informe cojuntura catalunya central num 5 4t trim 2010

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central BAGES, BERGUEDÀ I SOLSONÈS

4t. trimestre de 2010

Núm. 5 Març 2011

La reproducció del contingut d’aquesta publicació és autoritzada sempre que se n’indiqui la font.

Data de publicació: 02-03-2011

Els números anteriors es poden consultar a:

http://www.activaprospect.cat

Informe elaborat per:

La Federació Empresarial de la Catalunya Central no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors.

Autors:

Sra. Berta Pongiluppi Ascon

Sr. David Moreno i Lobera

Sr. Sergi Cuadrado Ciuraneta

Actíva Prospect SL

(Research & Solutions)

Centre d’Empreses de Noves Tecnologies

Parc Tecnològic del Vallès

08290 Cerdanyola del Vallès

Tel. +34 93 5820177

Fax. +34 93 5912821

[email protected]

http://www.activaprospect.cat

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Cen tral Núm. 5. 4t. trimestre 2010

Conjuntura general

1

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

CCCooonnnjjjuuunnntttuuurrraaa gggeeennneeerrraaalll La recuperació de l’economia mundial sembla que, poc a poc, es va consolidant. Això no obstant, els riscos d’un possible estancament econòmic continuen plenament vigents, en relació, entre d’altres qüestions, a les tensions lligades a la crisi del deute sobirà, sobretot en algunes de les economies de la perifèria de la zona euro, i, en general, a l’elevat nivell d’endeutament públic que es produeix a les economies avançades. En la mateixa línia, un altre factor que pot comprometre la lleu represa econòmica és la incertesa que encara planeja sobre l’estat de les entitats financeres i la seva solidesa. En un altre ordre de coses, també poden arribar a comprometre la incipient recuperació les tensions inflacionistes que darrerament s’han registrat, en relació a l’augment del preu de les primeres matèries, sobretot aliments i energia. En aquest sentit, el barril de petroli Brent es va situar, al mes de desembre, en els 94,6 dòlars de mitjana, un 21,4% per sobre del preu registrat l’any anterior. Entre les causes d’aquest augment de la inflació es troba, en bona part, la demanda creixent de països com la Xina, però també per d’altres economies emergents, en un escenari de no increment de l’oferta a nivell mundial. Finalment, també suposa una important font d’incertesa la problemàtica relacionada amb el mercat laboral (amb els encara elevats índexs d’atur que es registren en molts països), així com les dificultats d’alguns d’aquests països en relació amb el mercat immobiliari; uns aspectes, aquests, que poden dificultar la recuperació del consum intern. A més, la represa continua desenvolupant-se, com assenyalen molts dels analistes, a dos velocitats força diferenciades ja que, per una banda, es trobarien les economies avançades i, per una altra banda, les economies emergents. Així, mentre que aquestes darreres continuen sent el motor del redreçament econòmic, especialment els dos gegants asiàtics, la Xina i la India, les economies qualificades com d’avançades continuen presentant una gran atonia. En aquest context, el Fons Monetari Internacional (FMI), en el seu informe del mes de gener, ha revisat a l’alça el creixement de l’economia mundial l’any 2010 fins al 5,0%, al mateix temps que preveu un creixement, per al 2011, del 4,4%.

Així les coses, les economies avançades tanquen l’any 2010 amb un creixement del Producte Interior Brut (PIB) del 3,0%, segons l’organisme internacional, mentre que les previsions per a 2011 marquen un increment que se situa lleugerament per sota, en el 2,5%. Tot i que semblaria que el consum privat s’està començant a consolidar, els principals maldecaps econòmics d’aquests països continuen sent els elevats índexs de desocupació, els alts nivells d’endeutament, la necessitat de reestructuració i sanejament dels sistemes financers, que encara persisteix, així com la incertesa ocasionada per la crisi del deute sobirà. Els Estats Units, la primera economia del món (representa una quarta part del conjunt de l’economia del planeta) ha vist com milloraven les seves expectatives en el segon semestre de l’any, a causa, sobretot, de la reactivació i el creixement del consum privat –en aquest cas sí– i el dinamisme de la inversió en bens d’equip, en el context d’una política fiscal certament expansiva, amb mesures com ara l’extensió dels subsidis d’atur o la reducció de la fiscalitat dels salaris, així com per la relativa recuperació del sector exterior, amb l’augment de les exportacions i una certa correcció del dèficit exterior. Amb tot, les taxes d’atur estatudinenques segueixen instal·lades en nivells molt alts, i les perspectives del mercat immobiliari continuen sense millorar. També segueix sent un dels principals problemes l’elevat deute públic del país, que al 2010 s’ha situat per sobre ja del 60%, pràcticament el doble del registrat a l’inici de la crisi, l’any 2007. Així, el FMI xifra el creixement experimentat en terme de PIB l’any 2010 en el 2,8%, al mateix temps que fa una previsió, per al 2011, del 3,0%. El Japó, per la seva banda, veu com el seu creixement de l’any 2010 se situa,


Conjuntura general

2

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

finalment, en el 4,3%, segons l’organisme internacional, per l’acceleració econòmica arran, sobretot, de les seves polítiques d’impuls al consum i el conseqüent augment de la demanda domèstica en el segon semestre de 2010, que s’ha sumat, així, al bon comportament presentat a principis d’any per la producció industrial i les exportacions. No obstant això, les previsions de gener del FMI situen, per al 2011, el creixement econòmic nipó en el 1,6%.

En el cas de les economies emergents, la represa econòmica continua amb pas ferm, de manera que són aquests països els que segueixen liderant la recuperació a nivell mundial. Així, el FMI situa el creixement del PIB experimentat per aquestes economies al 2010 en un 7,1% i en un 6,5% la previsió per al 2011. El dinamisme d’aquests països es fonamenta en aspectes com ara el relatiu bon comportament de la demanda privada, la recuperació general experimentada pel comerç internacional i l’evolució, a l’alça, dels preus de les primeres matèries. Les economies capdavanteres dins d’aquest grup continuen sent les economies en desenvolupament de l’Àsia i, entre elles, la xinesa, la india i les dels països del sud-est asiàtic per a les quals el FMI registra un creixement del 10,3%, del 9,7% i del 6,7% al llarg de l’any 2010. En la mateixa línia, les previsions de l’organisme internacional per al 2011 se segueixen mantenint en nivells molt elevats, del 9,6%, del 8,4% i del 5,5%, respectivament. Amb tot, aquests països s’enfronten a una sèrie de reptes, de forma cada cop més clara, com ara els creixents fluxos de capital que, pel seu caràcter volàtil, poden actuar com element desestabilitzador, l’excessiva dependència, tot i el creixement de la demanda interna, de les exportacions, així com els perills que hi ha de sobreescalfament de les seves economies, en relació a aspectes com les pressions alcistes del mercat immobiliari i creditici (amb el risc de la generació de bombolles especulatives, que podrien redundar en una situació de col·lapse) o la pujada excessiva de la inflació. Pel que fa a Llatinoamèrica, els diferents països continuen en la singladura del creixement, tot i que acusen qüestions com la moderació de la demanda de les economies avançades o els estrets vincles amb els sistemes bancaris de països com Espanya i Portugal. El Brasil continua liderant el creixement a la regió, amb un increment del PIB del 7,5% al 2010 i una previsió de creixement del 4,5% per al 2011 a causa, sobretot, de l’augment del preu de les matèries primeres però també pel creixement del consum familiar. Amb tot, aquests mateixos elements poden derivar, i de fet ho estan fent ja, en un cert augment de les tensions inflacionistes.

A la zona euro, el creixement del PIB al 2010 s’ha situat, segons el FMI, en el 1,8%, mentre que les previsions de l’organisme internacional marquen, per al 2011, un increment de l’1,5%. Segons els analistes, la recuperació a l’eurozona es va consolidant, en relació amb el redreçament del comerç mundial i de la indústria, tot i que d’una forma encara lenta, i fràgil, pel risc que suposen les importants incerteses que hi ha respecte a la situació financera d’alguns dels seus països. Així mateix, la demanda interna encara està en vies de recuperar la seva puixança anterior, mentre que la inflació ha experimentat un destacat creixement en els darrers mesos, arran de la pujada dels preus de les primeres matèries. En aquest context, però, les diferències entre països són molt notables. Un cop més, l’economia alemanya se situa com la capdavantera del redreçament econòmic en l’àmbit europeu, gràcies al bon comportament de les exportacions (cal tenir en compte, en aquest sentit, que Alemanya és el segon exportador mundial, per darrera només de la Xina) però també per la recuperació de la demanda interna, que s’hi estaria donant amb major rapidesa que en el conjunt de la UE, sobretot pel que fa als bens d’equip, ja que el consum familiar romandria, de moment, més apaivagat. Així, el creixement del PIB, del 3,6% al 2010 i amb previsions de creixement del 2,2,% per al 2011, hauria redundat, a diferència del que ha succeït en d’altres països, en un important repunt de l’ocupació. A l’altre costat de la balança, els països que estan passant per unes


Conjuntura general

3

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

majors dificultats econòmiques són aquells que presenten més problemes i incerteses en relació amb el seu deute sobirà i la situació dels seus sistemes financers, és a dir, Grècia, Irlanda i Espanya, que han tancat el 2010 amb taxes de creixement encara negatives (del –4, 2% en el cas de Grècia i del –0,2% en el cas d’Irlanda i Espanya) i Portugal que, tot i que ha experimentat un creixement positiu al 2010, s’ha d’enfrontar a un possible decreixement al 2011, en relació als forts ajustos pressupostaris. Així, en el quart trimestre de l’any s’ha viscut un nou període de turbulències financeres, després del primer episodi viscut el segon trimestre, de manera que al novembre la UE i el FMI van haver d’acordar el rescat d’Irlanda, pels greus problemes relacionats amb el seu sector financer, per tal d’evitar el possible contagi a països com Portugal i Espanya, en mig d’un context de gran nerviosisme i desconfiança dels mercats financers internacionals, que les diferents mesures adoptades no han aconseguit apaivagar. En aquest sentit, el diferencial en el rendiment del deute públic de tots aquests països amb el d’Alemanya (mesurat en punts bàsics) va augmentar fins a situar-se en nivells màxims des de la creació de l’euro: 966 pb en el cas de Grècia, en 628 pb en el cas d’Irlanda, en 382 pb en el de Portugal i en 254 pb en el d’Espanya.

Pel que fa al cas concret de l’economia espanyola, aquesta continua presentant creixements extremadament moderats, que es mouen en termes de dècimes percentuals, amb un creixement del PIB en el quart trimestre de 2010 del 0,2% en termes intertrimestrals, i del 0,6% en relació al mateix moment de l’any anterior. Així, el FMI ha revisat a l’alça, en el seu informe de gener de 2011, la mesura de l’evolució del PIB espanyol al 2010, que ha situat en un –0,2%, al mateix temps que fixa el creixement per al 2011 en el 0,6%. Com a elements positius de l’evolució econòmica recent es poden destacar una certa millora del to de la indústria manufacturera i de les vendes minoristes, així com la millora del saldo exterior. Entre els aspectes negatius hi ha, en primer lloc, l’elevat endeutament, tant públic com privat, que –tal com coincideixen tots els analistes– cal anar mitigant (tot i que això representi un impacte negatiu sobre l’economia a curt termini), per tal d’apaivagar l’actual incertesa sobre els comptes públics i el sistema financer espanyol, que dificulten el creixement econòmic del país. En relació amb això, la Comissió Europea estima el dèficit públic d’Espanya l’any 2010 en el 9,3% del PIB (s’acomplirien, per tant, els objectius marcats pel govern en relació a la reducció del dèficit), però preveu un 6,4% per l’any 2011; un valor que es col·locaria per sobre de les previsions de l’executiu Zapatero. Així, el deute públic espanyol se situaria en el 64,5% del PIB al 2010 i en el 70% al 2011. Val a dir que, en aquest sentit, l’elevat diferencial existent entre el deute espanyol i l’alemany fa que el cost que ha d’afrontar el Tresor espanyol a l’hora d’emetre deute sigui el més elevat de la dècada. Un altre element negatiu per a l’economia són, en segon lloc, els elevats nivells de desocupació, ja que les dèbils xifres de creixement no són suficients per aturar la destrucció d’ocupació, amb el conseqüent increment de la taxa d’atur, molt per damunt dels nivells assolits pel conjunt de la zona euro. En aquest sentit, les darreres dades de l’EPA mostren com en el quart trimestre de l’any s’han perdut pràcticament 140.000 llocs de treball, amb una taxa da variació interanual que es col·loca en el –1,3%, mentre que la xifra de persones aturades arriba pràcticament als 4.700.000. Un altre factor que preocupa és la debilitat de la demanda privada atès que, tot i la relativa millora del quart trimestre de l’any, la vigoria del consum continua encara sent molt escassa, tant des del punt de vista del consum familiar com des del punt de vista de l’adquisició de bens d’equip. S’hi uneixen ara, a més, les retallades en inversió pública. En quart lloc, i en relació amb l’anterior, es pot parlar de la difícil situació que continua travessant el sector de la construcció, tant per l’atonia del mercat immobiliari com, de forma més recent, per les retallades en infraestructures. Finalment, un altre element sobre el qual cal estar alerta és l’augment de la inflació, que es produeix per la pujada dels preus de les primeres


Conjuntura general

4

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

matèries però també pels efectes de la pujada de l’IVA del mes de juliol, que s’han anat traslladant de forma gradual als preus finals al llarg de la resta de l’any.

A Catalunya, per la seva banda, les coses segueixen una tònica similar a la que es pot observar en el conjunt de l’Estat. Així, l’economia catalana tanca l’any 2010 amb una variació mitjana del PIB del –0,2%, igual que la presentada pel conjunt espanyol. No obstant això, i tot i que la variació intertrimestral del PIB català en el quart trimestre de l’any també presenta el mateix valor que l’espanyol (0,2%), la variació en termes interanuals, que és del 0,8%, sí se situa per sobre de la presentada pel global de l’economia espanyola. De la mateixa manera, segons l’informe econòmic del BBVA, es preveu que Catalunya creixi l’any 2011 un 1%. En el cas català, els dos elements que estan incidint de forma més positiva al comportament econòmic són les exportacions, sobretot de bens però també de serveis, i el turisme, sobretot l’estranger. Entre els aspectes negatius cal mencionar el comportament del consum familiar que, desprès de l’increment de la primera part de l’any, s’hauria tornat a moderar. Així ho indiquen elements com ara la contracció del volum i la despesa de les compres al detall o el retrocés de la matriculació de vehicles. A més, els indicadors mostren com l’augment del consum de la primera part de l’any, a més que estaria molt relacionat amb la concentració de les compres per la finalització de les mesures d’estímul fiscal (el Pla 2000E, però també d’altres) i per l’entrada en vigor de la pujada de l’IVA, s’hauria produït a costa de la reducció de l’estalvi de les famílies; un element que es veu agreujat, a més, si es té en compte l’evolució de les remuneracions salarials, que han continuat reduint-se en la segona part de l’any. Per sectors, s’observa un cert redreçament de la producció industrial, de manera que el volum de producció de finals d’any s’equipara als nivells registrats a finals de 2008. Els resultats positius s’han d’associar, com s’apuntava abans, a la bona marxa de les exportacions, en els mesos d’octubre i novembre. Pel que fa als serveis, i a diferència del que havia passat l’any anterior, quan encara es deixaven sentir els efectes d’una política fiscal molt expansiva i, en conseqüència, les activitats no mercantils eren les que presentaven un major dinamisme, al 2010 les activitats de mercat han estat les que han obtingut millors resultats, ja que les no mercantils han quedat frenades per la reducció de les despeses de les administracions públiques. En aquest context, les activitats relacionades amb el turisme s’han revelat com un autèntic puntal per al sector serveis, gràcies a la recuperació dels mercats emissors. Així, tant el nombre de turistes estrangers com la seva despesa han augmentat, bastant per sobre de com ho ha fet el turisme estatal. Les pernoctacions d’estrangers, per la seva banda, també s’han incrementat, així com les corresponents al turisme domèstic, tot i que en menor mesura. Per contra, la construcció segueix sense aixecar el cap, per tercer any consecutiu, des de que al 2008 es va produir l’esclat de la bombolla immobiliària, que va coincidir amb l’inici de la crisi financera internacional. Així, la construcció residencial continua sota mínims, tal com es constata amb la reducció dels visats dels col·legis d’aparelladors, i ara s’hi afegeix la frenada de l’obra pública, per la retallada de la despesa de les administracions. A més, les perspectives no són gens positives, davant de la reducció de les desgravacions fiscals a la adquisició d’habitatge, que han entrat en vigor a partir de gener d’aquest any


Resum executiu

5

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

RRReeesssuuummm eeexxxeeecccuuuttt iiiuuu Ni el Bages, ni el Berguedà ni el Solsonès es troben en el grup de set comarques catalanes – tres més que el trimestre passat - que han creat ocupació durant el darrer trimestre de 2010. El Bages que es trobava al cap davant d’aquest grup que havia iniciat la recuperació el darrer trimestre (amb escàs 1,5%), torna a les xifres negatives en el darrer trimestre de l’any, amb una pèrdua de llocs de treball del 0,5% (312 llocs menys en termes interanuals). Tot i el signe negatiu, la comarca manté encara una de les posicions més avançades pel que fa al rànquing comarcal, la 11a. Aquest empitjorament de la situació també es dóna al Berguedà, on s’accentua la destrucció de llocs de treball en termes interanuals (es passa de -1,6% a -2,3%). Contràriament, al Solsonès es manté la dinàmica de progressiva millora de la situació econòmica, amb la desacceleració dels ritmes de destrucció de llocs de treball (s’ha passat de -3,0% a -1,2% en termes interanuals respecte el tercer trimestre). Si es compara l’evolució dels llocs de treball a les comarques de la Catalunya Central amb el del conjunt de l’economia catalana (que s’ha contret un 0,8%), només el Bages mostraria un comportament més positiu.

El sector que mostra un increment més important en termes d’ocupació és de l’àmbit públic: l’Administració i Seguretat social augmenta els efectius en un 15,6% interanual al conjunt de les tres comarques. És l’activitat que més creix tant al Bages com al Berguedà. Tanmateix, dos sectors mercantils el segueixen. Les Immobiliàries i serveis empresarials obtenen el segon millor registre, amb un increment interanual del 9,9% al conjunt de la Catalunya Central. És, a més, el sector més expansiu al Solsonès i el segon al Bages. Finalment, l’Hoteleria és el tercer sector en termes de creixement, amb el 4,1% al conjunt de les tres comarques. Al Berguedà, l’Hoteleria se situa en segon lloc, mentre que al Bages i al Solsonès ocupa el tercer. Contràriament, els sectors de la Catalunya Central que més es contrauen són la Mediació financera (que perd el 7,9% dels llocs de treball respecte el 2009) i la Construcció (amb el -6,9%). La Indústria també enregistra una caiguda important de l’activitat respecte el 2009 al Berguedà, amb el 6,5% llocs de treball menys.

Pel que fa als centres de treball, durant aquest trimestre es constata que la seva evolució divergeix força del de l’ocupació. Així, al Solsonès s’apunta un lleuger repunt en els centres de cotització, un 1,5% respecte el 2009. Només quatre comarques catalanes han obtingut un registre positiu en l’evolució del teixit empresarial. Al Bages, tot i el signe negatiu, tendeix a millorar, mentre que al Berguedà s’intensifica la destrucció de centres de treball.

Cap de les tres comarques de la Catalunya Central creen ocupació durant el darrer trimestre

de 2010. Tot i així, l’estancament enregistrat al Bages és un dels millors comportaments del

context comarcal català.

L’evolució dels treballadors autònoms, tot i ser negativa, millora respecte trimestres anteriors, a l’igual que el teixit empresarial, amb una menor

pèrdua de centres de treball al Bages i un lleu augment al Solsonès.

Gràfic 1 Taxes de variació interanuals dels llocs de

treball. 2002-10

Gràfic 2 Taxes de variació interanuals dels centres de

cotització. 2002-10

Gràfic 3 Taxes de variació interanuals dels afiliats RETA.

2002-10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Bages Berguedà Solsonès Catalunya

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

6

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

El sector Serveis està sent el motor de la progressiva recuperació econòmica de les comarques de la Catalunya Central, com també ho està sent pel conjunt de les economies comarcals. Així, 35 de les 41 comarques catalanes creen ocupació en el terciari durant el darrer trimestre de 2010, cinc més que l’anterior trimestre. Aquest lideratge és especialment rellevant a la Catalunya Central on la creació de llocs de treball en aquest sector de l’economia assoleix el 7,0% al Solsonès, situant la comarca en la primera posició del rànquing comarcal. L’evolució del sector al Bages també és molt positiva, amb un increment dels llocs de treball del 2,8%, el 7è millor comportament a nivell comarcal.

L’evolució favorable del sector al Solsonès s’explica pel bon comportament de l’Hosteleria i les Immobiliàries i serveis empresarials que en ambdós casos lideren el rànquing comarcal en cadascuna de les activitats. També la Sanitat i Serveis Socials mostra una dinàmica positiva.

Al Bages aquesta evolució positiva del terciari s’explica també pel bon comportament de les Immobiliàries i serveis empresarials (la 4a comarcal), però també per l’elevada contractació duta a terme per l’Administració pública i Seguretat social (la 7a comarcal).

D’altra banda, l’activitat industrial encara es retrau a la majoria de comarques de Catalunya. Només set de les 41 comarques s’apunta als números positius durant el 4t. trimestre de 2010, una més que el trimestre anterior. A la Catalunya Central el comportament del sector és força negatiu en termes comparatius. La pèrdua de llocs de treball a la Indústria se situa entre el 5-6% al Bages i el Berguedà, entre els pitjors registres del context comarcal (la 32 i 39 respectivament). Amb tot, al Bages s’observa una milloria respecte a trimestres anteriors. L’avenç més important pel que fa a aquest sector cabdal de l’economia el fa el Solsonès, que durant aquest trimestre redueix força la contracció del sector i passa de taxes de -5,7% interanuals el tercer trimestre al -1,8% el quart.

Per acabar l’anàlisi sectorial, cal fer esment de l’evolució de la Construcció, que els darrers anys ha estat immers en un procés de redimensió important. Les dades del darrer trimestre de 2010 donen continuïtat a aquest procés que sembla no haver tocat fons, tot i que sí s’observa una certa desacceleració des de principis del 2010. Així les coses, durant el quart trimestre es continua destruint llocs de treball en el sector a totes les comarques catalanes. Amb tot, és a la Catalunya Central on el sector enregistra un dels millors comportaments, amb taxes de variació menys negatives que a d’altres comarques: el Bages és la sisena comarca catalana on és destrueix menys ocupació i el Solsonès la 10a.

El sector Serveis està sent el motor de la recuperació econòmica.

La Indústria mostra una significativa millora, tot i que el seu comportament és comparativament

pitjor que el de la resta de comarques catalanes.

La Construcció manté, encara, ritmes elevats de destrucció d’ocupació.


treball. Serveis. 2002-10


treball. Indústria. 2002-10


treball. Construcció. 2002-10


-10

-5

0

5

10

15

20

25

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

7

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Per primer cop des de l’inici de la crisi econòmica l’atur es redueix.

Es manté el descensos continuat en els índexs de sinistralitat.

La contractació manté una dinàmica positiva, bàsicament de la modalitat temporal.

Durant el darrer trimestre de 2010, 14 comarques catalanes han reduït el nombre de persones registrades a l’atur, 9 més que tres mesos abans. Amb tot, al conjunt de Catalunya el nombre d’aturats/des ha augmentat un 2,0%. Dins el grup de comarques on s’ha reduït l’atur, n’hi ha dos de la Catalunya Central, el Solsonès, amb una reducció del 2,9% i el Bages amb el -0,6%. Aquest és el primer trimestre que es redueix l’atur des de l’inici de la crisi econòmica a finals de 2007. En canvi, al Berguedà s’ha produït un estancament (0,2%).

L’evolució positiva de l’atur contrasta amb la negativa dels llocs de treball a la Catalunya Central. Així, s’estaria destruint ocupació a aquestes comarques al mateix temps que s’està reduint l’atur. Aquesta situació paradoxal podria venir explicada per diverses combinacions de factors. D’una banda, la progressiva millora de la situació econòmica a un grup cada cop més important de comarques podria estar oferint oportunitats laborals als residents que no ofereix, de moment, el teixit productiu local. I de l’altra, la conjuntura encara adversa podria estar influint en la situació de les persones en relació al mercat laboral. Així, es podria estar produint un flux important de l’activitat cap a la inactivitat (persones que no cerquen feina activament després d’un llarg període a l’atur o tornen al sistema educatiu a l’espera d’una millor conjuntura). Caldria, però, una anàlisi detallada de la mobilitat territorial i laboral per tal de saber-ne les causes.

La reducció de la sinistralitat es manté a ritmes importants a les comarques de la Catalunya Central. De fet, durant el darrer trimestre de 2010 la sinistralitat es redueix amb taxes superiors als dos dígits en termes interanuals: el -14,5% al Bages, el -25,2% al Berguedà i el -16,3% al Solsonès. Aquests registres són força superiors als observats al conjunt de l’economia catalana, del -12,6%. Amb tot, aquest és el panorama comarcal general, on 34 de les 41 comarques han reduït la sinistralitat durant el mateix període. Tanmateix, cal fer esment de la posició que ocupa el Berguedà en la reducció de la sinistralitat, el tercer millor registre del context comarcal català.

Tot i que no s’aconsegueix la creació neta d’ocupació, la contractació segueix creixent a ritmes importants al Bages i al Berguedà, i al Solsonès l’increment és més moderat. Així les coses, el nombre de contractes ha augmentat


Gràfic 7 Taxes de variació interanuals de persones

registrades a l'atur. 2006-10

Gràfic 8 Evolució dels índexs de sinistralitat (x 100 mil

treb.). 2001-10

Gràfic 9 Taxes de variació interanuals de contractes

laborals. 2007-10

Gràfic 10 Evolució del percentatge de contractació

temporal. 2006-10

-20

0

20

40

60

80

100

120

140

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2007 2008 2009 2010


65

70

75

80

85

90

95

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

8

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

durant el quart trimestre del 2010 en un 10,2% respecte el 2009 i el 14,9% al Berguedà. Mentre al Solsonès s’incrementa en un 3,5%. Al conjunt de Catalunya la contractació ha augmentat en un escàs 1,3%.

Tot i aquest augment de la contractació a la Catalunya Central, la majoria de contractes han estat en la modalitat temporal, mentre la contractació indefinida disminueix al Bages i al Solsonès. Així, respecte el 2009 la taxa de temporalitat s’enfilaria fins el 88,9% al Bages, el 89,3% al Berguedà i el 86,5% al Solsonès, en tots tres casos per sobre de la mitjana catalana del 88,2%. Amb tot, representa una disminució en relació al trimestre anterior, que és quan estacionalment s’assoleixen taxes de temporalitat més elevades a la Catalunya Central.

Bages Berguedà Solsonès Catalunya Central

Llocs de treball: 63.749 Llocs de treball: 11.395 Llocs de treball: 5.238 Llocs de treball: 80.382

Centres de treball: 5.746 Centres de treball: 1.417 Centres de treball: 678 Centres de treball: 7.841

Atur registrat: 14.601 Atur registrat: 2.781 Atur registrat: 857 Atur registrat: 18.239

Taxa excedent laboral (%): 22,9 Taxa excedent laboral (%): 24,4 Taxa excedent laboral (%): 16,4 Taxa excedent laboral (%): 22,7

Taxa atur estimada (%): 15,3 Taxa atur estimada (%): 13,4 Taxa atur estimada (%): n.d. Taxa atur estimada (%): n.d.

Contractacions: 10.982 Contractacions: 2.185 Contractacions: 743 Contractacions: 13.910

Llocs de treball (%): -0,5 Llocs de treball (%): -2,3 Llocs de treball (%): -1,2 Llocs de treball (%): -0,8

Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%)

- Administració i Seguretat Social

16,9 - Administració i Seguretat Social

9,7 - Immobiliàries i serveis empresarials

43,2 - Administració i Seguretat Social

15,6

- Immobiliàries i serveis empresarials

9,2 - Hoteleria 7,1 - Administració i Seguretat Social

14,5 - Immobiliàries i serveis empresarials

9,9

- Hoteleria 2,5 - Immobiliàries i serveis empresarials

3,3 - Hoteleria 9,6 - Hoteleria 4,1

- Mediació financera -8,0 - Construcció -9,9 - Mediació financera -35,7 - Agricultura -9,6

- Construcció -5,5 - Indústria -6,5 - Agricultura -24,5 - Mediació financera -7,9

- Agricultura -5,1 - Altres activitats socials i altres serveis

-6,0 - Altres activitats socials i altres serveis

-10,8 - Construcció -6,7

Centres de treball (%): -1,7 Centres de treball (%): -2,5 Centres de treball (%): 1,5 Centres de treball (%): -1,6

Atur registrat (%): -0,6 Atur registrat (%): 0,2 Atur registrat (%): -2,9 Atur registrat (%): -0,6

Contractació (%): 10,2 Contractació (%): 14,9 Contractació (%): 3,5 Contractació (%): 10,5

De nivell o volum:

Síntesi d’indicadors principals

Dinàmica (variacions interanuals):

Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%):


Bages

9

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

BBBaaagggeeesss Llocs de treball i centres de treball

El quart trimestre de l’any es revela com un període d’impàs per a l’economia del Bages i no consolida la trajectòria iniciada el tercer trimestre. Així, desprès de quatre trimestres de taxes negatives, però en què s’havia assistit a una progressiva reducció del ritme de destrucció d’ocupació, i desprès que el trimestre anterior les xifres de llocs de treball assolissin nivells positius (amb una taxa de variació de l’1,5%), ara el Bages veu com es torna a destruir ocupació, en relació al mateix moment de l’any anterior, amb una variació del –0,5%. Aquest fet fa que la comarca, que en l’anterior trimestre havia mostrat el millor comportament del panorama comarcal català, ara descendeixi fins a la 11a posició. Així, la xifra de llocs de treball del Bages queda situada en 63.749, 312 menys que en el mateix punt de l’any anterior. Sí que es produeix un creixement en termes intertrimestrals, de 132 llocs, però aquest és menor que el que s’havia produït en el quart trimestre de 2009. Els centres de cotització, per la seva banda, segueixen amb la dinàmica de reducció de la caiguda interanual dels darrers trimestres, fins al –1,7%, de manera que la xifra de centres queda ara en 5.746, 98 menys que en el mateix període de l’any anterior.

Treball autònom i assalariat

El treball assalariat experimenta una retracció més moderada que la del conjunt de l’ocupació, de manera que la taxa de variació es queda en el –0,1%. Tal com indiquen les dades d’afiliats al Registre General de la Seguretat Social (RGSS), el nombre de llocs de treball assalariat es col·loca en 50.611, 71 menys que en el mateix moment d’un any abans i 124 més que en el trimestre anterior.

Ells llocs de treball autònom, per contra, presenten un to més deprimit que el treball assalariat i que el conjunt de l’ocupació, que resulta assimilable al comportament dels centres de cotització. Així, la taxa de variació interanual del treball autònom se situa encara en el –1,7%, tot i que suposa una nova reducció de la intensitat del deteriorament d’aquesta modalitat de treball. Els llocs de treball autònom queden xifrats, al tancar el trimestre, en 13.138, segons les dades del Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA), és a dir, 241 menys que en el quart trimestre de 2009 i 8 més que tres mesos abans.

El darrer trimestre del 2010 tanca lleugerament en negatiu. Tot i que és un dels millors registres

en els tres últims anys, no es manté la creació de llocs de treball iniciada el trimestre anterior.

L’explicació és, en part, al to deprimit que

presenta el teixit empresarial. Mentre el treball assalariat s’ha estancat en termes interanuals,

el treball autònom i els centres de cotització encara enregistren taxes negatives, tot i la

millora respecte als trimestres anteriors.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 11 Evolució del nombre de llocs de treball i centres

de cotització. 2001-10. Bages


treball i centres de cotització. 2002-10. Bages

Gràfic 13 Evolució del nombre dels afiliats al RGSS i

RETA. 2001-10. Bages

5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

Llocs de treball Centres de cotització

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

RGSS RETA


Bages

10

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Atur

El canvi de tendència s’observa en l’evolució de l’atur, que en termes interanuals disminueix per primer cop en dotze trimestres (3 anys). Així, la taxa de variació interanual, del –0,6%, situa la xifra de persones aturades al Bages en 14.601, 84 menys que en el quart trimestre de 2009. A més, l’atur es retrau també en termes intertrimestrals, per tercer trimestre consecutiu, tot i que la reducció de 82 aturats/des resulta de menys magnitud que l’observada en els dos trimestres anteriors. Com a conseqüència de tot plegat, els excedents laborals de la comarca es se situen al 22,9%, el mateix valor que un any abans.

Els sectors que més contribueixen a l’atur segueixen sent la Indústria, amb el 26,1% del total, les Immobiliàries i els serveis empresarials, amb el 23,2%, i la Construcció, amb el 13,9%. Aquests mateixos sectors són els que tenen uns majors excedents laborals, tot i que l’ordre, en aquest cas, s’inverteix: Immobiliàries i els serveis empresarials (64,0%), Construcció (32,3%) i Indústria (21,6%).

Contractació

La contractació se situa, per quart trimestre consecutiu, en paràmetres positius, amb una taxa de variació interanual del 10,2% que, tot i que resulta més moderada que la dels trimestres anteriors, es manté encara en els dos dígits positius. El nombre de contractes firmats en aquest trimestre ascendeix a 10.982, 1.017 més que en el mateix període de l’any anterior i 39 més que en el trimestre passat. No obstant això, un trimestre més, la contractació està molt caracteritzada per la temporalitat, fins al punt que 88,9% dels contractes formalitzats han estat contractes temporals. Aquest fet no fa més que reflectir la diferent evolució d’una i una altra modalitat de contractació. Mentre que els 1.219 contractes indefinits suposen una reducció del –1,2%, és a dir, de 15 contractes, respecte al mateix moment de l’any anterior, la xifra de contractes temporals, 9.763, suposa un guany interanual del 11,8% (equivalent a 1.032 contractes més).

Sinistralitat laboral

La sinistralitat laboral segueix en els nivells més baixos observats d’ençà de la crisi. Els accidents comptabilitats, 645, suposen una nova reducció en termes interanuals. L’índex de sinistralitat se situa, aquest cop, en 1.274,4 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. 2 han estat els accidents greus i, malauradament, s’ha hagut de lamentar 1 mort.

El nombre de persones enregistrades a l’atur disminueix per primer cop en tres anys.

La contractació segueix amb l’embranzida

empresa fa ja tres trimestres enrere.

El principal maldecap continua sent el caràcter temporal de la contractació i la taxa de

temporalitat torna a batre records.

Gràfic 14 Evolució del nombre de persones registrades a

l'atur. 2005-10. Bages

Gràfic 15 Evolució de la contractació. 2006-10. Bages

Gràfic 16 Evolució del nombre d'accidents laborals. 2001-

10. Bages


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Atur registrat Taxa de variació interanual (%)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010

72

74

76

78

80

82

84

86

88

90

92

Núm. Contractes Taxa temporalitat (%)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

Núm. Accidents Taxa de variació interanual (%)


Bages

11

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

El bon comportament del sector Serveis es va consolidant

Els Serveis continuen creant ocupació, en relació al mateix període de l’any anterior, per cinquè trimestre consecutiu. No obstant això, a diferència del trimestre anterior, quan la variació interanual s’havia enfilat fins al 7,8%, la taxa es modera fins al 2,8%. Amb tot, el comportament dels Serveis a la comarca esdevé el 7è en el context comarcal català. La bona notícia és que, un cop superat l’efecte de l’important salt observat el quart trimestre de 2009 en la Sanitat i serveis socials, el sector segueix en paràmetres positius. La xifra de llocs de treball dels Serveis queda en 38.923, 1.043 més que dotze mesos abans i 511 més que en el trimestre anterior. El millor comportament dins el sector correspon a l’Administració i Seguretat Social, les Immobiliàries i serveis empresarials i l’Hoteleria. Per contra, la pitjor dinàmica es registra en el cas de la Mediació financera, el Transport i comunicacions –les dos activitats del sector Serveis que encara destrueixen ocupació. Els centres de cotització es mantenen en positiu, per segon trimestre, tot i que la variació interanual és encara molt propera al 0%. Així, els centres experimenten un guany interanual del 0,7%, que en deixa la xifra en 3.910, 26 més que en el mateix període de 2009. L’atur segueix en augment, però menys que en altres trimestres: un 4,1% interanual. El nombre de persones aturades procedents del sector és de 7.798. Els excedents laborals se situen en el 20,0%.

Per primer cop, el Comerç en xifres positives

Desprès de cinc trimestres en què la retracció del sector s’anava moderant progressivament, el Comerç assoleix xifres positives, per primera vegada en onze trimestres, amb un variació interanual que se situa en el 0,2%. El nombre de llocs de treball esdevé, així, de 12.542, 22 més que en el mateix període de l’any anterior i 146 més que tres mesos abans. Similar és el comportament dels centres de cotització, que presenten xifres positives (0,8%) per primer cop en tres anys. D’aquesta manera, la xifra de centres es col·loca en 1.487. L’atur es redueix (un –2,8% interanual), amb la qual cosa el registre d’aturats/des queda en 1.745. Els excedents laborals se situen en el 13,9%.

Es manté el to positiu de l’Hoteleria

El sector registra el tercer trimestre consecutiu amb variacions interanuals positives. Així, la taxa de l’Hoteleria es col·loca en el 2,5%; un valor lleugerament per sota de la del trimestre anterior. Els llocs de treball computats a la comarca són 3.094. Els centres de cotització també es mantenen en positiu, amb un guany interanual del 3,7%, que en deixa la xifra en 507. L’atur creix un 7,7% interanual. Els excedents laborals són del 21,9 %.

Els Serveis continuen creant ocupació per cinquè trimestre consecutiu. Després de

l’excepcional comportament del sector el darrer trimestre, la taxa interanual se situa al 2,8%.

El Comerç assoleix xifres positives per primera

vegada en tres anys.

L’Hoteleria, per la seva banda, registra el tercer trimestre consecutiu creant ocupació.

Gràfic 17 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-10.

Bages

Gràfic 18 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-10.

Bages

Gràfic 19 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-

10. Bages


20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Llocs de treball Mitjana mòbil

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

3.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

12

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

El Transport i les comunicacions segueixen caient, però moderen la seva dinàmica recessiva

A diferència dels trimestres anteriors, en què es van produir petits alentiments en el ritme de destrucció d’ocupació, aquest cop, la taxa de variació interanual del Transport i les comunicacions suposa una ostensible reducció de la seva dinàmica recessiva: presenta un valor del –1,5%, front el –8,2% del trimestre anterior. Amb tot, el sector encara continua sent dels que presenta un pitjor comportament dins els Serveis i, junt amb la Mediació financera, és una de les dues activitats que destrueix ocupació aquest trimestre. El còmput de llocs de treball cau, d’aquesta manera, fins als 2.239 llocs, 33 menys que en el mateix període de l’any anterior. Els centres de cotització, en canvi, tornen a aguditzar la seva caiguda, fins al –2,7% interanual; un valor que en deixa la xifra en 256. Malgrat tot, l’atur presenta el tercer trimestre seguit de disminució, en termes interanuals. Aquest cop la taxa de variació se situa en el –2,2%. Les persones aturades procedents del sector són 392. Els excedents laborals es redueixen fins al 17,5%.

La situació de la Mediació financera empitjora

La taxa de variació interanual del sector es deteriora fins el –8,0%. Els llocs de treball encabits dins la Mediació financera es redueixen fins als 1.020, 89 menys que en el mateix moment de l’any passat i 47 menys que en el trimestre anterior. Els centres de cotització també empitjoren la seva dinàmica, amb una taxa del –3,3% (front el –1,7% del trimestre anterior). Amb tot, el excedents laborals del sector són dels més baixos (10,6%).

Sòlida expansió per a les Immobiliàries i els serveis empresarials

Les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials acumulen, ja, cinc trimestres consecutius de creació d’ocupació, en termes interanuals. A més, amb una taxa del 9,2%, esdevenen la segona activitat, quant a comportament, dins el sector Serveis del Bages; un dinamisme que fa que la comarca se situï en el quart lloc del rànquing comarcal pel que fa a l’evolució d’aquesta activitat. Els llocs de treball, al tancar el 2010, són 5.292, 447 més que un any abans. Els centres de cotització continuen presentant xifres negatives (–1,4%). Tot i la bona marxa del sector, es materialitza un increment de l’atur del 2,3% interanual). L’elevat nombre de persones aturades provinents del sector, 3.385 (el 23,2% dels aturats/des de la comarca), continua sent un llast, que es tradueix en uns excedents laborals del 64,0%, els més elevats de tots els sectors.

El Transport i les comunicacions segueixen caient i la Mediació financera segueix travessant

un situació complicada.

Per contra, les Immobiliàries i els serveis empresarials consoliden la seva expansió, i ja

acumulen cinc trimestres consecutius de creació d’ocupació, en termes interanuals.

Gràfic 20 Evolució dels llocs de treball. Transport i

comunicacions. 2001-10. Bages

Gràfic 21 Evolució dels llocs de treball. Mediació

financera. 2001-10. Bages

Gràfic 22 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i

serveis empresarials. 2001-10. Bages


1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

13

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Mentre l’Administració i la Seguretat Social segueix creant ocupació a ritmes elevats, la resta d’activitats lligades a lo públic (Educació, Sanitat i serveis socials i Altres activitats socials i altres serveis) presenten taxes lleugerament positives.

Segueix l’espectacular creació d’ocupació a l’Administració i la Seguretat Social

Segon trimestre consecutiu amb variacions interanuals de dos dígits positius a l’Administració i la Seguretat Social. A més, aquest trimestre la taxa s’enfila fins al 16,9%; un resultat espectacular en un trimestre, però, en què l’increment de l’ocupació ha estat generalitada (el Bages ocupa la 7a posició del rànquing comarcal). Els llocs de treball es comptabilitzen en 3.320, 480 més que en el mateix període de 2009 i 308 més que en el trimestre anterior. Els excedents laborals són comparativament baixos, (11,3%) però l’atur s’està incrementant amb força (28,6%). El nombre d’aturats/es provinent del sector és de 375.

L’Educació es manté en positiu

Per segon trimestre consecutiu, tot i que la taxa presentada per l’Educació es redueix fins a l’1,1% interanual. Els llocs de treball computats són 2.076. Els centres de cotització, paral·lelament, retornen a terrenys positius (0,7%), desprès del sotrac dels dos trimestres anteriors. Els excedents laborals són els segons més baixos (8,4%), tot i que aquest trimestre s’incrementa l’atur un 10,6%, interanualment.

La Sanitat i serveis socials en positiu

Aquest és el fet mes destacable, que un cop superat l’efecte de l’important salt observat el quart trimestre de 2009, la Sanitat i serveis socials segueixi en paràmetres positius: 1,8%. Els llocs de treball encabits dins d’aquestes activitats ascendeixen a 6.510, 112 més que en el mateix període de l’any anterior. Els centres de cotització, per la seva banda, també continuen en positiu (3,5%). Quant a l’atur, és el sector amb els excedents laborals més baixos: del 7,2%. Amb tot, l’atur s’hi incrementa força (23,3%), de manera que el nombre d’aturats/des queda en 471.

Continua la incertesa en les Altres activitats socials i altres serveis

Per segon trimestre consecutiu, les Altres activitats socials i altres serveis presenten variacions interanuals positives, però molt properes al 0% (0,2%). Els llocs de treball comptabilitzats dins el sector són 2.830. Els excedents laborals se situen en el 16,6 %.


Gràfic 23 Evolució dels llocs de treball. Administració i

Seguretat Social. 2001-10. Bages

Gràfic 24 Evolució dels llocs de treball. Educació. 2001-

10. Bages

Gràfic 25 Evolució dels llocs de treball. Sanitat i serveis

socials. 2001-10. Bages

Gràfic 26 Evolució dels llocs de treball. Altres activitats

socials i altres serveis. 2001-10. Bages

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

14

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Significativa moderació de la caiguda de la Construcció

Si el trimestre passat la variació interanual de la Construcció abandonava els dos dígits negatius per primer cop en nou trimestres, la taxa registrada ara, del –5,5%, suposa una molt significativa reducció de la caiguda del sector, que li val a la comarca situar-se en la 6a posició en el rànquing comarcal. Així, el nombre de llocs de treball se situa en 6.273, la xifra més baixa de tota la sèrie, i que suposa una reducció de 367 llocs respecte a un any abans i de 2.929 en relació a la xifra del quart trimestre de 2007, moment en què el sector comença a registrar variacions interanuals negatives. Els centres de cotització baixen per primer cop en quatre trimestres dels dos dígits negatius. La variació interanual, del –8,7%, deixa la xifra de centres en 717. L’atur, com en el trimestre anterior, es redueix en termes interanuals (–5,3%). Tanmateix, el sector encara és un dels que més contribueixen a l’atur, amb 2.024 persones aturades, que suposen el 13,9% dels aturats/des i un dels que tenen els majors excedents laborals (32,3%).

En el moment de tancar l’informe no s’han publicat les dades d’habitatges iniciats del quart trimestre. Les dades del tercer mostren, no obstant, com el relatiu augment del primer i el segon trimestre no s’hauria reproduït en el tercer.

Continua la retracció de la Indústria

Continua, doncs, la desacceleració en el ritme de destrucció d’ocupació. Així, la Indústria, el sector amb més pes a la comarca (amb el 27,7% dels llocs de treball) registra una variació interanual del –5,1% (front el –6,2% del trimestre anterior), que deixa la xifra de llocs de treball en 17.658, un cop més, la més baixa de tota la sèrie. La destrucció d’ocupació industrial es pot quantificar, així, en 940 llocs de treball respecte a un any abans, en 5.750 llocs des del segon trimestre de 2008, moment en què es comencen a registrar variacions interanuals negatives a la comarca, i en 4.280 des de l’inici de la sèrie (primer trimestre de 2001). Els centres de cotització presenten una taxa interanual del –4,8%, que en deixa la xifra en 1.038. El sector segueix sent dels que més contribueix a l’atur (amb 3.807 persones, és a dir, el 26,1% dels aturats/des) i dels que tenen uns excedents laborals més elevats (del 21,6%). Tot i això, s’experimenta una reducció interanual de l’atur sectorial, per tercer trimestre consecutiu, del –11,2%.

Els subsectors industrials que creixen són la Indústria química, les Indústries manufactureres diverses i les Indústries extractives. Per contra, els que presenten un comportament més negatiu són el Cautxú i plàstic, la Fusta i suro i el Paper, edició i arts gràfiques.

La taxa de variació interanual de la Construcció

suposa una molt significativa reducció de la caiguda de la ocupació en el sector.

La Indústria, per la seva banda, manté la seva

retracció important però els ritmes de destrucció d’ocupació es redueixen progressivament.

Gràfic 27 Evolució dels llocs de treball. Construcció. 2001-

10. Bages

Gràfic 28 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-10.

Bages

Gràfic 29 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-10.

Bages

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


1363

1039

563

431 432

183 21196 67 23 35 73 114 89 44

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2007 2008 2009 2010

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

21.000

22.000

23.000

24.000

25.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

15

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

BBBeeerrrggguuueeedddààà Llocs de treball i centres de treball

Les dades de llocs de treball palesen com es produeix un significatiu canvi de tendència en l’economia del Berguedà. Així, amb la taxa de variació interanual d’aquest trimestre, que se situa en el –2,3%, s’interromp la moderació de la caiguda interanual de l’ocupació que s’havia anat registrant en els anteriors trimestres. Aquest comportament fa que la comarca se situï, a diferència de l’anterior trimestre, en les darreres posicions del panorama comarcal català, concretament en la 36a, en relació a l’evolució de l’ocupació. El còmput dels llocs de treball aporta una xifra de 11.395 llocs, 274 menys que en el mateix període de 2009 i 118 menys que tres mesos abans.

Els centres de cotització, al seu torn, segueixen una tònica molt similar a la de l’ocupació assalariada, de manera que la seva retracció també s’aguditza, fins al –2,5% interanual; un valor que en deixa la xifra en 1.417, 36 menys que en el mateix moment de l’any anterior.


Els llocs de treball assalariat presenten una taxa de variació interanual del –2,7%, que deixa la xifra d’aquesta modalitat de treball en 7.719 llocs. Així, tal com es constata amb les dades del Registre General de la Seguretat Social (RGSS), a la comarca es comptabilitzen 218 llocs de treball assalariat menys que en el mateix període de 2009, 97 menys que en el trimestre anterior. Per tant, no es produeix el guany intertrimestral que sí que s’havia produït ara fa tres mesos, i que també s’havia donat un any abans, en el quart trimestre de 2009.

La taxa de variació dels llocs de treball autònom, en canvi, s’allunya més de la presentada pel conjunt de l’ocupació assalariada, –1,5%, i suposa un nou alentiment en la destrucció de llocs de treball autònom. Segons les dades del Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA), el nombre de treballadors autònoms al Berguedà és, al tancar el trimestre, de 3.676, 56 menys que dotze mesos abans i 21 menys que en el trimestre anterior.

Significatiu canvi de tendència en l’economia del Berguedà. La moderació de la destrucció de

treball assalariat i de centres de cotització s’atura i experimenta un repunt.

Per contra, el treball autònom manté el

comportament observat els darrers trimestres i enregistra un menor ritme de deteriorament.


de cotització. 2001-10. Berguedà


treball i centres de cotització. 2002-10. Berguedà


RETA. 2001-10. Berguedà


5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1.300

1.350

1.400

1.450

1.500

1.550

1.600

1.650


-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

3.000

3.200

3.400

3.600

3.800

4.000

4.200

4.400

RGSS RETA


Berguedà

16

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Atur

Així com l’evolució de l’ocupació i del dinamisme empresarial ha estat altra cop desfavorable aquest trimestre, en canvi, el comportament de l’atur constitueix la nota positiva, ja que pràcticament s’ha estancat, amb una taxa de variació de tan sols el 0,2%. De la mateixa manera, el còmput d’aturats/des s’ha reduït en termes intertrimestrals, per tercer trimestre consecutiu. Així, el nombre de persones aturades a la comarca se situa en 2.781, 6 més que en el mateix període de l’any anterior i 13 menys que al trimestre passat. La taxa d’excedents laborals se situa, aquest cop,en el 24,4%.

Els sectors que més contribueixen a l’atur són la Indústria, amb el 25,7 % de les persones aturades, la Construcció, amb el 19,9 %, i les Immobiliàries i serveis empresarials, amb el 14,1 %. Aquests sectors repeteixen com aquells que presenten uns majors excedents laborals, les Immobiliàries i serveis empresarials amb un 35,7%, la Indústria amb un 33,6 % i la Construcció amb un 30,2 %.

Contractació

Un trimestre més, i en van quatre, la variació interanual de la contractació continua sent positiva. A més, la taxa es manté en els dos dígits positius (14,9%), per segon trimestre consecutiu. Així, el nombre de contractes que s’han signat ha estat de 2.185, 283 més que en el mateix període de l’any anterior, però 453 menys que tres mesos abans; un fet, aquest, per altra banda habitual en aquest moment de l’any. La temporalitat continua sent la tònica predominant en la contractació, fins al punt que el 89,3% dels contractes formalitzats són temporals. Amb tot, aquest trimestre es pot dir que es registren guanys en les dues modalitats de contractació, tot i que aquests siguin, com és evident, de molta més magnitud en el cas dels contractes temporals. Així, mentre que els 234 contractes indefinits signats en aquest trimestre suposen un guany interanual del 2,2%, els 1.951 contractes temporals es tradueixen en un creixement del 16,6%, respecte al mateix trimestre de 2009.


Pel que fa a la sinistralitat laboral, se segueixen registrant els valors sensiblement més baixos que s’han observat des del començament de la crisi. El nombre d’accidents s’ha situat en 101. No hi ha hagut cap accident greu ni cap víctima mortal. L’índex de sinistralitat se situa en 1.308,5 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social.

Estancament de l’atur registrat en termes interanuals i reducció respecte fa tres mesos per

tercer trimestre consecutiu .

Un trimestre més, i en van quatre, la variació interanual de la contractació continua sent

positiva. A més, la taxa es manté en els dos dígits positius, per segon trimestre consecutiu.


l'atur. 2005-10. Berguedà

Gràfic 34 Evolució de la contractació. 2006-10. Berguedà


10. Berguedà


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-10

0

10

20

30

40

50

60

70


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


0

50

100

150

200

250

300

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30



Berguedà

17

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Els terciari continua creant ocupació

Els Serveis presenten, així, un comportament positiu, en termes interanuals, per quart trimestre consecutiu. Aquest cop, la variació se situa en l’1,0%; una taxa que equival a 71 llocs de treball més, i que en deixa la xifra en 6.884. El guany intertrimestral, així mateix, torna a ser de 36 llocs. El millor comportament, dins el sector, correspon, un trimestre més, a l’Administració i Seguretat Social, l’Hoteleria i les Immobiliàries i serveis empresarials. Per contra, els sectors que travessen per un pitjor moment són les Altres activitats socials i altres serveis, l’Educació i el Transport i comunicacions. Els centres de cotització, en canvi, tornen a endinsar-se en termes negatius, amb una taxa interanual del –0,2%. La xifra de centres se situa, així, en 973. L’atur, per la seva banda, s’incrementa un 4,0% en termes interanuals; una taxa que suposa un descens respecte a les observades en trimestres anteriors. Els excedents laborals es fixen en el 20,2%. Les persones aturades arriben a les 1.389.

El Comerç segueix en retrocés

Tot i que experimenta una lleugera moderació en el ritme del seu retrocés interanual, fins al –1,3%, a diferència d’allò que havia succeït en el trimestre anterior, quan s’havia incrementat el ritme de contracció de l’activitat. Així les coses, el nombre de llocs de treball del Comerç es col·loca en 1.808, 23 menys que en el mateix moment de l’any anterior. El dinamisme empresarial presenta una evolució molt similar, i aquest cop es torna a alentir el ritme de desaparició dels centres de cotització, fins al –3,7% interanual, de manera que la xifra de centres queda en 315. L’atur sectorial s’incrementa un 1,0% respecte al mateix moment de l’any anterior.El nombre de persones aturades procedents del Comerç se situa en 308. Els excedents laborals són del 17,0%.

Segueix l’expansió de l’Hoteleria

Que segueix presentant, d’aquesta manera, nivells de creixement similars als dels trimestres anteriors. Aquest cop, la variació interanual se situa en el 7,1%; una taxa que li val, a l’Hoteleria del Berguedà, situar-se en la 2a posició del rànquing comarcal català, en relació al comportament de l’activitat aquest trimestre. 1.001 són els llocs de treball comptabilitzats dins el sector, 66 més que en el mateix període de l’any anterior. Quant als centres de cotització, el creixement segueix també a bon ritme, tot i que aquest cop la variació interanual, del 9,8%, no repeteix els dos dígits positius del segon i el tercer trimestre de l’any. Els excedents laborals disminueixen lleugerament, fins al 22,1%.

El sector Serveis continua creant ocupació a ritmes moderats.

Tot i això, el Comerç, una de les activitats amb

més pes, segueix en retrocés.

Per contra, l’Hoteleria segueix en expansió i, un trimestre més, la comarca se situa entre les

primeres posicions (la 2a), en relació al comportament del sector en el panorama

comarcal.


Berguedà


Berguedà


10. Berguedà


5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


1.600

1.700

1.800

1.900

2.000

2.100

2.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


500

600

700

800

900

1.000

1.100

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

18

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

El Transport i les comunicacions alenteixen el ritme de la seva caiguda

Ho constata la taxa de variació interanual dels llocs de treball que, a diferència de trimestres anteriors, es modera fins al –3,6%. Així, el nombre de llocs de treball comptabilitzats dins el sector, al cloure l’any, és de 428, 16 menys que en el mateix període de 2009. La moderació en el ritme del deteriorament dels centres de cotització és fins i tot més acusada: la taxa interanual es redueix fins al -2,9%. La xifra de centres se situa en 67. Tot i així, l’atur segueix disminuint, un 5,4% interanual. Els excedents laborals esdevenen del 12,4%.

La Mediació financera continua estable

El sector té una presència molt reduïda a la comarca. Així, la Mediació financera presenta, al finalitzar el trimestre, 70 llocs de treball, els mateixos que en el mateix moment de l’any anterior.

Les Immobiliàries i serveis empresarials segueixen creixent

A diferència del que semblava apuntar el comportament observat en el trimestre anterior, quan el sector perdia bona part del seu impuls, les Immobiliàries i serveis empresarials segueixen creixent, amb una taxa interanual del 3,3%, que esdevé pràcticament la mateixa que en el trimestre anterior (es produeix un lleuger augment, de dues dècimes percentuals). L’activitat es revela, així, junt amb l’Hoteleria, com una de les activitats que han mostrat un comportament més sòlid d’ençà de l’inici de la crisi econòmica, i encadena ja el setè trimestre en positiu. Els llocs de treball del sector se situen, d’aquesta manera, en 1.099, 35 més que en el mateix moment de l’any anterior. Els centres de cotització, per contra, aguditzen la seva caiguda interanual per segon trimestre consecutiu, aquest cop fins al –7,5%. La xifra de centres es col·loca, així, en 136, 11 menys que en el mateix moment de l’any anterior. Tot i que l’atur sectorial se segueix reduint en termes interanuals, aquest cop un –2,4%, les Immobiliàries i serveis empresarials continuen entre els sectors que més contribueixen a l’atur (14,1%) i entre aquells que presenten uns majors excedents laborals (del 35,7%). L’atur registrat se situa en 392 aturats/des.

El Transport i les comunicacions segueix destruint ocupació tot i la progressiva millora

enregistrada aquest trimestre.

Les Immobiliàries i serveis empresarials segueixen creixent. L’activitat es revela, així,

junt amb l’Hoteleria, com una de les activitats que han mostrat un comportament més sòlid

d’ençà de l’inici de la crisi econòmica, i encadena ja el setè trimestre en positiu.


comunicacions. 2001-10. Berguedà


financera. 2001-10. Berguedà


serveis empresarials. 2001-10. Berguedà


200

250

300

350

400

450

500

550

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

19

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Mentre l’Administració i seguretat Social segueix creant ocupació de forma ostensible, la resta

d’activitats lligades a lo públic, sinó presenten paràmetres negatius, sembla que estarien a

punt de fer-ho.

L’ocupació a l’Administració i seguretat Social segueix creixent de forma ostensible

Desprès d’haver presentat, fa dos trimestre xifres negatives per primer cop des de 2002, l’Administració i seguretat social segueixen experimentant un creixement ostensible, amb una taxa interanual del 9,7%. 654 són els llocs de treball comptabilitzats dins el sector. L’increment de l’atur es redueix, aquest cop, fins al 17,1% interanual. Els excedents laborals se situen en el 14,6%.

L’Educació modera el ritme del seu decaïment

Tot i presentar xifres negatives per tercer trimestre consecutiu, la retracció interanual de l’Educació es modera fins al –3,8%, desprès d’haver-se col·locat per sobre dels dos dígits negatius dos trimestres enrere. Amb tot, el comportament de l’Educació al Berguedà continua entre els pitjors del panorama comarcal català (el 35è). La xifra de llocs de treball del sector se situa en 429. Els centres de cotització, al seu torn, es col·loquen en 32, un 3,0% menys que en el mateix moment de l’any anterior. L’atir continua sent el que més creix interanualment, un 71,9%. Els excedents laborals s’incrementen fins al 18,6%.

La Sanitat i serveis socials pràcticament estancada

Tot i que la Sanitat i serveis socials continua sent l’únic sector que no ha entrat en paràmetres negatius en tota la sèrie (des del primer trimestre de 2001) aquest trimestre s’hi acosta molt, amb una taxa interanual del 0,2%; una taxa que li val, a la comarca, el lloc 35è. Ells llocs de treball computats són 861. Els centres de cotització, al seu torn, sí que entren en terreny negatiu: –2,6%. Amb tot, els excedents laborals segueixen sent dels més baixos, entre els diferents sectors: 14,2%.

Les Altres activitats socials i altres serveis en recessió

Desprès de l’impàs dels darrers trimestres, la taxa interanual de les Altres activitats socials i altres serveis se situa en el –6,0%, essent la 39a pitjor en el context comarcal català, només per sobre del de l’Alt Urgell i el Solsonès. Els llocs de treball del sector se situen en 534.



Seguretat Social. 2001-10. Berguedà


10. Berguedà


socials. 2001-10. Berguedà


socials i altres serveis. 2001-10. Berguedà

0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

20

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Segueix la davallada de la Construcció

Un trimestre més, i ja en van dotze, la Construcció, presenta taxes de variació interanuals negatives, És cert, però, que la taxa d’aquest trimestre, del –9,9%, suposa abandonar els dos dígits negatius, cosa que no succeïa des del quart trimestre de 2009. Així, els 1.832 llocs de treball del sector esdevenen 201 menys que en el mateix moment de l’any anterior, 986 que en el moment (primer trimestre de 2008) en què es comencen a registrar taxes interanuals negatives a la comarca i només 14 més que en el primer trimestre de 2001, per la qual cosa, es converteixen en la segona xifra més baixa de tota la sèrie analitzada. Els centres de cotització, al seu torn, segueixen instal·lats en els dos dígits negatius, amb una taxa del –10,0%, que en deixa la xifra en 208. Quant a l’atur, la Construcció segueix sent dels sectors que més hi contribueixen, amb el 19,9%, i d’aquells que presenten uns majors excedents laborals (30,2%). Amb tot, l’atur sectorial es redueix aquest cop, un 6,2% interanual, fins a deixar la xifra de persones aturades procedents del sector en 554.

En el moment de tancar la redacció d’aquest informe no s’han publicat les dades d’habitatges iniciats corresponents al quart trimestre. Amb tot, les dades del tercer mostren com segueixen els nivells registrats d’ençà de la crisi econòmica.

Nou contratemps per a la Indústria

Desprès que el trimestre anterior la Indústria tornés a apaivagar la seva retracció interanual per sisè trimestre consecutiu, la taxa de variació s’incrementa fins al –6,5%, esdevenint el 39è pitjor comportament de la Indústria en el context comarcal català. Segueix, per tant, l’encongiment del sector industrial, el de més pes al Berguedà (aglutina el 18,6% dels llocs de treball comarcals). Els 207 centres de cotització del quart trimestre de 2010 tornen a suposar la xifra més baixa des del primer trimestre de 2001, aguditzant la seva caiguda, fins al –5,5% interanual. Tot i que l’atur sectorial es redueix, un 2,9% respecte al mateix període de l’any anterior, la Indústria continua sent el sector que més contribueix a l’atur, amb el 25,7% de les persones aturades, i el segon en excedents laborals, del 33,6%. Les persones aturades procedents del sector són 714.

Els subsectors industrials que més creixen són Fabricació de materials de transport, Indústria química i Paper, edició i arts gràfiques. Els que més cauen són, en canvi, Maquinària i equipament mecànic, Altres productes minerals no metàl·lics i Maquinària i equipament elèctric i electrònic.

La crisi de la Construcció s’allarga i el sector repeteix, per tercer trimestre consecutiu, una

taxa de variació interanual al voltant del –10%.

La Indústria, en negatiu des de fa quatre anys, es retrau amb major intensitat que els trimestres

passats.


10. Berguedà


Berguedà


Berguedà


1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


184

134149

182

234

3143

167 4

17 20 13 818

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2007 2008 2009 2010

1.500

1.700

1.900

2.100

2.300

2.500

2.700

2.900

3.100

3.300

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

21

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

SSSooolllsssooonnnèèèsss Llocs de treball i centres de treball

El Solsonès, que en anteriors informes sempre havia estat la comarca, de les tres de la Catalunya Central, que havia registrat una major lentitud en la recuperació de la seva economia, se situa ara per sobre del Berguedà, amb una taxa de variació interanual dels llocs de treball del –1,2%, que situa a la comarca en una posició intermèdia dins del panorama comarcal català (la 19a). La xifra de llocs de treball de la comarca se situa, així, en 5.238, 62 menys que en el mateix moment de l’any anterior, 45 més en termes intertrimestrals.

Els centres de cotització, per la seva banda, presenten aquest trimestre una variació interanual positiva, de l’1,5%, per primer cop en deu trimestres. Així les coses, la xifra de centres se situa en 678, 10 més que en el mateix període de 2009.


En relació al treball assalariat, la xifra de llocs de treball es redueix aquest cop un –0,5% interanual, per la qual cosa, com es pot constatar, es manté la dinàmica de moderació en la destrucció de llocs de treball dels darrers trimestres, que es dóna, a més, ara de forma prou significativa (la taxa de variació del tercer trimestre havia estat del –3,1%. Així, segons les dades del Registre General de la Seguretat Social (RGSS), a la comarca es comptabilitzen 3.682 llocs de treball assalariat, 17 menys que en el mateix trimestre de l’any passat i 54més que tres mesos abans.

El treball autònom, per la seva banda, presenta una contracció més acusada que la del treball assalariat, respecte a les xifres del mateix moment de l’any anterior. Així, la taxa de variació es manté en el –2,8%, la qual cosa significa que es computen 45 llocs de treball d’aquesta modalitat menys, en termes interanuals. Per tant, el nombre de persones afiliades al Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA), al tancar el trimestre, esdevé de 1.556.

Per primer cop des de l’inici de la crisi econòmica es creen centres de treball al

Solsonès.

D’altra banda, tot i que encara es destrueix treball assalariat, aquest va en camí

d’enregistrar números positius durant el 2011 si es manté la dinàmica dels darrers trimestres.

En canvi, el treball autònom manté encara

ritmes de destrucció d’ocupació significatius i no s’observa una millora relativa.


de cotització. 2001-10. Solsonès


treball i centres de cotització. 2002-10. Solsonès


RETA. 2001-10. Solsonès


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0

200

400

600

800

1.000

1.200


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

5.200

5.400

5.600

5.800

6.000

6.200

6.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

RGSS RETA


Solsonès

22

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Atur

Una bona notícia ve, també, per la banda de l’atur que es redueix en termes interanuals, per primer cop en tretze trimestres. La taxa de variació d’aquest trimestre esdevé del –2,9% interanual; un valor que suposa el més positiu dins l’àmbit de la Catalunya central, al mateix temps que se situa en la 7a posició del rànquing comarcal català. El nombre d’aturats/des a la comarca es col·loca, així, en 857, 26 menys que en el mateix període de l’any anterior.

Els sectors que més contribueixen a l’atur són la Indústria, amb el 29,4% del total, la Construcció, amb el 24,6%, i les Immobiliàries i serveis empresarials, amb el 10,2%. Així mateix, els sectors amb majors excedents laborals són la Construcció (26,5%), la Indústria (23,7%) i les Immobiliàries i serveis empresarials (19,8%).

Contractació

Aquest trimestre es produeix una lleugera millora dels nivells de contractació del Solsonès, tot i que l’evolució continua sent bastant erràtica, si es compara amb l’evolució de la contractació a les altres comarques de la Catalunya Central, amb alts i baixos segons els trimestres. Aquest cop, es produeix un guany interanual del 3,5%, que deixa la xifra de contractes signats en 743, 25 més que en el mateix període de l’any anterior i 79 menys que tres mesos abans, tot i que en aquest cas la disminució respon al fet estacional. Quant a la modalitat de la contractació, el Solsonès està experimentant una evolució sensiblement diferent a la de la resta de comarques de la Catalunya Central. Així, mentre que els contractes indefinits hi augmenten, un 38,9% interanual, aquest cop, els temporals s’hi redueixen, un –0,5%, aquest trimestre. Així, la xifra de contractes signats d’una i una altra modalitat ha quedat aquest trimestre de la següent manera: 100 contractes indefinits (28 més que en el mateix trimestre que l’any anterior) i 643 contractes temporals (87 menys que dotze mesos abans). Amb tot, la taxa de temporalitat continua sent elevada, i el 86,5% dels contractes signats són de caràcter temporal.


La sinistralitat laboral manté la tendència en relació als volums més reduïts d’accidents que s’han vingut experimentant d’ençà de la crisi econòmica. Així, aquest trimestre s’han registrat 41 accidents, dels quals només un ha estat greu i cap de mortal. L’índex de sinistralitat s’ha situat en 1.113,5 accidents per cada 100 mil afiliats a la Seguretat Social.

Com en la resta de comarques de la Catalunya Central, la bona notícia ve per la banda de l’atur,

que es redueix per primer cop en tres anys.

Es produeix una lleugera millora dels nivells de contractació del Solsonès, tot i que l’evolució continua sent bastant erràtica, si es compara amb l’evolució de la contractació a les altres

comarques de la Catalunya Central.


l'atur. 2005-10. Solsonès

Gràfic 53 Evolució de la contractació. 2006-10. Solsonès


10. Solsonès


0

200

400

600

800

1.000

1.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-20

0

20

40

60

80

100

120

140


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2006 2007 2008 2009 2010

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95


0

20

40

60

80

100

120

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

-60

-40

-20

0

20

40

60



Solsonès

23

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Segueix la dinàmica positiva en el sector Serveis

És el quart trimestre de variacions interanuals positives al terciari que aquest cop, a més, s’incrementen fins al 7,0%; una taxa que situa a la comarca com la 1a en relació al comportament del sector en el panorama comarcal català. Així, la xifra de llocs de treball dels Serveis es col·loca en 2.882, 189 més que en el mateix moment de l’any anterior i 231 més que tres mesos abans. El millor comportament, entre les activitats que s’encabeixen dins el sector correspon a les Immobiliàries i serveis empresarials i a l’Hoteleria, dues activitats mercantils que acompanyen, així, a d’altres de l’esfera pública com són l’Administració i Seguretat Social i la Sanitat i Serveis Socials. Per contra, els sectors que travessen un pitjor moment i que encara destrueixen ocupació són les Altres activitats socials i altres serveis i l’Educació. Els centres de cotització, per la seva banda, continuen presentant paràmetres positius, amb una taxa de variació que se situa, aquest cop, en el 3,3% interanual, que en deixa la xifra en 435, 14 més que en el quart trimestre de 2009. L’atur sectorial creix, però menys que d’altres vegades: 4,7%. La xifra de persones aturades procedents del sector és de 309. Els excedents laborals se situen en el 10,7%.

El Comerç lleugerament en negatiu

Desprès de dos trimestres creant ocupació, el Comerç es torna a endinsar en paràmetres negatius, tal com mostra la taxa de variació interanual, que se situa en el –0,3%. Així les coses, els llocs de treball comptabilitzats en el sector es col·loquen en 752, 2 menys que en el mateix moment de 2009 i 7 menys que en el tercer trimestre de l’any. L’evolució dels centres de cotització és molt més positiu, de manera que aquest trimestre la taxa de variació interanual s’enfila fins al 8,1%, quedant el còmput de centres en 134. L’atur sectorial decreix, un 12,2%. Les persones aturades procedents del sector són 55. Els excedents laborals se situen en el 7,4%.

Segueix, imparable, l’expansió de l’Hoteleria

La variació interanual d’aquest trimestre (9,6%), tot i que no repeteix els dos dígits positius dels tres trimestres anteriors, sí que torna a repetir la primera posició del rànquing comarcal català, per tercer trimestre consecutiu. Els llocs de treball encabits en l’Hoteleria arriben als 456, 40 més que en el mateix moment de l’any anterior. Els centres de cotització, al seu torn, tornen a presentar una taxa de variació interanual de dos dígits positius (10,5%), desprès del lleuger impuls (del 2,2%) que havien experimentat el trimestre anterior. L’atur descendeix un 5,2%, que deixa en 55 la xifra de persones aturades procedents del sector. Els excedents laborals són del 12,1%.

Segueix la dinàmica positiva en el sector Serveis, amb el quart trimestre de variacions

interanuals positives i el millor comportament en el context comarcal català.

Desprès de dos trimestres creant ocupació, el

Comerç s’estanca.

Segueix, imparable, l’expansió de l’Hoteleria, amb un creixement que torna a repetir la

primera posició del rànquing comarcal català, per tercer trimestre consecutiu.


Solsonès


Solsonès


10. Solsonès


1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


200

300

400

500

600

700

800

900

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

24

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Invariabilitat a Transports i comunicacions després d’un període llarg de destrucció continuada de llocs de treball

Efectivament, desprès de deu trimestres registrant variacions interanuals negatives, i que aquestes fossin de dos dígits només quatre trimestres enrere, el Transport i les comunicacions presenta ara una taxa interanual del 0%, que situa els llocs de treball del sector en la mateixa xifra que un any abans (28 més que en el trimestre anterior). L’evolució dels centres de cotització, al seu torn, segueix instal·lada en els dos dígits negatius (–13,7%), per segon trimestre, fent que la xifra de centres de cotització se situï en 44. Pel que fa a l’atur, es produeix un descens, en termes interanuals, del 43,0%. El nombre d’aturats/des és de 20. Els excedents laborals es redueixen fins al 7,6%.

Espectacular creació de llocs de treball a les Immobiliàries i serveis empresarials

Desprès que en el trimestre anterior es confirmés la creació d’ocupació en les Immobiliàries i serveis empresarials, el creixement dels llocs de treball del sector es dispara, ara, fins al 43,2% interanual, el guany més elevat del context comarcal català. Aquest fet suposa un increment de 133 llocs de treball, fins als 441 llocs comptabilitzats al tancar el trimestre, la xifra més elevada de tota la sèrie analitzada. Amb tot, cal assenyalar que és molt probable que darrera d’aquest augment estigui el canvi en la domiciliació d’algun centre de cotització provinent d’una altra comarca, fet que explicaria aquest salt en la sèrie. Per contra, els centres de cotització alenteixen la seva dinàmica positiva, fins al 1,7% interanual. La xifra de centres queda fixada, per tant, en 60 centres. L’atur sectorial creix (un 27,8%), arribant a 87 aturats/des. El sector es troba entre els que més contribueixen a l’atur (amb un 10,2% de les persones aturades de la comarca) i entre els que tenen els majors excedents laborals (del 19,8%).

Desprès de deu trimestres registrant variacions interanuals negatives s’atura la destrucció

d’ocupació al Transport i les comunicacions.

Desprès que en el trimestre anterior es confirmés la creació d’ocupació en les Immobiliàries i serveis

empresarials, el creixement dels llocs de treball del sector es dispara.


comunicacions. 2001-10. Solsonès


financera. 2001-10. Solsonès


serveis empresarials. 2001-10. Solsonès


200

220

240

260

280

300

320

340

360

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

25

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Mentre que la Sanitat i els serveis socials segueixen creixent a bon ritme - essent l’activitat amb un comportament més sòlid d’ençà de la crisi - i l’Administració i Seguretat Social experimenten una forta expansió, l’Educació i Altres activitats socials i altres serveis, en canvi, experimenten un dels pitjors comportaments del context comarcal català.

Increment important de l’ocupació a l’Administració i Seguretat Social

El sector s’expandeix, per segon trimestre consecutiu, amb una taxa interanual de dos dígits positius (14,5%), desprès de l’impàs experimentat a principis d’any. Així, l’Administració i Seguretat Social se situa amb 221 llocs de treball, 28 més que en el mateix període de l’any anterior. Els excedents laborals són del 11,5%.

L’Educació persisteix en la seva depressió

Per segon trimestre consecutiu, es redueixen els llocs de treball de l’Educació en termes interanuals, amb una taxa de variació del -4,3%, que esdevé la 36a en el rànquing comarcal català. Així, els llocs comptabilitzats en el sector se situen en 200, 9 menys que en el mateix període de l’any anterior. Els excedents laborals són els més baixos de tots els sectors, del 5,5%.

La Sanitat i els serveis socials segueixen augmentant els seus efectius

Esdevenen així, un trimestre més, l’activitat que s’ha mostrat més solida durant el període de crisi econòmica, acumulant el quinzè trimestre de paràmetres positius. A més, aquest cop, la taxa de variació de la Sanitat i els serveis socials s’enfila fins al 9,6% interanual, la més elevada de tota la sèrie analitzada (des del primer trimestre de 2001). Així, la xifra de llocs de treball queda fixada en 331, 29 més que en el mateix trimestre de 2009. Els excedents laborals són del 8,8%.

Important deteriorament de les Altres activitats socials i altres serveis

Així, les Altres activitats socials i altres serveis, que també havien estat una de les activitats amb un comportament prou sòlid, sobretot ara fa un any, s’endinsen en terrenys francament negatius, amb una taxa de variació interanual del –10,8%, que esdevé la 41a en el context comarcal català. Els llocs de treball queden xifrats en 206. Els excedents laborals són del 10,5%.



Seguretat Social. 2001-10. Solsonès


10. Solsonès


socials. 2001-10. Solsonès


socials i altres serveis. 2001-10. Solsonès

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

26

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

La Construcció alenteix la seva davallada

Si més no, la taxa de variació interanual abandona els dos dígits negatius, per primer cop en deu trimestres: –8,1%. Els llocs de treball de la Construcció es col·loquen en 796, 70 menys que en el mateix període de l’any passat i 41 menys que en el trimestre anterior. Els centres de cotització també experimenten una moderació de la seva caiguda interanual tot i que, en el seu cas, aquesta és fins i tot d’una major magnitud. La taxa de variació dels centres se situa en un –3,3% interanual, que suposa una important reducció respecte al –11,9% del trimestre anterior. La xifra de centres es col·loca en 119. L’atur sectorial augmenta un 1,8% i el sector continua sent un dels que més contribueix a l’atur, amb el 24,6% de les persones aturades de la comarca, i un dels que presenta uns majors excedents laborals, del 26,5%. Els nombre d’aturats/des que havien treballat en el sector ascendeix a 211.

En el moment de tancar la redacció d’aquest informe no s’han publicat les dades d’habitatges iniciats corresponents al quart trimestre. Amb tot, les dades del tercer mostren com no s’han repetit les xifres de principis d’any, que podien fer pensar en un cert redreçament de la construcció residencial a la comarca.

La Indústria deté la seva caiguda

El sector amb més pes a la comarca (aglutina el 20,3% dels llocs de treball) presenta una taxa de variació interanual del –1,8%; un valor que queda molt lluny dels experimentats a principis d’any, que s’enfilaven per sobre dels dos dígits negatius. D’aquesta manera, els llocs de treball de la Indústria queden comptabilitzats com a 1.065, tant sols 20 menys que en el mateix moment de l’any anterior. Una tònica similar és la que segueixen els centres de cotització, amb la diferència que en aquest cas el ritme de la davallada mai ha estat tant acusat. Amb tot, la taxa de variació d’aquest trimestre, del –1,1%, suposa una nova moderació de la retracció interanual observada en trimestres anteriors. La xifra de centres es situa en 92. L’atur disminueix de forma significativa, en termes interanuals, un 18,7%; un valor que deixa la xifra de persones aturades procedents del sector en 252. Amb tot, la Indústria continua sent el sector que més contribueix a l’atur (amb el 29,4% de les persones aturades de la comarca) i també d’aquells que presenten uns majors excedents laborals (del 23,7%).

Els subsectors amb un millor comportament són la Fabricació de materials de transport, la Metal·lúrgia i productes metàl·lics i el Reciclatge, distribució energia, aigües. Aquells que presenten un to més deprimit són la Maquinària i equipament mecànic, el Paper, edició i arts gràfiques i l’Alimentació, begudes i tabac.

La Construcció continua destruint ocupació però s’alenteix la seva davallada i la taxa de variació interanual abandona els dos dígits negatius per

primer cop en deu trimestres. .

Punt d’inflexió a la Indústria, que tot i que

segueix en negatiu deté la caiguda de l’activitat significativament.


10. Solsonès


Solsonès


Solsonès


500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


63

43

11

53

30

4 2

22

36 5 4

43

50

0

10

20

30

40

50

60

70

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2007 2008 2009 2010

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Taules estadístiques

27

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

TTTaaauuullleeesss eeessstttaaadddííísssttt iiiqqquuueeesss Taula 1. Evolució dels sectors econòmicsBages

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%

Descripció 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim 4t trim4t trim

(%)4t trim10-3r trim10

4t trim10-3r trim10

4t trim10-4t trim09

4t trim10-4t trim09 4t trim 09 4t trim 10

4t trim10-4t trim09


4t trim 10 (%)

4t trim10-4t trim09


Agricultura 943 912 907 903 895 1,4 -8 -0,9 -48 -5,1 84 80 -4 -4,8 115 162 1,1 47 41,2 12,2 18,1Indústria 18.598 18.332 18.201 17.912 17.658 27,7 -254 -1,4 -940 -5,1 1.090 1.038 -52 -4,8 4.286 3.807 26,1 -479 -11,2 23,0 21,6Construcció 6.640 6.527 6.542 6.390 6.273 9,8 -117 -1,8 -36 7 -5,5 785 717 -68 -8,7 2.139 2.024 13,9 -114 -5,3 32,2 32,3Comerç 12.520 12.287 12.445 12.396 12.542 19,7 146 1,2 22 0,2 1.475 1.487 12 0,8 1.796 1.745 12,0 -51 -2,8 14,3 13,9Hoteleria 3.019 3.056 3.072 3.155 3.094 4,9 -61 -1,9 75 2,5 489 507 18 3,7 630 679 4,6 49 7,7 20,9 21,9Transport i comunicacions 2.272 2.262 2.278 2.281 2.239 3,5 -42 -1,8 -33 -1,5 263 256 -7 -2,7 401 392 2,7 -9 -2,2 17,6 17,5Mediació financera 1.109 1.105 383 1.067 1.020 1,6 -47 -4,4 -89 -8,0 60 58 -2 -3,3 107 108 0,7 0 0,3 9,7 10,6Immobiliàries i serveis empresarials 4.845 4.911 5.123 5.307 5.292 8,3 -15 -0,3 447 9,2 713 703 -10 -1,4 3.310 3.385 23,2 75 2,3 68,3 64,0Administració i Seguretat Social 2.840 2.813 2.770 3.012 3.320 5,2 308 10,2 480 16,9 165 167 2 1,2 291 375 2,6 83 28,6 10,3 11,3Educació 2.054 2.091 2.012 2.040 2.076 3,3 36 1,8 22 1,1 135 136 1 0,7 158 174 1,2 17 10,6 7,7 8,4Sanitat i serveis socials 6.398 6.190 6.415 6.398 6.510 10,2 112 1,8 112 1,8 172 178 6 3,5 382 471 3,2 89 23,3 6,0 7,2Altres activitats socials i altres serveis 2.823 2.805 2.888 2.756 2.830 4,4 74 2,7 7 0,2 412 418 6 1,5 419 470 3,2 51 12,1 14,8 16,6Serveis 37.880 37.520 37.386 38.412 38.923 61,1 511 1,3 1.043 2,8 3.884 3.910 26 0,7 7.494 7.798 53,4 304 4,1 19,8 20,0No classificats3 651 807 5,5 156 24,0Total 64.061 63.291 63.036 63.617 63.749 100,0 132 0,2 -312 -0,5 5.844 5.746 -98 -1,7 14.685 14.601 100,0 -84 -0,6 22,9 22,9

BerguedàLlocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



4t trim10-3r trim10

4t trim10-4t trim09


4t trim10-4t trim09


4t trim 10 (%)

4t trim10-4t trim09


Agricultura 552 551 568 570 555 4,9 -15 -2,6 3 0,5 28 29 1 3,6 41 35 1,2 -7 -16,1 7,5 6,2Indústria 2.271 2.247 2.162 2.190 2.124 18,6 -66 -3,0 -147 -6,5 219 207 -12 -5,5 736 714 25,7 -22 -2,9 32,4 33,6Construcció 2.033 1.957 1.948 1.905 1.832 16,1 -73 -3,8 -20 1 -9,9 231 208 -23 -10,0 590 554 19,9 -36 -6,2 29,0 30,2Comerç 1.831 1.803 1.815 1.797 1.808 15,9 11 0,6 -23 -1,3 327 315 -12 -3,7 305 308 11,1 3 1,0 16,6 17,0Hoteleria 935 956 963 1.032 1.001 8,8 -31 -3,0 66 7,1 173 190 17 9,8 230 221 7,9 -9 -4,1 24,6 22,1Transport i comunicacions 444 438 432 423 428 3,8 5 1,2 -16 -3,6 69 67 -2 -2,9 56 53 1,9 -3 -5,4 12,6 12,4Mediació financera 70 70 69 72 70 0,6 -2 -2,8 0 0,0 11 10 -1 -9,1 14 15 0,5 1 9,8 19,5 21,4Immobiliàries i serveis empresarials 1.064 1.124 1.203 1.186 1.099 9,6 -87 -7,3 35 3,3 147 136 -11 -7,5 402 392 14,1 -10 -2,4 37,8 35,7Administració i Seguretat Social 596 569 585 580 654 5,7 74 12,8 58 9,7 86 85 -1 -1,2 82 96 3,4 14 17,1 13,7 14,6Educació 446 425 331 368 429 3,8 61 16,6 -17 -3,8 33 32 -1 -3,0 46 80 2,9 33 71,9 10,4 18,6Sanitat i serveis socials 859 839 864 870 861 7,6 -9 -1,0 2 0,2 38 37 -1 -2,6 105 123 4,4 17 16,5 12,3 14,2Altres activitats socials i altres serveis 568 530 550 520 534 4,7 14 2,7 -34 -6,0 91 101 10 11,0 95 102 3,7 7 7,0 16,8 19,1Serveis 6.813 6.754 6.812 6.848 6.884 60,4 36 0,5 71 1,0 975 973 -2 -0,2 1.335 1.389 50,0 54 4,0 19,6 20,2No classificats3 72 89 3,2 17 24,1Total 11.669 11.509 11.490 11.513 11.395 100,0 -118 -1,0 -274 -2,3 1.453 1.417 -36 -2,5 2.774 2.781 100,0 6 0,2 23,8 24,4Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



28

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Taula 2. Evolució dels sectors econòmicsSolsonès

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



4t trim10-3r trim10

4t trim10-4t trim09


4t trim10-4t trim09


4t trim 10 (%)

4t trim10-4t trim09


Agricultura 656 619 631 607 495 9,5 -112 -18,5 -161 -24,5 31 32 1 3,2 35 46 5,4 11 32,4 5,3 9,4Indústria 1.085 1.089 1.107 1.098 1.065 20,3 -33 -3,0 -20 -1,8 93 92 -1 -1,1 310 252 29,4 -58 -18,7 28,6 23,7Construcció 866 846 884 837 796 15,2 -41 -4,9 -70 -8,1 123 119 -4 -3,3 207 211 24,6 4 1,8 23,9 26,5Comerç 754 756 768 759 752 14,4 -7 -0,9 -2 -0,3 124 134 10 8,1 63 55 6,5 -8 -12,2 8,4 7,4Hoteleria 416 473 477 432 456 8,7 24 5,6 40 9,6 86 95 9 10,5 58 55 6,4 -3 -5,2 13,9 12,1Transport i comunicacions 266 272 239 238 266 5,1 28 11,8 0 0,0 51 44 -7 -13,7 36 20 2,4 -15 -43,0 13,4 7,6Mediació financera 14 13 12 11 9 0,2 -2 -18,2 -5 -35,7 3 1 -2 -66,7 2 4 0,5 2 140,0 11,9 44,4Immobiliàries i serveis empresarials 308 308 306 313 441 8,4 128 40,9 133 43,2 59 60 1 1,7 68 87 10,2 19 27,8 22,2 19,8Administració i Seguretat Social 193 196 211 189 221 4,2 32 16,9 28 14,5 31 33 2 6,5 20 25 3,0 5 24,6 10,5 11,5Educació 209 214 183 190 200 3,8 10 5,3 -9 -4,3 13 15 2 15,4 12 11 1,3 -1 -10,8 5,9 5,5Sanitat i serveis socials 302 313 321 320 331 6,3 11 3,4 29 9,6 18 19 1 5,6 14 29 3,4 15 112,2 4,5 8,8Altres activitats socials i altres serveis 231 215 203 199 206 3,9 7 3,5 -25 -10,8 36 34 -2 -5,6 22 22 2,5 0 -1,5 9,5 10,5Serveis 2.693 2.760 2.720 2.651 2.882 55,0 231 8,7 189 7,0 421 435 14 3,3 295 309 36,1 14 4,7 11,0 10,7No classificats3 36 39 4,5 3 8,4Total 5.300 5.314 5.342 5.193 5.238 100,0 45 0,9 -62 -1,2 668 678 10 1,5 883 857 100,0 -26 -2,9 16,7 16,4

Catalunya Central (3 comarques)Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



4t trim10-3r trim10

4t trim10-4t trim09


4t trim10-4t trim09


4t trim 10 (%)

4t trim10-4t trim09


Agricultura 2.151 2.082 2.106 2.080 1.945 2,4 -135 -6,5 -206 -9,6 143 141 -2 -1,4 191 243 1,3 52 27,2 8,9 12,5Indústria 21.954 21.668 21.470 21.200 20.847 25,9 -353 -1,7 -1.107 -5,0 1.402 1.337 -65 -4,6 5.332 4.774 26,2 -558 -10,5 24,3 22,9Construcció 9.539 9.330 9.374 9.132 8.901 11,1 -231 -2,5 -6 38 -6,7 1.139 1.044 -95 -8,3 2.936 2.789 15,3 -147 -5,0 30,8 31,3Comerç 15.105 14.846 15.028 14.952 15.102 18,8 150 1,0 -3 0,0 1.926 1.936 10 0,5 2.163 2.108 11,6 -55 -2,6 14,3 14,0Hoteleria 4.370 4.485 4.512 4.619 4.551 5,7 -68 -1,5 181 4,1 748 792 44 5,9 918 955 5,2 36 4,0 21,0 21,0Transport i comunicacions 2.982 2.972 2.949 2.942 2.933 3,6 -9 -0,3 -49 -1,6 383 367 -16 -4,2 492 465 2,5 -27 -5,6 16,5 15,9Mediació financera 1.193 1.188 464 1.150 1.099 1,4 -51 -4,4 -94 -7,9 74 69 -5 -6,8 123 127 0,7 4 3,3 10,3 11,5Immobiliàries i serveis empresarials 6.217 6.343 6.632 6.806 6.832 8,5 26 0,4 615 9,9 919 899 -20 -2,2 3.780 3.865 21,2 85 2,2 60,8 56,6Administració i Seguretat Social 3.629 3.578 3.566 3.781 4.195 5,2 414 10,9 566 15,6 282 285 3 1,1 393 496 2,7 102 26,0 10,8 11,8Educació 2.709 2.730 2.526 2.598 2.705 3,4 107 4,1 -4 -0,1 181 183 2 1,1 216 265 1,5 49 22,5 8,0 9,8Sanitat i serveis socials 7.559 7.342 7.600 7.588 7.702 9,6 114 1,5 143 1,9 228 234 6 2,6 501 623 3,4 122 24,3 6,6 8,1Altres activitats socials i altres serveis 3.622 3.550 3.641 3.475 3.570 4,4 95 2,7 -52 -1,4 539 553 14 2,6 536 593 3,3 57 10,6 14,8 16,6Serveis 47.386 47.034 46.918 47.911 48.689 60,6 778 1,6 1.303 2,7 5.280 5.318 38 0,7 9.124 9.496 52,1 372 4,1 19,3 19,5No classificats3 759 935 5,1 177 23,3Total 81.030 80.114 79.868 80.323 80.382 100,0 59 0,1 -648 -0,8 7.965 7.841 -124 -1,6 18.343 18.239 100,0 -104 -0,6 22,6 22,7Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



29

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011


Gràfic 69 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i dels

centres de cotització al Berguedà


centres de cotització al Bages

-5,1 -5,1 -5,5

0,22,5

-1,5

-8,0

9,2

16,9

1,1 1,80,2

-4,8 -4,8

-8,7

0,83,7

-2,7 -3,3-1,4

1,2 0,73,5

1,5

-10

-5

0

5

10

15

20

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s


0,5

-6,5

-9,9

-1,3

7,1

-3,6

0,0

3,3

9,7

-3,8

0,2

-6,0

3,6

-5,5

-10,0

-3,7

9,8

-2,9

-9,1-7,5

-1,2-3,0 -2,6

11,0

-15

-10

-5

0

5

10

15

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s




30

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011



centres de cotització al Solsonès


centres de cotització a la Catalunya Central (3 comarques)

-24,5

-1,8-8,1

-0,39,6

0,0

-35,7

43,2

14,5

-4,3

9,6

-10,8

3,2

-1,1 -3,3

8,1 10,5

-13,7

-66,7

1,7 6,515,4

5,6

-5,6

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s


-9,6

-5,0-6,7

0,0

4,1

-1,6

-7,9

9,9

15,6

-0,1

1,9

-1,4-1,4-4,6

-8,3

0,5

5,9

-4,2-6,8

-2,2

1,1 1,12,6 2,6

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s




31

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011


Gràfic 73 Distribució dels llocs de treball al Berguedà per sectors

d’activitat

Gràfic 72 Distribució dels llocs de treball al Bages per sectors

d’activitat

1,4

1,6

3,3

3,5

4,4

4,9

5,2

8,3

9,8

10,2

19,7

27,7

0 5 10 15 20 25 30

Agricultura

Mediació financera

Educació

Transport i comunicacions

Altres activitats socials i altres serveis

Hoteleria

Administració i Seguretat Social

Immobiliàries i serveis empresarials

Construcció

Sanitat i serveis socials

Comerç

Indústria

0,6

3,8

3,8

4,7

4,9

5,7

7,6

8,8

9,6

15,9

16,1

18,6

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Mediació financera


Educació


Agricultura



Hoteleria


Comerç

Construcció

Indústria



32

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011


Gràfic 74 Distribució dels llocs de treball al Solsonès per sectors

d’activitat

Gràfic 75 Distribució dels llocs de treball a la Catalunya Central (3

comarques) per sectors d’activitat

0,2

3,8

3,9

4,2

5,1

6,3

8,4

8,7

9,5

14,4

15,2

20,3

0 5 10 15 20 25

Mediació financera

Educació






Hoteleria

Agricultura

Comerç

Construcció

Indústria

1,4

2,4

3,4

3,6

4,4

5,2

5,7

8,5

9,6

11,1

18,8

25,9

0 5 10 15 20 25 30

Mediació financera

Agricultura

Educació




Hoteleria



Construcció

Comerç

Indústria



33

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Taula 3. Evolució altres indicadorsBages. 2008-2009

2009 2010 ∆ ∆%

Indicador 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim 4t trim4t trim


4t trim10-4t trim09

4t trim10-3r trim10

4t trim10-4t trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 750 636 731 628 642 99,5 14 -108 2,2 -14,4Accidents greus 4 8 12 16 2 0,3 -14 -2 n.p. n.p.Accidents mortals 0 1 0 0 1 0,2 1 1 n.p. n.p.Total accidents 754 645 743 644 645 100,0 1 -109 0,2 -14,5Índex 1 1.487,7 1.289,1 1.491,2 1.275,6 1.274,4 - - - -0,1 -14,3ContractacióOrdinari temps indefinit 462 405 410 501 527 4,8 26 65 5,2 14,1Foment contractació indefinida 281 309 245 116 136 1,2 20 -145 17,2 -51,6Convertits en indefinits 479 453 455 504 547 5,0 43 68 8,5 14,2Resta contractes indefinits 12 13 10 8 9 0,1 1 -3 12,5 -25,0Total contractes indefinits 1.234 1.180 1.120 1.129 1.219 11,1 90 -15 8,0 -1,2Obra o servei 2.676 2.512 2.841 3.502 3.179 28,9 -323 503 -9,2 18,8Eventuals circumstàncies producció 3.877 3.242 4.555 4.183 4.405 40,1 222 528 5,3 13,6Interinitat 2.003 1.925 2.020 2.014 2.042 18,6 28 39 1,4 1,9Resta contractes temporals 175 156 141 115 137 1,2 22 -38 19,1 -21,7Total contractes temporals 8.731 7.835 9.557 9.814 9.763 88,9 -51 1.032 -0,5 11,8Total contractes 9.965 9.015 10.677 10.943 10.982 100,0 39 1.017 0,4 10,2HabitatgeHabitatges iniciats2 73 114 89 44 n.d. - - - - -Habitatges acabats3 223 100 161 195 n.d. - - - - -

Berguedà. 2008-20092009 2010 ∆ ∆%



4t trim10-4t trim09

4t trim10-3r trim10

4t trim10-4t trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 131 83 91 90 101 100,0 11 -30 12,2 -22,9Accidents greus 4 3 1 2 0 0,0 -2 -4 n.p. n.p.Accidents mortals 0 0 0 0 0 0,0 0 0 n.p. n.p.Total accidents 135 86 92 92 101 100,0 9 -34 9,8 -25,2Índex 1 1.700,9 1.103,1 1.186,2 1.177,1 1.308,5 - - - 11,2 -23,1ContractacióOrdinari temps indefinit 54 90 92 88 89 4,1 1 35 1,1 64,8Foment contractació indefinida 92 52 42 12 24 1,1 12 -68 100,0 -73,9Convertits en indefinits 80 95 96 106 118 5,4 12 38 11,3 47,5Resta contractes indefinits 3 1 5 7 3 0,1 -4 0 -57,1 0,0Total contractes indefinits 229 238 235 213 234 10,7 21 5 9,9 2,2Obra o servei 919 846 1.065 1.212 1.092 50,0 -120 173 -9,9 18,8Eventuals circumstàncies producció 508 543 622 839 606 27,7 -233 98 -27,8 19,3Interinitat 195 202 230 343 226 10,3 -117 31 -34,1 15,9Resta contractes temporals 51 17 20 31 27 1,2 -4 -24 -12,9 -47,1Total contractes temporals 1.673 1.608 1.937 2.425 1.951 89,3 -474 278 -19,5 16,6Total contractes 1.902 1.846 2.172 2.638 2.185 100,0 -453 283 -17,2 14,9HabitatgeHabitatges iniciats2 20 13 8 18 n.d. - - - - -Habitatges acabats3 55 26 41 13 n.d. - - - - -Font: web del Departament d'Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible



34

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Taula 4. Evolució altres indicadorsSolsonès. 2008-2009

2009 2010 ∆ ∆%



4t trim10-4t trim09

4t trim10-3r trim10

4t trim10-4t trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 48 34 33 43 40 97,6 -3 -8 -7,0 -16,7Accidents greus 1 2 2 1 1 2,4 0 0 n.p. n.p.Accidents mortals 0 0 0 0 0 0,0 0 0 n.p. n.p.Total accidents 49 36 35 44 41 100,0 -3 -8 -6,8 -16,3Índex 1 1.324,7 965,7 933,1 1.212,8 1.113,5 - - - -8,2 -15,9ContractacióOrdinari temps indefinit 23 21 24 32 42 5,7 10 19 31,3 82,6Foment contractació indefinida 6 24 26 7 4 0,5 -3 -2 -42,9 -33,3Convertits en indefinits 43 46 45 53 53 7,1 0 10 0,0 23,3Resta contractes indefinits 0 1 1 0 1 0,1 1 1 - -Total contractes indefinits 72 92 96 92 100 13,5 8 28 8,7 38,9Obra o servei 286 265 223 289 311 41,9 22 25 7,6 8,7Eventuals circumstàncies producció 312 255 334 399 301 40,5 -98 -11 -24,6 -3,5Interinitat 39 28 28 36 19 2,6 -17 -20 -47,2 -51,3Resta contractes temporals 9 10 10 6 12 1,6 6 3 100,0 33,3Total contractes temporals 646 558 595 730 643 86,5 -87 -3 -11,9 -0,5Total contractes 718 650 691 822 743 100,0 -79 25 -9,6 3,5HabitatgeHabitatges iniciats2

4 43 5 0 n.d. - - - - -Habitatges acabats3

48 0 1 19 n.d. - - - - -

Catalunya Central (3 comarques)2009 2010 ∆ ∆%



4t trim10-4t trim09

4t trim10-3r trim10

4t trim10-4t trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 929 753 855 761 783 99,5 22 -146 2,9 -15,7Accidents greus 9 13 15 19 3 0,4 -16 -6 n.p. n.p.Accidents mortals 0 1 0 0 1 0,1 1 1 n.p. n.p.Total accidents 938 767 870 780 787 100,0 7 -151 0,9 -16,1Índex 1 1.505,2 1.245,9 1.418,5 1.259,5 1.269,1 - - - 0,8 -15,7ContractacióOrdinari temps indefinit 539 516 526 621 658 4,7 37 119 6,0 22,1Foment contractació indefinida 379 385 313 135 164 1,2 29 -215 21,5 -56,7Convertits en indefinits 602 594 596 663 718 5,2 55 116 8,3 19,3Resta contractes indefinits 15 15 16 15 13 0,1 -2 -2 -13,3 -13,3Total contractes indefinits 1.535 1.510 1.451 1.434 1.553 11,2 119 18 8,3 1,2Obra o servei 3.881 3.623 4.129 5.003 4.582 32,9 -421 701 -8,4 18,1Eventuals circumstàncies producció 4.697 4.040 5.511 5.421 5.312 38,2 -109 615 -2,0 13,1Interinitat 2.237 2.155 2.278 2.393 2.287 16,4 -106 50 -4,4 2,2Resta contractes temporals 235 183 171 152 176 1,3 24 -59 15,8 -25,1Total contractes temporals 11.050 10.001 12.089 12.969 1 2.357 88,8 -612 1.307 -4,7 11,8Total contractes 12.585 11.511 13.540 14.403 13.910 100,0 -493 1.325 -3,4 10,5HabitatgeHabitatges iniciats2

97 170 102 62 n.d. - - - - -Habitatges acabats3

326 126 203 227 n.d. - - - - -Font: web del Departament d'Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Cen tral Núm. 3. 2n. trimestre 2010

Consideracions metodològiques

35

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

CCCooonnnsssiiidddeeerrraaaccciiiooonnnsss mmmeeetttooodddooolllòòògggiiiqqquuueeesss Bibliografia de referència.

En l’elaboració del context nacional i internacional, Actíva Prospect ha tingut en compte els següents documents:

• Nota de Conjuntura Econòmica. Altres publicacions. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya.

• Informe sobre la Conjuntura Econòmica. Caixa Catalunya.

• Informe mensual. Publicacions “La Caixa”.

• Anàlisi i conjuntura econòmica. Cambra de Comerç de Barcelona.

• Boletín económico. Banco de España.

• Publicacions d’interès. Key issues. Fons Monetari Internacional.

• Així mateix, s’han consultat regularment els mitjans de comunicació econòmics i d’abast general que poguessin proveir d’informació rellevant i actualitzada.

Llocs de treball i centres de treball

La informació que s’ofereix fa referència als treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social en situació d’alta laboral i situacions assimilades a l’alta. Els treballadors afiliats figuren agrupats en un compte de cotització a la Seguretat Social. Aquest compte agrupa al col·lectiu de treballadors que pertanyen a una mateixa empresa, i que desenvolupen la seva activitat en una mateixa província. És a dir, les empreses estan obligades a declarar com a mínim un centre de cotització per província. Poden declarar un centre de cotització per cada establiment o bé computar tots els seus treballadors en un sol centre de cotització per província. Per exemple, és habitual que les institucions amb una xarxa important d’oficines o establiments distribuïts en el territori, declarin tots els seus empleats en la seu central. Aquesta situació és dóna en l’àmbit financer, on es pot comprovar com les comarques que tenen la seu central d’una entitat financera, el sector té un pes important en el conjunt de llocs de treball de la comarca, atès que hi computen tots o una bona part dels treballadors de la província.

En aquest sentit, la xifra d’afiliats als centres de cotització situats a cada comarca, no permet conèixer ni la situació laboral dels residents a la comarca - hi poden haver treballadors que resideixen en altres comarques -, ni els llocs de treball efectivament localitzats a la comarca - hi poden haver treballadors que pertanyen a una mateixa empresa que treballen en altres comarques de la província i treballadors de la comarca adscrits al centre de cotització de la seva empresa domiciliat a un altre comarca de la província-.

Cal afegir, a més, que en el còmput dels llocs de treball s’hi inclouen els afiliats al Règim General i al Règim Especial de Treballadors Autònoms. No s’inclouen els afiliats al Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i Règim Especial d’Empleats de la Llar. No obstant això, a partir del primer trimestre del 2008 es varen anar incorporant tots els treballadors per compte propi del sector al Registre Especial de Treballadors Autònoms. Tot i això, la magnitud del sector primari es manté subrepresentada donat que encara es manté el Règim Especial Agrari, del qual no es disposen dades desagregades per comarca.

Amb els centres de cotització també es pot donar que una mateixa empresa declari més d’un centre de cotització. És a dir, es pot donar la situació en que els treballadors d’oficina es declarin en un centre de cotització i els de producció en un altre. Aquesta, però, no és una situació molt freqüent.



36

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

Malgrat aquestes consideracions, la informació sobre els afiliats al Règim General i el Règim Especial de Treballadors Autònoms permet de forma força ajustada aproximar el volum dels llocs de treball localitzats a la comarca, sobretot d’aquells que formen part de les empreses locals. A més, l’anàlisi a llarg termini permet veure’n l’evolució.


Es publica l’índex d’incidència, que posa en relació el grau de sinistralitat i el volum en cada moment de la mà d’obra. S’expressa el valor trimestral i no l’anual. És a dir, el nombre d’accidents en jornada de treball amb baixa respecte als llocs de treball registrats al mateix trimestre. Les xifres trimestrals varien significativament respecte a les anuals, atès que les segones corresponen als accidents acumulats de tot l’any i el nombre de llocs de treball es manté força similar.

L’índex d’incidència presentat a les taules es calcula com el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al Règim General. El Departament d’Empresa i Ocupació inclou també la resta de règims de la Seguretat Social que tenen cobertes les contingències d’accidents de treball i malalties professionals: Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms amb contingències cobertes.

Atur i excedents de mà d’obra

La lectura de les xifres de l’atur es poden dur a terme des de dues perspectives: la social i l’empresarial.

La perspectiva social pretén estimar quina és la incidència de l’atur en la població. L’indicador més comunament acceptat és la taxa d’atur. Aquest taxa és el resultat d’expressar en percentatge, el quocient entre la població desocupada i la població activa. La població activa la formen el conjunt de persones que, o bé estan treballant o bé estan en disposició de treballar (persones desocupades cercant feina). En l’informe s’utilitza la nova taxa d’atur estimada, elaborada per la Diputació de Barcelona per a les comarques de la seva demarcació. Aquesta taxa es calcula a partir de la relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació (SOC) i la població activa local estimada. Aquest nou mètode permet estimar la població activa a nivell comarcal a partir de les dades de les renovacions padronals i de l’extrapolació de taxes d’activitat per edat i sexe a nivell provincial a partir de les estimacions de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

La perspectiva empresarial s’aproxima a partir de la mesura dels excedents de mà d’obra. Aquesta és una situació que es dóna quan el nombre de treballadors disponibles és més gran que la demanda laboral que es requereix. La variació en els excedents laborals té repercussions importants en els costos laborals. En l’informe s’utilitza la taxa d’excedent laboral sectorial que representa el nombre d’efectius laborals disposats a treballar respecte els llocs de treball localitzats a la comarca.

Canvis en la classificació catalana d’activitats econòmiques.

El mes de gener de 2009 va entrar en vigor la nova classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-09) que substitueix a la vigent del 1993 (CCAE-93). L’actualització de la classificació està motivada per la necessitat d’adaptació als canvis en l’estructura econòmica. Entre els canvis hi ha l’aparició o l’augment de protagonisme de determinades activitats que comporta l’aparició de noves categories. És el cas per exemple de les seccions “informació i comunicacions”, “activitats professionals, científiques i tècniques” i “activitats administratives i serveis auxiliars”. O bé la reubicació d’algunes activitats, per exemple, el trasllat de l’activitat



37

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

011

“promoció immobiliària” a la categoria de “construcció”, mentre que anteriorment es classificava com una activitat de serveis.

L’aplicació d’aquesta nova classificació ha comportat canvis en la categorització i la codificació de les activitats i comporta el trencament de les sèries estadístiques. Aquesta situació afecta només a les magnituds en les quals hi ha desagregacions de les dades per activitat econòmica, com l’afiliació a la Seguretat Social i al treball autònom, als centres de cotització i a l’atur.

Atesa aquesta situació s’ha valorat la idoneïtat d’incloure o no l’evolució per sectors d’aquestes magnituds en el present informe. Finalment, s’ha optat per oferir dades d’evolució un cop establertes les correspondències entre les dues classificacions i les agrupacions sectorials utilitzades a l’informe (que són agregacions per grans sectors) i verificar que en la majoria de casos els canvis són inapreciables. Tot i així, cal prendre les dades d’evolució amb certa cautela i tenir en compte aquest matís. Un clar exemple, en què el canvi de classificació sí ha comportat variacions importants en les sèries, és en l’Agricultura, on el nou canvi en la classificació d’activitats econòmiques classifica les activitats de jardineria (abans incloses en l’Agricultura) en un epígraf dels serveis.

De totes maneres, les dades corresponents al 2n trimestre de 2009 ja estan sota la mateixa classificació i només cal matisar les variacions interanuals (respecte el 2008 que manté la classificació anterior). En conseqüència, les variacions interanuals seran més reals quan s’operi sota la mateixa classificació d’activitats, aquesta situació no es donarà fins el proper informe trimestral.

La Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 2009 es pot consultar al web de l’Idescat.

http://www.idescat.cat/cat/idescat/classif/

Mitjana mòbil

És un mètode utilitzat per analitzar un conjunt de dades per tal de crear series de mitjanes. En el cas de sèries trimestrals, calcula les mitjanes de quatre trimestres eliminant així l’efecte estacional. S’utilitza per tal d’obtenir una visió més estable, sense estacionalitat; atès que suavitza les fluctuacions a curt termini, ressaltant així les tendències o cicles a llarg termini.

Federació Empresarial de la Catalunya Central Passeig de Pere III, 17, 1r 2a / 08242 Manresa

T. 93 872 38 74 / F. 93 872 82 15

[email protected]

informe cojuntura catalunya central num 5 4t trim 2010

Documents