informe mediacat opinadors 2013

Informe Media.cat

Qui són els què ens marquenl’opinió?

Març 2013

Informe Media.cat

Qui són els què ens marquen l’opinió?

Laia Altarriba i Piguillem

Sumari

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

Introducció i objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

1. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.1.Àmbit de l’anàlisi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

1.1.2. Període analitzat ........................................................................................................6

1.2.Paràmetres d’anàlisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

1.2.1. Criteris de selecció dels principals espais d’opinió ....................................................7

1.2.2. Criteris de puntuació dels principals espais d’opinió..................................................7

2. Punts clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

2.1. El 500 opinadors catalan. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

2.2. La influència dels mitjans i dels grups de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

2.3. Poca presència de dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..12

2.4. El perfil dels 50 opinadors més influents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..13

2.5. L’opinador “tipus”. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

2.6. El Top10 dels opinadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

2.7. Sobiranistes i a favor de les polítiques de retallades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

3. Anàlisi quantitatiu dels resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

3.1. Resultat del buidatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..18

3.2. Influència dels mitjans i grups de comunicació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..23

3.2.1. Mitjans on participen els opinadors..........................................................................23

3.2.2. Principals opinadors per mitjà ..................................................................................25

3.2.3. Influència dels grups de comunicació ......................................................................26

3.2.4. Participació dels opinadors en diversos mitjans ......................................................26

3.3. Gènere dels opinadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..27

3.3.1. Presència desigual als mitjans.................................................................................27

3.3.2. Diferències entre mitjans pel que fa al gènere.........................................................27

1

2

3.4. Perfil dels 50 opinadors més influents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..28

3.4.1.Lloc i any de naixement; professió, ocupació i formació, i impacte a les xarxes

socials ...............................................................................................................................28

3.4.2.Lloc de naixement dels opinadors.............................................................................31

3.4.3.Dades rellevants del lloc de naixement dels principals opinadors ............................32

3.4.4.Any de naixement dels opinadors .............................................................................33

3.4.5.Dades rellevants de l’any de naixement dels opinadors ...........................................34

3.4.6.Professió i ocupació dels opinadors..........................................................................34

3.4.7.Dades rellevants de la professió i ocupació dels opinadors .....................................35

3.4.8.La formació dels opinadors .......................................................................................35

3.4.9.Dades rellevants de la formació dels opinadors .......................................................36

3.4.10.L’impacte dels opinadors a les xarxes socials ........................................................36

3.4.11.Dades rellevants sobre la presència dels opinadors a les xarxes socials...............37

3.5.El Top10 dels opinadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..38

3.5.1.Els 10 opinadors més influents .................................................................................38

3.5.2.Radiografia de la participació dels opinadors als mitjans .........................................38

3.5.3.Altres dades rellevants dels 10 opinadors més influents ..........................................39

4. Anàlisi qualitatiu dels resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41

4.1.Breu biografia dels 10 opinadors més influents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

4.2.El posicionament dels 10 opinadors més influents sobre els principals temes

d’actualitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47

4.2.1.Els principals temes d’actualitat ................................................................................47

4.2.2.Consideracions sobre els posicionaments dels opinadors .......................................47

4.2.3.Taula amb el posicionament dels opinadors .............................................................48

4.2.4.Resultat sobre el posicionament del Top10 ..............................................................48

5.Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49

5.1.Representatius d’un sector benestant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50

5.2.El poder dels grups de comunicació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52

5.3.Posició similar davant les qüestions socials, diversitat en l’eix nacional . . . . . . . . .53

L’opinió en diaris, televisions i ràdios té actualment un pes molt important. Quan obre el diari, unapart important de la població busca aquells articulistes amb els quals sovint comparteix planteja-ments, i també li agrada escoltar a la ràdio i la televisió aquelles persones que participen en tertú-lies amb les quals té més empatia a l’hora de prendre partit sobre l’actualitat.

Els darrers anys hi ha hagut un auge i consolidació de la referencialitat dels espais de tertúlia alsmitjans audiovisuals. Moltes de les persones que hi participen també escriuen habitualment enmitjans escrits.

Amb aquest informe hem volgut anar a conèixer el perfil de les persones que anomenem opina-dors i que participen de manera regular en espais d’opinió als diversos mitjans. Hem volgut pararespecial atenció en els que són, d’aquest grup de 500, els opinadors més influents, i veure quinescaracterístiques comparteixen majoritàriament.

Introducció i objectius

4

11.. MMeettooddoollooggiiaa

A més, també hem analitzat els posicionaments dels 10 opinadors més influents davant dels prin-cipals temes d’actualitat.

L’objectiu de l’informe és analitzar els opinadors més influents de Catalunya, i per això hem escollitels principals espais d’opinió dels diaris, ràdios, televisions i mitjans digitals que tenen més audièn-cia a Catalunya i que estan produïts des d’aquí.

2.2.1.Període analitzat

El període analitzat és el mes de juny del 2012. En concret, pel que fa a les tertúlies radiofòniquesi televisives, les dels dies feiners (de dilluns a divendres); i pel que fa a la premsa escrita i digital,tots els dies sense distinció.

2.1. Àmbit de l’anàlisi

6

1.2.1.Criteris de selecció dels principals espais d’opinió

Hem tingut en compte les següents consideracions a l’hora d’escollir els mitjans a analitzar:

Pel que fa a la televisió, hem buscat un espai de debat per cada canal d’àmbit principatí i quefos el que tingués més audiència.

Pel que fa a la ràdio, hem seguit el mateix criteri que pels debats televisius.

Pel que fa a la premsa escrita hem escollit les quatre capçaleres amb més audiència a Cata-lunya (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Punt Avui i Ara).

En tots els casos de la premsa de paper, únicament hem fet buidatge dels articulistes de lesseccions estables d’opinió. No hem recollit la presència d’articulistes en altres seccions deldiari. Pel que fa a El País, hi ha una diferència: només hem analitzat els articulistes de la secciód'opinió del suplement per Catalunya d'aquest diari.

Pel que fa als mitjans digitals n’hem escollit cinc (com els diaris impresos), els que van tenirmés audiència el mes de juny. En aquest cas, hem seguit el mateix criteri de recollir només lesopinions expressades en seccions fixes.

1.2.2.Criteris de puntuació dels principals espais d’opinió

La puntuació s’ha fet en funció de l’audiència que té cada mitjà, seguint el següent criteri:

Donem un punt per cada 50.000 oients de programa de ràdio o televisió.

Pel fet que els debats televisius, com que requereixen una major atenció que els radiofònics,considerem que tenen més impacte i els hem bonificat doblant-los la puntuació obtinguda.

Donem un punt per cada 100.000 lectors de diari imprès o digital.

Pel que fa als mitjans digitals, com que la dada és mensual, hem dividit per 10 la xifra obtin-guda.

1.2. Paràmetres d’anàlisi

7

Aleshores, cada vegada que un opinador fa un article o participa en una tertúlia suma els puntsque li corresponen segons aquesta taula.

8

22.. PPuunnttss CCllaauu

Hi ha 501 persones que tenen una presència regular als mitjans de comunicació com a opinadors ique influeixen sobre el que s’anomena l’opinió pública.

Aquests opinadors són els que participen a les seccions d’opinió estables als diaris i mitjans digi-tals amb més lectors de Catalunya i/o que participen a les tertúlies radiofòniques i televisives delsmitjans catalans d’abast autonòmic.

Dels 500 opinadors, destaquen:

un grup que hem anomenat el Top10, que són els 10 opinadors més influents.

un grup amb els 50 que han obtingut més punts i que entenem que tenen més influència que laresta en l’opinió pública.

10

2.1. Els 500 opinadors catalans

El Grup Godó és el que té més influència a l’hora de conformar l’opinió de les catalanes i els cata-lans, ja que la majoria dels principals opinadors participa en algun mitjà del grup:

Dels 50 opinadors principals, dos terços participen en algun mitjà del Grup Godó.

Del Top10, només hi ha un opinador que no participa a cap mitjà del grup Godó i el 70% es-criuen a La Vanguardia, que és el mitjà on participen més opinadors.

Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) també són importants al’hora d’influir en l’opinió de la ciutadania:

La meitat dels 50 més influents participa en algun mitjà de la CCMA (TV3 o Catalunya Ràdio).

Del Top10, n’hi ha 7 que participen a alguna tertúlia de la CCMA.

Impacte de la resta de mitjans:

El Punt Avui, El Periódico i El Debat de La1 són els altres espais d’opinió amb més influència.En aquest cas, d’entre els 50 opinadors més influents, un 18% (en el cas del primer) i un 16%(en el cas dels altres dos) participen als espais d’opinió i debat d’aquests mitjans. A més, tant ElPunt Avui com El Periódico tenen 2 opinadors al Top10; El Debat de La1 només 1.

L’Ara queda per darrera d’aquests amb un 12% d’entre els 50 opinadors més influents i cap ar-ticulista del Top10.

El Dia a la COM i El País Catalunya queden a la cua com a mitjans influents, ja que només hiparticipen el 6% i el 4%, respectivament, dels 50 principals opinadors. El primer, però, té 2 opi-nadors del Top10. En el cas d’El País Catalunya no té cap articulista entre el Top10.

Poca influència dels mitjans digitals:

Només un dels opinadors del Top10 escriu en un mitjà digital.

La immensa majoria dels principals opinadors no escriuen en mitjans digitals.

La presència a internet els opinadors més influents és a través dels espais web dels mitjans onparticipen. Per tant, no necessiten de mitjans digitals per ser a internet.

2.2.La influència dels mitjans i dels grups de comunicació

11

Només el 18,36% dels 500 opinadors són dones.

Al Top10 només hi ha una dona.

Entre els 50 més influents només el 20% són dones.

El Debat de La 1 i Els Matins de TV3 són els espais amb més presència femenina (35% i 40%,respectivament).

El Matí de Catalunya Ràdio i la secció d’opinió d’El Periódico són els espais amb menys pre-sència femenina (9% i 9,5%, respectivament).

12

2.3.Molt poca presència de dones

Principals característiques dels 50 opinadors catalans més influents:

Dos terços participen en més d’un mitjà de comunicació.

Dos terços participen en algun mitjà del Grup Godó.

La meitat participa en algun mitjà de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Una tercera part va néixer a la ciutat de Barcelona.

Gairebé el 60% va néixer a la província de Barcelona.

Només el 12% va néixer en municipis que actualment tenen menys de 5.000 habitants.

Tres quartes parts tenen entre 40 i 60 anys.

El 58% són periodistes (alguns a més fan altres professions).

Un terç són escriptors (alguns a més fan altres professions).

Un 16% són del món de l’economia o del dret.

Una quarta part té càrrecs directius en diaris.

Un terç són llicenciats en periodisme.

El 76% tenen titulació universitària (el 12% són doctors).

La meitat tenen compte actiu a Twitter.

La meitat dels que són a Twitter tenen entre 5.000 i 20.000 seguidors

Només 2 opinadors tenen més de 100.000 seguidors a Twitter.

13

2.4. El perfil dels 50 opinadors més influents

A partir de totes aquestes dades, podem definir l’opinador “tipus”, que tindria les següents caracte-rístiques:

Escriu a un diari i participa a una tertúlia radiofònica o televisiva. Com a mínim un d’aquestsmitjans és del Grup Godó.

Va néixer a una ciutat de la província de Barcelona.

És un home d’entre 40 i 60 anys.

És periodista llicenciat, possiblement en Ciències de la Informació.

Té un compte a Twitter on el segueixen entre 5.000 i 20.000 persones

14

2.5. L’opinador “tipus”

Entre els 10 opinadors més influents, només hi ha una dona.

N’hi ha 4 que ocupen càrrecs de direcció en mitjans de comunicació.

La majoria (80%) escriuen a un diari i participen en dues tertúlies de mitjans audiovisuals.

Només hi ha un opinador que no participa a cap mitjà del grup Godó.

N’hi ha 7 que participen a alguna tertúlia de la CCMA.

El mitjà on participen més opinadors és La Vanguardia (el 70%).

Només hi ha un opinador que escriu a un mitjà digital.

15

2.6. El Top10 dels opinadors

De les opinions expressades pel Top10 a través dels seus articles o posicionaments en tertúlies,es desprèn que majoritàriament tenen la següent posició sobre els principals temes d’actualitat:

La majoria (el 60%) no adopten una postura clara en relació al sobiranisme i mantenen una po-sició a mig camí de l'independentisme i l'unionisme i posen l'accent en la necessitat del pactefiscal.

Tots estan preocupats pels atacs judicials i polítics contra el català.

Estan majoritàriament d’acord (el 90%) amb les polítiques econòmiques de retallades i austeri-tat i consideren que no hi ha cap alternativa possible per evitar-les.

Tots estan d’acord amb la necessitat que la UE faci el rescat bancari de l’Estat espanyol, tot ique hi ha diversitat d’opinions sobre la manera que s’ha de fer i sobre l’actuació tant de Brus-sel·les com del govern de Madrid.

També hi ha unanimitat pel que fa al sector financer i a la necessitat que respongui per la sevaresponsabilitat en la crisi.

16

2.7. Diversos posicionaments sobre la sobirania nacionali a favor de les polítiques de retallades i austeritat

33.. AAnnààlliissii qquuaannttiittaattiiuu ddeellss rreessuullttaattss

A les seccions d’opinió i als espais principals de tertúlia del mes de juny dels 16 mitjans analitzatshi van participar en total 501 opinadors.

Els punts obtinguts per cada opinador després de fer el buidatge i aplicar-los els criteris de puntua-ció és el següent:

18

3.1. Resultat del buidatge

Els 501 opinadors tenen una influència molt diferent en funció de la seva participació més o menyshabitual als mitjans, i també en funció de l’audiència de cada mitjà.

Per això, els hem dividit en dos blocs principals per tal de fer un anàlisi dels més influents:

Els 50 més influents (en aquest cas, n’hem inclòs només 49, perquè el número 50 del rànquingde puntuació obtinguda té tants punts com els que estan al lloc 51, 52, 53, 54, 55, 56 i 57. Detotes maneres, per facilitar la lectura, parlarem dels 50 opinadors més influents al llarg de l’in-forme)

Els 10 més influents, que hem anomenat Top10

22

23

3.2.1.Mitjans on participen els opinadors

Els 50 opinadors que han aconseguit més puntuació participen als següents mitjans (no hem in-clòs els mitjans digitals perquè només un d’aquests opinadors escriu a un diari amb presència úni-cament a internet):

3.2. Influència dels mitjans i grups de comunicació

24

* Com hem explicat, parlem dels 50 més influents, però només en recollim 49 perquè n’hi ha diver-sos que tenen 35 punts.

** Articles o tertúlies del mes de mes de juny de 2012

25

3.2.2.Principals opinadors per mitjà:

8 al Dia:

8 opinadors entre els 20 amb més punts (40%)


Els Matins de TV3:



El debat de La1:



El Matí de CatRàdio:



El Món a RAC1:



El Dia a la COM:



La Vanguardia:



El Periódico:



26

El País Catalunya:



El Punt Avui:



Ara:



3.2.3.Influència dels grups de comunicació

Hi ha dos grups de comunicació que són propietaris de diversos mitjans de la llista. Aquestsgrups tenen el següent pes entre els opinadors:

Grup Godó:

14 opinadors dels 20 amb més punts participen a algun mitjà del grup (70%)


CCMA:



3.2.4.Participació dels opinadors en diversos mitjans

Hi ha molts opinadors dels 50 més influents que participen en diversos mitjans (el 64%):

Hi ha 17 opinadors que participen només en 1 mitjà (el 36%).

Hi ha 13 opinadors que participen en 2 mitjans (el 26%).



Hi ha 1 opinador que participa en 5 mitjans (el 2%).

Hi ha 1 opinador que participa en 6 mitjans (el 2%).

3.3.1.Presència desigual als mitjans

La presència d’homes i dones als espais d’opinió i debat és molt desigual:

Dels 501 opinadors, 92 eren dones. Això significa un 18,36% del total.

Entre els 10 opinadors més influents només hi ha una dona (10%).

Entre els 20 opinadors amb més puntuació només hi ha tres dones (15%).

Entre els 30 opinadors amb més puntuació només hi ha quatre dones (13,3%).

Entre els 50 opinadors amb més puntuació només hi ha 8 dones (20%).

Entre els 100 opinadors amb més puntuació només hi ha 17 dones (17%).

3.3.2.Diferències entre mitjans pel que fa al gènere

Pel que fa a cada mitjà, hi ha diferències importants entre ells en relació a la presència femenina:

27

3.3. Gènere dels opinadors

3.4.1.Lloc i any de naixement; professió, ocupació i formació,i impacte a les xarxes socials

Les principals dades biogràfiques i professionals dels 50 opinadors amb més puntuació és la se-güent:

28

3.4.Perfil dels 50 opinadors més influents

* Com hem explicat, parlem dels 50 més influents, però només en recollim 49 perquè n’hi ha diver-sos que tenen 35 punts.

30

31

3.4.2.Lloc de naixement dels opinadors

Barcelona ciutat:

Barcelona: 21

Vegueria de Barcelona (no inclou la ciutat de Barcelona):

Terrassa: 2

Sabadell: 1

Mataró: 1

Cabrera de Mar: 1

Vegueria de les comarques centrals:

No n'hi ha cap

Vegueria Penedès:

Vilanova i la Geltrú: 1

Sitges: 1

Vegueria de l’Alt Ter:

Els Hostalets de Balenyà: 1

Vegueria de Ponent:

Cervera: 1

Vinaixa: 1

Rocafort de Vallbona: 1

Vegueria del Pirineu Occidental:

La Seu d’Urgell: 1

Vegueria de Girona:

Girona: 3

Cassà de la Selva: 1

L’Escala: 1

32

La Bisbal d’Empordà: 1

Figueres: 1

Vegueria del camp de Tarragona:

No n'hi ha cap

Vegueria de les Terres de l’Ebre:

Alcanar: 1

Les Cases d’Alcanar: 1

País Valencià:

València: 1

El Forcall: 1

Fora dels Països Catalans:

Oviedo: 1

Madrid: 1

No consta el lloc de naixement: 4

3.4.3.Dades rellevants del lloc de naixement dels principalsopinadors

21 dels 50 van néixer a Barcelona (el 42%)

30 dels 50 van néixer a la província de Barcelona (el 60%)

3 dels 50 van néixer en poblacions que actualment tenen menys de 1.000 habitants (el 6%)

3 dels 50 van néixer en poblacions que actualment tenen entre 1.000 i 5.000 habitants (el 6%)

4 dels 50 van néixer a Ponent o al Pirineu Occidental (el 8%)

7 dels 50 van néixer a les comarques gironines (el 14%)

2 dels 50 van néixer a la província de Tarragona (el 4%)

2 dels 50 van néixer al País València (el 4%)

2 dels 50 va néixer fora dels Països Catalans (el 4%)

33

3.4.4.Any de naixement dels opinadors

Any en què van néixer els 50 principals opinadors:

No consta l'any de naixement de quatre dels opinadors.

34

Dècades en què van néixer els opinadors:

1920 a 1929: 3

1930 a 1939: 1

1940 a 1949: 6

1950 a 1959: 18

1960 a 1969: 18

1970 a 1979: 2

3.4.5.Dades rellevants de l’any de naixement dels opinadors

36 dels 50 van néixer les dècades dels 50 i 60, és a dir que tres quartes parts (el 72%) tenenentre 40 i 60 anys.

Només n’hi ha 4 que tenen més de 70 anys.

Només n’hi ha 2 que tenen menys de 40 anys.

3.4.6.Professió i ocupació dels opinadors

Professió dels 50 opinadors principals:

19 són periodistes

9 són periodistes i també escriptors

1 és periodista i polític

5 són escriptors (d’aquests, un també és filòsof)

1 és psicòloga, escriptora i cantautora

1 és sociòloga i escriptora

4 es dediquen al món del dret (d’aquests, un a més és polític i un altre assessor d’empreses)

4 són economistes (d’aquests, un també és professor de sociologia, un polític i un altre directiudel Banc Sabadell)

1 editor

1 historiador

1 és professora de polítiques

1 és director, guionista i productor de cinema.

1 és actriu

35

Dels 50 opinadors, n’hi ha 12 que ocupen càrrecs de direcció en diaris (el 24%):

Director de La Vanguardia

Conseller de direcció de La Vanguardia

Director de comunicació del Grup Godó

Director d’El Periódico

Director adjunt d’El Periódico

Director de La Razón

Director d’El Punt Avui

Subdirector d’El Punt Avui

Subdirector d’El Punt Avui

Director de l’Ara

Director d’El Mundo de Catalunya

Director general d’Edicions del País Valencià

3.4.7.Dades rellevants de la professió i ocupació dels opina-dors

29 dels 50 són periodistes (algun també té una altra professió), el 58%

16 dels 50 són escriptors (d’aquests, la majoria també són periodistes), el 32%

N’hi ha 4 que són economistes (el 8%)

N’hi ha 4 que es dediquen al món del dret (el 8%)

N’hi ha 3 que són polítics professionals (i també tenen una altra professió), el 6%

La resta de professions només la fa una persona

3.4.8.La formació dels opinadors

N’hi ha 6 que són doctors. Ho són en les següents àrees:

Doctor en Ciències Econòmiques

Doctor en Dret i llicenciat en Ciències de la Informació

2 doctors en Economia

Doctor en Història Contemporània

Doctor en Periodisme

36

N’hi ha 32 que són llicenciats (i que no són doctors):

7 llicenciats en Ciències de la Informació o Periodisme

2 llicenciat en Ciències de la Informació i en Filosofia i Lletres

1 llicenciat en Periodisme i en Dret

7 llicenciats en Filologia

5 llicenciats en Dret

2 llicenciats en Geografia i Història

2 llicenciats en Filosofia

1 llicenciat en Econòmiques

1 llicenciat en Ciències Empresarials

1 llicenciat en Història de l’Art

1 llicenciat en Humanitats

1 llicenciada en Psicologia

1 llicenciada en Sociologia

N'hi ha 8 que no consta la seva formació acadèmica.

3.4.9.Dades rellevants de la formació dels opinadors

6 dels 50 són doctors (el 12%)

32 dels 50 són llicenciats no doctors (el 64%)

12 dels 50 són llicenciats en periodisme (alguns tenen a part una altra carrera), el 24%

3.4.10.L’impacte dels opinadors a les xarxes socials

En aquest cas, hem recopilat la presència dels opinadors a la xarxa social Twitter i els seguidorsque hi tenen, en cas de ser-hi. Hem escollit aquesta xarxa social perquè és la més utilitzada a ni-vell professional pels periodistes i articulistes per difondre els seus articles i opinions.

El resultat obtingut ha estat el següent:

20 dels 50 opinadors no tenen compte a Twitter (40%)

3 dels 50 opinadors tenen el compte pràcticament inactiu: tenen menys de 40 seguidors (6%)

2 dels 50 opinadors tenen uns pocs centenars de seguidors: entre 100 i 600 seguidors (4%)

3 dels 50 opinadors tenen entre 1.000 i 4.000 seguidors (6%)

37



5 dels 50 opinadors té entre 20.000 i 60.000 seguidors (10%)

2 dels 50 opinadors tenen més de 100.000 seguidors (4%)

3.4.11.Dades rellevants sobre la presència dels opinadors ales xarxes socials

El 60% dels 50 opinadors més influents tenen compte actiu a Twitter

La meitat dels que són a Twitter tenen entre 4.000 i 20.000 seguidors

Només 2 opinadors tenen més de 100.000 seguidors

38

Hi ha 10 opinadors que són els més influents dels 501.

El criteri per formar part d’aquest grup dels 10 opinadors més influents ha estat el següent:

Participar, com a mínim, en un mitjà escrit i un d’audiovisual.

Un cop aplicat aquest filtre, hem seleccionat els 10 opinadors amb més punts.

3.5.1.Els 10 opinadors més influents

Un cop aplicat el criteri, el resultat ha estat que els 10 opinadors més influents són els següents:

3.5.2.Radiografia de la participació dels opinadors als mitjans

Pel que fa a la presència en diversos mitjans:

1 opinador participa en tres tertúlies televisives, en dues de radiofòniques i escriu a un diari: Al-bert Sáez

2 opinadors participen en dues tertúlies televisives, una de radiofònica i escriu a un diari: Fran-cesc-Marc Álvaro i Lluís Foix

1 opinador participa en una tertúlia televisiva, en dues de radiofòniques i escriu a un diari enpaper i a un mitjà digital: Vicent Sanchis

3.5. El Top10 dels opinadors

39

1 opinador participa en dues tertúlies televisives i escriu a dos diaris: Rafael Nadal

3 opinadors participen en una tertúlia televisiva, una de radiofònica i escriuen a un diari: JoséAntich, Màrius Carol i Antoni Puigverd

2 opinadors participen en una tertúlia radiofònica i escriu a un diari: Pilar Rahola i Enric Hernán-dez

Pes dels grups de comunicació:

Només hi ha un opinador que no participi (en tertúlia o escrivint) a cap mitjà del grup Godó.

N’hi ha 7 que participen a alguna tertúlia de la CCMA.

Participació a la televisió:

N’hi ha 6 que participen a 8 al Dia i 6 que participen als Matins de TV3. D’aquests, n’hi ha 4 queparticipen als dos debats televisiu.

Només n’hi ha un que participi al Debat de La1.

Participació a la ràdio:

3 participen al Matí de Catalunya Ràdio

6 participen a la tertúlia d’El Món a RAC1

N’hi ha 2 que participen al debat del Dia a la COM

Participació a la premsa:

7 escriuen a La Vanguardia (un d’ells també escriu a El Punt Avui)

2 escriuen a El Periódico

2 escriuen a El Punt Avui (un d’aquests dos també escriu a La Vanguardia).

No n’hi ha cap que escrigui a El País o a l’Ara

Participació a mitjans digitals:

Només n’hi ha un que escriu a un mitjà digital (Vicent Sanchis).

3.5.3.Altres dades rellevants dels 10 opinadors més influents

Entre els 10 opinadors més influents, només hi ha una dona.

N’hi ha 4 que ocupen càrrecs de direcció en mitjans de comunicació:

José Antich: director de La Vanguardia

40

Màrius Carol: director de comunicació del Grup Godó

Enric Hernández: director d’El Periódico

Albert Sáez: director adjunt d’El Periódico

44.. AAnnààlliissii qquuaalliittaattiiuu ddeellss rreessuullttaattss

42

Font: webs personals dels opinadors, hemeroteca i Viquipèdia.

José Antich

José Antich va néixer el 1955 a la Seu d’Urgell.

El seu primer contacte amb la professió va ser com arepartidor de diaris de la llibreria de la seva família.Anys més tard va entrar a treballar a l’agència EFE, idesprés va passar a El Periódico i a la delegació d’ElPaís a Barcelona.

El 1994 va entrar a La Vanguardia, d’on no se n’hamogut. És director de La Vanguardia des de l’any2000, quan va substituir Joan Tàpia

L’any 1994 va publicar el seu llibre El virrei: Jordi Pujol, una biografia autoritzada de qui va ser du-rant 23 anys president de la Generalitat de Catalunya mentre encara ocupava el càrrec.

Escriu de manera habitual al rotatiu que dirigeix com a articulista i és tertulià setmanal a 8 al Dia ia El Món a RAC1.

No té compte a Twitter.

Pilar Rahola

Pilar Rahola va néixer a Barcelona el 1958.

És llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana.

Entre els anys 1987 i 1990 va ser directora de l'Edito-rial Pòrtic

Ha escrit en premsa (Avui, El País i El Periódico) i haparticipat en programes de ràdio i televisió, tant cata-lans (TV3 i 8TV) com espanyols (Telecinco). Els da-rrers anys de la seva carrera ha acompanyat elperiodista Josep Cuní en els seus programes amb unpaper destacat, primer a Els Matins de TV3 (2004-2011) i actualment al programa 8 al Dia (des de 2011).

El 1993 va entrar en política i aquell mateix any va sortir escollida diputada al Parlament espanyolper Esquerra Republicana de Catalunya. També va ser tinent d’alcalde pel partit a la ciutat de Bar-celona. El 1997 va abandonar ERC per conflictes interns al partit i va fundar, juntament amb ÀngelColom, el Partit per la Independència, que posteriorment es va dissoldre en no obtenir representa-ció parlamentària.

També ha destacat pel seu suport al govern israelià i pels seus atacs contra el món àrab.

4.1. Breu biografia dels 10 opinadors més influents

43

Ha publicat llibres de temàtica diversa: política catalana, la situació de les dones, l’adopció o elconflicte de l’orient mitjà.

Escriu gairebé de manera diària una columna a La Vanguardia, cosa que la situa en els primersllocs del rànquing d’opinadors que hem elaborat. A més, també és tertuliana a El Món a RAC1. Noapareix com a tertuliana de 8 al Dia perquè no és el paper que fa al programa.

És un dels opinadors amb més seguidors a Twitter: 44.872 (13-3-2013 - @RaholaOficial)

Màrius Carol

Màrius Carol va néixer a Barcelona el 1953.

És llicenciat en Filosofia i Lletres i també en Perio-disme.

Ha treballat a la redacció de diversos rotatius catalans:El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico,El País i La Vanguardia.

Ha presentat diversos programes de televisió divulga-tius i de ràdio.

Ha escrit llibres d’assaig temàtica diversa: el periodisme, la política catalana, la família reial espan-yola

A més, també ha escrit diverses novel·les.

Actualment és director de comunicació del Grup Godó.

Escriu com a articulista de manera habitual a La Vanguardia i participa a les dues tertúlies delGrup Godó: la de 8TV i la de RAC1.

És present a Twitter, on té 5.427 seguidors (13-3-2013 - @MariusCarol).

Francesc-Marc Álvaro

Francesc-Marc Álvaro va néixer a Vilanova i la Geltrú el1967.

És periodista de formació. Des de ben jove que va co-mençar a col·laborar amb la premsa comarcal.

Ha treballat a diversos diaris catalans: Avui i El Obser-vador. I també a El Mundo.

És professor de Periodisme a la Facultat de Ciències dela Comunicació Blanquerna de la Universitat RamonLlull.

Ha escrit diversos llibres sobre política catalana.

Actualment participa en dues tertúlies televisives (8 al Dia i Els Matins de TV3), al debat El Món aRAC1 i és articulista i editorialista a La Vanguardia.

El seu compte de Twitter té 18.427 seguidors (13-3-2013 - @fmarcalvaro).

44

Enric Hernández

Enric Hernández va néixer a Terrassa el 1969.

És periodista de formació.

Va començar a treballar a l’Avui, diari pel qual va ser durantmolts anys corresponsal, primer, i després delegat a Ma-drid. El 1998 va passar a El Periódico fins el 2009, que vasaltar a El País. Però un any més tard va tornar a El Perió-dico com a director.

Ha estat tertulià en diverses emissores de ràdio (Cope,Radio Nacional de Espanya i Catalunya Ràdio) i televisions(TVE i Telemadrid).

Actualment és director d’El Periódico.

Escriu habitualment opinió al diari que dirigeix i participa de manera regular a El matí de CatalunyaRàdio.

Té 12.643 seguidors a Twitter (13-3-2013 - @Enric_Hernandez).

Vicent Sanchis

Vicent Sanchis va néixer a València el 1961.

Llicenciat en Ciències de la Informació.

Ha estat director del diari Avui i d’El Observador. Tambéha treballat en televisió.

És professor de la Facultat de Ciències de la Comunica-ció de la Universitat Ramon Llull.

Ha escrit dos llibres d’assaig polític.

Actualment és director general d’Edicions del País Valencià, SA, empresa editora del setmanari ElTemps.

Escriu habitualment articles a El Punt Avui i participa a les tertúlies de TV3, RAC1 i la COM.

No té perfil a Twitter.

Lluís Foix

Lluís Foix va néixer a Rocafort de Vallbona el 1943.

És llicenciat en Periodisme i en Dret.

Va ser director del rotatiu del Grup Godó. Ha estat corres-ponsal del diari a Londres i Washington i ha cobert infor-mativament diversos conflictes armats.

És articulista de La Vanguardia i també col·labora amb ElPunt Avui. Participa regularment a 8 al Dia i a Els Matinsde TV3.

Té un compte a Twitter amb 17.544 seguidors (13-3-2013 - @llfoix).

45

Albert Sáez

Albert Sáez va néixer a Barcelona el 1965.

És doctor en Periodisme.

Ha treballat a Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya,El Observador, l’Avui i El Periódico.

El 2006 va ser nomenat secretari de Mitjans de Comuni-cació del Departament de Cultura i Mitjans de Comuni-cació, de la Generalitat de Catalunya. Va ocupar elcàrrec fins que el 2008 va ser elegit president del con-sell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Va deixar la presidència el 2010,quan va dimitir i va tornar a El Periódico.

Exerceix de professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Actualment és director adjunt d’El Periódico.

És l’opinador del Top10 que participa en més espais d’opinió: 8 al Dia, Els Matins de TV3, ElDebat de La 1, El Matí de Catalunya Ràdio, El Dia a la COM i El Periódico.

Té 5.999 seguidors a Twitter (13-3-2013 - @albertsaezc).

Antoni Puigverd

Antoni Puigverd va néixer el 1954 a la Bisbal d’Empordà.

És llicenciat en Filologia Hispànica.

És novel·lista i poeta. I ha estat professor de literatura.

Ha col·laborat com a articulista amb diversos mitjans: LaVanguardia, Presència, Diari de Barcelona, Revista de Gi-rona, El País, El 9, o l’Avui.

Participa a Els Matins de TV3 i a El Matí de CatalunyaRàdio, i escriu a La Vanguardia.

No té compte a Twitter.

Rafel Nadal

Rafel Nadal va néixer a Girona el 1954.

Ha treballat a Catalunya Express (finals dels 70 com a co-rresponsal a París), Punt Diari (1980, redactor en cap), ElPeriódico (1981-82), El País (1982-1988), Diari de Barcelona(subdirector, 1989), El Periódico (1990-1995, subdirector decontinguts no diaris i suplements, i director entre els anys2006 i 2010).

Posteriorment ha exercit càrrecs executius dins d’EdicionsPrimera Plana (editora d’El Periódico) i dins del Grupo Zeta (director de la unitat audiovisual i as-sessor per a projectes audiovisuals), fins al 2008. Va col·laborar també com a assessor en la po-sada en marxa del diari Ara.

46

Ha publicat dues novel·les: “Els mandarins” (2011) i “Quan érem feliços” (2012).

Actualment participa a les tertúlies de 8TV, TV3 i RAC1, i és articulista de La Vanguardia.

El seu compte de Twitter té 8.759 seguidors (13-3-2013 - @nadalrafel).

47

4.2. El posicionament dels 10 opinadors més influentssobre els principals temes d’actualitat

A partir dels principals temes sobre els quals es va debatre a les tertúlies i que van protagonitzarels articles d’opinió del juny del 2012, hem elaborat unes qüestions per situar els 10 opinadorsmés influents respecte l’actualitat.

Les preguntes resultants són força àmplies perquè no tots els opinadors s’han posicionat clara-ment sobre els mateixos temes. L’objectiu no és saber com es posicionen sobre un tema molt con-cret, sinó els seus posicionaments globals.

4.2.1.Els principals temes d’actualitat

El debat sobre el futur de la nació catalana i la seva relació amb l’Estat espanyol.

Les polítiques econòmiques de retallades i austeritat.

El rescat bancari de l’Estat espanyol per part de la UE.

La responsabilitat del sector financer sobre la crisi.

Les darreres decisions polítiques i judicials que afecten el català arreu dels Països Catalans.

4.2.2.Consideracions sobre els posicionaments

Sobre tots aquests temes d’actualitat recollim les opinions expressades pels opinadors delTop10 en la seva participació a les seccions d’opinió dels diaris i als debats televisius i radiofònicsal llarg del mes de juny de 2012.

Situacions que ens hem trobat sobre el posicionament dels opinadors respecte a aquests temes:

En alguns casos, els opinadors no s’han posicionat sobre un determinat tema. En aquest cas,indiquem “No es posiciona”

En altres casos, la posició de l’opinador és tan ambigua que es fa impossible de definir el seuposicionament. També indiquem “No es posiciona”

Hi ha ocasions en què l’opinió no és clara o rotunda, però de les diverses intervencions que hafet sobre el tema o sobre qüestions similars se’n desprèn el posicionament que té sobre elstemes calents que preguntem.

Com que en general els temes són molt oberts i les posicions no acostumen a estar en el blanco el negre, la manera d’expressar el posicionament de l’opinador és indicant “Més aviat sí” o“Més aviat no”.

En un cas, com que la pregunta s’ha plantejat diferent que la resta, requeria una resposta dife-rent i hem indicat “Més pròxim a posicions independentistes” o “Més pròxim a posicions unionis-

48

tes”. A més, com que en aquesta qüestió hi ha força opinadors que se situen en un punt inter-mig (a favor de majors quotes de sobirania, però no a favor de la independència), hem optatper afegir una tercera opció: “Manté un punt intermig”.

4.2.3.Taula amb el posicionament dels opinadors

4.2.4.Resultat sobre el posicionament del Top10

Sobre les qüestions relacionades amb l’eix nacional:

Sobre el posicionament al voltant del debat sobiranista, n'hi ha dos que són més pròxims a po-sicions independentistes (20%) i dos que s'identifiquen més amb posicions unionistes (20%). Laresta, que són sis (60%), es mantenen en un punt intermig perquè no es mostren partidaris dela independència però sí de major autonomia i posen l’accent sobretot en la necessitat d’unpacte fiscal.

Dels 5 que s’han posicionat sobre la situació del català, tots (el 100%) consideren que són in-justes les sentències judicials i decisions polítiques que afecten el català.

Sobre les qüestions relacionades amb l’eix social:

Sobre les actuals polítiques econòmiques de retallades i austeritat la immensa majoria (el 90%)creuen que són inevitables, que no hi ha alternatives. Només n’hi ha un que creu que es po-drien implementar altres polítiques econòmiques.

En el que hi ha unanimitat de tots 10 opinadors és sobre la necessitat del rescat bancari de laUE, tot i que amb matisos i amb valoracions molt diverses.

Dels 4 que han opinat sobre les responsabilitats del sector bancari en la crisi, tots creuen que calque pagui d’alguna manera per la seva actuació que ha derivat en la situació econòmica actual.

55..CCoonncclluussiioonnss

50

La principal conclusió que revela l'anàlisi dels 50 opinadors més influents dels mitjans de comuni-cació de Catalunya és que són representatius d'un segment de la població molt específic.

De manera esquemàtica, podem dir que aquests opinadors que influeixen en la manera de pensarde la població són majoritàriament homes, amb formació universitària, amb una feina estable iamb ingressos força superiors a la mitjana de treballadors.

Tot plegat comporta que les seves preocupacions i expectatives siguin força diferents que les de lamajoria de la societat i que, per tant, analitzin el món des d'una posició que no és compartida perbona part de la població.

Manca de diversitat pel que fa a l'ocupació

D'entrada, cap dels opinadors pateix manca de feina. En canvi, la taxa d'atur a Catalunya el quarttrimestre del 2012 se situava en el 23,94% de la població activa (dada INE).

Un altre element rellevant és que els opinadors més influents treballen en uns sectors molt especí-fics.

Les dades més rellevants:

El 72% dels 50 opinadors més influents són periodistes i/o escriptors

No n'hi ha cap que treballi al sector de la indústria, de la restauració, del comerç, del turisme oa l'agricultura.

No n'hi ha cap que tingui formació científica.

Així, que facin feines similars a ells, el quart trimestre de 2012 a Catalunya hi havia:

Sector informació i comunicacions: 84.900 persones

Activitats financeres i assegurances: 65.600 persones

Sector educació: 192.200 persones

Activitats culturals, esportives i altres serveis: 234.400 persones

_______

Total 577.100 persones

Tenint en compte que a Catalunya el quart trimestre del 2012 hi havia 2,81 milions de personesocupades, això vol dir que només el 20,52% de la població treballa en un sector professional simi-lar als dels opinadors.

5.1. Representatius d'un sector benestant

51

Nivell d'estudis molt superior a la mitjana

Tres quartes parts dels 50 opinadors més influents tenen formació universitària. Aquest percen-tatge és molt superior al de la resta de la població. I és que només el 15,7% de la població mésgran de 10 anys a Catalunya l'any 2007 (dada més recent recollida per l'Idescat) tenien formacióde tercer grau, és a dir, estudis de universitaris o cicles formatius de grau superior.

Ingressos elevats i estables

El salari mitjà de la població de Catalunya que té feina (dada del 2010, Idescat) és de 24.499euros bruts anuals.

Tot i que no disposem de les dades del que cobren els opinadors, sí que sabem que tenen feinaestable la immensa majoria i que se situen en aquestes categories professionals:

Directius i gerents (n'hi ha 12 que són directius de mitjans de comunicació): salari mitjà de60.588 euros bruts anuals

Professionals científics i intel·lectuals (els que no són directius o gerent, tenen professions libe-rals que encaixen en aquesta categoria) : salari mitjà de 33.674 euros bruts anuals

L'esquerda encara s'amplia més quan ens fixem amb la renda mitjana de la població. I és queaquesta xifra és de 10.101 euros anuals de mitjana per persona i 26.418 de mitjana per llar (dadesde 2011, Idescat), unes xifres molt inferiors als ingressos dels opinadors més influents.

L'elit de la professió periodística

També cal destacar que, tot i que n'hi ha 29 que són de la professió periodística, la majoria no sónrepresentatius del treballador mitjà d'aquest sector (actualment molt precaritzat i inestable), ja que:

12 són directius de mitjans de comunicació

9 són alhora escriptors, la majoria consolidats

3 tenen una carrera als respectius diaris molt consolidada

2 tenen un programa de televisió propi o espai estable en un programa televisiu

1 és, a més, polític professional

Homes de ciutat

A més, els opinadors més influents comparteixen de manera majoritària unes característiques quefan que altres sectors socials també quedin poc representats en la conformació de l'opinió:

Només el 20% són dones.

El 60% van néixer a la província de Barcelona (la immensa majoria en ciutats)

Tres quartes parts tenen entre 40 i 60 anys.

52

Disposar d'un grup de comunicació que tingui diversos mitjans permet tenir una major influènciaen la població. Així, sobretot el Grup Godó, però també els mitjans de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals (CCMA) tenen un gran pes a l'hora d’influir en l’opinió de la ciutadania.

5.2. El poder dels grups de comunicació

53

La manca de diversitat de perfil socio-econòmic entre els principals opinadors es repeteix en els10 més influents. I això explica que, en gran mesura, tinguin una opinió similar davant dels temesd'actualitat del país que es refereixen a qüestions econòmiques i socials. Així, defensen les retalla-des i plans d'austeritat, i també les polítiques de la Unió Europea. Tot i que cal dir que molts d'ellscritiquen les conseqüències negatives de les retallades, però acaben considerant que són inevita-bles. En el que coincideixen, els que en parlen, és en la necessitat que la banca hauria d'assumirresponsabilitats.

En canvi, com que en les qüestions nacionals els posicionaments tenen uns condicionants dife-rents, trobem que entre els 10 opinadors més influents hi ha força diversitat. Així, que es posicio-nin clarament per l'opció independentista només n'hi ha dos, els mateixos que per l'opcióunionista. En canvi, el gruix principal tenen posicionaments més ambigus, ja que estan a favor demajors quotes d'autogovern per Catalunya però no es mostren independentistes.

On sí que coincideixen tots els que es posicionen és en criticar les sentències contra el català.

5.3.Posicions similars davant les qüestions socials, diversitat en l'eix nacional

informe mediacat opinadors 2013

Documents