tant qualsevol diferència entre ells ha de ser per l’entorn o el medi

ambient.

Per tant si els bessons idèntics presenten més similituds entre sí en relació a una

malaltia que els bessons fraterns, aleshores la probabilitat de tenir aquesta malaltia

pot venir influïda per un component genètic.

23

4.2 La felicitat:

És un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. Aquest terme és molt

estudiat per la filosofia, ja que la vida dels humans es basa en la recerca d’aquesta. El

contrari de felicitat, seria pena o tristor.

La felicitat s’hereta?

Una altra vegada, els bessons són una peça clau en la investigació, aquest cop de la

felicitat, i es que s’ha estat investigant si la felicitat s’hereta o es va desenvolupant al

llarg de la vida. I per poder-ho comprovar, s’han dut a terme diversos estudis en

bessons. Per estudiar la felicitat, s’han fet estudis amb bessons separats al néixer, ja

que si el grau d’optimisme i la felicitat que hi havia en cadascú dels bessons era similar,

es podria dir que la felicitat té un component genètic important.

Després de diversos estudis amb bessons, s’ha pogut veure que hi ha un possible

candidat a ser el gen de la felicitat, aquest és el gen 5-HTTLPR.

Es creu, segons un estudi fet per Nancy Segal amb bessons idèntics separats al néixer a

la Universitat de Minnessota, que la felicitat té un origen genètic d’entre un 50% i un

80%. Per altra banda, un altre estudi més actual fet per l’investigador Jan- Emmanuel

De Neve a la Universitat de California, després d’analitzar els qüestionaris fets per més

d’un miler de bessons, ha arribat a la conclusió que un terç de la felicitat total és

heretada, la resta es veu modificada per l’entorn i la família. Lykken, un dels

participants en la investigació de Nancy Segal, va estudiar diverses dades obtingudes

de l’estudi de bessons, i va poder comprovar, que la seva felicitat no variava ni es veia

afectada segons el seu estatus social, ni el nivell d’educació. Llavors observant el seu

comportament va veure que eren igual de feliços aquells que anaven amb cotxe a la

feina que aquells que hi anaven amb autobús, per la qual cosa va arribar a la conclusió

que guanyar la loteria pot variar l’estat d’ànim personal però només de manera

momentània.

Tot i que les dades obtingudes fossin diferents, tots dos especialistes estan d’acord en

què tot ésser humà té un punt inicial de felicitat influenciat pels gens. Sempre, després

d’una gran etapa de felicitat o un cop de sort, tothom torna a aquest punt de felicitat.

24

Podríem dir que la felicitat és una balança, la qual quan li poses experiències felices

augmenta, però com que aquestes només duren un període determinat de temps,

posteriorment, torna al seu punt inicial. Per l’altra part, en aquesta balança també li

afecten les coses dolentes, com podria ser tenir un accident. La depressió et durarà un

període de temps, més llarg o més curt, però al final sempre s’acaba superant i s’arriba

al punt inicial.

De Neve, al investigar el gen 5-HTTLPR, va veure que hi havia dues versions d’aquest

gen, una versió llarga i una altra més curta. Això posa en evidència que aquells que

heretin dels seus pares la versió llarga seran aquells més feliços, per altra banda

aquells que n’heretin la versió curta tindran un grau menor de felicitat. Tot i això, es

creu que aquest no és l’únic gen involucrat en la felicitat.

4.3 La memòria:

La memòria és la capacitat que posseeix un organisme per recuperar informació, que

ja havia guardat anteriorment en el seu cervell, a partir d’històries o records viscuts

anteriorment.

De la memòria, a diferència dels temes tractats anteriorment, se n’han fet pocs estudis

amb bessons, però els pocs que s’han pogut realitzar han estat crucials per saber si la

memòria és un aspecte hereditari o no.

Es creu que la memòria té una influència genètica del 50%, és a dir, els bessons

univitel·lins tenen un 50 % de la capacitat memorial igual. Aquest fet s’ha pogut

demostrar també gràcies a estudis fets amb animals. Les diferències de capacitat

memorística entre els individus són degudes determinades proteïnes. Primerament es

va descobrir amb animals, però ara ja se n’han fet estudis en humans i s’ha pogut

veure que algunes proteïnes son iguales. Per això diem que la memòria té una condició

genètica del 50%, després l’ambient, la habilitat i altres factors la poden anar

modificant.

25

5.- Probabilitat de la manifestació de malalties de caire psico-ambiental

(asma, esquizofrènia, TDHA).

Quan es tracta de malalties, els bessons són exemplars únics que proporcionen molta

informació. Per estudiar les diverses malalties, s’agafen parelles de bessons en les

quals només un pateixi la malaltia i les dades es comparen amb altres bessons afectats.

El científics realitzen estudis amb bessons perquè aquests poden ajudar a identificar el

mecanisme molecular exacte de cada malaltia, i així poder veure la importància que

tenen els factors ambientals en segons quines malalties.

5.1 Autisme:

L’autisme és un trastorn en el desenvolupament cognitiu; aquest trastorn es manifesta

ja des de la infantesa. Es pot dir que està caracteritzat per l’aïllament i el desig de fer

sempre el mateix, de seguir una rutina. La persona afectada pot patir dificultats en la

interacció social i també solen mostrar escassa empatia amb les altres persones.

També provoca d’un retard el llenguatge verbal i no verbal. L’autisme, dins dels

trastorns socials, és el més comú.

Segons un estudi publicat a la revista Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine ,

quan un bessó desenvolupa Autisme, el risc que l’altre també ho faci, en bessons

univitel·lins, és elevat. Es va reunir informació extreta de 227 parelles de bessons,

idèntics i fraterns. En aquest parells de bessons, quan com a mínim un dels dos tenia

autisme, es va veure que:

En el cas dels bessons idèntics, quan un dels dos tenia aquest trastorn es va veure que

en un 88% dels casos l’altre també el desenvolupava, per altre banda la diferència era

molt important quan es van comparar els casos de bessons fraterns. En aquest cas

només un 31% l’acabava desenvolupant.

Amb aquest estudi es va veure també que, en el cas dels bessons idèntics, al cap d’un

any del diagnòstic d’autisme en el primer bessó, ja no se li detectarà al segon, i els

pares ja poden estar tranquils. Per altra banda, amb el bessons fraterns, l’autisme es

pot manifestar fins a quatre anys després del primer diagnòstic.

26

Això té sentit, ja que els bessons fraterns són tan iguals amb el seu bessó com amb els

altres germans, és a dir, només comparteixen el 50% dels seus gens. Per altra banda

els bessons idèntics comparteixen quasi un 100% dels seus gens. Gràcies als estudis

realitzats amb bessons s’ha pogut determinar que l’autisme té una gran part

d’influència genètica. També es creu però, que els factors genètics i el ambientals

“s’alien” per fer més vulnerables a segons quins nens.

Altres estudis fets asseguren que en l’autisme té una gran importància la genètica,

però també l’ambient durant l’embaràs és molt important. Cada cop més, els factors

ambientals estan agafant més pes sobre les malalties del desenvolupament neurològic.

5.2 Esquizofrènia:

L’esquizofrènia és una malaltia mental, que es caracteritza per la pèrdua del judici de

la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat, afectat així el ritme de vida

del individu i portant-lo a la impossibilitat de dur una vida i realitzar una conducta

adequada.

La esquizofrènia és un trastorn que ha comportat diversos problemes als científics i

molta variabilitat de resultat dels estudis realitzats. Les dades mitjanes de l’herència

genètica en la Esquizofrènia són elevades, es diu que té un 80% de component genètic,

és a dir, que si els pares pateixen aquesta malaltia, hi ha un 80% de probabilitats que

els fills també la tinguin. Però als estudis realitzats, només un 50% dels bessons

idèntics pateixen els dos aquesta malaltia, i per altra banda només un 17% dels

fraterns la pateixen. Aquestes dades, però han estat molt discutides, perquè:

Un estudi realitzat a 338 parelles de bessons malalts de esquizofrènia només n’hi

havia 26 parells amb concordança, per la qual cosa ens indica que un 85% dels

bessons van ser discordants en la malaltia.

S’han recollit dades molt baixes sobre l’esquizofrènia i els bessons, com per

exemple: entre un 11% i un 13.8% en bessons idèntics i només un 1.8%-4% en

bessons fraterns.

La discordança entre les parelles de bessons fa pensar que l’esquizofrènia es veu

influenciada per la genètica, però el que realment es creu és que quan dos bessons

27

comparteixen placenta durant 9 mesos, és a dir, comparteixen ambient durant tot

aquest temps, a la esquizofrènia se li hauria d’atribuir un alt component ambiental.

5.3 Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH):

El TDAH és un trastorn en el qual hi intervenen tant factors genètics com ambientals.

És un trastorn en la conducta, que apareix durant la infància i es comença a detectar al

7 anys d’edat. Aquest trastorn es manifesta amb un augment de l’activitat física, amb

impulsos i amb la manca de concentració per fer coses durant un temps determinat.

Aquest trastorn no només afecta en l’àmbit escolar al no poder concentrar-se, sinó

que també afecta en l’àmbit social, ja sigui amb la família, els amics o els professors.

Segons estudis publicats l’any 2010 a la revista Lancet és va dir que el TDAH no és un

trastorn només influenciat per l’ambient, l’educació etc. Sinó que les causes del TDAH

són en bona part genètiques, on es veuen modificats alguns cromosomes.

Es creu que el TDAH té diverses causes, una de les quals és la genètica. S’ha pogut

comprovar gràcies a estudis fets amb bessons. S’ha vist que, la concordança que hi ha

entre els bessons idèntics és d’entre el 50%-80%. En canvi la que hi ha entre els

bessons fraterns és d’entre el 29%-33%. Després de la menció feta, queda ben clar que

una de les causes del TDAH és la genètica, ja que els bessons idèntics comparteixen el

100% dels seus gens. Entre el 70%-90% de les causes del TDAH són genètiques. Aquest

trastorn no té només un gen implicat, sinó que n’hi ha diversos implicats a diferents

cromosomes.

28

6.- Part pràctica:

6.1 Anàlisi per parelles d’algunes enquestes:

A continuació analitzaré les enquestes realitzades a diferents parelles de bessons, n’he

triat unes quantes que són les que m’han aportat millors resultats. Aquests resultats

estan compresos entre diverses edats i això m’ha permès veure les diverses respostes

segons edats variades.

Bessones Genius:

1. Sexe: Femení

2. Edat: 17 anys

3. Bessones bivital·lines (diferents)

4. Tens més germans a part del teu germà/ana bessó? Quants? Nois o noies?

No.

5. Heu anat sempre a la mateixa classe? Sí? No? Especifiqueu quan.

No, tan sols aquests dos anys de batxillerat. // No, només els dos cursos de

batxillerat.

6. Compartiu grup d’amics?

No, tan sols a l’estiu. // A l’estiu, però normalment no.

7. Compartiu habitació amb el vostre bessó/ona?

No // No

8. Que el teu bessó/ona sigui davant modifica el comportament cap a l’altre gent?

No // No el modifica, però a vegadea si que pot influir alhora de relacionar-me

amb la resta de la gent davant la meva germana

9. Com t’influencia el fet de tenir un bessó/ona?

Doncs que moltes cops et poden comparar negativament. // Com no tinc més

germans, tampoc sé quina diferència pot haver entre tenir un bessó o un germà

gran o petit, és a dir, que la influència de tenir una bessona podria dir que

bàsicament és la de no estar mai sola.

10. Et sents més segur quan ell/ella està al teu costat?

Depén de quina situació, però normalment no. // No

11. Passeu moltes hores junts?

29

Normal, ni molt ni poc, però bastantes. // sí

12. Quan porteu molts dies separats noteu un buit a la vostre vida?

No. // no un buit, però si s’enyora.

13. Et molesta que la gent us confongui?

Sí. // No.

14. Com acostuma a parlar la gent de vosaltres, per nom propi o per “els/les

bessons/es?

Depén de quines persones, però normalment per nom propi. // Per nom propi.

15. Quan ereu petits anaveu vestits iguals? Fins a quina edat?

Sí, fins als 4 o 5 anys. // sí, però de diferent color, una de blau i l'altre rosa. Fins

als 5 anys segur, o després. Als 7 ja no.

16. Us agradava?

Normal. // No m’importava la manera de vestir, no era algo que escollís jo.

17. Quan el teu germa/ana té un problema o està trist, com us sentiu?

Doncs si m’explica el problema jo l’ajudo. // També trista, com si em passés a

mi

18. És veritat allò que diuen que quan un es fa mal l’altre també nota alguna cosa?

Us ha passat mai?

No, mai. // no m’ha passat mai.

19. Si tens altres germans, creus que hi ha més complicitat amb el teu bessó/ona

que amb els altres germans?

Sí. // -

20. T’agrada tenir un germà/ana bessó?

En alguns aspectes si i en d’altres no. // Sí, normal.

ANÀLISI:

Les bessones Genius són un clar exemple d’unes bessones que, al no assemblar-se

gaire, han desenvolupat rols oposats dins la parella. Haver anat sempre a classes

separades, vestir iguals però amb diferents colors o no compartir grup d’amics ha fet

que siguin persones totalment diferents. Una, més preocupada i responsable, sempre

atenta de la seva germana bessona, l’altre més despreocupada.

30

Això ha fet que la que està més atenta a l’altre (color blau), enyori a la seva germana

quan aquesta no hi és, o estigui trista només veure que la seva bessona ho està.

Els rols que es podria dir que s’ha desenvolupat són: per una banda, la preocupada i la

que sempre està atenta diguem que ha desenvolupat un rol més dependent, estant

sempre atenta de la seva germana. Per altra banda, l’altre rol que s’ha pogut

desenvolupar per part de l’altre bessona és un rol més independent. Tot això és degut

a la diversitat de caràcters, i sempre està bé desenvolupar rols una mica contraris, ja

que així es poden complementar una amb l’altra.

A cap de les dues els hi agrada massa la idea de tenir una germana bessona, això

podria ser degut a les diferències que hi ha en elles.

Tot i el fet que les uneix, ser bessones, no són més iguals que qualsevols altres

germans.

31

Bessons Llimona:

1. Sexe: Masculí // Femení

2. Edat: 16 anys

3. Bessons bivital·lins (diferents)


Sí, dos més. Un noi i una noia. // Sí, una germana de 18 anys i un germà de 21


No, mai. // No, mai


Sí, el grup de l’esplai. // Alguns


No. // No.


No. // Sí, a vegades.


Saps que sempre tindràs un suport. // Em sento més protegida. Sé que sempre

el tinc allà i ens entenem molt bé.


Depenent de la situació, hi ha vegades que sí. // Sí.


Abans moltes més, compartiem escola. Ara ja no tantes. // Bastantes, però

cada cop menys.


És possible que sí. // Sí, una mica més que amb els altes germans.


Mai ho han fet. // No, ens assamblem poc.


bessons/es?

A vegades pel bessons, però al ser nen i nena pot ser menys. // Depen, a

vegades com a Llimona per mi mateixa o per Els Llimona per els dos.


32

No, un vestia de noi i l’altre de noia. // Ell de color blau i jo de rosa. També ens

combinaven amb els altres germans els dies especials.

16. Us agradava?

- // Sí, era maco al ser petitets.


Amb ganes d’ajudar-la. // Malament, procuro ajudar-lo.


Us ha passat mai?

No, mai m’ha passat a mi. // Crec que no, encara que no m’hi he fixat.



No, no ho crec, però pot ser sí. Al ser bessons comparteixes moltes coses. // Sí,

és algo diferent. Ens entenem molt.


Molt, tanmateix hi ha vegades que no, però si que m’agrada. // Sí, és una

experiència molt enriquidora.

ANÀLISI:

Amb els bessons Llimona podem veure un exemple de com un noi i una noia que són

bessons, tenen una relació que va més enllà de el fet de ser germans. Podíem arribar a

dir que si ells dos no fossin bessons la complicitat que existeix entre ells pot ser no hi

seria. Això es dona perquè ser bessons els ha portat a compartir tantes experiències

que si no ho haguessin sigut i només haguessin sigut germans no les haguessin

realitzat. No anar junts a la classe els ha fet necessitar-se a casa. Compartir hores a

l’esplai amb els mateixos amics ha fet d’ells una parella de bessons especials.

En aquests bessons no es veu ben clar que s’hagin desenvolupat cap tipus de rols

oposats, sinó que la seva relació és d’apreci mutu.

33

Bessones Ferré Saumell

1. Sexe: Femení

2. Edat: 23 anys



No. // no, només una germana bessona


No sempre, anàvem a una escola a on només hi havia una línia i per tant tots

els cursos (des de P-3 fins a 2n d'ESO) si que vam anar a la mateixa classe. A 2n

d'ESO però, la meva germana va repetir curs i va ser llavors quan vam deixar

d'anar juntes. // Des de p3 fins a segon d'ESO vam anar a la mateixa classe,

després ja no perqué jo vaig repetir curs i es a partir d'aqui que ens vam

separar.


Depèn de l'àmbit. Al fer-nos més grans, cadascuna va triant els seus amics més

pròxims, malgrat que hi ha grups d'amics que sí que els compartim, i si no els

compartim, algun cop si que hem fet coses amb ells o si més no els coneixem a

tots. // Sí, el grup d’amics de música i el grup d’amics del poble.


Ara ja no, de petites sí. // Ara ja no, però abans sí.


A vegades sí. // No sempre, però a vegades si que fa modificar una mica,

sobretot alhora de sortir de festa.


Hi ha situacions que sé que si la meva germana no hi fos, jo em comportaria

diferent, en el sentit de que potser em deixaria anar més o diria altres coses.

Crec que influencia en el fet d'estar més pendent d'ella, de jutjar més el què fa

o el que deixa de fer... // És molt postitu perqué t'enten perfectament i pots

parlar amb ella de qualsevol cosa.


34

Normalment sí, ja que al haver-hi molta confiança i complicitat sé que si hi ha

alguna cosa que no li agrada m'ho dirà, o em pot donar consells, escoltar-me,

ajudar-me, etc. // En molts aspectes si i quan no hi és pateixo bastant per si li

passa alguna cosa.


Abans més. Suposo que al anar-nos fent-nos grans cada una va escollint una

mica el seu camí, malgrat que sempre la tinc present. // No gaires perque

tenim horaris bastant diferents.

12. Quan porteu molts dies separats noteu un bui a la vostre vida?

No és ben bé un buit, si són molts dies és més un sentiment de voler saber si

està bé o no. // Sí, es troba a faltar.


Normalment no, de fet a vegades hi ha gent que ens confon expressament. Ara

bé, si parlem per telèfon, gairebé sempre ens confonen, i aquí si que em

molesta més. La frase de "No, sóc la Laura" em cansa una mica. // Ara ja no

tant perquè ja no ens confonen tant, fins i tot em fa una certa gràcia. Anys

enrrere sí que em molestava.


bessons/es?

Acostuma a parlar pel propi nom, malgrat que hi ha un parell de grups d'amics

que per ells sí que som les bessones. // Pel nostre propi nom casi sempre.

Menys els del poble que a vegades ens diuen bessones o twins.


Sí, de colors diferents. L'edat exacte no la sé, però suposo que cap els 8-10

anys? o potser una mica abans i tot. // Sí, però tampoc no gaire, no ho recordo

bé però fins els 6 o així. El que sí que teniem per exemple eren els mateixos

pantalons però de diferent color.

16. Us agradava?

Quan ets petit t'és una mica igual, indiferent. Suposo que quan comences a

tenir més consciència d'allò que t'agrada i el que no, t'acostuma a no agradar

35

que et vesteixin igual.// La veritat és que no ho recordo gaire, però suposo que

no.


A mida que m'he anat fent gran he aprés que depèn del problema jo

simplement puc fer-li suport i que per tant no serveix de res que jo també

estigui malament. Malgrat això hi ha cops que si ella comença a plorar, jo, no sé

ben bé perquè també ploro, encara que no sàpiga el perquè ho està fent. //

Malament perqué no m’agrada gens que ho estigui, sempre inento que estigui

bé i em sap greu que passi una mala època. Si está malament fa que jo també

estiguis una mica trista i preocupada.


Us ha passat mai?

Una vegada sí que vam notar alguna cosa quan una estava esquiant i l'altre a

casa. La que estava esquiant va caure i es va trencar el braç, i la que estava a

casa de cop i volta, sense motiu, va començar a plorar. // Ens ha passat una

vegada. Van atropellar a la meva germana i tal com va sonar el telèfon de casa

vaig notar que li havia passat alguna cosa. I efectivament, li havien atropellat el

peu.



- // -


Sí, molt. // Sí.

ANÀLISI:

Les bessones Ferré, ja són una mica més grans. Em va sobtar el resultat d’aquesta

enquesta ja que s’hi veu una gran complicitat i un fort vincle entre elles. No han anat a

la mateixa classe des de 2n d’ESO, ni tampoc comparteixen grup d’amics, excepte

alguns, la gent sempre se’ls hi ha adreçat pel nom propi i no han anat vestides iguales

exactament, el que si comparteixen aquestes dues bessones és l’estima i la complicitat

que hi ha entre elles. En elles dues tampoc es veuen desenvolupats rols contraris, sinó

36

que són bastant iguales pel que fa la posició dins de la parella. Existeix una empatia

brutal entre elles dues. Que entre elles hi hagi una connexió que va més enllà de ser

bessones pot ser degut a que de petites fessin coses diferents. Tot i ser bessones

bivitel·lines, la connexió que hi ha entre elles pot ser més forta que la que hi ha entre

qualsevol altre bessó univitel·lí.

Tots hem sentit a parlar algun cop que els bessons senten el mal de l’altre, però molts

pocs cops ens ho hem pogut creure. Els resultats de les meves enquestes em

demostren que sí, en dues parelles de bessones, i una d’aquestes són les bessones

Ferré.

Una es va fer mal al braç esquiant i l’altre a casa es va posar a plorar, i un altre dia a

una la ven atropellar i quan van trucar a casa, la seva germana ja sabia que alguna cosa

dolenta havia passat.

Això, que es veu en molts pocs casos de bessons i que he tingut la oportunitat de

saber-ho, és la prova final del vincle tan gran que uneix aquestes dues bessones.

37

Bessons García:

1. Sexe: Masculí

2. Edat: 18 anys



No. // No.


Sí però pocs cops només en les optatives del batxillerat i algunes classes de 4t

d’Eso, des de petits ens han separat. // No, mai hem anant a la mateixa.


Sí. // Sí.


No. // No.


No. // No.


Buff bé, realment el meu germà i jo només coincidim en el grup d'amics ja que

fa alguns anys que ja no parlem massa ni ens veiem massa. Encara que sembli

increïble tinc una relació més pròxima amb alguns amics. // No m’influencia


La vritat es què mai mo havia plantejat però crec que m’és indiferent. // No.


No. // No.

12. Quan porteu molts dies separats noteu un bui a la vostre vida?

No. // No.


No, no sol passar i,si passa, la gent té algun problema de vista jaja. // Sí.


bessons/es?

Per nom propi. // Nom propi.


38

Sí, fins els els 7 aprox. // Sí.

16. Us agradava?

No hi pensaves. // NSNC


La nostre felicitat es individual. No ens sentim malament quan l'altre ho està. //

Normal


Us ha passat mai?

No. // No.



No. // -


Sí. // NSNC

ANÀLISI:

Per altra banda, bessons totalment diferents als vistos fins ara, ens trobem als bessons

Garcia. Amb 18 anys han portat una vida cada vegada més distant pel que fa als

respectius bessons.

La seva relació d’alguna manera podríem dir que no és de germans, perquè tenen

relacions més pròximes amb alguns amics, tal com ens deixa clar un d’ells a la pregunta

número 9: “Buff bé realment el meu germà i jo només coincidim en el grup d'amics ja

que fa alguns anys que ja no parlem massa ni ens veiem massa. Encara que sembli

increïble tinc una relació més pròxima amb alguns amics.”

Per altra banda, tenen una relació distant com amics també, ja que si un dels dos està

trist l’altre no es veu afectat ni amb molta preocupació. Són germans que per diferents

raons que tan podrien ser familiars, escolars o simplement de l’edat en la que es

troben no són gaire propers entre ells.

39

Bessones Flores:

1. Sexe: Femení

2. Edat: 16 años



Sí, una hermana de 19 años. // Sí, tengo una hermana mayor de 19 años


Si, sólo en tercero de la ESO hemos estado separadas. // Sí, excepto en tercero

de la ESO.


En Chile teníamos cada una nuestro grupo, pero aquí tenemos el mismo grupo

de amigos. // Cuando viviamos en Chile teníamos grupo de amigos diferentes,

aqui en España compartimos nuestro grupo de amigos.


En Chile compartíamos habitación, pero aqui cada una tiene la suya. // En Chile

la compartíamos, aqui tenemos habitaciones diferentes


No, no me modifica el comportamiento. // Cuando estoy con mis amigos no

modifica mi comportamiento, cuando estoy con gente que no conozco, sí.


Yo diría que no me influencia. // No me influencia de ninguna manera.


En algunas situaciones, pero no me pongo mal cuando no está a mi lado. //

Cuando estoy nerviosa me siento más segura si ella está a mi lado.


Sólo en las horas del instituto. // Sólo en las horas de clase.


No, aunque nunca hemos estado separadas mucho tiempo. // No, cuando

llevamos muchos días separadas la extraño como a cualquier otro miembro de

la familia.

40


No, la verdad es que sólo nos confunde la gente que nos acaba de conocer o la

que no nos ha visto por mucho tiempo. // No, creo que es un error muy normal

en gente que no nos conoce, no tendría por qué moltestarme.


bessons/es?

Generalmente por nuesto nombre propio, pero a veces sólo en el instituto nos

llaman por "las Flores". // La mayoría del tiempo por nuestro nombre aunque a

veces nuestro padre se refiere a nosotras llamandonos "nenas", y en el colegio

nos llaman las Flores.


Nos vestían iguales pero con colores diferentes, hasta los 5 años. // Nos

compraban ropa igual pero de diferente color. hasta los cinco años.

16. Us agradava?

Como tenía 5 años supongo que no me importaba. // A esa edad no me

enterava mucho, así que supongo que me daba igual.


Me siento mal pero commo como cualquier otro familiar al que le pasa algo. //

Ella estará triste y yo estaré dependiendo de mi estado de ánimo en ese

momento aunque puede que sus problemas también me afecten.


Us ha passat mai?

No, cuando mi melliza se lastima no siento nada. // No y nunca nos ha pasado.



Sí, mi hermana mayor se lleva más conmigo que con mi melliza, pero yo me

llevo más bien con mi melliza. // Sí, me llevo mucho mejor con mi melliza que

con mi hermana mayor.


Supongo que sí, no me quejo. // Sí.

41

ANÀLISI:

Aquest cas és més peculiar. Dues germanes que per raons familiars van haver

d’emigrar de Xile aquí. Van arribar aquí amb 14 anys, havent de deixar enrere un lloc

on hi tenien amics i una vida formada per arribar a un altre totalment nou. Per sort,

elles eren dues, però la seva vida com a familiars es va veure bastant afectada. La seva

relació es va tornar més pròxima. Eren dues i sabien que no estarien soles, per mala

sort quan van arribar aquí les van separar, després d’haver anat sempre a la mateixa

classe. Això va suposar un problema per a elles ja que arribaven noves i no coneixien a

ningú. Per això van demanar que les posessin juntes el curs següent i així ho van fer.

La relació que tenien allà era de dues germanes que compartien les hores de classe i

de casa, però no els amics i al arribar aquí també van començar a compartir les

amistats, i així van anar fent més forta la seva relació.

El més important d’aquesta enquesta és que per molt distant que siguis amb algú de la

teva família sempre hi poden haver conseqüències i raons per les quals t’hi tornis a

ajuntar i acabin sent molt més importants del que eren. Elles en són un exemple.

42

Bessons Bohera:

1. Sexe: Masculí

2. Edat: 11 años

3. Bessons univital·lins (iguals)


No. // NO


No .Cursos compartidos sólo 3: E.I.= 2º y 3º , E.P= 6º. // No. Cursos

compartidos sólo 3: E.I: 2º Y 3º , E.P: 6º


Sí // Sí


No // No


Sí // No


Mucho, en el comportamiento, y en la tranquilidad, no estoy tan tranquilo

porque hace cosas de niño pequeño que me molestan. // Pues bien, así no me

aburro.


Si, por ejemplo somos dos y podemos con los demás. // Si, porque me puede

proteger y yo a él.


Sí. // sí


Sí. // sí, hay veces, no siempre


Sí, mucho. // sí, mucho


bessons/es?

Por cada nombre en particular. // Los gemelos

43


No. // No

16. Us agradava?

No. // no he ido pero no me hubiera gustado.


Si y a veces culpable por haberle molestado. // Triste también, no me voy a

poner a reír ...


Us ha passat mai?

No. // No-no



-// sí


A veces, más bien sí que no. // Sí, así no me aburro.

ANÀLISI:

Els bessons Bohera són nois, els més petits que he enquestat, però tenen molt clara

una cosa, són dos i no els separaran. Comparteixen grup d’amics, però van a classes

diferents, això ens dona una pista de que ells han triat els amics i han decidit estar

junts. Sembla ser que tenen caràcters una mica oposats, un més tímid i l’altre més

extravertit i això suposa un petit problema que amb 11 anys ja han sabut veure, la

vergonya aliena, com diu un d’ells al respondre la pregunta número 9 sobre com

l’influencia tenir un germà bessó: “Mucho, en el comportamiento , y en la tranquilidad,

no estoy tan tranquilo porque hace cosas de niño pequeño que me molestan.”

Tot i estar una mica intranquil amb el seu germà, els dos accepten que són dos i que

sempre se senten més forts quan estan junts, es poden protegir mútuament.

En aquests bessons com a les bessones Genius, també s’han desenvolupat rols

oposats, el més tímid, però, en aquesta parella seria el més independent, ja que actua

més per ell mateix. En canvi el més extrovertit és a la vegada més dependent del seu

44

germà, ja que en dues preguntes ha posat que prefereix tenir un bessó per no avorrir-

se, i té més la sensació que sempre són dos.

Això ho comprovem amb la diversitat de respostes davant la pregunta número 14:

“Por cada nombre en particular. // Los gemelos”. El més independent té la sensació

que es refereixen a ell pel nom propi, per altra banda el més dependent té la sensació

totalment contraria, que es refereixen a ell per “los gemelos”.

45

Bessones Rodríguez:

1. Sexe: Femení

2. Edat: 16 anys



Cap.// No


Mai hem anat juntes fins aquest any (l’únic). // Fins a primer de batxillerat no

ens han posat juntes.


Sí. // Sí


Sí. // Sí.


No. // No


La veritat, trobo que es molt millor tindre bessona, ens ho passem millor. // És

més que una amiga.


Sí, sempre hem estat juntes, per la qual cosa m’ajuda. // Sí


Sí. // Sí


Sí, sento que la necessito. // Sí


Em sembla habitual i no em molesta, m’ho prenc com un joc. // No.


bessons/es?

Les dues coses, depén de la gent. // Les bessones


46

Sí, però erem molt petites i no ens adonavem, aproxiamdament fins als 10. //

Sí, fins els 7 anys.

16. Us agradava?

Ens donava igual. // Sí


Igual o pitjor. // Malament


Us ha passat mai?

Crec que si, la gent es pensa que si al germà l'han fet mal al braç a tú també,

pero el que notes no és mal físic, sinó psicològic.// No.



Suposo que sí. // No tinc altres germans


Sí. // M’encanta.

ANÀLISI:

Les bessones Rodriguez, univital·lines, mai han anat a la mateixa classe fins a primer de

batxillerta, que les han hagut d’ajuntar ja que al anar a un institut de poble no han

tingut més opció perquè les dues fan el batxillerat científic.

Tenen un vincle molt especial, les dues coincideixen en que es necessiten l’una a l’altre

per estar bé. Comparteixen grup d’amics, habitació i passen moltes hores juntes. Això

ha fet que la seva relació sigui com diu una d’elles a la pregunta 9: “ és més que una

amiga.” Vagi més enllà de l’amistat.

Són bessones peculiars dins de les meves enquestes, però alhora penso que aquelles

persones que s’assemble, que són iguals, per força han de tenir una relació tan estreta.

47

Bessones Ferraz:

1. Sexe: Femení

2. Edat: 52 anys



2 germanes. // Sí, dues germanes.


Fins a 2n de B.U.P. // Fins 2º de B.U.P, jo vaig triar ciéncies.


Amics d’infància. // d’infància.


Fins als 15 o 16 anys. // Fins 15 o 16 anys.


No. // No


Amb saber que tinc un suport incondicional. // Tranquilitat alhora de compartir

confidències, dubtes ,etc.


Sempre és un suport. // No, però en moments ha estat un gran suport.


Raons de temps no gaire. // No.


No, el mòbil ajuda molt. // No.


No. // No.


bessons/es?

De molt petites erem les bessones de la família, però a casa

sempre ens deien pel nom. // Per a la familia i amics erem les bessonetes, a

casa teniem nom.


48

Fins els 8 anys. // sí, crec fins la 1ª comunió.

16. Us agradava?

No era conscient. // ?¡¿¡, desprès no.


Preocupada. // Angoixada, preocupada.


Us ha passat mai

Puntualment. En el meu cas quan la meva germana va tenir el primer fill. //

Algún cop.



Sí. // Sí.


Sí. // Sí

ANÀLISI:

Les bessones Ferraz són les enquestades més grans, també són univitel·lines, i van

compartir habitació, també compartien grup d’amics quan eren petites, però com a

diferència elles van anar juntes a la classe fins a 2n de B.U.P (actual ESO) ja que es van

haver de separar perquè no van triar la mateixa modalitat.

Compartir classe va fer que compartissin moltes més experiències, i així van anar

construint una relació molt més propera.

Com he comentat anteriorment, als resultats de l’enquesta a la pregunta 18 només

n’hi hagut 2 de positius i un d’ells ha estat d’aquestes dues germanes. Em van explicar

que quan una va estar embarassada del seu primer fill i va trencar aigües, l’altra estava

a casa dormint i sense més ni menys se li va escapar el pipí al llit. Això es degut al gran

lligam que tenien des que van néixer i van anar reforçant a mesura que creixien.

Les relacions que hi ha entre els bessons com hem pogut veure són totalment

diferents entre uns i altres, segons les experiències que han viscut o les coses que han

fet durant la seva vida. Els caràcters són modificats per les experiències viscudes, sinó

tots seríem iguals i no existiria una diferenciació de caràcters entre uns i altres.

49

6.2 Anàlisi general de les enquestes:

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

22

24

26

28

30

32

Bessons Bivital.lins Univital.lins

Nois

Noies

TIPUS DE BESSONS

de 0 a 16 anys

de 17 a 30 anys

< 30 anys

EDAT

50

He tingut la sort de poder realitzar una enquesta a 15 parelles de bessons diferents, de

les quals 11 parelles eren bessons bivitel·lins i 4 parelles eren univitel·lins. Les edats

han estat força variades i això m’ha servit per poder veure diverses experiències en

diverses èpoques i des de diferents punts de vista.

He pogut comprovar que hi ha una relació molt empàtica entre els bessons, ja que tots

farien el possible per poder ajudar als respectius germans a superar els seus problemes

i fer-los sentir millor. Per altra banda també he pogut corroborar la teoria que havia

explicat, en la qual es recomana una separació dels bessons a l’aula. Un 70% dels

enquestats no han anat mai junts a l’aula, hi ha una parella que hi havia d’anar perquè

només era d’una línia i els altres per decisió paterna.

D’altra banda, quan parlo de si el seu comportament es veu modificat quan el seu

germà bessó es troba davant, els resultats es veuen més igualats. 19 persones han

contestat que no, 14 han contestat que alguns cops sí i d’altres no i només 7 persones

han contestat que sí. Això depèn del caràcter de les persones. Tinc la sort de conèixer

la majoria de bessons enquestats i sé que aquelles persones que són més tímides i pot

ser una mica més insegures modifiquen el seu comportament davant d’aquest bessó.

51

7.- Conclusió:

Per concloure, tal i com vaig comentar al principi, per respondre la meva hipòtesi he

investigat diversos aspectes sobre els bessons: la seva definició biològica, psicològica i

sociològica, quins són els factors genètics i ambientals que afecten als bessons, els

bessons separats al néixer, he incidit també en l’epigenètica, i també he investigat en

algunes malalties en quin grau l’aspecte genètic i l’ambiental hi participen.

Després d’haver estudiat els aspectes anteriors puc concloure que tot i què els bessons

idèntics comparteixin el 100% dels seus gens i els fraterns un 50% i segons la genètica

això voldria dir que són persones iguals, en realitat el que fa diferenciar un bessó de

l’altre sempre és l’ambient. Els bessons poden ser molt iguals d’aspecte, però en

realitat el seu caràcter ha estat format per les experiències viscudes, per les persones

amb les quals les han compartit i per l’educació que han rebut, i tot això és modificat

per l’ambient.

Tot i que els bessons compateixin el 100% dels seus gens, és l’ambient qui dispara els

caràcters cap a un lloc o cap a l’altre. No tot és genètic, ni tot ambiental, sinó que com

he recalcat diverses vegades durant el treball, sense els factors genètics, no podrien

actuar els ambientals, i a la inversa.

Malgrat el què he dit anteriorment també he pogut comprovar que quan diuen que hi

ha un vincle especial entre els bessons no menteixen, és una realitat. Les germanes

Ferraz i les Farré Saumell, com altres parelles de bessons que he pogut explicar en el

treball que avui entrego, sí que comparteixen un vincle que va més enllà del fet de ser

bessons perquè han sentit o han viscut experiències sense cap explicació científica i

interelacionades amb el seu germà bessó o bessona.

Vaig començar el treball amb ganes de respondre la meva hipòtesi: “És possible que el

fet de ser bessons modifiqui el seu comportament social?”. La primera resposta que

vaig donar va ser un sí molt rotund. Basant-me en el meu cas vaig dir que sí perquè

personalment vaig pensar que no només em passava a mi, sinó que als altres també.

Ara acabo al treball amb una idea totalment contraposada. Després d’haver realitzat

l’enquesta i analitzar els resultats he pogut comprovar que la resposta no és ni si ni no.

52

No hi pot haver una resposta comuna per a tothom, ja que cada persona és diferent,

dos bessons no són iguals, per tant pensaran diferent com totes les persones. Cada un

té una percepció diferent de les coses i això significa que per a alguns tenir el seu

germà/na al costat modificarà el seu comportament i en altres casos no, i això és degut

a la diversitat de caràcters. Acabo el treball amb una idea bastant diferent a la que jo

tenia en un principi, i crec que això és bo, ja que he arribat a veure les coses des de una

altra percepció.

53

8.- Bibliografia:

ARIZA, Luis Miguel. ¿Heredamos la felicidad? 15 gener de 2012.

BAYAN, Elizabeth . Mellizos, trillizos o más. Espanya: Urano, 1995.

BAKKER, Liliana; RUBIALES, Josefina. Revista Chilena de neuropsicología. Interacción de

factores genéticos y ambientales en el trastorno por déficit de atención con

hiperactividad. Estudio de caso de gemelos. Desembre 2010.

G.MYERS, David. Psicología. Paramericana 2005.

MILLER, Peter. National geografic. Una cosa o dos sobre gemelos. Gener 2012.

PERLMAN, Lynn. Yo soy “yo” o soy “nosotros”? 2004.

http://www.psicoactiva.com/bio/bio_7.htm

http://cienciaparagentedeletras.wordpress.com/2010/08/22/herencia-genetica-influencia-

ambiental/

http://www.historiasdelaciencia.com/?p=321

http://www.xtec.cat/~jortiz15/contpsic.htm

http://www.apm.org.mx/Portal%20APM/cuadernos/1999/3-4/la%20paradoja.html

http://learn.genetics.utah.edu/content/epigenetics/twins/

http://cienciaparatodos1.blogspot.com.es/2012/11/gemelos-y-epigenetica_6.html

http://www.somosmultiples.es/blog/2012/11/23/los-gemelos-identicos-victimas-de-sus-

genes-o-producto-del-entorno/

http://elpais.com/diario/2012/01/15/eps/1326612414_850215.html

http://epigenome.eu/es/1,4,0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquizofr%C3%A8nia

http://es.wikipedia.org/wiki/Etiolog%C3%ADa_de_la_esquizofrenia

http://www.trastornohiperactividad.com/causas-del-tdah

http://www.psicoactiva.com/bio/bio_7.htm

http://cienciaparagentedeletras.wordpress.com/2010/08/22/herencia-genetica-influencia-ambiental/

http://cienciaparagentedeletras.wordpress.com/2010/08/22/herencia-genetica-influencia-ambiental/

http://www.historiasdelaciencia.com/?p=321

http://www.xtec.cat/~jortiz15/contpsic.htm

http://www.apm.org.mx/Portal%20APM/cuadernos/1999/3-4/la%20paradoja.html

http://learn.genetics.utah.edu/content/epigenetics/twins/

http://cienciaparatodos1.blogspot.com.es/2012/11/gemelos-y-epigenetica_6.html

http://www.somosmultiples.es/blog/2012/11/23/los-gemelos-identicos-victimas-de-sus-genes-o-producto-del-entorno/

http://www.somosmultiples.es/blog/2012/11/23/los-gemelos-identicos-victimas-de-sus-genes-o-producto-del-entorno/

http://elpais.com/diario/2012/01/15/eps/1326612414_850215.html

http://epigenome.eu/es/1,4,0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquizofr%C3%A8nia

http://es.wikipedia.org/wiki/Etiolog%C3%ADa_de_la_esquizofrenia

http://www.trastornohiperactividad.com/causas-del-tdah

jo o nosaltres? els bessons, tot un món

Documents