informe anual - envejecimiento csicenvejecimiento.csic.es/documentos/documentos/... · núncies per...

informeanual

Presentació Us presentem l’Informe Anual 2010 del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Aquest document és un compendi de les principals actuacions i fets més destacats del Departament d’Acció Social i Ciutadania transcorreguts al llarg de l’any 2010.

D’aquesta manera, es vol donar a conèixer de forma breu i concisa als ciutadans i ciutadanes la reali-tat dels serveis socials i dels drets de ciutadania al nostre país i les actuacions que es duen a terme per millorar-los i fer-los més eficients.

Els infants i adolescents, els joves, les famílies, el col·lectiu LGTB, les dones, les persones immigrants, les persones amb discapacitats, les persones de-pendents i cuidadores, les dones que pateixen la violència masclista, les persones en risc d’exclusió social, i en general tota la ciutadania, són els desti-nataris de totes aquestes polítiques i actuacions.

Oferir suport i atendre les necessitats de totes aquestes persones i col·lectius és l’objectiu primor-dial del Departament d’Acció Social i Ciutadania, en la cerca d’una societat més igualitària, cohesionada i benestant.

Totes aquestes actuacions són el producte resultant de l’esforç i empeny de molts i moltes professionals en serveis socials, que posen el seu talent al servei del Sistema català de serveis socials de Catalunya i fan que aquest vagi creixent amb el temps.

Esperem que aquest document sigui del vostre interès per conèixer la realitat dels serveis socials a Catalunya.

1Catalunya social en xifres

• D’aquí a 30 anys, un de cada quatre ciutadans o ciutadanes de Catalunya tindrà 65 anys o més. Per cada dues per-sones de 65 anys o més n’hi haurà una en edat activa (entre 16 i 64 anys).1

• Actualment a Catalunya hi conviuen més de mig milió de persones amb al-gun tipus de discapacitat que els impe-deix dur a terme activitats quotidianes, i s’estima que l’any 2020 arribaran a les 600.000.2

• A Catalunya, un 25% de les dones amb fills i filles menors de 6 anys són labo-ralment inactives en comparació amb un 2% dels homes.3

• Les dones dediquen de mitjana 55 minuts al dia al manteniment de la llar, mentre que els homes hi destinen no-més 14 minuts.4

• Les adopcions d’infants dutes a terme per famílies monoparentals a Catalunya representen un 4,20%, mentre que en les adopcions internacionals representen un 13,86%.4

• Una de cada quatre persones majors de 65 anys a Catalunya estan en situació de risc de pobresa, de les quals les dones grans són les més afectades.5

• El 70% de les pensions mínimes que es cobren corresponen a dones.5

• Sis de cada deu sol·licitants de l’ajut de dependència són majors de 80 anys.6

• Vuit de cada deu persones cuidadores no professionals són dones, i d’aquestes, tres de cada deu són majors de 65 anys.6

• Del 1999 al 2009, un 82,5% de l’incre-ment demogràfic a Catalunya ha estat degut a l’arribada de població estrangera.7

• Els joves, a Catalunya (15 a 29 anys), representen gairebé un 20% de la po-blació. D’aquests, un de cada quatre té nacionalitat estrangera.8

• Gairebé la meitat (48,7%) de la pobla-ció jove a Catalunya està sobrequalifica-da. A més, un de cada cinc (22,4% dels joves) treballa i estudia.8

• Actualment, 29 municipis de Cata-lunya disposen d’un consell municipal d’infants, que ha permès incorporar la infància als processos participatius. A més, 18 municipis disposen d’una regi-doria d’infància per dur a terme políti-ques adreçades al col·lectiu.9

• El 2009, es van interposar 1.744 de-núncies per violència masclista a l’àm-bit familiar, a més de 558 denúncies per agressions sexuals en l’àmbit no familiar a Catalunya.10 (Programa de seguretat contra la violència masclista).

• A Catalunya, entre els habitants que tenen més de 80 anys, hi ha gairebé el doble de dones (65%) que d’homes (35%).5

Fonts:1. “Elaboració pròpia a partir de Projeccions de població 2021-2041.” IDESCAT, 2009. 2. Papers 16. El futur dels serveis socials. Productes i serveis per al 2030. 2010.3. Temps de famílies: anàlisi sociològica dels usos dels temps dins les llars catalanes a partir del Panel de Famílies i Infància. 2010.4. I La teva com és? Realitats familiars a Catalunya. 2010.5. “Estadístiques de distribució personal de la renda i risc de pobresa.” IDESCAT, 2008.6. 6è Congrés Nacional de la Gent Gran. “Document de treball. Fase participativa.” 2010.7. Pla de ciutadania i immigració 2009-2012.8. “Sistema d’indicadors sobre la joventut a Catalunya.” 2010.9. Estudi poblacional de la infància i l’adolescència a Catalunya. Pla director d’infància i adolescència 2010-2013.10. Programa de seguretat contra la violència masclista. 2010.

2El Sistema Català de Serveis SocialsL’avenç en l’estructuració i la consolidació del Sistema català de serveis socials és un dels reptes més importants que planteja la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. El Sistema Català de Serveis Socials s’estructura mitjançant una sèrie d’actors i recursos que s’adrecen a un objectiu: avançar en els serveis socials a Catalunya, vetllant per la seva qualitat.

Iniciatives com el desenvolupament del Pla estratègic de serveis socials i el desplegament de la segona Cartera de serveis socials (2010-2011), impulsats des del Departament d’Acció Social i Ciutadania, són importants perquè aporten eines i recursos als i les professionals dels serveis socials.

Foto

grafi

a: D

esir

ée L

uque

Mar

tin

Pla estratègic de serveis socials 2010-2013

Aquest any s’ha aprovat el Pla estratègic de serveis socials 2010-2013. Aquest pla recull les línies de treball del sistema de serveis socials per als pro-pers anys per tal de fer front els principals reptes en l’àmbit social i desenvolupar de forma adient la nova llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. Inclou un diagnòstic de les necessitats socials de la societat catalana i un pla de qualitat per millorar l’atenció a la ciutadania.

Aquest Pla estratègic ha estat desenvolupat mit-jançant un procés participatiu que ha comptat amb la participació de 953 persones d’arreu del territori català, que han realitzat les seves aportacions a través de 35 tallers.

Fotografia: Xavi Xavi

Segona edició dels Premis Catalunya Social

Els Premis Catalunya Social són organitzats anual-ment pel Departament d’Acció Social i Ciutadania amb l’objectiu de donar reconeixement institucio-nal a l’esforç i la dedicació que diferents persones, administracions locals, mitjans de comunicació, empreses i entitats sense ànim de lucre esmercen a favor de l’acció social. Els Premis Catalunya Social han d’esdevenir un estímul més a comportaments professionals i a actuacions, individuals o col·lec- tives, dirigits a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, així com a assolir un compromís sòlid en la construcció d’un país més solidari i cohesionat.

El passat 9 de setembre de 2010, al Pavelló Mies Van der Rohe, es va celebrar l’acte de lliurament d’aquests guardons. Els guanyadors en cadascuna de les categories varen recollir el guardó de mans de l’Honorable Consellera del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Senyora Carme Capdevila.

Guardonats en l'edició 2010:• Premi Acció Social Local: Consell Comarcal de la Segarra.• Premi Acció Social i Comunicació: serveis informa-tius de Televisió de Catalunya.• Premi Acció Social Tercer Sector: ECAS, Entitats Ca-talanes d'Acció Social.• Premi Acció Social Empresarial: MRW.• Premi Trajectòria Professional: Jordi Estivill i Pascual.• Premi DIXIT: Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere.

Mapa de persones expertes i experiències d’èxit

El Mapa de persones expertes i experiències d’èxit és un projecte iniciat aquest any 2010 i s’adreça als i les profes-sionals de serveis socials amb una finalitat instrumental: proporcionar un eina de cerca versàtil i de qualitat que permeti trobar informació sobre persones expertes en dife-rents àmbits socials i experiències d’èxit que actualment es duen a terme a tot el món, en l’àmbit dels serveis socials. El Mapa permet consultar informació específica i detallada de cada persona experta i experiència, així com dels àmbits temàtics i d’especialització, la trajectòria professional i aca-dèmica, i la informació de contacte. Actualment, el Mapa conté 176 persones expertes i 42 experiències d’èxit en àmbits socials com els d’infància, immigració o gènere.

Xarxa DIXIT

La Xarxa DIXIT està formada, actualment per 3 centre de documentació especialitzats en l’àmbit dels serveis socials i els drets de ciutadania. Aquest 2010, s’ha obert el tercer centre de documentació: DIXIT Vic. Centre de Documen-tació en Serveis Socials. Universitat de Vic, amb la finalitat d’estendre la xarxa DIXIT arreu del territori.

A més, aquest any, el nombre de membres de DIXIT s’ha multiplicat per dos, i ja en formen part prop de 3.750 persones.

Línia de Prospectivaestratègica

La prospectiva estratègica es defineix com la ciència que estudia el futur per comprendre’l i poder influir en ell. Si aconseguim identificar els aspectes clau del futur, ens po-drem anticipar als canvis i posar en marxa noves polítiques que actuïn en la direcció prevista. Aquest any, el Departa-ment d’Acció social i ciutadania ha desenvolupat una sèrie d’activitats per tal de posar en marxa una línia de treball en aquest sentit. Algunes de les iniciatives han estat: la cele-bració de la 1a jornada de l’Observatori de prospectiva en serveis socials i la realització de l’estudi Escenaris de futur per al Sistema de serveis socials.

“La convocatòria dels Premis Catalunya Social 2010 ha rebut

enguany 72 propostes.”

Publicacions DASC

Aquest any 2010 el Departament ha impulsat 120 noves publicacions de divulgació i reflexió adreçades a les perso-nes professionals i a totes aquelles que estiguin interessa-des en l’àmbit dels serveis socials, com són els Quaderns d’acció social i Papers d’acció social. A més, aquest any s’han creat dues noves publicacions: Fulls d’acció social i la col·lecció Lectura Fàcil. La primera pretén presentar, en format de documents informatius i divulgatius, estudis i realitats d’interès per als diferents actors del Sistema català de serveis socials. En canvi, la col·lecció Lectura Fàcil pretén divulgar en un llenguatge planer i entenedors els principals textos normatius que regulen els serveis i prestacions que el Departament ofereix a la ciutadania; per afavorir una millora comprensió dels textos, especialment entre aquells col·lec-tius amb dificultats de comprensió lectora específiques.

Diccionari de serveis socials

Aquest any 2010 s’ha presentat el Diccionari de serveis socials, que sistematitza per primera vegada la terminologia d’aquest àmbit en llengua catalana.

Aquest document, que conté més d’un miler d’entrades, ha estat impulsat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania amb la col·laboració del Centre de Terminologia TERMCAT i d’una cinquantena de professionals i de persones expertes en l’àmbit dels serveis socials.

El Diccionari de serveis socials esdevé una eina útil per al treball diari dels i les professionals dels serveis socials, però també d’altres sectors com ara la sanitat, l’educació, la justícia o l’habitatge.

Els usuaris del diccionari tenen la possibilitat de fer apor-tacions, comentaris i suggeriments a través de l'adreça electrònica [email protected]

“En l’elaboració del Pla estratègic de serveis socials 2010-2013 van participar 953

persones, a través de les aportacions fetes en 35 tallers realitzats arreu del territori:

Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Tremp i Vic.”

“El Mapa de persones expertes i amb experiències d’èxit en l’àmbit social està format

ara mateix per 176 persones expertes

i 42 experiències d’èxit.”

Infància i adolescència

3A Catalunya els infants i adoles-cents són considerats subjectes de drets tan importants com el dret a la participació, el dret a ser escoltat o el fet de tenir en compte l’interès superior de l’infant. Aquest reco-neixement marcarà un canvi en la concepció i l’articulació de les polí-tiques d’infància, tot promovent la participació i la visió dels infants i adolescents en aquells aspectes que els afectin. La nova Llei de drets i oportunitats de la infància i l’ado-lescència recull tota la legislació vigent a Catalunya en aquest àmbit,

ampliant la mirada de les polítiques de protecció desenvolupades fins ara cap a la promoció de polítiques de prevenció i participació. L’aprovació d’aquesta Llei conjuntament amb altres iniciatives promogudes pel Departament d’Acció Social i Ciuta-dania aquest 2010, són instruments que contribueixen a la millora del benestar de la infància i l’adolescèn-cia a Catalunya.

Aprovació de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

El 12 de maig de 2010, la Llei dels drets i les opor-tunitats en la infància i l’adolescència va ser apro-vada pel Parlament, amb la finalitat d’atendre, protegir i promoure el benestar personal i social de la infància i l’adolescència. Aquesta Llei ha suposat un gran pas endavant per al món de la infància a Catalunya, perquè ha representat la creació d’una sola llei que recull tota la legislació actual catala-na sobre la infància i l’adolescència que incorpora diverses novetats rellevants.

La Llei situa l’infant i l’adolescent com a subjecte de drets i oportunitats; fomenta una revisió global del dret i de les polítiques públiques des del prisma de l’interès superior de la infància i l’adolescència, i incorpora la prevenció, l’atenció i la participació de la infància i l’adolescència a les polítiques de protecció que fins ara s’havien dut a terme.

També introdueix novetats rellevants en casos de maltractament familiar on es prioritza que sigui la persona maltractadora la que deixi la llar en comp-tes de l’infant, evitant la doble victimització dels infants en els processos de declaració en casos d’abús o maltractament, i creant un nou model de protecció de la infància.

Fotografia: Santi Carbonell

Presentació del Pla director d’infància i adolescència 2010-2013 Fomentar una visió transversal de la infància i l’adolescèn-cia en les polítiques públiques permet que totes les políti-ques tinguin en compte en l’elaboració dels seus objectius i accions les necessitats d’aquest col·lectiu, tenint en present tota la infància i no tant sols la infància en risc. En aquest sentit, el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha impulsat, des del 2008, la creació d’un pla director d’in-fància i adolescència, per tal de construir un instrument de planificació i ordenació de les polítiques, les actuacions i els serveis per a la infància i l’adolescència a Catalunya i fomentar el treball transversal i la cooperació institucional en aquesta matèria.

Aquest Pla s'emmarca dins el Pla Estratègic de Serveis Socials (2010-2013), que ordena el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials els propers anys.

Acord pel Moviment Mundial a favor de la Infància

El compromís de la Generalitat de Catalunya amb la infàn-cia situa Catalunya com un dels ens subestatals pioners en la defensa dels drets de la infància. Aquest context, ha possibilitat l’establiment de la seu del Moviment Mundial a favor de la Infància (GMC, en anglès) a Barcelona. El GMC es va crear l’any 2002 amb motiu de la Sessió Especial de l’Assemblea General de les Nacions Unides per a la Infàn-cia, per encapçalar un moviment que treballés per cons-truir un món apropiat per a la infància. El seu establiment a Barcelona permetrà que la problemàtica de la infància es faci més visible i donarà un gran impuls a les polítiques d’infància a Catalunya.

“Aquest 2010, s’han ofert 334* places d’habitatge per a joves tutelats i extutelats des del Departament d’Acció Social i Ciutadania.”

*Dades provisionals de l’any 2010.

“Actualment, el Departament d’Acció Social i Ciutadania compta amb una

xarxa de 346 equips d’atenció a la infància i l’adolescència arreu del

territori català, i tutela 8.122* infants i adolescents a través de famílies

d’acollida i centres residencials d’acció educativa.”

4Joves

Aconseguir una feina estable, emancipar-se i construir una llar pròpia són alguns dels principals reptes que avui afronta la joventut a Catalunya. Cal oferir-los oportuni-tats perquè puguin planificar el seu futur laboral i vital, més encara en èpoques d’incertesa, i perquè puguin participar activament en la societat. És per això que el Departament

d’Acció Social i Ciutadania desenvo-lupa iniciatives per oferir eines que facilitin el desenvolupament d’un projecte de vida propi. En aquesta línia, aquest 2010 s’ha aprovat la Llei de polítiques de joventut, s’ha pre-sentat el Pla nacional de la joventut 2010-2020 i s’han obert noves ofici-nes de la Xarxa d’emancipació juve-nil, entre altres accions.

Llei de polítiques de joventut

L’emancipació i participació juvenil en els proces-sos de decisió pública són alguns dels reptes que aborda la Llei de polítiques de joventut, aprovada el 22 de setembre de 2010 pel Parlament de Cata-lunya. El procés d’elaboració de la Llei va comp-tar amb un procés participatiu molt ampli que va abastar tots els agents implicats en les polítiques públiques de joventut: càrrecs polítics i tècnics de diferents administracions públiques, i persones jo-ves, organitzant taules de debat arreu del territori. Aquesta nova Llei dota d’un marc legal el model català de polítiques nacionals de joventut i el con-solida, tot potenciant la transversalitat de les po-lítiques per a joves i la participació juvenil. A més, crea instruments de coordinació com el Registre d’Equipaments i Serveis Juvenils i la Xarxa nacio-nal d’emancipació juvenil que repercutiran en una millora de l’atenció de les necessitats específiques i de la seva realitat econòmica i social.

Fotografia: Sandra Gonzàlez

Pla nacional de joventut 2010-2020 El Pla nacional de joventut 2010-2020, que s’ha presentat aquest any, pretén ser una eina per donar resposta a les no-ves necessitats i demandes de la joventut i del seu entorn, i per definir, impulsar i coordinar les actuacions en matèria juvenil que es duen a terme arreu del territori. A fi de donar resposta a aquest objectiu, s’han establert 25 grans fites que aborden la joventut de manera integral: des de l’educació, el treball i la salut fins al desenvolupament personal i la parti-cipació juvenil. Aquestes fites són fruït de totes les propos-tes recollides durant el procés participatiu. Prop de 9.000 joves d’arreu del territori han participat en diferents tallers i espais de consulta per decidir sobre els reptes que havia d’abordar aquest nou Pla. A més, també hi han participat persones professionals i expertes en joventut del món local, de la Generalitat i de diverses entitats juvenils.

Xarxa nacional d’emancipació juvenil (XNEJ)

La Xarxa nacional d’emancipació juvenil és una xarxa d’equipaments i serveis, integrada per les oficines joves i els punts d’informació juvenil on es troben els serveis dirigits a joves per afavorir la construcció del seu propi projecte de vida. Aquesta Xarxa, s’estén arreu del territori amb la col-laboració de consells comarcals i ajuntaments, tot integrant i coordinant totes les administracions, els departaments, les institucions, les entitats i els agents que ofereixen serveis a joves, i tenen, entre altres funcions, la missió de difondre convocatòries d’ajuts, tràmits i recursos per trobar feina, cercar habitatge i resoldre els dubtes sobre la salut. L’objectiu final de les oficines és que la joventut pugui trobar en una finestreta única la informació per resoldre tot allò que necessita. Aquest any 2010, s’han obert noves oficines joves que formen part de la Xarxa a la comarca d’Osona (Vic), al Baix Camp (Reus), al Tarragonès (Tarrago-na) i al Montsià (Amposta).

“Actualment, es poden trobar 56 borses joves d’habitatge arreu

del territori català.”

“Aquest 2010, la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya han rebut 402.250

pernoctacions.”

“Aquest any ja són 679 municipis, els que compten amb un pla local de joventut.


5Famílies

La diversitat familiar és una carac-terística molt important de la soci-etat catalana que posa de relleu les diferents formes de convivència, socialització i desenvolupament so-cial i individual. En aquest context, la família és entesa com a espai de convivència i socialització on s’es-tableixen vincles d’afecte entre els seus membres. Per tal de promoure i visibilitzar aquestes diverses rea-

litats i respondre a les noves neces-sitats sorgides d’aquesta realitat, el Departament d’Acció Social i Ciuta-dania ha promogut iniciatives com: equiparar els avantatges del Títol de famílies monoparentals als de les famílies nombroses o impulsar la campanya “Compartim els temps!” per revaloritzar i promoure la cores-ponsabilització en les tasques do-mèstiques i de cura.

Títol de famílies monoparentals

Amb la fita que suposa la creació del Títol de famí-lies monoparentals, Catalunya ha estat pionera en el reconeixement d’aquestes famílies i en la con-cessió d’un títol propi que les dota de nombrosos beneficis. Aquest títol s’atorga individualment a cada membre de la família i és vàlid a Catalunya i a tot l’Estat, per tal de poder gaudir de determi-nats avantatges que permeten millorar el benestar d’aquestes famílies.

Aquest any 2010 ha suposat l’extensió dels títols de famílies monoparentals, fent extensius els seus avantatges a moltes noves famílies arreu de Catalu-nya. Alguns dels principals avantatges incorporats aquest 2010 en l’àmbit de la cultura i l’educació ha estat l’equiparació de les famílies monoparentals a les nombroses en el procés de preinscripció escolar tant en l’educació obligatòria com en la universi-tària, i la reducció de l’entrada a diversos teatres i museus de Catalunya. A més, poden gaudir de descomptes i beques de la Xarxa nacional d’albergs socials de Catalunya i d’ajuts per l’accés a l’habitat-ge protegit.


Programa “Compartim el temps!” Les tasques familiars i domèstiques han estat tradicional-ment desenvolupades per les dones i molt desvaloritzades. La campanya “Compartim els temps!” té com a objectiu trencar els estereotips entorn de les tasques familiars i domèstiques i millorar el repartiment d’aquestes tasques entre totes les persones membres de la família, tot educant els nens i les nenes en els beneficis que suposa el reparti-ment equitatiu d’aquestes tasques entre totes les perso-nes de la llar. Una de les accions dutes a terme en aquesta campanya ha estat la creació d’una pàgina web on es poden trobar materials de suport per fer activitats i jocs educatius que afavoreixin la coresponsabilitat. A més, s’ha promo-gut la utilització d’aquestes eines a través de les escoles, les associacions i els ens locals d’arreu de Catalunya, que també han pogut adherir-se a la campanya donant suport al manifest Compartiu el temps, que remarca els objectius de la campanya.

Presentació del llibre "I la teva com és?" Realitats familiars a Catalunya

Aquest any 2010 s’ha presentat el llibre “I la teva com és?” Realitats familiars a Catalunya, que descriu la diversitat de models familiars a Catalunya.

Avui dia, quan parlem de família trobem molta més diver-sitat que abans: el patró únic de pare, mare i fills o filles es dilueix, mentre que noves realitats familiars prenen més protagonisme.

Paral·lelament, alguns fenòmens que caracteritzen el con-text actual són una progressiva disminució de la mida de les llars catalanes, una reducció de la fecunditat, un augment del nombre de ruptures de parella o un increment de les pa-relles de fet, entre d’altres. Tot i els canvis experimentats, el paper de la família segueix sent fonamental en la socia-lització dels infants, en la seva educació i en la transmissió de valors.

En aquesta publicació, a partir d’experiències testimonials de famílies reals, un conjunt de periodistes apropen la quo-tidianitat de la realitat i la diversitat de les famílies cata-lanes. D’aquesta manera es vol donar visibilitat a algunes d’aquestes noves realitats, mostrant noms i imatges concre-tes, per tal de mostrar-les al conjunt de la ciutadania.

“Aquest 2010, el Programa de prestacions econòmiques universals per infant a càrrec

ha arribat a 322.129 infants.” “Ja són 11.786 els títols de

família monoparental emesos a Catalunya.”

“S’ha aconseguit que, aquest 2010, les famílies nombroses tinguin

descompte en 1.100 establiments d’arreu del territori.”


6Col·lectiu LGTBEls darrers anys s’ha aconseguit avançar en el reconeixement i la promoció dels drets de persones lesbianes, gais, transsexuals i bise-xuals, i també millorar la percepció social vers aquests col·lectius. Tot i així, avui en dia encara hi ha moltes formes i situacions de discriminació en la seva vida quotidiana que cal seguir combatent. A fi d’aconseguir

que cap persona pugui ser discri-minada per la seva opció sexual o identitat de gènere, el Departament d’Acció Social i Ciutadania, aquest any, ha continuat amb la mateixa força i impuls l’elaboració de políti-ques, accions de sensibilització i de formació per lluitar contra els este-reotips i les discriminacions cap al col·lectiu LGTB.

Internacionalització del Programa LGTB

Internacionalització del Programa LGTB. La de-fensa dels drets de totes les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals és una aposta del Departament d’Acció Social i Ciutadania, que es va iniciar amb la creació del Programa per al col·lectiu de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexu-als. A més, s’ha impulsat la internacionalització d’aquest programa per conèixer quina és la realitat i les accions que es duen a terme a altres llocs del món, i fer de Catalunya un referent internacional en aquest àmbit. Aquest any 2010, s’ha participat en 6 jornades, actes o congressos d’àmbit interna-cional on s’han exposat les línies de treball que duu a terme el Departament d’Acció Social i Ciutadania; per exemple: la participació a la reunió de la Xarxa de governs LGTB a Dublín, a partir de la qual s’ha incorporat l’experiència catalana a l’estudi que fa l’ILGA sobre bones pràctiques policials per com-batre l’homofòbia a Europa. A més, aquest 2010, l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) ha convidat específicament el Programa LGTB a parti-cipar a la Jornada centrada en “com fer front als es-tereotips i la intolerància cap a les persones LGTB”. Totes aquestes accions mostren la internacionalit-zació de les línies de treball i polítiques impulsades des del Programa LGTB.

Foto

grafi

a: O

rian

a El

içab

e

Recomanacions per als mitjans de comunicació en llenguatge LGTB Tot i que en els darrers anys s’ha avançat significativament pel que fa a la presència de continguts referents a gais, lesbianes, i homes i dones bisexuals i transsexuals en els mitjans de comunicació, encara avui aquestes representa-cions estan fetes, majoritàriament, des d’un punt de vista heterosexista i molt lligat a estereotips, estigmatitzacions, exclusions i invisibilitats. Aquests estereotips impedeixen retre compte de la immensa diversitat de formes de viure i de ser que existeixen a la societat, i aquests mateixos este-reotips han fet que es promogui una imatge de les perso-nes gais, lesbianes i transsexuals molt esbiaixada respecte a la realitat, que és molt més rica i diversa. L’elaboració d’aquestes recomanacions pretén contribuir a positivar la representació audiovisual d’aquestes persones i evitar-ne la discriminació per motius d’orientació sexual o d’iden-titat de gènere que avui en dia encara hi ha als mitjans de comunicació.

Pla interdepartamental LGTB

La discriminació de les persones lesbianes, homosexuals, transsexuals i bisexuals en la nostra societat és encara molt present. És per això que el Departament d’Acció Social i Ciutadania va impulsar, el 2007, un pla interdepartamen-tal LGTB amb l’objectiu de promoure la plena normalitat i visibilitat del fet homosexual, transsexual i bisexual, i eradicar qualsevol forma de discriminació per raó de sexe o gènere, tant de caire jurídic com social.

El Pla ha estat una aposta clara i decidida per tirar endavant polítiques específiques destinades a les persones LGTB, però també dirigides a la sensibilització de la ciutadania i a l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Fins al dia d’avui, el Pla ha estat desenvolupat per tots els Departaments del Govern previstos, incorporant de manera notable la perspectiva LGTB.

“Aquest any 2010, s’han dut a terme múltiples accions de sensibilització arreu

del territori. Entre aquestes, la presentació de l’exposició itinerant ‘El moviment en imatges’ a l’Ajuntament de Badalona, al

Centre de Documentació DIXIT de Barcelona, a Tarragona, al districte de Sant Andreu de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat i a la

Universitat Autònoma de Barcelona.”

“2.600 persones s’han adherit a la campanya de sensibilització

Per què no?”


7Dones

Les diferències entre dones i homes, tant en el món laboral com en el familiar, continuen provocant mol-tes discriminacions per motius de gènere. És per lluitar contra aques-tes discriminacions i els estereotips que les generen que el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha im-pulsat, aquest 2010, iniciatives com

el Projecte de llei per a una nova ciutadania i la igualtat efectiva entre dones i homes, l’elaboració d’expo-sicions itinerants, o la publicació de guies sobre els drets sexuals i repro-ductius i informes que analitzen les diferències de mobilitat entre dones i homes.

Projecte de llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes

Tot i que els darrers anys s’han produït diversos canvis socials cap a la millora de la igualtat entre dones i homes, encara queda molta feina per fer quan les alcaldesses representen només un 12,5% del conjunt de persones titulars de les alcaldies; les professionals que treballen fora de casa dediquen el doble o el triple de temps que els homes a les tas-ques domèstiques, i les dones guanyen, de mitjana, un 28% menys que els homes, entre d’altres exem-ples. És per això que el 7 de setembre del 2010 es va aprovar el Projecte de llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes promo-gut pel Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Aquest Projecte de llei té per objectiu promoure una societat on les dones puguin desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense limitacions per raó de sexe. El text estableix les actuacions que han d’incorporar els poders públics catalans per fer efectiu el principi de la igualtat, te-nint en compte tots els àmbits que incumbeixen les dones: mercat de treball; treball familiar, domèstic i de cura; participació; educació; recerca; mitjans de comunicació; salut; empresa; esports; seguretat, etc.

Exposicions itinerants de l’Institut Català de les Dones Les exposicions itinerants són un projecte de l’Institut Català de les Dones com a eina de sensibilització i visibilit-zació del paper de les dones en la nostra societat, així com d’algunes de les discriminacions que pateixen. Aquestes exposicions recuperen els sabers i els coneixements espe-cífics que les dones han desenvolupat al llarg de la història i reconeixen i en fan visibles les seves aportacions. A fi de fer-ne difusió, estan a l’abast d’associacions de dones, ens locals, biblioteques, centres educatius i altres entitats i ins-titucions. És per això que es poden veure arreu de Catalu-nya i també a la seu de l’Institut Català de les Dones.

Aquest 2010, algunes de les noves exposicions han estat “Violència masclista en la parella: desmuntem mites?”, sobre els mites associats a l’amor romàntic i a la violència masclista, i “La lluita per l’oportunitat de viure” sobre les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia.

Publicacions destacades: “Drets sexuals i reproductius” i “Dones, mobilitat, temps i ciutats”

En la mateixa línia de promoure un canvi social en els va-lors i les actituds vers la no- discriminació per raó de sexe, el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha promogut, aquest 2010, la publicació de dos llibres: un manual didàc-tic sobre Drets sexuals i reproductius i Dones, mobilitat, temps i ciutat.

La primera publicació és un manual per treballar amb adolescents a partir de 16 anys sobre els seus drets sexuals i reproductius. La segona publicació tracta un altre tema fonamental, tot analitzant les diferències entre la mobilitat de les dones i dels homes amb la finalitat de promoure polí-tiques que incorporin la perspectiva de gènere i que tinguin en compte les necessitats i les experiències de les dones en aquest àmbit.

“S’han concedit 256 subvencions a ens locals per dissenyar i

elaborar plans de polítiques de dones.”

“Actualment estan operatius a Catalunya 100 serveis d’informació i

atenció a les dones (SIAD).”


“L’any 2010 s’han elaborat 285 informes interdepartamentals

d’impacte de gènere sobre disposicions de caràcter

general.”

8Acolliment i adopcióLa infància és un col·lectiu especial-ment vulnerable als constants canvis de la nostra societat. Per aquesta raó, per al Departament d’Acció Social i Ciutadania és prioritari vetllar pels drets i les necessitats dels infants, i protegir-los en situacions de de-semparament i davant els perills a què estan exposats.

L’acolliment i l’adopció permet que els infants i adolescents tutelats per

la Generalitat de Catalunya puguin gaudir d’un entorn familiar estable i de referents familiars. És per això que el Departament d’Acció Social i Ciutadania impulsa mesures per promoure l’acolliment i l’adopció a través de diversos programes i pro-jectes, com “Cases d’infants”, la Guia d’acolliment familiar o les unitats convivencials d’acció educativa.

Projecte “Cases d’infants”

El projecte “Cases d’infants” s’emmarca dins un programa d’un abast més ampli, que pretén incre-mentar i optimitzar els recursos per atendre els infants en situació de risc, reduir el nombre de tuteles i el temps d’institucionalització. Aquest any, s’han creat prop de 300 places de servei residencial temporals per a menors d’entre 4 i 18 anys en situ-ació de risc o desemparament. Aquest nou projecte té l’objectiu de donar suport a infants i adolescents i a les seves famílies perquè puguin tornar a casa o emancipar-se.

Una de les mesures que es fomentarà amb aquest projecte és la guarda administrativa voluntària, que consisteix en el fet que els pares cedeixin la guarda del seu fill de forma voluntària, a l’espera que su-perin la situació familiar que els impedeix fer-se’n càrrec.

Així mateix, el projecte “Cases d’infants” també va destinat a aquells menors tutelats que actual-ment es trobin en altres centres i que es preveu que puguin tornar aviat amb la seva família. En tots aquests casos, es treballarà de forma coordi-nada amb la resta de serveis socials per possibilitar aquest retorn.

Les places del projecte “Cases d’infants”, s’afegiran a les 2.593 places existents actualment en centres residencials i d’acollida de què disposa el Depar-tament d’Acció Social i Ciutadania per a infants tutelats.


Programa de les unitats convivencials d’acció educativa Aquest Programa pilot promou l’acolliment familiar d’in-fants i adolescents amb necessitats educatives especials, malalties cròniques o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció especialitzada. Per les característiques d’aquests infants i adolescents, aquest tipus d’acolliment el duen a terme persones que estan qualificades per atendre les seves necessitats, ja sigui per la seva formació acadèmica o per la seva experiència relacio-nada amb la infància i l’adolescència. A més, aquesta perso-na ha de tenir una alta disponibilitat per atendre els menors acollits i percep una quantitat econòmica similar a la d’un titulat de grau mitjà per la seva tasca.

Guia sobre l’acolliment familiar

Per tal de recollir totes les informacions que puguin ser d’interès i que puguin resoldre els dubtes de les famílies acollidores, aquest any 2010, el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha publicat una guia sobre l’acolliment fami-liar. Aquesta Guia respon a preguntes com: què s’entén per família acollidora, quines són les maneres d’acollir, què cal tenir en compte en l’acolliment, com establir relacions entre l’infant i la família, entre d’altres.

Amb aquesta Guia el Departament vol impulsar l’acolli-ment familiar per tal que els infants i adolescents tutelats puguin gaudir d’un entorn familiar, on puguin rebre una atenció individualitzada i a partir del qual puguin tenir referents familiars durant un temps determinat.

“El 2010 s’han cursat 738 sol·licituds d’adopció internacional d’infants i 458 per

a adopció nacional a l’Institut Català de l’Adopció. A més, aquest organisme ha atorgat

79 adopcions a Catalunya i 386 de caire internacional.”


“Actualment a Catalunya hi ha 591 famílies d’acollida i 849 infants conviuen en

famílies d’acollida.”

9Violència masclistaL’eradicació de la violència masclista és un objectiu inexcusable i prio-ritari en el camí cap a una societat igualitària i protectora dels drets humans. Cal perseguir i sancionar aquesta mena de comportaments, però també prevenir la seva possi-ble aparició, fent servir com a eines l’educació i una millor informació. Cal, davant de tot, protegir les do-nes que pateixen agressions o estan en risc de patir-ne i posar a la seva mà instruments que en garanteixin l’atenció, la protecció, l’assistència i la integració sociolaboral.

Aquest 2010, des del DASC s’han impulsat diferents mesures adre-çades a la lluita contra la violència masclista i l’atenció de les dones que la pateixen, com el fons de ga-rantia per al pagament de pensions o la creació d’una Comissió Naci-onal per a una Intervenció Coordi-nada contra la Violència Masclista, a més d’haver seguit impulsant els espais divulgatius.

Creació de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista

El darrer 7 de juliol de 2010 es va constituir for-malment la Comissió Nacional per a una Inter-venció Coordinada contra la Violència Masclista. La creació d’aquest nou òrgan institucional estava prevista a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, però ha estat aquest any, quan s’ha regulat el seu règim jurídic, funcionament i competències.

Aquest nou organisme encapçala la lluita contra la violència masclista des del Govern de la Generali-tat. En primer lloc, és l’encarregat d’impulsar, coor-dinar, fer el seguiment i avaluar les diferents actu-acions en l’abordatge de la violència masclista que duen a terme tots els departaments de la Generali-tat. D’altra banda, també li corresponen les tasques de fomentar la participació i la col·laboració del Govern amb les entitats i els òrgans de la societat civil que treballen en aquest àmbit, i d’impulsar un treball en xarxa de tots els agents que intervenen en aquesta problemàtica.

Aquesta Comissió adopta una estructura assemble-ària, funciona en ple i està formada per represen-tants de l’Institut Català de la Dona, d’altres admi-nistracions públiques catalanes i diferents membres de la societat civil. D’altra banda, també està facul-tada per crear grups de treball amb caràcter tempo-ral, per raó de la matèria i del territori.

Informació de contacte:Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència masclistaAdreça: (Institut Català de la Dona) pl. Pere Coromines, 1. 08001 BarcelonaTel. 93 495 16 18

Decret 123/2010: fons de garantia per al pagament de pensions La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, estableix com una forma de violència envers les dones la violència econòmica, fet que comporta la necessitat de crear i regular mecanismes que permetin fer front a un eventual impagament de les pensions o pres-tacions.

Aquest any 2010 s’ha creat el fons de garantia per al pagament de pensions, amb la finalitat de fer front a les diferents situacions de risc que es poden donar amb l’im-pagament de les pensions alimentàries i compensatòries a aquelles persones que les tenen judicialment reconegudes.

Aquest fons va adreçat molt especialment a cobrir les ne-cessitats i assegurar la protecció integral de les dones que han patit o pateixen violència masclista. D’altra banda, són destinataris del fons les persones beneficiàries de les pen-sions i els seus fills menors o majors amb una discapacitat.

Exposició itinerant: “Violència masclista en la parella: desmuntem mites?”

El Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de l’Institut Català de la Dona, organitza diferents exposicions destinades al tractament de temàtiques relacionades amb les dones i la violència masclista, amb l’objectiu de sensibi-litzar la ciutadania sobre aquestes.

L’exposició “Violència masclista en parella: desmuntem mites?”, proposa una revisió d’alguns mites associats a l’amor romàntic i a la violència masclista i, alhora, ofereix idees per transformar-los i avançar, així, vers unes relacions lliures d’aquesta violència.

“La línia d’atenció a les dones en situacions de violència masclista a Catalunya (900

900 120), un servei gratuït i confidencial que es troba en

funcionament des del 2001, ha servit perquè cada vegada més

dones que pateixen aquesta situació ho denunciïn. Aquest any s’han rebut

8.237 trucades.”

“Al llarg d’aquest 2010, un total de 121 dones i 160 infants han estat atesos en

els serveis residencials d’acolliment que integra la Xarxa d’atenció i

recuperació integral per a dones en situacions de violència masclista.”

“Aquest any 2010 s’ha organitzat a Catalunya

301 tallers ‘Talla amb els mals rotllos’”

10Immigració

Aquest any 2010 el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha seguit apostant per millorar els instru-ments de què disposa per gestionar el fet migratori. L’aprovació de la Llei d’acollida de les persones immigra-des i les retornades a Catalunya ha estat pionera a l’Estat en establir un marc legal de referència integral per a l’acollida. Aquesta norma es pre-senta com una caixa d’eines per a les persones nouvingudes amb l’objec-tiu de fomentar-ne la mobilitat so-cial i reduir-ne la dependència dels sistemes públics, incrementant així la seva aportació a la societat.

La creació d’eines per conèixer la societat catalana actual, el seu teixit social, la llengua, els mecanismes d’inserció laboral, les prestacions en salut i el sistema educatiu són alguns dels principals objectius del Departament d’Acció Social i Ciu-tadania per promoure l’autonomia de les persones immigrades. També, el desenvolupament de pràctiques que promoguin la participació de les persones immigrades al teixit social i polític de la localitat on viuen.

Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya

El coneixement de la realitat social del país d’aco-llida és una de les eines més importants perquè les persones immigrades puguin gaudir de la seva autonomia personal. Aquest és un dels punts més rellevants de la nova Llei d’acollida de les perso-nes immigrades i retornades aprovada el 28 d’abril d’aquest any, que s’ha convertit en el primer marc legal autonòmic de referència integral per a l’acollida.

La Llei té com a objectiu crear un servei de primera acollida arreu del territori que incorpori una di-mensió transversal i permeti teixir xarxa i coordi-nació entre els diversos actors implicats. A través del servei de primera acollida, el Departament i els ens locals oferiran una atenció personalitzada i accions de formació en llengua catalana i d’infor-mació sobre aquesta, el mercat laboral, els drets i deures bàsics i el model de societat. És la primera vegada que un text legislatiu estableix el català com a llengua comuna en els sistemes d’acollida i reconeix el seu valor com a llengua d’incorporació, d’integració i mobilitat social. El text també preveu l’acollida especialitzada per establir, mantenir o reforçar programes orientats a les persones nouvin-gudes dins dels serveis normalitzats per al conjunt de la població, com: els àmbits de la salut, l’escola, la universitat, l’atenció de menors o la justícia.


Posada en funcionament del Servei d’Acompanyament i Reconeixement Universitari (SARU) Aquest nou Servei, en marxa des de l’abril del 2010, ha estat promogut per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Educació, la Fundació “la Caixa” i l’Associació Atlàntida. El SARU té per màxims objectius “fer aflorar els sectors de la població qualificada a través de l’agilització dels tràmits per a l’homologació de la formació, el reconeixement de l’experiència professional i la creació de mecanismes d’in-serció laboral per als sectors qualificats”, tal com recull la mesura nova 3 del Pacte Nacional per a la Immigració. Des de la seva posada en funcionament, el 28 d’abril del 2010 fins al 30 de setembre s’han atès 1.476 consultes, de les quals 484 s’han passat a gestionar com a expedients per al reconeixement de la qualificació professional i acadèmica.

Programa d’alfabetització instrumental per a persones estrangeres “Lletres per a tothom”

La promoció de l’alfabetització en català de les persones adultes d’origen estranger és l’objectiu principal del pro-grama “Lletres per a tothom”, impulsat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Aquest programa ha creat un currículum d’aprenentatge del català adaptat a les necessitats formatives d’alumnes no al-fabetitzats, que inclou l’elaboració de materials pedagògics i la formació del professorat i del voluntariat. A més, permet adquirir les nocions bàsiques per accedir als cursos de cata-là inicials del Consorci per a la Normalització Lingüística.Els cursos s’han dut a terme a municipis d’arreu de Catalu-nya, especialment en aquells indrets amb menys oferta de formació d’adults, a través dels centres escolars, on estudi-en els fills i filles dels alumnes del programa.

“Durant l’any 2010, la Secretaria per la Immigració ha atorgat 814 subvencions a

projectes locals i 333 a entitats.”

“Aquest 2010, s’han impartit 18 cursos per a la formació i inserció laboral de

les persones immigrades.”


“El nombre d’ajudes atorgades a persones treballadores temporeres allotjades a

Catalunya és de 487, al llarg del 2010.”

11Gent gran activaL’allargament de l’esperança de vida caracteritza avui moltes societats benestants com la nostra. D’altra banda, però, genera que calgui po-sar atenció en el sorgiment de noves necessitats per al col·lectiu de per-sones grans, tal com ha recollit el Congrés Nacional de la Gent Gran que se celebra cada quatre anys. Per exemple, un dels fenòmens més invisibilitzats fins al dia d’avui és

el maltractament vers les persones grans. Per això, aquest any, des del Departament d’Acció Social i Ciuta-dania s’ha impulsat la creació d’un protocol marc per a l’abordatge de les situacions de maltractament vers les persones grans que permetrà prevenir i abordar aquesta realitat de forma integral.

Protocol marc per a un abordatge coordinat de les situacions de maltractament vers les persones grans

Els maltractaments cap a la gent gran són un fe-nomen poc visible i desconegut, però molt estès, ja que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, fins a un 35% de les persones grans po-den patir maltractaments; tenint en compte que es considera que el 80% de les situacions de mal-tractament no són denunciades. A fi de fer front a aquesta realitat, s’ha establert un protocol marc per actuar de forma integral en el cas de maltractament cap a les persones grans a Catalunya.

Aquest protocol defineix els maltractaments vers les persones grans com aquella acció o falta de resposta adequada que provoca un dany o angoi-xa a la persona gran i que té lloc dins de qualsevol relació de confiança. A més, estableix els diferents tipus de maltractaments, els criteris d’actuació i un mètode comú per als i les professionals per tal d’abordar aquest fenomen i prevenir les situacions de maltractament.


6è Congrés de la Gent Gran de Catalunya El col·lectiu de gent gran, que representa un 16,3% de la població de Catalunya, cada vegada es fa més present i actiu a la nostra societat, desmentint la concepció que la gent gran ja ho ha fet tot durant la joventut. El Congrés Nacional de la Gent Gran és un espai que contribueix, des del 1990, a definir, reflexionar i construir propostes per millorar la realitat de les persones grans. Els continguts d’aquest 6è Congrés han estat elaborats a través d’un procés participa-tiu on hi han estat presents representants de les persones grans de Catalunya i d’associacions, i persones expertes i professionals.

Per a aquest 6è Congrés, es van establir tres principals línies de treball: la participació de la gent gran, la pobresa i l’exclusió social i les polítiques d’envelliment actiu, sobre les quals van treballar les persones que van formar part del procés participatiu. Aquests continguts, les conclusions que s’han derivat del Congrés i el manifest serveixen per configurar l’agenda política en matèria de gent gran.

La gent gran durant la transició democràtica

La història ens permet aprendre sobre les experiències que s’han dut a terme anteriorment i recopilar-les, així com valorar la feina feta en aquella època. Aquest llibre vol ser un homenatge i, també, una guia d’aprenentatge de les iniciatives i històries de vida de les persones i asso-ciacions de gent gran durant la transició. La publicació se centra especialment en la trajectòria de la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Barcelona, que, des del 1976, lluita per la millora dels drets socials, econòmics i culturals de la gent gran. D’aquesta manera, es recupera la lluita d’algunes d’aquelles persones que van contribuir a construir iniciati-ves, encara avui vigents, que han millorat la qualitat de vida de la gent gran de Catalunya.

El Servei d’atenció telefònica per a temes referents a la gent gran és un servei que ofereix l’Oficina de la Gent Gran Activa, on hom pot trobar informació, assessorament i

orientació a les persones grans. S’hi pot contactar trucant al 900 300 500.

“Més de 1.300 persones varen prendre part en el 6è Congrés Nacional de la Gent Gran, celebrat durant la tardor de 2010”

12Discapacitat

Qualsevol persona, independentment que tingui algun tipus de discapaci-tat física, sensorial o intel·lectual, té dret a desenvolupar un projecte de vida de forma lliure i autònoma, i a ser tractada amb el major respecte.

Alguns dels objectius principals del Departament d’Acció Social i Ciuta-dania són precisament els de vetllar per l’autonomia personal de les

persones que tenen algun tipus de discapacitat, i promoure la creació de nous instruments que potenciïn la seva integració social. Aquest 2010 s’ha seguit fent-ho amb el desplega-ment de la Llei de gossos d’assistèn-cia, els ajuts del Programa d’atenció a persones amb discapacitats i els centres per a l’autonomia personal Sírius.

Desplegament de la Llei de gossos d’assistència

Aquest any 2010 s’ha iniciat el desplegament de la Llei de l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitats usuàries de gossos d’assistència, que regula l’accés als espais i transports públics o d’ús públic a les persones amb discapacitat i els seus gossos d’assistència, i també l’ensinistrament i cura d’aquests tipus de gossos.

Aquesta Llei suposa un pas endavant en la promo-ció de l’autonomia entre les persones amb disca-pacitat auditiva, física, autisme o altres malalties, que requereixen el guiatge d’un gos especialment ensinistrat per ajudar-les en les tasques diàries o avisar-les en situacions de possible perill. El ven-tall de gossos d’assistència inclou els gossos pigall, gossos de servei, de sons, d’avís i els de trastorn de l’espectre autista. El Registre de centres d’ensinis-trament i unitats de vinculació de gossos d’assis-tència i persones usuàries especifica la tipologia de centres on està permès l’accés a les persones amb alguna discapacitat quan vagin acompanyades d’un gos d’assistència.

Foto

grafi

a: S

anti

Car

bon

ell

Ajuts del Programa d’atenció social a persones amb discapacitat El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha posat a dis-posició de les persones amb discapacitat una prestació eco-nòmica adreçada a elles. Aquest any 2010 s’han aprovat les bases que regeixen la convocatòria dels ajuts del Programa d’atenció social a persones amb discapacitat. Aquests ajuts tenen per objecte facilitar els ajuts econòmics necessaris per al desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial amb mesures compensatòries, per tal de millorar la seva qualitat de vida i fomentar la seva integració social.

A més, amb la finalitat de poder rebre noves sol·licituds i, per tant, facilitar l’accés a la ciutadania els ajuts derivats del Programa d’atenció social a les persones amb discapacitat, s’ha obert una segona convocatòria per a la concessió dels diferents ajuts derivats del Programa d’atenció social per a persones amb discapacitat.

En total, aquest any, s’han atorgat 7.665 ajudes d’atenció social a persones amb discapacitat (dades provisionals).

Targeta acreditativa de la discapacitat

Aquest any el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha posat en funcionament la nova targeta acreditativa de la discapacitat.

Aquesta permet a les persones amb discapacitat legalment reconeguda, i amb residència habitual a Catalunya, acre-ditar de forma àgil i pràctica, el seu grau de discapacitat, i estalviar-se haver de demanar certificats cada vegada que ho necessitin. S'expedeix de forma expressa a aquelles per-sones que ja tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%, provisional o definitiu, o, bé, a petició de qui tingui la seva representació legal.

Aquesta targeta, a banda de ser un document acreditatiu, facilitarà a l’usuari l'accés a una sèrie d’avantatges i benefi-cis en àmbits com la mobilitat, la cultura, l'esport, l'oci i el lleure a tot Catalunya, que es poden consultar a la web del Departament d'Acció Social i Ciutadania.

Podeu obtenir més informació sobre els tràmits per dema-nar la targeta acreditativa i els avantatges a través del telè-fon d’informació general del Departament d’Acció Social i Ciutadania: 900 300 500 i 012

“Durant el 2010 s’han atorgat 7.665 ajudes d’atenció social a persones amb discapacitat

(PUA)”

“Aquest any 2010, des del Departament d’Acció Social i

Ciutadania s’han cobert 6.183 places residencials per a persones amb

discapacitat intel·lectual, i 566 per a persones amb discapacitat física.”

“S’ha comptabilitzat 8.282 ingressos d’usuaris a centres i serveis ocupacionals per persones amb discapacitat, el 2010”


13Persones dependents i cuidadores

Cuidar i cuidar-se són dues acci-ons estretament relacionades. Les persones que es troben en situació de dependència tenen algunes ne-cessitats socials que en cas de no ser ateses es poden agreujar amb el temps. Per la seva banda, les perso-nes cuidadores necessiten disposar espais de respir i on poder compar-tir els dubtes i descansar de la seva

tasca diària. Sovint la invisibilització de les tasques de cura dins l’àmbit familiar, també amaga l’esgotament d’aquelles persones cuidadores. És en aquest sentit, que, des del Depar-tament d’Acció Social i Ciutadana, s’han iniciat algunes de les línies de treball que es presenten a continu-ació, com per exemple el Programa Respir.

Regulació de la prestació d’assistència personal

La prestació d’assistent personal té per objectiu facilitar l’accés de les persones en situació de gran dependència a l’educació i el treball i fer possible una major autonomia en les activitats bàsiques de la vida diària. El pagament d’aquesta prestació és retroactiu i abasta tots els graus de dependència. Amb l’ordre elaborada pel Departament d’Acció Social i Ciutadania es concreten les característiques d’aquesta prestació establerta en la Llei de la Dependència.

També incorpora la garantia d’una prestació mí-nima, per evitar determinades situacions de de-sequilibri en les prestacions econòmiques que afecten les persones més vulnerables i mantenir l’estabilitat. A més, estableix dues tipologies de prestacions, en forma econòmica o de servei: per acompanyament a activitats laborals o formatives i pel suport a la vida autònoma, en gestions exteri-ors al domicili, promoció de la participació social, entre d’altres.


Presentació de l’Estudi “El Futur dels serveis socials: productes i serveis pel 2030” L’Estudi “El Futur dels serveis socials: productes i serveis pel 2030”, ha estat impulsat aquest any 2010, com a fruit de la col·laboració del Departament d’Acció Social i Ciutadania amb la Fundació Creafutur.

Aquest estudi suposa un avenç en el coneixement de les necessitats de les persones dependents i els seus cuidadors a Catalunya avui, i en els propers 20 anys, tenint en compte les tendències demogràfiques de la societat catalana.

L’estudi ha revelat la necessitat de potenciar nous produc-tes i serveis que donin resposta a les necessitats de les per-sones dependents i les seves famílies. Així mateix, també exemplifica com l’avenç dels serveis socials al nostre país tindrà implicacions sobre la economia i el mercat de treball, mostrant el creixement del sector empresarial en l’àmbit dels serveis socials i l’augment de la demanda de persones cuidadores.

Ampliació dels serveis de la Plataforma de persones cuidadores amb “respir” i “grups d’ajuda mútua”

La plataforma de serveis per a persones cuidadores no professionals està dirigida a aquelles persones que fan de cuidadores d’un familiar o persona dependent sense ser professionals. Amb la finalitat de donar eines que facilitin i millorin el dia a dia de les persones que fan aquesta feina, la plataforma ofereix cursos de formació, grups d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessorament telefònic. Aquest 2010 s’ha posat en marxa el programa Respir i els grups d’ajuda mútua.

Les estades respir ofereixen a les persones cuidadores la possibilitat d’ingressar durant períodes limitats a la perso-na dependent en una residència amb l’objectiu d’evitar la sobrecàrrega que li suposa aquesta tasca.

A més, aquest any també s’han constituït els primers grups d’ajuda mútua en els quals s’han integrat unes 500 persones.

Tots aquests serveis tenen l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores.

“L’any 2010, la mitjana mensual de resolucions de reconeixement del grau

de dependència ha estat de 7.375, mentre que el de resolucions de programes

individuals d’atenció ha estat de 7.140.”

“Des del mes de gener, el Departament d’Acció Social i Ciutadania han atorgat fins a

191.916 prestacions econòmiques i de serveis.”


14Persones en risc d’exclusió socialLa vulnerablitat i l’exclusió social són fenòmens complexos que te-nen múltiples cares en les nostres realitats quotidianes. Aquest 2010, coincidint amb l’Any Europeu con-tra la Pobresa i l’Exclusió Social, el Departament d’Acció Social i Ciuta-dania ha impulsat diverses accions

per fer front de manera integral i global a aquestes situacions; tenint en compte totes les entitats i ens que hi treballen i contemplant els diversos factors que generen aquesta exclusió.

Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2010-2013

Per donar continuïtat a les línies estratègiques de l’anterior pla d’acció desenvolupat el 2006, tot incloent els reptes econòmics, laborals i socials actuals que han provocat l’aparició de nous factors de vulnerabilitat, es va aprovar el 7 de setembre el Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2010-2013.

Aquest pla impulsarà a les polítiques d’inclusió social i la prevenció i lluita contra l’exclusió social, posant les eines necessàries per aconseguir una so-cietat més cohesionada. Els eixos estratègics abas-ten tots els àmbits: econòmic, laboral, formatiu, social i sanitari, residencial, relacional, territorial i polític, per tal de generar accions que incloguin una perspectiva integral de l’exclusió i inclusió social. Per a l’elaboració del Pla s’ha col·laborat amb en-titats municipals i del tercer sector, la patronal, universitats i col·legis oficials. A més, es redactarà anualment un pla d’actuacions més concretes que marqui les línies prioritàries a seguir dins els eixos estratègics que estableix el pla.

Fotografia: Ivan Giménez Costa

Decret de creació de la comissió rectora per al Pla d’inclusió i exclusió social La lluita contra els factors d’exclusió social i la provisió d’eines per poder afrontar aquestes situacions i construir una societat més cohesionada és l’objectiu principal del Pla d’inclusió i exclusió social. Aquest 2010, s’ha creat la comissió rectora que serà l’òrgan encarregat de coordinar els ens i entitats més representatives que treballen per la inclusió social a Catalunya: administracions locals i supra-municipals, els diversos departaments de la Generalitat, organitzacions sindicals, patronals, col·legis professionals vinculats, persones expertes, investigadores de reconegut prestigi en la matèria i entitats del tercer sector social.

D’aquesta manera la creació d’aquest òrgan donarà resposta a la diversitat de la realitat actual i a la transversalitat de les polítiques d’inclusió que es promou des del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

L’Observatori Català de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusió Social. Fonaments i precedents

L’Observatori de la Pobresa, la Inclusió i la Vulnerabilitat Social a Catalunya estudia la pobresa al nostre país, quins són els col·lectius que la pateixen i quines són les formes i línies d’acció per afrontar-les. A més, promou el treball en xarxa entre les diverses institucions que treballen sobre la pobresa i l’exclusió social per tal de poder oferir una visió transversal i global d’aquesta problemàtica; així com per promoure polítiques públiques integrals: que tinguin en compte les múltiples cares de la pobresa i l’exclusió social. Aquest 2010, en motiu de l’Any Europeu contra la Po-bresa i l’Exclusió Social, el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha publicat el llibre “L’Observatori Català de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusió Social. Fonaments i precedents” que presenta la creació d’aquest Observatori, els seus objectius i línees de treball. A més, recull el treball desenvolupat durant el Seminari Europeu d’Observatoris de la pobresa i l’exclusió social, celebrat el 2008 a Barcelona, que va fonamentar les bases de l’Observatori Català.

“El Programa interdepartamental de Renda mínima d’inserció (PIRMI)

ha atorgat, aquest 2010, prestacions a 4.012 persones.”

“Aquest any, s’han atès 490 persones usuàries a centres residencials adaptats per a persones

afectades amb drogodependències, 104 en centres residencials adaptats per a persones

afectades pel VIH/SIDA, i 921 en centres residencials i serveis prelaborals per persones

amb malalties mentals.”


informe anual - envejecimiento csicenvejecimiento.csic.es/documentos/documentos/... · núncies per...

Documents