info /horaris i tels. sant vicenç el poble el breny ... · 2 informaciÓ telÈfons d’interÈs...
TRANSCRIPT
· Entrevista a Xavier Bisbal Talló, nou mossèn del poble· Segona edició de la desfilada El Racó de la Moda· La Penya Blaugrana està de festa
Adreça electrònica:[email protected]
Imprimeix:PrintDigital
Diposit Legal:B-49.196-1974
Jordi Largo
SUMARI
INFO /Horaris i Tels._pàg. 2
EDITORIAL_pàg. 3
EL POBLE_pàg. 4-9
EL BRENY_pàg. 10
L’AJUNTAMENTINFORMA_pàg. 11
ESPORTS_pàg. 12-13
GENT DEL POBLE_pàg. 14
ENTITATS_pàg. 15
COL·LABORACIONS_pàg. 16-17
BO I SA PER... _pàg. 18
APUNTS DEL NATURAL_pàg. 19
EL RACÓ DEL CONTE_pàg. 20
CARTES A EL BRENY_pàg. 21
EL RACÓ GASTRONÒMIC_pàg. 22
CINEMA_pàg. 22
INFORMACIÓ_pàg. 22
Redacció i administració:c/ Maria Gimferrer, 20 - Sant Vicenç de Castellet
Periòdic d’informació local de Sant Vicenç de Castellet
Fundat l'any 1974
www.elbreny.com
N.381
El passat mes d’octubre es va tancar la celebració dels 125 anys de la presència de les Germanes Domíniques al nostre poble
Fundat l'any 1974
lbNovembre 2012
CINEMA_pàg. 20
EN AQUEST NÚMERO:
EL POBLE_pàg. 6
La FEDACSant Vicenç celebra els seus 125 anys
La setmana de la gentLa setmana de la gentgran d’enguany, una de gran d’enguany, una de les més participadesles més participades
Pre
u 2
,30€
Pàg. 4
2
INFORMACIÓTELÈFONS D’INTERÈS
HORARIS DE TRENS
Ajuntament:- Informació i oficines 93 693 06 11- Fax 93 693 06 10
Àrea Bàsica de Salut (Ambulatori) 93 833 52 24Biblioteca Vives Casajuana 93 833 08 56Bombers (Manresa) 93 874 00 80CAP Bages 93 874 23 15Centre Hospitalari 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50Clínica Veterinària 93 833 04 06Clínica Veterinària CANIGAT 93 833 10 11Col·legi Mare de Déu del Roser 93 833 03 05Col·legi Montserrat 93 833 12 59Col·legi Públic Sant Vicenç 93 833 05 65Col·legi Públic Cal Soler 93 833 22 44Comissaria de Policia (Manresa) 93 874 99 10Consorci de Formació (CFIBS) 93 833 13 11Correus 93 833 24 85Creu Roja: Oficines 93 872 56 44Deixalleria municipal 93 833 35 04Escola Bressol El Niu 93 833 04 62Esplai d’avis 93 833 17 01Farmàcia Fíguls 93 833 14 05Farmàcia Gimferrer 93 833 02 55Farmàcia Torras 93 833 16 73
Farmàcia Molina 93 833 06 11FECSA (Informació) 93 833 09 52FF.GG.CC. (Estació) 93 833 09 60Funerària del Bages 93 877 45 75Funerària Fontal 93 875 16 44Funerària Fontanova 93 875 06 06Gas Natural 93 875 00 44Guardia Civil 93 833 00 17Hospital de Sant Andreu 93 874 33 12Hospital General de Manresa 93 874 21 12IES Castellet 93 833 07 51INEM (Manresa) 93 874 00 66Jutjat de Pau 93 833 12 10Mossos d’Esquadra 93 875 98 00Parròquia de Sant Vicenç 93 833 01 02Policia Local (Oficines) 93 693 06 12RENFE (Estació) 93 833 30 13Residència d’avis 93 833 14 26Serveis Socials 93 833 11 02SOREA (Aigües i conservació) 93 833 09 13Taxis (Parada de St. Vicenç) 93 833 06 08Taxis (Ràdio Taxi Manresa) 93 874 40 00Xamba (Punt d’Inf. Juvenil) 93 693 06 40Zona esportiva 93 833 14 18
El Pont de Vilomara – Sant Vicenç de Castellet – Castellgalí Pont de V.
*06.30 07.30 - 09.30 - 11.30 - *13.30 - *15.30 - 17.30 - 19.30 St. Vicenç
*06.45 07.45 08.45 09.45 10.45 11.45 12.45 *13.45 14.45 *15.45 16.45 17.45 18.45 19.45 20.45Castellgalí
*07.00 08.00 09.00 10.00 11.00 12.00 13.00 *14.00 15.00 *16.00 17.00 18.00 19.00 20.00 21.00St. Vicenç
*07.15 08.15 09.15 10.15 11.15 12.15 13.15 *14.15 *15.15 16.15 17.15 18.15 19.15 20.15 21.15* Els dissabtes i el mes d’agost el servei no disposarà dels horaris assenyalats
ParadesSant Vicenç de Castellet: Guardia Civil, Plaça del Pi, La Farinera; El Pont de Vilomara: Plaça Santa Margarida, Marquet Paradís; Castell-galí: La Fàbrica, Ajuntament, Rotonda Olivera, Plaça Joan Cadevall, Camí de Montserrat, Carrer Ametllers, Carrer del Teatre, Rotonda Olivera, Ajuntament, Polígon Pla del Camí
/Última actualització: 7/2012
HORARIS D’AUTOBUSOS /Dies feiners
FGC
Direcció: Manresa
Direcció: Barcelona/Plaça España
05.43 06.11 07.31 08.31 09.31 10.51 11.51 12.51 13.11 14.11 15.11 16.11 17.11 18.11 19.11 20.11 21.11 22.51 23.45 06.31 07.51 08.51 09.51 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 21.51
R5
R50 18.51 19.51 20.51
FEINERS
DISSABTES i FESTIUS
R5 05.42 06.31 07.31 08.51 09.11 10.11 11.51 12.51 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 18.51 19.51 20.51 21.51 22.51 23.4505.50 06.51 07.51 09.51 10.51
FEINERS
06.11 07.11 08.11 09.11 10.11 11.31 12.31 13.31 14.31 15.31 16.31 17.31 18.31 19.31 20.31 21.31 22.31 23.2506.51 07.51 09.31 10.31 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 18.51 19.51 20.51 21.51
R5
R50 06.31 07.31 08.31
R5 06.11 07.11 08.11 09.11 10.31 11.31 12.31 13.31 14.31 15.31 16.31 17.31 18.31 19.31 20.31 21.31 22.31 23.25
Circula els laborables del mes d’agost
Servei fins a Martorell Enllaç
Circula dissabtes i festiusCircula fins a Martorell Enllaç i continua fins a Bcn-Plaça Espanya amb parada a totes les estancions
DISSABTES i FESTIUS
3
Així començava l’editorial del número zero d’El Breny, aparegut la tardor de 1974. El títol feia referència a la dis-posició del grup inicial a entomar amb entusiasme i vo-luntat l’aventura d’elaborar un periòdic d’informació local d’aparició mensual. Estavem a punt. A punt per afrontar els reptes, a punt per superar els obstacles. D’una i altra cosa hi ha hagut en aquests anys i tots han estat superats, esdevenint El Breny una de les publicacions locals més veteranes de Catalunya.
Com qualsevol altra, El Breny és una entitat sense afany de lucre i la seva gestió està a càrrec de persones que lliuren la seva feina de manera desinteressada, reduint així les despeses a les inevitables: maquetació, impressió, distribució, papereria, etc. Tot i així, els costos superen l’import que es paga en concepte de subscripció, fent rea-litat aquella vella dita de “vendre duros a quatre pesse-tes”; és a dir: oferir una cosa per sota del seu preu de cost.
Això ha estat possible des del primer dia gràcies a la col·laboració dels anunciants, que contribueixen volunta-riosament a que El Breny surti regularment, i a les sub-vencions institucionals de l’ajuntament i de la Generalitat. És així com s’ha pogut durant gairebé quaranta anys fer possible l’existència d’un mitjà en el que, amb encerts i amb mancances, hi ha quedat refl ectida una bona part de la vida social del nostre poble.
Els moments presents, però, no són bons per a ningú. Per les entitats sense afany de lucre tampoc. La políti-ca de retallades generalitzades que s’està aplicant, lluny d’estimular l’activitat econòmica està portant a una es-piral perversa per la que s’hi escolen recursos i voluntats, també del món del voluntarisme, amb el resultat d’una disminució progressiva de moltes activitats i sense pers-pectives visibles d’un canvi de criteri.
Aquest és un model que amenaça en gran manera la continuïtat de moltes associacions, ja que la majoria mantenen un equilibri econòmic permanentment fràgil i qualsevol desajust en aquest equilibri les posa en perill de desaparició. No només els ajuts públics han disminuït en quantitat, sinó que el seu pagament es demora de ma-nera sistemàtica sense que es conegui habitualment la data de fer-se efectiva. Vagi com a exemple que El Breny, a fi nals de 2012, encara no ha cobrat la subvenció que la Generalitat li va concedir pel 2010.
El col·lectiu que formem El Breny anem superant aques-tes difi cultats tenim la voluntat de seguir fent-ho amb les que puguin venir tal i com se n’han superat d’altres. Estem convençuts de la utilitat d’aquest humil periòdic i per tant no contemplem les difi cultats actuals com a insalvables. Sabem que trobarem obstacles en el temps que s’acosta, però també sabem que tenim un recurs va-luosíssim a les nostres mans: la fi delitat i el recolzament dels nostres subscriptors, de tots vosaltres. És per això que, mantenint la mateixa il·lusió que els fundadors d’El Breny, diem convençuts que “nosaltres, a punt”.
EDITORIAL Associació Cultural
Col·lectiu El Breny
Edició: Associació Cultural
Col·lectiu El Breny
Presidenta:M. Carme Grauvilardell
Director:Jordi Largo
Cap de redacció:Montse Solà
Consell de redacció:Ferran BesoraMireia BesoraJosep ChertóMontse ColomerÀngels FernàndezM. Carme GrauvilardellXavier IglesiasDavid JunyentJordi LargoJoana de MateoNúria MolinaAlfons PlansDavid SanzMontse Solà
Antolina Vilaseca
Grafi sme: Ferran Besora
Disseny Gràfi c: Alba Malo
Publicitat:Lourdes Vilà
Fotografi a: Santi Comas
David Junyent
Alfons Plans
Jordi Largo
Tresoreria:Àngels Fernàndez
Distribució:Alfons Plans
Jordi Trillo
Adreça:c/ Maria Gimferrer, 20
08295 Sant Vicenç de Castellet
E-mail:[email protected]
edició electrònica:www.elbreny.com
dipòsit legal:B-49196-1974
Imprimeix:
PrintDigital
EL BRENY accepta i agraeix totes les col·laboracions que es facin, sense garantir-ne en cap cas la seva publicació. Encara que no és necessari que els autors signin els seus articles, és imprescindible que els originals tinguin nom i DNI, sense els quals no es publicarà cap col·laboració. Podeu deixar les vostres col·laboracions al c/ Maria Gimferrer, 20 a la Biblioteca Popular “Salvador Vives Casajuana”, a l’adreça electrònica [email protected] o bé a qualsevol membre de l’Associació Cultural Col·lectiu EL BRENY. Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.
Nosaltres, a punt
Amb el suport de :Col·labora:
4
Del 8 al 14 d’octubre tingueren lloc a la nostra pobla-
ció la Setmana de la Gent Gran. El programa d’aquest
any fou el següent i us oferim un resum de fotos
cedides pel Jordi Largo i l’Ajuntament de Sant Vicenç.
Dilluns 8 d’octubre:
A les 10 h del matí, CLASSE DE GIMNÀSTI-
CA DOLÇA al Pavelló Municipal d’Esports.
A les 11 h del matí, DEMOSTRA-
CIÓ PARTICIPATIVA D’ESPORT
A càrrec dels usuaris de la Residencia i Centre de
dia de St. Vicenç al Pavelló Municipal d’Esports.
A les 5 de la tarda, DIÀLEG AL VOLTANT DE
L’ENVELLIMENT ACTIU, “L’Any Europeu de
l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracio-
nal, reptes de futur i rol de la gent gran”, A càrrec de
l’Associació Siena a la Sala d’actes de l’Ajuntament.
Dimarts 9 d’octubre: EXCURSIÓ, visita al poble
medieval de Besalú i a Castellfollit de la Roca on es
visità el museu de l’embotit i el museu de les gale-
tes.Dinar + ball a l’estany de Banyoles i passejada
botànica en un centre de Jardineria de Banyoles.
Dimecres 10 d’octubre a les 5 de la tarda: CINE-
FÒRUM al voltant de la pel·lícula “ARRUGAS” de
Ignacio Ferreras a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.
Dijous 11 d’octubre de 10 a 2/4 d’11
del matí, SEGUIM SENT JOVES
Taller participatiu d’autoestima i de dinàmiques de
riure a càrrec de Maria Navarrete a la Sala de Cal Soler
A les 5.15 h de la tarda, BUS A TEATRE: Sortida al
Teatre Kursaal a veure l’obra “Violines y trompetas”
Dissabte 13 d’octubre a les 6 de la tarda, BALL
AMB JOAN ALTARRIBA a l’Esplai dels avis
A les 9 del vespre, HAVANERES “Els Pesca-
dors de l’Escala” a LA Sala de Cal Soler
Diumenge 14 d’octubre a les 11 del matí, MISSA so-
lemne dedicada a la Gent Gran, amb la col·laboració
de la Coral de l’Esplai d’Avis i alumnat de l’Escola
Municipal de Música a l’Església Parroquial
A les 2 del migdia, DINAR DE LA GENT
GRAN al Pavelló Municipal d’Esports
A les 4 de la tarda, BALL amb PEP I M JOSEP al Pavelló
EL POBLE
La Setmana de la Gent Gran d’enguany, una de les més participades
5
EL POBLE
El passat dia 20
d’octubre el grup de
dansa oriental ZAFI-
RAS van participar en
el concurs ESENCIAS
organitzat per Raquel
Cruz celebrat a la Sala
Calasanç a Barcelona.
El concurs està dividit
en diferents categories,
en primer lloc solista
amateur, solista avançat,
solista professional,
grup amateur, grup pro-
fessional, grup de fusió i
grup infantil. En aquest
tipus de concurs hi ha
unes jutges que són
ballarines professionals
en aquest cas Cristina
Gadea, Amal Nahla, An-
gelina, Farasha, Sónia,
Basseema i Tati Alves,
les quals valoren tècnica,
expressió, coreografi a,
musicalitat, posada
en escena, i execució.
En el concurs hi havia
grups de Lleida, Barce-
lona, Terrassa, Olesa de
Montserrat, València,
Mallorca,… a on es va
poder veure una gran
varietat d’estils, i coreo-
grafi es molt originals.
El grup de les ZAFI-
RAS es van presentar
en solista amateur i
grup amateur, acon-
seguint un segon lloc
en el primer i un sisè
lloc en el segon.
Gairebé totes les
components del grup
van anar a animar a
les companyes que hi
concursaven, i va ser
una participació molt
emotiva i aplaudida.
Amb aquest esdeve-
niment comença la
temporada 2012-2013
del grup, ja que hi ha
un calendari de dife-
rents activitats, com per
exemple diferents tallers
amb professores cone-
gudes de diferent estils,
i la preparació del III
Festival Fantasia Orien-
tal que tindrà lloc el 20
d’abril del proper any.
Amb això el grup de
les Zafi ras aporten el
seu granet de sorra a la
promoció de la dansa
portant el nom de Sant
Vicenç de Castellet arreu.
GRUP DE DANSA
ORIENTAL ZAFIRAS
El grup de dansa oriental Zafiras al concurs Esencias de Barcelona
Municipal d’Esports
El programa va
comptar amb el su-
port de l’Associació de
Gent Gran de l’Esplai,
l’Associació Social Sem-
pre Dones, el Centre de
Cultura Popular Mes-
tra Carme Baldelló, la
Coral de l’Esplai d’Avis,
l’Escola Municipal
de Música, l’Església
Parroquial i la residèn-
cia de Sant Vicenç.
6
EL POBLE
El passat 7 d’octubre
es va tancar l’any de
celebració dels 125 anys
de presència de les
germanes dominiques a
St. Vicenç de Castellet.
Durant aquest temps,
tot el què s’ha fet a
l’escola (jocs fl orals, dia
de la Pau, castanyada,...)
ha tingut un caire més
festiu per remarcar un
aniversari tan especial.
Un dels actes més
emotius va ser la prime-
ra Trobada d’exalumnes
de totes les èpoques que
tingué lloc el 29 de set-
embre. Més de 300 per-
sones entre exalumnes,
exprofessors, professors
actuals i germanes, es
van reunir per celebrar
i recordar el seu pas
per l’escola. No hi van
faltar les abraçades, les
sorpreses i alguna llà-
grima dissimulada que
brollava sense permís al
retrobar amics, amigues,
professors, companys
amb els que tan bones
estones havíem com-
partit i que potser mai
més havíem tornat a
veure... Els records de la
infantesa estan gravats
molt al fons del nos-
tre cor! Una exposició
de fotografi es i llibres
antics ens va ajudar
a rememorar els dies
llunyans ens els que, en-
tre lliçons, jocs, rialles,
exàmens... vàrem anar
aprenent a fer-nos grans.
També l’Ajuntament del
poble va voler homena-
tjar la important tasca
educativa que les germa-
nes han fet al llarg de tot
aquest temps i en un acte
de reconeixement fet a
la sala de plens el dia 5
d’octubre, el Sr. Batlle i la
regidora d’ensenyament
van lliurar a la germana
FEDAC ST. VICENÇ celebra els 125 anys
Un grup d’exalumnes assistents a la trobada recorda el lloc on
també es van retratar amb la bata posada i uns quants anys menys!Molts/es exalumnes van gaudir veient-se en les fotos de l’escola.
L’exposició de fotografi es i llibres antics abans d’obrir portes. Com hem canviat tots plegats!
7
EL POBLE
En motiu de “La Set-
mana de la Gent Gran”
que es celebra de ma-
nera anual a la nostra
localitat, el passat 8
d’octubre, 10 usuàries
de la Residència Assis-
tida i Centre de Dia de
Sant Vicenç de Castellet
juntament amb personal
del centre, han format
part d’aquesta festa
dedicada a la vellesa.
Amb el ball Alegria, una
coreografi a que porten
assajant amb molta
dedicació i entusiasme
durant temps i que
pertany al Cirque Du
Soleil, van evocar gran
admiració i emotivitat a
tot el públic, majoritària-
ment infantil, assistent
al Pavelló Municipal.
És la segona vegada
que representen aquesta
coreografi a i van tornar
a demostrar un cop més,
que fer-se gran no és
sinònim de no poder fer
res, sinó que hi ha molt
camí per fer si es manté
l’alegria i l’optimisme en
aquesta etapa de la vida.
Vanesa Gascon
La Residència participa a la Setmana de la Gent Gran
A l’escenari de la sala P. Coll la representació d’una
aula antiga ens transportava al passat.
Josefi na Viladrosa, actual
titular del centre, una
placa de record i van
dedicar-li unes paraules
d’agraïment sincer, de su-
port i de col·laboració des
de la institució municipal.
Finalment, el 7
d’octubre, dia de la Mare
de Déu del Roser, es va
celebrar una eucaristia
amb la participació de
tota la comunitat educa-
tiva, en la que, a més de
donar gràcies al Pare Coll
per la trajectòria realit-
zada, li vàrem demanar
la seva ajuda per seguir
fi dels al seu carisma du-
rant molts anys més. Per
últim, una gran festa al
pati va posar el punt i
fi nal a tot un any de joia.
8
EL POBLE
La desfi lada del Racó
de la Moda va tornar
el passat diumenge 30
de setembre en la seva
segona edició, amb
més força que mai a
la sala polivalent de
Can Soler a Sant Vi-
cenç de Castellet.
La desfi lada començava
a les 6 de la tarda i una
bona estona abans de
començar, ja hi havia
gent esperant a que
s’obrissin les portes.
Una tarda màgica,
plena de glamour on
un públic entregat de
gom a gom va gaudir
d’una desfi lada on hi
havien models petits i
grans, tots ells en una
catifa vermella en-
voltada de fl ashos de
càmeres. Un total de
450 persones expectants
a tot el que passava a
sobre la passarel·la.
Moltes van ser les
botigues que varen
participar aquesta
edició, com a novetat
enguany van desfi lar
models amb roba pre-
mama, molts nens amb
roba infantil i fi ns hi tot
un grup de Hip-Hop va
fer una petita demos-
tració dels seus balls.
La desfi lada organit-
zada per dues noies de
Sant Vicenç, la Judith
Martínez i la Marina Ba-
rranco, juntament amb
la Unió de Botiguers de
Sant Vicenç i co·laborant
també l’Ajuntament del
poble, ens van presentar
les tendències en roba
i calçat per la tempo-
rada tardor/hivern.
Esperem veure mol-
tes més edicions
d’aquest “Racó de la
Moda” tan especial, i
que ja es un referent i
un aparador a tota la
comarca del Bages.
No oblidarem aque-
lla tarda de diumen-
ge, que no va ser una
tarda qualsevol…
MIREIA BESORA
Desfilada “El Racó de la Moda”
9
EL POBLE
C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.
INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS
INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.
INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES
INSTAL•LACIONS ALARMES
INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS
MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.
INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.
INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.
Telf: 93.833.29.29
El CEIP Sant Vicenç va
rebre la tarda del 30
d’octubre la visita de
dos jugadors de
l’Assignia Manresa. Els
alumnes van gaudir
amb la presència
d’Oliver Arteaga i
Haukur Palsson.
Dos jugadors de l’Assignia Manresa a Sant Vicenç
10
EL BRENY
L’escola a Catalunya,
tal i com és ara, es va
confi gurant a fi nals dels
anys seixanta i prin-
cipis dels setanta. El
desconeixement de les
realitats físiques i his-
tòriques de l’entorn de
l’alumne eren tan igno-
rades com les culturals i
les artístiques, i la llen-
gua catalana no tenia
accés a les aules amb
uns efectes empobridors
dobles: als catalano-
parlants se’ls deixava
sense aprenentatge
normatiu de la seva
llengua, i als castellano-
parlants se’ls tancava la
possibilitat de conèixer
la llengua del país on
vivien privant-los d’una
formació complerta.
Catalunya, durant el
període republicà del
s XX havia viscut un
important procés de
renovació pedagògi-
ca, paral·lel al que es
produïa a diversos llocs
d’Europa, però la guerra
civil i el triomf del
feixisme van canviar el
sistema educatiu català
que progressivament es
va anar omplint de mes-
tres formats en el nou
règim. Així es va conso-
lidar a tot Espanya un
model d’ensenyament
molt sotmès a les
directrius polítiques
i en el que era molt
difícil que hi entressin
idees renovadores.
A fi nals dels seixanta i
principis dels setanta, va
agafant força un movi-
ment renovador dins el
col·lectiu d’ensenyants
de Catalunya, que
deslligat de la via ofi cial
comença una formació
paral·lela dels mestres i
que es realitza de mane-
ra gairebé clandestina,
recollint l’experiència
dels mestres encara vius
de la república i en con-
tacte amb els corrents
europeus més innova-
dors. El col·lectiu de
mestres així “reciclats”
van implantant criteris
de pedagogia activa a
les escoles, intentant
superar les limitacions
de tots tipus i intro-
duint activitats escolars
que ara són comuns i
normals però que en
aquell moment eren una
gosadia. L’ús del català a
l’escola va tenir, no cal
dir-ho, enormes difi cul-
tats i sancions, però de
mica en mica la llengua
va anar ocupant un lloc
a l’escola i el seu ús va
quedar normalitzat el
1980, amb la Genera-
litat ja restablerta i la
democràcia instaurada.
És en aquest context
que un grup de pares
santvicentins impulsen
la creació d’una escola
que s’adaptés als nous
corrents i que aportés
als seus fi lls una for-
mació més adaptada a
la realitat i als temps
presents. Aquesta ini-
ciativa pren forma a la
Casa Cuna, que havia
funcionat tradicional-
ment com a guarderia
laboral. L’experiència va
durar només sis anys
però va representar
la implicació de Sant
Vicenç en la renovació
pedagògica catalana,
avui tan qüestionada
des de certs àmbits de
fora de Catalunya des
d’on sorgeixen de ma-
nera regular tota mena
d’iniciatives orientades
al seu desmantella-
ment. Només cal donar
una ullada a la prem-
sa per constatar-ho.
Del sorgiment i exis-
tència d’aquesta escola
de primària a la Casa
Cuna en tracta un
treball que ha elabo-
rat l’Antolina Vilaseca.
Ella en fou una de les
mestres i ha recopilat
records i fotografi es
d’alumnes i de treballs
realitzats que està
acabant d’ordenar i que
serà publicat propera-
ment en forma de llibre.
Des del Breny anirem
donant informació re-
gular d’aquest projecte.
Casa-Cuna, embrió de l’escola catalana a Sant Vicenç
GUANYADOR DEL PASTÍS DE CAN POSTRES
El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja
mensualment, és Antoni Contre-ras amb el número de soci 314. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de
Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per
recollir el premi.
11
L’AJUNTAMENT INFORMA
El dissabte 29 de setembre, dins els actes de la Se-
tmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, tingué
lloc la Caminada popular. Amb participació d’unes
20 persones, es va fer una caminada de 14 km fi ns
arribar al punt fi nal del territori del terme munici-
pal, on limita amb Marganell i Castellgalí. Un indret
poc conegut pels participants que van gaudir de
poder conèixer aquesta zona del municipi. La pluja
no va espantar als participants (a l’anada venia per
darrera nostre i a la tornada els va agafar de ple).
Homologació Escola de Música
Dissabte passat els contes van tornar a la biblioteca.
De la mà de la Jordina Biosca, les aventures d’un perso-
natge anomenat Belindo, es van anar succeint, expli-
cades i interpretades de forma magistral per la Jordina.
La sala es va omplir de nens i nenes acompanyats per
pares i avis, i tots plegats van gaudir de les històries
més fantàstiques, històries que a vegades fan riure, a
vegades fan tremolar, però sobretot, fan somniar.
PAM 2012-2015: Sant Vicenç despert@!: Presentació 25 d’octubreDesprés d’haver aprovat el Pla d’Actuació Municipal 2012-2015 en sessió plenària del dia 12 de juliol d’enguany,
el dia 25 d’octubre es va presentar el document a la ciutadania, en un acte de presentació celebrat a la Sala
de Plens, en el qual l’equip de govern va explicar les 8 línies estratègiques i els més de 400 compromisos que
l’Ajuntament ha adoptat amb la ciutadania durant la present legislatura. Potser estaria bé que informéssiu, si
us sembla, que la ciutadania pot adreçar-se a l’OAC per a aconseguir un exemplar del PAM o bé consultar-lo
electrònicament a través de la següent adreça electrònica: http://svc.cat/docroot/svcastellet/PAM/index.html
El cicle “L’Hora del conte” torna amb èxit a la Biblioteca Municipal
Caminada Popular
L’endemà dia 30 es va efectuar, amb la participa-
ció d’unes 100 persones, la IV PEDALADA CONTRA
EL CANVI CLIMÀTIC. Els participants van poder
fer el recorregut de 4 o 8km, participar en els di-
ferents tallers organitzats i provar les “balance
bike” en un circuit preparat per provar aquests
divertits tricicles. Els participants van ser obse-
quiats amb coca i xocolata i amb un clauer.
Pedalada contra el canvi climàtic
Amb el canvi d’ubicació de l’Escola de Música es va tramitar l’expedient per a l’homologació de l’Escola per
part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest mes d’octubre ens ha arribat
la proposta de conveni, amb el qual obtindrem el reconeixement del centre com a escola autoritzada per la
Generalitat i també tindrem dret a la subvenció corresponent segons el nombre d’alumnat (uns 180 alumnes)
que cursin estudis musicals a l’Escola.
12
ESPORTSNa Laia Díez i Fontanet i la TDS del Montblanc
Na Laia Díez i Fon-tanet, com la majoria d’entrevistats en aques-ta secció d’esports, fa i ha fet de l’esport “una manera de viure”. Ho podrem comprovar al llarg de l’entrevista que li hem fet per “el Breny”.
—Laia, a on vas néixer?
— Vaig néixer a Sant
Vicenç de Castellet,
un 19 de Gener del
1978 ara fa 34 anys.
— Què recordes de la teva infantesa…
— Bé, la veritat és que
crec que vaig néixer
fent esport. De fet amb
4 anys ja participava a
les curses del poble i
obtenia bons resultats,
eren moments de molta
il·lusió quan rebia aque-
lles copes de primera
classifi cada. Aquell espe-
rit de competició i supe-
ració encara el tinc ara.
— I a més…?
— I a més vaig tenir la
sort de què el meu pare,
en Pere Díez, practicava
esports a l’aire lliure
com córrer, caminar, i jo
sempre anava amb ell.
M’ho passava molt bé!
No se m’oblidaran mai
aquells matins de dissa-
bte que enfi làvem fi ns
a “ca la iaia” per gaudir
de Montserrat i com
no, fer un bon esmorzar
amb bona companyia.
—Vas fer ballet
clàssic 7 anys…
—Si vaig fer ballet
clàssic durant
molt de temps,
però aleshores
ja ho combinava
amb l’esport i la
meva muscula-
tura es desenvolupava
ràpidament, cosa no
massa adequada per
el ballet clàssic, de
manera que vaig deci-
dir dedicar-me al que
realment m’omplia,
que és l’esport.
—Has practicat
altres esports?
—Si, i tant. Vaig jugar
molts anys a bàsquet i
fi ns als 27 anys vaig ser
jugadora i entrenadora
d’aquest esport. També
practicava alpinisme i
senderisme als majes-
tosos Pirineus, motxilla
amunt, motxilla avall.
Va ser una altre bona
època de la meva vida!
Després em vaig de-
dicar al “running” de
forma més exclusiva.
Feia curses de 10, 14 i 21
quilòmetres per asfalt,
però després de l’asfalt
vaig retornar a la natura,
i vaig començar amb
les curses de muntanya.
Aquesta és l’especialitat
que ara practico i a la
qual n’estic cent per
cent “enganxada”.
—Quines curses de
muntanya has fet?
—He fet moltes pe-
tites curses de pocs
quilometres, però la
primera cursa llarga
de muntanya va ser la
Marató de l’Aneto i vaig
acabar molt bé. Fa un
any vaig fer la Ultratrail
del Montsant: era una
cursa de 101 quilòmetres
i un desnivell acumulat
de 4500 metres. Vaig
ser 3era de la classifi -
cació, en 13 hores i vaig
gaudir tant que em vaig
decidir per intentar fer
la cursa del Montblanc.
—També fas raids?
— Sí. Aquesta moda-
litat esportiva també
m’agrada molt, per-
què requereix que
siguis multidisciplinar
i et permet gaudir de
l’esport en equip, que
m’encanta. Els raids
es fan per equips de
2 o 3 participants en
diferents especialitats.
Estic en un equip de
Girona. El que és bàsic
als raids és l’orientació
i es practica “running”,
BTT, escalada, kayak,
patins en línia, rappel...
Els raids poden durar 12
hores, 24 hores o més.
— Què és el raid
del Bimbache?
—El vaig fer fa dos anys.
Era el Campionat del
Món de Raids de Mun-
tanya. Es començava a
Àvila i acabava a Sala-
manca. El vaig fer amb
un equip de nois que
em van venir a buscar,
ja que trobar una noia
amb ganes de patir tant
amb certes condicions
físiques, entenc que
no deu ser fàcil. Per
aquest tipus de raid
vam necessitar buscar
espònsors, ja que són
uns costos molt elevats
i sinó no ens hagués
estat possible realitzar-
lo. Era un raid de 5 dies
seguits, per tant era a
tota hora, tant si era
de nit com de dia, era
qüestió d’explotar el
rendiment del cos per
no perdre temps. Ja et
pots imaginar doncs
que vam dormir po-
quíssim. Es tractava de
fer 830 quilòmetres i
els últims 80 es feien
en kayak i si a les 6 de
la tarda estaves al riu,
havies de parar per-
què era perillós baixar
per aigües braves. Bé,
podria explicar infi nitat
d’anècdotes d’aquell
raid però no acabaríem
mai. Només dir que
l’experiència va ser
inoblidable, encara que
la recuperació del meu
cos val a dir que va ser
malauradament, lenta.
Actualment, un cop al
mes faig un raid, durant
un cap de setmana, per
13
entrenar, però la meva
especialitat és córrer.
— I cap el Montblanc…
— És una cursa impor-
tantíssima a nivell mun-
dial i molt mediàtica.
Per fer-la es necessiten
certa quantitat de punts,
que s’aconsegueixen
fent curses d’entre 80
i 100 quilòmetres. Al
Montblanc hi ha 4
curses: la més impor-
tant és la Cursa Reina,
la UTMB (Ultra-Trail du
Mont-Blanc) (169 quilò-
metres i 11000 metres
de desnivell acumulat),
però malauradament
no vaig tenir prou punts
per fer-la i vaig córrer
la segona cursa, la TDS
(Sur les Traces des Ducs
de Savoie) (114 quilo-
metres i 7200 metres
de desnivell acumulat
positiu). Surts d’Itàlia
(Courmayer), creues
entre les muntanyes
d’Itàlia per entrar a
França per el “coll du
petit saint bernard” i
s’acaba a Chamonix. Hi
ha avituallaments a dife-
rents punts i si estàs de
sort pot acompanyar-te
una persona per portar-
te roba de recanvi ens
uns punts determinats,
que va ser el meu cas.
La Climatologia va ser
severa, ens va ploure
sempre, durant tot el
camí, i una granissada
també va caure. Vam
començar 1400 parti-
cipants, dels quals 200
érem dones. 800 van
abandonar durant la
cursa. Vaig trigar a fer-
la 23 hores. En el meu
cas vaig començar a
les set del matí i vaig
acabar a les sis del
matí del dia següent.
Les sensacions van ser
bones durant tota la
cursa, primer t’envaeix
una por barrejada amb
emoció, de no saber
que et trobaràs, però
quan era al km 60 vaig
“saber” que l’acabaria.
M’agradaria remarcar
que durant tot el camí
havia molta gent ani-
mant als corredors i això
és una cosa fantàstica.
I fi nalment, quan vaig
arribar a la meta, la
sensació d’autoestima i
felicitat va ser indescrip-
tible, és tot tant immens
que no ho sé descriure
amb paraules, aleshores
saps que has assolit un
gran repte personal.
Vaig classifi car-me
la 137 de la gene-
ral i la 5ena de la
meva categoria.
— Què penses d’aquesta cursa?
De moment , és la
millor que he fet. I m’he
adonat que les dones
tenim una gran forta-
lesa mental, i aquesta
cursa no és més que
“coco”, és el què et fa
tirar endavant quan les
cames diuen prou. Va
ser dura, bé de fet, és
tan dura que encara
m’estic recuperant. He
començat a fer entrena-
ment suaus amb bici-
cleta, escalada, caminar
i muntar a cavall. Ja
que vaig estar 48 hores
sense poder caminar.
— Quins projec-tes futurs tens?
— Doncs, l’any vi-
nent, fer la UTMB i al
maig vull fer el trail de
Menorca com entrena-
ment. Seguir entrenat
per Montserrat pujant i
baixant de nit, plovent,
i si aquest any tornem
a estar de sort, nevant.
— De què treballes?
— Vaig llicenciar-me
en INEFC i treballo
d’entrenadora personal.
La feina la gaudeixo
igual que el “running”
i aprofi to les tardes
de dilluns, dimecres i
divendres per a entrenar
i els caps de setma-
na per fer raids entre
altres coses. Sempre
estic fent activitats, això
és sagrat per a mi.
— Molta gent es demanarà si tanta duresa és sana…
— Bé, sincerament,
crec que no en el tema
físic, però la qualitat
de vida mental i emo-
cional que et donen
per mi està més que
recompensat aquest
desgast físic. Ara per
ara les curses de mun-
tanya són la meva vida.
Em deixes bocaba-
dada. Et desitjo molts
èxits personals en un
futur i continuar gau-
dint de la muntanya.
Juana de Mateo
ESPORTS
14
Amb Xavier Bisbal
Talló, mossèn de Sant
Vicenç de Castellet.
Fa un parell de mesos
que està fent de mossèn
al nostre poble i volíem
saber una mica més
d’ell. Ens hem acostat
a la parròquia on molt
gustosament ens ha atès.
En Xavier Bisbal Talló
va néixer un 12 d’agost
de 1982 a Igualada, on
ha passat part de la
seva infantesa i ado-
lescència. Allà és on va
fer els estudis de pri-
mària i secundària.
Ve d’una família de
periodistes i durant molts
anys va col·laborar a la
premsa de l’Anoia. Actual-
ment és el director de la
fulla diocesana de Vic.
—Bon dia Xavier,
quan vas decidir
fer-te mossèn?
—Vaig estar estudiant
uns anys a la Universitat
de Barcelona i després
d’un discerniment
com a persona creient
vaig decidir convertir-
me en sacerdot.
Per fer això vaig
estudiar al seminari
de Barcelona, fi ns que
fa dos anys, el bisbe
de Vic, em va ordenar
sacerdot juntament
amb dos companys més.
—Xavier, quin ha sigut
el teu primer destí
com a sacerdot?
—El primer destí va ser
a Roma on vaig comple-
tar estudis i he treballat
al Santuari de la Patrona
de Roma, també cone-
guda com “la Madonna
del Divino Amor”.
—Vas deixar Roma
i vas venir cap a te-
rres catalanes?
—El passat mes de juny
el Bisbe va dir que ja
podia tornar a casa, i el
meu destí va ser Sant Vi-
cenç de Castellet, i tam-
bé el Pont de Vilomara.
Tinc un col·laborador
que es diu Gregori que
viu al Pont de Vilomara.
—Com està sent
l’adaptació al
nostre poble?
—Estic en procés
d’adaptació, poc a
poc vaig coneixent
la gent del poble.
—Deus haver partici-
pat en alguna festa de
casa nostra, veritat?
—Doncs sí. Des que
he arribat, ja he par-
ticipat en dues festes.
Una va ser l’Aplec de
Castellet que em va
agradar molt, i l’altra
el passat diumenge 14
d’octubre a la festa de
la gent gran, on ens ho
vam passar molt bé.
—Es fa catequesis
aquí a la parròquia?
—Ja hem organitzat els
grups de la catequesis, i
també dir que després
d’uns anys tornarem
a tenir confi rmacions
aquí a la parròquia.
—Suposem que deus
estar al cas de tota
la polèmica amb
l’anterior Mossèn, oi?
—La parròquia de Sant
Vicenç ha viscut una
situació particular de la
qual jo no n’he sigut tes-
timoni directe, però si
que puc dir que la gent
té ganes de què hi hagi
pau i que la parròquia
funcioni amb normalitat.
Us faig saber que la
parròquia està oberta
a tots els feligresos,
que també està oberta
a les entitats del po-
ble per poder establir
lligams de col·laboració
i pel què faci falta.
He notat que existei-
xen diverses necessitats
materials en moltes
famílies de Sant Vicenç,
degut a l’actual crisi.
M’agradaria en un futur
poder ajudar més a
pal·liar aquesta situació.
I per últim, un pro-
jecte per aquesta
tardor és la instal·lació
d’una nova calefac-
ció per a l’església.
Fins aquí l’entrevista,
només dir-li al Mossèn:
Xavier, Benvin-
gut a casa!
Abans de marxar ens
ha donat els horaris de
despatx per la gent que
pugui estar interessada.
Dilluns de 20 a
21 del vespre
Divendres de 18:15
a 19 de la tarda
A hores convingudes
també us atendran
amb molt de gust.
Confessions: 15 minuts
abans de les misses de
vigília i de diumenge i
sempre que es demani.
També tenim els nous
horaris de Misses:
Dies feiners, a
les 19 hores
Primer dimecres
de mes a les 11 a
la Residència.
Dissabtes a les
19 del vespre
Diumenges a
les 11 del matí
MIREIA BESORA
JOSEP CHERTÓ
GENT DEL POBLE
15
ENTITATS
La Penya Blaugrana de
Sant Vicenç de Castellet,
ha tingut un octubre
mogudet. Va començar
el dia 6 amb la inaugura-
ció d’uns nous pal i
bandera a la façana del
local social, encetat
amb un brindis les
festes del seu XXXIV
aniversari.
Continuaren el diven-
dres 12 amb dinar de
germanor al Castell
Oller del Mas. 277
persones van compartir
aquest dinar entre socis
i amics tant de Sant
Vicenç de Castellet com
d’altres poblacions i
Penyes que ens van voler
acompanyar.
En aquesta ocasió el
convidat d’honor va ser
el senyor Ramon
Termens propietari de
l’empresa Taurus i
membre de la secció de
Penyes del FC Barcelona,
que amb les seves
paraules va demostrar
uns grans coneixements,
tant de les penyes com
d’empresa. La secretària
de la penya Nati Pérez,
va ser l’encarregada de
oferir-li un diploma
record de la Penya, com
a obsequi. Tanmateix el
president Gomàriz
donar un obsequi a la
Nati, en agraïment a la
seva incansable tasca a
la penya. També van
assistir a l’acte l’alcalde
de Sant Vicenç de
Castellet Sr. Joan Torres,
i el regidor de via
pública Sr. Quim
Casajuana.
Abans del dinar la
Cobla La Principal de
Terrassa va oferir un
concert de sardanes
fi nalitzant amb el cant
dels segadors i La
sardana del Barça,
adaptacions de Victor
Boix, component de la
cobla, que van ballar els
assistents al dinar. Per
fi nalitzar una bona
ballaruga pel Josep i la
Carme.
Esperant l’any que ve,
només resta felicitar a
tots els assistents per la
seva col·laboració a fer
que la trobada hagi estat
tot un èxit.
Per acabar d’arrodonir
el mes, la Penya orga-
nitzà una sortida a
Andalusia, del 22 al 27
d’octubre. La ruta fou
Almeria, Màlaga,
Benalmàdena, Gibraltar,
Mijas, Marbella,
Puertobanús,
Torremolinos i
Cartagena.
La Penya està de festa
16
COL·LABORACIONS
Esquerra Republicana
de Catalunya a Sant
Vicenç de Castellet va
votar en contra de les
ordenances fi scals per al
2013 proposades per
l’equip de Govern
(CiU+PSC) per l’augment,
per segon any consecutiu,
de l’IBI. L’IBI, la recollida
d’escombraries i l’impost
de circulació augmenten
el 3,4% equivalent a l’IPC
de l’estat, mentre que el
de Catalunya és el 3,9%
(dades de setembre).
Esquerra considera que
esgrimir l’augment de
l’IPC quan en realitat els
sous no augmenten
d’acord amb aquest índex
–al contrari, en molts
casos els sous disminuei-
xen- no és correcte.
L’any passat, ERC es va
abstenir en la votació de
les ordenances, però
aquest any va considerar
que s’havia de mostrar
contrària davant d’una
nova pujada de l’IBI que
no s’entén en un mo-
ment de crisi econòmica,
i menys encara quan el
Govern local porta a
terme accions que res no
tenen d’austeres, com el
canvi d’ubicació del
monument a la plaça de
l’Onze de Setembre, els
cartells publicitaris a
l’entrada del pont, la
recuperació del castell de
focs, la gratuïtat d’actes i
la instal•lació de nou
mobiliari urbà en espais
ja reformats.
Evidentment, són actua-
cions que es poden
considerar millors o
pitjors, però que, a més,
es poden realitzar gràcies
a l’estalvi generat durant
l’anterior Govern de CiU
i ERC, com el mateix
alcalde ha reconegut en
diversos actes públics,
però que ara no són
necessàries. I ho són
encara menys si es
decideixen pujar impos-
tos.
Esquerra també va
reiterar que les bonifi ca-
cions es basen en criteris
tan poc objectius com el
nombre de fi lls o el tipus
de família i que no es fan
d’acord al nivell
d’ingressos familiars,
quan seria millor i més
objectiu, ja que, per
exemple, hi pot haver
famílies amb un sol fi ll
que passin més penúries
que no pas una família
de tres fi lls.
Com l’any passat -ja a
l’oposició- i l’anterior –
encara al Govern-, ERC
opta per l’increment zero
de l’IBI i no per un
augment exclusivament
recaptatori. Seguint el
mateix discurs dels
darrers anys, s’ha de
tenir en compte la crisi,
que ha empitjorat amb
l’augment de l’atur i que
està afectant a les classes
treballadores, i per
coherència el partit es
manté en la mateixa
posició: cal reduir les des-
peses com en la legislatu-
ra anterior, com s’ha vist
que dóna fruits, i no
continuar gastant com si
no passés res.
ERC també va demanar
que es fes una actualitza-
ció del valor cadastral
dels immobles a les
circumstàncies econòmi-
ques actuals, ja que
s’estaven donant casos
en què les compravendes
de pisos s’estan fent per
sota del valor cadastral.
ERC vota en contra de les ordenances fiscals per l’augment de l’IBI
- “El país que volem”,
dimecres 21 de novem-
bre, a les 20h, amb
Marta Rovira, secre-
tària general i núm. 2
al Parlament, i els
candidats comarcals
Adriana Delgado i Lluís
Oliveras.
- Parades informati-
ves: dissabte 10 de
novembre, de 9h a 14h,
al carrer Gran, i
divendres 23 de
novembre, de 9h a 14h,
al mercat setmanal.
- “El primer cop que
votes”, divendres 16 de
novembre, al Casal de
Joves, amb Genís
Frontera, Xavier Rubió
i Marta Vilalta, candi-
data de les JERC.
Esquerra Republicana
de Catalunya, Sant
Vicenç de Castellet
Actes de la cam-panya electoral de Catalunya del 25N
17
COL·LABORACIONSInquietud i més cosesLes manifestacions del minis-
tre José Ignacio Wert i el seu
interès per españolizar a los
alumnos catalanes han aixecat
molta polseguera . Són manifes-
tacions sense cap anàlisi ni
consideració pedagògica,
proveïdes únicament de contin-
gut ideològic; potser per això les
moltes respostes que ha generat
han girat en molts cassos, en
contraposar un idea “catalanit-
zar “ a la de “espanyolitzar”. No
obstant, més enllà de la inopor-
tunitat de les seves paraules i
del rebuig amb que hagin estat
emocionalment rebudes, hi ha
en les seves manifestacions
elements que produeixen
decepció, inquietud i alarma.
Decepció.
Decepció perquè les seves
paraules demostren que no
coneix res del sistema educatiu
català. Un model sorgit de a
voluntat de mestres i pares en
plena dictadura de Franco, quan
els educadors s’esforçaven per
millorar la seva formació en
condicions molt difícils, a
vegades de manera clandestina,
sense material pedagògic, i els
pares s’entregaven de ple en
aconseguir la millor escola
possible per als seus fi lls. El
sistema educatiu que avui té
Catalunya és inseparable de la
labor de pares i mestres per
introduir canvis a l’escola i que
esdevingués pública, gratuïta i
per a tothom; que incorporés la
llengua catalana a l’aula i que el
coneixement del català i del
castellà fos a l’abast de tots els
alumnes. La consecució d’una
escola pública i de qualitat va
ser un objectiu més en la llarga
lluita de la societat per superar
les opressives condicions d’una
dictadura i avui, per més
mancances que pugui patir, és
un patrimoni social i emocional
sorgit de baix cap a dalt i que,
com altres conquestes socials,
ningú vol deixar-se prendre ni
malmetre. Però això ho desco-
neix el ministre.
Inquietud
Inquietud per aquest desfi ci
de veure l’educació com un
instrument d’adoctrinament,
una via per supeditar la forma-
ció dels alumnes a la imposició
de les ideologies properes a les
dels governants; la formación
del espíritu nacional és encara
en el record de molta gent gran
com un dels objectius de la
dictadura de Franco. És proba-
ble que al ministre Wert no li
sembli un mal sistema, però no
és fàcil que compti amb el
recolzament de gaires pedagogs,
ja que les seves paraules volen
dir, en realitat, que no hi ha
més espanyolitat que la que ell
sent, representa i creu urgent
imposar a tothom. El reconeixe-
ment de la pluralitat queda tant
malmès com l’esperit de la
democràcia.
Inquietud també perquè amb
aquestes manifestacions es
degrada la vàlua dels ensen-
yants i de la seva feina, reduint-
los a un instrument al servei de
la ideologia de torn en perjudici
de la seva funció formativa.
Alarma
Alarma per la inseguretat que
genera el fet que una persona
que desconeix la trajectòria
viscuda pel sistema educatiu, i
que considera l’educació com
una eina d’adoctrinament i no
de formació humana, sigui,
justament, el ministre
d’educació, la persona respon-
sable de la solidesa, la qualitat i
la dimensió pedagògica del
sistema educatiu de quaranta
milions de persones. Decebedor,
inquietant i alarmant, raons
més que sufi cients per rebutjar
fermament el ministre i les
seves idees.
Joan Montsech i Vilà
Impressió digital d’alta qualitat!
C/ Pic Negre, nau 11-13. Pol. Ind. Sant Isidre 08272 Sant Fruitós de Bages (BCN)
Tel. 93 878 91 35 · [email protected]
18
BO I SA PER VIURE I SENTIR-SE MILLORLa setmana passada dèiem que...
Deia que els nutrients que contenen els aliments per fer funcionar el cos, es poden dividir en dos grans grups: els
macronutrients, formats pels hidrats de carboni (glícids), proteïnes i grasses (lípids) i els micronutrients a on hi
trobem vitamines, minerals i oligoelements. També varem veure,que podem fer un agrupació d’aliments (farina-
cis, proteics, lactis, fruites, verdures, greixos, etc.), tenint present la seva composició en nutrients. Avui concreta-
ment parlarem dels
Els hidrats de carboni són compostos orgànics que estan formats per carboni, hidrogen i oxigen.
La seva funció principal és la d’aportar-nos energia, o sigui, ser el combustible per cadascuna de les cèl·lules del
nostre cos.
Hi ha molts tipus d’hidrats de carboni i una de les maneres d’agrupar-los és en funció de la seva estructura quí-
mica. El grup més simple són els monosacàrids, a on hi trobem la glucosa (dextrosa), la fructosa, la galactosa, la
manosa i la ribosa, presents bàsicament en la fruita i la mel.
La resta d’hidrats de carboni, tenen estructures més complexes formades per la unió d’aquests monosacàrids
esmentats. Segons la quantitat de monosacàrids units tenim:
Oligosacàrids: contenen entre 2 i10 unitats de monosacàrids. Els més coneguts són els Disacàrids, amb la saca-
rosa (en fruita , melasses i sucre de la remolatxa i canya) és la unió d’una molècula de glucosa amb una de fruc-
tosa, la lactosa (el sucre que podem trobar naturalment a la llet en llet i derivats) és la unió d’una galactosa amb
una glucosa, i la maltosa (en el sucre de malta i en brots) es la unió de dues glucoses.
Polisacàrids: amb més de 10 unitats de monosacàrids units. Els més importnants són l’amilosa i l’amilopectina
(en cereals i patates), el glicogen (en el fetge i múscul de la carn dels animals), la inulina (en les carxofes) i el
midó.
La majoria d’hidrats de carboni que trobem en els aliments, es presenten en forma de (la unió d’una amilosa i
una amilopectina). El midó compleix la funció de dipòsit d’energia en les plantes; d’aquí, la raó per la qual el tro-
bem en gran quantitat en els aliments vegetals. Els grans de cereal com el blat, l’ordi, el sègol, l’arròs, etc, conte-
nen un 75% de midó, per exemple; la patata un 65%.
HIDRATS DE CARBONI
per Núria Molina
Com ja havíem esmentat en altres articles, el nostre cos només és capaç d’absorbir (passar del intestí al torrent
sanguini o limfàtic) molècules de mides petites. Dels hidrats de carboni, el nostre cos només pot absorbir els
monosacàrids, per tant, tota la resta d’hidrats de carboni que trobem en els aliments (disacàrids, oligosacàrids
i polisacàrids), hauran de ser transformats (hidrolitzats) pel nostre sistema digestiu fi ns a reduir-los a partícules
absorbibles.
Els procés de digestió dels hidrats de carboni comença a la boca amb l’acció de l’amilassa, una de les substàn-
cies que porta la saliva (d’aquí una de les raons importants de mastegar bé les coses), i continua en el intestí prim
gràcies a l’amilassa, que en aquest cas prové del pàncrees i gràcies també a les substàncies específi ques que segre-
guen les pròpies cèl·lules del intestí.
Abans d’arribar al colon, els hidrats de carboni digerits fi ns a monosacàrids s’absorbeixen passant a la sang. Si
es supera la capacitat individual de digestió i absorció i arriben hidrats de carboni al colon, és molt fàcil que amb
l’acció de l’aigua i les bactèries intestinals existents en aquesta part fi nal del intestí, aquests monosacàrids pro-
dueixen gasos i diarrea.
LA DIGESTIÓ I L’ABSORCIÓ DELS HIDRATS DE CARBONI
- La dadaUn gram d’hidrats de
carboni aporta 4 kcal
(kilocalories).
- Falsos mites“Els hidrats de carboni
engreixen.”
Fals, si es mengen en
la quantitat i qualitat
adequada.
Tenint present sempre,
que cada persona és
diferent, s’aconsella que
els hidrats de carboni
representin entre un 50 i
un 55% del Valor Calòric
Total de la Dieta d’una
persona adulta i sana i
que d’aquests, els mono-
sacàrids i els disacàrids
junts no superin el 10%.
Això vol dir, que si per
exemple, tenim una die-
ta de 2500 kcal diàries,
la meitat, 1250 Kcal
(50%), una mica més de
300g (1250 kcal / 4 kcal
= 312g), haurien de ser
cobertes per hidrats de
carboni, però d’aquest
300g, el sucre, la fructo-
sa, la lactosa, etc.., no
haurien de superar els
30g.
- Bons hàbitsÉs important rentar i pe-
lar bé la fruita abans de
menjar-la. De les fruites
que podem menjar amb
pela, tot i que aquesta
és una bona font de
vitamines i minerals,
s’aconsella de retirar-
la si la fruita no és
ecològica per evitar de
menjar totes les restes
de productes químics
resultants del procés
de cultiu, conservació i
embelliment de la peça.
19
APUNTS DEL NATURAL
NADONS
El 27 de setembre va néixer un nou santvicentí. Va pesar 3,4 kg i
va medir 51 cm. Els seus pares són la Desiree Gutiérrez Garcia i el
Joan Hernández Ribera i n’és el primer fi ll. Des d’El Breny us volem
desitjar moltes felicitats!
IZAN HERNÁNDEZ GUTIERREZ
20
EL RACÓ DEL CONTE
Amal es va aixecar un
dia d’estiu, va esmorzar
i va sortir al carrer a
jugar amb els seus
amics. Era dissabte, o
almenys això creia, bé,
en qualsevol cas
l’important era que feia
sol que el cel era blau i
que els seus amics
l’esperaven a la plaça
amb la pilota per fer un
partit.
Amal reia camí de la
plaça i caminava ràpida,
fent saltironets, això si,
mirant sempre a banda i
banda abans de creuar
els carrers. I fou en un
d’aquests passos de
zebra quan es va adonar.
Per les voreres desfi la-
ven dones i homes, com
un sol núvol de fum gris,
tristos, mirant a terra i
amb els caps penjant de
les seves espatlles. Uns
anaven cap a la dreta i
els altres cap a
l’esquerra amb un ordre
que a l’Amal li va sem-
blar que no igualarien ni
les formigues.
Es va sorprendre i
encuriosir, doncs de
curiositat en tenia
molta, però no volia
perdre temps, així que
va fer una passa inten-
tant creuar aquell fosc
rierol de persones, i
realment es va sentir
com si una corrent se
l’emportés. No la veien
els homes de gris? Com
va poder va tornar
endarrere. Llavors va
parar l’orella i va sentir
una cosa que li va
sorprendre. Era un
“tic-tac” constant, bé o
més aviat era com una
cor de “tic-tacs” que a
l’Amal li va semblar que
sonaven cada cop més
fort, en un crescendo
que s’escampava per tot
arreu des dels canells
dels homes de gris.
La noia va decidir
seguir a un d’aquells
homes d’aprop per
veure si en treia l’aigua
clara de tot allò, però el
soroll del “tic-tac”
seguia sent tant fort que
es va haver de tapar les
orelles amb els dits.
L’home, absort amb el
terra, no es va adonar
de la presencia de l’Amal,
així que va seguir
caminant de la mateixa
forma. La nena el
mirava, però res li
cridava l’atenció, era un
home normal, amb
jaqueta, corbata, mòbil
a la mà... L’Amal va
parar un moment, va
girar la vista i va veure
que si hi havia una cosa
realment estranya, el fet
que tots els homes eren
tant, tant normals que
semblaven iguals,
jaqueta, corbata, mòbil
a la mà...
Llavors es va fi xar
millor i va veure com de
la jaqueta anaven caient
coses a mesura que
caminava. En mirar al
terra va veure el que
l’home, bé, el que tots
els homes i dones,
anaven perdent, els
somriures. S’escolaven
de les butxaques de les
jaquetes, doncs totes
eren foradades, i queien
al terra, on els homes de
darrera els trepitjaven.
A l’Amal li va saber
molt greu, doncs li va
semblar un desperdici
perdre una cosa tant
preuada, així que els va
anar recollint per
entregar-li a l’home de
gris, però aquest cami-
nava sense aturar-se i
sense veure-la. Així que
l’Amal va anar recollint
molts i molts somriures
ajudant-se amb la seva
samarreta, fi ns que en
va tindre tants que ja no
s’hi veia. I fou llavors
quan va ensopegar,
sortint tots els somriu-
res que havia recollit
volant com pardals i
esclatant en una gran
rialla que va ofegar fi ns i
tot els “tic-tacs”.
I la gran rialla va
contagiar a l’Amal, que
comença a riure sense
saber ben bé el perquè.
Però poc a poc, la rialla
de la nena va semblar
repetir-se com un eco
entre les parets de la
ciutat. Però no era pas
un eco, eren els inci-
pients somriures dels
homes de gris, que aviat
van veure com els forats
de les seves butxaques
es van anar fent cada
cop més petites. I la
rialla de l’Amal, com si
d’una agulla i d’un fi l es
tractés va anar cosint l
els forats de les butxa-
ques. Aviat foren dues
grans riallades, quatre,
vuit... així fi ns que tot el
barri va acabar rient.
Llavors l’Amal va
intentar recordar que
quan es fes gran mai
s’oblidés de revisar si les
seves butxaques tenien
forats, i si en tenien
cosir-los amb els seus
somriures i els dels
altres. Va creuar el
carrer i va córrer a jugar
el partit de futbol.
Agus Giralt
+ Segueix-nos! També estem
al facebook!!!
Amal i els forats a les butxaques
21
CARTES A EL BRENY
No sóc una experta en
xarxes socials, però en
faig servir alguna
habitualment. Sóc
d’aquelles persones que
m’agrada compartir la
seva vida amb els meus
amics i coneguts del
Facebook, amb fotos i
comentaris i també
seguir la vida dels meus
agregats. Amb el
Facebook he recuperat
gent que en un moment
o altre han format part
de la meva vida i que el
destí havia allunyat, de
les quals no tenia
adreça, telèfon... Ara
puc parlar amb elles
quan ens trobem
connectades, ens
felicitem aniversaris,
ens enviem missatges.
Gràcies a aquesta xarxa,
vam aconseguir reunir
73 persones per fer una
trobada d’ex-alumnes,
amb alguns dels quals
feia 30 anys que no ens
veiem.
Aquesta xarxa també
permet donar a conèixer
de manera gratuïta un
negoci, una acte públic,
una entitat... d’arreu del
món. També posa a
l’abast dels usuaris tota
mena de jocs i entrete-
niments.
És molt important ser
prou madur per utilitzar
les xarxes com per saber
limitar la privadesa,
saber què pots dir i què
no, les fotos que poden
ser comprometedores i
la informació que et pot
perjudicar. Tothom és
lliure de acceptar les
amistats i s’han de
seleccionar, perquè el
teu perfi l és un llibre
obert, que no has de
consentir que tothom hi
accedeixi.
Actualment poques
entitats o ajuntaments
no tenen compte al
Facebook, perquè els
permeten informar,
compartir fotos i apro-
par-se al seu poble. I
aquí apareix la cara
trista de la moneda.
Posaré d’exemple el cas
del l’Ajuntament de Sant
Vicenç. Jo m’hi poso
sovint perquè
m’informo pel Breny del
què ha passat al poble
durant el mes i no en
tinc informació. Llavors
me’n adono que hi ha
una sèrie de gent, que
acostumen a ser els
mateixos, que
aprofi ten per
criticar, a voltes
de manera molt
mal educada, les
actuacions de
l’ajuntament,
sigui del tema que sigui,
aprofi ten qualsevol
pregunta d’algun usuari
per fi car-hi cullerada. Al
meu entendre “tanto
fue el cántaro a la
fuente que al fi nal se
rompió”, o sigui que de
tant criticar, perden tota
credibilitat.
I potser jo no parlaria
d’això si no fos perquè
una d’aquestes persones
em va deixar verda en
una d’aquestes crítiques,
fi cant-se amb la meva
feina al Breny. Realment
no m’importa l’opinió
que tingui aquesta
persona de mi, però el
que
realment em
molesta és el
menyspreu per la gent
que de manera altruista
i generosa, dediquem
moltes hores del nostre
temps lliure per tirar
endavant qualsevol
entitat del poble, sigui
del caire que sigui, per
intentar fer de Sant
Vicenç un poble viu i
culte.
Per tant, utilitzem les
xarxes de manera
madura i si hem de
criticar que sigui per
fer-ho constructiva i
positivament.
Montse Solà
Les Xarxes socials
22
Aquest mes portem una pel·lícula, que apart de ser una de les grans obres del cinema espanyol (amb capital, equip i repartiment totalment nacional), entraran a formar part d’una de les millors pel·lícules del any i de tots els temps. La gran odissea que varen viure un matrimoni espanyol, juntament amb els seus tres fi lls durant l’estada d’un període estival a una població tailandesa, va fer que foren víctimes
presencials d’un dels “tsunamis” més devastadors de tots els temps.
El realisme en que ens endinsa la pel·lícula, ens fa estar enganxats a la butaca de manera esfereïdora; la tensió, el dramatisme, i la situació desesperada d’aquesta família fa que la cinta se’ns faci molt fàcil de digerir.
Els diàlegs, les escenes entendridores, els detalls que Bayona ens marca en el transcurs de la seva gran obra, fa que més
endavant puguem relacionar de manera clara i entenedora una sèrie d’escenes que a priori poden semblar sense gaire sentit. Tot té relació amb l’abans i el després de la pel·lícula d’en Bayona.
Gairebé un any varen tardar en rodar l’escena del “tsunami”, que per cert es va rodar a la Ciudad de la Luz a Alacant, i amb aigua natural, fent d’aquesta manera reduir els efectes especials i fer treballar als
actors al aigua amb mes realisme.
Com a tall de curiositat, també podem dir que la cinta va estar rodada gairebé tota, a Thailàndia amb unes inclemències de temps tremendes, ja que la historia havia de ser rodada a ple sol i molts dels dies varen tenir mal temps, cosa que feia disparar necessariament el pressupost de la pel·lícula.
En un principi la pel·lícula havia d’agafar un caire documental, però al fi nal va acabar sent un melodrama en tots els aspectes. Naomi Watts, aconsegueix el paper de la seva vida i el jove Tom Holland (el seu fi ll gran), crec que aconseguirà un reconeixement que no oblidarà.
Val a dir que “Lo imposible”, ja està catalogada per entrar a formar part de les pel·lícules nominades a l’Oscar i a més, amb molts apartats….(se’n parla de que possiblement) ¡ esperem que aquest any Espanya, es pugui emportar la preuada estatueta! No
volia abandonar aquestes línees sense esmentar molt especialment la gran tasca desenvolupada per Fernando Velázquez, aconseguint un clima amb la seva música, digna d’admirar. Crec realment que la música és un dels components més importants de la pel·lícula, aconsegueix que moltes de les seves escenes et facin sentir a fl or de pell, els esdeveniments que estan succeint durant els 100 minuts del seu metratge.
Gran pel·lícula i de visió obligatòria per tots els cinèfi ls.
CINEMA / LO IMPOSIBLE per Josep Chertó
EL RACÓ GASTRONÒMICReceptes de Tardor
Preparació:Renteu els porros i talleu-los a rodanxes fi nes, salpebreu-ho i condimenteu-ho
amb una mica de curri.
Per altre banda poseu un cassó amb una mica d’oli i espereu que bulli, quan esti-
gui calent afegiu-hi el porro i deixeu-lo enrossir una miqueta, quan estigui lleuge-
rament rosset, afegiu-hi la nata líquida i escalfar-ho una mica. Reservar-ho.
Per altre banda fregiu el salmó en una paella amb un mica d’oli o deixeu-lo dau-
rar lleugerament. Passarem a muntar el plat, col·locant el porro al damunt o al
voltant del salmó.
Com podeu veure, més senzill no pot ser. BON PROFIT!
- 4 rodanxes de salmó
- 2 porros
- ½ got de nata líquida
Oli d’oliva, sal, pebre i curri
Ingredients:
(per 4 persones)
SALMÓ AMB PORROS AL CURRI
Del coupatge de 5 varietats diferents de raïm envellits durant 6 mesos en barri-
ques de roure francès, n’obtenim aquest rosat exclusiu. En nas ens dóna fruites
vermelles fresques, amb un lleuger toc de fumats. Notes especiades i records al
préssec blanc. En boca és voluminós, llarg i equilibrat, sobretot molt complex.
De post gust persistent i untuós.
MARIDATGE
D.O. NAVARRA
CHIVITE COLECCIÓN 125 ROSAT
MONTSE COLOMER
JOSEP
Després de vacances, tots hem pujat una mica de pes,
ja que encara que no vulguem, sempre ens passem una
miqueta. Doncs bé, aquesta és una recepta lleugera i ben
sana, que de ben segur el vostre estómac agrairà.
23
INFORMACIÓ
L’ACUDIT
Fcia . FÍGULS Plaça Ajuntament , 7Fcia. GINFERRER C/ Gran , 34Fcia. TORRAS C/ E. Peña,30Fcia. MOLINA C/ Sant Joan de Dalt, 15
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Difunts Octubre 2012
JOSEFA VILCHEZ MARÍNEZ3.10.2012 - 93 ANYS
RAMON PREÑANOSA BARO11.10.2012 - 92 ANYS
SALVADOR VILAR GONZALEZ19.10.2012 - 51 ANYS