Informe d’Actualitat Jurídica Maig 2015

SUMARI I.- Legislació ..................................................................................................................................... 3  

I.1.- Legislació estatal ................................................................................................................... 3  •   LLEI ORGÀNICA 5/2015, de 27 d'abril, per la qual es modifiquen la Llei d'enjudiciament criminal i

la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, per transposar la Directiva 2010/64/UE, de 20 d'octubre de 2010, relativa al dret a interpretació i a traducció en els processos penals i la Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig de 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals (BOE núm. 101, de 28-04-2015) ....................................................................................... 3  

•   LLEI 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte (BOE núm. 101, de 28-04-2015) 3  •   LLEI 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial (BOE núm. 101, de 28-04-

2015) ............................................................................................................................................ 4  •   REIAL DECRET 291/2015, de 17 d'abril, pel qual es modifica el Reial Decret 1051/2013, de 27

de desembre, pel qual es regulen les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, establertes en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. (BOE núm. 104, de 01-05-2015) 4  

•   REIAL DECRET 265/2015, de 10 d'abril, pel qual es modifica el Reial Decret 1658/2012, de 7 de desembre, pel qual s'aprova el Pla estadístic nacional 2013-2016 (BOE núm. 101, de 28-04-2015) ............................................................................................................................................ 5  

•   REIAL DECRET 184/2015, de 13 de març, paper qual és regula el catàleg homogeni d'equivalències de les categories professionals del personal estatutari dels serveis de salut i el procediment per la seva actualització. (BOE núm. 83, de 07-04-2015) ....................................... 5  

•   REIAL DECRET 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus a l'interior del territori de l'Estat. (BOE núm. 83, de 07-04-2015) ....................................................................... 5  

•   REIAL DECRET 183/2015, de 13 de març, pel qual es modifica el Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental, aprovat pel Reial Decret 2090/2008, de 22 de desembre. (BOE núm. 83, de 07-04-2015) ......... 6  

•   ORDRE HAP / 610/2015, de 6 d'abril, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per a l'any 2013, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques (BOE núm. 86, de 10-04-2015) .............................................................................................................. 7  

•   RESOLUCIÓ de 7 d'abril de 2015, de la Secretaria d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, per la qual es publica la llista d'entitats que han comunicat la seva adhesió al Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l'habitatge habitual (BOE núm. 101, de 28-04-2015) ..................................................................................... 7  

I.2.- Legislació catalana ................................................................................................................ 7  •   LLEI 4/2015, del 23 d'abril, de creació de la comarca del Moianès (DOGC núm. 6862, de 30-04-

2015) ............................................................................................................................................ 7  •   DECRET 65/2015, de 5 de maig, pel qual es modifica el Decret 45/2015, de 31 de març, sobre

l'elecció dels membres dels consells comarcals (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015) ................. 7  •   DECRET 66/2015, de 5 de maig, de modificació del Decret 414/2011, de 13 de desembre, pel

qual s'aprova el Reglament de l'impost sobre successions i donacions (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015) .................................................................................................................................. 8  

•   DECRET 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015) ............................................................................................. 8  

•   DECRET 69/2015, de 5 de maig, pel qual es modifica la demarcació dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015) ......... 9  

•   DECRET 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient (DOGC núm. 6862, de 30-04-2015) ................................................................................................................... 9  

•   ORDRE JUS/116/2015, de 29 d'abril, de nomenament dels membres del Comitè Assessor del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015) ................ 9  

FMC | maig-15 2

•   RESOLUCIÓ GRI/830/2015, de 23 d'abril, per la qual es publiquen les bases comunes i les convocatòries del concurs ordinari de Catalunya per a la provisió dels llocs de treball vacants a les entitats locals reservats a personal funcionari de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional (DOGC núm. 6861, de 29-04-2015) ............................................................... 10  

•   RESOLUCIÓ GRI/827/2015, de 22 d'abril, de convocatòria per atorgar compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals per a l'exercici 2015 (DOGC núm. 6861, de 29-04-2015) .................................... 10  

•   RESOLUCIÓ GRI/805/2015, d'1 d'abril, per la qual es fa públic un acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en relació amb la Llei 20/2014, de 29 de desembre, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum (DOGC núm. 6860, de 28-04-2015) .................................................................................................................................................... 11  

II.- Jurisprudència .......................................................................................................................... 11  II.1.-Tribunal de Justícia de la Unió Europea .............................................................................. 11  

•   STJUE, de 16 abril, assumpte C 570/13,«Procediment prejudicial — Medi ambient — Directiva 2011/92/UE — Avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient — Construcció d'un centre comercial — Efecte vinculant d'una resolució administrativa per la qual es decideix no dur a terme una avaluació de les repercussions — Mancada de participació del públic» ........................................................................................... 11  

II.2.- Tribunal Constitucional ....................................................................................................... 13  •   STC 57/2015, de 18 de març de 2015. Recurs d'inconstitucionalitat 7826-2004. Interposat per

més de cinquanta Senadors del Grup Parlamentari Popular del Senat en relació amb la Llei del Parlament de Cantàbria 2/2004, de 27 de setembre, del pla d'ordenació del litoral. Competències sobre ordenació del territori, urbanisme i medi ambient; autonomia local: nul·litat dels preceptes legals que imposen l'adreça dels creixements urbanístics, permeten al Govern autonòmic prescindir enterament de la classificació urbanística del sòl en el disseny i execució de les seves polítiques sectorials amb incidència territorial, i fan dependre l'exercici de la potestat sancionadora municipal de l'adaptació del planejament a la Llei; interpretació conforme del precepte legal que atribueix força vinculant als informes emesos per un òrgan autonòmic. Autonomia local. ......................................................................................................................... 13  

•   RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 1442-2015, contra els articles 1 a 9, 26 i 29 a 38 de la Llei de Catalunya 16/2014, de 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. (DOGC núm. 6858, de 24-04-2015) ............................................................................ 17  

•   RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 7067-2014, contra els articles 1.2 b), 2 i), 2 j), 3.1, 3.2 i 16.10 de la Llei de Catalunya 3/2014, de 19 de febrer, d'horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció (DOGC núm. 6864, de 05-05-2015) ....................... 17  

II.3.- Tribunal Suprem ................................................................................................................. 17  •   STS 953/2015 de 3 de març de 2015, recurs de cassació nº 3890/2012, interposat per la

COMUNITAT AUTÒNOMA DE CASTELLA I LLEÓ i una l'entitat mercantil contra la sentència dictada el 21 de setembre de 2012 per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, en el recurs contenciós-administratiu nº 17/2011, sobre autorització ambiental per a l'ampliació de residus objecto de gestió i canvis estructurals en les instal·lacions situades en el terme municipal de Ólvega (Soria). Residus; Planes de Gestió de Residus; Valorització; Eliminació; Autorització Ambiental Integrada .......................................... 17  

II.4.- Tribunals Superiors de Justícia .......................................................................................... 20  •   STJCL 1585/2015, de 17 abril, recurs d'apel·lació nº 28/2015 interposat per l'Ajuntament de

Cuéllar representat i defensat pel Lletrat dels Serveis Jurídics de la Diputació Provincial de Segòvia, contra la SJCA de Segòvia de 12 de gener de 2015, dictada en el procediment ordinari 38/2014, per la qual s'estima el recurs interposat per l'Assemblea d'Esquerra Unida de la Comarca de Cuéllar. Cessió a precari d'un bé de domini públic per fer homenatge a les víctimes de la repressió franquista. Estimació de l'apel·lació. .................................................................. 20  

•   STSJ GAL 2440/2015, 14 abril, RECURS DE APELACION 7111/2014, pendent de resolució davant aquesta Sala, interposat contra Acte de 21-4-2014, desestimatori, dictat pel Jutjat del Contenciós-Administratiu num. 2 de la Corunya en ETJ 41/2013, sobre reversió finca expropiada. És part apel·lada Concello de Coruña dirigit pel lletrat dels serveis juridicos de l'Ajuntament de A Coruña. (Cas Someso a Galícia). .................................................................. 22  

III.- Altres ........................................................................................................................................ 24  

FMC | maig-15 3

•   RESOLUCIÓ. Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP). Resolució núm. 47/2015, de 16 de març del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Estimació. Vulneració dels principis d’igualtat de tracte i no discriminació dels licitadors, del secret de les ofertes, de l’objectivitat en la seva valoració i del procediment legalment establert. Nul·litat de l’adjudicació i de tot el procediment de contractació. ................................................................. 24  

•   LLIBRE. VANDELLI, L., Papeles y papeleo. Burocracia y Literatura, Iustel, març 2015. ............ 26  •   RESOLUCIÓ de 10 de març de 2015, aprovada per la Comissió Mixta per a les Relacions amb

el Tribunal de Comptes, en relació amb l'Informe de fiscalització de l'efectivitat de les mesures recollides en el Reial decret llei 8/2011, d'1 de juliol , per al compliment per les entitats locals de les seves obligacions comercials (BOE núm. 108, de 06-05-2015). .......................................... 27  

•   RESOLUCIÓ. Resolució de 24 de març de 2015, de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Galícia en relació amb la Llei 5/2014, de 27 de maig, de mesures urgents derivades de l'entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat d'Administració Local. ........................................... 28  

I.- Legislació1

I.1.- Legislació estatal

• LLEI ORGÀNICA 5/2015, de 27 d'abril, per la qual es modifiquen la Llei d'enjudiciament criminal i la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, per transposar la Directiva 2010/64/UE, de 20 d'octubre de 2010, relativa al dret a interpretació i a traducció en els processos penals i la Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig de 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals (BOE núm. 101, de 28-04-2015)

La transposició de les directives, que desenvolupen dos aspectes essencials de la defensa en el procés penal, exigeix la modificació parcial de la Llei d'enjudiciament criminal i comporta un important reforç de les garanties del procés penal, mitjançant una regulació detallada del dret a la traducció i interpretació en aquest procés i del dret de l'imputat a ser informat sobre l'objecte del procés penal de manera que permeti un eficaç exercici del dret a la defensa. Les modificacions introduïdes en la Llei d'enjudiciament criminal facilitaran l'aplicació del dret a traducció i interpretació per a aquelles persones que no parlen o no entenen la llengua del procediment i les persones amb discapacitat auditiva i sordcegues, que es consagra en l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans. El dret de l'imputat o acusat a ser assistit per un intèrpret s'estén a totes les actuacions en què sigui necessària la seva presència, incloent l'interrogatori policial o pel ministeri fiscal i totes les vistes judicials. Per tal de preparar la defensa, també tindrà dret a servir-se d'un intèrpret en les comunicacions amb el seu advocat que guarden relació directa amb qualsevol interrogatori o vista judicial durant el procés, o amb la presentació d'un recurs o altres sol·licituds processals. El dret a interpretació o traducció requereix a més que se li faciliti la traducció dels documents essencials, o almenys els passatges pertinents d'aquests documents. http://www.boe.es/boe/dias/2015/04/28/pdfs/BOE-A-2015-4605.pdf

• LLEI 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte (BOE núm. 101, de 28-04-2015)

Amb aquest Estatut, s'aglutinen en un sol text legislatiu el catàleg de drets de la víctima, d'un costat transposant les directives de la Unió Europea en la matèria i, de l'altra, recollint la particular demanda de la societat espanyola.

1 Aquest recull ha estat tancat a data de 12-05-2015.

FMC | maig-15 4

Aquest Estatut de la Víctima del Delicte té la vocació de ser el catàleg general dels drets, processals i extraprocessals, de totes les víctimes de delictes, malgrat les remissions a normativa especial en matèria de víctimes amb especials necessitats o amb especial vulnerabilitat. Es recullen els drets comuns a totes les víctimes, i que es refereixen tant als serveis de suport com als de justícia reparadora, i a les actuacions al llarg del procés penal en totes les seves fases, amb independència del resultat del procés penal. En aquest catàleg general es recullen, entre altres, el dret a la informació, a la protecció i al suport, el dret a participar activament en el procés penal, el dret al reconeixement com a víctima i el dret a un tracte respectuós, professional, individualitzat i no discriminatori. Es parteix d'un concepte ampli de víctima, per qualsevol delicte i sigui quina sigui la naturalesa del perjudici físic, moral o material que se li hagi irrogat. Comprèn la víctima directa, però també les víctimes indirectes, com familiars o assimilats. Els drets que recull la Llei són aplicables a totes les víctimes de delictes ocorreguts a Espanya o que puguin ser perseguits a Espanya, amb independència de la nacionalitat de la víctima o de si gaudeixen o no de residència legal. http://www.boe.es/boe/dias/2015/04/28/pdfs/BOE-A-2015-4606.pdf

• LLEI 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial (BOE núm. 101, de 28-04-2015)

La Llei articula un conjunt de mesures amb una doble finalitat. La primera pretén fer més accessible i flexible el finançament bancari a les pimes, i parteix de la convicció de la necessitat de potenciar la recuperació del crèdit bancari, donada la seva vital importància en el nostre sistema financer. La segona pretén avançar en el desenvolupament de mitjans alternatius de finançament, establint les bases reguladores necessàries per enfortir les fonts de finançament corporatiu directe o finançament no bancari a Espanya. En relació a les actuacions inspectores d’establiments de les entitats locals, convé esmentar la disposició final cinquena, que modifica la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. Mitjançant aquesta s'estableix el règim sancionador bàsic per fer possible l'exercici de la potestat sancionadora per part de les administracions públiques en cas d'incompliment del que estableix el títol I de la Llei 12/2012, de 26 de desembre. Amb l'aprovació d'aquesta Llei s'han agilitzat i disminuït els terminis d'inici de les activitats, en eliminar les llicències municipals prèvies d'obertura, instal·lació, funcionament, canvis de titularitat i de determinades obres de condicionament que afectaven a l'inici i l’exercici de l'activitat comercial i a la prestació de determinats serveis, realitzats en establiments permanents de superfície d'exposició i venda al públic inferiors als 750 m², i substituir-les per declaracions responsables o comunicacions prèvies. http://www.boe.es/boe/dias/2015/04/28/pdfs/BOE-A-2015-4607.pdf

• REIAL DECRET 291/2015, de 17 d'abril, pel qual es modifica el Reial Decret 1051/2013, de 27 de desembre, pel qual es regulen les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, establertes en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. (BOE núm. 104, de 01-05-2015)

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, estableix en el seu article 8.2 b) que al Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència li correspon, entre altres funcions, establir els criteris per determinar la intensitat de protecció dels serveis previstos d'acord amb els articles 10.3 i 15. El Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència va aprovar, en la reunió de data 16 de juliol de 2014, l'Acord sobre els criteris per a determinar el

FMC | maig-15 5

contingut del servei de promoció de l'autonomia personal per a les persones reconegudes en situació de dependència en grau II i III. Al seu torn, l'article 10.3 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, regula que la intensitat de protecció de cadascun dels serveis serà aprovada pel Govern mitjançant un reial decret. El Reial Decret 1051/2013, de 27 de desembre, pel qual es regulen les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, establertes en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, determina les intensitats dels serveis, entre els quals es troba la intensitat del servei de promoció de l'autonomia per a les persones en situació de dependència en grau I. En compliment de l'anterior mandat legal, es fa necessari modificar el Reial decret per introduir la regulació del servei de promoció de l'autonomia personal per a les persones amb grau II i III de dependència, que té per finalitat desenvolupar i mantenir la capacitat personal de controlar , afrontar i prendre decisions sobre com viure d'acord amb les normes i preferències pròpies, facilitant l'execució de les activitats bàsiques de la vida diària i la consecució d'una millor qualitat de vida i d'autonomia personal. http://www.boe.es/boe/dias/2015/05/01/pdfs/BOE-A-2015-4786.pdf

• REIAL DECRET 265/2015, de 10 d'abril, pel qual es modifica el Reial Decret 1658/2012, de 7 de desembre, pel qual s'aprova el Pla estadístic nacional 2013-2016 (BOE núm. 101, de 28-04-2015)

Aquest Reial decret incorpora al Pla estadístic nacional 2013-2016 el canvi de competència per realitzar les operacions 6562 Estadística de Moviments Turístics dels Espanyols (FAMILITUR), 6563 Estadística de Moviments Turístics en Fronteres (FRONTUR) i 6564 Enquesta de Despesa Turística (EGATUR) de l'Institut de Turisme d'Espanya a l'Institut Nacional d'Estadística que es va a efectuar al llarg de 2015. http://www.boe.es/boe/dias/2015/04/28/pdfs/BOE-A-2015-4614.pdf

• REIAL DECRET 184/2015, de 13 de març, paper qual és regula el catàleg homogeni d'equivalències de les categories professionals del personal estatutari dels serveis de salut i el procediment per la seva actualització. (BOE núm. 83, de 07-04-2015)

Aquest Reial decret té per objecte garantir la mobilitat, en termes d'igualtat efectiva, del personal estatutari en el conjunt del Sistema Nacional de Salut, mitjançant l'aprovació d'un catàleg homogeni d'equivalències de les categories professionals del personal estatutari dels serveis de salut, i la regulació del procediment d'actualització de l'esmentat catàleg conforme els serveis de salut de les comunitats autònomes procedeixin a la creació, modificació i supressió d'aquestes categories. http://boe.es/boe_catalan/dias/2015/04/07/pdfs/BOE-A-2015-3717-C.pdf

• REIAL DECRET 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus a l'interior del territori de l'Estat. (BOE núm. 83, de 07-04-2015)

Aquest reial decret té el seu fonament en la disposició final tercera, apartat 1 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, que habilita el Govern per dictar les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i aplicació de la mateixa, i la seva finalitat és desenvolupar que preveu l'article 25 de la llei sobre els trasllats de residus a l'interior del territori de l'Estat. La norma s'estructura en tres capítols: el primer conté les disposicions de caràcter general, el segon els requisits comuns a tots els trasllats i el tercer es refereix al cas específic dels trasllats que requereixen que s'efectuï una notificació prèvia als òrgans competents de les comunitats autònomes. La part final de la norma està integrada per dues disposicions addicionals, una disposició transitòria que permet que se segueixin utilitzant els documents existents en tant no estiguin disponibles els formats adaptats a la nova regulació, i una disposició derogatòria que deroga expressament determinats articles del Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, i quatre

FMC | maig-15 6

disposicions finals sobre modificació de l'annex VIII de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, títols competencials, autorització per a l'actualització dels annexos i entrada en vigor. La disposició addicional primera estableix que els tràmits previstos a la mateixa s'efectuaran per via electrònica. A aquests efectes està previst que tots els documents de trasllats estiguin disponibles en format electrònic i únic per a tot el territori de l'Estat. Aquests documents s'han d'adequar a les situacions que preveu aquest Reial decret. Mitjançant la disposició addicional segona es regulen els moviments de residus a l'interior del territori de les comunitats autònomes que hauran d'establir el seu propi règim de vigilància i control dels moviments de residus realitzats exclusivament dins del seu territori. La finalitat d'aquesta disposició és completar la regulació de tots els moviments de residus que es realitzin a l'interior del territori nacional -i no només els que es realitzen entre comunitats autònomes- garantint així el complet i correcte compliment de l'article 33 del Reglament (CE ) núm 1013/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2006, relatiu als trasllats de residus, segons el qual els Estats membres han de regular els trasllats dins de la seva jurisdicció. El règim dels trasllats a l'interior de cada comunitat autònoma ha de tenir en compte la necessitat de garantir la coherència amb el règim de trasllats entre comunitats autònomes i en particular, l'exigència d'un document d'identificació que acompanyi els residus en els seus moviments, la notificació prèvia i l'existència d'un contracte de tractament. La disposició addicional quarta regula els trasllats de residus entre comunitats autònomes, quan hi ha un país de trànsit que pertany a la Unió Europea i quan el país de trànsit és un tercer país, pel que fa a les competències relatives a les autoritzacions i tramitacions d'acord amb el Reglament (CE) núm 1013/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny del 2006. La disposició final primera introdueix una modificació de l'apartat f) de l'annex VIII de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, sobre el contingut de la comunicació dels productors i gestors de residus, per tal d'adaptar-lo a la nova denominació del document d'acceptació, que en virtut d'aquest Reial decret passa a denominar-se contracte de tractament. Si bé la disposició final tercera de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, estableix que «l'actualització i modificació dels annexos d'aquesta Llei, es durà a terme mitjançant una ordre del ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient», raons de seguretat jurídica han conduït a l'opció de fer aquesta lleugera modificació a través d'aquesta norma. Els títols competencials en què es fonamenta aquest Reial decret són l'article 149.1.13a de la Constitució, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, i l'article 149.1.23 .ª, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d'establir normes addicionals de protecció. http://boe.es/boe/dias/2015/04/07/pdfs/BOE-A-2015-3715.pdf

• REIAL DECRET 183/2015, de 13 de març, pel qual es modifica el Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental, aprovat pel Reial Decret 2090/2008, de 22 de desembre. (BOE núm. 83, de 07-04-2015)

El Reial decret s'estructura en un únic article, de modificació del reglament de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental, aprovat pel Reial Decret 2090/2008, de 22 de desembre, que es divideix en disset apartats. Mitjançant els apartats numerats de l'u al quinze es modifiquen els articles 3, 25, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 44, la disposició addicional tercera, la disposició addicional sisena, la disposició final primera, i l'annex II, ia més s'elimina la secció tercera del capítol III sobre «verificació de l'anàlisi de riscos mediambientals». Els apartats setze i disset creen dos nous annexos al reglament: l'annex III («Metodologia per a l'estimació d'un índex de dany mediambiental associat a cada escenari accidental»), i l'annex IV («Contingut mínim de la declaració responsable prevista en el article 33 »). A més, el Reial decret preveu una disposició transitòria única sobre determinació de la quantia de la garantia financera obligatòria per part dels operadors el sector hagi presentat per a informe de la Comissió tècnica de prevenció i reparació de danys mediambientals, anàlisi de riscos

FMC | maig-15 7

mediambientals sectorials o taules de barems, dins dels sis mesos següents a l'entrada en vigor d'aquest Reial decret. http://boe.es/boe/dias/2015/04/07/pdfs/BOE-A-2015-3716.pdf

• ORDRE HAP / 610/2015, de 6 d'abril, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per a l'any 2013, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques (BOE núm. 86, de 10-04-2015)

D'acord amb el que preveu l'article 91.4 del Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3 / 2011, de 14 de novembre, el Ministeri disposa la publicació dels índexs aprovats i la regla per determinar l'índex de preus de l'energia segons es recull en els annexos I, II, III i IV de l’Ordre . Aquests preus de la mà d'obra, energia i els de materials per a l'any 2013, són aplicables a la revisió de preus de contractes celebrats per les administracions públiques. http://boe.es/boe/dias/2015/04/10/pdfs/BOE-A-2015-3848.pdf

• RESOLUCIÓ de 7 d'abril de 2015, de la Secretaria d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, per la qual es publica la llista d'entitats que han comunicat la seva adhesió al Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l'habitatge habitual (BOE núm. 101, de 28-04-2015)

A l'Annex és troba la llista d'entitats que han comunicat la seva adhesió al «Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l'habitatge habitual». http://www.boe.es/boe/dias/2015/04/28/pdfs/BOE-A-2015-4657.pdf

I.2.- Legislació catalana

• LLEI 4/2015, del 23 d'abril, de creació de la comarca del Moianès (DOGC núm. 6862, de 30-04-2015)

Es crea la comarca del Moianès, integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló. El territori de la comarca del Moianès és el constituït pel conjunt dels termes dels municipis que l’integren. La capital del Moianès és el municipi de Moià, on tenen la seu oficial els òrgans de govern de la comarca. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6862/1422168.pdf

• DECRET 65/2015, de 5 de maig, pel qual es modifica el Decret 45/2015, de 31 de març, sobre l'elecció dels membres dels consells comarcals (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015)

Recentment s’ha creat la comarca del Moianès (integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló), pel que cal procedir a la redistribució del nombre de consellers. Així, el nombre de consellers que s’han d’elegir en el Consell Comarcal del Moianès és de 19 membres, d'acord amb l'última xifra de població de cada municipi oficialment aprovada. Quant a les comarques del Bages, d’Osona i del Vallès Oriental, el nombre de consellers no varia. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6866/1423387.pdf

FMC | maig-15 8

• DECRET 66/2015, de 5 de maig, de modificació del Decret 414/2011, de 13 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'impost sobre successions i donacions (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015)

Les modificacions efectuades en aquest Decret (en concret, en els articles 9, 12.1 i 13.1) tenen per finalitat reduir de manera significativa la documentació que els contribuents han d’aportar amb l’autoliquidació de l’impost sobre successions i donacions, alhora que permet i facilita que la major part de les presentacions de les autoliquidacions de l’impost puguin fer-se per via telemàtica, evitant que els ciutadans hagin de desplaçar-se a l’oficina corresponent. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6866/1423433.pdf

• DECRET 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015)

Es contenen en una única disposició reglamentària el preceptes relatius a la inspecció tècnica dels edificis, la forma d’acreditació de la aptitud i el llibre dels edificis dels habitatges. L’anterior normativa (Decret 187/2010) ha resultat ser poc efectiva i sols ha aconseguit que un 10% dels edificis obligats hagin presentat ITEs (uns 3.000 habitatges fins el 31 de desembre de 2012), d’aquí que s’hagi plantejat la necessitat de flexibilitzar els seus mecanismes mitjançant l’aprovació d’ un nou Decret. Destaquen les següents novetats: - Les deficiències es qualifiquen de molt greus, greus, importants i lleus. Només per casos molt

extrems en què l’edifici presenti deficiències greus o molt greus i no s’hagin executat mesures cautelars es denegarà el certificat. En tots els altres casos el certificat serà d’apte.

- La vigència de la inspecció depèn ara de la gravetat de les deficiències detectades: serà de 3, 6 o 10 anys, segons les deficiències siguin molt greus o greus, importants, lleus o sense deficiències, respectivament. La validesa del certificat queda condicionada en el cas dels edificis amb deficiències importants a què cada 2 anys es realitzi una verificació tècnica dels elements que presenten aquestes deficiències.

- No sols els habitatges plurifamiliars se sotmeten a la inspecció tècnica; també els unifamiliars, un cop els hagi caducat la cèdula d’habitabilitat (llevat que l’edificació principal es trobi separada 1,5 metres de la via pública, de zones d’ús públic i de les finques adjacents).

- Les entitats locals que hagin determinat en els seus programes o les seves ordenances que la inspecció és obligatòria seran competents per atorgar certificats d’aptitud. Igualment, se’ls permet verificar la suficiència o adequació dels informes tècnics i programar inspeccions específiques en funció de les necessitats dels parcs d’habitatges.

- En l’Annex I es conté un programa d’ITEs amb un nou calendari, el qual amplia el termini per passar-les als edificis d’habitatges amb una antiguitat superior als 45 anys.

- S’inclou la regulació del Llibre de l’Edifici, tant el tradicional de quan finalitza l’obra de construcció dels habitatges, com el d’habitatges existents, que recollirà tots els informes d’inspecció i les intervencions que es vagin realitzant al llarg de la vida de l’edifici. Alhora, s’introdueix el Manual de l’habitatge, que donarà informació de cada habitatge tant a propietaris com a llogaters.

- Finalment, s’encarrega a l’Agència de l’Habitatge la normalització del model d’informe tècnic. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6866/1423273.pdf

FMC | maig-15 9

• DECRET 69/2015, de 5 de maig, pel qual es modifica la demarcació dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015)

S’aprova una demarcació registral que corregeixi el sobredimensionament d’oficines registrals i s’adapti a la situació econòmica i social de Catalunya. En l’Annex de la disposició figuren els registres que se suprimeixen, els quals es reagrupen de la manera que s’estableix en l’article 1.2 del Decret. D’altra banda, es preveu crear registres en règim de divisió personal, a iniciativa del Departament de Justícia o a sol·licitud dels registradors afectats, quan sigui necessari o convenient per a una millor prestació del servei públic registral. Finalment, el conseller o consellera competent en matèria de notaries i registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles podrà acordar que el registrador o els registradors en divisió personal instal·lin, al terme municipal que s’assenyali, una oficina oberta al públic. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6866/1423369.pdf

• DECRET 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient (DOGC núm. 6862, de 30-04-2015)

Aquest Decret té per objecte regular l’habilitació, el funcionament i la supervisió de les entitats col·laboradores que exerceixen funcions d’inspecció i control en els àmbits sectorials de medi ambient següents: a) Prevenció i control ambiental de les activitats; b) Prevenció de la contaminació atmosfèrica; c) Prevenció de la contaminació acústica; d) Comerç d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle; e) Sistemes comunitaris de gestió i auditoria ambiental (EMAS); f) Etiquetatge ecològic de productes i serveis; g) Prevenció de la contaminació del sòl; h) Caracterització dels residus i dels lixiviats; i) Control i vigilància de l’estat de les masses d’aigua i gestió dels abocaments; j) Qualsevol altre àmbit material de medi ambient en què la legislació aplicable prevegi funcions d’inspecció i control. Les entitats col·laboradores de medi ambient es regeixen pel que estableix el capítol II del títol VII de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, o norma que el substitueixi, pel que estableixen les normes sectorials en l’àmbit de medi ambient que els siguin aplicables, i per les disposicions que conté aquest Decret. Aquest Decret entra en vigor al cap de sis mesos des de la seva publicació al DOGC, excepte per a les entitats regulades en els punts 7, 8 i 9 de l’apartat 1 de l’article 3, per a les quals entrarà en vigor al cap de dotze mesos des de la seva publicació. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6862/1422153.pdf

• ORDRE JUS/116/2015, de 29 d'abril, de nomenament dels membres del Comitè Assessor del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya (DOGC núm. 6866, de 07-05-2015)

El Comitè Assessor del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya està format per representants dels col·legis professionals, de les associacions representatives d’ens locals i d’altres associacions, per experts amb experiència en el camp de la mediació i també per representants del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, amb l’objectiu d’impulsar i difondre la mediació. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6866/1423325.pdf

FMC | maig-15 10

• RESOLUCIÓ GRI/830/2015, de 23 d'abril, per la qual es publiquen les bases comunes i les convocatòries del concurs ordinari de Catalunya per a la provisió dels llocs de treball vacants a les entitats locals reservats a personal funcionari de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional (DOGC núm. 6861, de 29-04-2015)

Les bases comunes per les quals s'ha de regir el concurs es publiquen a l'annex 1, i la relació de bases, mèrits autonòmics, mèrits específics i tribunals qualificadors aprovats per cadascuna de les corporacions locals a l'annex 2. Les places que surten a concurs corresponen als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès (intervenció-tresoreria), Torroella de Montgrí (secretaria d'entrada), Quart (secretaria intervenció) i Vinyols i els Arcs (secretaria intervenció). En el termini de quinze dies naturals a partir de la publicació conjunta del concurs en el Boletín Oficial del Estado, el personal funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional que vulgui concursar ha de presentar, davant la corporació local al lloc de la qual concursi, la sol·licitud de participació, ajustada al model que la Direcció General de la Funció Pública publiqui com a annex 2 en la convocatòria conjunta al Boletín Oficial del Estado. El personal funcionari que concursi a dos o més llocs ha de presentar la sol·licitud (i la documentació acreditativa del coneixement de la llengua, dels mèrits de determinació autonòmica i dels mèrits específics) a totes les corporacions en què sol·liciti llocs de treball; igualment, el personal funcionari que concursi a dos o més llocs ha de presentar, en el mateix termini de quinze dies naturals, l’ordre de prelació d’adjudicacions a la Subdirecció General de Relacions amb altres Administracions, Direcció General de la Funció Pública, carrer María de Molina, 50, 28071 Madrid. L’ordre de prelació ha de ser únic i comprensiu de la totalitat dels llocs sol·licitats, tant si es concursa per una subescala i categoria o per diverses. La formulació de l’ordre de prelació, amb l’únic objecte d’evitar l’adjudicació simultània de diversos llocs a una mateixa persona, no substitueix la sol·licitud de participació adreçada a cada corporació local. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6861/1421895.pdf

• RESOLUCIÓ GRI/827/2015, de 22 d'abril, de convocatòria per atorgar compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals per a l'exercici 2015 (DOGC núm. 6861, de 29-04-2015)

L’import màxim de la partida és de 4.500.000 d’euros. La quantia de la compensació per als tres trams de població és la següent: Import màxim anual (corresponent a 12 mesos de dedicació completa): - Fins a 100 habitants: 10.339,44 euros. - De 101 a 500 habitants: 12.398,76 euros. - De 501 a 2.000 habitants: 17.505,72 euros.

Import màxim mensual (corresponent a 1 mes de dedicació completa): - Fins a 100 habitants: 861,62 euros. - De 101 a 500 habitants: 1.033,23 euros. - De 501 a 2.000 habitants: 1.458,81 euros. Per tal que el Departament de Governació i Relacions Institucionals pugui concedir aquestes compensacions, cal que els ens locals beneficiaris, a més de reunir els requisits reglats establerts en el Decret 69/2008, d’1 d’abril (que la població inscrita en el Padró del municipi no superi els 2.000 habitants i que la totalitat dels recursos ordinaris reconeguts i liquidats del pressupost del municipi no superi en un 75% la mitjana resultant dels pressupostos dels municipis del seu tram de població, en ambdós casos amb relació a l'anualitat del 2013), hagin presentat o presentin fins al 22 de maig de 2015, inclòs (data màxima de presentació de sol·licituds), els expedients de pressupostos, les liquidacions pressupostàries i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats de pressupostos i de liquidacions al Departament de Governació i Relacions Institucionals, així com els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes.

FMC | maig-15 11

Les sol·licituds, aprovades per l’òrgan competent i formalitzades pel secretari/ària o pel secretari/ària interventor/a de l’ens local, s’han de presentar per mitjans telemàtics a través de l’extranet de les administracions públiques catalanes, plataforma EACAT http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6861/1421961.pdf

• RESOLUCIÓ GRI/805/2015, d'1 d'abril, per la qual es fa públic un acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en relació amb la Llei 20/2014, de 29 de desembre, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum (DOGC núm. 6860, de 28-04-2015)

Als efectes que preveu l'article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional s’inicien negociacions per resoldre les discrepàncies competencials suscitades entre l’Estat i la Generalitat relació a la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. Els articles de la Llei 20/2014 objecte de controvèrsia són els següents:

• Article 3: el qual conté les definicions de pobresa energètica i persones en situació de vulnerabilitat

• Article 5: sobre els drets de les persones consumidores en relació als crèdits o préstecs hipotecaris sobre l’habitatge

• Article 7: sobre els sistemes extrajudicials de resolució de conflictes de consum en matèria de crèdit o préstec hipotecari

• Article 8: sobre els procediments de mediació en els casos d’execució hipotecària de l’habitatge habitual com a conseqüència de l’incompliment del deutor

• Article 17: sobre obligacions dels prestadors de serveis bàsics i dels serveis socials bàsics en relació a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica

• Article 18: sobre les obligacions dels prestadors de serveis en relació als serveis de tracte continuat

• Article 20: sobre les relacions de consum en matèria de crèdits o préstecs hipotecaris sobre habitatges

• Disposició Addicional Primera: sobre creació del Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6860/1421666.pdf

II.- Jurisprudència

II.1.-Tribunal de Justícia de la Unió Europea

• STJUE, de 16 abril, assumpte C 570/13,«Procediment prejudicial — Medi ambient — Directiva 2011/92/UE — Avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient — Construcció d'un centre comercial — Efecte vinculant d'una resolució administrativa per la qual es decideix no dur a terme una avaluació de les repercussions — Mancada de participació del públic»

La petició de decisió prejudicial té per objecte la interpretació de l'article 112 de la Directiva 2011/92/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes.

FMC | maig-15 12

Aquesta petició s'ha presentat en el marc d'un litigi en relació amb una decisió per la qual s'autoritza la construcció i l'explotació d'un centre comercial amb una superfície útil d'11 437,58 m2, en un terreny adjacent a una finca pertanyent a la Sra. Gruber. La Sra. Gruber va interposar recurs d'anul·lació contra la citada decisió davant l'òrgan jurisdiccional remitent, per considerar, en particular, que l'autorització estava supeditada a una avaluació de l'impacte ambiental (en endavant, «EIA»), conforme al que es disposa en la UVP G 2000. En suport de dita recuso, la recurrent invoca la il·legalitat de la decisió declarativa del Govern del Land de Carintia, de 21 de juliol de 2010, sobre la EIA, en virtut de la qual aquest Govern va considerar, recolzant-se en la normativa nacional aplicable, que no era necessari efectuar una EIA en relació amb el projecte que es tracta. L'òrgan jurisdiccional remitent precisa que, si bé la normativa interna d'Àustria, reconeix que als veïns els vas agafar la possibilitat de formular objeccions durant el procediment d'autorització per a la construcció i explotació d'una instal·lació comercial o d'interposar un recurs contra la decisió final de construcció i d'explotació, quan aquesta instal·lació posi en perill la seva vida, la seva salut o la seva propietat, manquen de legitimació, no obstant això, per interposar directament un recurs contra la decisió prèvia d'un govern de no efectuar una EIA pel que fa a aquesta instal·lació. El citat òrgan jurisdiccional indica que la legislació nacional austríaca reserva únicament al sol·licitant del projecte, a les autoritats competents, al Defensor del medi ambient i al municipi afectat la condició de part, i, per tant, la possibilitat d'intervenir durant el procediment d'elaboració de la decisió declarativa sobre la EIA i d'interposar un recurs contra aquesta decisió. L'òrgan jurisdiccional remitent explica que, encara que els veïns del projecte, com la Sra. Gruber, manquen de legitimació per intervenir en un procediment declaratiu sobre la EIA, els és oposable la força vinculant d'aquesta decisió, igual que a les autoritats i òrgans jurisdiccionals nacionals. Davant aquest escenari normatiu intern, òrgan jurisdiccional remitent es pregunta sobre la compatibilitat amb el Dret de la Unió de l'efecte vinculant que revesteixen les decisions declaratives sobre la EIA en els. I, en aquestes circumstàncies, el Verwaltungsgerichtshof va decidir suspendre el procediment i plantejar al Tribunal de Justícia les qüestions prejudicials següents: «1) S'oposa el Dret de la Unió, especialment la Directiva 2011/92 […], en particular el seu article 11, a una normativa nacional en virtut de la qual una decisió per la qual es declara que en un determinat projecte no cal realitzar una [EIA] també té efectes vinculants per als veïns, que no van intervenir en el procediment declaratiu anterior, i pot oposar-se també enfront d'aquests en posteriors procediments d'autorització encara que tinguin la possibilitat de presentar objeccions contra el projecte en aquests últims (en el procediment principal això significa que les repercussions del projecte posen en perill la seva vida, la seva salut o la seva propietat o que els ocasionen molèsties insuportables a causa d'olors, sorolls, fum, pols, vibracions o de qualsevol altra forma)? 2) En cas de resposta afirmativa a la primera qüestió: Exigeix el Dret de la Unió, especialment la Directiva 2011/92, mitjançant el seu efecte directe, que es negui l'efecte vinculant exposat en la primera qüestió?».

Mitjançant les seves dues qüestions prejudicials, que han d'examinar-se conjuntament, l'òrgan jurisdiccional remitent pregunta, en essència, si l'article 11 de la Directiva 2011/92 ha d’interpretar-se en el sentit que s'oposa a una normativa nacional, com la controvertida en el litigi principal, en virtut de la qual una decisió administrativa, per la qual es declara que per a un determinat projecte no cal realitzar una EIA, té també efectes vinculants per als veïns, com la Sra. Gruber, que mancaven de legitimació per recórrer contra la citada decisió administrativa. Respecte a aquest aspecte, segons interpreta el TSJUE, importen els següents articles: - l'article 11, apartat 1, de la Directiva 2011/92 contempla dues hipòtesis pel que fa als requisits d'admissibilitat dels recursos dels membres del «públic interessat» en el sentit de l'article 1, apartat 2, d'aquesta Directiva. En aquest sentit, l'admissibilitat d'un recurs pot estar supeditada al «interès suficient» o a l'existència d'un «menyscapte a un dret», depenent de quin d'aquests dos

FMC | maig-15 13

requisits exigeixi la legislació nacional (vegeu, en aquest sentit, la sentència Bund für Umwelt und Naturschutz Deutschland, Landesverband Nordrhein Westfalen, C 115/09, EU:C:2011:289, apartat 38). - L'article 11, apartat 3, de la Directiva 2011/92 preveu que els Estats membres determinaran, de manera coherent amb l'objectiu de facilitar al públic interessat un ampli accés a la justícia, la qual cosa constitueixi l'interès suficient i el menyscapte d'un dret. - L'article 9, apartat 2, paràgraf segon, del Conveni de Aarhus estableix que el que constitueix interès suficient i menyscapte d'un dret es determinarà «conformement a les disposicions del Dret intern i conforme a l'objectiu de concedir al públic interessat un ampli accés a la justícia». Dins del respecte d'aquest objectiu, l'aplicació d'aquest requisit d'admissibilitat correspon al Dret nacional. De tot alllò previàment indicat, el TSJ adverteix que s Estats membres disposen d'un ampli marge d'apreciació per determinar el que constitueix un «interès suficient» o un «menyscapte a un dret» (vegin-se, en aquest sentit, les sentències Bund für Umwelt und Naturschutz Deutschland, Landesverband Nordrhein Westfalen, C 115/09, EU:C:2011:289, apartat 55, i Gemeinde Altrip i uns altres, C 72/12, EU:C:2013:712, apartat 50). No obstant això, precisa que aquest marge d'apreciació té els seus límits en el respecte de l'objectiu de facilitar al públic interessat un ampli accés a la justícia. Tenint en compte les consideracions anteriors, procedeix respondre a les qüestions plantejades que l'article 11 de la Directiva 2011/92 ha d'interpretar-se en el sentit que s'oposa a una normativa nacional, com la controvertida en el litigi principal, en virtut de la qual una decisió administrativa per la qual es declara que per a un determinat projecte no cal realitzar una EIA, té també efectes vinculants per als veïns que manquen de legitimació per recórrer contra la citada decisió administrativa, sempre que aquests veïns, que formen part del «públic interessat» en el sentit de l'article 1, apartat 2, d'aquesta Directiva, reuneixin els criteris previstos pel Dret nacional quant al «interès suficient» o al «menyscapte d'un dret». Correspon a l'òrgan jurisdiccional remitent examinar si es compleix aquest requisit en l'assumpte pendent davant ell. En cas de resposta afirmativa, ha de declarar que una decisió administrativa de no efectuar aquesta avaluació manca d'efecte vinculant respecte a tals veïns. En virtut de tot allò exposat prèviament, el Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) declara en la seva resolució final que l'article 11 de la Directiva 2011/92/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, ha d'interpretar-se en el sentit que s'oposa a una normativa nacional, com la controvertida en el litigi principal, en virtut de la qual una decisió administrativa per la qual es declara que per a un determinat projecte no cal realitzar una avaluació d'impacte ambiental, té també efectes vinculants per als veïns que no estan legitimats per recórrer contra la citada decisió administrativa, sempre que aquests veïns, que formen part del «públic interessat» en el sentit de l'article 1, apartat 2, d'aquesta Directiva, reuneixin els criteris previstos pel Dret nacional quant al «interès suficient» o al «menyscapte d'un dret». Correspon a l'òrgan jurisdiccional remitent examinar si es compleix aquest requisit en l'assumpte pendent davant ell. En cas de resposta afirmativa, ha de declarar que una decisió administrativa de no efectuar aquesta avaluació manca d'efecte vinculant respecte a tals veïns. http://curia.europa.eu/juris/document/document_print.jsf?doclang=ES&text=&pageIndex=0&part=1&mode=lst&docid=163723&occ=first&dir=&cid=138014

II.2.- Tribunal Constitucional

• STC 57/2015, de 18 de març de 2015. Recurs d'inconstitucionalitat 7826-2004. Interposat per més de cinquanta Senadors del Grup Parlamentari Popular del Senat en relació amb la Llei del Parlament de Cantàbria 2/2004, de 27 de setembre, del pla d'ordenació del litoral. Competències sobre ordenació del territori, urbanisme i medi ambient; autonomia local: nul·litat dels preceptes legals que imposen l'adreça dels creixements urbanístics, permeten al Govern autonòmic prescindir enterament de la classificació

FMC | maig-15 14

urbanística del sòl en el disseny i execució de les seves polítiques sectorials amb incidència territorial, i fan dependre l'exercici de la potestat sancionadora municipal de l'adaptació del planejament a la Llei; interpretació conforme del precepte legal que atribueix força vinculant als informes emesos per un òrgan autonòmic. Autonomia local.

El recurs d'inconstitucionalitat es planteja respecte de la totalitat de la Llei del Parlament de Cantàbria 2/2004, de 27 de setembre, del pla d'ordenació del litoral i, subsidiàriament, enfront dels arts. 1 a 26, 27.1, 28 a 74, disposicions addicionals primera a tercera, disposicions transitòries primera a setena, apartat segon de la disposició transitòria octava, disposicions transitòries desena a dotzena, apartat segon de la disposició derogatòria única, disposicions finals primera a tercera i annexos I i III.Els recurrents invoquen els arts. 9.3 (principis de legalitat, jerarquia normativa i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics), 103.1 (submissió plena de l'Administració a la llei), 137 i 140 (autonomia municipal), 149.1.1 (competència exclusiva de l'Estat per a l'establiment de les condicions bàsiques d'igualtat en l'exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals), 149.1.18 (competència estatal sobre bases de règim jurídic de les Administracions locals) i 149.1.23 (competència estatal sobre legislació bàsica ambiental) de la Constitució. Per a una millor delimitació de l'objecte del recurs, el TC fa una descripció detallada de l'objecte i el contingut de la llei. El TC defineix l'objecte de la llei en els següents termes: (1) D'una banda, l'aprovació del propi pla «amb la finalitat de dotar d'una protecció integral i efectiva a la franja costanera» (2) I, per un altre, «l'establiment de criteris per a l'ordenació del territori dels municipis costaners de Cantàbria». 1. En relació a Pla d'ordenació del litoral, el TC concreta el seu origen, justificació, qualificació i altres trets característics del mateix recollits en la llei impugnada. - El seu origen, ho situa en el mandat de desenvolupament legislatiu d'aquesta figura en la disposició addicional quarta de la Llei 2/2001, de 25 de juny, d'ordenació territorial i règim urbanístic del sòl de Cantàbria. - En atenció a aquest mateix apartat, la seva justificació l'explica en raó de les “les peculiaritats i especial singularitat de la zona costanera. I, la seva finalitat, la protecció efectiva i integral de la mateixa. - Respecte a la seva qualificació jurídica, adverteix que aquesta figura queda equiparada amb caràcter general al Pla Regional d'Ordenació Territorial, categoria que representava un dels tres instruments d'ordenació territorial, juntament amb les normes urbanístiques regionals i els projectes singulars d'interès regional que recull la legislació autonòmica càntabra. - Respecte a l'àmbit comprès en el pla d'ordenació del litoral, «serà el territori corresponent als 37 municipis costaners existents en la Comunitat Autònoma, excloent-se del mateix els sòls classificats com a urbans o urbanitzables amb Pla Parcial aprovat definitivament, així com aquells altres que gaudeixin ja d'algun instrument especial de protecció per correspondre a zones declarades Espais Naturals Protegits o que disposin de Planes d'Ordenació dels Recursos Naturals en vigor» (apartat cinquè). Així mateix el TC, sintetitza el contingut de les DÓNA, DT i DF, parcialment recorregudes també. Les disposicions addicionals versen sobre aprofitaments urbanístics no susceptibles de materialització al moment d'adaptació del planejament municipal a la Llei, la previsió de realització d'un pla especial per al corredor Santander-Torrelavega, la remissió al reglament per a la definició dels criteris interpretatius per al càlcul de la capacitat de càrrega i, finalment, la modificació de l'art. 26 de la Llei d'ordenació territorial i règim urbanístic del sòl, relatiu als projectes singulars d'interès regional (que ha estat objecte de posteriors modificacions, l'última mitjançant a Llei 5/2012, d'11 de desembre, de reforma del règim transitori en matèria d'ordenació del territori i urbanisme). Les disposicions transitòries versen, entre altres extrems, sobre l'eficàcia de les determinacions de la

FMC | maig-15 15

Llei, adaptació del planejament urbanístic i el règim aplicable en tant es produeix aquesta adaptació, especialment amb referència als habitatges de protecció pública i al sòl urbanitzable, autoritzacions a l'àrea de protecció, règim sancionador, llocs d'importància comunitària, mesures cautelars. De les disposicions finals interessa esmentar la primera, que fixa en un any el termini per a l'aprovació inicial dels instruments necessaris per a l'actuació integral estratègica de la Badia de Santander. Feta aquesta delimitació i síntesi, el TC entra analitzar les qüestions de fons. a) presumpta vulneració de les competències bàsiques de l'Estat en matèria de medi ambient. Efectivament, en el seu primer motiu, en virtut del com es recorre la totalitat de la llei, els senadors sostenen que la Llei autonòmica hauria incorregut en infracció de la legislació bàsica ambiental dictada per l'Estat a l'empara de la competència exclusiva que li atribueix l'art. 149.1.23 CE. Concretament, sostenen que el pla del litoral hagués d'haver-se sotmès a avaluació d'impacte ambiental lloc que implica el canvi dels usos del sòl en una superfície superior a les cent hectàrees que la disposició addicional segona de la Llei 4/1989, de 27 de març, d'espais naturals protegits i de la flora i fauna silvestre, fa preceptiva la realització d'impacte ambiental atès que, conforme a la seva pròpia literalitat, aquest precepte legal «amplia la llista d'activitats sotmeses a avaluació d'impacte ambiental continguda en l'annex 1 del Reial decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, amb la inclusió en la mateixa de les transformacions d'ús del sòl que impliquin eliminació de la coberta vegetal arbustiva o arbòria i suposin risc potencial per a les infraestructures d'interès general de la Nació i, en tot cas, quan aquestes transformacions afectin a superfícies superiors a 100 hectàrees.». En contraposició, el TC acaba rebutjant aquest motiu. Sobre la base de la seva pròpia jurisprudència, en primer el lloc, el TC enquadra l'avaluació d'impacte ambiental dins del procediment administratiu, en concret, ho concep com un tràmit essencial en un procediment complex d'aprovació d'obres i projectes. En conseqüència, considera que no té sentit apel·lar a la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de juny de 2001, per postular que d'ella deriva una obligació d'inserir en els procediments legislatius un estudi específic sobre les conseqüències ambientals dels plans, programes o projectes objecto de les corresponents normes. Les raons són sintèticament les següents: - en primer lloc, les directives no poden utilitzar-se amb caràcter general com a cànon per a l'enjudiciament de la constitucionalitat de les lleis (SSTC 183/2014, de 6 de novembre, FJ 3, i 147/1996, de 26 de setembre, FJ 3, entre altres). - i, en segon lloc, aquesta directiva va ser traslladada al nostre dret intern per la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i, sense necessitat que ens pronunciem expressament en aquest moment sobre el seu àmbit d'aplicació, és palesa que de cap manera podia haver estat considerada en un procediment legislatiu ja acabat en la data de la seva promulgació. b) presumpta vulneració del principi d'autonomia local recollit en els arts.137 i 140 CE, així com de les competències reservades a l'Estat pels epígrafs 1 i 18 de l'art. 149.1 CE. Respecte a aquest aspecte, els senadors recurrents sostenen que, en l'art. 25 de la Llei de bases de règim local (LBRL), es defineix el marc de garantia de l'autonomia local mitjançant la identificació de les matèries –entre les quals es troben l'ordenació urbanística [lletra d)] i la protecció ambiental [lletra f)]– respecte de les quals els municipis han d'ostentar competències. En opinió dels actors, les modificacions introduïdes després del tràmit d'audiència en el projecte de la qual finalment s'ha aprovat com a Llei del Parlament de Cantàbria 2/2004, haurien impedit la participació efectiva dels municipis càntabres en la formació del pla d'ordenació del litoral. Denuncien, en particular, que no hi hagués una audiència singularitzada dels ajuntaments, al marge del tràmit general d'informació pública, i que el text del projecte de llei finalment presentat a la consideració del Parlament de Cantàbria guardava poques semblances amb el sotmès a aquest mateix tràmit d'informació pública. En el seu FJ sisè, el TC rebutja aquest motiu d'impugnació, portant a col·lació la seva coneguda jurisprudència sobre la garantia institucional de l'autonomia local, configurada com a contingut

FMC | maig-15 16

mínim que el legislador ha de respectar i que es concreta, bàsicament, en el ‘dret de la comunitat local a participar a través d'òrgans propis al govern i administració de quants assumptes li concerneixen, graduant-se la intensitat d'aquesta participació en funció de la relació existent entre els interessos locals i supralocales dins de tals assumptes o matèries. Però, al mateix temps, una vegada establert l'anterior, el TC recorda que ‘més enllà d'aquest límit de contingut mínim que protegeix la garantia institucional, l'autonomia local és un concepte jurídic de contingut legal, que permet, per tant, configuracions legals diverses, vàlides quan respectin aquella garantia institucional’ (STC 170/1989, fonament jurídic 9), de manera que correspon al legislador la determinació concreta del contingut de l'autonomia local, respectant el nucli essencial de la garantia institucional d'aquesta autonomia (SSTC 259/1988, 214/1989 i 46/1992). Feta aquesta precisió, el TC avança un pas més en la delimitació negativa d'aquesta garantia institucional de l'autonomia local, en indicar expressament que els recurrents erren en partir d'un plantejament desencertat. En aquest sentit, el TC adverteix que tractant-se de normes amb rang de llei, no pot invocar-se el principi d'autonomia local per condicionar els corresponents procediments legislatius imposant en ells l'audiència dels ajuntaments que poguessin resultar afectats pels projectes en tramitació. Aquest principi actua com a cànon de constitucionalitat del contingut de les lleis, no del procediment de la seva elaboració, i ,des d'aquesta perspectiva, el TC enjudicia els preceptes de la llei que s'impugna en aquest recurs. En conseqüència, el TC precisa que l'autonomia municipal constitucionalment garantida és un institut de participació de la comunitat local en el joc lliure i democràtic. Però, no confereix als ens locals un poder de veto o predeterminació de la regulació legislativa de les institucions. Respecte als concrets preceptes impugnats, farem referència exclusivament aquells en atenció a la seva rellevància o incidència en l'autonomia local hagin merescut una declaració d'inconstitucionalitat o reinterpretació per part del TC per acomodar el sentit literal de redacció a la constitució: - En primer lloc, cal fer referència a l'article 27.1b, on es contempla l'exigència que la Comissió Regional d'Ordenació del Territori i Urbanisme emeti un informe en el procediment d'autorització de construccions en sòl no urbanitzable [art. 27.1 b)]. Els recurrents consideren que el seu caràcter vinculant resulta contrari a l'autonomia municipal doncs davant el silenci guardat sobre aquest tema per la Llei, entenen que aquest informe no només és vinculant quan impedeixi la concessió de la llicència quan concorrin interessos supramunicipals, sinó també quan sigui positiu, en aquest cas el municipi vindrà obligat a atorgar la llicència, desplaçant-se amb això l'exercici de la potestat d'autorització de l'esfera urbanística municipal a l'autonòmica. En contraposició, la representació lletrada del Govern de Cantàbria sosté que l'informe només té caràcter vinculant quan sigui contrari a l'atorgament de la llicència per concórrer obstacles de caràcter supramunicipal, però no desplaça la competència municipal per a l'eventual denegació de la llicència per raons urbanístiques. Recolzant-se en la seva pròpia doctrina, el TC defensa la validesa d'aquesta tècnica dels informes vinculant per a casos de compartició de potestats i competències entre els ens locals i altres Administracions territorials, si ben supeditant-la a l'exigència que uns i unes altres «resolguin sobre assumptes de la seva pròpia competència». El que, en aquest cas, el TC considera que comporta limitar l'efecte vinculant de l'informe de la Comissió Regional d'Ordenació del Territori i Urbanisme a aquells supòsits en els quals es denegui la concessió de la llicència o autorització per la concurrència d'obstacles de rellevància supramunicipal, la qual cosa deixa incólumes les potestats municipals per al seu atorgament o denegació en funció de criteris estrictament urbanístics (això és, de contrast amb l'instrument de planejament urbanístic municipal en cada cas aplicable). El TC estima que Interpretat d'aquesta manera, el precepte legal no pot considerar-se inconstitucional. - En segon lloc, al seu últim apartat, l'article 45, rubricat “criteris generals de desenvolupament Urbanístic a l'Àrea d'Ordenació” disposa que “el planejament dirigirà els creixements urbanístics cap a les zones amb pendents més suaus”. En opinió del TC, legislador autonòmic nega tot marge d'opció al municipi doncs no cal albirar en aquest precepte presencia alguna d'interessos

FMC | maig-15 17

supramunicipals que justifiquin una determinació urbanística que s'imposa a l'ajuntament per sobre de qualsevol consideració sobre les característiques físiques del terrè objecte de la seva actuació. S'enceguen per complet les llibertats de creixement urbanístic en uns termes tals que neguen l'autonomia municipal i comporten, per tant, la necessària declaració d'inconstitucionalitat i nul·litat del precepte legal. - En tercer lloc, el TC considera inconstitucional els incisos “amb independència de la seva classificació urbanística” i “les seves determinacions prevaldran sobre les d'aquest Pla”, continguts en l'article 51.3, on s'estipula que «excepte en les categories de protecció ambiental, i amb independència de la classificació urbanística, el Govern podrà aprovar Projectes Singulars d'Interès Regional per dur a terme altres Actuacions Integrals Estratègiques de caràcter turístic, esportiu, cultural o residencial per a habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, en aquest cas, les seves determinacions prevaldran sobre les d'aquest Pla, respectant en tot caso les limitacions d'ús de l'Àrea de Protecció». Segons el TC, aquests incisos habiliten a l'Executiu autonòmic no només a prescindir de la classificació urbanística del sòl en el disseny i execució de les seves polítiques sectorials amb incidència territorial sinó fins i tot a prescindir de les determinacions aparentment vinculants de la pròpia Llei habilitant. El primer, a criteri del TC, suposa un debilitament del principi d'autonomia municipal freturosa de raó suficient, la qual cosa la seva vegada, qualifica de “fallida injustificada del principi d'autonomia”, «que és un dels principis estructurals bàsics de la nostra Constitució». I, el segon, el TC opina que trastoca el sistema de fonts i, molt particularment, el principi de primacia de la Llei, postulat bàsic d'un Estat de Dret (art. 1.1 CE). En definitiva, considera que el precepte legal permet que l'Executiu autonòmic dugui a terme una àmplia varietat d'excepcions a les determinacions establertes pel propi legislador. http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-4512

• RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 1442-2015, contra els articles 1 a 9, 26 i 29 a 38 de la Llei de Catalunya 16/2014, de 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. (DOGC núm. 6858, de 24-04-2015)

El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel President del Govern i suspendre la vigència i aplicació dels preceptes impugnats. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6858/1421074.pdf

• RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 7067-2014, contra els articles 1.2 b), 2 i), 2 j), 3.1, 3.2 i 16.10 de la Llei de Catalunya 3/2014, de 19 de febrer, d'horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció (DOGC núm. 6864, de 05-05-2015)

El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat: 1r) Mantenir la suspensió dels següents articles de la Llei:

- Article 1.2 b): sobre el nombre d’hores diàries en què els establiments comercials poden romandre oberts

- Article 2.1, lletres i) i j): sobre exclusions de l’horari comercial general en els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d’autoservei

- Article 16.10: sobre els períodes estacionals de les vendes en rebaixes 2n) Aixecar la suspensió de l’article 3.1 i 2 de la mateixa Llei, relatiu als municipis turístics. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6864/1422661.pdf

II.3.- Tribunal Suprem

• STS 953/2015 de 3 de març de 2015, recurs de cassació nº 3890/2012, interposat per la COMUNITAT AUTÒNOMA DE CASTELLA I LLEÓ i una l'entitat mercantil contra la

FMC | maig-15 18

sentència dictada el 21 de setembre de 2012 per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, en el recurs contenciós-administratiu nº 17/2011, sobre autorització ambiental per a l'ampliació de residus objecto de gestió i canvis estructurals en les instal·lacions situades en el terme municipal de Ólvega (Soria). Residus; Planes de Gestió de Residus; Valorització; Eliminació; Autorització Ambiental Integrada

La sentència objecto del present recurs de cassació té el seu origen en el recurs contenciós-administratiu interposat per la Federació d'Ecologistes en Acció de Castella i Lleó contra la Resolució de 2 de desembre de 2010 de la Conselleria de Medi ambient de la Junta de Castella i Lleó, per la qual, modificant l'Ordre de la mateixa Conselleria de 24 de novembre de 2009, es concedia autorització ambiental a una societat mercantil, l'objecte de la qual era l'ampliació de residus objecto de gestió, així com canvis estructurals de diferent índole en les instal·lacions situades en el terme municipal de Ólvega; i, en virtut d'aquesta estimació, anul·lava la resolució impugnada per no ser conforme a dret. En el present recurs de cassació, la qüestió central radica a determinar si era o no necessari l'existència d'un previ pla de residus perquè pogués atorgar-se l'autorització ambiental. En opinió de les recurrents, la normativa en matèria de residus no exigeix aquest previ pla per a l'atorgament d'una autorització ambiental. Per defensar aquesta posició, fonamenten el recurs de cassació en diferents motius: - En primer lloc, s'al·lega la infracció dels articles 5 i 13 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus, en relació amb els articles 4, 5 i 7 de la Directiva 75/442/CEE del Consell, de 15 de juliol de 1975, en la seva versió modificada per la Directiva91/156/CEE, del Consell, de 18 de març, en relació amb l'article 9 de la mateixa Directiva, per entendre-la Administració recurrent que aquests preceptes no exigeixen un previ pla de residus perquè pugui atorgar-se una autorització ambiental. S'invoca en aquest motiu primer la STJCE d'1 d'abril de 2004(assumptes acumulats C-53/02 i C-217/02). - En segon lloc, s'al·lega la infracció de la jurisprudència comunitària representada per la sentència del Tribunal de Justícia de 19 de juny de 2003 (assumpte C-444/00). S'addueix en el motiu que si aquesta sentència el Tribunal de Justícia delimita el concepte de “reciclat”, assenyalant que la transformació parcial de residus d'envasos no pot considerar-se una operació de reciclat, de manera anàloga ha d'entendre's que una transformació prèvia d'un residu no pot considerar-se una operació d'eliminació. Segons les recurrents això suposa que, partint que una instal·lació de gestió de residus pot desenvolupar tant operacions d'eliminació com de valorització de residus, “… l'exigència relativa a la determinació de la ubicació en els plans de gestió afectaria únicament a la part corresponent a l'eliminació per abocament, ja que en la resta d'instal·lacions o àrees es realitzen operacions de valorització d'abocaments”. I, no obstant això, assenyala la recurrent, la sentència anul·la l'autorització ambiental en el seu conjunt i no només pel que fa a les operacions d'eliminació de residus. - En tercer lloc, s'al·lega la infracció de l'article 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil, relatiu a la càrrega de la prova, així com dels articles 33.2 de la Llei reguladora d'aquesta Jurisdicció i 24 de la Constitució. I això perquè consideren que la sentència invoca un argument, el relatiu a la “situació extrema” (en la sentència recorreguda s'afirma que no s'acredita la situació d'extrema de no comptar amb llocs d'eliminació de residus, per la qual cosa, en aquest cas, no s'ha justificat la concurrència de les circumstàncies en les quals segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea una autorització d'explotació pot expedir-se a pesar que no s'hagi adoptat amb anterioritat un pla de gestió”), que no havia estat al·legat ni debatut en el procés i sense sotmetre-ho prèviament a la consideració de les parts. Finalment, el Tribunal Suprem no acull aquests motius de cassació i declara no pertocar al recurs de cassació. En definitiva, el Tribunal Suprem, reiterant jurisprudència anterior, posa de manifest la importància dels plans de gestió en matèria de residus. El Tribunal Suprem realitza una interpretació sistemàtica de l'article 13 de la Llei 10/1998, de residus, i interpreta que l'aprovació prèvia de plans que estableixin els llocs o instal·lacions apropiats per a l'eliminació és necessària

FMC | maig-15 19

per a l'atorgament d'autoritzacions de valorització i eliminació de residus, tot i que la Llei de residus no contempli en aquest cas de forma expressa –com sí fa en relació amb les activitats productores de residus– la denegació de les autoritzacions quan la gestió prevista no s'ajusti al que es disposa en els plans nacionals o autonòmics de residus. D'aquesta manera, el TS acaba establint que l'aprovació del pla ha de ser prèvia a l'autorització singular, que haurà d'ajustar-se a aquell. I, en conseqüència, mancant l'aprovació del corresponent pla que precisi els emplaçaments, les autoritzacions que s'atorguin no són vàlides. Aquesta desestimació es produeix en atenció, entre altres consideracions, a la pròpia jurisprudència del TSJUE, en els següents termes:

“(…) La STJCE de 1 de abril de 2004 (asuntos acumulados C-53/02 y C-217/02), de la que ambos recurrentes ofrecen una amplia reseña, viene a admitir que, sin perjuicio de las consecuencias que el retraso o incumplimiento en la adopción de planes de residuos puede acarrear para el Estado incumplidor (la propia sentencia recuerda que tal incumplimiento debe considerarse “infracción grave”), el hecho de que un Estado miembro no haya adoptado en el plazo señalado uno o varios planes de gestión relativos a los lugares o instalaciones apropiados para la eliminación residuos no excluye que puedan expedirse autorizaciones individuales de explotación. La conclusión es acorde con el objetivo mismo de la Directiva, pues si el incumplimiento o retraso en la adopción de planes de residuos excluyese de manera absoluta toda posibilidad de otorgamiento de autorizaciones singulares se estaría retrasando la efectividad de la Directiva 75/442/CEE del Consejo, de 15 de julio de 1975, en su versión modificada por la Directiva 91/156/CEE, del Consejo, de 18 de marzo, cuya finalidad no es otra sin precisamente la de propiciar que la gestión y eliminación de residuos se realice de forma adecuada. Ahora bien, como explica la sentencia recurrida, en el caso que nos ocupa la incorporación de las mencionadas Directivas al derecho interno ya se había producido mediante la Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos; y no habiendo sido alegado siquiera que exista discrepancia alguna entre ésta y aquéllas, es claro que la resolución del litigio debe atenerse a lo establecido en la citada Ley 10/1998”.

En conseqüència, el TS, partint d'aquesta premissa d'interpretació del dret comunitari, duu a terme una interpretació concordada i sistemàtica dels preceptes de la Llei 10/1998, que li porta a concloure que per a l'atorgament d'autoritzacions es requereix la prèvia existència de plans que estableixin els llocs o instal·lacions apropiats per a l'eliminació. En aquest ordre de coses, analitza els següents articles: - L'article 5 de la Llei, relatiu a la planificació, es refereix al seu apartat 4 als plans autonòmics de residus, assenyalant que contindran les determinacions al fet que es fa referència a l'apartat 1 (fixar els objectius específics de reducció, reutilització, reciclat, altres formes de valorització i eliminació; les mesures a adoptar per aconseguir aquests objectius; els mitjans de finançament i el procediment de revisió) “… incloent la quantitat de residus produïts i l'estimació dels costos de les operacions de prevenció, valorització i eliminació, així com els llocs i instal·lacions apropiats per a l'eliminació dels residus“.

- L'article 13 es refereix específicament a la valorització i eliminació de residus, establint que tals activitats “…queden sotmeses a règim d'autorització per l'òrgan competent en matèria mediambiental“. El TS adverteix que la literalitat del precepte no exigeix, per a l'atorgament de l'autorització, que l'emplaçament s'acomodi a les previsions del pla autonòmic. Ara bé, considera que, encara que aquest article 13 no contingui en relació amb les autoritzacions per a activitats de “valorització i eliminació de residus”, una previsió equivalent a la continguda en l'article 9.3 respecte les activitats “productores de residus” (aquí la norma sí contempla de manera expressa la denegació de les autoritzacions quan la gestió prevista no s'ajusti al que es disposa en els plans nacionals o autonòmics de residus), una interpretació sistemàtica de l'article 13, posant-ho en relació amb el que es disposa en l'article 5 que abans hem ressenyat, ha de conduir a la mateixa conclusió. En efecte, el TS considera que, igual que succeeix en el planejament urbanístic, la seqüència lògica obliga a considerar que la planificació ha de ser prèvia a l'autorització singular i

FMC | maig-15 20

que aquesta ha d'ajustar-se a aquella; doncs de poc serviria l'exigència que els plans autonòmics estableixin els llocs i instal·lacions apropiats per a l'eliminació dels residus (article 5.4) si després no es considera exigible que l'autorització singular s'acomodi a aquesta determinació del pla. Així, el TS porta a col·lació el sentit que va atribuir a l'article 5.4 de la Llei 10/1998 en la seva sentència de 18 d'octubre de 2011 (cassació 4908/2007), on va declarar que no pertocava recurs de cassació, interposat per la mateixa Administració autonòmica que ara en aquest cas recurre contra la sentència de la Sala amb seu a Valladolid de 22 de juny de 2007 (recurs contenciós-administratiu 1568/2006), en la qual es va declarar nul el Pla Regional d'Àmbit Sectorial de Residus Industrials de Castella i Lleó 2006-2010. En efecte, interpretant el precepte de la Llei 10/1998 d'acord amb el declarat en la STJCE d'1 d'abril de 2004 (assumptes acumulats C-53/02 i C-217/02), anteriorment referida, i també citada la sentència de 18 d'octubre de 2011, en el que ara interessa, el TS destaca el següent extracte:

<<(…) D'acord amb el Tribunal de Justícia, els plans de gestió han de preveure criteris de localització espacial o geogràfica dels llocs d'eliminació de residus (STJUE, cit., § 31) i per això han d'incloure un mapa que assenyali l'emplaçament concret que es donarà als llocs d'eliminació de residus o uns criteris de localització suficientment precisos perquè l'autoritat competent per expedir una autorització conformement a l'article 9 de la Directiva 91/156/CEE pugui determinar si el lloc o la instal·lació que es tracta està inclòs en el marc de la gestió prevista pel pla (STJUE §32)>>.

En atenció a totes aquestes consideracions, el TS conclou que comparteix la conclusió aconseguida per la Sala d'instància en el sentit de considerar procedent l'anul·lació a l'autorització atorgada en faltar uns adequats plans de gestió que precisin els emplaçaments en la forma requerida en la Llei 10/1998, i d'acord també amb la doctrina del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees” (FJ 2º). http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7366450&links=&optimize=20150505&publicinterface=true

II.4.- Tribunals Superiors de Justícia

• STJCL 1585/2015, de 17 abril, recurs d'apel·lació nº 28/2015 interposat per l'Ajuntament de Cuéllar representat i defensat pel Lletrat dels Serveis Jurídics de la Diputació Provincial de Segòvia, contra la SJCA de Segòvia de 12 de gener de 2015, dictada en el procediment ordinari 38/2014, per la qual s'estima el recurs interposat per l'Assemblea d'Esquerra Unida de la Comarca de Cuéllar. Cessió a precari d'un bé de domini públic per fer homenatge a les víctimes de la repressió franquista. Estimació de l'apel·lació.

La sentència apel·lada, SJCA de Segòvia de 12 de gener de 2015, estimava el recurs interposat per la representació processal de l'Assemblea d'Esquerra Unida de la Comarca de Cuéllar, contra el Decret 149/2014 de l'Ajuntament de Cuéllar relatiu a la cessió en precari i de forma gratuïta de l'ús del terreny de domini públic necessari per a la instal·lació d'escultura pedestal en jardí exterior enfront del Castell de Cuéllar per donar homenatge a les víctimes de la repressió franquista que van tenir lloc en aquell lloc. En concret, en virtut de sentència ara apel·lada, s'eliminava la condició, recollida en aquell Decret, en virtut de la qual la cessió quedava supeditada a l'aprovació d'una nova llegenda en reunió de la Comissió Informativa d'Urbanisme, Patrimoni, Comerç, Indústria i Turisme de l'Ajuntament de Cuéllar, els membres del qual representen proporcionalment als diferents grups polítics que formen la Corporació. L'Ajuntament apel·lant sol·licita la revocació de la referida sentència en atenció a les dues infraccions en les quals, en la seva opinió, va incórrer el Jutjat contenciós de Segòvia en dictaminar: - primera infracció, vulneració de l'article 71.2 de la LCJA, en virtut del qual es prohibeix als òrgans jurisdiccionals que determinin la forma en què han de quedar redactats els preceptes de la disposició general, en substitució dels quals anul·la, així com també que determinin el contingut discrecional dels actes anul·lats.

FMC | maig-15 21

El raonament per justificar aquesta infracció és la següent: l'Ajuntament sosté que la col·locació d'una escultura en una zona de domini públic constitueix un ús comú especial de domini públic. Així, segons els article 74.2 i 75 del Reial decret 1372/1986, tals usos requereixen d'una llicència, que és concedida de forma discrecional i en precari, mitjançant el referit Decret. A l'empara d'aquest Decret, aquest ús es condiciona al fet que s'arribi a un acord sobre contingut que ha de tenir la llegenda d'aquesta escultura en el si d'una Comissió del Consistori, els membres del qual representen proporcionadament als grups polítics de la Corporació. L'establiment d'aquesta condició no constitueix en si mateixa una il·legalitat ja que el caràcter discrecional i a precari exclou l'existència d'un dret subjectiu a l'obtenció de la llicència. Addicionalment, a l'empara de la sentències del TS de 29 de novembre de 2000, i de 10 d'abril, i en atenció al principi “qui potest plus, potest minus”, l'Ajuntament sosté que si l’Alcalde pot denegar aquesta llicència d'ocupació del domini públic no existeix cap impediment per establir condicions per a la seva concessió. En darrera instància, l'Ajuntament apel·lant conclou que el condicionament que pugui imposar aquesta Comissió té major legitimitat democràtica que la que pogués tenir un òrgan judicial que exclou tal condicionat, a la llum de l’article 71.2 de la LJCA i de la sentència del TS de 27 de setembre de 2012. - en segon lloc, l'Ajuntament considera que, en la sentència apel·lada, existeix una errònia fonamentació ja que no existeix normativa que imposi que tot bé de domini públic on hagi existit repressió pel franquisme hagi d'existir un monument o reconeixement d'aquesta circumstància per l'Administració titular d’aquest bé. Considera que existeix una errònea apreciació de censura prèvia i que no existeix una vulneració de la llibertat d'expressió ja que el Decret no qüestiona el reconeixement degut els drets d'els qui van patir persecució o violència per raons polítiques o religioses durant la guerra civil i la dictadura En contraposició, l'Assemblea d'Esquerra Unida de la Comarca de Cuellar defensa la conformitat a dret de la sentència d'instància. El TSJCL raona amb els següents arguments que no comparteix les conclusions de la sentència d'instància: - primer raonament, en contra del que diu la sentència apel·lada, considera que el referit Decret no s'oposa en si mateix a la col·locació de l'escultura sinó simplement condicionava el contingut de la llegenda a allò determinat per un òrgan de composició plural i democràtica, ja que, en un altre cas, s'estaria emparant una decisió imposada unilateralment per un grup polític. - segon, la normativa citada en la sentència d'instància, la Llei 52/2007, on es contempla entre altres extrems la retirada d'escuts, insígnies i altres símbols d'exaltació del franquisme, i Llei 24/2006, en virtut del com es declarava l'any 2006 com a Any de la Memòria Històrica, en cap cas, emparen la imposició d'elements de signe contrari de forma no democràtica, com pot ser vetant la delegació referida a un òrgan plural i representatiu del Municipi, a través del qual es materialitza el dret de participació i llibertat de pensament dels articles 23.1 i 20.1 a) de la Constitució. - tercer, estableix que el principi de reconeixement moral d'els qui van sofrir persecució per la dictadura ha d'interpretar-se i resoldre's en el sentit que s'ha de temperar al respecte al que es resol de forma democràtica, sense que això comporti cap censura, ni abús de dret. En contraposició, considera que ni els grups polítics unilateralment, ni els òrgans judicials han de substituir la voluntat popular reflectida per òrgans triats democràticament. En atenció als raonament anteriors, el Tribunal de Justícia conclou que manca de fonament i resulta contrari als principis democràtics, tota imposició de mesures que no vengen avalades per aquest respatller democràtic, com serien les determinades de forma unilateral, sense que això minvi el reconeixement legal i moral de tota víctima de repressió política i ideològica. Així les coses, el Tribunal de Justícia resol finalment estimar el recurs d'apel·lació i, en conseqüència, revocar la sentència d'instància per, en el seu lloc, dictar una altra per la qual desestima el recurs interposat contra el referit Decret 149/2014, sense la imposició de costes. http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7366450&links=&optimize=20150505&publicinterface=true

FMC | maig-15 22

• STSJ GAL 2440/2015, 14 abril, RECURS DE APELACION 7111/2014, pendent de resolució davant aquesta Sala, interposat contra Acte de 21-4-2014, desestimatori, dictat pel Jutjat del Contenciós-Administratiu num. 2 de la Corunya en ETJ 41/2013, sobre reversió finca expropiada. És part apel·lada Concello de Coruña dirigit pel lletrat dels serveis juridicos de l'Ajuntament de A Coruña. (Cas Someso a Galícia).

En la seva apel·lació, la part recurrent sol·licita que s'estableixi com a base de la indemnització el valor del terreny expropiat a la data de sol·licitar-se la reversió més el 25% del mateix, sense aplicar l'art. 55.2 de la LEF, i tot això amb els corresponents interessos legals. De forma subsidiària, sol·licita que la indemnització que es determini, no sigui menor que el benefici obtingut per l'Ajuntament amb la venda dels terrenys. Aquesta sol·licitud parteix de la premissa que, en el cas, resulta impossible retornar la finca al seu legítim amo pel que ha de procedir a la taxar una indemnització. A aquest efecte, recull en els seus escrits, les següents circumstàncies: - acreditació de la il·legalitat de l'adquisició municipal; - improcedència de permetre un lucratiu negoci municipal. - la no aplicabilitat al cas de la jurisprudència que determina la indemnització en aquells supòsits en què existeix una segona afecció pública per considerar que, en aquest cas, no concorre tal afecció pública. - en contraposició, considera que han d'aplicar-se els paràmetres referents a la via de fet i actuació il·legal. En la seva opinió, no pot cap dubte que tota sub espècie expropiationis, tanca un comportament il·legal i al marge de la llei, afegint que no pot tenir bona fe, qui pretén una compravenda, i redacta un acta de pagament i ocupació.

En contraposició, el Tribunal Superior de Justícia estableix: - primer, en atenció a pronunciaments judicials previs sobre el cas, recorda que va quedar establert que el conflicte entre el Concello i l'administrat respecte a adquisició de la finca litigiosa es va produir en virtut d'expropiació, que no de compravenda, per la qual cosa es va declarar el dret del demandant a la reversió, condemnant a l'administració municipal demandada al lliurament de la propietat, amb devolució per part de l'expropiat de les quantitats pertinents i, en cas, de ser impossible la devolució de les mateixes, es va establir que procediria determinar la corresponent indemnització a favor del demandant. No obstant això, en tots dos casos, el Tribunal recorda que cal la tramitació del corresponent expedient. - En el cas de possible devolució in natura de la finca, la devolució del rebut abans per la transmissió de la finca en les condicions fixades per la sentència és un element substancial del tràmit dels arts. 54 i 55 de la Llei d'Expropiació Forçosa. - I, que una vegada exclosa l'opció anterior, la determinació de la corresponent indemnització compensatòria, pels dels perjudicis derivats de la impossibilitat de la seva devolució in natura, s'haurà de procedir executar la sentència conforme a l'art. 18.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i art. 103.21 de la Llei de Jurisdicció Contenciós- Administrativa, sense que sigui possible un nou judici sobre el ja jutjat. En atenció a aquestes consideracions, el Tribunal d'apel·lació considera que decauen (i per tant es rebutgen) arguments que li permet invocar una via de fet (amb base a la sentència que cita) o la nul·litat de l'actuació expropiatòria. En definitiva, el TSJ de Galícia considera que aquestes qüestions excedeixen de l'objecte d'aquest recurs i comportarien, en última instància, fins i tot a la vedada revisió (al marge dels procediments previstos) de fets provats en sentències anteriors. També estima que decauen arguments relatius a la il·legalitat de l'acord municipal i, sobretot, els relatius a la il·legalitat de l'expropiació és il·legal en la mesura que els béns s'han destinat a altres finalitats no públiques. En contraposició, el Tribunal precisa que aquesta destinació el que justifica no és la il·legalitat de l'expropiació sinó la possibilitat de la reversió, dret que apareix reconegut (i en conseqüència ho

FMC | maig-15 23

està exercint) a aquesta parteix apel·lant, encara que aquesta mostri la seva disconformitat impugnat l'acte de referència en el present recurs que han formulat. A més, la resolució apel·lada, en execució del resolt en sentències anteriors, assenyala que en la reversió es produeix una sort de resolució de l'expropiació, de manera que l'entitat expropiant ha de retornar al reversionista el ben o dret expropiat i aquest a aquella el preu just, degudament actualitzat, conforme a l'art. 55.2 de la Llei d'Expropiació Forçosa, incorporant les millores o menyscaptes, en aquest cas, el nou preu just es fixarà conformement al procediment general en el qual la data de la valoració serà la de la sol·licitud de reversió conforme a l'art. 55 de la Llei i jurisprudència que cita. I, per contra, quant no sigui possible la reversió in natura el que procedirà serà abonar al reversionista una indemnització substitutòria de conforme amb els arts. 66.2 i 69.1 del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa aprovat per Decret de 26 d'abril de 1957, sense necessitat d'audiència a tercers registrals. En definitiva, estima el TSJG que es deu, doncs, tramitar un procediment tendent a determinar, si es pot retornar la finca, en aquest cas el reversionista reintegrarà al Concello el preu que va rebre, amb la incorporació de les millores si escau i la seva actualització conformement al procediment general, en el qual la data de valoració serà la d'entrada en el registre municipal de la sol·licitud de reversió, amb la possibilitat que en cas de disconformitat ho valori el Jurat d'Expropiació de Galícia. I perquè el cas que procedeixi la indemnització substitutòria serà la que correspongui amb la diferència entre el preu que aquell va rebre en el seu moment i la seva quantificació actual el resultat de la qual s'incrementarà en un 25%, corresponent el control al jutjador a quo, amb informació municipal i multes coercitives El TSJG acaba rebutjant també els motius de l'apel·lació referents a l'aplicació analògica de la LEF i impossibilitat d'aplicar l'art. 55.2 davant la falta de prova dels canvis de qualificació, per trobar-se, en realitat, aquests acreditats. També rebutja el motiu que considera improcedent que sigui el Jurat d'expropiació qui fixi el valor del terreny. En contraposició, el Tribunal recorda que sobre la base de la llei reguladora de l'expropiació, ha de ser aquest el que, si escau, fixi aquest valor, ja que ha de configurar el iter a seguir aquest quàntum indemnizatori. En aquest sentit, el Tribunal recorda que el dret de reversió és un dret autònom, que no neix al moment de l'expropiació, encara que l'expropiació sigui pressupost necessari per a la seva existència, si no quan es donen els requisits que la llei estableix, doncs és el legislador qui a cada moment determina el seu contingut. Així, per excepció, el Tribunal destaca que l'art. 55.2 de la Llei d'expropiació forçosa indica que si el ben o dret expropiat hagués experimentat canvis en la seva qualificació jurídica que condicionés el seu valor o hagués incorporat millores aprofitables pel titular de la reversió o sofert menyscapte del seu valor, haurà de procedir-se a una nova valoració del ben o dret referida a la data de l'exercici de la reversió i conformement a les normes del capítol III del títol II de la Llei d'Expropiació Forçosa, i en tot cas quan s'opera la millora o menyscapte és inexcusable procedir a la fixació d'un nou preu just pel Jurat d'Expropiació que haurà de fixar el valor de la parcel·la al mateix temps que per primera vegada es va sol·licitar la reversió, amb aplicació de la legislació vigent en tal data. En aquesta mateixa línia argumentativa, el Tribunal precisa que la requalificació urbanística no és una millora en la propietat pel transcurs del temps, sinó un canvi operat després de sortir del seu patrimoni per efecte de l'expropiació el que provoca noves valoracions per aplicació de l'art. 55.2 de la Llei d'Expropiació Forçosa a verificar per l'exclusiu òrgan encarregat de tal funció taxadora. En el seu Fonament Jurídic 4ª, el TSJG adverteix que el resolt en els procediments anteriors, que exclusivament correspon al Jurat d'Expropiació, una vegada efectuada la declaració del dret a la reversió per part del demandant. Estima que en tots els casos correspondrà la devolució in natura, i en defecte d'això, la indemnització compensatòria amb estricta aplicació de l'ordenat en la Llei i reglament d'expropiació forçosa que és de preceptiva aplicació, a taxar-se, en cas de discrepància entre reversionistas i administració local, pel Jurat d'Expropiació de Galícia conforme a les regles d'aplicació, ja esmentades, estimant-se en tal aspecte el recurs d'apel·lació interposat. Serà després, després de dictar-se l'oportuna resolució administrativa pel Jurat, estima el TSJG, quan les parts puguin fer valer davant la Jurisdicció, els arguments que entenguin els assisteixen per al concret contingut de l'exercici del dret de reversió estimat en aquests procediments, en allò que no

FMC | maig-15 24

els estimi, respectivament, tal òrgan taxador. En conseqüència, de conformitat per tant amb el precedent criteri jurisprudencial en aquest supòsit ha de considerar-se doncs la il·legalitat de l'acte recorregut, que s'al·lega quan es taxa una indemnització d'un 5%, quan en aquest cas concret, per mitjà de la proposta de resolució de 26 de març de 2014 reconeix una indemnització el Concello del 10%, sent evident que el Jutge "no pot ni ha de reduir" l'import de la indemnització. En aquest mateix fonament, el TSJG recorda les següents circumstàncies: - que l'actor va sol·licitar ser indemnitzat en la sumes següents: valor del terreny a la data de sol·licitar-la indemnització, un 25% d'aquesta suma, en concepte d'ocupació il·legal , més els interessos corresponents . - que l'ajuntament es va oposar i va assenyalar que la indemnització seria un 10% del valor del terreny, obtingut en la forma que assenyala l'art. 25 del RDL 2/2008 per concepte d'indemnització de la facultat de participar en actuacions de nova urbanització, en haver-se impedit aquest exercici, i, encara que no ho diu, en aplicar l'art. 55.2 de la LEF , el valor del terreny a l'efecte d'indemnitzar és 0- zero. Al mateix temps, el Tribunal adverteix que, en els informes i escrits del concello, s'insinuava que, en cas de no aplicar-se l'anterior, la qual cosa procediria és indemnitzar el 25% del valor del terreny. - que el jutjat a quo va determinar la indemnització en un 5% del valor del terreny, reconeixent menys que el que l'Administració atorgava, a l'empara de diverses sentències del TSJ i del TS que es refereixen a supòsits d'impossibilitat de devolució del terreny. No obstant això, el TSJG adverteix que en tals sentències tals pronunciaments s'havien produït una vegada declarada la il·legalitat d'una expropiació, circumstància que no concorre en el present cas, ja que no hi ha cap expropiació que s'hagi declarat il·legal ni tampoc via de fet, ja que l'acordada en el seu moment no s'ha declarat il·legal , del que es conclou que la pretensió de l'apel·lant enervaria el procediment a seguir en l'exercici del dret de reversió que li va ser reconegut. En el seu Fonament Jurídic Cinquè, atenent als antecedents del cas, el TSJG dedueix que la part executant pretén una valoració, com a dret subjectiu de l'expropiat, amb caràcter previ al procediment legalment previst en la normativa de referència. El TSJG destaca que el sacrifici i lesió en el patrimoni personal de l'actor troba la seva compensació, en aquest cas, en la reversió, les condicions d’exercici d’aquest dret han estat configurades en la legislació expropiatòria, (com aquesta Sala té exposat en una sèrie de recursos- en el qual aquest és una més com diuen els apel·lants- com els anteriorment al·ludits i substanciats amb els nombres 7040/2014, 7042/2014, 70,43/2014, 7044,2014, o 7106/2014). Alhora, el TSJG destaca que els apel·lant en el present procediment preten sostreure's d'aquestes condicions amb una sèrie d'arguments que no procedeixen, per la qual cosa, conclou que el recurs d’apel.lació així plantejat no pot prosperar. En atenció a totes aquestes consideracions, el TSJG resol finalment: desestimar l'apel·lació número 7111/2014 articulada contra ACTE del Jutjat num. 2 de la Corunya de data 21 d'abril de 2014 , en ETJ 41/2013, i confirmar que, segons es disposa en el mateix, ha de continuar-se el procediment seguit fins al moment pel Concello de A Corunya, sobre execució de la sentència de referència, havent de realitzar-se el dret de reversió de la finca preferentment amb la devolució in natura, i en defecte d'això, amb la indemnització compensatòria, i, en tots dos casos, si no existís acord entre les parts, amb la taxació per XEG; amb costes a la parteix apel·lant en la quantia de 800 euros comprensius d'honoraris de lletrat de l'Administració demandada. http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7360683&links=&optimize=20150428&publicinterface=true

III.- Altres

• RESOLUCIÓ. Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP). Resolució núm. 47/2015, de 16 de març del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Estimació. Vulneració dels principis d’igualtat de tracte i no discriminació dels licitadors, del

FMC | maig-15 25

secret de les ofertes, de l’objectivitat en la seva valoració i del procediment legalment establert. Nul·litat de l’adjudicació i de tot el procediment de contractació.

Aquesta resolució resolt el recurs presentat pel senyor A.A.M., en nom i representació de la societat EMPRESA DE SERVICIOS JUAN Y JUAN, SL, i pel senyor J.C.F., en nom i representació de la societat GESTIÓ DE RESIDUS CIRERA, SL, contra l’adjudicació del contracte del servei de neteja viària, recollida, transport de residus domèstics i gestió de la deixalleria de Centelles. En primer lloc, el TCCSP estableix que el contracte de serveis de referència, atès el seu caràcter harmonitzat, és susceptible del recurs especial en matèria de contractació d’acord amb l’article 40.1 a) del TRLCSP. Desprès d’altres consideracions formals, el TCCSP entra en el fons de l’assumpte plantejat per la recurrent, infracció de l’article 150 del TRLCSP, dels articles 27 i 30 del RLCSP i dels principis d’igualtat de tracte i no discriminació i d’objectivitat en la valoració de les ofertes, pel fet que en aquest procediment de contractació no s’hagin obert, conegut i valorat les ofertes seguint l’ordre legalment establert: primer quant als criteris de valoració dependents d’un judici de valor i posteriorment quant als criteris de valoració automàtica. Respecte a aquest concret cas, el TCCSP considera que, segons el plec que regia la licitació examinada, la valoració de les proposicions s’efectuava sobre la base d’aquells dos tipus de criteris, la qual cosa comportava, d’acord amb la normativa vigent -i tal com el mateix Tribunal va tenir l’ocasió de pronunciar-se en les resolucions núm. 64/2012 i 26/2014- que la valoració de les ofertes segons els criteris que depenen d’un judici de valor s’hagués d’efectuar amb caràcter previ al coneixement i la valoració de les ofertes econòmiques i altres aspectes de valoració automàtica. I, en conseqüència, per a preservar la deguda separació en el coneixement i la valoració del contingut de les proposicions, les empreses havien de presentar la documentació a valorar també amb la deguda separació en els respectius sobres número 2 i 3 definits en el plec. El TCCSP explicita el sentit d’aquesta exigència: ”Aquest diagrama legal de presentació, obertura i valoració de les proposicions respon a la necessitat garantir el secret d’aquestes tècniques i vetllar perquè els judicis de valor que s’emetin no es trobin influenciats pel coneixement previ o simultani de l’oferta econòmica i la resta dels aspectes de valoració automàtica (per totes, Resolució núm. 26/2014 i la doctrina citada per la recurrent: resolucions del TACRC núm. 300/2012, 600/2013, 628/2013 i 596/2014i informe de la JCCA de l’Estat 38/07, de 29 d’octubre de 2007) Conclou que a aquestes alçades de la normativa, la doctrina i la jurisprudència imperants ja no és possible fer una obertura i una valoració conjuntes de tot el contingut de les proposicions licitadores, quan han de ser valorades tant amb criteris de ponderació automàtica com amb criteris de valoració dependents de judicis de valor, com en el cas examinat. Això va deixar de ser possible des de l’entrada en vigor de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, avui TRLCSP. Per tant, en el cas examinat, la documentació inclosa en els sobres número 2 i 3 de les proposicions havia de ser objecte d’una obertura i valoració separada, independent i successiva, essent els primers aspectes de l’oferta a conèixer i valorar aquells ponderats segons criteris dependents d’un judici de valor (sobre número 2 en aquesta licitació), i els darrers l’oferta econòmica i els demés aspectes de valoració automàtica definits en el plec (sobre número 3). Malauradament, TCCSP constata que això no ha succeït en el cas examinat, en el qual els sobres número 2 i 3 de les proposicions van ser oberts i coneguts en unitat d’acte i traslladats conjuntament als serveis tècnics per a la seva valoració, tal com consta en l’acta de la mesa de contractació de 28 de novembre de 2014 (document núm.19de l’expedient de contractació i document núm. 6 del recurs, ja citats en aquesta Resolució) i en l’informe tècnic de 12 de desembre de 2014 (document núm. 20 de l’expedient, pàgines 79 a 89), únic i global, de valoració de les ofertes segons cadascun dels dos tipus de criteris de valoració de les ofertes establerts en aquesta licitació.

FMC | maig-15 26

En conseqüència, el TCCSP acaba qualificant aquestes pràctiques como no ajustades a Dret perquè comporten una flagrant vulneració del secret de les proposicions i del procediment legalment establert per a l’obertura i la valoració de totes les ofertes licitadores; un procediment dissenyat legalment per a preservar l’objectivitat en la valoració de les ofertes i el compliment dels principis rectors en matèria de contractació pública, especialment els principis d’igualtat de tracte i no discriminació i de transparència consagrats en els articles 1 i del TRLCSP, que tots els òrgans de contractació han d’acomplir. Finalment, Tribunal considera que l’acte impugnat va ser adoptat “prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert”i, per tant, considera que incorre en nul·litat de ple dret pel motiu que indica l’article 62.1 e) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació amb l’article 32 a) del TRLCSP. En atenció a totes aquestes consideracions, el TCCSP acorda finalment: - Estimar el recurs interposat pel senyor A.A.M., en nom i representació de la societat EMPRESA DE SERVICIOS JUAN Y JUAN, SL, contra l’adjudicació del contracte del servei de neteja viària, recollida, transport de residus domèstics i gestió de la deixalleria de Centelles (exp. 2963/2014). - Declarar nul el procediment de licitació. -Aixecar la suspensió automàtica de l’adjudicació prevista en l’article 45 del TRLCSP, a l’empara del que disposa l’article 47.4. http://presidencia.gencat.cat/web/ca/ambits_d_actuacio/tribunal_catala_de_contractes_del_sector_public/.content/ambits_actuacio/oarcc/resolucions/Resolucio-num.-47_2015-II.pdf

• LLIBRE. VANDELLI, L., Papeles y papeleo. Burocracia y Literatura, Iustel, març 2015.

Prologada per Santiago Múñoz Machado, aquesta obra es tracta d'un assaig, on el professor Luciano Vandelli ens presenta un admirable recorregut per la literatura sobre la burocràcia utilitzant, per ordenar-ho, un mètode marcadament original. Aquest recorregut li permet classificar els arguments al mateix temps que indagar sobre la vida dels autors, les seves preocupacions, la raó de ser dels seus escrits o la relació mateixa entre les obres i els esdeveniments polítics i administratius coetanis més rellevants. L'obra s'estructura en 5 capítols amb títols i epígrafs molt suggeridors Primer capítulo: Literatos y burócratas 1. Entre la escritura literaria y la burocrática 2. Los méritos culturales del empleo público 3. Entre salario y derechos de autor . 4. Diligentes y holgazanes 5. Los transgresores: líos amorosos y disensos políticos 6. Bipolares y esquizofrénicos: el delicado equilibrio del escritor-empleado público 7. La sutil conexión entre novela y burocracia Segundo capítulo: El empleo público en las grandes tradiciones literarias 1. Francia: de la gloria de la «Grande Armée» a la grisura de las armadas burocráticas 2. San Petersburgo, Moscú y la Gran Estepa 3. Entre el Rin y el Danubio90 4. De Melville al «Yes Minister»: el mundo anglosajón 5. Una pincelada de Escandinavia 6. Italia: Travet, De’ Tappetti y los otros 7. Madrid y América Latina: la literatura hispánica 8. La «spy-story»: de Graham Greene a Le Carré 9. La fantasía y la ciencia Tercer capítulo: La oficina como ambiente literario 1. Entre tragedia y comedia 2. El lenguaje

FMC | maig-15 27

3. El hábito hace al burócrata: galanes y remiendos 4. El despacho, entre salón y zulo 5. Un «topos» literario Cuarto capítulo: Problemas y peculiaridades del empleado público 1. El sueño de acceder a la Función Pública: los eventuales 2. El spoil system 3. ¿Cuánto se trabaja en la oficina? El horario y las ausencias 4. La miseria del salario 5. El mito de la jubilación 6. Hacer carrera: glorias y miserias de la jerarquía 7. Los que están en lo alto 8. En la base de la pirámide . 9. Los recomendados 10. Un puesto seguro que se puede perder 11. El burócrata en la literatura: una mentalidad, una familia, un nombre de empleado Quinto capítulo: El enredo burocrático 1. Una organización compleja: comisiones y comités, entes y ministerios 2. El berenjenal de las competencias 3. Gastos y dispendios. 4. Las reglas de la burocracia 5. Los procedimientos 6. La relación con los administrados 7. Archivos y documentos

• RESOLUCIÓ de 10 de març de 2015, aprovada per la Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes, en relació amb l'Informe de fiscalització de l'efectivitat de les mesures recollides en el Reial decret llei 8/2011, d'1 de juliol , per al compliment per les entitats locals de les seves obligacions comercials (BOE núm. 108, de 06-05-2015).

La Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes, en la sessió del dia 10 de març de 2015, a la vista de l'Informe remès per aquest Alt Tribunal sobre l'Informe de fiscalització de l'efectivitat de les mesures recollides en el Reial Decret llei 8/2011, d'1 de juliol, per al compliment per les entitats locals de les seves obligacions comercials, ha acordat assumir les conclusions i recomanacions realitzades en el seu informe pel Tribunal de Comptes, i instar a les entitats locals a: Ajustar la seva gestió financera per obtenir els estalvis nets suficients que permetin atendre els venciments dels préstecs subscrits per a pagament a proveïdors en els terminis fixats sense afectar l'equilibri pressupostari. Establir els procediments oportuns per garantir l'íntegra anotació en la comptabilitat financera de les despeses i els deutes amb els proveïdors des que es realitzen, amb independència del moment en què les corresponents factures siguin comprovades, conformades, acceptades o reconegudes. Incloure en els comptes generals estats demostratius de la capacitat o necessitat de finançament que al tancament de cada exercici econòmic formulen els interventors, així com estats informatius sobre el grau d'efectivitat dels plans econòmic-financers, de reequilibri, de tresoreria, de sanejament o d'ajust que, si escau, estiguessin vigents en l'entitat local en el corresponent exercici i informació sobre l'evolució dels terminis de pagament a proveïdors. I, instar al Govern de la nació a:

Establir facilitats d'accés o prioritat en la participació de mesures d'ajuda o suport per a les entitats que aprovin regularment els comptes generals i les rendeixin en termini al Tribunal de Comptes.

FMC | maig-15 28

Fixar en les mesures extraordinàries que s'adoptin per promoure el pagament de les seves obligacions per les entitats públiques, les condicions concretes per afavorir la consecució de l'objectiu que es persegueixi i l'accés de les entitats a aquestes mesures; i les penalitats o restriccions a imposar a les que no efectuen els pagaments dels préstecs al seu venciment. http://boe.es/boe/dias/2015/05/06/pdfs/BOE-A-2015-5031.pdf

• RESOLUCIÓ. Resolució de 24 de març de 2015, de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de Galícia en relació amb la Llei 5/2014, de 27 de maig, de mesures urgents derivades de l'entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat d'Administració Local.

Aquest acord de la Comissió bilateral de l’estat i la CCAA de Galícia pot aportar llum per veure com l’estat interpreta l’aplicació de determinats preceptes de LRBRL, i també com ho estan fent les CCAA: Els Acords als que ha arribat aquesta comissió són els següents: “a) En relació amb les discrepàncies manifestades sobre l'article 3 de la Llei 5/2014 de 27 de maig, les dues parts confirmen que tant aquest article com l'article 7.4 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, segons la redacció donada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, han de ser interpretats en el sentit que l'exercici per les entitats locals de competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació, només cal quan no es posi en risc la sostenibilitat del conjunt de la Hisenda Municipal, en els termes de la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i no s'incorri en un supòsit d'execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. Aquests requisits operen tant per a les competències diferents de les pròpies i les delegades que estiguessin exercint les entitats locals en el moment de l'entrada en vigor de la Llei com per a les que es puguin iniciar a partir d'aquest moment. La Comunitat Autònoma de Galícia es compromet a modificar la seva legislació de règim local incorporant en l'ordenament jurídic autonòmic la interpretació continguda en el present acord. b) Així mateix, les parts consideren que la continuïtat en l'exercici per les entitats locals de les competències recollides en l'article 3.3 de la Llei 5/2014, de 27 de maig, de mesures urgents derivades de l'entrada en vigor de la Llei 27 / 2013, de 27 de desembre de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, exigirà una avaluació prèvia de cada entitat local amb respecte a la no existència de duplicitats i de la sostenibilitat financera. Això sense perjudici del control que, en execució de les competències que correspongui exercir a la Comunitat Autònoma, en tant titular de la competència material i de la tutela financera de les entitats locals del seu territori, exerceixi amb vista a verificar el compliment dels citats requisits recollits en l'article 7.4 de la Llei de Bases de Règim Local. c) Les dues parts estan d'acord en que la regulació continguda en la disposició addicional tercera no impedeix l'aplicació de l'article 57 bis de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, segons la redacció donada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, per als casos que preveu el precepte esmentat. http://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-3771