itineràncies poètiques roda febrer 11
DESCRIPTION
recull de poemes i fotos estil power paint entrades per anton fortuño i a demés poemes dels companys del lloc en el 80ª aniversari de l'Anton.TRANSCRIPT
I T I N E R À N C I E SP O È T I Q U E S
RODA POÈTICA.
PROPOSTA DE CARME ROSANAS
DESDE 1 DE FEBRER A 28 DEL MATEIX MES
RECULL DELS POEMES EDITATS
d’ ANTON FORTUÑO SAS . REALITZACIÓ DEL RECULL PER ELL MATEIX
E-MAIL – [email protected] --------- BLOGGER.- http://catombella.blogspot.com
http://rebaixes.blogspot.com
http://personatgesitinerants.blogspot.com
Campanar de la torre de l’espanyolregalde la carme – de col·lecció de moments en el meu 80º aniversari, cel·lebrant la roda poèticadel mes de febrer -2011 a la seva proposta.
Agraint a tots els participants
en la roda la dedicatòria dels
seus poemes , abans de posar-hi
els que jo hi vaig entrar, presidiran
aquest recull . Gràcies a tots
per els bons desitjos i les vostres
paraules plenes de companyonia.
Anton.
80 ANYS AL SARRÓ.... foto delsquatremesos de l'Anton.
El meu nom escrit a la foto
és del meu pare Ferran.
Permeteu que avui em salti les normes.Vull estar al vostre costat...Foto de quan tenia quatre mesos un dels records que conservo que sé que el meu pare hi va escriure... Ell va anar al viatge de no retorn quan jo tenia tres anys i mig...
………………
………………………..
6 - 2 - 11Fa ja vuitanta anys que portoa l'esquena i ben penjatun sarronet amb els útilsper viure any rere altre any.Un bon grapadet de terraReus, Vilella i Priorat,Tormo i Bruixeta, La Torre...ganxet, llicorell , panal.Terra que n‘és meva vida...Jo vull ser-ne català !!!Un pitxell d'aigua d'Hortaque saciava als romans,cartaginesos hi abeurarenun reguitzer d'elefantsPer que se'm conservi bonahi tiro un xiribic de sal
per que assaborim ses prendesi a tothom dar, convidar.Un rajolinet d'aire que bufii escampi arreu mon parlar,que no molesti a orellesi a qui escolti acaronar.També, enceses, quatre brasesde la vella llar de foc...Que portin claror a l'ànimai un pesig d'AMOR per tots.Voluntat per a seguir-ne...I en vostres blogs instruir-meÉs l'anhel que porto al cor.Siguem fidels a la citaHUMILITAT nostra fitacom germans volguem-nos tots.
Anton
Ballant un vals l'Anton té un sarró màgic
lleuger com una ploma i ple d'or i diamants
l'or és de vuitanta quirats i escaig de vida
i ensems pesa una tona llarga de joies i viaranys.
Té la vareta de les vuitanta raons , d'una experiència
mare de la ciència del vers i la paciència
una veu de locutor que quan recita despulla
pètal a pètal mil margarides blanques....
És fill de la terra, l'aigua el foc i l'aire
de la musa poeta i la font de l'emoció...
Ballant un vals valsa com un príncep jove
se li veu la tendresa traspuant la pell del versos
una tona de vivències i cromos de colors
en el sarró màgic del nen Anton! Enviat per Elfreelang a 21:056 comentaris
Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris:
Elvira, Roda poètica febrer 2011
Anton ,vals una tona d'orde vuitanta quirats
GRÀCIESELFREELANG
Quin goig que la vida
et mantinga en el seu seguici,
en el corrent de les coses menudes, gràciescom un vidre més
en el calidoscopi dels quefers quotidians!
Portes al fardell un llarg inventari josep maneli enredades en la seua tela,
com una eura als murs ombrívols,
un munt de promeses inabastables.
La vida sencera ha ensinistrat els teus gestos.
Ha sabut omplir-te de tendresa
els espais de les abraçades.
I fer sonar la veu encara
amb alguna nota mullada d’utopies antigues,
no deixant-te abaratir els somnis.
Potser la llista siga incompleta
i fins i tot desordenada.
Però humanament inevitable.
Quin goig que la vida et permeta la memòria
de totes les quimeres!
El poble, la terra, el país...
l’existència necessària.
No te’n falten de ganes
d’albirar el món,
de continuar teixint el viure,
de creure que,
si tu ets en aquest corrent,
és perquè encara es pot beure
de l’aigua de l’impossible.
Benvingut de nou a la vida!Enviat per josepmanel a 21:15 7 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Josep Manel, Roda poètica febrer 2011
benvingut, de
nou
Paraules
comarbres
Encara es pot beure de l'aigua
de l'impossible.
Bevem glops de nit i de lluna
tenim somnis d'arcàngels
i mots de maragda.
I silencis.
Silencis protectors.
Somniem que som lliures
que podem esvair la tristesa i la por.
Perquè tenim paraules
paraules humils com arbres poderosos.
Perquè tenim silencis.Enviat per novesflors a 21:30 4 comentaris Enllaços a aquestmissatge
Etiquetes de comentaris: Noves Flors, Roda poètica febrer 2011
Paraules com arbresGRÀCIES, NOVESFLORS
ARRELS HUMILS
FILLES DEL ARBRE I LA TERRA
RESPIREN AIRE
(seguint a en josepmanel, l'elfreelang i dedicat a l'Antón)Enviat per fanal blau a 21:473 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Fanal Blau, Roda poètica febrer 2011
ArrelshumilsGRÀCIESFANAL
BLAU
N O V A O D A A U N H O M E B OAnem a les acaballes dels mots delicats,
posem les mesures als platets de les balances.
Qui t’estima, qui et segueix, et sap sofert, ferm. GRÀCIES
Un terròs fet de terra fèrtil i d’adob de plors. Z E L
Qui et coneix, i t’admira, et sap valent,
coratge d’home antic, que no pas vell,
d’home fortí, cavaller defensor de mil croades
i guanyador, tret d’una de les més preuades...
I malgrat tot, qui no t’enveja tanta lucidesa?
cobejat, com el diamant de sang...
estimat, pel teu pou de paciència, i la bellesa de l’home senzill...
T’han crescut, invisibles,
els braços d’abraçar, i el cor amb tant d’amor...
.(felicitats estimat Antón) Enviat per zel a 21:583 comentaris Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Roda poètica febrer 2011, Zel
Com el teu campanar
que s'alça ferm
acollidor i generós
i que guia les hores.
Escoltem, fràgils, la teva força
aprenem, àvids, de la teva riquesa.
(seguint, Josep Manel, Elvira, Noves Flors,
Fanal Blau i Zel,
en la felicitació a l'Anton pels seus 80)
Enviat per Carme a 22:277 comentaris
Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: Carme R,
Roda poètica febrer 2011
Set cops o potser mes
Com set dies una setmana
Set poemes ja t’hem fet
I els que et faran encara.
Que per molts anys,Anton
Que son pocs vuitantque arribin mes versos
més jocs amb paraules
(seguint, Carme, Josep Manel,
Elvira, Noves Flors, Fanal Blau Zel, en el
merescut homenatge a l'Anton )
Enviat per Mon a 1:134 comentaris
Etiquetes de comentaris: Mon, Roda poètica
febrer 2011
Set per vuitantaGràcies, mon
Sé de tu per boca d'altres
I pels teus trenets excelsos
Que van carregats de mots
Sempre planers però savis.
Sé de tu per la teva mirada,
Silenciosa calma que esguarda
El seu voltant i tot ho registra,
Que desprèn bondat pertot arreu.
Sé de tu, Anton, pels camins
Que s'obren en cada nou seguiment,
Pel que guardes i ens ofereixes.
Sé de tu perquè allò benèvol
Acaba aflorant, ferroviària
Eminència que ens permets llegir-te.
d. Enviat per deomises a 5:283
comentaris
Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris:
deomises, Roda poètica febrer 2011
Ferroviària
eminència
GRÀCIESDEOMISES
No et conec, però em sembla
haver-hi trepitjat camins plegats.
Va ser en altre temps. Potser.
I tanmateix, jo no hi era.
No et conec, però em sembla
haver-hi besat paraules teues.
Érem en altre lloc. Potser.
I tanmateix, jo no hi era.
No et conec, però em sembla
que la nuesa dels homes cau,
a poc a poc, als seus versos.
I torna el temps on jo no hi era.
No et conec. I tanmateix recordo
haver-hi parlat amb tu de sempre.
(Felicitats, Anton.) Enviat per Vicicle a 10:295 comentaris
Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris:
Roda poètica febrer 2011, Vicicle
No et
conec
GRÀCIES
VICICLE
A GORET1- 2 - 11A goret ple d'aiguasembraré paraules per tots.Esplèndides notes de veuque suren dins l'aire.
S'obrirà el llibremanuscrit eterni floriran els lliris...Copes plenes de desig.
se M’ennUeGUen...Se m’ennueguen... els motsal fer la catombella...
En un instant tot rodafins que estabornitquedo lliure del cercle.
Vocalitzo ara els ais i oisquan el cul toca terra.No m’he fet mali els crits surten lliures,envanits de la proesa.
La vida en eix monés com una catombella.en l'operandis circularAllarguem els ais! d'alegriai no ens entretinguem en els ois!que ningú voldria.
Arran la terra…...........Arran la terra,des del nostre termeimmersos en la corduraens situem en la visió claradel contrari, la bogeria.
Sabem on somi veiem el punt antagonistaque pot inundar-nos.Sols un cop de pèndulens separa...i el temps i paraules corren.
Mirar enrere o endavant, què veiem ?On ens situem ?Ens arrastra l’instant ?Lluny i tant a propuna i l’altra...I que no bufi el ventque arrassa temps i paraula.3 – 2 – 11Collint un dels versos de la Carme.............
Una priMera besada…
4 – 2 – 11Seguint a deomises a distància sideral.
Una primera besada de l’aireenlluerna teu mirar de lluna.Claror platejada de dolç flaireentre llençols de sol foc i espurna.Teva guspira inflama meus ditsque passegen ta pell sedosa.Ressegueixen racons i plans infinitsesdevenint espiritualitat inclosa.................................................Martiri serà no trobar-te al llit,ombra de lluna, besada de rosa
Plaça.
5 - 2 - 11segueixo a la Montse.......Plaça.Diana caçarà avui?KARA - BUM no marxa.Ha esclatat el bum.Què mani el poble !!!.......................A on dieu que mani?
9 -2 – 11
seguint a FANAL BLAU......He fixat ulls en teu blau,aigua que compassa camins...Veles que es renten...Escuma en brogit allargassat.
Sento pessigolles als peusquan rellisques en mi i la sorrai tornes a marxar reculant...Carícies d’amant que no gosadespertar la terra que besa.
HE FIXAT ULLS EN TEU BLAU...
10 – 2 – 11
Del jardí de MAIJÓ.............En la florida de teves paraules m’enlluerno-vocals vibrants que acaronen albades –i en la silueta que m’ofereixes platejadahi visc esparpillant vocables nets i amorosos...
Et tinc. Per més que la distància talli horesel teu so fantasiós arrela i escomet ma calma.sols oir-te em frega brisa que petonejaintroduint en la conversa olors d’estimançaL’ànima creix flairent com rosa eterna.
EN LA FLORIDA…
DE TEVES PARAULES...
SE LI VEIA LA CEBA11 -2 - 11 o capicua.sense plor ni fregar-me els ullsvaig rere la MONTSE..........Se li veia la cebaamb bragueta oberta...Floc de roba vergetreient el nas a l'aire.El grill amagatla pell a la vistaNi botons ni cremallerapodien tancar la reixa ?Ell pensava en corbatao potser bandera blanca.Senyoriu o rendició...!!!Per una ceba ?però no el feia plorarla seva innocència.
EL MEU PENSAMENT
La BRUIXETA li diem a la Torre,aVinebre LA ROCA BADADA.Pintura al oli de Josep Jornet. Regalque ens va fer a la família.Consta de dos pedres enormes. Allí fa mils d'anys hi arribava l'aiguafent com un llacque desprès es va obrir el Pas de l’Ase donant el curs al riu Ebre. Hihabitaven els íbers. Fletxes, destrals, etc. de pedra foguera se n'hi han trobat a manta. Anton.
13 - 2 - 11seguint a la EFRE..........El meu pensamenttravessarà l'escletxa,pedra badadaon la ma fent de clauobre porta a l'aire.
A l'altre voralhi tinc la paraula emesaque com ocellva a veure't cada dia.Mai tancaré l'escletxaque ens uneix.
EN L'AMPOLLA QUE ESGARRIFA ONADES....
15 – 2 – 11seguint al VEI DE DALTEn l’ampolla que esgarrifa onades-revolta en la lluita del seu dia –ella es confessa impotent de la destrossaque pot fer-ne quan arribi a mansdel qui espera el dúctil pes notori.Dins, resguardat com cervell en crani,habita l’esverament que porta consensconsentit.Porta el verí. Porta la sageta. Porta la idea...És la bomba rellotge que té el tempscomptatper desembarcar en el lloc propici,que no ha de perdre instant en la entregai en canvi, ara, fluctua com feliç peixetó, -innocent del terratrèmol, toboganclarificant -, fent camí a un encontre de no sap quinesmans.Mans que poden anunciar el fi d’un regne.
16 - 2 - 11 -- seguint BARBOLLAIRE..........Quantes ales resistiran la ventada,quantes veus no callaran pas el mot,quantes pases a peüc si cal faraqn falta,quantes il·lusions demà extendran vol ?
QUANTES ALES
QUANTES ALES
QUANTES ALES
QUANTES ALES
QUANTES ALES
QUANTES ALES
QUANTES ALES
17 – 2 – 11
Seguint la MONTSE.....Sabia que t’apartaries en la soledatquan la distància posa passes i tempsi em deixaries en la solitud extremaanhelant el teu coratjós consell veí.El temps que trifulga llunyaniesinundaria les nits calmoses, incertesi viuria en el record de somriures,diferents dubtes que empenyen fracassoson l’aventura de la nit veu la claror de la lluna que passeja entre bromalls
SABIA QUE T'APARTARIES …
AMB LES MANS PARLAREM AMB LES MANS PARLAREM
AMB LES MANS PARLAREM
AMB LES MANS PARLAREM
AMB LES MANS PARLAREM
19 – 2 - 11 seguint a ZEL i F. MOMPÓ
Amb les mans parlarem,amb la ploma escriureu,amb la veu llençarem crits...Ningú matarà nostra llenguasobirana, nacional, pàtria.
.................................................
Els camps estan farcitsde llavors impuresque hem d'arrancar...
LLaureu de nou els campsamb la falç honrada,que destrueixi els butxinsque es mengen nostre blat.
FINS LA PELL EN SENT...
seguint a FANAL BLAU
21 -2 - 11
Fins las pell en sentla sedositat dels sentitsque exclamen llibertat...Percebint el tuf importantque la fa viure sense fre,abnegada en la conquestade volguda realitat.Pell, envotori de sentiments,Pell, esclat de sensacions,Vols ser lliuretenint tot el teu bagatgeque t'acompanya...
21 - 2 - 11 seguint a MON
Estas cansat com viatgerque la pluja i el ventli han enfangat els peus,però sent la felicitatdel camí nou que obre.Si comprens què és la felicitatets conscient que la vivies?Mira per dins del sarró, viatger,segur que hi ha llevatque incorporat a la pastafarà inflar el paque et governa i et mana.Segueix, la pluja i el ventson circumstàncies.
ESTAS CANSAT COM VIATGER...
22 - 2 - 11seguint la MONTSE
Gaudeix l'instant, ésirrepetible.És com una guspira que la veusi s'apaga...És com un sospir que singlotacalla...El tens ja al sarró dels anysi compta amb el recordper retornar-tepena, insuls o alegria.
GAUDEIX L'INSTANT...
23 – 2 – 11
Farem camíamb la presa de les hores cautes.quan el sol sua de valent...
Farem camíper endorrials poc trepitjatsbuscant noves converses.i no ens aturarà pas maicalor ni fredper que portem la parla,la lliçó apresa dels avis,el compromís cruent de seguirsuperant pals a les rodes.Un jorn tots obrirem l’escletxai mirarem horitzó de triomf.
FAREM CAMÍ...
FAREM CAMÍ...
FAREM CAMÍ...
FAREM CAMÍ...
foto montse subirats
seguint els jocs...24 – 2 – 11
Els jocs d’infant fan com de jutge i acusatpel dia del seu demà.Valors que es contraposeni creen la consciència futura.Creixerà sa petitesa...Omplirà el got i haurà de jutjar – se...?Clar que necessitarà un jutge,la seva consciènciaque no l’abandona a sol i ombra.L’ hipocresia la anorrea,però ella surt immensacom fibló de vespa,com ocell matinera volar, a ensenyar-seatordint el nostre menyspreu.Volem apaivagar-laSincerem-nos…. Ella no menteix mai.
ELS JOCS D'INFANTS...
ARA TOTS ELS DIES SON AVUI...RODA POÈTICA FEBRER 11
ARA TOTS ELS DIES SON AVUI...Foto pròpia. Ufanós l'ametller llença a l'espai la seva continuitavida...
Quantes flors arribaran a terme ? El cuidant recollirà el fruit ? La excelència de la visió ensporta la fantasia de papallonetes ajocades que poden emprendre vol... Anton.
25 – 2 -11seguint ARA TOTS ELS DIES...
Ara tots els dies son AVUI.has clamat ferotgementa la llunyaniai el tornaveu ha ressonat...
AVUI tindràs novament calma.No et pots descuidar, peròi situar-te en el sempre perdre,en quasi desitjar-lo, voler-lo...No!!Per que, aleshores,QUI i QUÈ pot retornar-teel guanyar ?
M'ACOLLIRÀ LA MAR...
26 – 2 – 11seguint... els desgavells de l'altravora del Mar Nostre.
M’acollirà la mar com mare,navegaré amb la barca de carn...La Terra bull,crema,crida,s’exclama,aniquila,plora...
El seu feudal brama crim,la sang circul•la en cruent mirall
i el vent atia el braser dels cors.
Que torni la raó de l’esperançaperduda en un camí d’esclavatge,que la llum beneïda obri claror...,que trenqui amarres el vaixell follque la Terra ha fet sevai doni el timó a la serenitat...
La calma entri i s’assegui al tron.
SE'NS ACABA EL SENDER TRILLAT.... roda poètica febrer 1128 -2 – 11
Se’ns acaba el sender trillat.Davant, la muntanya.On anirà nostre feixuc andar ?Ens quedarem porucs, paratsSense camí, espardenya deslligada ?……Seguirem, seguirem…!!!!
A n t o n.