Fonaments de l’estat social i democràtic de dret

1- Un nou concepte de llibertat1.1- LLIBERTAT DELS ANTICS I LLIBERTAT DELS MODERNS• Llibertat dels antics (Benjamin Constant). Consistia en

participar en els diversos assumptes públics. El ciutadà era lliure per prendre part activa en el govern de la polis.

• Llibertat dels moderns (teories del dret natural). A través d’aquestes, s’estableix que cada persona té uns drets (llibertats) que la societat ha de respectar. Una persona és lliure quan es respecten els seus drets.

http://www.youtube.com/watch?v=5KtTvX1Yz_Y&feature=related

1.2- ISAIAH BERLIN: LLIBERTAT POSITIVA I LLIBERTAT NEGATIVA

• Llibertat positiva consisteix en el fet que l’individu tingui control sobre ell mateix, sobre la seva vida i les seves pròpies decisions: és el seu propi amo.

• Llibertat negativa consisteix a no tenir interferències ni impediments. Només consisteix en la negació dels obstacles que altres puguin posar-te.

‘Un home lliure és aquell que no té cap impediment per fer el que vol fer’ – Hobbes.

1.3- L’INDIVIDUALISME POSSESSIU

Segons Crawford Macpherson, en el naixement de l’edat moderna va sorgir l’individualisme possessiu: cadascú és l´únic propietari de la seva persona i de les seves capacitats físiques i intel·lectuals.

La societat era considerada una associació d’individus amb una relació mercantil en la qual s’intercanviaven béns i serveis on cadascú mira pel seu benefici particular. http://www.youtube.com/watch?v=LoYWz9J0Nho&feature=related

2- De l’estat liberal de dret a l’estat democràtic de dret

2.1- L’ESTAT LIBERALL’estat liberal com a estat de dretEstat modern monarquia absoluta en la que el monarcarepresenta la voluntat sobirana i en què la seva paraula ésla llei. La societat, està sotmesa a aquesta llei i és per aixòque parlem de l’imperi de la llei.

Principis de Kant (La pau perpètua):-Principi de la llibertat de cada membre de la societat.-Principi de la dependència de tots respecte una legislació -Principi de la igualtat de tots els ciutadans.

2.2- LA TRADICIÓ LIBERAL

El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu

constitueix el nucli de l’actuació política. La política concep l’art

d’equilibrar diferents interessos.

Les funcions bàsiques d’aquest estat liberal són:

-Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat.

-Reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil.

-Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

2.2-L’ESTAT LIBERAL COM A ESTAT DEMOCRÀTIC

El liberalisme, és hereu de la tradició republicana de l’antigaGrècia i en l’etapa republicana de Roma. L’estat ha de serconstitucional on existeixin unes normes per evitar els abusosdels governants.

La tradició republicana va posar en pràctica diversos elementsper evitar els abusos de poder:-El constitucionalisme.-La separació de poders.-La partició ciutadana en el funcionament dels poders.

L’estat liberal de dret va donar lloc a l’estat liberal i democràticde dret.

2.3- LA SOCIETAT CIVIL

L’estat com a organisme autònom ha provocat la necessitat dedistingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal.El públic no estatal és el conjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiuestatal. Uns entenen l’àmbit propi del’estat i de la societat civil com una societat comercial i d’altrescom un sistema de necessitats.

• La societat civil com a societat comercialAdan Smith, afirmà en el seu llibre, La riquesa de les nacions, quel’estat és una institució i el seu fi bàsic és assegurar el creixementeconòmic del que depèn la riquesa de les nacions.En canvi, també afirmà quela societat civil està formadaper individus moguts pel propiinterès i propensos a l’intercanvi. El lloc per aquest intercanvi debéns i serveis és el mercat i siaquest funciona correctament s’aconsegueix el benefici mutu.

En definitiva, l’estat sorgeix com a instrument al servei de lasocietat civil.

• La societat civil com a sistema de necessitats

Hegel en es seus Principis de la filosofia del dret, entén lasocietat civil com:

-Un espai on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són res.-Un sistema de necessitats on els ciutadans s’hi relacionen per a la satisfacció recíproca de necessitats.

La societat civil, és una esfera incompleta i parcial i per aixònecessita l’estat.

• Liberalisme polític i liberalisme econòmicEl liberalisme va sorgir com una defensa de la llibertat enfront

de l’absolutisme. El liberalisme inclou dues dimensions:

-Liberalisme polític els éssers humans han de ser lliures

per seguir les seves pròpies preferències.

-Liberalisme econòmic entén el

mercat com un mecanisme bàsic de

coordinació social. L’estat ha d’invertir

el menys possible en el funcionament

del mercat.

3- L’estat social i democràtic de dret

3.1- LA TRADICIÓ SOCIALISTASi la tradició liberal se centrava en la llibertat individual, la

tradició socialista proposa establir la igualtat material igual

per a tothom. Diferències bàsiques:TRADICIÓ LIBERAL TRADICIÓ SOCIALISTAExplicació de l’acció social des de l’interès particular: competència

Explicació de l’acció des de la solidaritat: cooperació-

Garantia de la llibertat individual i expanió de la llibertat econòmica.

Garantia de la igualtat social i econòmica com a condició de l’efectiu exercici de la llibertat.

Defensa de la propietat privada: reforça la competència

Suport a diferents formes de propietat col·lectiva: reforça la cooperació.

Separació de l’estat i la societat civil. Planificació estatal de la societat civil.

Importància del mercat com a mecanisme de coordinació.

Importància de la planificació pública de l’economia. Control estatal del mercat.

3.2- DOS SOCIALISMESLes estratègies per aconseguir aquesta igualtatsocial han seguit dos camins:• Socialisme científic o comunisme desenvolupada per

Lenin, veu l’estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant. Els objectius són:

-La supressió del mercat i la socialització dels mitjans productius.-L’abolició de la propietat privada.-La destrucció revolucionària de l’estat.• Socialisme reformista o socialdemocràcia--> idees de Lassalle i

Bernstein proposaren la intervenció de l’estat sense trencar les bases democràtiques i liberals. Els objectius són:

- Subordinar el mercat a les necessitats socials.- Controlar l’economia i intervenir-hi.- Distribuir socialment el poder polític.

3.3 – L’ESTAT SOCIAL DE DRETL’estat social de dret inclou en el sistema, la preocupació per la

igualtat social. L’estat ha anat adquirint un paper per diverses

raons:

-Com a resposta a les exigències de la justícia social per fer real

la igualtat d’oportunitats per a tothom.

-Com a resposta als problemes propis del sistema econòmic.

L’economia requereix una coordinació estatal per assegurar

l’eficàcia i evitar les tendències a la crisi.

En definitiva, l’estat social que ha pres la forma d’estat del

benestar, intenta garantir la satisfacció de necessitats bàsiques.

ESTAT

SISTEMA ECONÒMIC

SISTEMASOCIAL

regulació

Recaptació d’impostos

Prestacions socials

Lleialtat de la població

3.4- L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETLa Constitució espanyola de 1978 proclama que Espanya es constitueix un estat sociali democràtic de dret. Es pretén establir un sistema polític capaç de conjuntar:

• Un estat social que reconeix la igualtat i s’ocupa de garantir els drets econòmics, socials i cuturals de la població mitjançant normes i institucions.

• Un estat democràtic en el qual la sobirania popular es manifesti a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.

• Un estat de dret en el qual les persones i les institucions se sotmetin a la Constitució, i així respectar les garanties jurídiques fonamentals, la separació i l’equilibri de poders.

Per aconseguir-ho cal el compromís cívic de tots els ciutadans

4- La recuperació de la societat civil

4.1- ELS LÍMITS DE L’ESTATEls nostres estats socials i democràtics de dret s’enfronten

a diversos problemes:• L’estat del benestar ha anar degenerant en un estat benefactor

que ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada.• L’augment de les competències de l’estat comporta una

separació entre governants i governats amb la qual cosa el poder polític deixa de ser comprensible.

• La sobirania estatal és insuficient fer fer front a la globalització.

Per això, que existeixin tant una opinió pública mundial com també

organitzacions supraestatals (UE, ONU).

4.2- UNA NOVA SOCIETAT CIVIL

La societat civil és la dimensió

de la societat formada per una

trama de relacions , per un conjunt

d’associacions i fins a organitzacions

cíviques internacionals.

Tanmateix, hi ha dues línies d’interpretació del que és la societat

civil:• Autors com Keane, l’entenen com la dimensió no estatal de la

societat i que inclou el poder econòmic en el seu funcionament.• Autors com Habermas, Gorz i Walzer, la consideren un espai

de cooperació sense coerció estatal ni interessos econòmics i que es regeix per llaços de solidaritat.

Alguns autors han proposat els punt següents Per resoldre els problemes que es plantegen sobre les relacions entre la societat civil i l’estat:

• És la societat civil la que legitima el poder polític.• Li correspon controlar-lo i recordar-li la meta per la qual

exerceix aquest poder.• Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal, per discutir

els problemes públics.• La societat civil ha de ser autònoma respecte a l’estat.• Cal potenciar una opinió pública independent per expressar

els interessos de la societat.• La societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats.• Enfortir una ètica de la societat civil basada en la solidaritat i la

responsabilitat.

Irene Sánchez

1r batxillerat B

Filosofia