informe de sostenibilitat ambiental pla d’ordenaciÓ ... · d’extinció com ara el trencalòs,...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL

54 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

ENERGIES RENOVABLES

Entre les energies renovables, les que s’han desenvolupat més i de les quals se n’està estenent

més el seu ús són l’eòlica i la solar (tant la tèrmica com la fotovoltaica).

Pel que fa a l’energia solar, l’energia generada –tant si parlem d’instal·lacions fotovoltaiques

com de solars tèrmiques- depèn, entre d’altres coses, de la radiació solar que rebin.

Al Brull, la mitjana anual de la radiació solar incident (irradiació global diària que incideix sobre

superfície horitzontal) en les zones planeres de l’entorn de Sant Jaume de Viladrover i les

vessants solelles del massís del Montseny es situa en un rang entre els 13 i els 14 MJ/m2,

suficient per a garantir el bon funcionament de qualsevol instal·lació d’energia solar.

En canvi a les vessants obagues del massís del Montseny la irradiació global diària se situa en

alguns casos per sota dels 12 MJ/m2.

En aquestes zones30 caldrà un estudi específic de viabilitat, a part d’un Estudi d’Impacte

Ambiental si es troba dins el parc, en cas que s’hi vulgui instal·lar alguna infraestructura

d’aprofitament d’energia solar.

Caldrà finalment, tenir en compte l’efecte de la boira durant els mesos d’hivern.

30 Cal tanmateix notar que les zones amb menys irradiació solar coincideixen amb xones d’alt valor ecològic i

paisatgístic fet que desaconsella la instal·lació de grans infraestructures en aquests sectors

Il·lustració 37: Irradiació global diària (mitjana anual, MJ/m2). Font: DMAiH

Pel que fa a l’energia eòlica, cal tenir en compte el mapa d’implantació ambiental de l’energia

eòlica a Catalunya que ha estat elaborat conjuntament pels departaments de Medi Ambient i

d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

El mapa és un annex del decret regulador de la implantació ambiental de l’energia eòlica a

Catalunya i té naturalesa de Pla Territorial Sectorial.

El mapa defineix 3 zones:

a) Zona incompatible (23% del territori; color vermell), que inclou:

REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 55

• Parcs nacionals, Paratges Naturals d’Interès Nacional i Reserves Naturals Integrals. També

els parcs naturals declarats a data d’avui.

• Espais PEIN que, tot i no ser de protecció especial, tenen una superfície inferior a les 1000

Ha.

• Zones d’especial Protecció de les Aus (ZEPA) i zones vitals (radi 1 Km) d’ocells rapinyaires

catalogats com amenaçats i inclosos a l'annex 1 de la Directiva Ocells. Per als ocells en perill

d’extinció com ara el trencalòs, el radi serà de 5 Km).

No hi ha zones incompatibles al municipi del Brull

b) Zona d’implantació condicionada a la Declaració d'Impacte Ambiental (16,6% del territori;

color groc), que inclou:

• Reserves naturals parcials.

• Espais PEIN que no són de protecció especial i de superfície superior a les 1000 Ha.

• Franja fronterera d’alguns grans espais naturals qualificats com a zona incompatible.

• Zona d’elevada densitat d’ocells rapinyaires (engloben les principals concentracions d’àrees

vitals)

c) Zona compatible prèvia autorització ambiental (color de fons del mapa)

Al Brull les zones incloses dins el PN del Montseny estan incloses dins Zona d’implantació

condicionada a la Declaració d'Impacte Ambiental. La resta del territori correspon a la zona

compatible prèvia autorització ambiental. Tot plegat es pot veure en la següent il·lustració:

Il·lustració 38: Pla de parcs eòlics de Catalunya. Font: DMAiH

La capacitat de generació d’energia eòlica és la capacitat d’un territori determinat per a poder

generar energia en funció del seu règim de vents i de la tecnologia existent actualment. En

l’aprofitament energètic del vent, les màquines eòliques permeten resoldre des d’aplicacions de

petita potència per a bombejament d’aigua o electrificació rural (màquines de petita potència)

fins a parcs eòlics (instal·lacions de gran potència) connectats a la xarxa elèctrica, amb

aerogeneradors de potències nominals entre 150 kW i 3 MW.

S’entén que per tal que la producció d’energia a partir del vent sigui viable s’ha de garantir una

velocitat mitjana del vent superior a 5 m/s a 10 m d’alçada. L’estació meteorològica de

Tagamanent va enregistrar al 2003 una velocitat mitjana anual del vent a 10 m d’alçada

inferior als 2m/s.

D’altra banda, d’acord amb el mapa de recursos eòlics de Catalunya, el Brull es troba fora de

les zones amb vents forts durant tot l’any, tanmateix a les zones elevades del municipi

(sobretot a l’entorn del cim del Matagalls) els vents son forts durant tot l’any.

Segons aquestes dades i amb les tecnologies actuals considerem que el Brull no és un bon

exponent per a l’aprofitament de l’energia eòlica. De totes maneres, no es pot descartar la

possibilitat d’aprofitaments eòlics de baixa densitat situats a les zones amb més presència de

vent.

Atenent a la gran superfície ocupada per la massa forestal (Vegeu apartat 2.1.8 ), caldria

valorar la possibilitat de generar energia elèctrica a través de la biomassa provinent de la

neteja del sotabosc. Per tant, si és volgués analitzar aquesta opció seria convenient realitzar

uns estudis d’avaluació de disponibilitat de biomassa en boscos, per analitzar les possibles

viabilitats energètiques.

2.1.8 BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I

PATRIMONI NATURAL

VEGETACIÓ

Al municipi del Brull es distingeixen dues zones molt diferenciades pel que fa a la vegetació

existent. A la part oest la vegetació potencial dominant seria l’alzinar. És aquí on el relleu

planer ha afavorit les activitats agràries, de manera que els boscos s’han anat substituint per

conreus. A l’est del terme municipal, que és la zona inclosa dins del Parc Natural del Montseny,

les formacions boscoses hi són dominants.

El brull

Condicionat Declaració impacte ambiental

Incompatible



La distribució de la vegetació que avui coneixem es el resultat de les intervencions humanes

junt amb les particulars condicions de cada indret (insolació, sòl...).

A continuació es presenta una descripció sintètica de la vegetació del municipi, seguint els

estatges que es troben d’acord amb les diferències altitudinals:

• Estatge de les fagedes:

La fageda es localitza al Montseny per sobre dels 900 m d’altitud. Està constituïda per

espècies pròpies de les contrades centreeuropees que, en algun cas, troben aquí al

Montseny el seu límit meridional de distribució. Pel fet de trobar-se en un dels límits de la

seva àrea de distribució a Europa, la fageda està en una situació de fragilitat i es troba

empobrida. Trobem dues comunitats de fageda:

o La fageda amb descàmpsia i la fageda amb buixol. Aquestes formacions vegetals

tan sols es localitzen a les zones més interiors del Massís, on hi apareixen de

forma aïllada i esporàdica. Una de les zones on la fageda té més entitat és

vessant nord de la zona coneguda coma Fageda Seca prop del Coll de les

Bigues.

En aquest estatge també localitzem les landes –formacions arbustives- que apareixen als

marges del bosc i a les clarianes. Als indrets on el sòl és pobre o altres factors impedeixen

el creixement d’arbres les landes són permanents; als llocs ocupats per landes com a

resultat de l’alteració del bosc (explotacions forestals, aclarides…), aquestes aniran

evolucionant cap a formacions boscoses més madures.

• Estatge de la roureda:

Probablement l’explotació forestal ha fet que l’estatge de la roureda actualment existeixi

només en forma de petits retalls, els més important dels quals es situa al bosc gran de la

Figuerola a l’est del torrent de Valldoriola.

No es detecta bosc mixt d’alzina i roure (Quercus humilis) dins el T.M. de Brull tot i que si

que apareixen retalls d’aquest tipus d’estructura boscosa prop del límits del T.M. tant al

nord com al sud en zones entre 600 i 1000 metres.

• Estatge dels alzinars:

Al Brull també trobem en abundància comunitats d’ alzinars, des dels 800-1000 m fins els

fons de vall. L’alzinar muntanyenc domina les zones més elevades del terme de del Brull

davallant fins els 500 m. L’alzinar litoral que es trobaria per sota dels 500 m al Brull només

trobem alzinar litoral amb continuïtat territorial a la zona de la Serra de l’Arca a l’extrem

sud del Municipi, concretament a la Solella del Sení. Sobre el terreny, la transició de l’un a

l’altre és gradual.

A l’estatge dels alzinars sovint els pins comparteixen dominància amb l’alzinar, com a

conseqüència de l’explotació forestal. Concretament s’han introduït dues especies de pins:

el pi pinyer i el pinastre.

Les comunitats arbustives com les brolles i llistonars apareixen als llocs on ha estat alterat

l’alzinar (per incendi, explotació forestal, etc.) i ha desaparegut o s’ha esclarissat molt la

coberta d’arbres.

Aquesta comunitat, pot evolucionar cap a un alzinar, si no es produeixen nous elements

d’alteració de l’indret amb el temps.

• Vegetació de ribera:

L’existència de vegetació de ribera ve condicionada primer per la humitat del sòl i

secundàriament per l’altitud i per tant no es vincula a cap dels estatges descrits.

Creix resseguint els cursos d’aigua, en una franja més o menys ampla segons les

característiques del curs i del relleu. Entre els boscos de ribera trobem la verneda, de la que

en distingim dues varietats: la verneda típica, que es fa entre 700 i 1300 m i no es troba

representada al Brull, i les Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium

flexuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà, als territoris ruscínic i

catalanídic septentrional, que creix per sota dels 700 m i apareix en la majoria de cursos

fluvials del Brull.

A moltes zones forestals catalanes i al Montseny també, la vegetació de ribera ha esta molt

sovint eliminada i substituïda per plantacions d’espècies fustaneres de creixement ràpid , al

Brull no es detecta aquest tipus de comunitat. Fet que

indica el bon estat de conservació de la vegetació de

ribera al Brull.

Cal destacar que al Montseny i trobem una de les plantes

en flor més notables botànicament, la denominada Herba

de Sant Segimon (Saxifraga vayredana Luiz), endemisme

del Montseny-Guilleries, és a dir, l’àrea de distribució

d’aquesta planta arreu del món es limita a aquests dos

massissos.

Foto 6: Herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana Luiz) Font: ACC 2007


FAUNA

En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza

també per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís

i per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes.

La coincidència d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un

gran nombre d'espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. A tall

d'exemple, i com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat a

voltant de 270 espècies de vertebrats. Si amb similar dedicació s'haguessin inventariat els

invertebrats, probablement s'arribaria a més de 10.000 espècies.

El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es

troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts;

l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i

peixos.

El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència

centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del

Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua.

Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de

muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc.

La diversitat d’ambients de vegetació i de paisatges i les diferències altitudinals afavoreixen la

riquesa faunística. Les comunitats d’invertebrats són menys conegudes que les de vertebrats,

de manera que aquests es tractaran més detalladament.

• Invertebrats

D’acord amb la consulta feta a la base de dades de la biodiversitat (BioCat), al quadrat UTM

10*10 on es situa el Brull es existeixen 1047 taxons d’espècies d’invertebrats.

En primer lloc cal destacar la presència fa anys del cranc de riu autòcton (Austropotamobius

pallipes); no disposem d’informació de la seva distribució actual a Al Brull. Aquest

invertebrat ha vist delmades les seves poblacions per la introducció del cranc de riu americà

i per l’afanomicosi.

Al llibre vermell de les papallones europees, es fa referència a espècies que es localitzen a

l’àrea del Brull (Van Swaay, C.A.M. & Warren, M.S., 1999. Red Data book of European

butterflies (Rhopalocera)).

Cal destacar la presència d’espècies amb una distribució global concentrada a Europa i que

es troben amenaçades al continent (Thymelicus acteon).

• Vertebrats

D’acord amb la consulta feta a la base de dades de la biodiversitat (BioCat), al quadrat UTm

10*10 on es situa el Brull es existeixen 248 taxons d’espècies d’invertebrats.

La fauna de vertebrats que trobem al Brull està formada per espècies bàsicament de

requeriments mediterranis a les zones més baixes. Els vertebrats centreeuropeus es

localitzen a les parts altes, més fredes i humides, corresponents als territoris coberts per

fagedes i landes. Aquestes espècies centreeuropees en molts casos troben al massís el seu

límit meridional de distribució; seria el cas de la musaranya menuda (Sorex minutus), la

musaranya cuaquadrada (Sorex araneus), la granota roja (Rana temporaria) i la vírbola

(Lacerta viridis).

Els sistemes aquàtics constitueixen un ambient particular al que es troben vinculades les

espècies que requereixen la presència d’aigua. Seria el cas dels peixos, dels amfibis, de les

colobres d’aigua, d’ocells com el cabusset (Tachybaptus ruficollis), o el martinet de nit

(Nycticorax nycticorax), i de mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) o la

musaranya d’aigua (Neomys anomalus).

• Peixos

De les més de deu espècies que s’han trobat al massís del Montseny, la zona estudiada es

detecta poblada per barb de muntanya (Barbus meridionalis), que no requereix cabals gaire

abundants.

Sembla ser que algunes poblacions del Montseny s’han vist delmades per la introducció de

truita de riu (Salmo Trutta). Es troben espècies introduïdes com la carpa (Cyprinus carpio).

• Amfibis

L’existència de llocs amb aigua condiciona la presència de granotes, gripaus, tritons i

salamandres, ja que es l’hàbitat que necessiten per a reproduir-se i perquè hi creixin les

seves larves.

Destaquem entre els amfibis el Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi). La seva àrea de

distribució es limita a petites zones dins el Parc Natural del Montseny, en una àrea

geogràfica inferior a 40 km2. La població mundial del tritó del Montseny s’estima en 1.000 –

1.500 individus adults, tot i que podria ser menor.



ÀREES D’INTERÈS FLORÍSTIC I FAUNÍSTIC

Cal especificar que dins del municipi s’han identificat dues àrees d’interès faunístic i florístic,

una voltant de la riera de l’Avençó i una altra al sud del terme. Ambdues zones es troben dins

el parc natural del Montseny.

Il·lustració 39: Àrees d’interès florístic i faunístic. Font: DTS

HÀBITATS

Els hàbitats tenen un interès especial des de la perspectiva de l’ecologia ja que defineixen

territorialment una característica abiòtica i biòtica de cada espai que porta associada una

qualitat d’interpretació ecològica del lloc.

Com s’ha dit, bona part del T.M. del Brull es troba inclòs dins els límits del parc natural del

Montseny. Així, no és estrany que l’estatge biodivers arbori (boscos) sigui l’hàbitat

predominant al Brull amb poc més del 71% del total municipal.

En segon lloc, cal citar la vegetació arbustiva i herbàcia, per la importància pel que fa a la

superfície que ocupen dins el T.M. del Brull poc més del 16% (descrita més amunt), que

apareix preferentment a les zones elevades del municipi.

El conreus i les pastures, concentrats a l’entorn de Sant Jaume de Viladrover i en algunes

zones de l’interior del PN del Montseny, ocupa poc més del 10% del total del municipi.

Per últim cal destacar que les zones urbanes representen pràcticament el 2% del total

municipal, el que representa un percentatge molt baix si el comparem amb altres municipi de

Catalunya.

La informació sobre els hàbitats (llistats per agrupació d’hàbitats) es presenta a la següent

taula:

Taula 22: Hàbitats (cobertura principal agrupada per grup) del Brull. Font: DMAiH

Hàbitats Superfície (Ha) % respecte el total municipal

Boscos 2908,09 71,07%

Conreus i pastures 428,42 10,47%

Roques, tarteres i glaceres 8,73 0,21%

Vegetació arbustiva i herbàcia 664,33 16,24%

Àrees urbanitzades i camps abandonats 82,22 2,01%

Gràfic 9: Distribució dels hàbitats al Brull. Font DMAiH

71%

11%

0%16%

2%

Distribució dels hàbitats al Brull

Boscos

Conreus i pastures

Roques, tarteres i glaceres

Vegetació arbustiva i herbàcia

Àrees urbanitzades i camps abandonats


La ubicació dels hàbitats al T.M. del Brull i les seves rodalies es pot consultar en la següent

il·lustració. S’ha considerat adient presentar aquesta informació en mode d’agrupació per tipus

d’hàbitat.

Il·lustració 40: Mapa dels hàbitats del Brull agrupats per tipus

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

Els hàbitats d’interès comunitari, llistats a l’annex I de la Directiva 97/62/CEE, són una selecció

dels hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representatives que en

garanteixin la conservació dins el territori de la UE.

La Directiva Hàbitats31 defineix els hàbitats com a "aquelles zones terrestres o aquàtiques

diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són

totalment naturals com si són seminaturals". A continuació, defineix com a hàbitats naturals

31 http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/habitats/habitats_directiva.htm

d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixen alguna d'aquestes

característiques:

• Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la Unió Europea.

• Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una

àrea reduïda per pròpia naturalesa.

• Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques de la UE,

és a dir l'alpina, l'atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i la mediterrània.

La Directiva Hàbitats defineix els hàbitats naturals prioritaris com a aquells hàbitats naturals

d'interès comunitari presents en el territori de la UE que estan amenaçats de desaparició, la

conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la UE, a causa de l'elevada

proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori.

Al Brull els hàbitats d’interès comunitari categoritzats de prioritaris corresponen a la vegetació

de ribera que ocupa poc més del 2% del total del T.M. del Brull, es desenvolupa de forma

destacada a la Riera de Picamanent, Riera del Brugués, Riera de Collformic, Riera de La

Castanya. La vegetació de ribera al Brull està representada majoritàriament per Vernedes i

altres boscos de ribera afins (Alno-Padion).

Per últim cal citar la presència de Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-

Brachypodietalia), categoritzats com de prioritaris i que ocupen una petita superfície de poc

més del 0,51% del total municipal. Es situen a la zona de Sant Jaume de Viladrover la ubicació

d’aquests prats es presenta detallada en la següent il·lustració



Il·lustració 41: Ubicació dels prats mediterranis al Brull. Font: DMAiH

La Directiva Hàbitats no ha proposat cap mecanisme de conservació per als hàbitats que no

són d’interès comunitari, tot i que el seu esperit és la conservació de tots els hàbitats (segons

l’article 2). A més, en el cas dels hàbitats d'interès comunitari, només obliga a la seva

conservació dins els espais que conformen o conformaran la Xarxa Natura 2000.

Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari, al Brull predominen els alzinars i carrascars, que

ocupen més del 60% del territori municipal. En segon lloc cal esmentar les Pinedes

mediterrànies, les fagedes i les landes atlàntiques i subatlàntiques.

Tot plegat es presenta de forma detallada en la següent taula:

Taula 23: Hàbitats d’interès Comunitari del Brull. 2005. Font: DMAiH

Hàbitats d'interès comunitari Categoria Superfície

(Ha) % respecte el total

municipal

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No prioritari

5,80 0,14%

Alzinars i carrascars No prioritari 2494,92 60,97%

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No prioritari

6,11 0,15%

Fagedes acidòfiles No prioritari

96,75 2,36%

Fagedes calcícoles xerotermòfiles No prioritari 59,95 1,47%

Formacions de Juniperus communis colonitzadores de landes o de pastures calcícoles

No prioritari

60,09 1,47%

Formacions muntanyenques (Genista balansae subsp. europaea = Cytisus purgans)

No prioritari 62,50 1,53%

Landes atlàntiques i subatlàntiques seques No prioritari

153,62 3,75%

Matollars alpins i boreals No prioritari

8,14 0,20%

Pinedes mediterrànies No prioritari 183,86 4,49%

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

Prioritari 20,71 0,51%

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) Prioritari 86,88 2,12%

Els hàbitats d’interès comunitari es presenten a la il·lustració 41, els hàbitats categoritzats com

a prioritaris, es presenten a la il·lustració 42:

Il·lustració 42: Hàbitats d’interès comunitari del Brull agrupats per tipus

S’ha comprovat que part del sòl urbà del Brull i del sòl urbà de l’Estanyol es troba delimitat

sobre aquests hàbitats d’interès comunitari, en concret alzinars i carrascars i pinedes

mediterrànies.

To

rre

nt

de

Va

llo

ss

era


Il·lustració 43: Categorització dels hàbitats d’interès comunitari al Brull

FORESTS DEL CATÀLEG D’UTILITAT PÚBLICA

Els Forests del Catàleg d’Utilitat Pública, definits per l’article 11 de la Llei 6/88 forestal de

Catalunya, cal conservar-los i millorar-los per la seva influència hidrològica i forestal. Els

boscos poden ser de titularitat pública, propietat de la Generalitat o les entitats locals, o

privada, incorporats al CUP mitjançant un conveni o consorci.

Al Brull existeix un forest d’aquesta classe, s’anomena El Vilar de La Castanya i la Generalitat

de Catalunya n’és el titular es situa al límit sud-oest del T.M. Tal com s’observa en la següent

il·lustració:

Il·lustració 44: Forests del Catàleg d’utilitat pública al Brull.

ARBRES MONUMENTALS I D’INTERÈS

Dins del Brull hi ha un arbre monumental catalogat, el Ginebró de Casademont (número de

declaració 24.026.01), espècie Juniperus oxycedrus, així com tres arbres d’interès local i

comarcal: l’alzina rodona de l'Estanyol, l’alzina de Sant Andreu de la Castanya i el castanyer de

les Quinze Branques.

ÀREES D’INTERÈS GEOLÒGIC

Una de les definicions que es fan del Patrimoni Geològic és la que considera dins aquest terme

el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu (ja siguin

formacions i estructures geològiques, formes del relleu, jaciments mineralògics o

paleontològics) que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història

geològica de la Terra i els processos que l’han modelat. En base a aquestes consideracions és

Patrimoni Geològic cada un dels elements que conformen el substrat rocós i el registre fòssil



que caracteritza la seva edat, dóna informació sobre els paràmetres ambientals durant el seu

dipòsit i sobre els processos que es van esdevenir des de llavors fins a l’actualitat.

Al Brull, d’acord amb l'Inventari d'Espais d'interès Geològic elaborat pel Departament de Medi

Ambient i Habitatge existeix una Geozona anomenada Discordança del Brull i riera de l’Avencó.

La Geozona està compresa dins els municipi del Brull i d’Aiguafreda.

Dins de la Geozona s’hi troben dos geopunts, puig Castellar (integrament dins del T.M. del

Brull) i riera de l’Avencó-La mora a cavall entre El Brull i Aiguafreda.

Es tracta d’una Geozona situada en els contraforts nord-occidentals del massís del Montseny.

Aquest massís, que per la part oriental s’aixeca bruscament sobre la fossa del Vallès, cau

suaument cap al NW resseguint l’esmentada superfície d’erosió pretriàsica. Aquest pla inclinat

és seccionat per barrancs entre els quals el de l’Avencó separa la Serra de l’Arca al NW i la de

Picamena al E, essent ambdues la prolongació del la superfície estructural que conforma el pla

de la Calma.

Geològicament aquesta geozona es troba a cavall del massís paleozoic del Montseny que forma

part de la serralada prelitoral i el marge sudoriental de la Conca de l’Ebre. Té per tant una

posició anàloga a la del Bertí on es reprodueix l’existència d’un sòcol paleozoic i una cobertora

mesozoico-terciària.

Foto: Visió general de

la discordança del

Brull. Els estrats de

conglomerats

presenten una suau

inclinació cap a l’oest.

Els materials

ordovicians, mostren la

pissarrositat herciniana

en disposició sub-

vertical.

L’abast territorial de la Geozona i els Geopunts descrits en el present apartat, es presenta en la

següent il·lustració

Il·lustració 45: Àrees d’interès geològic del Brull.

PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (PEIN).

Pel que fa als Espais Naturals de protecció especial, La llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais

naturals estableix les modalitats de protecció especial següents:

• Parcs nacionals

• Paratges naturals d'interès nacional

• Reserves naturals integrals

• Reserva natural parcial

• Parcs naturals32

La llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals estableix una altra figura de protecció:

reserva natural de fauna salvatge.

32 El Parc Natural del Montseny s’ha tractat en l’apartat 1.3.2


Pel que fa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aquest estableix la xarxa d’espais

naturals protegits a Catalunya, amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i

els ecosistemes més representatius i més ben conservats del nostre país.

El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre,pel qual s’aprova el Pla

d’espais d’interès natural, per bé que des d’aleshores el seu àmbit s’ha ampliat

considerablement i les normes han estat modificades puntualment amb decrets successius.

En el context de la planificació territorial, el PEIN esdevé un dels instruments de desplegament

del Pla territorial general de Catalunya (aprovat pel Parlament de Catalunya l’any 1995).

D’aquesta manera, les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres

instruments de planificació física del territori.

Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu

àmbit. Aquest règim de protecció general pot completar-se en cada espai o conjunt d’espais

mitjançant dues vies:

1) La formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, que

proporcionen als espais una ordenació d’usos i normes de protecció específiques.

2) La declaració d’espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d’interès

nacional, reserves o parcs naturals), cosa que comporta que els espais passin a tenir una

regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per preservar i potenciar els seus valors.

Cal fer una especial referència a la relació que hi ha entre el PEIN i Natura 2000, ja que

d’acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la declaració d’una zona

d’especial conservació (ZEC) o d’una zona d’especial conservació per a les aus (ZEPA) implica

la seva inclusió automàtica en el PEIN.

L’aprovació de la proposta catalana de Natura 2000 per part del Govern de Catalunya (Acord

de 5 de setembre de 2006) ha comportat una ampliació substancial del PEIN. En efecte, quan

va aprovar-se l’any 1992, el PEIN incloïa un 21 per cent del territori català; actualment,

després de les ampliacions puntuals dels darrers anys i un cop incorporats els espais de Natura

2000, l’àmbit terrestre del PEIN s’aproxima al 30 per cent del territori i els espais marins

sumen quasi 80.000 hectàrees.

Els límits del PEIN coincideixen al Brull amb els del PN del Montseny.

CONNECTIVITAT DELS ESPAIS NATURALS

Actualment és sabut i contrastat que per garantir la conservació de la biodiversitat és bàsic

preservar no només els espais més valuosos des del punt de vista natural sinó que també cal

garantir els principals fluxos ecològics entre aquests. Segons les teories de la conservació dels

ecosistemes, per a garantir la conservació dels fluxos naturals entre els espais d’interès cal

planificar i gestionar la matriu territorial on es troben immersos aquests espais cercant el

màxim de permeabilitat biològica, i reforçar la connectivitat entre els espais d’interès natural

mitjançant eixos de connexió principals.

Entenem per connectivitat el grau de connexió física entre els paisatges identitaris (naturals o

antropogènics) d’un lloc.

Aquest concepte de connectivitat es pot dividir en tres aspectes fonamentals:

Connectivitat funcional o ecològica. Consisteix en l’adequada connexió dels espais naturals

per tal de garantir la dispersió de les espècies, sobretot de fauna i flora, i d’evitar l’aïllament de

les poblacions.

Connectivitat paisatgística. Es refereix a la continuïtat dels paisatges propis i de qualitat

d’un municipi, una vall, una regió... Els espais agrícoles, forestals i fluvials haurien d’estar

lligats i no envoltats completament per àrees urbanitzades ni separats per grans barreres

longitudinals.

Connectivitat social. Es refereix al grau de conservació de les vies tradicionals de connexió

d’un territori. Agrupa xarxes de camins veïnals, ramaders i lúdics, normalment usats per anar

a peu. Aquests, juntament amb els paisatges que els envolten, ajuden a l’estructuració del

territori, independentment de les grans infraestructures viàries.

La connectivitat es troba amenaçada bàsicament per dos factors:

1. L’existència d’elements lineals que creen barreres. Solen ser infraestructures terrestres,

com carreteres, vies de tren o canalitzacions artificials d’aigua, tot i que les línies

elèctriques aèries també interfereixen negativament, tant en la connectivitat funcional

com en la paisatgística. Aquestes barreres només poden ser travessades per la fauna o

pels vianants exposant-se a un elevat risc i, per tant, es consideren mancades de

permeabilitat.

2. L’aparició d’àrees edificades disperses en el territori, especialment urbanitzacions i

polígons industrials. Aquestes àrees no només són barreres que dificulten la



connectivitat funcional, sinó que solen alterar significativament el paisatge circumdant

característic d’un indret.

Els connectors biològics permeten el manteniment de les característiques de les zones

preservades a través de mecanismes propis: la variabilitat i l’intercanvi genètic, la

recolonització de noves àrees perifèriques (efecte reserva), els moviments periòdics o

estacionals, l’increment de la zona de campeig, etc., alhora que revaloritza el conjunt del

territori, en millorar la qualitat de vida, la diversitat biològica i l’harmonia estètica del paisatge.

La localització del municipi del Brull a cavall entre el massís del Montseny i la plana de Vic fa

que les connexions biològiques que tinguin un especial interès biogeogràfic, ja constitueixen

l’enllaç entre el massís del Montseny, i l’espai de Sant Llorenç del Munti l’Obac i Gallifa al sud i

les Guilleries al nord. Els principals fluxos de connexió ecològica territorial a la comarca

d’Osona es presenten en la següent il·lustració, la zona del Brull es troba encerclada en lila:

Il·lustració 46: Principals fluxos de connectivitat a la comarca d’osona: Font: ISA del PTPCC


2.1.9 QUALITAT DEL PAISATGE

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya crea el

catàleg de paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el

planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials, i d’aquesta manera

adopta els principis i estratègies d’acció que estableix el Conveni europeu del paisatge

promogut pel Consell d’Europa.

Dit d’una altra manera, els catàlegs de paisatge són les eines que ens permeten conèixer com

és el nostre paisatge i quins valors té, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus

de paisatge i no un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funció de les actuals

dinàmiques econòmiques, socials i ambientals i, finalment, defineixen quin tipus de paisatge

volem i com podem assolir-lo.

Els catàlegs de paisatge, per tant, aporten informació de gran interès sobre tots els paisatges

catalans i contribueixen d’aquesta manera a la definició i aplicació d’una nova política de

paisatge a Catalunya.

El Brull s’emmarca en l’àmbit de les comarques centrals. El Catàleg del paisatge de les

comarques centrals ha iniciat els seus treballs l’any 2008, no es disposa d’informació sobre el

catàleg en el moment de realitzar el present document.

Al Brull, d’acord amb els precedents analitzats en apartats anterior d’aquest mateix document

cal diferenciar entre dues grans unitats de paisatge. D’una banda el paisatge muntanyós,

inclòs en la seva pràctica totalitat dins el parc natural del Montseny. D’altra banda el paisatge

agrari que apareix a partir del límit oest del Parc Natural, a l’entorn del nucli de Sant Jaume de

Viladrover.

PAISATGE AGRÍCOLA

Situat a l’est del T.M. del Brull, es tracta d’una zona on l’alzinar representaria la vegetació

potencial però que amb el temps i l’acció antròpica s’ha anat transformant en un paisatge

eminentment agrícola. Cal destacar tanmateix la presència de retalls d’alzinar que representen

els últims contraforts del massís del Montseny a l’oest del seu àmbit. En aquest sector trobem

per tant dues zones:

• El paisatge agrícola a l’entorn de Sant Jaume de Viladrover: a diferència d’altres

zones situades a la plana de Vic, les zones planeres del municipi del Brull presenten un

nivell d’edificació força baix, amb absència de zones industrials (dins de l’àmbit estrictament

municipal) fet que li confereix qualitats d’excel·lència paisatgística a aquest espai.

• El paisatge de transició: es tracta de la zona compresa entre la zona muntanyosa del

parc del Montseny i els sector estrictament agrícola, de fet la característica principal

d’aquest zona es la seva naturalesa de mosaic agroforestal. És per tant un nínxol ecològic

important per a la fauna, amb un paper destacat sobre la fauna ornítica. Al mateix temps és

una zona important per a la preservació d’espais amb continuïtat territorial que faciliten el

fluxos i la connectivitat ecològica.

Tot plegat es pot observar a la següent il·lustració:

Il·lustració 47: Paisatge agrícola al Brull



Foto: Paisatge agrícola a l’extrem oest del T.M. del Brull

PAISATGE FORESTAL

D’altra banda, com s’ha dit la majoria del T.M. del Brull es troba situat dins un marc

paisatgístic clarament forestal, que correspon al massís del Montseny. Es tracta de l’extrem

meridional del Montseny.

Pel que fa a la definició d’unitats paisatgístiques dins el Parc natural del Montseny, s’ha pres

com a referència les definides pel Pla Especial de protecció del medi natural i el paisatge del

Parc del Montseny, que es presenta en la il·lustració 48.

Foto: Vista aèria sobre el barranc de l’Avencó


Il·lustració 48: Unitats de paisatge al Montseny. Font: PE Parc Natural del Montseny



L’orografia abrupta del terme municipal del Brull no només condiciona la normativa urbanística

sinó que també pot potenciar l’impacte visual i paisatgístic que causarien determinades

actuacions, causant una pèrdua dels valors paisatgístic del territori.

A la il·lustració 48 es presenta el mapa de visibilitat realitzat, considerant diversos punts

elevats del T.M. del Brull i els principals eixos viaris del municipi i el seu entorn.

En aquest mapa s’han marcat amb color lila les zones que no són visibles des de cap dels

punts de vista considerats i per tant més adients per als assentaments urbans sota aquest

criteri. La resta del territori és visible, com a mínim, des d’algun dels punts considerats.

Il·lustració 49: Visibilitats al Brull

Des del punt de vista de la protecció del paisatge és important tenir en compte els principals

elements configuradors de l’estructura territorial en que s’emmarca el Brull. En aquest sentit,

és important tenir en compte la xarxa de camins rurals i carreteres existents al municipi.

Aquest punt s’ha tracta en apartats anteriors d’aquest mateix document (vegeu apartats 1.3.2

i 2.1.3).

BENS CULTURAL DECLARATS I ALTRES ELEMENTS DEL PATRIMONI CULTURAL

El Patrimoni Cultural Català

(Fragment de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català)

El Patrimoni Cultural Català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la

història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic,

paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i

una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser

transmesos en les millors condicions a les generacions futures.

També fan part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura

popular i tradicional i les particularitats lingüístiques, d’acord amb la Llei 2/1993, del 5 de

març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.

El Patrimoni Cultural Immoble

El Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya està constituït, segons les categories de protecció,

pels béns culturals d’interès nacional (BCIN), els béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta

de béns que malgrat no haver estat catalogats com a BCIN o BCIL reuneixen els valors descrits

en els paràgrafs anteriors.

En el cas dels BCIN, segons l’Article 7 de la Llei 9/1993, els béns immobles es classifiquen en

monuments, conjunts, jardins i llocs històrics així com en zones d’interès etnològic i zones

arqueològiques i paleontològiques.

El registre de BCIN, el catàleg i l’inventari del patrimoni cultural català són competència del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment, l’Àrea de Coneixement i

Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural és l’encarregada de la gestió del Patrimoni

Cultural Immoble.

Categories de Protecció del Patrimoni Cultural Català

Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN)

Són els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’Administració de la

Generalitat, que els ha d’inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

Béns Culturals d’Interès Local (BCIL)

Són aquells béns que, malgrat la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels

BCIN. En el cas dels béns immobles, els BCIL són declarats pel ple de l’ajuntament, en els

municipis de més de 5.000 habitants, o pel ple del consell comarcal en la resta. També són


BCIL aquells béns immobles que en el moment d’entrar en vigor la Llei 9/1993 es trobaven

inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d’urbanisme. Tots aquestos han

de ser inscrits en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Espais de Protecció Arqueològica (EPA)

Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats BCIN on,

per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix

l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Resta de béns integrants del patrimoni cultural català.

Són aquells béns, mobles i immobles, que malgrat no haver estat objecte de declaració ni de

catalogació, reuneixen els valors descrits en l’article 1 de la Llei 9/1993.

Entorn de Protecció.

La declaració d’un BCIN Immoble pot incloure la delimitació de l’entorn necessari per a la

protecció adequada del bé. L’entorn que pot incloure el subsòl, és constituït per l’espai, sigui

edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i l’alteració del qual pot afectar-ne els valors, la

contemplació o l’estudi.

La informatització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic Català (IPArc) es va iniciar l'any

1988 amb la creació de la base de dades ARQUEODADA.

ARQUEODADA té com a objectiu recollir i gestionar d’una manera lògica i ordenada tota la

informació inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Actualment recull

informació de més d’11.000 jaciments arqueològics, per als quals es disposa, entre d’altres, de

dades relatives a la seva localització geogràfica precisa, descripcions completes de les

troballes, fotografies, bibliografia o dades sobre les intervencions arqueològiques que s’hi han

realitzat.

D’acord amb l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPArq),al Brull trobem un total

de set registres, alguns dels quals compten amb algun tipus de protecció específica,

concretament tant el Turó de Montgròs COM EL CASTELL DEL Brull han estat classificats com a

BCIN els detalls de cada espai es llisten a continuació:

• El Brullet

o Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu

o Cronologia: Neolític Mig-Recent (-3500 / -2500)

• El Castell del Brull

o Tipus de jaciment Assentament militar castell

o Cronologia Medieval (800 / 1150) Medieval Baixa Edat Mitjana (1230 / 1492)

o Classificació Declarat BCIN33

• Mas Casanova de Figueroles

o Tipus de jaciment Lloc d'enterrament Inhumació aïllat

o Cronologia Medieval (800 / 1150)

• Pla del Boix

o Tipus de jaciment Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmen

o Cronologia Calcolític (-2200 / -1800)

• Sant Cristòfol de la Castanya

o Tipus de jaciment Edifici religiós església

o Cronologia Medieval (800 / 1150)

• Turó del Montgròs

o Tipus de jaciment Lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana. Lloc

d'habitació amb estructures conservades pobla. Assentament militar muralla

o Cronologia Bronze Final II (-1150 / -900). Des de Ferro-Ibèric Ple a Ferro-Ibèric

Final (-450 / -100) Medieval (1150 / 1492)

o Classificació Declarat BCIN

• Turó del prat d'Ori

o Tipus de jaciment Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis

o Cronologia Des de Romà Baix Imperi a Medieval Catalunya vella sotmesa als

Carolingis (450 / 988)

D’acord amb l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,al Brull trobem un total de 28

registres, alguns dels quals compten amb algun tipus de protecció específica, els edificis

inclosos en l’inventari es llisten a continuació, només els tres primers han estat declarats com

a BCIN:

33 Bé cultural d’interès nacional



CASTELL DEL BRULL, LA SALA (BCIN), EL MONTGRÓS (BCIN), Ajuntament del Brull,

Creu de Collformic, Can Coromines, Mas Casademunt, Església del Mas Casademunt, Mas de

Castanyera, Masia de Sant Andreu, Mas Font del Faig o Mitjancera, Capella Mitjancera o de la

Font del Faig, Can Bordons, El Boix, El Bruguer, El Pinar, El Serrat, El Solà, Església de Sant

Cristòfol de la Castanya, El Vilar, Mas Adrovau, La Morera, L’Estanyol, Les Illes, Parròquia de

Sant Martí del Brull, Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons, Serra-Montmany i El Grau.

Fotos: La Sala (esquerra) Torre del Castell del Brull (Dreta). Font: IPArc

2.1.10 RISC AMBIENTAL

Es considera el risc ambiental com aquelles contingències desfavorables tant pel que fa a

l’home com a la resta de l’entorn. Aquestes poden ser derivades de l’acció contundent dels

riscos d’esfondraments i d’inestabilitat de vessants, de les inundacions fluvials, i també les que

són de caire sísmic. A la vegada, s’ha considerat la sequera i els incendis forestals, a més de

l’exposició als riscos tecnològico-industrials.

PERILLOSITAT GEOLÒGICA

Per a l’avaluació de la perillositat geològica al municipi del Brull, s’ha partir de les conclusions

presentades al Dictamen preliminar de riscos geològics al Brull (Osona). Realitzat per

l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) el passat Gener de 2009.

L’objectiu d’aquest dictamen és efectuar una avaluació preliminar de la perillositat geològica

natural per tal de determinar si en els àmbits estudiats o en part d’aquests, existeixen indicis

de processos geològics que puguin donar lloc a situacions de risc que convingui evitar.

Il·lustració 50: Àmbit d’estudi del dictamen de perillositat geològica. Font: IGC

Anàlisi de l’àrea de l’Estanyol

Les conclusions extretes de l’estudi, per a l’àrea de la urbanització de L’estanyol son:

• Perillositat natural molt baixa enfront despreniments i esllavissades

• Perillositat natural molt baixa enfront esfondraments

• Perillositat natural molt baixa enfront processos torrencials erosius o deposicionals


Anàlisi de l’àrea del Brull

Les conclusions extretes de l’estudi, per a l’àrea del Brull son:

• Perillositat natural baixa enfront despreniments i esllavissades

• Perillositat natural molt baixa enfront esfondraments

• Perillositat natural molt baixa enfront processos torrencials erosius o deposicionals

Per últim, les recomanacions de Dictamen de perillositat geològica del Brull són les següents:

• La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les directrius

actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE).

• Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o

talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.

• Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents. Usualment,

no solen ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar assentaments

diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.

• Respectar les lleres, evitant les actuacions que obstaculitzin el pas o impedeixin el correcte

drenatge de l’aigua, i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera

RISC D’INUNDACIONS (VEGEU APARTAT 2.1.3)

RISC SÍSMIC

El Sismicat34 defineix diverses zones segons la seva perillositat a patir sismes i les

característiques de cada lloc. Les actuacions d’un municipi davant d’una emergència sísmica

queden reflectides en el Pla d’Actuació Municipal (PAM). També hi consten, a més, les

actuacions encaminades a garantir l’operativitat dels mitjans humans i materials de què

disposa.

Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal:

• Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un període

de retorn associat de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica presentat al punt 2.1.

del SISMICAT.

34 Pla Especial d’ Emergències Sísmiques a Catalunya

• Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència35 en el

parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat

període de 500 anys, segons els estudis de risc elaborats per a la redacció d’aquest pla.

La intensitat sísmica al Brull es VII, i per tant el municipi ha de tenir el Pla d’Actuació

Municipal. Tot plegat es mostra en la següent il·lustració:

Il·lustració 51: Mapa de zones sísmiques. Font: SISMICAT

35 Dany sofert per un municipi consistent en més de 50 edificis inhabitables o més d’un 10% del total d’edificis del municipi inhabitables.



RISC D’INCENDI

Els incendis forestals estan íntimament lligats al règim climàtic mediterrani. L’eixut estival, unit

a les altes temperatures estableixen les condicions òptimes per a l’extensió del foc. Però si

l’aparició d’incendis espontanis és un fenomen rar – tot i que periòdic en el temps -, l’acció

antròpica tendeix a incrementar el nombre de successos, que poden ser devastadors en les

condicions climàtiques esmentades.

Els incendis repetitius provoquen l’erosió cada cop més intensa i l’aprimament del

sòl, fins al punt que la regeneració directa del bosc ja no és possible. Aleshores, les plantes

protagonistes són espècies que surten de llavor, com les estepes, les botges o el pins, i es

constitueixen brolles de romer i d’estepes, que poden quedar cobertes per un estrat més o

menys dens de pins.

El problema rau en que la inflamabilitat de les brolles és molt superior a la dels boscos

originals, ja que estan constituïdes en un bon percentatge per espècies anomenades piròfits.

Aquestes plantes solen ser molt inflamables degut a la gran quantitat de reïnes i essències que

contenen, i aprofiten els incendis per prosperar al territori, de vegades perquè les llavors

germinin bé sobre terrenys incendiats, com en el cas de les estepes, o bé perquè el foc ajuda a

la dispersió de les llavors, com passa amb el pi blanc.

Per tant, la freqüència i extensió dels incendis tendeix a augmentar, el què provoca una

degradació encara més profunda del mantell edàfic. Com a conseqüència, les comunitats de

regeneració cada cop són més simples i raquítiques.

El Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) estableix que el

municipi del Brull presenta un elevat risc d’incendi, per això disposa de Pla municipal de

prevenció d’incendis forestals.

Certament, el mapa de risc estàtic d’incendis forestals que es presenta en la següent

il·lustració mostra un distribució clara del risc d’incendi al Brull, les zones amb domini de

coberta forestal estan delimitades dins les zones de risc moderat (majoritari) o alt.

D’altra banda les zones amb risc moderat o baix corresponen a les àrees amb més presència

de conreus i les zones més elevades del T.M.

S’ha constatat que el terme municipal del Brull està classificat com a zona d’alt risc d’incendi

forestal, d’acord amb allò que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen

mesures de prevenció d’incendis forestals, i s’inclou dins del perímetre de protecció prioritària

per a la prevenció d’incendis forestals BG1 Massís del Montseny.

Tot plegat es presenta de forma gràfica en la següent il·lustració:

Il·lustració 52: Mapa del risc estàtic d’incendi del Brull

RISCOS TECNOLOGICO-INDUSTRIALS

RISC QUÍMIC

Totes les instal·lacions afectades pel RD 1254/99, de 16 de juliol, pel qual s’aproven les

mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin

substàncies perilloses, tenen l’obligació comú d’elaborar un Pla d’Emergència Interior en el que

es defineixin els mitjans i procediments d’actuació necessaris per prevenir els accidents de

qualsevol tipus i per limitar els seus efectes a l’interior de l’establiment. A més, les

instal·lacions que tinguin determinades substàncies perilloses a partir de certs llindars estan

obligades a facilitar la informació necessària a la Direcció General d’Emergències i Seguretat

Civil (DGESC) per elaborar un Pla d’Emergència Exterior.

Segons la informació recollida, al municipi no existeix cap instal·lació industrial afectada per

aquesta normativa. Tampoc no existeix als municipis de les rodalies cap instal·lació industrial


que pugui desencadenar accidents greus que afectin al terme municipal, de manera que el

municipi del Brull no esta obligat a elaborar Pla d’Actuació Municipal per risc industrial.

Segons el mapa dels riscos químics d’indústries afectades per la Directiva SEVESO i que es

plasma al Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya PLASEQCAT del

Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, El Brull no compta amb cap empresa

inclosa en aquesta categorització, tal com s’observa en la següent il·lustració:

Il·lustració 53: Mapa d'establiments industrials inclosos al Plaseqcat. Font:PLASEQCAT

RISC DERIVAT DEL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

El Pla Especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per

carretera i ferrocarril (TRANSCAT), determina les zones de Catalunya on el risc de patir una

emergència relacionada amb el transport de productes perillosos és més elevat, i obliga a

aquests municipis a elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal.

La DGESC recomana que els municipis situats a menys de 500 metres d’una via amb flux

important de mercaderies perilloses, tant carretera com ferrocarril, elaborin el corresponent

Pla d’Actuació Municipal per accidents en el transport de mercaderies perilloses, sempre que en

aquesta franja de 500 m hi hagi elements vulnerables que es puguin veure afectats. En el cas

del Brull queda fora d’aquesta franja per a les dues infraestructures: C-17 i línia ferroviària, de

manera que no és necessari que el municipi elabori aquest PAM.

RISC ASSOCIAT A LA RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA

Hi ha tres línies elèctriques d’alta tensió aèria que travessen el T.M. del Brull, dues ho fan per

la zona de Sant Jaume de Viladrover i l’última ho fa prop del nucli del Brull. Amb risc

d’afectació per radiació electromagnètica a alguns habitatges d’aquestes zones tal i com

s’observa a la següent il·lustració (línies representada en lila).

Il·lustració 54: Línies elèctriques d’alta tensió: Font: ICC

2.1.11 SÍNTESI DELS ELEMENTS DINTERÈS

A mode de síntesi s’ha considerat adient presentar el plànol dels elements d’interès natural a

l’àrea del Brull, elaborat en el marc del Pla Especial del Parc del Montseny.



Il·lustració 55: Síntesi dels elements d’interès natural al Brull. Font: PE Parc del Montseny


2.1.12 DETERMINACIÓ DE LA SENSIBILITAT AMBIENTAL DEL TERRITORI

L’objectiu d’aquest apartat és oferir un anàlisi sintètic dels requeriments ambientals que s’han

tingut en compte en el desenvolupament del present document. No es tracta aquí de proposar

una ordenació concreta per al municipi del Brull, sinó més aviat de presentar de forma

integrada els requeriments ambientals més importants. Tot plegat ha de servir de base per a

l’elaboració d’una proposta concreta d’ordenació, que a més del criteris urbanístics, territorials

i socioeconòmics, consideri també els requeriments ambientals.

La determinació de la sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat mitjançant l’aplicació d’un model

cartogràfic basat en SIG (Sistemes d’informació geogràfica) que ha integrat diferents aspectes

del medi, que s’han considerat vinculants.

L’anàlisi de la sensibilitat ambiental es basa en considerar aquells elements que presenten un

potencial més elevat per la biodiversitat, la connectivitat ecològica i un millor estat de

conservació des del punt de vista ecològic. Per a fer aquesta valoració s’ha generat una capa

d’informació en format ràster de mida de píxel 5x5, ressamplejat per a obtenir una capa ràster

de mida de pixel 1x1 amb informació sobre la sensibilitat ambiental de cada punt.

La nova capa ha estat generada a partir de la combinació mitjançant un SIG de capes digitals

d’informació de les diferents variables considerades, amb una conversió prèvia d’aquestes a un

format ràster en els casos en què ha estat necessari. Així, a cada variable considerada se li ha

assignat un rang de valors en funció de les seves característiques de permeabilitat. El rang de

valors té el seu límit inferior en 1, mentre que el seu límit superior depèn dels valors que pugui

adquirir la variable. S’ha assignat un valor 0 a aquelles zones de les capes digitals que no

intervenen en l’anàlisi.

Per a un píxel donat, el resultat representa el sumatori dels diferents valors de cadascuna de

les variables, i dóna un valor relatiu (a mode d’índex) sobre l’interès i les potencialitats del

punt en relació a la sensibilitat ambiental. En conseqüència, la intenció és poder establir el

valor de l’espai en aquest sentit i, per tant, els resultats tenen vocació de ser comparatius

entre punts.

Taula 24: Reclassificació de les capes considerades per a determinar la sensibilitat ambiental. Font:

Elaboració pròpia

1.-Usos del sòl reclassificats Valors

Vies de comunicació 1

Zones d'extracció minera 1

Zones urbanitzades 1

Sòls nus urbans 2

Zones esportives i lúdiques 3

Conreus 4

Plantacions de pollancres 4

Roquissars 5

Sòls nus forestals 5

Tarteres 5

Basses urbanes 6

Canals i basses i agrícoles 6

Matollars 6

Prats i herbassars 6

Boscos clars (no de ribera) 7

Boscos densos (no de ribera) 8

Aigües continentals 9

Boscos de ribera 9

2.-Hàbitats reclassificat Valors

Àrees urbanitzades i camps abandonats 1

Vegetació arbustiva i herbàcia 2

Conreus i pastures 3

Roques, tarteres i glaceres 4

Boscos 5

3.-Hàbitats d'interès comunitari reclassificats Valor



Prioritaris 2

No Prioritaris 1

4.-Xarxa hidrogràfica Valor

Eix fluvial (àmbit d’influència de 50 metres com a màxim) 1

5.-Inundabilitat Torrent de l'estanyol Valor

Inundació per a T=10 anys 3



6.-Zonificació del Pla Especial de Protecció del Montseny Valor

Urbà 1

Zona d'alt interès natural, ecològic i paisatgístic 3

Zona d'interès natural 2

Zona de reserva natural 4

7.-Zonificació del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals Valor

Sòl urbà i/o urbanitzable 1

Espais naturals protegits mitjançant instruments urbanístics o legislació sectorial 2

Sòl de protecció especial de valor natural i de connexió PTPCC 3

Àrees d'interès per la connectivitat ecològica 4

Zona de reserva natural i zona d'alt interès natural, ecològic i paisatgístic del Parc del

Montseny 5

8.-Espais naturals protegits Valor

Parc Natural 1

Paratge Natural d’Interès Nacional 2

Reserva Natural Parcial 3

Reserva Natural Integral 4

Reserva Natural de Fauna Salvatge 4

Parc Nacional 5

Espais del PEIN 2

Espais de la xarxa Natura 2000 3

9.-Altres espais d’interès Valor

Geozones i zones d’interès geològic 1

Forests Gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge 1

10.-Visibilitats Valor

Zones Visibles des d'alguns dels punts de vista considerats36 1

11.-Pendents Valor

0-5% 1

5 - 10% 2

10 - 15% 3

15 - 20 % 4

més del 20% 5

En la següent il·lustració es presenta el resultat obtingut pel que fa a la determinació de la

sensibilitat ambiental del municipi del Brull.

36 Vegeu apartat 2.1.9 d’aquest mateix document



Il·lustració 56: Mapa de la sensibilitat ambiental


2.1.13 INDICADORS AMBIENTALS

Els indicadors es basen en les instruccions tècniques d’avaluació ambiental de POUM's

elaborades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. S’han escollit aquells indicadors37

que per les característiques del municipi del Brull, descriuen des d’un punt de vista holísitic, el

perfil ambiental municipal. El càlcul dels indicadors es durà a terme quan es disposin de les

dades definitives per a fer-los, això és en fases més avançades del planejament.

Així doncs, es plantegen els següents indicadors:

Avaluació

1- Ocupació urbana del sòl

2- Superfície de sòl no urbanitzable protegida pel planejament general

3- Estructura urbana: carrers de prioritat per als vianants

4- Superfície ocupada per cada un dels Hic’s existents en el municipi, i qualificació del sòl

atorgada.

5- % de sòl urbà en terrenys amb pendent superior al 20%, i qualificació del sòl atorgada

6- % de terrenys situats en zones inundables classificats de sòl urbà, i qualificació del sòl

atorgada.

Seguiment

7- Consum d’aigua d’abastament

8- Superfície impermeabilitzada

9- Volum d’aigua reutilitzada

10- Persones exposades nivells sonors significatius

11- Consum energètic municipal

12- Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva

37 En alguns casos, com que el municipi no disposa de planejament, no es pot calcular l’indicador, tanmateix, els

indicadors serviran en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per a valorar l’evolució ambiental del municipi a partir de

l’aplicació de POUM

2.2 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL PREDETERMINATS

2.2.1 LEGISLACIÓ GENERAL

A continuació s’especifica tota aquella legislació general que pot incidir amb el POUM del Brull.

S’ha elaborat una llista separada per temàtiques i amb normativa d’àmbit internacional,

europeu, espanyol i català, sempre que s’escaigui. Es sobreentén que queda inclosa tota

legislació concordant de la legislació general.

INCENDIS

Nivell autonòmic

Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les

urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana

Decret 123/2005, de 14 de juny de mesures de prevenció dels incendis forestals en les

urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana Llei 6/1988, de 30 de març,

forestal de Catalunya. En el seu article 42 estableix que l’administració forestal pot

declarar determinades àrees Zones d’Actuació Urgent (ZAU), amb la finalitat de

conservar-les i afavorir-ne la restauració. Segons l’article 42.2 de la Llei esmentada,

seran declarats zones d’actuació urgent, entre d’altres, els terrenys forestals degradats,

els terrenys erosionats, els que estan en perill manifest de degradació o d’erosió i els

terrenys forestals incendiats per als quals no és previsible una recuperació natural.

Resolució de 24 d’octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de 29 de

setembre de 1994, de Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla de protecció

Civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT).

Decret 46/1999, de 23 de febrer, d’ampliació de termini per adoptar mesures de

prevenció d’incendis forestals.

Nivell estatal

Real Decret 949/2005, de 29 de juliol, pel que s’aproven mesures de relació amb les

adoptades al Real Decret-llei 11/2005, de 22 de juliol, pel que s’aproven mesures

urgents en matèria d’incendis forestals.

Real Decret-Llei 11/2005, de juliol, pel que s’aproven mesures urgents en matèria

d’incendis Forestals.


AIGÜES

Nivell autonòmic

El Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, aprovat pel Reial decret

1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s’aproven els plans hidrològics de conca (BOE

núm. 191, d’11 d’agost de 1998), té unes bases tècniques. Descriu l’estat hidrològic el

1992 i preveu les situacions el 2002 i 2012 com a primer i segon horitzó. El Pla

hidrològic inclou el Pla de sanejament que, amb la mateixa filosofia, descriu la

qualitat dels rius en origen (1990) i marca uns objectius per a la finalització del Pla.

La normativa vigent està continguda en l’Edicte de 16 de març de 1999, publicat al

DOGC de 25 de maig de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions

de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya.

Tenint en compte la Directiva 2000/60/CE de 23 d’octubre de 2000, per la qual

s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, es considera

la validesa de l’actual Pla hidrològic i se’n determina l’actualització i revisió depenent del

Decret 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en

matèria d’aigües de Catalunya, anomenat Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya.

Nivell estatal

Resolució MAH/3060/2005, de 7 d’octubre, per la qual es dóna publicitat al Conveni de

col·laboració subscrit entre el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi

Ambient i Habitatge pel qual es modifica parcialment el Conveni d’encàrrec de gestió

entre el Ministeri de Medi Ambient (DOGC 02/11/2005).

FORESTAL

Nivell autonòmic

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març,

pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Resolució MAH/2146/2006, de 2 de juny, per la qual es dóna publicitat al Programa

anual d’aprofitament dels terrenys forestals de propietat pública a Catalunya per l’any

2006.

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

Nivell europeu

El 21 de maig de 1992, la Unió Europea (UE) va aprovar la Directiva 92/43/UE, relativa a la

conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres, coneguda com a

Directiva hàbitats. La conservació de la biodiversitat al territori de la Unió Europea

(UE), mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna

silvestres, és l’objectiu general de la Directiva hàbitats (article 2).

El 27 d’octubre de 1997, va aprovar la Directiva 97/62/UE, en què s’adapten al progrés

científic (és a dir, al millor coneixement i definició) els hàbitats naturals i les espècies

dels annexos I i II.

SOROLL

Nivell autonòmic

L’any 1995 es va aprovar mitjançant la Resolució del departament de Medi Ambient, 10 de

novembre, una Ordenança municipal tipus reguladora del soroll i les vibracions,

per facilitar als municipis, que són els qui tenen la competència, un model que puguin

aprovar adaptant-lo a les seves necessitats i peculiaritats.

Els projectes d’activitats que s’han de sotmetre al procediment establert en la Llei

3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental,

consideren el soroll un element que cal avaluar, per assolir l’autorització o llicència

ambiental corresponent.

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 de juny de 2002, de

protecció contra la contaminació acústica. Aquesta Llei pretén donar resposta a la

inquietud dels ciutadans que, en el marc d’una societat participativa i en un àmbit de

progressiva conscienciació ambiental, demanen la intervenció de les administracions

públiques en aquesta matèria. La Llei recull els criteris que la Unió Europea ha establert

en el Llibre Verd de la lluita contra el soroll i que s’han plasmat en la normativa

comunitària. Per a les infraestructures i activitats no sotmeses a la Llei d’intervenció

integral de l’Administració ambiental, les declaracions d’impacte ambiental, d’acord amb

la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, estableixen valors límit

de nivell de soroll que no poden sobrepassar.

Nivell estatal



En la legislació espanyola, el mandat constitucional de protegir la salut (article 43 de la

Constitució) i el medi ambient (article 45 de la constitució) incloïen la protecció contra

la contaminació acústica. Les Corts Generals van aprovar la Llei 37/2003, de 17 de

novembre, del Soroll.

Nivell europeu

Directiva 2000/14/CE, sobre l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre

emissions sonores en l’entorn, que són degudes a les màquines d’ús a l’aire lliure, 8 de

maig de 2000.

Directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, 25 de juny de 2002.

ESPÈCIES PROTEGIDES

FAUNA

Nivell autonòmic

Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. - Modificada per la Llei 3/1994. de

20 d’abril Modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre

Decret 148/1992, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives

que poden afectar les espècies de la fauna salvatge:

o Annex 1: espècies sensibles, per a les quals s’estableix l’obligació de sol·licitar

autorització “per obtenir informació gràfica, visual, sonora o de qualsevol altre

tipus, sigui mitjançant mètodes de registre com amb la simple observació, en el

seu sector de cria”.

o Annex 2: espècies considerades molt sensibles per a les quals regeix la mateixa

obligació que per a les anteriors, amb la particularitat que les autoritzacions

només es concedeixen en casos excepcionals i ben justificats científicament.

Decret 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Conté en els annexos

3 i 4 la relació d’espècies de la fauna i la flora protegida en determinats espais inclosos

en el Pla.

Nivell estatal

Reial decret 439/1990, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg nacional

d’espècies amenaçades.

o Annex 1: Espècies en perill d’extinció, les quals han de ser objecte d’un pla de

recuperació.

o Annex 2: espècies d’interès especial, les quals han de ser objecte d’un pla de

gestió.

Nivell europeu

Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats

naturals i de la fauna i flora silvestres

o Annex 1: Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari per a la conservació dels

quals cal designar zones especials de conservació.

o Annex 2: Espècies de la fauna i la flora d’interès comunitari per a la conservació

de les quals cal designar zones especials de conservació.

o Annex 4: Espècies de la fauna i la flora d’interès comunitari que requereixen una

protecció estricta.

Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres

o Annex 1: Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat a

fi d’assegurar-ne la supervivència i la reproducció en la seva àrea de distribució.

Per a aquestes espècies (175), es classificaran zones de protecció especial les

(ZEPA).

CONVENIS INTERNACIONALS

CITES, Conveni sobre comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora

silvestres signat a Washington l’any 1973.

o Annex 1: Espècies amb les quals no es pot comerciar pel perill d’extinció

imminent que pateixen.

o Annex 2: Espècies amb les quals sí que es pot comerciar, però sota un control

científic.

Conveni de Berna sobre la conservació de la vida silvestre i dels hàbitats naturals

d’Europa elaborat pel Consell d’Europa i adoptat l’any 1979.

o Annex 1: Espècies de la flora estrictament protegides.

o Annex 2: Espècies de la fauna estrictament protegides.


o Annex 3: Espècies de la fauna protegides.

Conveni de Bonn sobre espècies migradores d’animals silvestres que viuen en el territori

europeu.

o Annex 1: Espècies amenaçades.

o Annex 2: Espècies en estat de conservació desfavorable.

FLORA

Nivell autonòmic

Ordre de 28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es

protegeix el boix grèvol.

Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre la protecció de plantes de la flora autòctona

amenaçada de Catalunya:

o Annex 1: espècies estrictament protegides “la recol·lecció, tallada i

desarrelament de les quals és prohibida”.

o Annex 2: espècies protegides, per a les quals les accions anteriors són sotmeses

a autorització prèvia.

RESIDUS

Nivell autonòmic

Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus

Llei 15/2003, de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels

residus.

Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de

residus i del cànon sobre la deposició de residus.

Nivell estatal

Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.

Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus. Modificada per la Llei 62/2003, de 30 de

desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social.

Nivell europeu

Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell de 4 de desembre, relativa a

la incineració de residus.

Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2004, per

la que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d’envasos.

AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DE PLANS, PROGRAMES I PROJECTES (VEGEU

APARTAT 1.3 D’AQUEST MATEIX DOCUMENT)

ACTIVITATS

Nivell autonòmic

Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental

Nivell estatal

Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención i control integrados de la

contaminación.

Nivell europeu

Directiva 96/61/CE del Consell relativa a la prevenció i el control integrats de la

contaminació.

TERRITORI

GENERAL

Nivell autonòmic

Llei 23/1983, de 21 de novembre de política territorial (Darrera actualització:

10/06/2004).

Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial General de Catalunya.

(Darrera actualització: 22/02/2005).

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

CARRETERES

Nivell autonòmic

Pla de carreteres de Catalunya, aprovat el 25 d’octubre de 1985 mitjançant el Decret

311/1985. Instrument bàsic d’ordenació del sistema de carreteres.



Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.

Pla de carreteres de 1995 revisa i actualitza el Pla de carreteres aprovat al 1985 per tal

d’adaptar-lo a la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.

2.2.2 OBJECTIUS AMBIENTALS PREDETERMINATS

Es recullen en aquest apartat els objectius de protecció mediambiental fixats a l’àmbit

internacional, comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb el pla;

així com directrius i obligacions jurídiques que resultin d’aplicació, incloses les establertes per

plans de rang superior.

Abans de repassar les estratègies i normativa que defineixen el marc d’objectius en matèria de

biodiversitat, aigua, medi ambient atmosfèric, sòl, canvi climàtic i paisatge, convé recordar que

el “VI Programa de medi ambient de la Unió Europea” defineix quatre àrees d’actuació

prioritàries:

• Intentar resoldre el canvi climàtic.

• Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i detenir la pèrdua de

biodiversitat en la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació.

• Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental perquè les concentracions de contaminants

d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin efectes ni riscs significatius

sobre la salut humana; política centrada en el principi de precaució i de prevenció de riscs.

• Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de

càrrega del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el creixement econòmic

mitjançant un augment notable de l’eficiència dels recursos, la desmaterialització de

l’economia i la prevenció de la generació de residus.

Dins les quatre àrees prioritàries, el planejament territorial semblaria tenir major capacitat

d’incidència en les dues primeres i, per aquesta raó, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

s’ha de marcar entre els seus objectius ambientals:

• El fre i la minimització del canvi climàtic

• El garantir el funcionament i la qualitat dels sistemes naturals

• El detenir la pèrdua de biodiversitat

• La protecció dels sòls i el consum racional de l’aigua

D’altra banda, els objectius ambientals del Pla han de donar compliment, tal i com ja s’ha dit, a

l’annex I de la Llei 9/2006 pel que fa als objectius de protecció ambiental fixats en els diferents

àmbits internacional, comunitari o de l’Estat que guardin relació amb el pla.

El Pla també ha de considerar les obligacions jurídiques en matèria mediambiental que es

desprenen de la legislació autonòmica, estatal i internacional.

OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE BIODIVERSITAT

Diverses estratègies recullen els objectius per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat a

diferents escales, des de l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992), el

Conveni de Rio sobre la diversitat biològica (1992), l’Estratègia Paneuropea per a la Diversitat

Ecològica i Paisatgística (1995), l’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998), i

l'Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1999).

A Catalunya existeix un esborrany d’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de

la diversitat biològica elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat

de Catalunya amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Història Natural. L’Estratègia

catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional però els concreta i

adequa a la situació i les especificitats pròpies de Catalunya. La proposta vol ser d’aplicació al

conjunt de la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les

consideracions en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament

territorial i econòmic. En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència

actual de pèrdua de la diversitat d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que

configuren la diversitat biològica de Catalunya.

L’Estratègia catalana s’estructura en 4 eixos d’actuació prioritaris: coneixements sobre la

diversitat biològica; conservació; ús sostenible; i marc legal, administratiu, econòmic i social

amb incidència sobre la diversitat biològica. D’aquests grans temes es desgranen 22 objectius

estratègics, que a la seva vegada es concreten en 63 objectius operatius. Es destaquem els

objectius estratègics en els quals el planejament urbanístic sembla tenir major capacitat

d’incidència en positiu o en negatiu, així com els respectius objectius operatius més rellevants:

O4. Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya

Completar el sistema d’àrees protegides, consolidar el seu desenvolupament, i posar en

funcionament el seguiment de l’efectivitat del sistema d’àrees protegides

Incrementar significativament les iniciatives locals de protecció i de gestió d’espais naturals

O6. Garantir la conservació de la diversitat dels hàbitats


Conservar globalment, en el conjunt del territori, els tipus d’hàbitats presents a Catalunya

O7. Garantir la continuïtat dels processos ecològics essencials i la conservació dels

paisatges propis de Catalunya

• Invertir la tendència de pèrdua de les connexions biològiques i de fragmentació dels

hàbitats en el conjunt del territori català

• Invertir la tendència de pèrdua de paisatges naturals, seminaturals i tradicionals

• Frenar la pèrdua de sòls i invertir la tendència a la seva degradació

O8. Assolir un model territorial sostenible, que faci compatibles el desenvolupament

econòmic, la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la

diversitat biològica en tots els nivells del planejament i per a totes les zones del

territori

• Incorporar en la planificació i ordenació del territori els objectius i normativa que garanteixin

l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica

• Incorporar en el planejament i la gestió urbanística que es deriva de la legislació urbanística

catalana, els objectius, normativa i instruments que garanteixin l’ús sostenible dels recursos

naturals i la conservació de la diversitat biològica

O15. Assolir models de mobilitat sostenible que tinguin en compte la conservació de

la biodiversitat i el paisatge, i la prevenció i correcció d’impactes en la planificació, la

redacció de projectes, la construcció, el manteniment i el seguiment de les

infraestructures

• Planificar les infraestructures del transport incorporant la conservació de la diversitat

biològica i el paisatge

• Incrementar de forma significativa la longitud de carreteres amb mesures per reduir l’efecte

barrera i per permeabilitzar el traçat

O16. Assolir models socioeconòmics i territorials compatibles amb la conservació i

l’ús sostenible de la diversitat biològica en les costes i les àrees de muntanya

• Integrar la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en la planificació de tota la

superfície de les zones de muntanya

O17. Assolir una planificació i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els

sistemes aquàtics, que incorpori els aspectes de bon ús de l’aigua, la correcció

d’impactes, la millora d’hàbitats i la conservació de la diversitat biològica

• Elaborar els documents de planificació hidrològica i ordenació de les conques integrant els

condicionants de la conservació de la biodiversitat

• Reduir significativament els impactes generats per les infraestructures i els aprofitaments

hidràulics sobre els organismes i els sistemes aquàtics

• Incrementar significativament la qualitat de l’aigua superficial i dels abocaments procedents

de depuració

OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AIGUA

En matèria d’aigua, és la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23

d’octubre de 2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política

d’aigües, la que marca els objectius ambientals on el planejament urbanístic municipal té

incidència i que són, especialment:

• Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i

dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes

aquàtics.

• Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos

hídrics disponibles.

• Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes.

• Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves

contaminacions.

• Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

• Protegir les aigües municipals

OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE MEDI AMBIENT ATMOSFÈRIC

La Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la

qualitat de l’aire ambient té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia

comuna dirigida a: definir i establir els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat

per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en

el seu conjunt; per avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire

ambient als estats membres; per disposar d’informació adequada sobre la qualitat de l’aire

ambient i procurar que el públic tingui coneixement de la mateixa, entre d’altres coses amb



llindars d’alerta; i, finalment, per mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la

quan sigui necessari.

Entre els objectius de la directiva, aquells sobre els quals el planejament urbanístic municipal

sembla tenir major capacitat d’incidència, en positiu o en negatiu, són:

• Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la

contaminació de l’aire.

• Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE SÒL

No existeix cap document amb implicacions legals ni cap estratègia aprovada sobre el sòl. En

l’àmbit de la Unió Europea, no obstant això, existeix una Comunicació de la Comissió al

Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i social i el Comitè de les regions

(COM/2002/0179 final, no publicada al DOCE) titulada “Cap a una estratègia temàtica per a la

protecció del sòl”. En base a aquest document, es detecten determinats objectius sobre els

quals el planejament urbanístic municipal sembla tenir capacitat d’incidència, en positiu o en

negatiu, i que són els següents:

• Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de matèria

orgànica, contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva biodiversitat, inundació i

esllavissament.

• Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl.

• Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, les inundacions i

l’esllavissament de terres.

• Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.

Aquesta comunicació destaca que l’ordenació del territori pot tenir un paper important en la

protecció dels recursos edàfics, limitant el segellat del sòl i fent que en les decisions relatives a

l’ús del sòl es tinguin en compte les seves característiques (per exemple, el risc d’erosió).

OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CANVI CLIMÀTIC

Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus, entre

els quals figuren el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de

Kyoto per al citat conveni i l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic, que marquen els

objectius en la lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos.

A Catalunya, davant les incertes dels potencials efectes d’aquest fenomen, el Govern de la

Generalitat ha promogut una Estratègia catalana sobre el canvi climàtic i que es basa en:

• Un inventari permanent d’emissions de diòxid de carboni.

• Una xarxa temàtica contra el canvi climàtic.

• Una estratègia per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya.

• Uns programes d’eficiència energètica al sector industrial i domèstic.

• Un programa de recuperació i tractament dels gasos d’abocador.

• El foment dels biocombustibles.

• El posicionament de Catalunya davant els sistemes de compravenda d’emissions.

• Un programa d’impuls i foment de la mobilitat sostenible.

• Un programa d’educació ambiental i informació.

• Un programa de foment dels vehicles lliures de benzina.

• La incorporació de l’estratègia com un dels eixos principals de l’Agenda 21 de Catalunya

• La creació d’una comissió catalana del canvi climàtic.

Les línies d’actuació en les quals el planejament urbanístic municipal pot tenir major capacitat

d’incidència són les següents:

• Increment de l’ús d’energies netes i renovables, especialment l’eòlica, com a mesura

essencial en la lluita contra el canvi climàtic.

• Millora de l’eficiència energètica, especialment en el sector del transport.

• Foment de la mobilitat sostenible: un planejament territorial que incorpori els criteris de

mobilitat sostenible i que penalitzi els escenaris que augmentin la mobilitat obligada.

• Promoció del transport públic i d’altres sistemes de transport que permetin reduir les

emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

• Mesures de precaució per preveure, prevenir o reduir al mínim les causes del canvi climàtic i

mitigar-ne els efectes negatius.

• Protecció i millora dels embornals i els dipòsits dels gasos amb efecte hivernacle.

• Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.


OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE PAISATGE

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la

planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques.

A Catalunya existeix la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge que

constitueix el marc normatiu i de referència sobre el qual es fonamenten les polítiques de

paisatge de la Generalitat de Catalunya. Té per objecte el reconeixement, la protecció, la

gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials,

culturals i econòmics amb un model de desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat,

aquesta llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en les polítiques

d’ordenació territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi

incideixen de manera directa o indirecta.

Segons s’estableix a l’article 2 de la llei catalana del paisatge, els principis que han d’inspirar

l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge són:

• Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional

del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.

• Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure

en un entorn culturalment significatiu.

• Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de

valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i

identitaria.

• Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió

del territori i valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge.

• Afavorir la cooperació entre les diverses administracions públiques en l’elaboració i

l’execució del planejament i de les polítiques de paisatge.

• Promoure la col·laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions, l’adopció

d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge.

• Impulsar la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i

econòmics, especialment dels col·legis professionals, les universitats, les associacions de

defensa de la natura i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.

• Fomentar la formació en matèria de paisatge.

2.3 DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DEL POUM

DEL BRULL

2.3.1 OBJECTIUS AMBIENTALS

Considerant, per una banda els objectius ambientals fixats per en l’àmbit internacional,

europeu, estatal, autonòmic i local i els principis per al desenvolupament urbanístic sostenible,

i per l’altre els principals aspectes ambientals del municipi del Brull, s’estableixen els següents

objectius ambientals específics, jerarquitzats en funció del seu grau d’importància relativa:

Objectiu 1: Millorar l’encaix de la classificació i qualificació del sòl amb l’aptitud del

territori respecte el planejament vigent.

- Adequar el model de desenvolupament urbanístic proposat a les determinacions establertes

pel planejament territorial de referència i pel Pla especial de protecció del medi natural i del

paisatge del Parc del Montseny.

- Disminuir la superfície de sòl urbà o urbanitzable en espais amb aptitud baixa o nul·la per a

acollir usos urbans. Prioritzar les actuacions de reutilització i reciclatge en sòl urbà.

- Promoure la compactació dels nuclis existents i respectar la tipologia edificatòria del municipi.

- Dotar el municipi d’una xarxa d’espais verds urbans que facilitin una relació tova entre les

zones urbanes i l’entorn no urbanitzable.

- Minimitzar les afectacions ambientals de l’execució de nous vials i de la millora o modificació

dels existents.

- La rehabilitació o reconstrucció de les edificacions incloses en el catàleg de masies i cases

rurals hauran de respondre a raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o

socials. Tenir en consideració en la elaboració de l’esmentat catàleg el document “Directrius de

contingut per al catàleg de masies i cases rurals” redactat pel Departament de Política

Territorial i Obres Públiques.

Objectiu 2: Preservar els elements i les àrees d’interès per a la biodiversitat.

- Preservar els elements d’interès identificats.



- Donar compliment a les especificacions del Pla especial del Parc del Montseny en la proposta

d’ordenació del sòl no urbanitzable del Brull.

- Preservar els sòls de valor agrícola del municipi, especialment els enclavaments agrícoles

identificats en el Pla especial del Parc del Montseny i els terrenys a l’entorn del nucli de Sant

Jaume de Viladrover.

- Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i preservar

els espais i elements de valor rellevant del municipi. Promoure la preservació de la vegetació

arbòria preexistent en l’espai lliure de parcel·la de les edificacions existents o previstes en sòl

urbà.

- Garantir la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari d’acord amb la

Directiva d’hàbitats, amb especial atenció als hàbitats de protecció prioritària. Incloure

mostres suficients d’altres hàbitats naturals i seminaturals no representats o insuficientment

representats. En cas que això no sigui possible, aquests hàbitats s’inclouran preferentment

dins del sistema d’espais lliures, tot preservant el sentit natural de la vegetació existent.

- Garantir la protecció dels arbres monumentals i d’interès local i comarcal identificats en el

municipi, de conformitat amb allò establert en el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre

declaració d’arbres monumentals i el Decret 47/1988, d’11 de febrer, sobre declaració d’arbres

d’interès comarcal i local.

- En relació als terrenys forestals, caldrà establir una zonificació i una regulació adequades,

d’acord amb la legislació sectorial aplicable i, específicament, la Llei 6/1988, de 30 de març,

forestal de Catalunya.

- En relació amb la regulació de la xarxa de camins rurals i l’accés motoritzat al medi natural,

caldrà atendre a allò que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés

motoritzat al medi natural, i el Decret 166/1988, de 8 de juliol, de desplegament.

Objectiu 3: Evitar els nous creixements en les àrees de risc i minimitzar el risc a les

zones ja urbanitzades.

- Preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no

comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. En aquest sentit, serà

d’aplicació la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada establerta en l’article

7 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

- A fi i efecte de minimitzar els moviments de terres i els processos d’erosió del sòl, caldrà

promoure la màxima adaptació a la morfologia natural del terreny de la urbanització i les

edificacions que es prevegin en el pla. Alhora, caldrà minimitzar les edificacions i les

actuacions que suposin una alteració significativa del relleu en aquells terrenys amb pendent

elevat classificats de sòl urbà pel planejament general vigent.

- Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones (zones inundables,

riscos geològics, risc d’incendis forestals, etc.), a fi d’evitar-ne la urbanització i l’edificació.

- Garantir el compliment de les determinacions establertes en el Decret 64/1995, de 7 de

març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, la Llei 5/2003, de 22

d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat

amb la trama urbana i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que la desplega.

Objectiu 4: Prevenir els riscs hidrològics.

- Reconèixer i preservar els valors ecològics i paisatgístics dels rius i les rieres.

- Delimitar les zones inundables associades a la xarxa hidrogràfica del municipi, a fi i efecte de

garantir el compliment de la directriu de preservació front als riscs d’inundació establerta a

l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Objectiu 5: Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.

- Racionalitzar el consum d’aigua.

- Millorar la gestió i el sanejament de les aigües residuals. Preveure xarxes de sanejament

separatives i contemplar les infraestructures tècniques de depuració de les aigües residuals

que s’escaiguin en la proposta d’ordenació.

- Fomentar la reutilització d’aigües pluvials, depurades, grises, etc., segons els nivell de

qualitat exigibles als diversos usos.

Objectiu 6: Minimitzar l’impacte paisatgístic de les noves construccions.

- Integrar paisatgísticament les actuacions per tal de minimitzar l’alteració de la qualitat del

paisatge, de manera que els nous desenvolupaments urbanístics no suposin una ruptura

estrident de les pautes formals dels nuclis urbans preexistents. Incloure en la normativa

aspectes relacionats amb l’adequació paisatgística de les noves construccions (tipologia,

tractament de façanes, aspectes cromàtics).

Objectiu 7: Millorar l’ecoeficiència del municipi.


- Exigir enllumenat públic de baix consum en espais públics.

- Reduir les necessitats energètiques dels habitatges i millorar l’eficiència energètica.

- Introduir mesures per a millorar l’ecoeficiència dels edificis en la normativa.

Objectiu 8: Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de

minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la

reutilització i el reciclatge.

- Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el

desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i

d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.

Objectiu 9: Afavorir la mobilitat a peu i en bicicleta.

- Ampliar els espais dedicats a vianants i bicicletes.

- Millorar la connexió entre les construccions en l’àmbit del sòl no urbanitzable mitjançant la

millora i condicionament des camins existents.

- Preveure la comunicació de les principals polaritats del municipi amb espais idonis per ser

recorreguts a peu o amb bicicleta, especialment a la zona d’aparcament del Brull, tot definint

itineraris paisatgístics que neixin al cor del nucli del Brull.

- Reduir la necessitat del transport motoritzat privat en els nous creixements.

informe de sostenibilitat ambiental pla d’ordenaciÓ ... · d’extinció com ara el trencalòs,...

Documents