introducció a les activitats econòmiques

UNITAT IINTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA

3r ESO CURS 2017/18INSTITUT NOU DE VILAFRANCA

1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA?

- L’economia és la ciència que estudia les activats que fan les persones per tal de satisfer les seves necessitats.- A diferència de la física o la química, no és una ciència experimental, sinó que és una ciència social que estudia com els

humans es relacionen a l’hora de produir i intercanviar bens i serveis

L’economia intenta donar pautes del comportament del sistema productiu i de les relacions socials que es deriven del mateix.


- Els béns econòmics

- Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb bens i serveis que es poden comprar o produir. - Trobem bens lliures, gairebé il·limitats com el sol, l’aire o l’aigua, sense una finalitat estrictament econòmica, encara que

poden fer-se servir com a matèria primera, per exemple per produir-ne energia.


- Els bens econòmics

- També hi existeixen els nomenats béns econòmics, que són escassos i tenen un valor de mercat, és a dir, un preu que oscil·lasegons diversos factors com ara la llei d’oferta i demanda, l’acció estatal o la conjuntura econòmica.

- Per obtenir-los l’activitat econòmica preveu tres etapes:- Producció fase inicial de l’activitat econòmica consistent en combinar diversos factors per tal d’obtenir els béns

necessaris.- Distribució fase consistent en fer arribar els béns produïts al mercat, als potencials consumidors.- Consum última etapa, els ciutadans consumeixen els béns o utilitzen el serveis per satisfer les seves necessitats.

Fases

Producció Distribució Consum


- La producció de béns

- Els nostres avantpassats del Paleolític no produïen, n’eren petits grups de caçadors-recol·lectors que vivien de allò que lanatura els oferia.

- L’inici de la producció de béns el va constituir la Revolució Neolítica, tota una transformació econòmica i social que ens vapermetre passar de viure en petits grups a construir ciutats i imperis. L’agricultura i la ramaderia constituïren la based’aquesta nova societat.

- Amb aquest canvi, per primera vegada en la història l’ésser humà va ser capaç d’obtenir excedents que podia destinar alcomerç. Llavors, junt als pagesos i els ramaders hi aparegueren els artesans i els comerciants.

Esquema economia Neolítica


- La producció de béns

- Durant més de 9000 anys l’agricultura i la ramaderia foren la base econòmica de gran part de les societats humanes.Tanmateix, al segle XVIII, degut a un llarg procés de canvis i transformacions, va esdevenir la segona gran revolució econòmica,la Revolució Industrial.

- Amb epicentre al Regne Unit, la industrialització es va estendre per Europa, Estats Units i el Japó, i va permetre, gràcies a l’úsde les noves fonts d’energia i de les màquines, trencar els límits productius anteriors.

- A més, amb la Revolució Industrial va aparèixer un nou model de societat, el capitalisme, fonamentat en l’antagonisme entreels burgesos, propietaris dels mitjans de producció, i els proletaris, treballadors assalariats.

2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

- Els recursos naturals

- Per la producció de molts béns són necessàries les matèries primeres. Aquestes formen part de la natura com els minerals, elsanimals, els boscos, l’aigua... Podem dividir-les en dos tipus: renovables i no renovables.


- El treball

- El principal factor de producció és el treball, no podem deslligar la producció de béns sense l’activitat humana en latransformació de matèries primeres en productes elaborats.

- La gran part dels treballadors son assalariats, és a dir, treballen per compte d’altri, ja sigui a les empreses privades o al sectorpúblic.

- Els darrers anys ha augmentat notòriament el número de treballadors autònoms, és a dir, persones que treballen per comptepropi. Els autònoms ha de pagar-se la cotització a la Seguretat Social. Sovint són petits empresaris o professionals freelance.

Assalariats i autònoms sovint són difícils de distingir

Formes d’ocupació

Autònoms Per compte aliè

Negociació col·lectiva

Regulació laboral

Contractes laboral

Estat Patronal Sindicats


- El capital

- Quan parlem de capital sovint ho fem com a substitut de “diners”. Tanmateix el capital, com a factor de producció, estaconstituït per immobles, màquines, inversions i pagaments. Així doncs entenem per capital:

- El capital físic: fa referència a tots els elements materials (edificis, eines, maquinària...)- El capital humà: consistent en la qualificació, experiència, coneixements i formació dels treballadors que intervenen en el

procés productiu.- El capital financer: els diners que la classe empresarial disposa per adquirir el capital físic, per finançar el manteniment o

renovació de les eines i màquines, i per fer front al pagament dels impostos i dels salaris dels treballadors.

3. ELS SECTORS ECONÒMICS

Població Activa

Sector Primari

Sector Secundari

Sector Terciari

Extracció dels béns i recursos del medi físic: agricultura, ramaderia,

silvicultura, pesca i mineria

Transformació de les matèries primeres en productes

manufacturats: indústria, producció d’energia i construcció

El sector serveis: comerç, transport, educació, sanitat, finances... Activitats que no

produeixen béns tangibles sinó serveis a persones i empreses

4. ELS AGENTS ECONÒMICS

- Els agents econòmics són aquells que duen a terme les activitats econòmiques producció, distribució i consum. Hi ha trestipus d’agents.

- Les famílies: unitats econòmiques de consum formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics queprovenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.

- Les empreses: són els agents de producció i/o distribució de béns i serveis. Poden ser públiques o privades. D’empresesprivades hi ha de dos tipus, l’empresa individual, que pertany a una única persona que controla i rep els beneficis; il’empresa col·lectiva, que pertany a un grup de socis que comparteixen la propietat de manera proporcional al capitalinvertit.

- El sector públic (l’Estat): les empreses públiques es dediquen principalment als serveis bàsics (ensenyament, sanitat...) ials sectors fonamentals per garantir el benestar dels ciutadans com ara l’energia o les telecomunicacions. Aquestesempreses es financen dels impostos que paguen les famílies i les empreses privades.


- TIPUS D’EMPRESES


- EL PAPER DE L’ESTAT

5. EL MÓN LABORAL

- El món laboral

- Definicions:- Població en edat de treballar aquella part de la població que té edat d’incorporar-se al mercat laboral. A Catalunya i

Espanya es la franja de població compresa entre els 16 i els 65 anys. - Població activa part de la població que s’ha incorporat al mercat de treball. - Població ocupada part de la població que exerceix una feina remunerada. - Població aturada són els que estan compresos entre els 16 i 65 anys però no tenen feina i la busquen. - Població no activa part de la població que no té l’edat per treballar, que no estan en condicions de fer-ho, que no

busquen feina o que viuen de les rendes.

POBLACIÓ ACTIVA / INACTIVA (16 ANYS I +)

INACTIUS

Estudiants

Jubilats o pensionistes

Incapacitats per fer feina

Altres

ACTIUS

Aturats

Cerquen primera

ocupació / Han fet feina abans

Ocupats

Assalariats

Sector públic / privat

Treballadors per compte propi

Ocupadors

Empresaris sense assalariats i treballadors independents

Membres de cooperatives

Ajudes familiars

Altres

5. EL MÓN LABORAL

- El món laboral

5. EL MÓN LABORAL

- El món laboral

- El mercat laboral està constituït per l’oferta i la demanda de treball.- La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i del sector públic, que necessiten mà d’obra, contractar a gent per

poder dur a terme les seves activitats.- Tan a Catalunya com a Espanya el mercat laboral és força estacionari, és a dir, la importància del turisme a la nostra

economia fa que els pics de contractació es situïn als mesos d’estiu.- El mercat laboral és força rígid, la contractació no és il·limitada sinó que esta condicionada al creixement econòmic i el

consum.

5. EL MÓN LABORAL

- El món laboral. L’atur.

- Un dels problemes més greus de la nostra societat és la pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne una. - Tan a Catalunya com a Espanya, l’atur afecta especialment als joves sense experiència, a la gent sense qualificació, als majors

de 45 i a les dones.

Emigració

Augmenta edat d’emancipació

paterna

Disminució de la natalitat

Retard edat de matrimoni

Retarda l’edat de tenir fills

5. EL MÓN LABORAL

- El món laboral. L’atur.

5. EL MÓN LABORAL

- El món laboral. El paper de l’Estat.

- Les funcions de l’Estat respecte al món laboral són molt importants. Destaquen les següents funcions: - Legisla sobre la totalitat de l’activitat econòmica, tant pública com privada. - Presta serveis públics que generen un gran nombre de llocs de treball. - Promou la construcció d’equipaments i infraestructures. - Concedeix subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica privada. - Acta com a consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.

6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS)

- Anomenem mode de producció a la manera d’articular-se la societat per produir. El mode de producció determina lesrelacions econòmiques, socials i polítiques de la societat on està insert.

- Històricament hi ha hagut quatre models de producció:- El mode de producció esclavista- El mode de producció feudal- El mode de producció socialista- El mode de producció capitalista.

MITJANS DE PRODUCCIÓ PROPIETAT DELS MITJANS DEPRODUCCIÓ

RELACIONS SOCIALS DE PRODUCCIÓ

(Classes Socials)

ESCLAVISME PRIVADA (amos) AntagònicaAmo – Esclau

FEUDAL PRIVADA (senyors) Antagònica Senyor – Serf

CAPITALISME PRIVADA (burgesos) AntagònicaBurgesos – Proletaris

SOCIALISME ESTATAL Sense classes socials


- El capitalisme (economia de mercat)- El sistema capitalista neix amb la Revolució Industrial i el triomf de les revolucions polítiques liberals-burgeses. Avui en dia és

el més estès. El principals ideòlegs d’aquesta ideologia fou Adam Smith.- Les característiques principals són:

- Propietat privada dels mitjans de producció- L’Estat gairebé no intervé en els afers econòmics.- Basat en el lliure mercat i la llei de l’oferta i la demanda que regulen la producció, així com els salaris dels treballadors.- L’objectiu principal de qualsevol activitat econòmica en el sistema capitalista es l’assoliment del màxim benefici.

Què va dir Adam Smith?


- El mode de producció socialista (o economia centralitzada)- El model de producció socialista, on els mitjans de producció estan controlats per l’Estat, què és qui dirigeix i planifica

l’economia es adoptar per primera vegada a la Unió Soviètica (Rússia), arran el triomf de la Revolució Boltxevic al 1917 i es vaestendre per gran part d’Europa i el món després de la II Guerra Mundial. Aquesta ideologia es fonamenta en els escrits deKarl Marx.

- Avui en dia, aquest model està en crisis i en cap país del món, amb l’excepció de la República Popular de Corea, s’aplica demanera estricta. Tanmateix, encara hi ha alguns països, com ara Xina, Cuba o Vietnam on l’Estat dirigeix i controlapràcticament tota l’economia

- Les característiques de l’economia centralitzada són:- L’Estat és el propietari de tots els mitjans de producció- La propietat privada és gairebé inexistent- L’Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques i decideix què i es produeix i en quina quantitat.

Què va dir Karl Marx?


- El model mixt- Malgrat la vigència del capitalisme, aquest no es desenvolupa per igual a tots els països. La conflictivitat social, el pes del

moviment obrer, i/o la legislació vigent fan que el model canviï entre uns països i uns altres en funció del nivell d’intervencióde l’Estat en l’economia.

- En general, a la major part de països l’Estat acompleix un important paper econòmic, garanteix alhora tan la propietat privadacom les jornades laborals i el salari mínim dels treballadors, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercati la política social.

7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS

- Els indicadors econòmics

- La funció dels indicadors econòmics és facilitar informació sobre la situació present i les perspectives de futur de l’economiad’un país. Els més destacats són:

- Producte Interior Brut (PIB) correspon al valor dels béns i serveis produïts per un territori (Estat/país/CCAA) en unany.

- PIB per habitant S’obté dividint el PIB per la seva població. S’utilitza habitualment per comparar diferents territoris.- Producte Nacional Brut (PNB) correspon al PIB menys la part generada pels estrangers presents al país i afegint-ne la

part generada pels ciutadans del país a l’estranger.- Índex de Preus al Consum (IPC) Partint de la valoració dels preus d’un conjunt de productes ens permet observar com

evoluciona el cost de la vida: aliments, begudes no alcohòliques, vestit i calçat, combustible, habitatge..., etc.


- Els indicadors econòmics

- Inflació és l’augment dels preus dels productes - Deflació és la caiguda dels preus dels productes - Dèficit públic és l’excés de la despesa de l’Estat per damunt dels ingressos. - Deute públic és el conjunt de deutes que l’Estat manté amb els particulars o amb altes estats.


- Els indicadors socials

- Els indicadors socials ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població i quereflecteixen les situacions reals de pobresa o riquesa.

- Es centren tant en els aspectes econòmics com els educatius, sanitaris, mediambientals i socials.- Destaquen les taxes de mortalitat, natalitat, fecunditat i alfabetització, l’esperança de vida, l’índex d’escolarització, en

nombre de metges per cada 1000 habitants, els accessos a la xarxa, les despeses en sanitat, educació i recerca...


- Els indicadors socials

- L’Índex de desenvolupament humà (IDH)- És un índex establert per les NNUU que es calcula des de 1993. S’obté mitjançant la valoració de tres elements: l’esperança de

vida al néixer, el nivell educatiu i el nivell de renda de la població.- Els valors es situen entre 0 i 1, sent aquest el valor màxim.

introducció a les activitats econòmiques

Education