informe final egai - upc · l’estructura del present informe està establerta en la guia...

PROCÉS D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL

INFORME FINAL

DEPARTAMENT D’EXPRESSIÓ GRÀFICA ARQUITECTÒNICA I

març 2002

2

Sumari 1. Introducció …………………………. 3

1.1. Fase d’avaluació interna 1.2. Fase d’avaluació externa 1.3. Principals dimensions del Departament

2. Valoració del procés d’avaluació interna ………………………. …6 3. Valoració del procés d’avaluació externa …………………………..6 4. Punts forts i punts febles i estratègies de millora ……………….. …7

4.1. Política i estratègia 4.2. Lideratge 4.3. Gestió de personal 4.4. Gestió de recursos 4.5. Processos

4.5.1. Desenvolupament de la docència de 1r i 2n cicles

4.5.2. Disseny i desenvolupament del doctorat

4.5.3. Disseny i desenvolupament de docència, de formació continuada i postgrau

4.5.4. Recerca i transferència de tecnologia

4.6 Satisfacció del client 4.7 Satisfacció del personal 4.8 Impacte social 4.9 Resultats

5. Aspectes del Departament que han variat des de la redacció de l’Informe d’Avaluació Extern .......................................................... 28

3

Introducció 1.1 Fase d’avaluació interna El Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I (EGA I) ha estat un dels que, dintre del marc del procés d'avaluació institucional de la UPC, ha dut a terme la seva avaluació l'any 2000. L’estructura del present Informe està establerta en la Guia d’Avaluació, que defineix els apartats que l’han d’integrar i dóna les pautes generals a seguir. Atès que és de caràcter general, cal adaptar a la seva estructura l’anàlisi del Departament. Generalment s’ha de valorar cadascun dels aspectes en funció de la informació disponible i, tot seguit, resumir els punts forts, els punts febles i les propostes de millora. Això fa que es produeixin redundàncies o repeticions al llarg de l’Informe i que apareguin termes com client, amenaces o lideratge, que no són habituals en el lèxic del nostre món docent. Aquest informe està redactat d’acord amb l’esquema que ens ha proposat el Gabinet de Planificació i Avaluació de la UPC, que hem rebut en data 15.11.01 i que consta de la plantilla informàtica corresponent i de dades extretes dels Informes d’Avaluació Intern (IAI) i Extern (IAE), acompanyat d’un seguit de dades actualitzades que permeten valorar l’evolució de determinats aspectes que ens afecten al Departament. El procés d'avaluació ens ha permès detectar els punts forts i febles de la nostra unitat, per poder veure cap a on han d'anar decantades les mesures per a la millora de la qualitat de les tasques que té encomanades el nostre Departament. El procés d'avaluació s’ha fet en paral·lel a l'elaboració del Pla Estratègic del Departament, avui dia ja aprovat. El procediment emprat per a la realització de l'avaluació ha estat:

• Creació de la Comitè d'Avaluació Intern (CAI) del Departament (Junta de Departament de 17.02.99)

• Presentació del procés d'avaluació i la seva metodologia als membres del Departament

• Inventariat de totes les fonts documentals disponibles amb el suport de la becària Mònica Barea.

• Desenvolupament de cadascun dels punts del protocol d'avaluació institucional. • Difusió de l’esborrany de l’autoinforme, de manera que cadascun dels

membres del Departament ha disposat d’un exemplar, per donar a conèixer les conclusions de la comissió.

• Elaboració de l'informe d’avaluació interna, incloent escrits de diferents professors del Departament

• Visita al Departament per part del Comitè d’Avaluació Extern (CAE) amb la finalitat de valorar i validar l’informe d’autoavaluació així com servir d’instrument de millora al procés de reflexió de la pròpia unitat avaluada respecte a la seva realitat, per tal que pugui arribar a formular un conjunt d’accions de millora viables i en el que tots els seus membres es sentin compromesos.

4

El Comitè d’Avaluació Intern del Departament està constituït, d’acord amb els criteris que fixa la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i amb l’aprovació de la Junta de Departament, per les següents persones: El director del Departament Ernest Redondo, professor titular El secretari del Departament Josep Bosch, professor titular Un professor que actua de ponent Lluís Villanueva, catedràtic Un membre del PAS Olga Guijarro Un estudiant de Tercer Cicle Mauricio Molochnik Per a l’elaboració d’aquest Informe hem comptat amb la col·laboració de la becària

Mònica Barea, estudiant d’arquitectura. 1.2 Fase d’avaluació externa La organització del pla de treball va córrer a càrrec de la UPC d’acord amb el programa d’actuació següent: Dia Horari Activitat 29-11 10 h Recepció institucional al Rectorat de la UPC

10.30 h. Trasllat cap a la seu del Departament a Barcelona 11.00 h – 13.00 h Reunió interna del Comitè d’Avaluació Extern 13.00 h – 14.00 h Reunió amb el comitè intern del Departament per presentar

l’autoinforme 14.30 h Dinar

16 h – 17 h Reunió amb estudiants de primer i segon cicle de Barcelona 17 h – 18.30 h Reunió amb el professorat de Barcelona

18.30 h Pausa 19 h – 20 h Reunió amb l’Equip Directiu del Departament 20 h – 21 h Reunió interna del Comitè d’Avaluació Extern 21 h Sopar institucional

30-11 9.30 h Trasllat cap a la seu de Sant Cugat

10.30 h – 12.00 h Reunió amb el professorat de Sant Cugat 12.00 h – 13.00 h Reunió amb estudiants de 1r i 2n cicle de Sant Cugat 13.00 h – 14.00 h Audiència Oberta amb la comunitat de Sant Cugat 14.00 h Dinar 16.00 h – 17.00 h Visita a les instal·lacions del Departament (seu de Sant Cugat) 17.00 h Reunió interna del Comitè d’Avaluació Extern

01-12 9.00 h – 10.00 h Visita a les instal·lacions de la Seu de Barcelona

10.00 h – 11.00 h Reunió amb estudiants de tercer cicle del Departament 11.00 h – 12.00 h Audiència Oberta amb la comunitat de Barcelona 12.00 h - 13.30 h Reunió interna del Comitè d’Avaluació Extern (preparació de

l’informe i distribució de tasques) 13.30 h – 14.30 h Informe oral preliminar del CAE al Comitè d’Avaluació Intern

14.30 h Comiat del CAE. 14.30 h Dinar

El pla de treball es va ajustar en tot moment al que s’havia programat. A judici del Comitè d’Avaluació Extern, aquest “... contó en todo momento con la máxima colaboración tanto de la UPC como del Departamento a evaluar. El CEI ofreció al CAE

5

toda la información por él solicitada, respondiendo a cuantas cuestiones se estimaron conveniente plantear por cualquiera de los miembros del CAE”. El Comitè d’Avaluació Extern ha estat format per:

Àngela García Codoñer Catedràtica d’EGA de la Universitat Politècnica de

València. Representant de l’àmbit acadèmic universitari i presidenta del Comitè.

Santiago Delàs Arquitecte del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Representant de l’àmbit professional.

Carme Sala Universitat Autònoma de Barcelona. Oficina de Suport a la Docència i Experta en metodologia d’avaluació.

Xavier Moliner Milhau Arquitecte. Titulat recent pel Departament. 1.3 Principals magnituds del Departament El Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I imparteix docència a l'ETSAB, l'ETSAV i també un programa de doctorat, tres màsters i estudis de postgrau. Coedita, amb la resta de departaments d’EGA de tot l’estat, la revista EGA que és un fòrum de debat i expressió d'àmbit internacional. És responsable del programa de doctorat propi “Representació arquitectònica. Sistemes i tecnologies”, amb estructura bianual i una oferta considerable de temes. El Departament treballa en les següents línies de recerca:

• Teoria dels colors i de la imatge i tècniques gràfiques aplicades a l’Arquitectura. • Representació gràfica assistida per ordinador. • Modelatge de sòlids i geometria de la representació arquitectònica. • Els processos gràfics en relació amb l'arquitectura concebuda o executada • Disseny i arquitectura.

El Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I té signats diversos convenis, com ara el del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per a l'elaboració de bases de dades gràfiques i de gestió documental en CAD, el de la Diputació de Barcelona per a l'avaluació de l'impacte visual de diverses obres públiques a diferents municipis, o el de l'empresa Santa&Cole Ediciones de Diseño per editar monografies d'arquitectes. El col·lectiu docent del nostre Departament està constituït per cinquanta-quatre professors, quaranta-quatre dels quals ho són a temps complet (TC) i deu a temps parcial (TP), nou dels quals tenen contracte de 6 hores/setmana i un de 5 h/s.

6

2. Valoració del procés d’avaluació interna La valoració global del procés és positiva ja que ha permès al Departament fer una anàlisi i reflexió sobre els seus punts forts i punts febles, mitjançant la qual s’han proposat un conjunt de mesures de millora que han estat incloses en la planificació estratègica de la nostra unitat. La participació del professorat ha estat força nombrosa, com ho palesen les enquestes recollides i els escrits de professors rebuts pel CAI, de continguts molt diversos, degudament incorporats en l’autoinforme o annexats a ell. Pel que fa a la participació del estudiants en el procés, el nombre d’enquestes recollides ha estat molt baixa, tot i que se’ls va informar i repartir amb temps suficient.

3. Valoració del procés d’avaluació externa

El procés de avaluació externa s’ha realitzat seguint escrupolosament la guia d'avaluació de l’Agencia per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya.

Els membres del CAE van analitzar en profunditat el document d’avaluació intern, propiciant l’aproximació necessària a la realitat del Departament. Les audiències han estat molt rellevants per comprendre la situació del Departament, s’han desenvolupat eficaçment i el CAE manifesta que ha trobat total col·laboració por part del comitè intern per dur a terme la seva tasca. Els alumnes han mostrat un grau de maduresa important i col·laboració molt positius amb el CAE que ha suposat en ocasions debats oberts entre ells i amb els seus professors a la audiència oberta. Això ha propiciat un diàleg productiu. Respecte a les audiències cal afegir la transcendència d’aquestes, ja que han posat sobre la taula dimensions d’importància per a estructurar el document avaluador del CAE. Així mateix ha servit per donar a conèixer una possible reflexió entre professors i alumnes que a judici del CAE hauria de fomentar-se. En tot moment el CAE va trobar en la actitud de la direcció del Departament i del comitè intern una intensa col·laboració positiva i una gran preocupació per trobar la solució dels problemes del Departament.

7

4. Punts forts i punts febles i

estratègies de millora

8

4.1.- Política i Estratègia

Punts forts segons el Comitè Intern • La redacció del Pla Estratègic, la normativa esmentada i la voluntat majoritària d’actuació

responsable.

Punts febles segons el Comitè intern • Manca de mitjans operatius per part del Departament de fer complir a tothom les normes

esmentades, llevat de la pròpia voluntat i responsabilitat dels seus membres.

Accions de millora proposades pel Comitè Intern

• La UPC hauria d’establir mecanismes per tal que la implicació del personal en la consecució dels

objectius del Departament no depengués únicament de la bona disposició dels implicats. • Pel que fa a la docència, podria millorar estructurant-la convenientment, amb adaptació i ampliació

a nous dominis mitjançant l’increment de la mobilitat dels professors dins les seccions per tal d’aconseguir el màxim grau d’expertesa i, en conseqüència, d’eficàcia. En aquest sentit, sembla oportú que quan es convoquin concursos per cobrir places de professor, ho sigui amb un perfil genèric que abasti una part important de les matèries fonamentals de l’àrea, i amb mobilitat entre el dos Centres. Potser caldria reestructurar les actuals seccions.

• Cal actualitzar amb urgència els coneixements de molts docents, especialment en temes informàtics

• Cal potenciar i difondre la tradició de rigor i qualitat gràfica del Departament en la docència i la realització de treballs amb les tècniques tradicionals i les noves tecnologies.

Punts forts segons el Comitè Extern • La direcció del Departament té una clara voluntat de treballar per a la posada al dia del

Departament en tots els aspectes.

Punts febles segons el Comitè Extern

• Falta d'implicació per una part considerable del professorat i incompliment de la dedicació a temps complet (TC).

• El col·lectiu de professors a temps complet que compleix amb la seva dedicació té poc temps per a la recerca i transferència tecnològica, atès que s’ha d'encarregar de moltes de les tasques organitzatives i administratives del Departament

Accions de millora proposades pel Comitè Extern

• Desvinculació de les dues seus del Departament: Vallès i Barcelona. Aquest criteri és molt majoritari entre el membres del Departament, atès que la disparitat de plans d’estudis i metodologies docents fa inviable establir punts de contacte.

9

4.2.- Lideratge Punts forts segons el Comitè Intern • Hi ha una clara voluntat de compromís per part del director del Departament i d’un sector

important de professors per aconseguir un bon funcionament i una clara millora en els rendiments.

• Existència d’una normativa interna del Departament per valorar les tasques personals i introduir incentius per ampliar el nombre de professors implicats, actualment insuficient.

Punts febles segons el Comitè Intern

• Poca implicació en les tasques no estrictament docents d’una majoria de professors a TC, enmig

d’un ambient permissiu general, sense mecanismes de control de les obligacions laborals del professorat.

• És possible que alguns aspectes puntuals del Departament a l’ETSAV s’hagin passat per alt o valorat amb poca precisió per part dels redactors d’aquest Informe, atès que la seva tasca docent es desenvolupa normalment a l’ETSAB. Els membres nats del CAI són tots de l’ETSAB, on té la seu el Departament, i el membre ponent va ser escollit per la UPC d’un llistat facilitat pel Departament, on hi figuraven professors d’ambdues escoles.

• En general, per part dels professors que incompleixen obligacions hi ha una actitud de menyspreu per les possibles mesures de pressió que puguin aplicar-se. Mai s’han aplicat mesures de control ni sancions per incompliment d’obligacions, horaris laborals o conducta fraudulenta.

• Sovint, des la posició de director del Departament, s'han de prendre decisions importants que, per manca d'un equip competent degudament implicat en la gestió i també a la manca de temps per decidir, ha ocasionat la presa de mesures precipitades, que ha calgut esmenar.


• Es tracta d’implicar a fons tots els professors a TC per tal de repartir els càrrecs de gestió,

coordinació i representació del Departament, fent-los rotatoris per tal d’evitar la concentració de les responsabilitats en les mateixes persones de sempre. Cal la col·laboració dels màxims responsables de la UPC per aconseguir-ho; altrament cap membre del Departament pot resoldre els greus problemes d’absentisme laboral i frau a la Universitat que es produeixen constantment.

• Cal continuar potenciant el reconeixement del lideratge del Departament i, per als temes corresponents, de la Comissió Pedagògica i Acadèmica del Departament, per tal de completar una reorganització clara de la docència, definir unes línies de recerca realment eficients, unes estratègies, i orientacions de la recerca i del doctorat que millorin la seva qualitat, una política de major implicació amb la societat basada en potenciar la transferència de tecnologia i una política de personal que permeti assignar encàrrecs específics convenientment repartits entre les persones, així com renovar l'equip humà en la mesura de les possibilitats.

• Els representants de cada Secció en la Junta de Departament han d’informar adequadament a tots els membres de les corresponents seccions de tots els temes tractats i acords assolits.

10

Punts forts segons el Comitè Extern • No en destaquen cap.


• A la Secció del Vallès s'observa una forta polarització de professors en diversos grups quasi

hostils. • En el Departament en general es palesa una situació d'enfrontament entre un col·lectiu que

propugna una actualització de la docència i un altre que defensa el continuïsme. • En el conjunt del Departament es considera un fet greu l’incompliment real de la dedicació a

temps complet per part de molts professors. També la insuficient implicació amb la institució en temes de gestió, recerca i transferència de tecnologia per part d’un ampli col·lectiu de professors.

Accions de millora proposades pel Comitè Extern • A propòsit de la problemàtica detectada en la Secció del Vallès, el CAE planteja que una manera

de resoldre la polarització dels professors podria ser la seva integració en un equip més ampli de la pròpia Escola, que els faci partícips d'objectius comuns, i on l'expressió gràfica adquireixi el protagonisme que li correspon.

• En el conjunt del Departament cal formalitzar l’encàrrec acadèmic de manera que es concreti de forma personalitzada la dedicació a la universitat, especificant tasques docents, de gestió, de recerca i de transferència de tecnologia a assolir cada any per part de cada professor. La gestió i control de l’encàrrec acadèmic ha de córrer a càrrec del rectorat per tal de garantir el seu compliment i la dedicació dels professors.

11

4.3.- Gestió de Personal

Punts forts segons el Comitè intern

• Pel que fa a docència, en general el professorat del Departament no solament compleix les seves obligacions, sinó que, en molt casos, fa més hores de les obligatòries. La ratio del conjunt del Departament es situa en 1,02 si prenem com a referència el criteri ETSAB, que no coincideix amb el de la UPC, tot i que aquesta, de moment, ho accepta.

• Pel que fa al PAS, clarament insuficient per al volum del Departament, desenvolupa

satisfactòriament les seves tasques, en terminis raonables de temps i en un bon ambient laboral. • Un aspecte positiu és que determinats professors consideren en la seva acció docent quelcom

més que la impartició d'un temari, i assumeixen el concepte de cultura gràfica com a fonamental en les activitats Departamentals, procurant connectar-les amb altres àmbits, tal com els vinculats als projectes, els pròpiament artístics, els relacionats amb la història de les tecnologies i del dibuix o les aplicacions informàtiques.

Punts febles segons el Comitè Intern • Insuficient dedicació de la majoria de professors a TC. Absentisme laboral i frau a la Universitat

per part de molts professors que figuren en nòmina a temps complet. • Insuficients professors del Departament amb prou coneixements informàtics per impartir docència

d’expressió gràfica amb ajut de l’ordinador. • Estan bloquejades les possibilitats de promoció del professorat. • La contractació a temps parcial és poc flexible i està molt mal pagada.

12

Accions de millora proposades pel Comitè Intern • Cal implicar plenament en les tasques de gestió, recerca i transferència de tecnologia a tots els professors a

TC. Per als qui no estiguin disposats a dedicar tot el seu valuós temps a la Universitat, hi ha la solució digna de passar de temps complet (TC) a temps parcial (TP). Això permetria alliberar recursos econòmics per contractar nous professors realment motivats i dedicats plenament a la Universitat.

• Per aconseguir aquest punt fonamental cal la col·laboració efectiva de les màximes autoritats de la UPC, atès que la impunitat propicia i consolida el frau en tots els nivells, com és ben palès al nostre Departament. Entre els professors que perceben el sou a TC n’hi ha que, en una actitud manifestament il·legal, afirmen que “ja compleixen les 8 hores setmanals de classe” i que aquí s’acaben les seves obligacions amb la UPC, de manera que amb dues o tres mitges jornades ⎯fins i tot menys⎯ “es defensen el sou”, que de fet passa a ser un suculent “complement” dels honoraris que s’embutxaquen exercint una activitat professional paral·lela, en una clara infracció de les incompatibilitats dels funcionaris a temps complet. També n’hi ha que acumulen els 24 crèdits docents en un dels dos quadrimestres (8 h/s durant 30 setmanes lectives teòriques per curs, que realment es redueixen a 28) i durant la resta de l’any gairebé no apareixen per la Universitat perquè “ja han complit les seves obligacions universitàries”. Per a una major informació sobre aquestes conductes il·legals i fraudulentes, remetem el lector al punt 3.4.2.1 de l’Informe d’Autoavaluació que vàrem redactar al setembre de 2000, pàgines 22 a 31. L’informe del CAE confirma explícitament que:

“Se percibe con claridad como principal problema la falta de implicación por una parte considerable del profesorado con la universidad y el incumplimiento de la dedicación a tiempo completo, que conlleva una mayor dedicación a la investigación y a la docencia y atención a los estudiantes” (pàg. 5). “El incumplimiento del encargo académico por parte de un numeroso grupo de profesores, hecho objetivo, agrava considerablemente el problema, ya que obliga al otro grupo a tener que asumir las tareas de gestión, comisiones, etc., creando un sentimiento de explotación de esta parte del colectivo” (pàg. 11).

Al Departament –però no només al Departament– i a diferència del que es produeix amb el PAS, el professorat no ha de passar cap control horari i cobra exactament el mateix si treballa que si no treballa. També cobra el mateix si fa la feina bé o si la fa malament. Els resultats estan a la vista.

• Caldria recuperar la possibilitat de retornar a la dedicació a TC per part de professors que, havent passat voluntàriament a la dedicació TP en un moment determinat de la seva vida professional i havent acreditat el compliment correcte de l'encàrrec universitari, desitgin tornar a treballar exclusivament per a la UPC.

• Aconseguir que sigui exigible des de la pròpia Universitat que els docents que no fan gestió, recerca o transferència de tecnologia, hagin d’impartir més docència de les 8 h setmanals establertes per als professors TC, previ acord de la Junta de Departament, tenint en compte que les obligacions laborals dels funcionaris a TC són de 37,5 hores a la setmana, durant tot l’any descomptant els períodes de vacances. I que els períodes no lectius no són de vacances, sinó d’activitats no docents en els quals el professorat ha de seguir assistint a la universitat per desenvolupar tasques d’organització docent, de consultes, de gestió, de recerca i, si s’escau’, de transferència de tecnologia.

• Oferir el reciclatge informàtic, especialment CAD i de gestió, als professors TC que no en saben prou, ja que hi ha equipament suficient per aconseguir-ho amb un regim d’horari ben planificat, i tot professor TC ha de tenir disponibilitat total d’horari. Cal assolir un nivell suficient per poder impartir docència amb la plena incorporació del CAD als programes lectius.

• Aconseguir que tots els professors TEU del Departament assoleixin el grau de doctor. Quatre ja ho són i alguns hi estan treballant, però n’hi ha que no hi treballen tot i tenir presentat el tema, condició que se’ls va demanar per optar a la plaça de TEU.

• Convé reduir la diferència de sous que perceben els professors a TC i a TP, incrementant el d’aquests últims, que en el cas dels professors associats estan molt mal retribuïts. Això podria decantar alguns professors a demanar el pas de la dedicació TC a TP, que permetria alliberar recursos.

• Seria molt positiu que es crees, per part de la Universitat, una figura de professor a mitja jornada, amb un sou del 50% del TC. Això permetria una millor gradació entre TP i TC, massa diferents en dedicació i amb sous molt desproporcionats pel que fa als professors associats.

• Convé acabar amb la precarietat laboral dels professors associats a TC que, a més, tinguin acreditada suficient activitat de recerca o de transferència tecnològica, atès que sovint desenvolupen pràcticament les mateixes tasques que un professor TU i, per contra, la seva estabilitat laboral és inquietant tant per a ells com per al Departament.

• Cal que la UPC doti cinc places de TU per als tres professors TEU doctors i els dos associats doctors del Departament.

• És urgent dotar dues places de professor associat per substituir els dos professors TU a TP que es jubilen enguany, un al Vallès i l’altre a Barcelona.

• Cal que la UPC doti places de professor associat per tal de permetre incorporar al Departament els becaris i estudiants brillants que hi col·laboren durant els seus estudis i que, en acabar la carrera, no poden veure renovada la seva vinculació amb el Departament, raó per la qual es veuen obligats a cercar feina fora de la universitat. Hem perdut vàries oportunitats d’incorporar arquitectes molt dotats i ben preparats, amb bon nivell informàtic, interessats per la docència de l’expressió gràfica i per participar en convenis.

13

Punts forts segons el Comitè Extern

• No en destaquen cap.



Accions de millora proposades pel Comitè Extern • Implantació d'un encàrrec acadèmic que representi un canvi en les regles organitzatives, que

permeti una certa especialització docent, investigadora o de gestió i que ajudi a disminuir les grans diferències en quan a la dedicació que s'observen en la actualitat.

• Reestructuració del col·lectiu de professors en els llocs més idonis que permeti una dedicació més especialitzada, productiva i gratificant.

• Que la nova estructura organitzativa sigui gestionada directament pel rectorat, per garantir el seu compliment.

4.4- Gestió de Recursos

Punts forts segons el Comitè Intern • Tot i les limitacions d’espais i manca de recursos per a la docència, les valoracions que els

estudiants fan a les enquestes quadrimestrals són, en general, positives, tret de les aules informàtiques, on la valoració és, lògicament, baixa degut a la insuficiència d’ordinadors, no imputable al Departament. És a dir, el rendiment docent dels recursos del Departament és, en termes generals, satisfactori.

• Aquesta conclusió és avalada pels resultats de l’enquesta repartida entre els estudiants i referida al nostre Departament, pel que fa a la pregunta sobre el material facilitat per al seguiment de les assignatures, que ha estat majoritàriament considerat acceptable (57% valoració 3 i 36% valoració 4 en una escala de l’1 al 5).


• Males condicions de treball a les seccions departamentals i a la secretaria. Espais totalment

insuficients. • Manca d’aire condicionat a les dependències que el Departament té als dos Centres, que obliga a

treballar durant mesos sense condicions mínimament suportables, especialment a Barcelona. • Manca d'espais estables per al desenvolupament de convenis de transferència de tecnologia. • Insuficients recursos econòmics del Departament. • Insuficient equipament informàtic del Departament. • Insuficient equipament informàtic a l’ETSAB per al desenvolupament de la docència. • Els equipaments informàtics disponibles no permeten impartir satisfactòriament un dels descriptors

de la nostra àrea, denominat Representació del territori. • Falta d’equipament fotogramètric, que es redueix a una camera semimètrica amb dos objectius. • Deficiències en el mobiliari que, a més, és insuficient. • No totes les assignacions per docència reverteixen en els estudiants. En definitiva, existeixen unes

disfuncions que sovint paguen els alumnes amb equips obsolets i veient-se obligats a comprar enunciats d’exercicis, etc. que podrien resultar-los gratuïts amb càrrec a les partides de docència.

14

Accions de millora proposades pel Comitè Intern • És necessari augmentar la superfície del Departament per acabar amb els greus problemes

d’espais que patim. Cal evitar els espais d’ús personal exclusiu per garantir-ne l’aprofitament a totes hores i propiciar l’assignació d’espais a activitats concretes, com assignatures, línies de recerca, etc.

• Atès que el tipus adient d’aula per a les nostres assignatures ha de tenir taules de dibuix, tarima i pissarra gran, que possibilitin fer classes de teoria o de pràctica indistintament i permetin projectar diapositives i transparències, fóra bo ampliar a l’ETSAB aquest tipus d’aula. Altrament, com ens passa ara, hi ha assignatures, com Dibuix III, que no disposen d’aules adequades a les seves necessitats, atès que fan classe en aules pensades per a impartir Projectes al sisè pis i no reuneixen les condicions mínimes per a les nostres matèries.

• Per al dèficit informàtic, caldria fer una planificació a termini mitjà, però això no sempre és possible, en primer lloc perquè l’equipament informàtic evoluciona més de pressa que no pas s’amortitza, i en segon perquè és molt car i no es poden fer provisions de fons de reserva acumulables.

• Cal dotar les instal·lacions del Departament als dos Centres amb aire condicionat, per evitar els problemes comentats, especialment a l’ETSAB, i aconseguir unes condicions de treball mínimament dignes.

• És necessari millorar l’equipament d’ofimàtica del Departament, potenciant els equips de treball coordinat, actualment massa dispersos.

• Si s’aconsegueix que les necessitats bàsiques estiguin cobertes, cal destinar realment a docència les partides corresponents que, per aquest concepte, perceben les seccions, de manera que reverteixin en els estudiants.




• Els alumnes de l’ETSAB es queixen del mal estat de les instal·lacions i de la manca d’espai.

Específicament esmenten el mal estat de les taules i el material informàtic obsolet. Des de la visita del CAE s’han dotat d’infrastructura informàtica dues aules amb 20 ordinadors cadascuna, que atès l’elevat nombre d’estudiants, encara resulten insuficients. Mentre a l’ETSAB només hi ha 40 ordinadors d’aules docents, a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona tenen 200 ordinadors, i el nombre d’estudiants no és massa diferent.



15

4.5.- Processos 4.5.1- Desenvolupament de la Docència de 1r i 2n cicles

Punts forts segons el Comitè Intern • Tot i la reducció de crèdits del nou pla d’estudis, al Departament hem fet un esforç força eficaç

per actualitzar i millorar els continguts de les assignatures • En general, la docència del Departament és bona, amb algunes excepcions • El Departament imparteix a primer cicle de l’ETSAB Dibuix II i a segon cicle Aplicacions

Informàtiques, assignatures obligatòries que incorporen el dibuix assistit per ordinador • El Departament imparteix al Vallès una assignatura optativa de CAD que, a efectes pràctics és

obligatòria • Algunes de les nostres assignatures són considerades de referència a d’altres Escoles

d’Arquitectura • Rebem consultes d’estudiants d’altres assignatures de les nostres Escoles • A l’ETSAV participem en el Quadrimestre d’introducció a l’Arquitectura • Els resultats docents de la nova assignatura d’Expressió Gràfica per al Curs Zero a l’ETSAB han

estat positius. • Els docents del Departament han demostrat que, com arquitectes, poden participar plenament als

TAP i al PFC. • Recent creació del títol de Graduat Superior en Disseny dirigit per un professor del Departament


• Els successius plans d’estudi han anat reduint les hores lectives d’expressió gràfica • Entre els professors del Departament hi ha discrepàncies sobre determinats conceptes de la

docència del dibuix arquitectònic • Un nombre considerable de professors del Departament no està preparat per impartir docència

amb mitjans informàtics, tot i que en el panorama professional dels estudis d’arquitectura, des de fa temps, el disseny assistit per ordinador ha desplaçat totalment les tècniques tradicionals.

• En algunes assignatures es detecten criteris de qualificació massa heterogenis

• L’assignatura quadrimestral obligatòria Dibuix I a l’ETSAB té el nivell d’aprovats més baix de totes les del curs

• Manca una estructura de conceptes i pràctiques gràfiques real que coordini i articuli totes les assignatures del Departament

16

Accions de millora proposades pel Comitè Intern • En les properes revisions dels plans d’estudis, que potser contemplin l’augment de crèdits de les

carreres als dos Centres, cal exposar els problemes que pateix el Departament degut a les limitacions d’hores lectives, intentant millorar-ne les condicions. Hi ha matèries, com les de Geometria Descriptiva, on el nivell dels treballs dels estudiants abans i després d’implantar el nou pla d’estudis és molt diferent, de manera que, comparant-los es palesa la reducció de qualitat motivada per la reducció d’hores lectives i, sobretot, el pas de dos cursos a un de sol. Cal insistir en que només es pot aprendre a dibuixar bé dedicant-hi moltes hores, i això requereix més temps lectiu.

• Pel que fa al dibuix a mà alçada, s’ha debatut i definit un model acceptat per una majoria àmplia,

fent-lo operatiu i pragmàtic, de manera que es desenvolupi satisfactòriament la comprensió dels processos gràfics per part dels estudiants, el futur gràfic dels quals s’està configurant a base de dos àmbits complementaris: d’una banda el dibuix espontani i àgil a mà alçada com eina de concepció i transmissió ràpida de conceptes i, d’altra, el CAD per al dibuix de presentació i d’execució.

• Tots dos han de formar la columna vertebral de la docència al nostre Departament, que ha

d’assolir-los progressivament alhora que suprimeix dels crèdits docents determinats mètodes i tècniques tradicionals, que passaran a assignatures optatives o s’eliminaran de la docència. Estem en un període de transició en el qual no podem prescindir de cop del dibuix tradicional per implicar-nos plena i exclusivament al CAD, per dues raons fonamentals. La primera és la insuficient dotació informàtica dels Centres, i resoldre això no depèn del Departament. La segona és la capacitat de tots els nostres professors per ensenyar amb l’ajut del CAD, que queda massa lluny de ser general i que cal resoldre amb urgència. I això depèn exclusivament de nosaltres. Seria dramàtic que arribessin els ordinadors abans que la capacitat de tothom de fer-los servir per a la docència.

• En tots dos casos, és a dir ja sigui per mitjans tradicionals o informàtics, cal recuperar la docència

del Color i aprofundir més en els temes de l’Anàlisi visual, incorporant temes de tractament d’imatge i de fotografia digital, així com recuperar les maquetes i els estudis volumètrics i de conjunt.

• En aquesta mateixa línia, cal ampliar els coneixements de Representació del territori, entès com a

suma de la representació del terreny, del lloc i l’impacte visual, així com els sistemes de control geomètric de l’assolellament en CAD a partir de models virtuals 3D de la volta celeste.

• Convé resoldre els problemes d’heterogeneïtat en la dificultat dels exercicis i en les qualificacions,

evitant que l’adscripció a un determinat grup suposi per als estudiants avantatges o inconvenients notables. Quan això passa és per manca de coordinació entre els responsables de les assignatures i, dintre d’elles, dels grups lectius.

Punts forts segons el Comitè Extern • A l’ETSAV les assignatures troncals que s'imparteixen per la Secció del Vallès han estat

valorades molt positivament pels estudiants de la UPC, com també l’experiència dels TAP.

17


• A Barcelona varen detectar falta de coherència en la metodologia docent de les assignatures, i en alguns aspectes varen percebre que semblava existir una simple acumulació d'exercicis que no responien a una progressió planificada i coherent que donés sentit al conjunt de l'aprenentatge evolutiu de l'alumne. Les reformes introduïdes a partir de setembre de 2001 han estat encaminades a resoldre aquests problemes.

Accions de millora proposades pel Comitè Extern • Disseny d’una metodologia docent que garanteixi la coordinació per a un aprenentatge realista, que

guiï als alumnes en la percepció dels seus propis progressos cap a la adquisició dels coneixements propis i necessaris de les disciplines d’EGA.

• Adequació dels continguts dels programes als crèdits del pla d’estudis. • Ofertar en assignatures optatives aquells continguts que es consideren interessants i no han pogut

incloure’s en les troncals i obligatòries. • Ampliació dels crèdits d’expressió gràfica en la revisió del pla d’estudis, formalitzant les noves

tecnologies gràfiques en el pla sense que això suposi un menyspreu a les d’índole tradicional. • Oferir temes de noves tecnologies de grafisme i comunicació de les que està necessitada

l’administració. Posteriorment a l’informe del CAE, hem ampliat l’oferta d’assignatures optatives, amb les següents matèries noves que s’imparteixen des de setembre de 2001:

• Fotografia i arquitectura • Maquetes d’arquitectura • Topografia per a arquitectes

4.5.2.- Disseny i desenvolupament del Doctorat.

Punts forts segons el Comitè Intern • Els continguts del programa abasten un ventall ampli de temes propis del Departament • El programa de doctorat funciona correctament en general


• No tenim unes línies docents que permetin agrupar temàticament les assignatures de doctorat • Es llegeixen poques tesis al Departament • No fem selecció prèvia dels doctorands • La infrastructura de la què disposa el Departament a l’ETSAB és molt deficient • Hi ha massa pocs professors doctors implicats en la docència del programa de doctorat.

18

Accions de millora proposades pel Comitè Intern • Cal fer un esforç per tal de definir unes línies que articulin les matèries i permetin detectar

possibles mancances, procurant omplir-les amb una oferta més completa i estructurada. Hi ha pocs professors implicats en el doctorat i convé implicar-n’hi més.

• Cal que tots els professors del Departament que encara no són doctors facin la tesi doctoral. Els qui la tenen iniciada, han d’acabar-la. Els qui no l’han iniciat, han d’espavilar-se. No resulta acceptable que un professor a TC no aporti punts PAR ni PATT i, a més, no faci la tesi doctoral. En canvi, seria raonable que un professor a TC no aportés punts PAR o PATT durant un temps determinat, mentre es dediqués a fons a la realització de la tesi doctoral i es comprometés a acabar-la en un termini prèviament acceptat pel Departament. Aquest supòsit s’ha donat ocasionalment durant un temps previ a la lectura de les tesis doctorals llegides per professors del Departament, i el considerem perfectament normal.

• Convé crear una estructura docent que agrupi les matèries temàticament, potenciant les de més interès i demanda. Seria interessant que hi hagués vinculació amb les àrees d’especialització de segon cicle, de manera que les matèries de doctorat representessin un aprofundiment dels ensenyaments especialitzats de segon cicle. També que s’establissin connexions més clares amb les línies de recerca del Departament. Aquest tema és urgent, doncs la nova normativa de doctorat obliga a vincular la fase de recerca a una de les línies del Departament.

• Cal programar el reciclatge dels professors en matèries informàtiques atenent a les peculiaritats dels seus perfils. D'una banda l'edat molt més alta que la mitjana UPC i d'altra perquè el CAD cal conèixer-lo més enllà de la seva simple aplicació, per utilitzar-lo en la docència de les assignatures habituals.

• Cal crear un ambient de doctorat més homogeni, tan pel que fa als nostres professors com als estudiants. La nova reglamentació ha exigit la creació de la Comissió de doctorat del Departament, que ha d’acceptar els projectes de tesis doctorals i ha d’informar les tesis que es presenten. Però, llevat d’aquesta comissió i de les figures del coordinador i de la secretària del programa, el nostre Departament no té cap estructura que propiciï la reunió periòdica dels professors implicats, per discutir continguts, coordinar-se i comunicar-se les experiències docents i presentar propostes innovadores. Cal crear-la i fer-la funcionar.

• Cal incorporar doctorands becaris a les tasques de recerca i de preparació de material docent del Departament, procurant potenciar les línies de recerca existents.

• Per resoldre una mancança específica del nostre Departament, cal crear equips de treball de caràcter investigador integrats per professors i becaris, per tal de desenvolupar treballs via conveni. Aquest tema hauria d’involucrar les diferents seccions i ajudaria a la necessària integració de persones i coneixements en projectes comuns. L’àmbit d’actuació d’aquests equips no ha de limitar-se al doctorat, però aquest pot ser el marc on s’enceti la iniciativa.

• Actualment s’està treballant conjuntament per part de les direccions de les dues Escoles d’Arquitectura i d’uns quants Departaments, entre els que ens hi trobem, en la reorganització dels estudis de doctorat, en vistes a crear un programa unitari d’arquitectura. Ja hi ha un primer document redactat.

• És convenient definir un llistat de possibles temes de tesi doctoral vinculats a tots els aspectes comentats, que es prevegi que puguin tenir interès per a la marxa del Departament. Sovinteja molt el doctorand que no té cap idea sobre el tema de la seva tesi, i això podria resoldre dos problemes alhora.

• Al llarg dels darrers anys hem anat adquirit experiència en impartir cursos de doctorat a Iberoamèrica. Aquest terreny pot explotar-se molt més que no pas limitar-nos a acceptar ofertes d’altres centres. Hi ha moltes possibilitats de vendre cursos de doctorat a aquells països, on no tenen capacitat per doctorar-se amb mitjans propis. Hi ha universitats iberoamericanes molt interessades en importar cursos de doctorat i l’ulterior assessorament per tal que els seus professors es doctorin sense sortir del seu país. Els resulta molt més econòmic que enviar els professors a Europa i no s’exposen a que, un cop doctorats, els professors es quedin aquí.

19


• Bona disponibilitat del professorat.


• Es destaca la falta d'un projecte globalitzador que planifiqui la investigació i que articuli una

metodologia coherent respecte als cursos, els treballs d'investigació i la necessària culminació en la tesi doctoral.

• S'observen la falta d'uns objectius definits que articulin el tercer cicle amb un programa aglutinador.

Sembla que els cursos es corresponguin a una sèrie de projectes d'investigació, alguns amb falta d'actualització, que proporcionen al conjunt dels alumnes una sensació de dispersió, de particularitats i escassa relació.

Accions de millora proposades pel Comitè Extern • Clarificar els objectius del Programa del 3º cicle (Doctorat).

4.5.3.- Disseny i desenvolupament de docència de formació continuada i postgrau.

Punts forts segons el Comitè Intern • Mentre el màster en informatització ha de competir amb moltes ofertes existents arreu, els altres

dos han omplert un espai no explotat fins ara, que es palesa en l’èxit de la demanda. • Atès que els màsters són ensenyaments destinats específicament als camps professionals, el fet

d’oferir-los obliga a tenir un bon coneixement de la realitat professional.


• Atès que un màster es gestiona de forma semblant a una petita empresa privada, sovint va guiat per interessos de curt abast que, per manca d’informació, deixen de banda a persones qualificades que podrien fer aportacions positives.

20


• Convindria dotar el conjunt dels màsters amb una estructura que evités la competència entre membres del Departament, procurant sumar esforços i que, alhora, entronqués amb les seves línies de recerca.

Punts forts segons el Comitè Extern • No en destaquen cap.





4.5.4.- Recerca i Transferència de Tecnologia

Punts forts segons el Comitè Intern • Tenim un camp obert en la Pedagogia del Dibuix, que encara no hem sabut explotar prou. • Hem demostrat expertesa en la il·lustració de temes arquitectònics, com ho palesa la publicació

de dibuixos de professors del Departament en revistes especialitzades. • Hem demostrat expertesa en l’edició d’objectes de disseny, com ho palesen els premis FAD de

dos professors del Departament. • Hem demostrat expertesa en temes d’art i d’història de l’art, com ho són les exposicions d’art d’un

dels nostres professors o els articles que d’altres han publicat a la revista D’Art de la UB i altres publicacions.

• Hi ha professors del Departament que han obtingut premis per propostes docents (Curs

d’Introducció a l’Arquitectura ETSAV i Aplicacions Informàtiques ETSAB). • A l’ETSAV existeix el Centre d’Aplicacions de la Informàtica a la Representació de l’Arquitectura i

el Territori (CAIRAT) que, des de fa uns quants anys, està desenvolupant una tasca molt important en aplicar els mitjans informàtics de la representació i l’animació en els camps arquitectònics i urbanístics. Aquest grup està compost per un professor titular i dos associats del nostre Departament, així com varis becaris habituals i algun becari estudiant ocasional, amb la col·laboració del Centre de Càlcul i l’ETSAV. Han realitzat en els darrers anys nombrosos treballs d’animació informàtica per encàrrec de diversos organismes, com la pròpia UPC, i d’equips professionals. Entre els treballs realitzats, n’hi ha referits a edificis desapareguts o destinats a desaparèixer, edificis existents que han de ser intervinguts o projectes a executar.

• A l’ETSAB tenim participació en el Laboratori de Modelatge Virtual de la ciutat (LMVC), des de la

seva constitució al 1999. Entre els treballs realitzats en destaquen el modelatge parcial del

21

Passeig de Gràcia, el del Fossar de les Moreres, el de Cadis al segle XVIII i el del Fòrum 2004, en el qual s’hi està treballant actualment.

• Assessoria a l'empresa privada en temes propis d'una de les línies de recerca del Departament.


• Difícil encaix en el context social, científic i tecnològic • Poca recerca dels professors del Departament • Pel que fa a un col·lectiu important del Departament, no es compleix la funció que el nostre

reglament ens assigna en el article 2.2 apartat c): Fomentar la renovació científica i pedagògica dels seus membres (...)

• La recerca històrica no està reconeguda a la UPC • Dificultats en la contractació de becaris i en aconseguir la seva continuïtat al Departament • Impossibilitat legal de crear grups de treball reconeguts quan no hi participen cinc professors

ordinaris doctors com a mínim Accions de millora proposades pel Comitè Intern • L’eventual millora ha de venir de la plena dedicació a la Universitat de tots els que perceben el sou

de TC. I això no depèn únicament del Departament sinó, sobre tot, dels màxims responsables de la UPC.

• Potenciar la col·laboració amb equips pluridisciplinars d’àrees de coneixement vinculades a la nostra (Història de l’Art i l’Arquitectura, Informàtica gràfica, Fotogrametria, Fotografia, Aixecaments de plànols d’edificis, etc.).

• Aconseguir que els treballs professionals dels professors TC es canalitzin per convenis. Molts d’aquests professors dediquen la major part de la seva activitat productiva a obtenir ingressos fora de la universitat, sense tramitar els treballs professionals via conveni amb la UPC. No respecten les incompatibilitat que afecten els funcionaris i cometen frau en dedicar bona part del seu temps laboral ⎯que paga la universitat en concepte de sou a TC⎯ a activitats privades legalment incompatibles amb la seva condició de funcionaris a TC.

• Definir amb més detall les línies de recerca existents, per tal que sigui possible trobar ocupació fruitosa a tots els professors TC.

• Optimitzar la producció de les línies de recerca, excloent d’elles els professors que no han produït punts PAR en un període determinat, per exemple tres anys consecutius, atès que la seva inclusió en una línia determinada perjudica la resta de companys de la mateixa, en reduir la seva ratio de producció científica, disminuint les possibilitats de percebre ajuts institucionals. Aquests professors passarien a formar part de la línia de recerca genèrica del Departament.

• Paral·lelament, si de resultes de la proposta anterior alguna línia queda amb un grup de treball molt reduït, seria convenient propiciar la seva fusió amb alguna de les altres per formar un grup més competitiu.





22

Accions de millora proposades pel Comitè Extern • Clarificar i potenciar les línies de recerca del Departament on tinguin cabuda la major part dels

projectes del col·lectiu, organitzant, si cal, sublínies para poder abastar el major nombre de potencialitats del professorat.

• Col·laboració amb les institucions en possibles temes sobre arquitectura patrimonial on les tecnologies tradicionals es mostren insubstituïbles.

23

4.6.- Satisfacció del Client

Punts forts segons el Comitè Intern






Punts forts segons el Comitè Extern • Tant a Barcelona com al Vallès destaca la bona disposició del professorat.


A l’ETSAB • Absència de criteris que guiï l' aprenentatge dels alumnes. • Incomunicació entre les assignatures, el que provoca repeticions i "solapaments" entre els

programes. • Els alumnes es queixen de l'estat de les instal·lacions, de les condicions del material amb que tenen

que treballar i de la falta d' espais. A l’ETSAV

• Els alumnes troben a faltar més hores de dibuix. Consideren que el pla d'estudis hauria de dedicar

més crèdits a l'adquisició tant de tècniques com de conceptes i llenguatge gràfic per al desenvolupament de l'expressió i la representació.

• Els alumnes perceben diferencies importants d'orientació entre els diferents grups de la mateixa assignatura.



24

4.7.- Satisfacció del Personal

Punts forts segons el Comitè Intern • El PAS es sent molt satisfet amb l'ambient laboral i el tracte humà que reben del col·lectiu de

professors.


• Problemes de relació entre les seccions de Barcelona i la del Vallès, amb un notable distanciament.

• Tant el PAS com el professorat està descontent amb les mancances d'espai, instal·lacions i infrastructura del Departament.

• Problemes de relació entre les unitats docents de Barcelona. • Problemes de relació entre les unitats docents del Vallès.

Accions de millora proposades pel Comitè Intern • Cal resoldre amb urgència les mancances d'espai, instal·lacions i infrastructura del Departament. • Convé crear iniciatives per aproximar, compartir tasques docents, de gestió, de recerca o de

convenis entre les diferents unitats docents de Barcelona i Vallès.




• Clima general d’insatisfacció.

Accions de millora proposades pel Comitè Extern • Desvinculació de les dues seus del Departament, Vallès i Barcelona.

25

4.8.- Impacte Social

Punts forts segons el Comitè Intern • Activitat professional arquitectònica de molts professors del Departament. • Col·laboracions amb altres centres • Hi ha professors del Departament que són invitats per universitats estrangeres per impartir cursos

de postgrau. • Entre els professors del Departament hi ha professionals de reconegut prestigi vinculats a

organismes rellevants i empreses











26

4.9.- Resultats

Punts forts segons el Comitè Intern • Col·laboracions entre assignatures del Departament o amb d’altres departaments dels dos

Centres • Publicacions

• Presentació i publicació de comunicacions i ponències a congressos

• Organització del Congrés Internacional d’EGA 2000 pel nostre Departament

• Un grup de professors ha assolit un nivell informàtic notable


• El Departament és poc competitiu • El Departament genera poques publicacions

Accions de millora proposades pel Comitè Intern • Cal assolir la plena dedicació a la Universitat de tots els professors a TC i acabar amb l’elevat

nivell de frau existent. Això requereix la implicació sense reserves de l’equip rectoral. • Cal eliminar la insolidaritat de molts companys que es desentenen de tot el que no és docència,

carregant-ho a l'esquena d'uns pocs. Cal fer encàrrecs personals que tinguin en compte totes les possibles tasques a desenvolupar ⎯docència, gestió, recerca, transferència de tecnologia⎯i les reparteixin equitativament entre tots els professors a TC.

• Cal reconduir les relacions humanes per eliminar la incomunicació i els enfrontaments existents entre persones del Departament, que afecten negativament al seu funcionament i involucren a d'altres.

• Cal modernitzar i reestructurar la docència del Departament als dos centres per fer-la més competitiva i útil per a la societat, sense malmenar la nostra herència cultural, incorporant gent jove i ben preparada, propiciant el reciclatge dels professors actuals i generant les publicacions docents de referència que ens calguin.

• Cal millorar les infrastructures del Departament i apropar-lo a grups de treball competitius, per participar en la recerca i la transferència de tecnologia de bon nivell.

• Cal potenciar la mobilitat i els contactes amb l'exterior, així com la implicació del Departament en la gestió dels Centres i de la Universitat.



27


• La impressió general senyala problemes d'índole administratius, ètics i curriculars, • Incompliment de l'encàrrec acadèmic per part d'un grup de professors. • L'edat mitjana del col·lectiu elevada i el número de professors elevat (tall dràstic de crèdits pels

nous plans d'estudis) fa que no existeixi un horitzó de recanvis o aportacions de nous professors joves amb ambició de fer carrera docent.

• Postures radicalitzades entre el col·lectiu que ha entrat de ple en les noves tecnologies i el que s'ha atrinxerat en els usos tradicionals del dibuix.

• El Departament no té uns objectius docents clars i definits amb la necessària metodologia que garanteixi un aprenentatge, evolutiu coherent i articulat, i on l'alumne sigui conscient i participi del seu propi progrés.

Accions de millora proposades pel Comitè Extern • Reestructuració dels programes en funció de la realitat dels crèdits de que disposa i sintetitzar els

continguts de forma pragmàtica respecte a la realitat actual del pla d'estudis, articulant en les assignatures optatives aquelles parts dels programes que no es puguin realitzar en la troncalitat i obligatorietat, garantint d'aquesta manera l'adquisició dels coneixements necessaris organitzats en el temps i forma.

• Ampliació de crèdits a la EGA. Aquesta ampliació s'hauria de plasmar en les noves tecnologies que són pròpies de l'àrea i de cap manera s’ha de renunciar a elles, sense que això suposi un abandó de les tecnologies tradicionals.

• Reestructuració del col·lectiu de professors en els llocs més idonis que permeti una dedicació més especialitzada, productiva i gratificant.

• Revisió del pla d'estudis.

28

5. Aspectes del Departament que han variat des de la redacció

de l’Informe d’Avaluació Extern

29

5. Aspectes del Departament que han variat des de la redacció de l’Informe d’Avaluació Extern Per palesar la incidència positiva del procés d’avaluació del Departament, val a dir que en el període de temps transcorregut entre la visita del Comitè d’Avaluació Extern ⎯acompanyat de l’elaboració del pla estratègic del Departament⎯ i la redacció de l’informe present s’han produït diversos fets, alguns dels quals no estan directament relacionats amb l’esmentat procés, però d’altres si. Aquests fets, relacionats en forma sensiblement cronològica, són: • Signatura amb el Rector del contracte amb la UPC per endegar el Pla Estratègic del Departament. • Celebració d’un concurs que ha permès a dos professors TEU passar a TU, amb perfil genèric i assignació

als dos Centres, mantenint el seu contracte a temps complet. • S’han llegit dues tesis doctorals de professors del nostre Departament, un TEU de Barcelona i un Associat

TC del Vallès, ambdues amb qualificació “Excel·lent cum laude”. • El rectorat ha difós entre el professorat un díptic titulat Compatibilitats que realment defineix les

incompatibilitats que afecten els docents de la UPC, molt sovint ignorades per bastants membres del nostre Departament –però no només del Departament–. El document és un pas endavant, però cal fer memòria als màxims responsables de la nostra universitat que amb les bones intencions no n’hi ha prou, atès que, com hem escrit abans la impunitat estimula i consolida el frau.

• L’ETSAB ha augmentat i millorat les aules informàtiques, cosa que ha permès ampliar la docència del Departament amb incorporació del CAD.

• Una tesi doctoral dirigida i llegida al nostre Departament ha rebut el premi extraordinari de tesis doctorals

en l’àmbit d’Arquitectura i Urbanisme de la UPC.

• Hem procedit a la reestructuració de la docència del Departament a partir de setembre de 2001, amb coordinació de les matèries. La nova estructura fou aprovada en el Consell del dia 16.07.01, amb una assistència de 40 membres i el resultat de 23 vots a favor, 8 en contra, 8 en blanc i 1 abstenció. Ha comportat la modificació dels programes docents de totes les assignatures troncals i obligatòries, que han quedat estructurades per tal que Dibuix I, Geometria Descriptiva I i Dibuix III segueixin utilitzant les tècniques tradicionals mentre Dibuix II, Geometria Descriptiva II i Aplicacions Informàtiques emprin els mitjans informàtics en la totalitat del seus desenvolupaments. Gràcies a l’esforç de tots els docents que hi han participat, l’encàrrec docent d’Aplicacions informàtiques està assignat totalment al nostre Departament, cosa que ha comportat un increment de crèdits.

• S’han creat tres noves assignatures optatives del Departament: Fotografia i Arquitectura, Maquetes

d’Arquitectura i Topografia per a arquitectes, ampliant d’aquesta manera l’oferta de temes d’interès per als estudiants.

• El Departament té assignada docència troncal en les dues titulacions de segon cicle Paisatgisme i Disseny. • Durant el primer quadrimestre del curs 2001-2, a la secció de Geometria Descriptiva de l’ETSAB dos dels

seus professors han impartit un curs de CAD destinat als altres professors de la Secció, per tal que actualitzin els seus coneixements informàtics i puguin incorporar-se a la docència de Geometria Descriptiva II amb l’ajut de l’ordinador. L’assistència ha estat reduïda i varis professors han deixat passar la oportunitat d’un reciclatge informàtic.

• Organitzat per la Secció del Vallès, adreçat a tots els docents del Departament i finançat amb un fons

públic específic, s’han realitzat diversos cursos d’especialització en matèries informàtiques amb un escàs índex d’assistència per part dels nostres professors, malgrat ser gratuïts i a hores compatibles amb la docència. Els professors del Departament amb insuficients coneixements d’informàtica gràfica no poden al·legar falta d’oportunitats d’aprendre’n. Les seves mancances són exclusivament responsabilitat seva.

• Fruit dels dos punts precedents, ha quedat clar que un col·lectiu important del Departament renuncia a

posar-se al dia en temes d’informàtica gràfica, malgrat restar-los-hi bastants anys per a la seva jubilació. Sense detriment del dibuix a mà alçada, totalment necessari per a l’arquitecte i que ha d’ocupar un lloc

30

rellevant en la nostra docència, cal ser coherents amb el panorama professional actual, en el qual la presència de l’ordinador ⎯i d’una manera rellevant el CAD⎯ suposa una necessitat indefugible d’incorporar-lo en la docència del Departament. Aquesta necessitat no pot ser negada amb arguments que realment estan basats en la llei del mínim esforç, en una renúncia a l’aprenentatge de les noves eines per mandra de fer l’esforç que això comporta. En termes generals, els professors del Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I de la UPC que al 2002 es neguen a aprendre a dibuixar amb l’ordinador, no encaixen bé en la plantilla docent d’una universitat politècnica pública del segle XXI.

• Tant a l’ETSAB com a l’ETSAV s’ha aconseguit una certa mobilitat interna del professorat entre

assignatures i seccions que abans eren compartiments estancs. Es tracta d’un pas endavant.

• Hem aconseguit que la revista EGA que el Departament co-edita tingui reconegut el màxim nivell dins de la valoració UPC. Els articles tindran reconegut el valor de 4 punts PAR.

• Jubilació anticipada d’un professor TU a TC de Geometria Descriptiva a l’ETSAB que ha comportat,

d’acord amb el Pla Estratègic, la contractació de dos professors associats a temps parcial. • Jubilació anticipada d’un professor TU a TP de Geometria Descriptiva a l’ETSAB i d’un altre a l’ETSAV. En

el moment de redactar aquest document, amb el recent canvi d’equip rectoral, encara no sabem res de la possible substitució d’aquest dos professors, que és absolutament necessària cara al proper quadrimestre de tardor del 2002.

• Obres de reforma a les dependències del Departament a l’ETSAB, contemplades en el Pla Estratègic i iniciades al desembre de 2001, amb una distribució d’espais més convenient i la incorporació d’aire condicionat en una primera fase que s’ampliarà, pel que fa al condicionament, esperem que aviat.

• Ha conclòs el període de tres anys pactat entre la UPC i l’anterior equip de direcció de l’ETSAB per impartir el Quadrimestre Zero. L’actual equip director ha decidit suprimir-lo, de manera que al curs 2001-2 ha desaparegut la càrrega lectiva de l’assignatura Expressió Gràfica que ha impartit el Departament amb bons resultats, com pot comprovar-se en el seguit de treballs realitzats i en les enquestes que cada any s’han fet als estudiants.

La raó que dóna l’actual direcció del Centre –coordinador del Quadrimestre Zero durant els dos darrers anys– és la impossibilitat de garantir la continuïtat normal en els estudis dels alumnes que el cursen. La causa és que els departaments de Projectes Arquitectònics i Urbanisme mai no han acceptat l’estructura quadrimestral definida pel pla d’estudis vigent i segueixen mantenint l’esquema anual del pla antic, raó per la qual es produeix un desajust en el ritme dels estudiants de Quadrimestre Zero que aproven tot el primer quadrimestre en el període de primavera, que quan s’han de matricular en Projectes i en Urbanística perden un quadrimestre esperant l’inici del curs anual. Naturalment els estudiants –i també molts professors– han manifestat reiteradament el seu desacord amb aquesta situació. El cas és que s’ha suprimit el Quadrimestre Zero. És molt significatiu que aquest pas canviat provocat per la simultaneïtat d’una gran majoria d’assignatures quadrimestrals i una petita minoria anuals ja es produeix habitualment, des de l’aprovació de l’actual pla d’estudis, per a uns 150 estudiants que cada any no superen la totalitat d’assignatures i, per tant, han d’esperar un quadrimestre a iniciar el nou curs de Projectes o Urbanística. Curiosament, aquests importants col·lectius mai no han protestat coordinadament per tal de resoldre el problema que els suposa la no quadrimestralitat de totes les assignatures. En canvi, uns pocs alumnes que, havent seguit el Quadrimestre Zero han aprovat totes les assignatures de primer quadrimestre en el període de primavera, han fet sentir la seva justa protesta amb profusió de rètols, pintades i recollida de signatures per tot el centre. Això fa pensar que alguna mà interessada ha orquestrat aquestes protestes per tal d’impedir la continuïtat del Quadrimestre Zero. De resultes, en lloc de resoldre l’autèntica arrel del problema ⎯la no quadrimestralitat de Projectes i Urbanística⎯, es suprimeix un curs optatiu preparatori que ha demostrat la seva eficàcia en un moment on el nivell de preparació dels estudiants que ingressen en la universitat és cada cop més baix, com a conseqüència d’un deteriorament evident en els ensenyaments secundaris, atès que la ESO i el batxillerat LOGSE han rebaixat considerablement el nivell de coneixements en relació amb els que culminaven en el desaparegut COU. Des de les aules constatem que cada vegada arriben a primer curs més alumnes que no han cursat l’assignatura optativa Dibuix tècnic del Batxillerat, cosa que els suposa un greu inconvenient a l’hora de seguir les assignatures gràfiques de la carrera ⎯només al primer curs són: Dibuix I, Geometria descriptiva I, Dibuix II, Geometria descriptiva II i Projectes ⎯. Tanmateix succeeix amb la Història de l’Art, matèria de Batxillerat que no està contemplada en el curriculum que segueixen els estudiants que volen fer Arquitectura, tot i ser una matèria fonamental en la seva formació.

31

• Arran de les gestions del catedràtic jubilat del Departament professor Manuel Baquero amb la universitat

de les Illes Balears i el Col·legi d’Arquitectes de Balears, al gener de 2002 hem iniciat un curs de doctorat a Palma de Mallorca per impartir 20 crèdits lectius al llarg del quadrimestre de primavera. Hi ha 13 inscrits, dels quals 11 són arquitectes i 2 llicenciats en Belles Arts.

• Des de l’inici del procés d’avaluació institucional es constata un estancament dels punts PAR en torn als

160 en el conjunt de tot el Departament, generats pel reduït col·lectiu de sempre, amb algunes noves incorporacions. Pel que fa als punts PATT (CTT + FPC) s’ha passat d’uns 20 milions de pts. (1998-99), a 61 milions (2000-01), aconseguits per un major nombre de professors a TC que no pas fa dos anys, entre els quals hi figuren docents sense cap producció científica, però que tramitant els seus treballs professionals via conveni, han contribuït a un millor resultat global del Departament.

• Pel que fa als resultats de les enquestes dels alumnes referides als docents, es detecta que un parell de

professors sovint presenten notes per sota del 2,5 en un escalat de 1 a 5. Entenem que pot ser degut, d’una banda, a un cert esgotament docent que repercuteix en un tracte aspre vers els estudiants i, d’altra, a que les assignatures TAP els nostres professors actuen en períodes de temps molt breus, no sempre coincidents amb el de les enquestes, la qual cosa origina un nombre de respostes d’enquesta molt reduït, per sota de 10 i per tant d’una consistència relativa. Cal esmenar aquestes situacions pel bé dels implicats i del Departament.

• Des que la UPC ha decidit, sembla que per raons econòmiques, reduir el nombre de les enquestes dels

alumnes, hem detectat un relaxació en el comportament de determinats professors. Tot i que el sistema d’enquestes no és perfecte i te els seus problemes, no hi ha dubte de que contribueix molt positivament a la qualitat de la docència. Val la pena que els responsables de la UPC ho tinguin en compte.

• Les dades estadístiques dels darrers anys de la UPC palesen una diferencia important entre els dos

centres en que impartim docència, pel que fa a la durada dels estudis de la carrera. Anys enrere, amb els plans d’estudis antics de 6 cursos, la durada era pràcticament igual, al voltant dels 11 o 12 anys. Avui, amb els plans de 5 cursos, s’assoleix el títol d’arquitecte amb una mitjana de 9,2 anys d’estudis a l’ETSAB, mentre a l’ETSAV és de 6,9 anys. Tenint en compte que els departaments impartim docència a totes dues escoles, està clar que la diferència de 2,3 anys indicada no és qüestió dels departaments, sinó dels centres.

Barcelona, març de 2002 El ponent El director del Departament Lluís Villanueva Bartrina Ernest Redondo Domínguez

informe final egai - upc · l’estructura del present informe està establerta en la guia...

Documents