informació relativa a la comissió de treball per reduir la ... · un ús sostenible de la bossa...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Comunicació i Premsa

Informació relativa a la comissió de treball

per reduir la distribució gratuïta de bosses de plàstic amb nanses d’un sol ús a Catalunya

Dossier de Premsa Divendres, 26 de juny de 2009

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ DE TREBALL PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA DE LES BOSEES DE PLÀSTIC DE NANSES D’UN SOL ÚS ANTECEDENTS I MARC NORMATIU El VI Programa Comunitari d’Acció en matèria de medi ambient (2001-2010) estableix com a objectiu que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de càrrega del medi ambient invocant als Estats a dissociar d’una banda impacte i degradació ambiental i d’altre creixement econòmic, mitjançant un augment de l’eficiència dels recursos i la PREVENCIÓ DE RESIDUS. La Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre residus, avança en la línia de cercar un desenvolupament sostenible que abasta tant la utilització de recursos com la gestió de residus. Per aquest motiu estableix que el primer objectiu de la política en matèria de residus ha d’ésser REDUIR al mínim els efectes negatius de la generació, de manera que la PREVENCIÓ ha de constituir la primera prioritat. Respecte de la prevenció dels residus la nova Directiva marc de residus, insta als Estats a realitzat un esforç que tingui en compte tot el cicle de vida dels productes i materials inclosos el disseny i la fabricació. En sintonia amb el marc comunitari exposat, l’article 6 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, en la redacció donada per la Llei 9/2008, de 10 de juliol, recull la necessitat de promoure la reducció de la producció de residus i de llur perillositat en les fases successives del disseny, producció, distribució i comercialització de bens i prestació de serveis; així com la reutilització dels residus, la recollida selectiva , el reciclatge i altres formes de valorització material. Així, el Programa de gestió de Residus Municipals de Catalunya (en endavant PROGREMIC) 2007-2012, aprovat pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya de 3 d’abril de 2009, conté com a eix principal el desenvolupament dels instruments necessaris per aconseguir els objectius de PREVENCIÓ a través de les persones, ja sigui de forma individual, com a activitat econòmica o com a entitat social o formant part de les organitzacions relacionades amb la gestió. Amb la màxima implicació i interrelació de les persones l’objectiu és promoure la prevenció amb accions adreçades a la producció “ecoresponsable”, a la compra responsable, a l’ús responsable. De forma específica, el PROGREMIC 2007-2012 estableix objectius concrets de prevenció en el nombre de bosses de plàstic d’un sòl ús per càpita lliurades als comerços, en un 30% per l’any 2009 i en un 50% per l’any 2012. Per tal d’assolir aquests objectius sosté la necessitat d’implantar mesures PREVENCIÓ adreçades a promoure la utilització sostenible de les bosses de

plàstic d’un sòl ús evitant així l’impacte que les mateixes tenen sobre el medi ambient i procurant optimitzar la gestió de les mateixes. El PROGREMIC, és obert a tot tipus de mesures incloses les adoptades en l’àmbit convencional; no obstant, la consecució d’objectius específics de prevenció d’aquesta fracció residual en l’àmbit dels residus municipals de tipus comercial, requereix d’un compromís responsable de tots els sectors i agents implicats per portar a terme les mesures que han de permetre l’assoliment efectiu dels objectius establerts fins el 2012. En aquest sentit, cal tenir present la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comité Econòmic i Social i al Comitè de les Regions (Brussel·les, 17.07.2002 COM (2002) 412 final, referida al Acords Mediambientals a nivell comunitari en el marc del Pla d’Acció “simplificar i millorar el marc regulador”.) , en la qual es reconeix que els acords voluntaris contribueixen a la realització dels objectius de la política de medi ambient i, per tant poden ésser útils com a complement, però no substitutius d’altres instruments polítics , en particular els de caràcter legislatiu. No obstant, la Comunicació indica que per aconseguir resultats, aquests acords han de tenir unes condicions determinades , han de fixar objectius mediambientals clars i concrets i que la seva transparència ha d’ésser una garantia contra les transaccions que suposen poc menys que deixar les coses com estan. LA COMISSIÓ DE TREBALL Als efectes d’assolir els objectius de prevenció de generació de residus establerts al PROGREMIC, la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, en la seva disposició addicional Cinquena, estableix que s’han de portar a terme les actuacions per substituir la distribució gratuïta de bosses de plàstic de nanses al consumidor final, pel sistema més adequat que, més enllà dels acords voluntaris amb els distribuïdors, asseguri una reducció efectiva i sensible del nombre de bosses consumides. Amb aquest objectiu, d’acord amb l’esmentada previsió normativa, per Acord de 10 de febrer de 2009, el Govern va crear una Comissió de Treball integrada per representants dels Departaments de la Generalitat implicats, així com per representants dels diferents agents socials i econòmics afectats, amb l’escomesa d’elaborar durant el primer semestre de 2009 les propostes d’actuació per substituir la distribució gratuïta de bosses de plàstic de nanses al consumidor final pel sistema més adequat. Al llarg del desenvolupament de l’esmentada Comissió de Treball s’ha consensuat de manera general la necessitat de treballar, de forma dinàmica per part de tots els agents econòmics i Administracions implicades, en l’assoliment d’un consum racional i sostenible de la bossa de plàstic de nanses d’un sòl ús i dels objectius de prevenció que s’estableixen al Progremic. Les propostes o alternatives plantejades i avaluades per part dels representants dels sectors implicats membres de la Comissió, són de diferents

característiques, amb diferents nivells de repercussió social, econòmica, i procedimental, i es sintetitzen en les següents: a) Creació d’un impost autonòmic que gravi el consum de les bosses. b) Prohibició de la distribució de bosses c) Incidir en la distribució gratuïta als comerços obligant a que aquests les cobrin als consumidors o que els ofereixin un descompte per no utilitzar-les . d) Accions de conscienciació i sensibilització a nivell general (al consumidor, al fabricant, al distribuïdor...), per assolir un canvi d’hàbit en el consumidor cap a un ús sostenible de la bossa de nanses d’un sol ús, promovent, entre d’altres l’ús de bosses reutilitzables o alternatives. e) Una proposta de les organitzacions sectorials amb presència a Catalunya consistent en un acord amb els sectors implicats amb objectius quantitatius i qualitatius en l’àmbit de la prevenció, reutilització i el reciclatge per tal de corregir l’ús innecessari de bosses de plàstic d’un sòl ús i evitar la disposició inadequada d’aquestes bosses. VALORACIÓ DE LES PROPOSTES: De l’experiència comparada que ha estat exposada en el sí de la Comissió de Treball per entitats externes que hi han participat, s’observa que les propostes adreçades a la prevenció i reducció de les bosses de nanses de plàstic d’un sol ús, no són unidireccionals sinó que a nivell mundial, i sovint en un mateix país, s’han desenvolupat diferents instruments tant a nivell d’informació, com d’infraestructures, econòmic, polític i legislatiu .

1. La via convencional materialitzada a través d’acords voluntaris entre els diferents sectors i Administracions implicats és un instrument que fins ara ha resultat poc eficaç, raó per la qual es constata que aquests tipus d’instrument ha de coexistir reforçat amb altres alternatives o mesures que coadjuvin a la consecució efectiva dels objectius ambientals que es persegueixen .

En conseqüència, sembla que la consecució d’una reducció efectiva del consum de bosses de nanses de plàstic d’un sol ús o del consum sostenible de les mateixes, requereix d’una combinació de diferents instruments, en la determinació dels quals cal valorar positivament la iniciativa de les organitzacions sectorials amb presència a Catalunya consistent en formalitzar acords voluntaris, ja que la participació i el compromís dels agents econòmics implicats és fonamental per a la consecució dels objectius. No obstant, cal deixar palès que aquests acords hauran d’ésser formalitzats, si s’escau, amb un contingut específic que garanteixi el compliment dels objectius ambientals que es persegueixen, fixant objectius concrets, calendari o

terminis per a assolir-los, així com els sistema de responsabilitats en cas d’incompliment dels mateixos. En definitiva s’han d’establir les garanties necessàries per tal d’evitar que la via convencional suposi poc menys que deixar les coses com estan. En conseqüència, cal preveure específicament una comissió tècnica específica pel seguiment i control periòdic del compliment dels objectius previstos en els acords, a banda de les comprovacions o avaluacions que pugui realitzar l’Agència de Residus de Catalunya per garantir la consecució dels objectius establerts en el Progremic. A més, caldria tenir en compte la conveniència de que aquests acords quedin oberts a l’adhesió de possibles interessats.

2. La creació d’ un tribut:

Al llarg del desenvolupament de la Comissió i d’acord amb les aportacions realitzades per experts externs que hi han participat així com amb les posicions realitzades per part dels representants de les entitats ambientalistes i dels consumidors, s’ha constatat també que d’acord amb la Constitució, la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de Finançament de les CCAA (LOFCA), i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya des del punt de vista competencial, així com d’acord amb el marc normatiu específic d’aplicació com la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, és factible la creació d’un tribut ambiental propi de la Generalitat que gravi el consum de les bosses de nanses de plàstic d’un sol ús amb la finalitat de promoure l’ús racional de la bossa i la prevenció en la generació de residus municipals. Es tracta d’una mesura altament dissuasòria . Cal destacar que en virtut del principi de reserva de llei que regeix en matèria tributaria, l’establiment d’un tribut requereix la tramitació pròpia d’una norma amb rang de Llei. Raons d’oportunitat legislativa i política porten a concloure, en aquests moments, que la opció d’aquesta via legislativa per implantar un tribut com a mesura de prevenció ens abocaria a diferir molt en el temps l’efectivitat de la mesura. Cal tenir en compte, que el procediment de promulgació d’una llei requereix d’un tràmit a Govern i d’un tràmit parlamentari, la qual cosa implica, al menys un període estimat de dos anys. Abunda que enguany cal tenir present la conjuntura econòmica en la que ens trobem per valorar la repercussió que pot tenir l’aplicació d’una mesura tributaria que per se ja crea rebuig social.

3. Altres: Així mateix, ha quedat també palès al llarg de la Comissió de Treball, que no és factible la regulació de les bosses de plàstic de nanses d’un sòl ús mitjançant un mesura normativa que comporti la prohibició de la distribució de les mateixes ja que ni el marc normatiu estatal bàsic específic de protecció del

medi ambient ni les mesures de prevenció previstes en la normativa específica d’envasos tampoc donarien cabuda a aquesta prohibició. Per tant la Generalitat no disposaria de competències per desenvolupar aquesta mesura. Finalment, d’acord amb les conclusions de les aportacions realitzades per experts en la matèria, la distribució de les bosses pot ésser regulada tenint en compte que la Generalitat de Catalunya, seria competent per obligar als comerciants a diferenciar el preu de les bosses de plàstic de nanses d’un sòl ús del preu del producte final, La regulació de la distribució, ens al contrari, no pot consistir en intervenir l’adquisició de les bosses de plàstic de nanses d’un sol ús mitjançant la fixació d’un preu, en considerarse, entre d’altres, que aquest tipus de mesura col·lisiona amb la competència de l’Estat per fixar les bases de l’activitat econòmica i amb la normativa comunitària de lliure mercat. EN CONSEQÜÈNCIA, i tenim en compte les anteriors consideracions, es pot CONCLOURE I.- Que més enllà dels acords voluntaris amb els distribuïdors, són mesures de prevenció factibles per a substituir la distribució gratuïta de les bosses de plàstic de nanses d’un sol ús, i assolir els objectius de reducció evitant la generació de residus municipals :

a) La creació d’un tribut ambiental propi de la Generalitat mitjançant la corresponent Llei que ha de promulgar el Parlament de Catalunya, amb la finalitat de dissuadir al consumidor del seu ús.

b) La regulació de la distribució de les bosses de plàstic de nanses d’un sòl us mitjançant una mesura normativa adreçada al comerç per tal que aquest diferenciï el preu de les bosses de plàstic de nanses d’un sòl ús del preu del producte final .

II.- Que cal valorar positivament la iniciativa que en el desenllaç final de la Comissió ha estat proposada per les organitzacions sectorials amb presència a Catalunya, consistent en promoure la formalització d’un acord amb els sectors, i contemplar-la com una mesura a tenir en compte en la consecució a curt termini dels objectius ambientals que es persegueixen. III .- Que cal traslladar el present Dictamen al Govern als efectes escaients. Barcelona, 12 de juny de 2009

PROPOSTA D’ACORD DE GOVERN PEL QUAL S’AUTORITZEN MESURES PER A SUBSTITUIR LA DISTRIBUCIÓ GRATUÏTAT DE BOSSES DE PLÀSTIC DE NANSES D’UN SOL ÚS Considerant que tan el VI Programa d’Acció en Matèria de Medi Ambient 2001-2010, com la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre residus, que contempla la prevenció de residus com una eina prioritària per a la consecució dels objectius medi ambientals, instant als Estats a adoptar mesures que tinguin en compte tot el cicle de vida dels productes i materials inclosos el disseny i la fabricació. Atès l’article 6 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, en la redacció donada per la Llei 9/2008, de 10 de juliol, que recull la necessitat de promoure la reducció de la producció de residus en les fases successives del disseny, producció, distribució i comercialització de bens i prestació de serveis; així com la reutilització, la recollida selectiva, el reciclatge i altres formes de valorització material. Atès que el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 preveu objectius de prevenció de generació residus, específics per bosses de plàstic de nanses d’un sol ús lliurades als comerços, així com la necessitat d’adoptar mesures específiques adreçades a la reducció de les mateixes. En el marc de les disposicions d’ aquest programa l’ Agència de Residus ha encetat determinats acords amb el sector de la distribució per tal de promoure la reducció del consum de les bosses de plàstic concretament amb el Grup Bon Preu, Xarxa Farma, i Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa. Als efectes d’assolir els objectius de prevenció de generació de residus, la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, en la seva disposició addicional Cinquena, estableix que s’han de portar a terme les actuacions per a substituir la distribució gratuïta de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús, que més enllà dels acords voluntaris amb distribuïdors, asseguri una reducció efectiva de les mateixes. Per Acord de 10 de febrer de 2009, el Govern va crear una Comissió de Treball, amb l’escomesa d’elaborar durant el primer semestre de 2009, les propostes d’actuació per a l’assoliment d’aquella finalitat ambiental. Ateses les propostes plantejades i debatudes en el decurs de la Comissió de Treball per a la substitució de la distribució gratuïta de bosses de plàstic de nanses d’un sòl ús, i l’acord que la Presidència de la mateixa ha elevat al Govern. Considerant la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions (Brusel·les, 17.07.2002 COM (2002) 412 FINAL, referida als Acords Mediambientals. A proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, el Govern de la Generalitat adopta el següent

ACORD Primer. – Autoritzar la subscripció d’un acord amb el sector de la fabricació i distribució (ACES, ANGED, AEFBP, ASEDAS, CCC, CEC, CEDAC, PIMEC) a l’objecte d’assolir els objectius de prevenció en la generació de residus que es concreten en la reducció del consum de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús, el qual serà signat abans del 31 de juliol de 2009 pel Conseller de Medi Ambient i Habitatge en la seva qualitat de President de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquest acord preveurà les possibles adhesions que al mateix es puguin produir en un futur per altres entitats representatives del sector de la distribució. Segon .- L’Agencia de Residus de Catalunya a finals de l’any 2010 emetrà una primera evaluació del grau d’efectivitat de les mesures de reducció. Així mateix, per tal de garantir i reforçar que en el 2012 sigui efectiva la reducció de les bosses de plàstic de nanses d’un sol ús en un 50 %, l’Agència de Residus de Catalunya, anualment i a partir de l’any 2011, presentarà els estudis de verificació dels objectius assolits, comprovant i valorant l’efectivitat de les mesures de reducció adoptades en l’acord amb el sector. Per tal de realitzar el seguiment de l’evolució de les dades de reducció, es convocarà puntualment una comissió de seguiment específica, constituïda amb participació dels representants dels Departament de Medi Ambient i Habitatge, Innovació, Universitats i Empresa, Economia i Finances, entitats ambientalistes (FUNDACIÓ PER A LA PREVENCIÓ DE RESIDUS I DEL CONSUM RESPONSABLE, FEDERACIÓ D’ECOLOGISTES DE CATALUNYA, ECOLOGISTES EN ACCIÓ), consumidors (UNAE, OCUC, UCC) i dels diferents sectors comercials i industrials afectats (ACES, ANGED, AEFBP, ASEDAS, CCC, CEC, CEDAC, PIMEC). Cas que de la valoració efectuada resulti que les mesures aplicades són insuficients, el Govern disposarà com a nova mesura de prevenció, més enllà dels acords voluntaris, que l’establiment comercial ha de diferenciar el preu de les bosses de plàstic del preu del producte adquirit. Així mateix, l’Agencia de Residus de Catalunya podrà establir mesures de foment. Tercer.- En el supòsit que sigui necessària l’aplicació de la mesura prevista al final de l’apartat segon d’aquest acord, es realitzarà de forma progressiva segons la següent classificació d’equipaments comercials, independentment de la seva consideració com individuals o col·lectius, d’acord amb el Decret 378/2006, de 10 d’octubre:

a) Primer trimestre del 2012, pels equipaments comercials amb una superfície a partir de 2.500 m2 b) Segon trimestre del 2012, pels equipaments comercials amb una superfície entre 400 m2 i 2.500 m2. c) Tercer trimestre del 2012, per tots els equipaments comercials

Quart.- En funció de la comprovació del compliment dels objectius de prevenció, el Govern també podrà iniciar un estudi per a la implantació d’un impost que gravi el consum de bosses de plàstic d’un sol ús.

1

www.daleph.com

CONSUM DE BOSSES DE PLÀSTIC A CATALUNYA 2007

www.daleph.com

CONSUM DE BOSSES DE PLÀSTIC A CATALUNYA 2007

ÍÍndexndex

� INTRODUCCIÓ.

� METODOLOGIA.

• DETERMINACIÓ DE SUPERFÍCIES.• COMERÇ URBÀ.

• SUPERMERCATS, HIPERMERCATS I GRANS MAGATZEMS.

• CONSUM FAMILIAR.� PRINCIPALS RESULTATS.

• COMERÇ URBÀ.

• SUPERMERCATS.• HIPERMERCATS.

• GRANS MAGATZEMS.

• QUANTIFICACIÓ TOTAL BPNU.

• PES PONDERAT BPNU.• CONSUM FAMILIAR.

2

www.daleph.com

INTRODUCCIÓ

OBJECTE: realitzaciOBJECTE: realitzacióó dd’’un estudi de consum de bosses de un estudi de consum de bosses de plplààstic amb nanses dstic amb nanses d’’un sol un sol úús (BPNU) a Catalunya ls (BPNU) a Catalunya l’’any any 2007.2007.

�� Quantificar de les BPNU a Catalunya a lQuantificar de les BPNU a Catalunya a l’’any 2007.any 2007.

�� Establir indicadors i metodologies que permetin ferEstablir indicadors i metodologies que permetin fer--ne el seu ne el seu seguiment.seguiment.

ObtenciObtencióó i ani anààlisi de la seglisi de la següüent informacient informacióó::

�� BPNU lliurades des del COMERBPNU lliurades des del COMERÇÇ URBURBÀÀ..

�� BPNU lliurades des de les principals ensenyes comercials de BPNU lliurades des de les principals ensenyes comercials de format no individual: SUPERMERCAT, HIPERMERCAT i GRAN format no individual: SUPERMERCAT, HIPERMERCAT i GRAN MAGATZEM.MAGATZEM.

�� Comportament de les LLARS CATALANES respecte a les BPNU Comportament de les LLARS CATALANES respecte a les BPNU que declaren consumir.que declaren consumir.

www.daleph.com

METODOLOGIA

3

www.daleph.com

DETERMINACIÓDE SUPERFÍCIES

COMERÇ URBÀ

SUPERMERCATS,HIPERMERCATS I

GRANS MAGATZEMS

CONSUMFAMILIAR

Obtenir INDICADORS DE CÀLCUL HOMOGENIS per a les diferents tipologies comercials.

METODOLOGIAMETODOLO

GIA

QUANTIFICAR BPNU.

Aproximar COMPORTAMENTS de la població consumidora respecte les BPNU.

www.daleph.com


Base de càlcul: superfície oficial del PTSEC* actualitzada a partir de l’IAE.

METODOLOGIA

* Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials 2006-2009. Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Secretaria de Comerçi Turisme, juliol de 2007.

TOTAL SUPERMERCAT HIPERMERCAT GRAN MAGATZEM COMERÇ URBÀ

SUBSECTOR SUPERFÍCIE m2 SUPERFÍCIE m2 SUPERFÍCIE m2 SUPERFÍCIE m2 SUPERFÍCIE m2

Quotidià alimentari 2.504.317 1.050.933 1.453.384

Quotidià no alimentari 385.555 385.555

Equipament de la llar 2.490.257 2.490.257

Equipament de la persona 1.311.428 1.311.428

Automoció i carburants 1.215.294 1.215.294

Cultura i lleure 555.692 555.692

Comerç mixt 1.165.691 373.973 254.357 537.361

Altres 321.541 321.541

TOTAL 9.949.775 1.050.933 373.973 254.357 8.270.512FONT: PTSEC i elaboració pròpia

4

www.daleph.com

METODOLOGIA

� SUPERMERCATS: epígraf 647.4 de l’IAE, i tenen una superfície igual o superior a 400m2. Seguint la pròpia metodologia del PTSEC, els agruparem en el subsector de quotidià alimentari.

� HIPERMERCATS i GRANS MAGATZEMS formen part del subsector de comerç mixt; els hipermercats corresponen a l’epígraf 661.2. El PTSEC els agrupa en 3 categories:

� Grans: a partir de 10.000 m2.� Mitjans: entre 5.000 i 9.999 m2.� Petits: entre 2.500 i 4.999 m2.

Els grans magatzem corresponen a l’epígraf 661.1 de l’IAE.

� Per a obtenir la dada de superfície de COMERÇURBÀ, s’han descomptat aquestes tipologies de la superfície total del sector, cadascuna en el subsector adient.


www.daleph.com

METODOLOGIA

Entrevistes individualitzades a una mostra significativa de Entrevistes individualitzades a una mostra significativa de 404 establiments comercials a Catalunya: Eixample de 404 establiments comercials a Catalunya: Eixample de Barcelona (75%) i Mollerussa (25%).Barcelona (75%) i Mollerussa (25%).

COMERÇ URBÀ

TIPOLOGIA CAS0SCAS DE MÀXIMA

INDETERMINACIÓ (p=q)NIVELL DE CONFIANÇA

MARGE D'ERROR MOSTRAL

COMERÇ URBÀ 404 50% 95% 4,98%

5

www.daleph.com

METODOLOGIA

COMERÇ URBÀ

La distribuciLa distribucióó de la mostra sde la mostra s’’ha realitzat en base al pes de cada ha realitzat en base al pes de cada subsector dsubsector d’’activitat comercial a Catalunya, amb un resultat activitat comercial a Catalunya, amb un resultat que respon a la distribucique respon a la distribucióó real del sector a Catalunya.real del sector a Catalunya.

SUBSECTOR ESTABLIMENTS % ESTABLIMENTS %

Quotidià alimentari 35.847 33,27% 134 33,17%

Quotidià no alimentari 6.401 5,94% 24 5,94%

Equipament de la llar 20.505 19,03% 79 19,55%

Equipament de la persona 21.160 19,64% 80 19,80%

Automoció i carburants 5.556 5,16% 18 4,46%

Cultura i lleure 9.199 8,54% 35 8,66%

Comerç mixt 4.652 4,32% 18 4,46%Altres 4.427 4,11% 16 3,96%

FONT: PTSEC i elaboració pròpia 107.747 404

MIX COMERCIAL CATALUNYA MOSTRA

www.daleph.com

METODOLOGIA

ObtenciObtencióó de la mostra:de la mostra:� Recerca d’informació existent.� Col·laboració directa de les principals raons socials.� Validació de la informació obtinguda mitjançant comparació amb informació oficial, actualitzant-la quan ha estat necessari.(PTSEC i Llibre blanc sobre la concentració empresarial en el sector de la distribuciócomercial a Catalunya*).


GRANS MAGATZEMS

* Llibre blanc sobre la concentració empresarial en el sector de la distribució comercial a Catalunya, 2002. Volum 1 sector quotidià. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Direcció General de Comerç, desembre de 2002.

6

www.daleph.com

METODOLOGIA

Raons socials colRaons socials col··laboradores:laboradores:

� GRUP BON PREU: BON PREU, ESCLAT i ORANGUTAN.� CAPRABO.� CARREFOUR EXPRESS.� DIA.� CEDAC Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya, amb informació relativa a les principals empreses de supermercats associades: COMERBAL, CONDIS, CONSUM, MERCADONA, MIQUEL ALIMENTACIÓGRUP, SORLI DISCAU, SUPER GRUP i SUPSA.


GRANS MAGATZEMS

Això implica una mostra de 895 supermercats, dels 1.227 Això implica una mostra de 895 supermercats, dels 1.227 comptabilitzats.comptabilitzats.

www.daleph.com

METODOLOGIA


� ALCAMPO.

� GRUP BON PREU: ESCLAT.� CAPRABO.� CARREFOUR.� HIPERCOR.

Això implica una mostra de 43 hipermercats, dels 51 Això implica una mostra de 43 hipermercats, dels 51 existents al 2007.existents al 2007.


GRANS MAGATZEMS

7

www.daleph.com

METODOLOGIA


GRANS MAGATZEMS

CAPRABO ABRERA CAPRABO L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

CAPRABO AMPOSTA CARREFOUR LLEIDA

CARREFOUR BADALONA ESCLAT MALLA

CARREFOUR BARBERÀ DEL VALLÈS CARREFOUR MANRESA

ESCLAT BCN CARREFOUR MARTORELL

ALCAMPO BCN - DIAGONAL MAR ALCAMPO MATARÓ

CARREFOUR BCN - GLÒRIES CAPRABO MOLLET DEL VALLÈS

CAPRABO BCN - ILLA DIAGONAL CARREFOUR OLÈRDOLA

CARREFOUR BCN - LA MAQUINISTA CARREFOUR OLOT

HIPERCOR BCN - MERIDIANA CARREFOUR REUS

CARREFOUR CABRERA DE MAR ALCAMPO SANT ADRIÀ DEL BESÒS

HIPERCOR CORNELLÀ DE LLOBREGAT ALCAMPO SANT BOI DE LLOBREGAT

CAPRABO EL MASNOU CAPRABO SANT FELIU DE LLOBREGAT

CARREFOUR EL PRAT DE LLOBREGAT CARREFOUR SANT FRUITÓS DE BAGES

CARREFOUR FIGUERES - VILATENIM ALCAMPO SANT QUIRZE DEL VALLÈS

CARREFOUR GAVÀ CARREFOUR SANTA SUSANNA

HIPERCOR GIRONA CARREFOUR TARRAGONA

CARREFOUR GIRONA CARREFOUR TERRASSA

CARREFOUR GRAN VIA L'HOSPITALET CARREFOUR VIC

CARREFOUR GRANOLLERS ESCLAT VILAFRANCA DEL PENEDÈS

CARREFOUR IGUALADA ESCLAT VINYOLS I ELS ARCS

CARREFOUR L'AMETLLA DEL VALLÈS

HIPERMERCATS: COMPOSICIÓ DE LA MOSTRA

www.daleph.com

METODOLOGIA

El PTSEC quantifica 254.357 mEl PTSEC quantifica 254.357 m22 de superfde superfíície comercial, cie comercial, distribudistribuïïdes entre 8 establiments, concentrats en ldes entre 8 establiments, concentrats en l’à’àmbit mbit metropolitmetropolitàà (237.077 m(237.077 m22) i les comarques gironines (17.280 ) i les comarques gironines (17.280 mm22).).


� EL CORTE INGLÉS.


GRANS MAGATZEMS

Això implica una mostra dels 8 establiments que composen Això implica una mostra dels 8 establiments que composen ll’’oferta en gran magatzem al 2007.oferta en gran magatzem al 2007.

EL CORTE INGLÉS BCN - CAN DRAGÓ

EL CORTE INGLÉS BCN - DIAGONAL

EL CORTE INGLÉS BCN - FRANCESC MACIÀ

EL CORTE INGLÉS BCN - PLAÇA CATALUNYA

EL CORTE INGLÉS BCN - PORTAL DE L'ÀNGEL

EL CORTE INGLÉS CORNELLÀ

EL CORTE INGLÉS GIRONA

EL CORTE INGLÉS SABADELL

GRAN MAGATZEM: COMPOSICIÓ DE LA MOSTRA

8

www.daleph.com

METODOLOGIA

El marge dEl marge d’’error mostral total per a les ensenyes comercials no error mostral total per a les ensenyes comercials no individuals individuals éés inferior al 2%.s inferior al 2%.


GRANS MAGATZEMS

La informaciLa informacióó incorporada correspon a 946 establiments, dincorporada correspon a 946 establiments, d’’un un univers total de 1.286.univers total de 1.286.

TIPOLOGIA CAS0SCAS DE MÀXIMA


MARGE D'ERROR MOSTRAL PER TIPOLOGIA

MARGE D'ERROR MOSTRAL TOTAL

SUPERMERCAT 895/1227 50% 95% 2%

HIPERMERCAT 43/51 50% 95% 6%

GRAN MAGATZEM 8/8 50% 95% 0%2%

www.daleph.com

METODOLOGIA

ObtenciObtencióó de la mostra:de la mostra:� Aproximació quantitativa basada en una enquesta telefònica a 404 famílies de Catalunya, distribuïdes en funció del pes provincial de la població per llars a Catalunya al 2007, segons projecció de l’IDESCAT (dimensió mitjana de 2,79 persones per llar).

CONSUMFAMILIAR

POBLACIÓ LLARS 2,79 % LLARS %

CATALUNYA 2007 7.210.508 2.584.411 100,00% 404 100,00%

BARCELONA 2007 5.332.513 1.911.295 73,95% 297 73,51%

GIRONA 2007 706.185 253.113 9,79% 40 9,90%

LLEIDA 2007 414.015 148.392 5,74% 24 5,94%

TARRAGONA 2007 757.795 271.611 10,51% 43 10,64%FONT: IDESCAT 2007 i elaboració pròpia

CATALUNYA 2007 MOSTRA

CAS CAS0SCAS DE MÀXIMA


MARGE D'ERROR MOSTRAL

LLARS CATALANES 404 50% 95% 4,98%

9

www.daleph.com

PRINCIPALS RESULTATS

www.daleph.com

AnotaciAnotacióó metodològica:metodològica:Al llarg del present estudi es presenta la informació en múltiples quadres que contenen xifres, en ocasions, de gran magnitud. Cal tenir en compte que per a dades de població, de número d’establiments o d’unitats de bosses, s’han utilitzat números enters, i per als percentatges i superfícies s’acostumen a mostrar dues xifres decimals. Tot i així, els càlculs s’han realitzat amb tots els seus decimals i, per tant, els càlculs resultants d’operacions amb quantitats molt altes, poden resultar visualment equívocs tot i ser correctes.* Inclou la revisió de dades de l’estudi realitzada al mes de maig de 2010, a partir de la correcciód’una informació errònia facilitada per DIA.

10

www.daleph.com


COMERÇ URBÀ:RESULTATS MOSTRA

SUBSECTOR CATALUNYA % MOSTRA

Quotidià alimentari 35.847 33,27% 134 70,60

Quotidià no alimentari 6.401 5,94% 24 107,83

Equipament de la llar 20.505 19,03% 79 164,66

Equipament de la persona 21.160 19,64% 80 77,92

Automoció i carburants 5.556 5,16% 18 280,78

Cultura i lleure 9.199 8,54% 35 125,50

Comerç mixt 4.652 4,32% 18 168,33Altres 4.427 4,11% 16 99,06

TOTAL 107.747 100,00% 404

FONT: PTSEC i elaboració pròpia

ESTABLIMENTS SUPERFÍCIE MITJANA

MOSTRA (m2)

SUBSECTOR PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL

Quotidià alimentari 9.873.668 10.270.335 4.207.158 4.244.545 5.666.510 6.025.790

Quotidià no alimentari 335.364 361.724 317.508 331.192 17.856 30.532

Equipament de la llar 742.482 834.242 734.853 814.759 7.629 19.483

Equipament de la persona 279.107 497.764 278.807 495.775 300 1.989

Automoció i carburants 45.006 48.434 45.006 48.234 0 200

Cultura i lleure 185.395 232.929 185.395 214.567 0 18.362

Comerç mixt 279.860 398.340 278.820 344.384 1.040 53.956Altres 65.688 78.965 65.688 73.248 0 5.717

TOTAL 11.806.570 12.722.733 6.113.235 6.566.704 5.693.335 6.156.029

FONT: Elaboració pròpia

BOSSES SENSE NANSESBOSSES MOSTRA BOSSES AMB NANSES

www.daleph.com


COMERÇ URBÀ:INDICADORS

ESTABLIMENTS

SUBSECTOR PLÀSTIC TOTAL MOSTRA PLÀSTIC TOTAL

Quotidià alimentari 9.873.668 10.270.335 134 70,60 1.044 1.086

Quotidià no alimentari 335.364 361.724 24 107,83 130 140

Equipament de la llar 742.482 834.242 79 164,66 57 64

Equipament de la persona 279.107 497.764 80 77,92 45 80

Automoció i carburants 45.006 48.434 18 280,78 9 10

Cultura i lleure 185.395 232.929 35 125,50 42 53

Comerç mixt 279.860 398.340 18 168,33 92 131Altres 65.688 78.965 16 99,06 41 50

TOTAL 11.806.570 12.722.733 404

ESTABLIMENTS


Quotidià alimentari 4.207.158 4.244.545 134 70,60 445 449



Equipament de la persona 278.807 495.775 80 77,92 45 80

Automoció i carburants 45.006 48.234 18 280,78 9 10

Cultura i lleure 185.395 214.567 35 125,50 42 49

Comerç mixt 278.820 344.384 18 168,33 92 114Altres 65.688 73.248 16 99,06 41 46

TOTAL 6.113.235 6.566.704 404

ESTABLIMENTS


Quotidià alimentari 5.666.510 6.025.790 134 70,60 599 637



Equipament de la persona 300 1.989 80 77,92 0 0

Automoció i carburants 0 200 18 280,78 0 0

Cultura i lleure 0 18.362 35 125,50 0 4

Comerç mixt 1.040 53.956 18 168,33 0 18Altres 0 5.717 16 99,06 0 4

TOTAL 5.693.335 6.156.029 404FONT: Elaboració pròpia

BOSSES SENSE NANSES SUP. MITJANA

MOSTRA (m2)

BOSSES SENSE NANSES PER m2

BOSSES MOSTRA SUP. MITJANA

MOSTRA (m2)

BOSSES PER m2

BOSSES AMB NANSES SUP. MITJANA

MOSTRA (m2)

BOSSES AMB NANSES PER m2

11

www.daleph.com


COMERÇ URBÀ:QUANTIFICACIÓ

COMERÇ URBÀ

SUBSECTOR SUPERFÍCIE m2PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL

Quotidià alimentari 1.453.384 1.044 1.086 1.516.873.609 1.577.812.837

Quotidià no alimentari 385.555 130 140 49.963.394 53.890.575

Equipament de la llar 2.490.257 57 64 142.139.537 159.705.921

Equipament de la persona 1.311.428 45 80 58.718.675 104.719.848

Automoció i carburants 1.215.294 9 10 10.822.139 11.646.435

Cultura i lleure 555.692 42 53 23.454.187 29.467.679

Comerç mixt 537.361 92 131 49.633.276 70.645.749Altres 321.541 41 50 13.326.131 16.019.638

TOTAL 8.270.512 1.864.930.950 2.023.908.683


BOSSES PER m2 NÚMERO DE BOSSES

COMERÇ URBÀ

SUBSECTOR SUPERFÍCIE m2 PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL

Quotidià alimentari 1.453.384 445 449 646.338.011 652.081.708



Equipament de la persona 1.311.428 45 80 58.655.561 104.301.402

Automoció i carburants 1.215.294 9 10 10.822.139 11.598.343

Cultura i lleure 555.692 42 49 23.454.187 27.144.716

Comerç mixt 537.361 92 114 49.448.832 61.076.632Altres 321.541 41 46 13.326.131 14.859.829

TOTAL 8.270.512 990.027.077 1.076.380.597

COMERÇ URBÀ

SUBSECTOR SUPERFÍCIE m2 PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL

Quotidià alimentari 1.453.384 599 637 870.535.598 925.731.129



Equipament de la persona 1.311.428 0 0 63.114 418.447

Automoció i carburants 1.215.294 0 0 0 48.092

Cultura i lleure 555.692 0 4 0 2.322.963

Comerç mixt 537.361 0 18 184.444 9.569.117Altres 321.541 0 4 0 1.159.808

TOTAL 8.270.512 874.903.873 947.528.086


TOTAL BOSSES SENSE NANSES

BOSSES AMB NANSES PER m2 TOTAL BOSSES AMB NANSES

BOSSES SENSE NANSES PER m2

www.daleph.com


COMERÇ URBÀ:BPNU

SUBSECTOR

Quotidià alimentari 646.338.011

Quotidià no alimentari 47.303.161

Equipament de la llar 140.679.054

Equipament de la persona 58.655.561

Automoció i carburants 10.822.139

Cultura i lleure 23.454.187

Comerç mixt 49.448.832

Altres 13.326.131

TOTAL 990.027.077FONT: Elaboració pròpia

BOSSES DE PLÀSTIC AMB NANSES

12

www.daleph.com


COMERÇ URBÀ:CARACTERÍSTIQUES

− Mitjana de bosses per compra: 1,2.

− Per al 17,3% que en donen més d’una, la mitjana és de 3,36 bosses per compra. Destaca, en aquest grup, el subsector de quotidià alimentari (50%) i, més concretament, els establiments d’alimentació fresca (77,6%).

32,9%

47,5%

17,3%

2,2%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Menys d'una Una Més d'una Ns/Nc

MITJANA DE BOSSES PER COMPRA

www.daleph.com


COMERÇ URBÀ:CARACTERÍSTIQUES

� El 100% dels establiments de la mostra donen bosses amb nanses. Un 87,6% d’aquests establiments donen bosses de plàstic amb nanses.

� El 24,5% dels establiments lliuren bosses amb nanses de paper; principalment, establiments d’equipament de la persona.

� El 28,7% donen bosses sense nanses; el 73,3% d’aquests establiments donen bosses sense nanses de plàstic, que corresponen principalment a alimentació fresca, ja que l’enquesta ha considerat les bosses destinades a la comercialització de productes frescos (fruites i verdures, carn, peix, ...)

� Les bosses sense nanses de paper corresponen principalment a forns de pa i a farmàcies.

� El percentatge de tipus de bossa que lliura un establiment, de mitjana, és d’un 84,21% amb nanses. Plàstic en un 78,11%.

� S’ha preguntat per altres tipus de bossa (roba, material compostable, teixit no teixit), però no obtenen respostes significatives per a l’any 2007.

13

www.daleph.com


SUPERMERCATS:RESULTATS MOSTRA

TIPOLOGIA SUPERFÍCIE m2ESTABLIMENTS SUPERFÍCIE m2

ESTABLIMENTS

Supermercats (gratuïtes) 994.049 1.101 657.002 769Supermercats (pagament) 56.884 126 56.884 126

TOTAL 1.050.933 1.227 713.886 895FONT: PTSEC i elaboració pròpia

TOTAL MOSTRA

TOTAL:

TIPOLOGIA PLÀSTIC TOTAL

Supermercats (gratuïtes) 756.754.613 756.754.613Supermercats (pagament) 8.705.552 8.705.552

TOTAL 765.460.165 765.460.165FONT: PTSEC i elaboració pròpia

AMB NANSES:


Supermercats (gratuïtes) 755.498.241 755.498.241Supermercats (pagament) 8.705.552 8.705.552

TOTAL 764.203.793 764.203.793

SENSE NANSES:


Supermercats (gratuïtes) 1.256.372 1.256.372Supermercats (pagament) 0 0

TOTAL 1.256.372 1.256.372


NÚMERO DE BOSSES MOSTRA



www.daleph.com


SUPERMERCATS:INDICADORS

TOTAL:

TIPOLOGIA SUPERFÍCIE m2ESTABLIMENTS PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL

Supermercats (gratuïtes) 657.002 769 756.754.613 756.754.613 1.151,83 1.151,83Supermercats (pagament) 56.884 126 8.705.552 8.705.552 153,0 153,0

TOTAL 713.886 895 765.460.165 765.460.165FONT: PTSEC i elaboració pròpia

AMB NANSES:


Supermercats (gratuïtes) 657.002 769 755.498.241 755.498.241 1.149,92 1.149,92Supermercats (pagament) 56.884 126 8.705.552 8.705.552 153,0 153,0

TOTAL 713.886 895 764.203.793 764.203.793

SENSE NANSES:

TIPOLOGIA SUPERFÍCIE m2 ESTABLIMENTS PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL

Supermercats (gratuïtes) 648.302 768 1.256.372 1.256.372 1,91 1,91Supermercats (pagament) 56.884 126 0 0 0,0 0,0

TOTAL 705.186 894 1.256.372 1.256.372


MOSTRA

MOSTRA NÚMERO DE BOSSES MOSTRA


BOSSES PER m2

BOSSES PER m2MOSTRA

NÚMERO DE BOSSES MOSTRA BOSSES PER m2

14

www.daleph.com


SUPERMERCATS:QUANTIFICACIÓ

TOTAL:

TIPOLOGIA SUPERFÍCIE m2PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL

Supermercats (gratuïtes) 994.049 1.151,83 1.151,83 1.144.975.103 1.144.975.103Supermercats (pagament) 56.884 153,0 153,0 8.705.552 8.705.552

TOTAL 1.050.933 1.153.680.655 1.153.680.655FONT: PTSEC i elaboració pròpia

AMB NANSES:


Supermercats (gratuïtes) 994.049 1.149,92 1.149,92 1.143.074.203 1.143.074.203Supermercats (pagament) 56.884 153,0 153,0 8.705.552 8.705.552

TOTAL 1.050.933 1.151.779.755 1.151.779.755

SENSE NANSES:


Supermercats (gratuïtes) 994.049 1,91 1,91 1.900.900 1.900.900Supermercats (pagament) 56.884 0,0 0,0 0 0

TOTAL 1.050.933 1.900.900 1.900.900


TOTAL NÚMERO DE BOSSES

TOTAL BOSSES PER m2

BOSSES PER m2TOTAL

NÚMERO DE BOSSES

NÚMERO DE BOSSES

BOSSES PER m2

www.daleph.com


SUPERMERCATS:BPNU

SUBSECTOR

Quotidià alimentari 1.151.779.755

Quotidià no alimentari

Equipament de la llar

Equipament de la persona

Automoció i carburants

Cultura i lleure

Comerç mixt

Altres

TOTAL 1.151.779.755FONT: Elaboració pròpia


15

www.daleph.com


HIPERMERCATS:RESULTATS MOSTRA

TIPOLOGIA SUPERFÍCIE m2ESTABLIMENTS SUPERFÍCIE m2

ESTABLIMENTS

Hipermercat gran 254.474 21 230.597 19Hipermercat mitjà i petit 119.499 30 89.263 24

TOTAL 373.973 51 319.860 43FONT: PTSEC i elaboració pròpia

TOTAL MOSTRA

TOTAL


Hipermercat gran 83.387.051 83.574.223Hipermercat mitjà i petit 61.488.156 61.627.407

TOTAL 144.875.207 145.201.630

AMB NANSES


Hipermercat gran 82.659.639 82.813.623Hipermercat mitjà i petit 60.820.157 60.934.716

TOTAL 143.479.796 143.748.339

SENSE NANSES


Hipermercat gran 727.412 760.601Hipermercat mitjà i petit 668.000 692.691

TOTAL 1.395.412 1.453.292FONT: elaboració pròpia




www.daleph.com


HIPERMERCATS:INDICADORS

TOTAL


Hipermercat gran 230.597 19 83.387.051 83.574.223 361,61 362,43Hipermercat mitjà i petit 89.263 24 61.488.156 61.627.407 688,84 690,40

TOTAL 319.860 43 144.875.207 145.201.630

AMB NANSES


Hipermercat gran 230.597 19 82.659.639 82.813.623 358,46 359,13Hipermercat mitjà i petit 89.263 24 60.820.157 60.934.716 681,36 682,64

TOTAL 319.860 43 143.479.796 143.748.339

SENSE NANSES


Hipermercat gran 230.597 19 727.412 760.601 3,15 3,30Hipermercat mitjà i petit 89.263 24 668.000 692.691 7,48 7,76

TOTAL 319.860 43 1.395.412 1.453.292FONT: elaboració pròpia

MOSTRA

MOSTRA

MOSTRA




16

www.daleph.com


HIPERMERCATS:QUANTIFICACIÓ

TOTAL

TIPOLOGIA SUPERFÍCIE m2 PLÀSTIC TOTAL PLÀSTIC TOTAL

Hipermercat gran 254.474 361,61 362,43 92.021.303 92.227.856Hipermercat mitjà i petit 119.499 688,84 690,40 82.316.001 82.502.420

TOTAL 373.973 174.337.304 174.730.276

AMB NANSES


Hipermercat gran 254.474 358,46 359,13 91.218.571 91.388.499Hipermercat mitjà i petit 119.499 681,36 682,64 81.421.731 81.575.094

TOTAL 373.973 172.640.302 172.963.594

SENSE NANSES


Hipermercat gran 254.474 3,15 3,30 802.732 839.357Hipermercat mitjà i petit 119.499 7,48 7,76 894.271 927.326

TOTAL 373.973 1.697.002 1.766.682FONT: elaboració pròpia

TOTAL

TOTAL

TOTAL




www.daleph.com


HIPERMERCATS:BPNU

SUBSECTOR

Quotidià alimentari





Cultura i lleure

Comerç mixt 172.640.302Altres

TOTAL 172.640.302FONT: Elaboració pròpia


17

www.daleph.com


GRANS MAGATZEMS:QUANTIFICACIÓ

GRAN MAGATZEM

SUBSECTOR SUPERFÍCIE m2PLÀSTIC TOTAL






Cultura i lleure

Comerç mixt 254.357 44.619.664 46.852.670

Altres

TOTAL 254.357 44.619.664 46.852.670


NÚMERO DE BOSSES

TIPOLOGIA PLÀSTIC PAPER TOTAL PLÀSTIC PAPER TOTAL

GRAN MAGATZEM 39.899.236 920.212 40.819.448 4.720.428 1.312.794 6.033.222TOTAL 39.899.236 920.212 40.819.448 4.720.428 1.312.794 6.033.222


NÚM. BOSSES AMB NANSES NÚM. BOSSES SENSE NANSES

www.daleph.com


GRANS MAGATZEMS:BPNU

SUBSECTOR






Cultura i lleure

Comerç mixt 39.899.236

Altres

TOTAL 39.899.236


18

www.daleph.com



GRANS MAGATZEMS:CARACTERÍSTIQUES

� La majoria d’ensenyes comercials no individuals informen d’una mitjana de bosses per compra superior a 2 unitats.

� En el cas de les bosses de pagament (DIA), el número de bosses de plàstic venudes per tiquet de compra, a l’any 2007, és aproximadament de 0,52; això vol dir que cada acte de compra duu associada menys d’una bossa de plàstic i, en definitiva, posa de manifest que la població es planteja de manera clara opcions alternatives davant la perspectiva d’haver de pagar per la bossa de plàstic.

� Recordem que, per al comerç urbà, la mitjana era 1,2.� S’evidencia, per tant, un comportament clarament diferencial de lapoblació consumidora per al cas dels supermercats que no reparteixen bosses de plàstic de manera gratuïta.

www.daleph.com


QUANTIFICACIÓTOTAL BPNU

INDICADORS

SUBSECTOR SUPERMERCATS HIPERMERCATS GRAN MAGATZEM COMERÇ URBÀ TOTAL

Quotidià alimentari 1.151.779.755 646.338.011 1.798.117.766

Quotidià no alimentari 47.303.161 47.303.161

Equipament de la llar 140.679.054 140.679.054

Equipament de la persona 58.655.561 58.655.561

Automoció i carburants 10.822.139 10.822.139

Cultura i lleure 23.454.187 23.454.187

Comerç mixt 172.640.302 39.899.236 49.448.832 261.988.370Altres 13.326.131 13.326.131

TOTAL 1.151.779.755 172.640.302 39.899.236 990.027.076 2.354.346.369FONT: Elaboració pròpia


POBLACIÓ CATALUNYA 2007 7.210.508

BPNU PER HABITANT 327

LLARS (2,79) CATALUNYA 2007 2.584.411

BPNU PER LLAR 911

BPNU SETMANALS 45.151.848

FONT: IDESCAT i elaboració pròpia

19

www.daleph.com


PES PONDERATBPNU

INDICADORS� El pes estimat de les BPNU consumides a Catalunya a l’any 2007 es calcula en 18.660,7 tones.� Al 2007 el total de residus municipals va ser de 4.311.370,1 tones. El volum calculat de BPNU representaria el 0,43% del total de residus municipals.

PES UNITARI PES TOTAL

TIPOLOGIA BPNU (GRAMS) BPNU (GRAMS)

Quotidià alimentari 6,40 4.136.563.270

Quotidià no alimentari 6,40 302.740.230

Equipament de la llar 16,53 2.325.424.763

Equipament de la persona 16,53 969.576.423

Automoció i carburants 12,00 129.865.668

Cultura i lleure 12,00 281.450.244

Comerç mixt 6,40 316.472.525Altres 12,00 159.913.572

Supermercats 6,34 7.302.283.648

Hipermercats 12,03 2.076.862.833

Grans magatzems 16,53 659.534.371

FONT: Elaboració pròpia 18.660.687.547

www.daleph.com


CONSUM FAMILIAR:RESULTATS MOSTRA

BOSSES UTILITZADES

98%

2%

GRATUÏTES

PAGAMENT

GRATUÏTES 154.656 98,25%

PAGAMENT 2.753 1,75%TOTAL 157.409

BOSSES UTILITZADES

SUBSECTOR %

SUPERMERCAT / HIPERMERCAT (SH) 73.270 46,55%GRAN MAGATZEM (GM) 11.746 7,46%QUOTIDIÀ ALIMENTARI (QA) 32.427 20,60%QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI (QNA) 10.790 6,85%EQUIPAMENT DE LA LLAR (ELL) 4.207 2,67%EQUIPAMENT DE LA PERSONA (EP) 10.194 6,48%AUTOMOCIÓ I CARBURANTS (AC) 753 0,48%CULTURA I LLEURE (CLL) 6.700 4,26%COMERÇ MIXT (CM) 5.496 3,49%ALTRES (A) 1.826 1,16%TOTAL 157.409 100,00%

TOTAL BOSSES MOSTRA La població interpreta que quasi bé la

meitat de les bosses provenen de la tipologia supermercat i hipermercat.

Cal destacar l’apartat de quotidiàalimentari (20,6%), que les persones enquestades identifiquen amb la resta de comerç d’alimentació.

Podem concloure, com a primera aproximació, que la població identifica que tres quartes parts de les bosses de plàstic provenen del comerç quotidià, principalment d’alimentació.

20

www.daleph.com


CONSUM FAMILIAR:RESULTATS MOSTRA

De les dades obtingudes es desprèn, de mitjana, un consum anual aproximat de 390 bosses de plàstic per llar.

A les dades referents al sector comercial, s’ha tingut sempre molt en compte la referència del 2007. A les enquestes telefòniques a les llars, es posa de manifest una doble dificultat: realitzar un càlcul anual, i més en referència a un període anterior. En aquest sentit, cal suposar una evolució positiva en els hàbits de consum de part de la població.

El personal responsable del treball de camp telefònic observa, de manera qualitativa, la tendència de les persones enquestades a matisar les dades davant la magnitud de la resposta. En aquest sentit, la pròpia realització de l’enquesta ha tingut un efecte sensibilitzador en la població enquestada.

En qualsevol cas, aquest resultat és netament inferior al càlcul provinent dels establiments comercials, el que apunta la possibilitat que la població, en general, no n’és totalment conscient del consum massiu de bosses de plàstic realitzat.

www.daleph.com


CONSUM FAMILIAR:USOS

56,93%

41,34%

68,81%

46,78%

71,04%

14,60%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

CONTENIDOR

GRO

C (CG)

REUTILITZACIÓ

PER CO

MPRES

(RC)

BOSSA

ESCO

MBRARIES

(RSU)

BOSSA PER

RESIDUS

ORG

ÀNICS (RO)

REUTILITZACIÓ

PER ALTRES

USOS (RA)

ALTRES (A1)

CASOS %

CONTENIDOR GROC (CG) 230 56,93%

REUTILITZACIÓ PER COMPRES (RC) 167 41,34%

BOSSA ESCOMBRARIES (RSU) 278 68,81%

BOSSA PER RESIDUS ORGÀNICS (RO) 189 46,78%

REUTILITZACIÓ PER ALTRES USOS (RA) 287 71,04%

ALTRES (A1) 59 14,60%MULTIRESPOSTA BASE 404

� Almenys un 70% de la poblacióentrevistada fa algun tipus de reutilització de les BPNU.

� Almenys un 40% de la poblacióentrevistada no utilitza els contenidors grocs per a les BPNU.

� La reutilització com a bossa d’escombraries és una de les opcions més freqüents.

21

www.daleph.com


CONSUM FAMILIAR:ALTERNATIVES

� Un 30% de la població entrevistada manifesta que no acostuma a tenir cap tipus de comportament alternatiu a l’ús de BPNU lliurades des del comerç.

� La resposta més freqüent, amb un 46,78% de respostes, és l’ús del carretóde la compra.

CASOS %

CAP ALTERNATIVA (NO) 127 31,44%

CARRETÓ DE COMPRA (CAR) 189 46,78%

BOSSA D'ALTRES MATERIALS (MAT) 159 39,36%

ALTRES (A2) 55 13,61%MULTIRESPOSTA BASE 404

13,61%

46,78%

39,36%31,44%

0,00%5,00%10,00%15,00%20,00%25,00%30,00%35,00%40,00%45,00%50,00%

CAP ALTERNATIVA

(NO)

CARRETÓ DE COMPRA

(CAR)

BOSSA D'ALTRES

MATERIALS (MAT)

ALTRES (A2)

www.daleph.com

[email protected] [email protected].: 932 188 882 Fax: 932 187 273 Tel.: 954 560 856 Fax: 954 560 857Comte d’Urgell, 143, 5è Paseo de las Delicias, 1, 2º08036 Barcelona Edificio Cristina

41001 Sevilla

[email protected] [email protected].: 911 441 370 Fax: 913 001 140 Tel.: 956 082 122 Fax: 956 082 165C/ Moscatelar, 1 N Avda. Voltaire, s.n. 28043 Madrid Edificio Apex. Pta. 1 – OF. 7

11405 Jerez (Cádiz)

informació relativa a la comissió de treball per reduir la ... · un ús sostenible de la bossa...

Documents