CAP DE SETMANA 6 I 7GENER 2018

EDICIOacute CAP DE SETMANA

Art i museus Quatre maneres drsquoacostar-se a Joan Ponccedil Teatre lsquoLrsquoelisir drsquoamorersquo dirigida per Mario Gas Estrenes lsquoMollyrsquos gamersquo drsquoAaron Sorkin

DES CONNECTA

ARTS ESCEgraveNIQUESGASTRONOMIA LL IBRES MUacuteSICA

CULTURA POPULARCINEMA ARTS VISUALS MUSEUS

FIRES I MERCATS

MAIL OBERT DE MERCEgrave IBARZ Dies de censura

OPINIOacute CONTUNDENT DE JOAN RAMON RESINA La violegravencia com a identitat

ANAgraveLISI DE LrsquoARAVOT Lrsquoestat espanyol ataca amb el financcedilament la viabilitat de lrsquoautogovern dels Paiumlsos Catalans

El paisatge desert davant la presoacute drsquoEstremera AB

INDIGNACIOacute PEL MANTENIMENT DE JUNQUERAS

EDITORIAL Nosaltres no som drsquoeixe moacuten

ANAgraveLISI La duresa del Suprem complica juriacutedicament el retorn de Puigdemont

ANAgraveLISI lsquoEl manteniment de Junqueras a la presoacute eacutes una advertegravencia per al nou governrsquo

NOSALTRES NO SOM DrsquoEIXE MOacuteN

2vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

No seacute si dir que eacutes sorprenent o que eacutes indignant perograve el fet clar eacutes que les canccedilons que varen ser himnes contra la dictadura franquista tornen a tenir plena rellevagravencia el 2018 Com si no haguera passat el temps

Despreacutes de llegir ahir els presumptes argu-ments usats pels jutges del Tribunal Suprem per a mantenir en presoacute Oriol Junqueras per exemple eacutes gairebeacute impossible que no et retornen al cap els versos de Raimon lsquohem vist tancats a la presoacute homes plens de raoacutersquomdashAquell lsquojo dic norsquo aquell lsquonosaltres no som drsquoeixe moacutenrsquo sersquons fa present de manera in-evitable davant lrsquoargumentacioacute que els magis-trats pretenen colar en la seua explicacioacute una argumentacioacute que de fet implica la demolicioacute completa de les garanties democragravetiques Aixiacute en un paper oficial els jutges srsquohan atrevit a escriure que lsquoeacutes cert que no consta que el recu-rrent [Junqueras] haja executat personalment actes violents concrets Tampoc no consta que doneacutes ordres directes en aquest sentit Perograve mitjanccedilant de la defensa puacuteblica de la inde-pendegravencia unilateral i fora de tota consideracioacute i respecte a la llei vigent a lrsquoestat [hellip] ha empegraves els partidaris de la seua posicioacute a mobilit-zar-se puacuteblicament ocupant espais puacuteblics

NOSALTRES NO SOM DrsquoEIXE MOacuteN

amb la finalitat de fer efectiva la declaracioacute drsquoindependegravenciarsquo Per tal que ho entenguem aixograve vol dir que els magistrats encarregats de redactar el text saben i soacuten conscients que Junqueras no ha comegraves el delicte que volen imputar-li i pel qual el mantenen en presoacute preventiva En el text tambeacute queda ben clara la raoacute real per la qual romandragrave a Estremera que no eacutes sinoacute lsquola defensa puacuteblica de la inde-pendegravencia unilateralrsquo Com a concepte Com a idea Com a projecte poliacutetic fins i tot si ha estat votat per la poblacioacutemdashPerograve com que tenen el problema que defensar la independegravencia encara no eacutes cap delicte i drsquoaixograve no el poden acusar aleshores els jutges retorcen lrsquoargument per encabir-hi com siga la violegravencia necessagraveria i imprescindible per a sostenir el delicte inexplicable de rebelmiddotlioacute i sedicioacute I aixiacute arribem a lrsquoexposicioacute estelmiddotlar de la resolucioacute del recurs Poques liacutenies meacutes avall afirmen literalment lsquoEl recurrent que actuava com a vice-president del govern au-

EDITORIAL 12

VICENT PARTALdirectorvilawebcat

2vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

No seacute si dir que eacutes sorprenent o que eacutes indignant perograve el fet clar eacutes que les canccedilons que varen ser himnes contra la dictadura franquista tornen a tenir plena rellevagravencia el 2018 Com si no haguera passat el temps

Despreacutes de llegir ahir els presumptes argu-ments usats pels jutges del Tribunal Suprem per a mantenir en presoacute Oriol Junqueras per exemple eacutes gairebeacute impossible que no et retornen al cap els versos de Raimon lsquohem vist tancats a la presoacute homes plens de raoacutersquomdashAquell lsquojo dic norsquo aquell lsquonosaltres no som drsquoeixe moacutenrsquo sersquons fa present de manera in-evitable davant lrsquoargumentacioacute que els magis-trats pretenen colar en la seua explicacioacute una argumentacioacute que de fet implica la demolicioacute completa de les garanties democragravetiques Aixiacute en un paper oficial els jutges srsquohan atrevit a escriure que lsquoeacutes cert que no consta que el recu-rrent [Junqueras] haja executat personalment actes violents concrets Tampoc no consta que doneacutes ordres directes en aquest sentit Perograve mitjanccedilant de la defensa puacuteblica de la inde-pendegravencia unilateral i fora de tota consideracioacute i respecte a la llei vigent a lrsquoestat [hellip] ha empegraves els partidaris de la seua posicioacute a mobilit-zar-se puacuteblicament ocupant espais puacuteblics

NOSALTRES NO SOM DrsquoEIXE MOacuteN

amb la finalitat de fer efectiva la declaracioacute drsquoindependegravenciarsquo Per tal que ho entenguem aixograve vol dir que els magistrats encarregats de redactar el text saben i soacuten conscients que Junqueras no ha comegraves el delicte que volen imputar-li i pel qual el mantenen en presoacute preventiva En el text tambeacute queda ben clara la raoacute real per la qual romandragrave a Estremera que no eacutes sinoacute lsquola defensa puacuteblica de la inde-pendegravencia unilateralrsquo Com a concepte Com a idea Com a projecte poliacutetic fins i tot si ha estat votat per la poblacioacutemdashPerograve com que tenen el problema que defensar la independegravencia encara no eacutes cap delicte i drsquoaixograve no el poden acusar aleshores els jutges retorcen lrsquoargument per encabir-hi com siga la violegravencia necessagraveria i imprescindible per a sostenir el delicte inexplicable de rebelmiddotlioacute i sedicioacute I aixiacute arribem a lrsquoexposicioacute estelmiddotlar de la resolucioacute del recurs Poques liacutenies meacutes avall afirmen literalment lsquoEl recurrent que actuava com a vice-president del govern au-

EDITORIAL 12

VICENT PARTALdirectorvilawebcat

3vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

tonogravemic no podia ignorar que impulsant els seus partidaris a mobilitzar-se contra lrsquoestat els impulsava a enfrontar-se fiacutesicament amb les forces que pretenien el compliment de les normes drsquoaquest estatrsquo Amb la qual cosa pretenen inferir que Junqueras al final seria culpable del comportament de la Guagraverdia Civil i de la violegravencia aquesta siacute desencadenada pels cossos policiacuteacs el primer drsquooctubre La conclusioacute eacutes tan insostenible com insultant i irritant encara meacutes quan veus que no aporten cap prova que hi haja hagut cap enfrontament fiacutesic entre lsquoels seus partidarisrsquo i les lsquoforces que pretenien el compliment de les normes drsquoaquest estatrsquo Perquegrave no hi va haver bara-lles Perquegrave no es van atacar aquelles forces Nomeacutes hi va haver una resistegravencia paciacutefica a lrsquoagressioacute violenta i unilateral ordenada pel govern del PP resistegravencia paciacutefica que els tri-bunals espanyols drsquouna manera desvergonyi-da converteixen en argument per a demostrar el que eacutes indemostrable i per a mantenir aixiacute a la presoacute com un ostatge a lrsquoencausat un home ple de raoacute que es diu Oriol JunquerasmdashEntenc perfectament la irritacioacute la ragravebia i la indignacioacute que genera aquest raonament ndashsu-pose que malgrat tot aquesta eacutes la paraula I encara entenc meacutes la sensacioacute drsquoimpotegravencia que genera el comportament del Suprem re-flex tambeacute suprem de la perversioacute en quegrave srsquoha convertit la pretesa democragravecia espanyola Com passa sempre que es toca el moll de lrsquoos perograve aquesta situacioacute extrema ha de servir ens ha de servir per a incrementar la consciegravencia sobre a

quegrave ens enfrontem i per a afinar quins haurien de ser els progravexims passos a seguirmdashI aciacute eacutes on hi ha la clau de tot Aquest inquali-ficable comportament de la justiacutecia espanyola hauria de servir com a base i argument per a proposar un full de ruta republicagrave que no prevegi ja el que de fet queda demostrat que eacutes impossible Espanya no reconeixeragrave mai ni de cap manera la voluntat democragravetica dels catalans I per tant no acceptaragrave res del que puga fer el progravexim govern de la Generalitat en defensa no ja de la Repuacuteblica proclamada sinoacute ni tan sols en defensa del dret a defen-sar la independegravencia del paiacutes Siga quin siga el pacte final de govern cal assumir que a efectes poliacutetics meacutes enllagrave dels purament ad-ministratius la legislatura seragrave inexistent I la capacitat de fer res en la liacutenia de la voluntat popular basant-se en la legitimitat de lrsquoes-tat autonogravemic nulmiddotla Cal en consequumlegravencia una proposta que tinga en compte aixograve i que explique als dos milions drsquoelectors que van revalidar la proclamacioacute de la independegravencia com i de quina manera lrsquoindependentisme poliacutetic opina que hem de superar aquest tuacutenel cap al passat que ara ens apareix de manera tan clara davant les nostres mirades La forccedila democragravetica la voluntat popular la tenim perograve ara cal posar-la al servei drsquouna estrategravegia que ja no pot preveure el pas de la lsquollei a la lleirsquo com a foacutermula de desconnexioacute com hauriacuteem pogut fer si hagueacuterem viscut en un estat democragravetic amb seguretat juriacutedica i respectuoacutes de la voluntat popular

EDITORIAL 22

Aquest inqualificable comportament de la justiacutecia espanyola hauria de servir com a base i argument per a proposar un full de ruta republicagrave que no prevegi ja el que de fet queda demostrat que eacutes impossible

4vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

DIES DE CENSURAMERCEgrave IBARZ

Censura en diversos terrenys en lrsquoart el pensament lrsquoeduca-cioacute la feina (si nrsquohi ha) Potser eacutes lrsquoefecte de les xarxes socials estegraves al periodisme i lrsquoesfera puacuteblica consistent a alimentar la complaenccedila en un mateix a traveacutes dels seguidors potenciar la idea que els lectors oients espectadors piuladors nomeacutes volen llegir veure escoltar les informacions i les opinions que coincideixen amb el seu punt de vista previ Llegim per revalidar-nos exigim una revalidacioacute constant del que volem llegir veure sentir Sorpreses no Menys encara dissidents Soacuten temps de creences i de creients tothom teacute opinioacute progravepia totes les opinions valen igual i compten meacutes que els fets La curiositat va de baixa

Ho dic com a comportament general naturalment Els mitjans i Twitter tenen unes capacitats fantagravestiques drsquoinfor-mar relacionar fets i persones formar-se un criteri propi desvetllar el prodigi de la curiositat Perograve aquestes capacitats srsquousen poc Aquesta eacutes la censura que allograve que pot servir per a tant de bo srsquoestigui podrint Eacutes una forma de censura perquegrave ataca de rel el pluralisme la polegravemica el debat en tant que lrsquoopinioacute puacuteblica es decanta aixiacute cap a formes tribals de rela-cioacute Nomeacutes compta que et donin la raoacute Que ens facin pensar dubtar preguntar-nos que ens informin no gaire Que ens contradiguin de cap de les maneres Eacutes clar que a tots ens

MAIL OBERT 12

Fets i opinions es confonen les creences personals imperen un quadre en un museu ofegraven ensenyar et pot dur al jutjat

lsquoEls amantsrsquo Reneacute Magritte 1928

5vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

agrada que ens donin la raoacute perograve iquesti si fos meacutes interessant que no te la donin tal com van les coses

Alguns exemples El Museu Metropolitan de Nova York el Met ha hagut de fer front a una peticioacute drsquouna visitant acom-panyada de deu mil signatures que exigia la retirada drsquoun qua-dre de Balthus El somni de Theacuteregravese pel fet de ser lsquosexualment suggeridorrsquo Eacutes una tela de lrsquoany 1938 forccedila coneguda drsquoaquest pintor del despertar de la pubertat i del desig sexual Quegrave hem de fer amb les obres drsquoart de mirada masculina tan expliacutecita Cremar-les Amagar-les El director del Met ha respost que no retiraria lrsquoobra i celebra lsquoun moment com aquest que pro-picia el debat Lrsquoart eacutes un dels mitjans meacutes significatius que tenim per a reflexionar sobre el passat i sobre el present per observar aixiacute la contiacutenua evolucioacute de la cultura a traveacutes drsquouna discussioacute informada i respectuosa amb lrsquoexpressioacute creativarsquo

Si anem cap al Brasil que preguntin a la filogravesofa Judith Butler que va ser agredida al novembre a lrsquoaeroport nomeacutes drsquoarribar-hi per fer una conferegravencia La va rebre una campanya monumental de centenars de milers de signatures i gran xi-varri a les xarxes al crit de lsquoCremem la bruixarsquo Una associacioacute conservadora lrsquoacusa drsquoatemptar contra la famiacutelia pels seus llibres sobre les identitats de gegravenere Discussioacute informada Respecte per lrsquoexpressioacute intelmiddotlectual Respecte pels diferents Ho veus per YouTube i fa esfereir

En lrsquoeducacioacute fer la teva feina et pot portar al jutjat Sis pro-fessors de lrsquoinstitut de Sant Andreu de la Barca han hagut de testificar per un debat a lrsquoaula lrsquoendemagrave de lrsquo1 drsquooctubre de-nunciats per algunes famiacutelies drsquohaver promogut la iniciativa i drsquohaver lsquomalparlatrsquo dels seus pares als fills de guagraverdies civils Quan va saltar als mitjans mrsquohi vaig referir en un article per dir que si els alumnes lrsquoendemagrave del debat es van concentrar davant lrsquoinstitut donant prova del neguit ndashen silencindash eacutes que estan sent ben educats i ensenyats en aquest institut Els professors han declarat al jutge que el debat el van demanar els alumnes i cap professor no va criticar la guagraverdia civil No hi ha motiu per a no creurersquols els adolescents volen saber necessiten parlar aquells dies tots necessitagravevem parlar encara ho necessitem Els mitjans meacutes grans perograve no van incloure la versioacute dels professors

Eacutes la censura que corroeix lrsquoexpressioacute puacuteblica ataca lrsquoex-pressioacute individual i mina lrsquoensenyanccedila i el treball docent La forccedila de les imatges ndashun quadre en un museu una foto en un diari una escena de televisioacutendash eacutes tan gran que substitueixen la vida Eacutes allograve del pintor belga Magritte i la pipa que no eacutes una pipa (sinoacute una representacioacute drsquouna pipa) quadre que en totes les versions es titula La traiumlcioacute de les imatges Revisar la relacioacute que tenim amb les imatges eacutes quumlestioacute de supervivegravencia personal i colmiddotlectiva Tambeacute de les imatges que es fan amb paraules i arguments que repeteixen opinions com si fossin fets perquegrave en realitat no volem saber

Quegrave hem de fer amb les obres drsquoart de mirada masculina tan expliacutecita Cremar-les Amagar-les

Eacutes la censura que corroeix lrsquoexpressioacute puacuteblica ataca lrsquoexpressioacute individual i mina lrsquoensenyanccedila i el treball docent

MAIL OBERT 22

6vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

LA VIOLEgraveNCIA COM A IDENTITATJOAN RAMON RESINA

Sabiacuteem que si Catalunya fracassava en lrsquointent drsquoinde-penditzar-se la reaccioacute de lrsquoestat seria demolidora La invocacioacute de lrsquoarticle 155 no ha estat meacutes que la fulla de parra un legalisme molt prim per a justificar lrsquoagressioacute sense matisos Per aixograve la suspensioacute a partir del dia 17

no canviaragrave res Catalunya ja era la peccedila a abatre abans de lrsquo1 drsquooctubre perograve un cop srsquoha aixecat la veda lrsquoa-por-ellos srsquoha convertit en consigna drsquoun cert patriotisme espanyol No podia ser de cap altra manera Les societats necessiten un enemic per a cohesionar-se i la violegravencia acostuma a ser el ciment Aixograve eacutes cert sobretot en egravepoques de crisi quan les pors srsquoapoderen de la ciutadania i costa encarar el futur Espanya fa degravecades que va iniciar una involucioacute dissimulada un temps per la bonanccedila econogravemica que es basava en una ficcioacute Des que va esclatar la crisi (no sols econogravemica sinoacute tambeacute constitucional cultural de valors) Espanya es va quedar sense horitzoacute i ara eacutes un paiacutes condemnat a una existegravencia performativa a la inacabable per absurda reconstruccioacute drsquouna identitat que ja sols srsquoexpressa per mitjagrave del miratge drsquouna unitat inassolible Catalunya di-guem-ho de pas tambeacute sembla condemnada a una existegravencia drsquoholandegraves errant sempre al caire de dissoldre la seva identitat en una aspiracioacute que se li esmuny quan meacutes la teacute a tocar

laquoLa violegravencia acaba exhaurint-se quan no teacute cap altre motor que ella mateixa Quan arriba al seu magravexim grau fa implosioacute desmoralitzant els seus partidarisraquo

OPINIOacute CONTUNDENT 14

Imatge de la violegravencia policiacuteaca de lrsquo1 drsquooctubre ARXIU

7vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

OPINIOacute CONTUNDENT 24

Fa meacutes drsquoun segle que Espanya no srsquoembarca en guerres exteriors i ja fa segles que no teacute cap victograveria militar vertadera si es pondera el paper de lrsquoexegravercit de Wellington a la guerra del francegraves Des del segle XVII gairebeacute des de Rocroi ha estat derrotada en tots els fronts excepte lrsquointerior Es compregraven que el ressentiment sigui enorme i cerqui vagravelvules compensadores El lsquopinxismersquo que aquests dies aflora a tots els nivells de lrsquoestat eacutes lrsquoaltra cara de la impotegravencia davant el fracagraves de lrsquooperacioacute modernitzadora iniciada els anys vuitanta i que ara es revela cosmegravetica i superficial Ara beacute un estat no eacutes sinoacute lrsquoorganit-zacioacute social de la violegravencia i la sobirania el poder de definir lrsquoenemic De com administri aquest poder depegraven lrsquoestabilitat i el prestigi de lrsquoestat

Eacutes un siacutemptoma de la fragilitat de la democragravecia espanyola que mentre la violegravencia de lrsquo1 drsquooctubre escandalitzava el moacuten allagrave srsquoutilitzeacutes per a legitimar la repressioacute posterior Potser res no defineix millor la diferegravencia espanyola Quan algun cop he dit que el conflicte hispano-catalagrave era fonamen-talment un xoc drsquoidentitats sempre hi ha hagut alguacute disposat a negar-ho La correccioacute poliacutetica drsquouna banda i lrsquoidealisme drsquouna altra amaguen el problema sota una catifa de llocs comuns Perograve vet aquiacute que una gran part dels espanyols compresos els qui viuen a Catalunya srsquoidentifiquen amb la violegravencia de lrsquoestat la fan seva lrsquoaplaudeixen i lrsquoencoratgen Demanen sang I presons I linxaments mediagravetics Tota cir-cumstagravencia per petita que sigui eacutes ocasioacute de cagravestig es tracti drsquounes peces drsquoart en quegrave ninguacute srsquohauria fixat si haguessin estat en qualsevol museu fora de Catalunya o del fet que en una escola de Terrassa un mestre faci un lsquoreferegravendumrsquo per a escollir els delegats de classe (ja es persegueixen els mots com sempre passa a les dictadures) per no parlar de la persecucioacute de la mateixa criacutetica de la violegravencia o en fi de les denuacutencies de lrsquoensenyament un clagravessic de lrsquoassalt a lrsquoautonomia intentat un cop i un altre com la presa de Jericoacute a cogravepia de voltar les muralles amb la trompeteria donant tota la seva potegravencia drsquoescagravendol

Els qui saluden la violegravencia no soacuten espectadors sinoacute actors per institucioacute interposada Per molts lrsquo1 drsquooctubre fou el senyal per a passar comptes En pocs anys srsquoha transitat de lsquoechar una firma contra los catalanesrsquo a la humiliacioacute sagnant i la impuni-tat absoluta En lrsquoindependentisme Espanya ha redescobert el boc expiatori al qual traslladar els propis pecats i sacrificar-lo en una cerimogravenia catagravertica de reconciliacioacute amb ella mateixa

Hi ha qui es pregunta com ha estat possible un fracagraves tan estrepitoacutes de la democragravecia Com eacutes habitual la resposta ordinagraveria no explica res Srsquoha dit per normalitzar lrsquoexcepcio-nalitat que cap paiacutes tolera lrsquoescissioacute drsquouna part del territori Aquesta explicacioacute eacutes patentment falsa com ho demostren les diverses escissions de baixa conflictivitat esdevingudes al llarg del segle XX i els referegravendums drsquoindependegravencia organitzats

Les societats necessiten un enemic per a cohesionar-se i la violegravencia acostuma a ser el ciment

Eacutes un siacutemptoma de la fragilitat de la democragravecia espanyola que mentre la violegravencia de lrsquo1 drsquooctubre escandalitzava el moacuten allagrave srsquoutilitzeacutes per a legitimar la repressioacute posterior

8vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

OPINIOacute CONTUNDENT 34

en democragravecies avanccedilades com el Regne Unit i el Canadagrave Preguntin a qualsevol dels qui avui tronen contra tot el que faci olor de catalanitat en quegrave el perjudicaria una repuacuteblica catalana dins lrsquoespai europeu compartit Difiacutecilment els res-pondragrave que el preocupa mantenir la capacitat extractiva de lrsquoestat O que tem la limitacioacute de la mobilitat de les persones Avui la independegravencia fins i tot fora de lrsquoespai Schengen no implica posar fronteres obstructives Ho demostra la nego-ciacioacute drsquoun Brexit suau o meacutes a prop lrsquoexemple drsquoAndorra paiacutes extracomunitari pragravecticament espanyolitzat Quegrave volen dir doncs els qui diuen que sentirien la independegravencia de Catalunya com una amputacioacute Ja sobta que lrsquoogravergan triat pels qui se serveixen drsquoaquesta analogia no sigui mai el cap que eacutes per seguir amb la metagravefora el lloc on resideix el cap de lrsquoestat ni molt menys el cor reservat per dret natural a Cas-tella (Machado dixit) perograve ni tan sols el fetge o lrsquoestoacutemac ni cap altre ogravergan vital La part amb quegrave es compara Catalunya sol ser un braccedil aixograve eacutes una extremitat uacutetil perograve no central ni indispensable a la personalitat Eacutes com si la mateixa metagravefora relativitzeacutes la integritat del cos constitucionalment indivisible Acordar a Catalunya una funcioacute purament instrumental en el cos espanyol equival a negar-li les funcions rectora i afectiva eacutes devaluar-la al nivell de simple pertinenccedila

La independegravencia de Catalunya repugna en la mesura que eacutes imaginable I ho eacutes no per estar meacutes ben organitzada o ser econogravemicament meacutes viable que la drsquoaltres comunitats amb una pulsioacute nacional meacutes feble sinoacute per avalar-la una identitat impossible de negar i de mal trivialitzar Per aixograve la violegravencia no cessaragrave amb la fi del 155 que nrsquoeacutes merament lrsquoarticulacioacute procedimental Un cop srsquoha desfermat ha de fer necessagraveriament el seu recorregut

El 22 de desembre els catalans es van despertar a un malson Un milioacute de veiumlns (no sersquon pot dir compatriotes i la paraula conciutadans estagrave definitivament viciada per lrsquoapropiacioacute partidista) van dir clar i fort que eren espanyols i que estaven disposats a ser-ho a remolc de la violegravencia les mentides la censura i la persecucioacute dels qui reclamen el dret a decidir de-mocragraveticament el seu futur poliacutetic Lrsquo1 drsquooctubre fou la prova que Espanya no pot controlar Catalunya si no eacutes amb violegravencia Aquesta violegravencia uns la reproven i drsquoaltres lrsquoesgrimeixen sense complexos A la fi la fiscalia ho afina culpabilitzant la viacutectima pel fet de patir-la com si la violegravencia emaneacutes drsquoun circuit tancat

Lrsquo1 drsquooctubre va cristalmiddotlitzar dues identitats a banda i banda de les urnes i les del 21 de desembre van acabar de definir-les niacutetidament La divisioacute efectiva independentment de la distri-bucioacute partidista del vot avui eacutes entre els qui van emprendre un viatge paciacutefic cap a la dignitat i els qui srsquoarrengleren amb la brutalitat policiacuteaca i la revenja judicial posterior Hi ha la identitat dels qui reclamen la llibertat dels presos poliacutetics i la

Quegrave volen dir doncs els qui diuen que sentirien la independegravencia de Catalunya com una amputacioacute

La independegravencia de Catalunya repugna en la mesura que eacutes imaginable

9vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

OPINIOacute CONTUNDENT 44

Lrsquo1 drsquooctubre va cristalmiddotlitzar dues identitats a banda i banda de les urnes i les del 21 de desembre van acabar de definir-les niacutetidament

La violegravencia forma part de lrsquoessegravencia de lrsquoestat I Catalunya no srsquohi pot enfrontar amb una de progravepia precisament perquegrave no eacutes un estat

dels qui neguen lrsquoexistegravencia de presos poliacutetics els mateixos que criden a desinfectar les institucions i els mitjans de comu-nicacioacute els qui aproven lrsquoarbitrarietat juriacutedica i amenacen de repetir lrsquoestat drsquoexcepcioacute els qui proposen indults abans que hi hagi condemnes i els qui posen el crit al cel davant la lsquofe-blesarsquo drsquoindultar car de quegrave serveix un boc expiatori indultat Aquestes soacuten les identitats operatives a principi del 2018 les uacuteniques poliacuteticament significatives en el sistema binari que dinamitza lrsquoestructura simbogravelica de lrsquoestat espanyol

No ens enganyeacutessim pas la violegravencia forma part de lrsquoessegravencia de lrsquoestat I Catalunya no srsquohi pot enfrontar amb una de progravepia precisament perquegrave no eacutes un estat Perograve la violegravencia acaba exhaurint-se quan no teacute cap altre motor que ella mateixa Quan arriba al seu magravexim grau fa implosioacute desmoralitzant els seus partidaris Perquegrave no eacutes possible respectar la violegravencia per ella mateixa ni respectar-se qui la practica al marge de tota justificacioacute moral Aquest eacutes el secret de la resistegravencia paciacutefica conservar les cotes meacutes altes de la moralitat Perograve la resistegravencia no violenta sols eacutes eficaccedil quan la viacutectima la conver-teix en estrategravegia quan del seu patiment en fa una identitat Mentre els opressors amaguen la violegravencia tant com poden lrsquoestrategravegia no violenta intenta portar-la al paroxisme Conveacute que es percebi a fi que es devori a ella mateixa Aixograve eacutes aixiacute perquegrave en la majoria de persones la capacitat drsquoidentificar-se amb el mal eacutes limitada i arriba un moment que la indiferegravencia i lrsquoequidistagravencia esdevenen insuportables i hom sersquon separa a fi de salvar lrsquoautoestima

10vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ANAgraveLISI 12

La decisioacute de la sala sego-na del Tribunal Suprem espanyol de mantenir el vice-president Oriol Junqueras empresonat

ha indignat bona part de la societat catalana La inter-locutograveria emesa pels ma-gistrats culpa Junqueras de la violegravencia que lrsquoestat ha exercit contra els catalans i fa servir arguments poliacutetics per a evitar que el vice-pre-sident surti drsquoEstremera on eacutes tancat des del 2 de novembre

Dos advocats han analitzat la interlocutograveria per a VilaWeb Sergi Blagravezquez president de lrsquoassociacioacute Drets creu que la interlocutograveria que manteacute Junqueras a la presoacute lsquoeacutes una advertegravencia per al nou go-vernrsquo Argumenta que es vol condicionar lrsquoaccioacute poliacutetica de la Generalitat perquegrave hi ha una voluntat de cagravestig i escarment

lsquoJuriacutedicament em sembla una barbaritat estagrave preme-ditat per a castigar aquestes personesrsquo diu Blagravezquez El catedragravetic de dret penal de la Universitat de Barcelo-na Joan Josep Queralt sosteacute que la interlocutograveria lsquoeacutes molt

lsquoEl manteniment de Junqueras a la presoacute eacutes una advertegravencia per al nou governrsquoTribunals Lrsquoadvocat i president de lrsquoassociacioacute Drets Sergi Blagravezquez i el catedragravetic de dret penal de la UB Joan Queralt analitzen la interlocutograveria del Suprem

dolentarsquo perquegrave manteacute Jun-queras empresonat sense demostrar els delictes dels quals lrsquoacusen

El problema segons el ca-tedragravetic eacutes que tot el proceacutes judicial teacute la lsquobase viciadarsquo i ara eacutes difiacutecil que els jutges rectifiquin Lrsquouacutenica novetat destaca eacutes que la interlocu-tograveria diu que lsquoser indepen-dentista no eacutes ilmiddotlegalrsquo perograve creu que lsquoeacutes pura retograverica perquegrave si la intentes aplicar ho consideren un delictersquo

En aquest sentit Blagravezquez ironitza lsquoFer crides a la mo-bilitzacioacute o manifestar-se per la independegravencia ara seragrave de-

La interlocutograveria emesa pels magistrats culpa Junqueras de la violegravencia que lrsquoestat ha exercit contra els catalans

Oriol Junqueras abans drsquoentrar a lrsquoAudiegravencia espanyola ACN

ROGER GRAELLS I PERE MARTIacute

11vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ANAgraveLISI 22

lictersquo Critica que lrsquoargument principal del Suprem sigui el risc de reiteracioacute delictiva per la rellevagravencia poliacutetica de Junqueras lsquoEl mantenen a la presoacute per uns presumptes en-frontaments violents al carrer que podrien esdevenir-se si en surt Aixograve eacutes drsquouna dema-gogravegia absoluta com dir que no soacuten presos poliacuteticsrsquo

La previsioacute de Queralt eacutes que Junqueras no sortiragrave de la presoacute fins drsquoaquiacute a un parell de mesos o tres un cop constituiumlt el govern lsquosobretot si no eacutes consellerrsquo En canvi Blagravezquez creu que el fet que Junqueras no sigui conseller no hauria de tenir cap implicacioacute lsquoAra no teacute cap competegravencia i la crida a la mobilitzacioacute ndashun element perilloacutes pel Supremndash la pot fer igualment des de la presoacutersquo

Blagravezquez creu que aixograve que ha passat amb Junqueras eacutes un mal precedent de cara a dijous

Es construeix un relat de cara al judici

Lrsquoadvocat de Junqueras An-dreu van den Eynde va dir abans de la vista que demana-ria el trasllat a una presoacute cata-lana en el cas que els magis-trats mantinguessin Junque-ras empresonat Queralt siacute que veu probable que el traslladin a una presoacute catalana per poder assistir a algunes votacions al parlament tot i que aixograve de-pendragrave del jutge Pel que fa al progravexim pas de la defensa pot ser una peticioacute al jutge ins-tructor Pablo Llarena perquegrave revisi la presoacute incondicional tot i que aixograve requereix que el magistrat interpreti que hi ha hagut algun canvi en la situa-cioacute del vice-president i en el risc de reiteracioacute delictiva que li imputen

Van den Eynde tambeacute va criticar que els magistrats del Suprem fessin valora-cions poliacutetiques a la inter-locutograveria Blagravezquez sosteacute que tant lrsquoAudiegravencia espanyola com el Tribunal Suprem han assumit el relat de la fiscalia i que hi ha una premedita-cioacute intencionada de cara al judici

Dijous vinent soacuten cridats al Suprem el conseller Joa-quim Forn lrsquoex-president de lrsquoANC Jordi Sagravenchez i el president drsquoOgravemnium Cultu-ral Jordi Cuixart que tambeacute han demanat de ser alliberats Blagravezquez creu que aixograve que ha passat amb Junqueras eacutes un mal precedent de cara a dijous lsquoTenen mala peccedila al telerrsquo En tot cas la decisioacute dependragrave de Llarena

Concentracioacute per lrsquoalliberament dels presos poliacutetics a Sant Vicenccedil dels Horts ALBERT SALAMEacute

12vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

subratlla Cuevillas Lrsquoadvo-cat evita de posicionar-se sobre si Puigdemont ha de tornar o no perquegrave eacutes una decisioacute lsquopersonalrsquo perograve ad-met que el cas de Junqueras eacutes lsquoun element que ha de tenir en comptersquo Tambeacute re-corda que lrsquoalternativa lsquono eacutes gens agradable perquegrave implica quedar-se vint anys a Begravelgicarsquo

Puigdemont manteacute la vo-luntat de ser investit presi-

La duresa del Suprem complica juriacutedicament el retorn de Puigdemont

La decisioacute de Carles Puig-demont sobre si torna o no a Catalunya seragrave sobretot poliacutetica perograve els dubtes juriacutedics que

pogueacutes haver-hi fins ara srsquohan acabat amb la inter-locutograveria que va fer el Tri-bunal Suprem espanyol per a mantenir Oriol Junqueras a la presoacute La defensa del president que porta lrsquoad-vocat Jaume Alonso-Cue-villas esperava la decisioacute dels tres jutges per veure si hi havia alguna escletxa juriacutedica que permeteacutes drsquoobrir un camiacute de retorn que esta-bliacutes jurisprudegravencia a la qual agafar-se sobretot en el cas que lrsquohaguessin deixat en llibertat Ara queda molt clar en paraules de Cuevillas que lsquosi torna de Begravelgica el de-tindran immediatament i el portaran davant el jutge Llarena qui lrsquoempresonaragraversquo

Havent estudiat la inter-locutograveria lrsquoadvocat del pre-sident lamenta que es con-firmi lsquola pitjor hipogravetesirsquo que eacutes que la justiacutecia espanyola no estagrave disposada a rectifi-car lsquoSi apliquessin la llei lrsquohaurien de deixar en lliber-tat perquegrave ni Puigdemont ni Junqueras no han comegraves els delictes que els imputenrsquo

Begravelgica Lrsquoadvocat Juan Alonso Cuevillas creu que el Suprem lsquoconfirma la pitjor hipogravetesirsquo

ANAgraveLISI

dent i la seva formacioacute poliacute-tica Junts per Catalunya ha reiterat que nomeacutes el votaragrave a ell com a candidat JxCat estudia foacutermules per a fer-ho viable i compatible amb el reglament del parlament perograve de moment no nrsquoha transcendit cap Per la seva banda ERC manteacute el suport a la investidura de Puigde-mont perograve demana a JxCat que faci propostes que siguin lsquorealistesrsquo

Expectacioacute mediagravetica en la primera compareixenccedila de Puigdemont a Brusselmiddotles ACN

PERE MARTIacute

lsquoSi torna de Begravelgica el detindran immediatament i el portaran davant el jutge Llarena qui lrsquoempresonaragraversquo

13vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Lrsquoestat espanyol ataca amb el financcedilament la viabilitat de lrsquoautogovern dels Paiumlsos Catalans

El Consell de la Generalitat Valenciana va anunciar dimarts que el govern espanyol retallava 353 milions del financcedilament

valenciagrave Lrsquoendemagrave se sabia que tambeacute es veurien afec-tades Catalunya (780 milions drsquoeuros) i les Illes Balears (673 milions) Una retallada que srsquoafegeix a un degraveficit fiscal i a un infrafinanccedilament crogravenic als Paiumlsos Catalans

El Ministeri drsquoHisenda es-panyol havia anunciat al juliol els diners que es lliurarien se-gons la previsioacute de quantitat re-captada cosa que va permetre drsquoaprovar els pressupostos au-tonogravemics perograve ara ha rebaixat la xifra justificant-ho amb la prograverroga dels pressupostos drsquoenguany La rebaixa seragrave extensible previsiblement a totes les comunitats de lrsquoestat

En el cas valenciagrave ens trobem que lrsquoincrement del

LrsquoAravot Lrsquoestat espanyol ha anunciat retallades en els pressupostos del Principat les Illes i el Paiacutes Valenciagrave

ANAgraveLISI 13

pressupost (+083) ja era molt inferior a la resta drsquoautono-mies (+389 de mitjana) tot i que el Paiacutes Valenciagrave teacute un creixement econogravemic supe-rior al del conjunt Perograve resul-ta que amb aquesta retallada el pressupost es redueix en 269 milions (-269) en re-lacioacute amb el 2017 fet que pot portar a noves retallades o beacute a un descontrol del degraveficit La situacioacute eacutes similar a les Illes Balears on el pressupost srsquoha reduiumlt un 26 respecte de la previsioacute del juliol i a Catalun-ya on es rebran 125 milions menys que el 2017

La justificacioacute eacutes que la prograverroga dels pressupostos no permet de gastar meacutes perograve no sembla tenir sentit quan la transferegravencia eacutes fins i tot inferior a lrsquoany anterior i la previsioacute eacutes que hi hagi creixement econogravemic i meacutes recaptacioacute amb les mateixes condicions

El govern espanyol ha assenyalat que lrsquoimport pot

es va comenccedilar a aplicar a Catalunya el setembre amb acceacutes als registres de factures i a la despesa feta Aixograve pot portar a un control absolut en el qual no es pugui fer cap pagament sense lrsquoautoritza-cioacute de Madrid

A aquest control cal afe-gir que tretze lleis valencia-nes han estat recorregudes al Tribunal Constitucional Algunes drsquoaquestes lleis soacuten vitals per a lrsquoautogovern i el benestar social com ara la de pobresa energegravetica la llei drsquoacceacutes universal a la sanitat o el decret de plurilinguumlisme

El ministre drsquoHisenda espanyol Cristoacutebal Montoro ofega el financcedilament dels Paiumlsos Catalans EP

SEDA HAKOBYAN I ALEXANDRE SOLANO

variar a mesura que avanci la tramitacioacute del projecte de pressupostos fet que ha estat considerat com un xantat-ge a les autonomies perquegrave srsquoaprovi un pressupost que actualment no teacute el suport necessari

El financcedilament com a arma poliacutetica

Al Paiacutes Valenciagrave srsquoha anunciat un enduriment del Fons de Liquiditat Autonogravemica (FLA) imprescindible ategraves lrsquoinfrafi-nanccedilament fet que han de-nunciat com un 155 encobert de les finances similar al que

14vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ANAgraveLISI 23

Lrsquoactual sistema de financcedilament representa un poder absolut sobre les autonomies

A meacutes el govern espanyol va advertir per carta la possibi-litat drsquointervenir els comptes si no es corregia la desviacioacute de despesa fet al qual srsquoha negat la Generalitat a causa de lrsquoinfrafinanccedilament

El control de les finances ja es va aplicar a un altre ad-versari poliacutetic el govern de Madrid de Manuela Carmena en van fiscalitzar els comptes setmana a setmana els van obligar a reduir en 173 milions el pressupost de lrsquoajuntament i van retirar-los gran part de la inversioacute Tot plegat repre-senta 95 milions menys que el pressupostat lrsquoany passat

La situacioacute ha portat a una crisi a la capital de lrsquoestat on sis regidors drsquoAhora Madrid (els tres drsquoIU i els tres de Ga-

nemos Madrid) es van absen-tar per no donar suport al pla pactat entre Carmena i el PP Aixograve ha comportat la desti-tucioacute del regidor responsable drsquoEconomia i Hisenda Carlos Saacutenchez Mato lrsquoartiacutefex de les finances madrilenyes que ha-vien reduiumlt substanciosament el deute de la ciutat

Lrsquoombra del 155 ha ser-vit per a amenaccedilar tots els governs que srsquoallunyen dels executius que soacuten estric-tament del PP o del PSOE Meacutes enllagrave de Catalunya i del Paiacutes Valenciagrave i les Illes que governen amb Compromiacutes i MEacuteS per Mallorca el delegat del govern espanyol a Caste-lla - la Manxa va amenaccedilar drsquoactivar lrsquoarticle 155 per a corregir el govern autonogravemic

bunal Suprem i del Tribunal Constitucional favorables a Catalunya que lrsquoestat incom-pleix Entre aquestes lleis hi ha la concessioacute de subvencions a cagraverrec del 07 de lrsquoIRPF de la qual hi ha vint-i-quatre sentegravencies i que fa que les entitats catalanes que atenen la gent meacutes vulnerable dei-xin drsquoingressar vint milions drsquoeuros les beques a lrsquoestudi que lrsquoestat espanyol fa meacutes de vint anys que incompleix i que la Generalitat calcula que es podrien ampliar en 150 mi-lions o beacute en lrsquoagravembit cultural en quegrave srsquoincompleixen quatre sentegravencies del TC de museus a espais escegravenics o comunica-cioacute cultural

En el cas dels valencians mentre hi ha comunitats su-prafinanccedilades trobem que nomeacutes srsquoha transferit lrsquoequi-valent al 80 del que es gas-ta en sanitat i educacioacute fet que fa inviable lrsquoautogovern Lrsquoestat tambeacute incompleix en altres mategraveries com la inver-sioacute on nomeacutes es va executar el 59 de la inversioacute pressu-postada en infrastructures (la mitjana estatal eacutes del 72) Va rebre solament un 64 de la inversioacute del govern es-panyol tot i tenir el 107 de la poblacioacute i el 98 del PIB

Aquest problema eacutes comuacute a tots els territoris dels Paiumlsos Catalans que entre el 2009 i el 2011 nomeacutes van rebre el 15 de la inversioacute de lrsquoes-tat tot i representar el 31 del PIB En el cas valenciagrave la inversioacute rebuda en aquest periacuteode fou del 487

El sistema pendent de re-visioacute des del 2014 meacutes enllagrave de la desproteccioacute comporta un degraveficit fiscal desmesu-rat per a Catalunya el Paiacutes Valenciagrave i les Illes ndashi tambeacute

Manifestacioacute lsquoPer un financcedilament justrsquo al Paiacutes Valenciagrave ACN

de PSOE i Podemos i tambeacute srsquoha pronunciat de manera similar el PP al Paiacutes Basc i a Navarra on consideren que hi ha una situacioacute que pot portar a la que viu Catalunya

Un sistema que no funciona

Lrsquoactual sistema de financcedila-ment representa un poder absolut sobre les autonomies ja que el govern espanyol re-capta i reparteix els diners teacute la clau de caixa i a meacutes no hi ha cap mecanisme per a protegir-se dels incompli-ments meacutes enllagrave de portar-ho als tribunals i fins i tot en aquestes circumstagravencies no hi ha cap ogravergan que obligui el govern espanyol a complir les sentegravencies

El govern catalagrave va quan-tificar en 10000 milions drsquoeuros els incompliments de lrsquoestat en lrsquoactual sistema de financcedilament sumat a tren-ta-quatre sentegravencies del Tri-

15vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ANAgraveLISI 33

per a Madrid tot i que aquiacute entraria lrsquoefecte capitalitatndash fet que representa un infrafi-nanccedilament dels Paiumlsos Cata-lans que obliga a endeutar-se i estar controlats pel govern espanyol

i sense solucioacute

A comenccedilament de lrsquoany pas-sat Rajoy es va comprometre a tenir un sistema de financcedila-ment el mateix 2017 perograve el compromiacutes no srsquoha complert

El principal assenyalat ha estat Catalunya perograve tal com recordava el president va-lenciagrave Ximo Puig Catalunya ja no va participar en la pri-mera Conferegravencia de Presi-dents i tot i aixograve Rajoy es va comprometre igualment a aprovar-lo de manera que lsquosrsquoha incomplert la paraula del presidentrsquo

La portaveu de Castella i Lleoacute Milagros Marcos ha cul-pat lsquola inestabilitatrsquo a Catalun-ya drsquoalentir la negociacioacute del nou model de financcedilament Per la seva banda el president gallec Alberto Nuacutentildeez Feijoacuteo veu lsquopragravecticament impossi-blersquo un nou financcedilament amb un executiu independentista i el coordinador general del PP Fernando Martiacutenez-Maillo ha dit que era lsquoimprescindiblersquo que Catalunya fos en el nou model

El president Puigdemont ja va almiddotlegar que la Conferegravencia era lsquouna posada en escena sense resultatrsquo drsquoun model caducat lrsquo1 de gener del 2014 i el govern espanyol ja assu-meix que el nou financcedilament srsquoaplicaria com a molt drsquohora el 2019

Un acord en quegrave surtin be-neficiades totes les autono-mies i lrsquoestat espanyol sembla impossible El PP drsquoExtrema-dura va dir el 2014 que un

sistema propi per a Catalunya comportaria que la seva co-munitat perdeacutes 400 milions drsquoeuros un 12 dels ingres-sos actuals i fins a 16000 en el conjunt de les autonomies En el mateix sentit es pro-nunciavaun estudi del Fo-ro Econoacutemico Gallego que preveia que un concert per a Catalunya faria perdre entre 560 i 784 milions drsquoeuros a Galiacutecia i entre 7119 i 9846 al conjunt de lrsquoestat

En el discurs de Nadal el president de Castella - la Manxa Emiliano Garciacutea-Pa-ge va criticar lrsquoindependen-tisme tot argumentant lsquoEs-tan en joc els nostres drets la nostra sanitat la nostra edu-cacioacute el nostre financcedilamentrsquo

La proposta dels experts un de cada comunitat excepte de Catalunya no quumlestiona la caixa uacutenica ni defensa el principi drsquoordinalitat i cal destacar que el 40 de lrsquoin-forme eren vots particulars Per tant no sembla haver-hi cap consens ni de bon tros i sembla molt llunyagrave cap canvi substancial en quegrave la clau de la caixa deixi de tenir-la el govern espanyol

Les propostes alternatives no convencen la majoria

Lrsquoexpert designat per les Illes Guillem Loacutepez-Casasnovas i interlocutor dels catalans defensava dues vies de fi-nanccedilament amb els qui es-tiguessin satisfets i els qui no els quals optarien per meacutes capacitat fiscal La proposta va en liacutenia amb la postura defensada pel govern balear que defensa un sistema de financcedilament autonogravemic basat en el lsquofederalisme asimegravetricrsquo que posi fi al lsquocafegrave para todosrsquo

En una direccioacute similar el

president basc Intildeigo Urku-llu proposava el concert basc com a referegravencia un model que comporteacutes una respon-sabilitat fiscal en quegrave es des-centralitzeacutes la recaptacioacute dels impostos i que les autonomies administressin els recursos i qui vulgui gasta meacutes en ser-veis apugi impostos o retalli despesa progravepia

Perograve les propostes ja han estat rebutjades per la majoria de comunitats ja que es veu-en beneficiades per lrsquoactual sistema i un nou model po-dria fer-los perdre part dels ingressos actuals

La quumlestioacute eacutes que tal com va desgranar el doctor Ferran Requejo la reforma de lrsquoes-tatut de Catalunya del 2003 tenia quatre grans objectius que encara soacuten lrsquoarrel del pro-blema actual La proteccioacute de lrsquoautogovern contra les in-geregravencies de lrsquoestat la fixacioacute de les bases drsquoun financcedilament equitatiu i racional que poseacutes fi a lrsquoenorme degraveficit fiscal la institucionalitzacioacute de les relacions bilaterals amb lrsquoes-tat que no diluiacutes la posicioacute catalana en constant minoria entre disset comunitats meacutes i un reconeixement nacional que remarqueacutes que no era pas una comunitat autogravenoma meacutes entre disset

En quinze anys no srsquoha assolit cap canvi en aquests quatre grans objectius i el Paiacutes Valenciagrave i les Illes tenen els mateixos problemes Tot i el consens amb massives manifestacions la tendegravencia eacutes meacutes de collar que no pas de resoldre en una reivindicacioacute que va meacutes enllagrave del naciona-lisme i que pot anar creixent a mesura que no arribi una so-lucioacute que com meacutes va sembla menys possible i llunyana

Una reivindicacioacute que va meacutes enllagrave del nacionalisme i que pot anar creixent a mesura que no arribi una solucioacute que com meacutes va sembla menys possible i llunyana

Un acord en quegrave surtin beneficiades totes les autonomies i lrsquoestat espanyol sembla impossible

16vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

REPORTATGE GRAgraveFIC

Recull de fotografies de les cavalcades de Reis al paiacutesLlibertat pels presos poliacutetics Enguany el color groc ha estat un dels protagonistes de la festa

1 2

3 4

1 El rei blanc tot vestit de groc a la cavalcada de Barcelona ACN 2 Una nena a la cavalcada de Girona amb un fanalet groc i un cartell que diu lsquoA casa mrsquohan adoctrinatrsquo ACN 3 El rei blanc saluda els assistents a la cavalcada de Palma VW

4 Ses Majestats arriben a la cavalcada drsquoAlacant VW

17vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

7 DIES La seleccioacute de la setmana 2-5 de gener de 2018

Dimarts 2Bel Busquets lsquoEns hem ressentit de la dimissioacute de Biel BarceloacutersquoCEDIDA

Dimarts 2Empar MarcolsquoEl que fem a Agrave punt sorprendragraversquoALBERT SALAMEacute

Dimecres 3Vicent SanchislsquoHi ha una maniobra per a liquidar TV3rsquoALBERT SALAMEacute

18vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Arribar a lrsquoedifici drsquoAgrave Punt a Bur-jassot fa impressioacute Eacutes impossible que el paisatge desolat no et porti mals records i no srsquohi vegin els fantasmes del passat Tots diuen

lsquoPerograve si ara estagrave molt beacute imaginarsquot fa mesoshellip Nomeacutes hi havia el consell rector i la directora generalrsquo Ens ho imaginem Potser costaragrave que lrsquoedifici pugui absor-bir lrsquoenergia dels seus nous habitants perograve lrsquoenergia hi eacutes A dalt a la planta de direccioacute tot eacutes moviment Hi ha vida en expansioacute Empar Marco ens rep amb el seu somriure i la seva franquesa Una dona dura perseverant que teacute unes formes tan properes i cagravelides que sembla impossible que pugui manar tant amb tanta cordialitat Perograve segur que mana drsquoaixograve no en queda cap dubte Quan preguntem si srsquoenfada ens diuen que poc perograve que millor que no ho provem El seu projecte eacutes trencador desafiador en tots els sentits Per innovador per lrsquoarrelament per lrsquoorganitzacioacute ho-ritzontal Tambeacute per la manera com lrsquoexplica Planer sense sofisticacioacute i de valors drsquoofici i de sentit Com si el sentit comuacute tan absent en tantes coses hagueacutes tornat tot de cop com un miracle

mdashDespreacutes de mesos de silenci ara no pareu de parlarmdashNo tinc tendegravencia a parlar molt i men-ys a parlar per parlar Srsquoha de comenccedilar a parlar quan tens alguna cosa a dir Ara hem obert la ragravedio i es poden explicar coses A mi mrsquoagrada el treball callat eacutes el que srsquoha de fer

mdashEl PP us ha criticat per haver dit que no retransmetriacuteeu els bous no paren drsquoacusar-vos de catalanista perograve lrsquoaltre dia tambeacute hi va haver gent que us va retreure haver passat el discurs del rei drsquoEspanyamdashNosaltres no som sectaris i aixograve es veuragrave

mdashPerograve si no feu informatius era una mica forccedilatmdashTambeacute hem fet el del president Quegrave

ENTREVISTA 16

ALBERT SALAMEacute

lsquoEl que fem a Agrave punt sorprendragraversquo

Entrevista a Empar Marco directora general drsquoAgrave Punt

EMPAR MARCOASSUMPCIOacute MARESMA

19vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

EMPAR MARCO 26

no fem informatius no vol dir que no fem actualitat Fem actualitat i en fa-rem encara que no tinguem els serveis informatius funcionant

mdashPer quegrave tant de retardmdashPer la situacioacute en quegrave ens vam trobar i perquegrave som administracioacute

mdashhellipmdashAdministracioacute vol dir terminis per a tot Aciacute ens vam trobar en una situacioacute tecnologravegica drsquoobsolescegravencia absoluta i hem hagut de fer tecnologravegicament unes vint-i-dues actuacions que eacutes molt La majoria srsquohan convertit en plecs de molta pela Aixograve vol dir que soacuten licitacions que van a Europa i aixograve ho allarga moltiacutessim Per exemple els plecs meacutes gruixuts com el de produccioacute drsquoedicioacute de viacutedeos srsquohan retardat molt Despreacutes les borses de treball van molt lentes

mdashPerograve aixograve no us ho esperagraveveumdashNo mrsquoesperava res Nomeacutes fer una relacioacute de llocs de treball per a presentar al sector puacuteblic ja va ser costoacutes Jo em pensava que en dos mesos podria tenir gent treballant i mireu si ha tardat

mdashSrsquoha allargat per falta de recursosmdashEacutes que aixograve ho han de fer comis-sions de funcionaris fins que no hi ha la relacioacute de llocs de treball feta apro-vada amb el pressupost aprovathellip Fins que no srsquohan fet les comissions srsquohan constituiumlt srsquohan posat drsquoacord amb els sindicats per les equivalegravencies amb lrsquoan-tiga RTVVhellip Tot aixograve ha requerit mesos i mesos Eacutes escandaloacutes A banda hem hagut de fer obres Fa quatre dies era ple de bastides per a arranjar les goteres de la faccedilana Ara fan les obres de redaccioacute

mdashDiuen que potser tambeacute hi ha influiumlt que des de Presidegravencia de la Generalitat no srsquoha acceleratmdashPresidegravencia teacute moltes ganes drsquoaccele-rar-ho com tot el moacuten Ara es requerien uns recursos que la llei no preveia Per exemple la llei no preveia que hi haguera recursos administratius que hi donaren suport

mdashI aixograve per quegrave ha passat sembla in-consistentmdashPer falta de previsioacute A les Corts Va-lencianes no es va fer la previsioacute Ja ho vaig dir a la primera compareixenccedila i als diputats que hi havia a la comissioacute de ragravedio i televisioacute Es van equivocar perquegrave no van fer la previsioacute de crear els mecanismes perquegrave una empresa puacuteblica com aquesta poguera eixir tan prompte com foacutera possible No ho havien tingut en compte

mdashUs han dit que teniacuteeu raoacutemdashNo perograve eacutes evident que en teniacuteem Vam arribar aciacute i eacuterem el president del consell rector el secretari del consell rector i jo Estigueacuterem mesos sols Aixograve eacutes costoacutes

mdashQuegrave us va empegravenyer a presentar-vos a aquest terrabastall i deixar una vida molt estable que teniacuteeumdashSiacute tenia una vida molt cogravemoda ja ho podeu dir

mdashPerograve en canvi vagravereu decidir de canviar de vida Per quegravemdashVaig viure amb molt de dolor el tan-cament de RTVV no tant pel que era si-noacute perquegrave significava que els valencians perdiacuteem els mitjans de comunicacioacute puacuteblics Ho vaig viure molt mal tot el moacuten ho sap i encara mrsquoemociona pen-sar-ho Va ser doloroacutes Van ser uns anys de rumiar que tots eacuterem responsables drsquoaixograve i en un moment determinat penses que la gent que pensa a pre-sentar-se soacuten periodistes i companys com tu Llavors penses per quegrave jo no Per quegrave no una dona Vaig pensar que feia falta servei puacuteblic fa molta falta i mrsquoho crec molt

mdashPer quegravemdashUna comunitat autogravenoma com la nos-tra amb una identitat cultural progravepia sense mitjans puacuteblics propis acaba no essent res Quegrave acaba passant La llen-gua es perd els pobles no saben quegrave fan els altres pobles les poliacutetiques que es fan soacuten invisibles Eacutes importantiacutessim Sempre ho dic eacutes tan important com

Vam arribar aciacute i eacuterem el president del consell rector el secretari del consell rector i jo Estigueacuterem mesos sols

Per quegrave jo no Per quegrave no una dona Vaig pensar que feia falta servei puacuteblic fa molta falta i mrsquoho crec molt

20vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

EMPAR MARCO 36

tenir sanitat puacuteblica La informacioacute eacutes bagravesica Tot allograve que aporten els mitjans puacuteblics tant a lrsquoentreteniment com al fet de donar importagravencia a la llengua o a les tradicions eacutes fonamental Estagrave en la base de la democragravecia Vas pensant tot accedilograve i en un moment determinant et decideixes Jo em sentia capaccedil de fer un projecte ilmiddotlusionador Tampoc no tenia al cent per cent la seguretat que poguera guanyar perograve provar-ho no em costava Era en un bon moment de la meua vida laboral amb un risc controlat

mdashUs considereu una persona arriscadamdashSiacute En ma casa feien falta recursos econogravemics i vaig comenccedilar a treballar de molt jove a la Diputacioacute de Valegravencia en la pre-autonomia Vaig fer oposicions i vaig acabar de funcionagraveria Perograve mrsquoavo-rria un poc i no mrsquoagradava aquella vida i mersquon vaig anar a RTVV als inicis Allagrave vaig veure que volia ser periodista i al final em van canviar el contracte Sempre he anat canviant

mdashAra que ho heu anomenat treballagraveveu amb Vicent Sanchis quan eacutereu tots dos

molts joveshellip I ara tots dos al capdavant de les televisions del paiacutesmdashTots dos treballagravevem a la impremta provincial

mdashPer quegrave el vostre projecte eacutes el meacutes innovadormdashVaig veure una cosa clara la redaccioacute uacutenica Drsquoaciacute flueix tot el projecte que posa els continguts en el centre Aixograve ha fet que siga un projecte sense director de ragravedio i televisioacute i en canvi una cap drsquoinformatius un cap de continguts i un de tecnologia La reflexioacute em va dur a tot aixograve No em vaig basar en cap model concret Crec que eacutes un projecte coherent Es reflexiona molt sobre com fer que aquesta redaccioacute uacutenica funcione Ara tindrem una direccioacute molt curta que eacutes el contrari del que hi havia a RTVV que era enorme A veure si funciona

mdashDe la vostra experiegravencia a TV3 quegrave nrsquoaplicariacuteeu en Agrave PuntmdashLa meua experiegravencia a TV3 eacutes bo-na Com a corresponsal que he estat mrsquoagradaria que els que hi haja aciacute tin-guen meacutes pes a lrsquoempresa Que se senten

meacutes de dins que jo mrsquohe sentit meacutes inte-grats Als corresponsals sempre ens do-nen poca participacioacute a lrsquoempresa Estem molt encasellats Potser podrien fer unes altres coses perograve no hi ha oportunitats

mdashHo aplicareu aciacutemdashSiacute

mdashTeniu un model drsquoinformacioacute localmdashLa informacioacute ha de ser molt de proxi-mitat i volem comptar amb les ragravedios municipals i comarcals per a fer-ho A mi mrsquoagradaria que la gent de les co-marques que treballaragrave per a nosaltres foacutera gent drsquoalliacute Aixograve fa que la gent srsquoho senta meacutes seu A la gent no li agrada que vinguen a cobrir la informacioacute gent de fora Mrsquoagradaria tenir-ho en compte a lrsquohora de fer la plantilla Mirem de fer-ho aixiacute No eacutes fagravecil perquegrave vol dir tenir una plantilla de tot el territori

mdashEncara que internet ha canviat algu-nes coses al Paiacutes Valenciagrave encara hi ha molt poca informacioacute Per quegrave Es pot revertir aquesta situacioacutemdashSrsquoha de treballar per fer-ho Hi ha

La informacioacute ha de ser molt de proximitat i volem comptar amb les ragravedios municipals i comarcals per a fer-ho

ALBERT SALAMEacute

21vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

EMPAR MARCO 46

colte ho senta seu Tenim lrsquooportunitat i eacutes un luxe de fer una cosa nova i fresca i que siga acceptada per tothom Estic molt contenta amb aixograve que elaborem

mdashSorprendragravemdashSorprendrem i satisfactograveriament perquegrave ja ens passa

mdashAmb la ragravediomdashSiacute perquegrave eacutes un bon contingut i la gent ho aprecia i ho valora positivament Nomeacutes de posar muacutesica en valenciagrave ja ens felicitava tothom Venim drsquouna sequera i un silenci llargshellip

mdashVau dir sortirem a la primavera si no hi ha imponderables Nrsquohi hamdashA la primavera sortirem segur perograve potser la primavera eacutes una mica llarga

mdashComenccedila per Falles al marccedilmdashSiacute perograve en el primer trimestre seragrave complicat per tot el que us he explicat

molta gent a les comarques i als pobles fent coses estupendiacutessimes Lrsquoaltre dia parlava amb el director general de la Joventut i ens contava unes coses molt interessants Ells tenen un teixit comar-cal enorme que de vegades ignorem Fins i tot nrsquoignorem els problemes Em deien que un dels principals problemes dels joves eacutes el transport No estem ben comunicats i la gent jove vol eixir i no hi ha busoshellip Qualsevol conversa que tinga sobre el teixit social del paiacutes em fa pensar que tenim un paiacutes molt diferent del que ens pensem

mdashHi ha un paiacutes que no es veumdashHi ha un paiacutes que no es veu i a Agrave Punt aspirem que es veja Som molt centra-listes i hem de fugir drsquoaixograve Per quegrave a Alacant mai no srsquohan sentit els mitjans puacuteblics com a seus possiblement per-quegrave no ens hi hem sabut acostar Hem de saber com acostar-nos-hi Hem de buscar formes per a fer-ho Per exem-ple la ragravedio de lrsquoantiga RTVV a la zona del Baix Segura no se sentia Quan vaig saber aixograve em va impressionar Allagrave soacuten tan valencians com nosaltres i per quegrave no podien escoltar la ragravedio Eacutes absurd Hem de lluitar perquegrave aixograve no siga aixiacute Si hem de posar un repetidor alliacute lrsquohi posarem evidentment

mdashA part la data de sortida quines soacuten les prioritatsmdashMrsquoimporta que fem uns bons in-formatius i que allograve que preparem de continguts siga el que volem

mdashI en contingutsmdashPreparem coses molt bones perquegrave aciacute hi ha gent molt bona Hi ha muacutesics actorshellip gent molt bona

mdashCap a on els enfocareumdashFarem continguts drsquoentreteniment perograve que tinguen alguna cosa a dir i que siguen de proximitat per a un puacuteblic fa-miliar o drsquoespecialitat Volem que tota la societat se senta reflectida en els nostres mitjans perograve sobretot volem que hi haja continguts en valenciagrave que la gent se senta identificada que el que veja o es-

ALBERT SALAMEacute

Nomeacutes de posar muacutesica en valenciagrave ja ens felicitava tothom Venim drsquouna sequera i un silenci llargshellip

22vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

EMPAR MARCO 56

perfils i potser no mrsquoho trobe i la gent ha drsquoanar-srsquohi acostumant Perograve eacutes el que hi ha i els ex-treballadors tenen els seus drets

mdashCombinar aixograve era difiacutecilmdashEra complex Si pensaven aixiacute haurien drsquohaver-se queixat en el moment de fer la llei que la resolucioacute novena donava un avantatge als ex-treballadors Per quegrave no es queixaren en aquell moment

mdashEls ho heu preguntatmdashElls diuen perquegrave els hem donat un percentatge molt alt a la baremacioacute Primera jo no ho he donat res Aixograve jo ja mrsquoho vaig trobar fet perquegrave ho van fer els membres del consell rector amb els sindicats i ho van pactar aixiacute Jo ho vaig trobar aixiacute perograve tambeacute eacutes cert que tu compares aquest tant per cent amb empreses puacutebliques on tambeacute hi ha hagut ERO i els tants per cent soacuten meacutes alts que el 40 i no es queixa ninguacute La gent tampoc no enteacuten que aixograve eacutes un mitjagrave audiovisual i que hi pot haver molts periodistes perograve la gent que teacute experiegravencia ha de tenir avantatges

mdashDoncs al maighellipmdashNo ho seacutehellip No puc dir data Mes amunt o avallhellip

mdashSortireu amb totmdashVolem sortir amb tot La web seragrave com un canal permanent de notiacutecies Volem que siga una plataforma potent per ella mateixa Una cosa que podria passar eacutes que si veiem que srsquoallarga massa co-mencem per la web La plataforma web eacutes com una altra finestra tan important com les altres

mdashEl recurs de la Unioacute de Periodistes us ha molestat Creieu que poden guanyarmdashEacutes un recurs que no aniragrave enlloc No crec que les coses srsquohagen fet malament

mdashLa Unioacute de Periodistes eacutes la vostra associacioacutemdashEacutes la meua perograve al cap i a la fi eacutes una organitzacioacute Aquest projecte eacutes molt meacutes gran que estar-se mirant el melic dels periodistes Tots hauriacuteem volgut que les coses foren de manera diferent eacutes clar Jo tambeacute hauria volgut comptar amb gent molt preparada en tots els

ALBERT SALAMEacute

Si tu no tens experiegravencia audiovisual i no saps editar el que en sap teacute un avantatge

mdashUs ha sorpregravesmdashMrsquoha sorpregraves que avantposaren els interessos de lrsquoorganitzacioacute jo no ho hauria fet mai

mdashUs ha dolgutmdashSiacute em dol i ho he expressat puacutebli-cament

mdashHeu intentat dialogarmdashSiacute perogravehellip

mdashAquest recurs podria aturar Agrave PuntmdashSi un jutge diu que es paralitze siacute que podria aturar-ho tot evidentment perograve no ho crec El jutge tindragrave meacutes en compte el beacute general que no el beacute particular I tambeacute perquegrave estem dins els percentatges que es van pactar amb el ministeri Vaja perquegrave no srsquoha comeacutes cap irregularitat de cap mena i no tindria sentit que es paralitzara La Unioacute de Periodistes i lrsquoAssociacioacute de Periodistes drsquoAlacant nomeacutes miren a un colmiddotlectiu perograve aquesta empresa eacutes de molta gent no sols del colmiddotlectiu de periodistes Hi ha els enginyers els administratius els advocats i la baremacioacute eacutes per a tot el moacuten Que es paralitze nomeacutes per un colmiddotlectiuhellip Seria molt contradictori

mdashLes productores petites estan preocu-pades Creieu que srsquohi podragrave comptarmdashLa finestra eacutes oberta per a tot el moacuten Aquiacute srsquohan presentat cinc-cents pro-jectes Eacutes evident que les productores potents tenen formats meacutes elaborats meacutes pressupost perograve srsquohauragrave de comp-tar amb tot el moacuten Ens hem adonat que la gent no estagrave acostumada a presentar projectes per a la ragravedio ho hem hagut de forccedilar Les productores petites po-drien haver entrat en aquest tipus de programa Crec que hi ha molt de des-coneixement Potser nosaltres no hem sabut explicar-nos

mdashDoncs ara ho podeu fer

23vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

EMPAR MARCO 66

mdashSiacute els diners del 2018 els hem invertits per al 2019 Aixograve ens donaragrave alegrave Aixograve arribaragrave perquegrave una televisioacute eacutes molt cara i quan ens posem al dia a dia crec que patirem

mdashQuina relacioacute hi ha amb TV3 i IB3mdashPrimer hem de nagraveixer ens hem drsquoas-sentar Perograve seria absurd de pensar que no podem compartir continguts amb la televisioacute puacuteblica de Catalunya i la de les Illes Podem compartir continguts de produccioacute progravepia de les tres televisions I despreacutes si hi ha un rsquo30 minutsrsquo que fa TV3 que estagrave beacute per quegrave no el podem pas-sar aciacute o viceversa Tot aixograve cal viure-ho amb normalitat

mdashEn algun lloc he llegit que no consi-deragraveveu compartir el doblatge de pe-lmiddotliacuteculesmdashNo he dit que no Vaig dir que si es fa doblatge conjunt hi hauria drsquohaver accents de tota mena el valenciagrave i de tot arreu Tambeacute crec que srsquoha de deixar en anglegraves molta produccioacute perquegrave el nivell drsquoanglegraves drsquoaciacute eacutes nefast

mdashTampoc no us hem sentit parlar gaire drsquoaudiegravencies Us preocupenmdashEacutes clar que aspirem a tenir audiegravencia Aspirem a tenir la magravexima Les autonograve-miques tenen de mitjana un 7 o un 8 Nosaltres aspirem a superar aquestes xifres Dit aixograve les audiegravencies ara es mesuren drsquouna altra manera que abans La nostra no seragrave la tiacutepica audiegravencia de televisioacute perquegrave la gent ens seguiragrave des de lrsquoinici des drsquoaltres suports siga un iPad un mogravebilhellip

mdashAmb un enfocament com el que ex-pliqueu creieu que Agrave Punt pot ser com-petitivamdashHi hauragrave gent per a tot Cal educar lrsquoaudiegravencia Si es fa un programa mu-sical de gran format on les famiacutelies valencianes es puguen sentir repre-sentades o un concurs adaptat a la realitat dels valencians per quegrave no ha de tenir audiegravencia La gent que mire Agrave Punt srsquoha de sentir reflectida en aixograve que fem

mdashLes productores petites es poden pre-sentar en productes de menor cost Una productora xicoteta amb poca gent pot tenir una idea genial per a fer un pro-grama de ragravedio La porta eacutes oberta per a tots Eacutes de veres que els grans formats soacuten difiacutecils per als menuts perograve hi ha oportunitats Nosaltres demanem que hi haja projectes de bandes de muacutesica per exemple coses que no necessiten produccions molt grans Tambeacute pense en un programa de ciegravencia drsquoinvestigacioacute drsquouniversitats Hi ha de tot Les grans productores van a continguts grans Nosaltres tambeacute tenim apartats meacutes xicotets La llei trsquoobliga a tenir espais de servei puacuteblic drsquoONG de solidaritat I tot aixograve requereix productores meacutes sensibles i meacutes xicotetes No ha drsquoanar tot a prime time ni tot ha de ser de gran format Tot el que es presenta ens ho mirem

mdashLa gent no srsquoho creumdashNo Perograve ja aniran acostumant-srsquohi La gent quan ve aciacute sersquon va amb la idea que ho poden fer Aixograve eacutes important Per exemple fa poc hem signat un conveni amb la Conselleria drsquoEducacioacute drsquoon eixi-ran molts formats per a escolars viacutedeos a les escoleshellip A la web anirem fent coses Alliacute tambeacute es requereixen productoreshellip Necessitarem publicitat de proximitat en la ragravedio Hi ha molta gent que possible-ment si es posen a pensar trobaran on agarrar-se Si no que pregunten

mdashI la pilota valencianamdashHan entrat un parell de projectes a veure quin es tria Nrsquohi hauragrave en els programes esportius i tambeacute en farem retransmissions

mdashSobre les bandes de muacutesica teniu un projecte especiacuteficmdashAnem buscant-lo En cada famiacutelia hi ha un muacutesic En els pobles les bandes i les escoles soacuten importantiacutessimes Com no hem de tenir programes musicals o de bandes

mdashNo us hem sentit queixar-vos gaire pels diners aixograve que en teniu molt pocshellip

Hi ha un paiacutes que no es veu i a Agrave Punt aspirem que es veja

La gent que mire Agrave Punt srsquoha de sentir reflectida en aixograve que fem

24vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

CEDIDA

Un viatge a Punta Cana pagat per una empresa va fer rodolar el cap del vice-president del govern balear Biel Barceloacute Rellevar-lo no ha estat fagravecil perograve finalment

despreacutes drsquoalgunes tensions entre els socis de govern la vice-presidegravencia ha recaigut en Bel Busquets (Palma

lsquoEns hem ressentit de la dimissioacute de Biel BarceloacutersquoLa vice-presidenta del govern balear denuncia que les Illes deixen de rebre 1500 milions drsquoeuros cada any

ENTREVISTA 13

1973) que tambeacute assumeix com el seu antecessor la conselleria drsquoInnovacioacute Investigacioacute i Turisme Va prometre el cagraverrec defensant el dret de decidir amb quegrave palesava el seu perfil poliacutetic sobi-ranista que lrsquoha menada a la secretaria general del PSM un dels dos partits juntament amb Iniciativa Verds que

configuren Meacutes per Mallorca formacioacute de la qual eacutes coordinadora Mestra de professioacute tambeacute es va destacar en la lluita contra el tractament integral de llenguumles (TIL) que volia imposar el PP per liquidar la immersioacute linguumliacutestica a les escoles No ha tingut pas un aterratge fagravecil perquegrave la presidenta Francina

BEL BUSQUETS

PERE MARTIacute

25vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Armengol volia un altre perfil perquegrave els hotelers la miren de reuumlll i perquegrave la dimissioacute de Barceloacute va fer trontollar el nacionalisme mallorquiacute

mdashVa ser un error el viatge a Punta CanamdashVa ser una convidada drsquoun programa de televisioacute en el qual ell participava Era un regal habitual que es fa cada any a tots els colmiddotlaboradors Ell no hi havia anat mai aquesta vegada va acceptar i siacute va ser un error perquegrave va tenir con-sequumlegravencies poliacutetiques

mdashHa fet mal a la imatge de Meacutes per MallorcamdashEn Biel durant deu anys ha encapccedilalat el projecte progressista i drsquoesquerres primer al PSM i ara a Meacutes per Mallorca Eacutes un projecte poliacutetic consolidat perograve de la dimissioacute drsquoen Biel en nrsquohem ressentit eacutes clar

mdashTambeacute hi ha hagut tensions entre els socis del govern La presidenta Francina Armengol volia un perfil meacutes tegravecnic com a responsable de TurismemdashJo vaig ser nomenada per lrsquoexecutiva de Meacutes per Mallorca Es van valorar diverses opcions i lrsquoexecutiva va acor-dar que fos jo com a coordinadora del partit que formagraves part del govern per refermar les poliacutetiques progressistes Amb el PSIB-PSOE hi ha un pacte des del 2015 que la vice-presidegravencia eacutes a les mans de Meacutes Per tant a lrsquohora de designar aquest cagraverrec eacutes Meacutes que havia de prendre la decisioacute tot i que el decret el signa la presidenta

mdashHi ha la imatge que manen meacutes els partits que no el governmdashEacutes un acord de governabilitat que es va signar el 2015 entre dos partits que soacuten al govern el PSIB i Meacutes per Mallorca i uns altres que hi donen suport com ara Podem Meacutes per Me-norca i Gent per Formentera Aquest eacutes lrsquoacord que val Cada partit hi teacute la seva representacioacute Podem teacute la presidegravencia del parlament el PSIB teacute la presidegraven-cia del govern i Meacutes per Mallorca teacute la vice-presidegravencia

mdashAlguns hotelers no van assistir a la vostra presa de possessioacute Hi heu parlat amb el sector turiacutesticmdashEl mateix dia de la meva investidura que no es podia fer en una altra data la Federacioacute Hotelera tenia assemblea general Ells mateixos disculparen per endavant la seva absegravencia i varen llevar qualsevol sospita de menyspreu He parlat amb ells i ens hem emplaccedilat a veurersquons despreacutes de Reis Hi ha ple-na disponibilitat a parlar i a prendre acords He de fer coneixenccedila drsquoaquest moacuten econogravemic perograve estic disposada a treballar amb la magravexima responsabilitat

mdashFalta un any i escaig per a les elec-cions Poc temps per a fer cosesmdashLa meva poliacutetica seragrave de continuiumltat perquegrave les poliacutetiques que va dur en-davant Biel Barceloacute soacuten un aval per a aquest govern Per una banda continuareacute impulsant els projectes que es financen amb lrsquoimpost de turisme sostenible que hem pactat que es dobli a la temporada alta i per tant es podran recaptar cent vint milions drsquoeuros Es podran invertir en poliacutetiques de proteccioacute del medi del patrimoni i en la millora drsquoaquestes illes Per una altra banda tambeacute srsquoha activat la segona modificacioacute de la llei turiacutestica

mdashQuins canvis aportaragrave aquesta segona modificacioacute de la llei turiacutesticamdashRegular les ofertes turiacutestiques com el lsquotot inclogravesrsquo o algunes altres de noves que no soacuten regulades Sempre amb la idea de promoure un turisme sostenible I a banda la llei aquest primer trimestre del 2018 es faragrave la transferegravencia de les competegravencies de Turisme als consells insulars de Menorca Mallorca i Formen-tera perquegrave Eivissa ja les teacute transferides

mdashPerograve com es combat el risc de satu-racioacute turiacutestica de les IllesmdashA les Illes hi ha una concentracioacute turiacutestica els mesos drsquoestiu sobretot el juliol i lrsquoagost La poliacutetica drsquoaquest go-vern eacutes de no invertir ni un euro en pro-mocioacute turiacutestica de temporada alta sinoacute drsquooferir les nostres illes a la temporada drsquohivern amb campanyes com lsquoBet-

BEL BUSQUETS 23

En Biel durant deu anys ha encapccedilalat el projecte progressista i drsquoesquerres primer al PSM i ara a Meacutes per Mallorca

La poliacutetica drsquoaquest govern eacutes de no invertir ni un euro en promocioacute turiacutestica de temporada alta sinoacute drsquooferir les nostres illes a la temporada drsquohivern

26vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

BEL BUSQUETS 33

mdashEn la presa de possessioacute vau prome-tre la constitucioacute lsquoper imperatiu legal i sense renunciar al dret de decidir de les illesrsquo Com es tradueix aixograve poliacuteti-camentmdashA la meva formacioacute sempre hem promegraves el cagraverrec drsquoaquesta manera per-quegrave som una forccedila sobiranista i perquegrave creiem en el poder de decisioacute del poble Les Illes seran allograve que vulguin ser perograve per aixograve cal garantir el dret de decidir

mdashUn referegravendummdashNo no En aquest moment el principal objectiu de les nostres illes eacutes lluitar per un financcedilament just Tenim un greu problema de financcedilament amb lrsquoestat Cada any deixem de rebre 1500 mi-lions drsquoeuros que podriacuteem destinar a mantenir uns serveis puacuteblics de quali-

ter in winterrsquo Lrsquoobjectiu eacutes ampliar la temporada esponjant els pics de visites dels mesos drsquoestiu i que durant lrsquohivern i la primavera es puguin conegraveixer drsquouna altra manera les Illes amb lrsquoecoturis-me el turisme esportiu el cultural i el gastronogravemic Aquesta poliacutetica que es va comenccedilar a aplicar a principi de legis-latura ja doacutena bons resultats

mdashTambeacute heu hagut de posar liacutemit al nombre de places turiacutestiquesmdashSiacute a la llei de lloguer turiacutestic que es va aprovar el mes de juliol ja es va po-sar un sostre de places turiacutestiques Als anys noranta es va crear una borsa de places per a saber quantes nrsquohi havia perograve a la darrera degravecada srsquohavia tergi-versat totalment aquesta llei posant-hi moltiacutessimes excepcions hotels de cinc estrelles hotels de ciutat hotels ru-rals agroturisme Tothom podia obrir establiments turiacutestics sense haver de comprar places Amb aquesta llei vagraverem tornar a posar un sostre de places Ara qualsevol establiment hoteler o turiacutestic hauragrave de comprar aquestes places I quan arribem al topall srsquohauragrave acabat

mdashAquest augment de lrsquoecotaxa que heu acordat en quegrave consistiragravemdashEl primer any en temporada drsquoestiu lrsquoecotaxa anava entre un euro i dos euros i ara la doblarem tal com vam aprovar al pressupost per a lrsquoany que ve En la temporada baixa la mantenim estable per tal de continuar desenvolupant la campanya lsquoBetter in winterrsquo

mdashCom a mestra vau destacar en la lluita contra el tractament integrat de llenguumles (TIL) que volia imposar el govern del PP per eliminar la immersioacute linguumliacutestica Amb lrsquoactual govern aques-ta quumlestioacute srsquoha resoltmdashAbsolutament El nostre govern eacutes el govern de la negociacioacute i del diagraveleg En el moacuten educatiu hi ha calma Ara els professors es dediquen a aplicar projec-tes drsquoinnovacioacute gragravecies a la inversioacute que srsquoha fet en formacioacute Han pogut deixar enrere la lluita al carrer i revertir tota aquesta ilmiddotlusioacute en projectes nous

La vice-presidenta del govern Bel Busquets amb la presidenta Francina Armengol durant la presa de possessioacute de Busquets EP

tat sobretot en ensenyament sanitat i serveis socials Aquesta eacutes una lluita que hem de compartir des de les institucions i des del carrer

mdashCom es veu des de Mallorca el proceacutes que viu CatalunyamdashCatalunya eacutes una comunitat germana i des drsquoaquiacute tenim molt clar que qualse-vol conflicte srsquoha de resoldre amb eines democragravetiques amb diagraveleg i amb meacutes poliacutetica No es pot reprimir la voluntat drsquoun poble a base de violegravencia

mdashUna Repuacuteblica Catalana perjudicaria els interessos de les Illes o els afavoririamdashEl fet important eacutes que Catalunya sigui allograve que la seva ciutadania decidesqui Des de les Illes la nostra lluita ara eacutes per la millora del financcedilament

27vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ALBERT SALAMEacute

TV3 ha tancat el 2017 essent liacuteder per vuitegrave any seguit una notiacutecia que enorgulleix la cadena perquegrave ha batut un regravecord drsquoaudiegravencia Perograve no tot soacuten alegries Ahir el director

Vicent Sanchis explicava als microgravefons de Catalunya Ragravedio que TV3 viu una situacioacute criacutetica La nova llei de contrac-

lsquoHi ha una maniobra per a liquidar TV3rsquoEntrevista amb el director de TV3 que alerta dels possibles danys que pot causar a TV3 els diners que ha de pagar a lrsquoAgegravencia Tributagraveria

ENTREVISTA 15

tes del sector puacuteblic canvia el criteri a lrsquohora de comptabilitzar la deduccioacute de lrsquoIVA i lrsquoagegravencia tributagraveria espanyola reclama trenta milions drsquoeuros a TV3 una quantitat que en perjudicaragrave molt la competitivitat Perograve sobretot pot sig-nificar un cop molt dur contra el teixit audiovisual catalagrave Sanchis ha anunciat

que si srsquohan drsquoaplicar retallades seragrave en les produccions externes lsquoEl mes de juny ja no tindrem diners per a contractar lrsquoldquoAPMrdquo ni el ldquoPolograveniardquo ni resrsquo

mdashPerquegrave la gent ho entengui Quants diners reclama lrsquoagegravencia tributagraveria es-panyola a TV3

VICENT SANCHIS

JOSEP REXACH

28vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

mdashPer una banda 168 milions que soacuten producte del canvi de criteri en la de-duccioacute de lrsquoIVA dels uacuteltims cinc anys I aquesta quantitat estagrave en un contencioacutes administratiu Quan lrsquoAgegravencia Tributagraveria canvia de criteri perquegrave allograve que abans deia que era blanc ara diu que eacutes negre tu pots presentar-hi un recurs en con-tra I aixograve hem fet Per tant aquests 168 milions drsquoeuros ara per ara no els hem de pagar Quan els hagravegem de pagar si eacutes que finalment els hem de pagar perquegrave els tribunals consideren que lrsquoagegravencia tributagraveria teacute raoacute llavors ja veurem com ho fem Perograve ja us dic que eacutes gairebeacute impossible de pagar pels mitjans puacuteblics de la Generalitat

mdashI quins soacuten els diners que siacute que hauragrave de pagar TV3mdashLa part proporcional drsquoIVA de lrsquoany passat i tot el drsquoenguany No pel canvi de criteri sinoacute per un canvi de llei La llei de contractes del sector puacuteblic es canvia el 10 de novembre i aquiacute ja es diu que allograve que abans era un criteri de lrsquoagegravencia tributagraveria ara ja eacutes legislacioacute

mdashI a quant pujamdashEacutes difiacutecil de calcular com qualsevol impost perograve creiem que entre el que correspon a lrsquoany passat i el que co-rrespon a lrsquoany que ve soacuten uns trenta milions drsquoeuros

mdashEacutes molt tenint en compte que TV3 teacute una aportacioacute puacuteblica de 227 milions Quines consequumlegravencies pot tenir en el model televisiu de TV3 una queixalada com aquestamdashEl problema eacutes que nosaltres drsquoenccedilagrave que va comenccedilar la crisi hem anat tenint retallades de manera que lrsquoajuda puacuteblica de la Generalitat cada vegada ha estat meacutes baixa Lrsquoany passat ja no vagraverem arribar al final Vaig demanar set milions drsquoeuros per a poder arribar al final amb possibilitats de competir pel lideratge que eacutes el que hem acabat fent i el govern va aprovar nomeacutes una aportacioacute extraor-dinagraveria de tres milions i mig Ara diem que enguany tenim el mateix pressupost de lrsquoany passat perquegrave srsquoha prorrogat i

per tant no solament no tenim aquests set milions que vagraverem demanar sinoacute que cal restar-nrsquohi drsquoentrada uns trenta

mdashPer tant drsquoentrada ja es comenccedila amb menys pressupost que lrsquoany passatmdashEncara se nrsquohi han de restar meacutes perquegrave les previsions de publicitat de lrsquoany passat no es van complir Eacutes a dir comptaven amb uns ingressos que han anat fallant Alguacute pot dir que essent liacuteders haviacuteem drsquohaver tingut meacutes publi-citat Doncs no nrsquohi ha meacutes La publicitat drsquoenguany seragrave menor que lrsquoany passat i ja venim amb un degraveficit acumulat de lrsquoany passat

mdashI per quegrave hi ha menys publicitatmdashPer un costat perquegrave hi ha un oli-gopoli entre Atresmedia i Mediaset i eacutes molt efectiu en el camp de la publi-citat Per un altre costat perquegrave hi ha molta publicitat que sersquon va a internet Cada vegada meacutes I per un altre costat tambeacute encara que nosaltres hem fet un augment espectacular drsquoaudiegravencia hi ha bastants empreses i algunes drsquoim-portants que no soacuten de Catalunya que srsquoho pensen a lrsquohora drsquoinvertir en TV3

mdashPer quegravemdashDoncs perquegrave les campanyes fun-cionen Les campanyes que diuen que nosaltres som una televisioacute colpista o que som una televisioacute esbiaixada al final funcionen Si diuen que som gent perillosa al final hi ha empreses que srsquoho creuen La gent es pensa que nomeacutes srsquoho creuen els de Madrid Eacutes clar que srsquoho creuen els de Madrid perograve eacutes que la gran publicitat eacutes a Madrid i aixograve teacute efectes Entre unes coses i unes altres al final la CCMA enguany tindragrave un pressu-post de quaranta-tres milions menys I drsquoaquests a la televisioacute lirsquon corresponen trenta-tres Si lrsquoany passat necessitagrave-vem 7 milions meacutes i enguany en tenim 33 menys quegrave vol dir Doncs que si no podem tocar el capiacutetol de personal hem de tocar altres agravembits que soacuten produc-cions associades i produccions alienes I les hem de tocar totes Acabarem lrsquoany que ho haurem de fer tot nosaltres i per

VICENT SANCHIS 25

Allograve que abans era un criteri de lrsquoagegravencia tributagraveria ara ja eacutes legislacioacute

Si diuen que som gent perillosa al final hi ha empreses que srsquoho creuen

29vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

VICENT SANCHIS 35

tant els grans programes que fem amb productores no hi seran

mdashParlem dels programes meacutes vists de la cadena Per exemple lsquoAPMrsquomdashDoncs lrsquorsquoAMPrsquo tenim previst de con-tractar-lo fins al mes de maig o juny Perograve El mes de juny ja no el podrem contractar perquegrave no tindrem diners

mdashI lsquoPolograveniarsquomdashNo tindrem diners per A contractar ni lsquoAPMrsquo ni lsquoPolograveniarsquo ni res No tindrem diners per A contractar produccioacute aliena

mdashJa vagravereu alertar drsquoaquesta possibilitat en una entrevista a Catalunya Ragravedio i han sorpregraves molt La gent es demana quina solucioacute hi hamdashNomeacutes nrsquohi ha una Que el progravexim govern siga capaccedil de cobrir aquesta part de lrsquoIVA que ens han pres jo crec que amb una intencioacute clariacutessima clariacutessima de destruir-nos Han de poder aportar aquesta quantitat Eacutes clar quin remei Al final acabes aportant diners a lrsquoestat per a poder fer una televisioacute solvent Ara el problema eacutes que aquest govern que vinga

primer hauragrave de trobar els diners Drsquoon els trauran No ho seacute Potser no podran

mdashPerograve sigui quin sigui el govern tin-dragrave les finances intervingudesmdashSiacute Aquest eacutes el segon pas El primer pas eacutes que com que hi hauragrave una prograverro-ga pressupostagraveria hauragrave de trobar els diners drsquoaltres partides I el segon pas eacutes que si ho aconsegueix el Ministeri drsquoHisenda li hauragrave de donar el permiacutes I no crec que ara mateix a Madrid esti-guen disposats a ajudar la CCMA Em fa lrsquoefecte que no hi estan gens

mdashI si no es constitueix govern i srsquoanti-cipen eleccions a final de maig o principi de junymdashDoncs eacutes clar que nosaltres ens en ressentirem molt durant el primer se-mestre de lrsquoany I si en el segon semestre no srsquoarregla la televisioacute que veurem no tindragrave res a veure amb la TV3 que hem vist fins ara durant aquests trenta anys llargs drsquohistograveria que tenim I encara meacutes De rebot hi ha un sector que ho sentiragrave meacutes que nosaltres el de la produccioacute audiovisual de Catalunya Aquest sector

Sanchis ha anunciat que si srsquohan drsquoaplicar retallades seragrave en les produccions externes ALBERT SALAMEacute

Hi ha un sector que ho sentiragrave meacutes que nosaltres el de la produccioacute audiovisual de Catalunya

30vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

VICENT SANCHIS 45

moment que sabiacuteem que feacutessem el que feacutessem si alguacute presentava un recurs estagravevem perduts Aixograve va ser molt fort durant la campanya Sabies que hi ha-via un agraverbitre que quan li arribava una queixa del contrincant lrsquoacceptava sem-pre Lrsquoagraverbitre jugava per a lrsquoaltre equip I aixograve va espantar la gent

mdashExemplifiqueu-homdashEn televisioacute si tractes de president Artur Mas no passa res Si tu tractes de conseller qualsevol conseller que haja passat per la Generalitat tampoc no pas-sa res Si tu al president Montilla li dius president doncs no passa res Perograve hi ha una gent que quan els arriba un recurs et diuen que no que aixograve no es pot fer de cap manera I si es fa fixen-se que aixograve teacute consequumlegravencies penals Doncs els treballadors eacutes clar srsquoespanten

mdashI aixograve ha portat a lrsquoautocensuramdashEacutes clar Ha portat a bastant autocen-sura Tambeacute hi va haver un cas com un cabagraves que va ser la manifestacioacute a favor dels presos poliacutetics convocada per lrsquoANC i Ogravemnium Nosaltres haviacuteem retransmegraves

que nosaltres per llei hem drsquoimpulsar ara es trobaragrave sense absolutament res Eacutes que aixograve que fan eacutes molt begravestia

mdashEacutes una jugada per a escanyar TV3 i dur-la al tancamentmdashEl que jo crega eacutes una especulacioacute meua

mdashI quina eacutesmdashQue srsquoha fet buscant la debilitat la fragilitat la falta de competitivitat de TV3 Sense aquests diners nosaltres no podrem competir amb les grans te-levisions espanyoles ni puacutebliques ni privades TVE respecte de nosaltres teacute uns interessos que soacuten absolutament desbocats Ells poden fer gairebeacute tot el que volen i nosaltres estem cada vegada meacutes encotillats Personalment crec que eacutes una maniobra per a liquidar TV3

mdashPer a retallar despeses es pensa en lrsquoacomiadament de personalmdashNo No ens ho hem arribat a pro-posar perquegrave venim drsquouna etapa molt dura drsquoenfrontaments entre la CCMA i la plantilla per la reduccioacute de personal i de sous I sabem que si ara proposem aixograve encara es causaria un conflicte meacutes begravestia I si hi ha conflicte i hi ha vagues encara estarem pitjor

mdashEn un primer moment semblava que srsquointervindria TV3 arran de lrsquoaplicacioacute del 155mdashJa ens intervenen ara

mdashFinalment almenys formalment no va ser aixiacute Tanmateix creieu que aquest aviacutes va coartar la llibertat drsquoexpressioacute dels treballadorsmdashJa ens intervenen ara Mentre va durar el periacuteode electoral i la campanya electo-ral siacute Perquegrave hi havia la junta electoral provincial i la junta electoral central i vagraverem rebre tretze recursos del PP i Ciutadans I qualsevol cosa que fegraveiem la junta electoral provincial ens donava la raoacute amb tot i quan el recurs arribava a la junta electoral central llevava la raoacute a la junta electoral provincial i fins i tot lrsquoacabava esbrocant Va arribar un

Lrsquoagegravencia tributagraveria espanyola reclama trenta milions drsquoeuros a TV3 AS

TVE respecte de nosaltres teacute uns interessos que soacuten absolutament desbocats

31vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

VICENT SANCHIS 55

durant el periacuteode electoral la manifes-tacioacute de Societat Civil Catalana Vagraverem pensar que per interegraves informatiu si haviacuteem retransmegraves aquella manifestacioacute durant tot el seu recorregut i li haviacuteem dedicat dues hores doncs aquesta srsquoha-via de fer igual Llavors arriba un recurs de Ciutadans i diu que no que aquesta manifestacioacute els ha perjudicat Alesho-res nosaltres anem a la junta electoral central i argumentem que ho haviacuteem fet cercant lrsquoequilibri Perograve ens diuen que no que no es podia fer de cap manera lsquoPerograve eacutes que vagraverem cobrir la de SCCrsquo els vagraverem dir I ens van respondre que lrsquoaltra no la podien considerar perquegrave ninguacute havia presentat un recurs en contra Eacutes una barbaritat perquegrave no fan cas de la teoria de lrsquoequilibri Hem viscut situa-cions absolutament demencials

mdashTV3 aquests darrers mesos ha estat en lrsquoull de lrsquohuracagrave i molts mitjans i po-liacutetics hi han anat en contra acusant-la drsquoimparcial Aquest discurs com lrsquoafec-ta la cadenamdashGent tan sensata com el senyor Eduardo Mendoza que eacutes una persona que jo respecte moltiacutessim i que em me-reix tota la consideracioacute humana i una grandiacutessima consideracioacute literagraveria ha escrit un llibre explicant la situacioacute de Catalunya i tambeacute diu que TV3 mani-pula Fins i tot gent intelmiddotligentiacutessima gent amb criteri propi que no es deixa intimidar ni condicionar ha acabat essent influenciada No seacute si Eduardo Mendoza mira TV3 perquegrave si la mirara no arribaria a aquesta conclusioacute Srsquoha creat aquest discurs drsquoanimadversioacute que diu que som la pitjor cosa del moacuten Perograve aquest discurs que srsquoha fet his-togravericament eacutes per a justificar mesures repressives posteriors De TV3 se nrsquoha dit que no eacutes neutral que no informa beacute que eacutes esbiaixada fins al punt drsquoarribar a dir que eacutes colpista Ho he vist moltes vegades en diaris digitals i no digitals de Madrid Perograve si tu vols fer un colp la millor manera de justificar-lo eacutes dir que el colpista eacutes lrsquoaltre Aixiacute aleshores ninguacute srsquoexclamaragrave ni srsquoenfadaragrave quan tu hages aplicat la mesura proporcionada

a una actitud de delinquumlent Aixograve eacutes el que es fa

mdashQuan llegiu opinions de la talla inte-lmiddotlectual drsquoEduardo Mendoza us arribeu a quumlestionar el model de televisioacute i la vostra tascamdashEn algun moment Eacutes clar Ho has de fer Quan llegeixes gent sensata encara que no pense com tu que diu que tu ho fas molt malament doncs penses que potser siacute que mrsquoequivoque Aixograve eacutes te-rrible perquegrave eacutes la viacutectima que arran de lrsquoacusacioacute del botxiacute ho reconsidera tot Ens fan dubtar de nosaltres mateixos I volen aixograve No no volen aixograve volen justificar tot allograve que faran despreacutes Com aquella viacutectima que creu que pot-ser siacute que era culpable perquegrave portava minifaldilla

mdashEl fantasma de Canal 9 plana damunt TV3mdashNo perquegrave la situacioacute de Canal 9 era diferent Era una televisioacute que que quan es va inaugurar crec que els socialistes van cometre alguns errors que despreacutes el PP va multiplicar per mil Al final tenia una audiegravencia del 3 i mil persones amb plantilla que el govern no podia pagar Al final els mateixos que havien creat aquell problema enorme van ser incapaccedilos de resoldrersquol i van decidir de tancar-la Perograve TV3 no teacute aquesta situacioacute TV3 teacute un pressupost comparable a qualsevol te-levisioacute puacuteblica drsquoEuropa eacutes una televisioacute amb una audiegravencia enorme i eacutes sobretot una televisioacute amb credibilitat que per a lrsquoopinioacute puacuteblica eacutes el referent informatiu meacutes solvent Eacutes clar que parlem drsquoun model que es va generar el 1983 i que ha anat acumulant problemes i defectes A meacutes a meacutes en el futur lrsquoaudiegravencia srsquoaniragrave fragmentant a causa drsquointernet i de les meacutes de setanta o vuitanta opcions que teacute una persona que mira la televisioacute Eacutes clar que cal reformular el model de televisioacute i ho dic des del principi Perograve una cosa eacutes que el parlament la CCMA o els treba-lladors considerem aixograve I una altra cosa eacutes que vinguen i et diguen que som uns colpistes i que trsquoamargarem la vida Soacuten dues histograveries diferents

TV3 eacutes una televisioacute amb credibilitat que per a lrsquoopinioacute puacuteblica eacutes el referent informatiu meacutes solvent

Volen justificar tot allograve que faran despreacutes Com aquella viacutectima que creu que potser siacute que era culpable perquegrave portava minifaldilla

32vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ANAgraveLISI 14

Una de les reaccions que es van sentir meacutes ndashi de les meacutes sorprenentsndash a les eleccions del 21-D eacutes aquella que deia

que el proceacutes independentista havia afavorit els partits de dretes i en canvi havia mal-tractat els partits drsquoesquerres Un dels teograverics drsquoaquesta idea eacutes Xavier Domegravenech cap de llista de Catalunya en Comuacute que acabades les eleccions va dir lsquoSoacuten uns resultats que

haurien de portar a una re-flexioacute de les forces drsquoesque-rres i progressistesrsquo Eacutes una consideracioacute ben sorprenent perquegrave amb els resultats a la magrave es pot assegurar que ja fa set anys que milloren els resultats dels partits drsquoes-querres al parlament catalagrave i en canvi empitjoren els dels partits de dretes De fet el 21-D les esquerres van obtenir el millor resultat drsquoaquests da-rrers anys I aixograve eacutes aixiacute fins i tot si creiem com creu Xavier Domegravenech que el PSC eacutes un partit drsquoesquerres i Junts Per

Catalunya eacutes un partit de dre-tes I aixograve eacutes considerar molt

Aixograve eacutes considerar molt perquegrave lrsquolsquoesquerrarsquo del PSC ha pactat amb el PP el 155 i la reforma de la constitucioacute es-panyola en favor del deute De fet Miquel Iceta duia a llistes Ramon Espadaler contrari a lrsquoavortament i el vice-presi-dent de Societat Civil Catala-na lrsquoentitat espanyolista que es manifesta amb membres drsquoextrema dreta Poca broma En canvi la lsquodretarsquo de Junts Per Catalunya tenia de cap de llista a Tarragona tot un

El 21-D les esquerres van obtenir el millor resultat drsquoaquests darrers anys

El proceacutes perjudica les esquerres Les dades que ho neguenResultats electoral Ja fa set anys que la suma dels partits progressistes guanya pes al parlament

Marta Rovira celebra els bons resultats drsquoERC a les eleccions del 21-D ACN

ANDREU BARNILS

33vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ANAgraveLISI 24

militant drsquoERC i tambeacute anava a les llistes Pep Puig de Som Energia Poca broma tambeacute Perograve tot i acceptant que el PSC eacutes drsquoesquerres i Junts per Catalunya eacutes de dretes podem veure que lrsquoanagravelisi de Xavier Domegravenech eacutes errogravenia fins i tot fent servir el seu llenguatge el seu punt de vista i el seu marc mental

Si assumim doncs que a Catalunya els partits drsquoesque-rres soacuten PSC Catalunya en Co-muacute-Podem ERC i la CUP i els partits de dreta soacuten Junts per Catalunya Ciutadans i PP el resultat electoral del 21-D diu que els partits de dretes guan-yen amb 74 diputats (36 de Cs 34 de Junts per Catalunya i 4 de PP) i els partits drsquoesquerres arriben a 61 diputat (32 drsquoERC 17 del PSC 8 de CeC i 4 de la CUP) Si comparem les dades amb eleccions anteriors veiem una evident evolucioacute a lrsquoalccedila dels diputats drsquoesquerres ve-nim dels 48 diputats de fa set anys (2010) que pugen a 57 (2012) i ara a 61 (2017) (Lrsquoany 2015 ERC i CDC van anar ple-gats a Junts pel Siacute)

Pel que fa als diputats dels partits de dretes segueixen una evolucioacute contragraveria han anat perdent pes des de lrsquoany 2010 quan PP CiU i Cs suma-ven 83 diputats El 2017 han baixat a 74 Per tant amb les dades a la magrave podem afirmar que el proceacutes independen-tista ha fet creacuteixer el nombre de diputats drsquoesquerres i ha fet baixar els de diputats de dretes

Si ampliem la mirada i observem les onze eleccions al Parlament de Catalunya des de lrsquoany 1980 veurem que els 61 diputats drsquoes-querres actuals del 2017 soacuten el quart millor resultat de tots els temps superat pels 74 del primer tripartit i de lrsquoany 1980 pels 70 del segon tripartit i pels 67 de lrsquoany 1999 Els 61 diputats actuals dels partits drsquoesquerres su-peren els de molts comicis anteriors agravedhuc la majoria drsquoeleccions dels anys vui-tanta i noranta Eacutes a dir si el proceacutes independentista per-judica les esquerres lrsquoetapa autonogravemica encara meacutes

Les esquerres unionistes baixen les esquerres independentistes pugen

Els partits drsquoesquerres en conjunt milloren els resul-tats perograve separadament no La suma de les esquerres unionistes (PSC i comuns) no paren de perdre escons des de fa anys i en canvi la suma drsquoesquerres independentistes (ERC i la CUP) no paren de guanyar-ne Lrsquoany 2012 les esquerres independentistes sumaven nomeacutes 24 diputats (21 ERC i 3 CUP) i eren supe-rades per les esquerres unio-nistes que srsquoenfilaven fins a 33 (PSC 20 ICV 13) Cinc anys despreacutes la truita srsquoha capgirat i ara les esquerres indepen-dentistes soacuten majoritagraveries amb 36 diputats (32 ERC i 4 CUP) i les unionistes soacuten minoria amb 25 (17 PSC i 8 Catalunya en Comuacute) I aixograve passa per primera vegada a la histograveria recent En aquest paiacutes durant quaranta an-ys les esquerres han estat majoritagraveriament unionistes Partidagraveries de quedar-se a Espanya Aixograve ara ha canviat

Si el proceacutes independentista perjudica les esquerres lrsquoetapa autonogravemica encara meacutes

Distribucioacute del Parlament de Catalunya entre partits de dretes i drsquoesquerres entre el 1980 i el 2017

40

60

80

100

1980 1984

74

61CiU 43UCD 18

CiU 72AP 11 CiU 69

AP 6CDS 3

PSC 33PSUC 25ERC 14PSA 2

PSC 41PSUC 6ERC 5

PSC 42ICV 9ERC 6

CiU 70PP 7

PSC 40ERC 11ICV 7

CiU 60PP 17

PSC 34ERC 13ICV 4

CiU 56PP 12

CiU 46PP 15

PSC-CpC 52ERC 12ICV 3

PSC 42ERC 23ICV 9

CiU 48PP 14Crsquos 3

PSC 37ERC 21ICV 12

CiU 62PP 18Crsquos 3

PSC 28ERC 10ICV 10

CiU 50PP 19Crsquos 9

ERC 21PSC 20ICV 13CUP 3

Crsquos 36JxC 34PP 4

ERC 32PSC 17CeC 8CUP 4

SI 4

1988 1992 1996 1999 2003 2006 2010 2012 2015 2017

Esquerres

Dretes

5257 58 58

67

68

7774

6165

70

83

48

Amb Junts pel Siacute confluegravencia drsquoERC CiU i independents no es pot dividir el parlament entre dretes i esquerres

Inici del proceacutes

78

5761

747778

83

34vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ANAgraveLISI 34

ara les esquerres soacuten per pri-mera vegada majoritagraveriament independentistes Nomeacutes cal veurersquon lrsquoevolucioacute histograverica

La lenta decadegravencia de PSC i els comuns en el curs dels an-ys en contrast amb lrsquoaugment de les esquerres independen-tistes es fa evident en el gragravefic De mica en mica el groc ha anat guanyant espai i el ver-mell perdent-ne Per tant aixograve siacute que es pot dir el proceacutes ha fet que les esquerres siguin cada vegada meacutes independentistes i menys unionistes Potser qui ha de reflexionar doncs no soacuten les esquerres en conjunt sinoacute les esquerres unionistes de PSC i comuns Soacuten ells que perden diputats

El factor Esquerra

Si les esquerres milloren en conjunt eacutes gragravecies sobretot a Esquerra Republicana de

Catalunya que ha acabat es-sent el partit meacutes votat de totes les esquerres ERC ja va superar ICV lrsquoany 1992 i va superar el PSC el 2012 I ara el 2017 per primera vegada la suma drsquoERC i la CUP supera la suma de comuns i PSC Els independentistes drsquoesquerres han superat els unionistes drsquoesquerres Per aixograve el 21-D marca un abans i un despreacutes en lrsquohegemonia del camp es-querragrave del parlament Ara les esquerres soacuten majoritagraveria-ment independentistes (en el camp de la dreta ha passat la contragraveria la suma unionista Cs i PP mana en diputats cosa que abans no passava Drsquoaixograve sersquon podria parlar en un altre article)

Lrsquoagraverea metropolitana

Aquesta pugna soterrada en-tre esquerres independentis-

tes i esquerres unionistes es veu en tota lrsquoesplendor en els resultats del 21-D Dissabte passat lrsquoAravot va fer un re-portatge extens i interessant sobre aquest fenomen que es pot llegir aciacute lsquoLes eleccions sacsegen tambeacute el mapa de les esquerresrsquo De fet aquest 2017 les esquerres independentis-tes guanyen les unionistes tambeacute a la circumscripcioacute de Barcelona la circumscripcioacute meacutes urbana del paiacutes on hi ha les ciutats meacutes poblades Aquiacute ERC i la CUP obtenen 21 dipu-tats (18+3) i deixen enrere els 20 diputats de PSC i Comuns (13+7) No havia passat mai res de semblant Lrsquoany 2012 per exemple a la circumscrip-cioacute de Barcelona PSC i ICV tenien 24 diputats (14+10) i ERC i la CUP nomeacutes 15 (12+3)

De totes les dades que palesen aquesta victograveria de

En el camp de la dreta ha passat la contragraveria la suma unionista Cs i PP mana en diputats cosa que abans no passava

Evolucioacute drsquoindependentistes i unionistes als partits drsquoesquerres entre el 1980 i el 2017

Amb Junts pel Siacute confluegravencia drsquoERC CiU i independents no es pot dividir el parlament entre dretes i esquerres

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1980

60

14

47

56 11 13 12 23 21 10 24 36

51 47 45

55 49

48

3325

1984 1988 1992 1996 1999 20032 0062 010 2012 2015 2017

Esquerra unionistaEsquerra independentista

PSC 33PSUC 25PSA 2

PSC 41PSUC 6

PSC 42ICV 9

PSC 40ICV 7

PSC 34ICV 4

PSC-CpC 52ICV 3

PSC 42ICV 9 PSC 37

ICV 12

PSC 28ICV 10

PSC 20ICV 13

PSC 17CeC 8

ERC 14 ERC 5 ERC 6 ERC 11 ERC 13 ERC 12 ERC 23 ERC 21 ERC 10 ERC 21CUP 3

ERC 32CUP 4

35vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

ANAgraveLISI 44

Les esquerres han perdut per poquet les eleccions del 21-D Perograve unes esquerres han de reflexionar meacutes que no pas unes altres

lrsquoesquerra independentista damunt la unionista eacutes ben ilmiddotlustratiu de comparar els resultats drsquoERC i els comuns a lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona Impressiona veu-re segons quines dades Per exemple al Baix Llobregat ERC obteacute 92645 vots i Ca-talunya en Comuacute - Podem 47823 Eacutes a dir ERC gairebeacute dobla els vots dels comuns al Baix Llobregat Impensable fa pocs anys

Que ERC supera de llarg els comuns a lrsquoagraverea metropolitana tambeacute es veu a la ciutat de Ba-dalona (ERC 22566 Comuns 11262) lrsquoHospitalet de Llo-bregat (ERC 20733 Comuns 13241) Cornellagrave de Llobregat (ERC 7382 Comuns 5761) i Viladecans (ERC 5836 Co-muns 4044) I al Vallegraves ERC obteacute 25524 vots a la ciutat de Sabadell i deixa els comuns a menys de la meitat 11407

lloren resultats La novetat aixograve siacute eacutes que les esquerres independentistes han supe-rat per primera vegada les esquerres unionistes Soacuten PSC i comuns que perden escons no pas les esquerres global-ment Si hi ha ninguacute que freni les esquerres doncs soacuten les esquerres unionistes De fet per primera vegada ERC i la CUP tenen meacutes diputats que no PSC i comuns tambeacute a la

Finalment si a Barcelona srsquoha girat la truita a la resta de circumscripcions la victograveria dels independentistes en el camp de lrsquoesquerra eacutes demo-lidora A Girona els indepen-dentistes drsquoesquerres tenen 5 diputats (4 ERC+1 CUP) i els unionistes nomeacutes 1 (PSC) A Lleida els independentistes en tenen 5 (ERC) i els unionistes nomeacutes 1 (PSC) I a Tarragona els independentistes en tenen 5 (ERC) i els unionistes 3 (PSC 2 i CeC 1)

Conclusions

Amb les dades a la magrave po-dem afirmar que tot i per-dre les esquerres aquest 21-D han obtingut el quart millor resultat en quaranta anys drsquoeleccions al Parlament de Catalunya El proceacutes no perjudica les esquerres al contrari des de lrsquoany 2010 les esquerres en conjunt mi-

circumscripcioacute de Barcelona Des de lrsquoany 2012 ERC conti-nua essent el partit majoritari en el camp progressista del parlament catalagrave i el 21-D en moltes agraverees de lrsquoagraverea metro-politana gairebeacute dobla els vots dels comuns

Eacutes a dir les esquerres han perdut per poquet les elec-cions del 21-D Perograve unes esquerres han de reflexionar meacutes que no pas unes altres

La cara de decepcioacute de Xavier Domegravenech la nit del 21-D despreacutes de saber els mals resultats de CeC-Podem ACN

36vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Lrsquoany 338 aC Roma va derrotar la Lliga Llatina una confederacioacute de tribus dirigida per Alba Longa que integraven una trentena drsquoassentaments a la part central de la peniacutensula Itagravelica

Despreacutes de la derrota els vencedors es van enfrontar a una quumlestioacute preocupant com controlar el territori de la Lliga per evitar que alguacute altre en prengueacutes el control Ho va fer sembrant discograverdia entre les trenta ciutats En va fer entrar unes quantes a lrsquoimperi en va deixar fora unes quantes meacutes va retallar els dominis arbitragraveria-ment en alguns casos els va augmentar en uns altres Quegrave cercaven Enfrontar totes aquestes ciutats les unes amb les altres que es barallassen i que competissen ensems pels favors de Roma convertida aixiacute en la capital indiscutible de lrsquoimperi La jugada brillant i tremendament eficaccedil va ser el motor de lrsquoexpansioacute territorial de Roma i va quedar encunyada per sempre en el famoacutes lsquodivideix i venceragravesrsquo atribuiumlt errograveniament segles despreacutes al gran Juli CegravesarmdashExplique aixograve per avisar que la maniobra drsquoen-frontar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras aquesta que intenten ara el govern espanyol i els seus corifeus mediagravetics eacutes drsquouna eficagravecia provada i que per tant cal anar-hi amb molt de compte Encara que tambeacute siga cert que la

LA DIVISIOacute EL PARANY QUE CAL EVITAR

intencioacute no pot ser meacutes clara i que aixograve en el nostre cas no els ajudamdashSiguem clars lrsquoestat juga a confrontar-los lrsquoun amb lrsquoaltre a explotar lrsquoevident poca sintonia que hi ha entre ells dos i a fer servir lrsquoanimadversioacute que alimenten muacutetuament alguns sectors de tots dos partits indepen-dentistes Perograve no ho fa per prioritzar aquest o aquell sinoacute exclusivament per guanyar ells Amb aquesta foacutermula provada amb aquesta foacutermula comprovada ja fa tants seglesmdashEn aquest paiacutes la pulsioacute partidista sembla sempre inevitable perograve precisament en un dia com avui cal reconegraveixer que no ha arribat mai fins a lrsquoextrem de destruir el projecte conjunt de la independegravencia I aixograve eacutes molt important de remarcar-ho ara Perquegrave vull pensar i creure que continuaragrave essent aixiacute Despreacutes de la gran bufetada que va clavar aquest paiacutes a Mariano Rajoy i al bloc del 155 seria imperdonable que ara els nostres poliacutetics no fossen capaccedilos de prioritzar per damunt de qualsevol altra cosa la formacioacute drsquoun govern a lrsquoaltura del que el paiacutes espera Del govern que

EDITORIAL 12

VICENT PARTALdirectorvilawebcat

37vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

hauria de capitanejar lrsquoenfrontament amb un estat que ha perdut unes eleccions perograve que no pensa afluixar Ben al contrarimdashQue lrsquoacord de govern no eacutes feina fagravecil ho sa-bem tots Perograve tambeacute tots som conscients del desastre histograveric que significaria ser incapaccedilos de restaurar el govern legiacutetim despreacutes drsquohaver fet la part meacutes difiacutecil despreacutes drsquohaver estat capaccedilos de guanyar les eleccions Vivint en lrsquoestat drsquoexcepcioacute que vivim eacutes logravegic i natural que els negociadors estiguen obligats a ima-ginar moltes opcions algunes de sorprenents i tot Perograve aixograve estaria beacute demane que ho fessen de manera discreta i sense caure en la provocacioacute ndashno cal fer piulades cal bescan-viar-se papers i negociar Una certa premsa madrilenya ja fa temps que especula amb la idea drsquoun govern presidit per Junqueras com la darrera manera drsquoevitar el retorn del go-vern legiacutetim de Catalunya presidit per Carles Puigdemont Ells com la Roma del segle IV fan la feina que han de fer ja que no ens han pogut derrotar en el camp de batalla electoral miren si ara ens poden derrotar a cogravepia de dividir-nos Perograve el parany eacutes tan evident que lrsquohauriacuteem de superar fagravecilment

Junqueras i Puigdemont no tenen dret avui a no entendrersquos Em sap greu dir-ho drsquoaquesta manera tan rotunda perograve estic segur que molts lectors comparteixen aquest sentiment aquesta presa de posicioacute I tots dos i els seus partits saben que aixograve vol dir que hi ha acti-tuds que cal evitar com ara la de donar pagravebul i versemblanccedila a les maniobres del govern espanyol o a les filtracions interessades dels mitjans al seu servei i al servei drsquoaquest es-tratagema desesperatmdashI eacutes ben clar que no cal ser tan curt de mi-res per a fer servir una maniobra evident com aquesta per arrapar uns pocs vots a qui menys cal arrapar-los a aquells amb qui es compartiragrave govern i srsquohauria de compartir projecte Perquegrave Junts per Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya la CUP ndashi amb ells tothomndash val meacutes que siguen conscients drsquouna cosa despreacutes del debat drsquoinvestidura de cap manera no ens espera una legislatura plagravecida de quatre anys sinoacute meacutes aviat lrsquoen-frontament meacutes decisiu potser el definitiu I la forccedila de tothom la que eacutes representada en els 2078340 vots seragrave meacutes necessagraveria que mai Unida Unida Unida

EDITORIAL 22

La maniobra drsquoenfrontar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras aquesta que intenten ara el govern espanyol i els seus corifeus mediagravetics eacutes drsquouna eficagravecia provada i per tant cal anar-hi amb molt de compte

38vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

REPORTATGE 13

Abans de neacuteixer els sondatges preveien grans resultats per a Catalunya en Comuacute en unes eleccions al

Parlament de Catalunya La victograveria drsquoAda Colau a Barce-lona va impulsar una coalicioacute drsquoesquerres que havia fun-cionat a la capital catalana el

maig del 2015 en plena onada del discurs del canvi del 15-M i tambeacute a lrsquoestat espanyol amb Podem i Pablo Iglesias que irrompia al Parlament Europeu

Quatre mesos meacutes tard a les eleccions al parlament del 27 de setembre de 2015 ICV-EUiA no va voler concoacute-rrer-hi tota sola sinoacute que srsquohi presentagrave amb Podem i Equo sota el paraigua de Catalunya

Siacute que es Pot (CSQP) El pobre resultat del 27-S ndashonze es-cons dos menys que els que havia obtingut ICV el 2012ndash es va justificar per les presses en la configuracioacute de la candi-datura lrsquoeleccioacute del candidat (Lluiacutes Rabell) i la manca de suport de Barcelona en Comuacute i Colau a la coalicioacute

Les discrepagravencies entre els diputats de CSQP ndashespecial-ment entre Joan Coscubiela i

Qui soacuten els nous diputats dels comuns al Parlament de CatalunyaGrup parlamentari El grup parlamentari dels comuns es renova amb tot de cares noves

Elisenda Alamany i Xavier Domegravenech els primers de la llista de Catalunya en Comuacute-Podem ACN

ROGER GRAELLS La victograveria drsquoAda Colau a Barcelona va impulsar una coalicioacute drsquoesquerres que havia funcionat a la capital catalana

39vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

REPORTATGE 23

garan Domegravenech i Alamany que soacuten les cares visibles de Catalunya en Comuacute a meacutes de Segovia que proveacute de lrsquoentorn de Colau Les diverses sensi-bilitats es fan paleses amb la presegravencia dels dos coordina-dors drsquoICV (Ribas i Cid) i dues diputades de Podem (Albiach i Loacutepez) a meacutes de Nuet (EUiA)

repeteixen (Nuet Albiach i Ribas) mentre que els altres cinc srsquoestrenen a la cambra catalana

Ara un dels principals ob-jectius dels comuns seragrave co-hesionar el grup parlamenta-ri tot cercant lrsquoequilibri entre les diverses forces poliacutetiques Se suposa que se nrsquoencarre-

ment dels liacuteders de lrsquoANC i Ogravemnium Cultural vuit con-sellers del govern lrsquoexili del president Puigdemont i de quatre consellers a Brusse-lmiddotles i la intervencioacute de lrsquoau-tonomia amb lrsquoaplicacioacute de lrsquoarticle 155 La polaritzacioacute dels votants juntament amb lrsquoequidistagravencia dels comuns entre lrsquoindependentisme i el bloc del 155 han frenat lrsquoim-puls de la candidatura

Dels vuit diputats que ha obtingut Catalunya en Co-muacute-Podem set corresponen a la circumscripcioacute de Bar-celona (Xavier Domegravenech Elisenda Alamany Marta Ri-bas Susanna Segovia David Cid Joan Josep Nuet i Jegravessica Albiach) i un a la de Tarra-gona (Yolanda Loacutepez) Tres

Albano-Dante Fachinndash van fer-se puacutebliques ben aviat amb crisis diverses La meacutes important va ser la discus-sioacute pel temps drsquointervencioacute al ple Fachin entenia que el protagonisme de Coscubiela esborrava lrsquoespai que havia de tenir Podem Catalunya Les diferegravencies van esclatar el 6 de setembre en el debat de la llei del referegravendum quan els diputats de Podem i Joan Josep Nuet (EUiA) van aban-donar el ple perquegrave Coscubie-la no havia cedit la paraula a Joan Giner Se nrsquoanaren tots llevat de Jegravessica Albiach que repeteix com a diputada

Els comuns han encarat una campanya electoral mar-cada per la repressioacute de lrsquoestat espanyol amb lrsquoempresona-

Xavier Domegravenech empitjora els resultats de Rabell i Coscubiela ACN

La polaritzacioacute dels votants juntament amb lrsquoequidistagravencia dels comuns entre lrsquoindependentisme i el bloc del 155 han frenat lrsquoimpuls de la candidatura

40vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

El cap de llista eacutes la cara meacutes coneguda Les dues victograveries consecutives drsquoEn Comuacute - Podem a Catalunya a les eleccions espanyoles el van impulsar com a arquitecte de la coalicioacute dels comuns Historiador de formacioacute Do-megravenech ha estat un activista social i una de les persones de confianccedila de Colau i Iglesias

Com a membre de la mesa del parlament lrsquouacuteltima legislatu-ra Nuet ha anat a declarar per les querelles per haver per-megraves debats i votacions sobre el referegravendum Sempre srsquoha mostrat contrari a la inde-pendegravencia perograve ha defensat amb vehemegravencia els mem-bres sobiranistes de la mesa i els presos poliacutetics

Coordina la comunicacioacute dels comuns i nrsquoeacutes una de les portaveus Alamany ha estat professora de catalagrave i regidora a Castellar del Va-llegraves Ha estat implicada en la Plataforma Antifeixista i en Proceacutes Constituent Ha assegurat unes quantes ve-gades que eacutes favorable a la independegravencia

Proveacute de Barcelona en Comuacute Va estudiar ciegravencies de la co-municacioacute i srsquoha especialitzat en cooperacioacute internacional i participacioacute ciutadana Va viure dotze anys a lrsquoEquador on va militar en moviments socials favorables als pobles indiacutegenes i pagesos Drsquoenccedilagrave que va tornar a Catalunya el 2014 forma part del nucli dur de Colau

Albiach formava part del nu-cli dur de Fachin a Podem Catalunya perograve des de bon principi es va incorporar a la coordinadora dels comuns mentre que Fachin es negava a acceptar-ne les condicions Ha treballat en mitjans i gabinets de premsa al Paiacutes Valenciagrave a les Illes i al Principat Sempre ha estat vinculada a Podem

Home fort drsquoICV abans va coordinar lrsquoorganitzacioacute juvenil Joves drsquoEsquerra Verda i tambeacute srsquoha impli-cat en moviments socials com la plataforma Aturem la Guerra i Unitat contra el Racisme i el Feixisme Biograveleg de formacioacute Cid va substituir Joan Herrera al capdavant drsquoICV

Marta Riba eacutes la co-coordi-nadora drsquoICV i eacutes diputada des del 2012 Ha treballat de periodista i ha estat regidora a Rubiacute (2004-2013) Com tots els dipu-tats ecosocialistes ha estat belmiddotligerant amb les forces independentistes i ha abo-nat el discurs contrari a la Repuacuteblica

Eacutes lrsquouacutenica diputada dels co-muns fora de Barcelona La cap de llista per Tarragona eacutes administrativa compta-ble Va impulsar el cercle de Podem al Vendrell i ja va formar part de la llista drsquoEn Comuacute Podem a les eleccions espanyoles Ha estat activis-ta en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute infantil

Xavier Domegravenech

Joan Josep Nuet

Elisenda Alamany

Susanna Segovia

Jegravessica Albiach

David Cid

Marta Ribas

Yolanda Loacutepez

REPORTATGE 33

QUATRE MANERES DrsquoACOSTAR-SE A LrsquoOBRA DE JOAN PONCcedil

Barcelona compta amb quatre exposicions que analitzen lrsquoobra de lrsquoartista des de diverses perspectives

Teatre lsquoLrsquoelisir drsquoamorersquo dirigida per Mario GasEstrenes lsquoMollyrsquos gamersquo drsquoAaron SorkinRecepta Corona de mango

gt6-712018

DES CONNECTA

ARTS ESCEgraveNIQUESGASTRONOMIA LL IBRES MUacuteSICA

CULTURA POPULARCINEMA ARTS VISUALS MUSEUS

FIRES I MERCATS

42vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Durant aquest mes de gener encara es mantenen obertes a Barcelona les exposicions dedicades a lrsquoobra del pintor Joan Ponccedil Tant la Pe-drera com les galeries Eude Joan

Prats i Dolors Junyent ofereixen mostres sobre lrsquoobra drsquoaquest artista per a com-memorar-ne el norantegrave aniversari Ponccedil va ser un dels principals renovadors del surrealisme durant la postguerra i tambeacute va ser fundador del grup Dau al Set Tota la seva obra gira entorn de lrsquoanagravelisi de la condicioacute humana

QUATRE MANERES DrsquoACOSTAR-SE A LrsquoOBRA DE JOAN PONCcedilExposicions Barcelona compta amb quatre exposicions que analitzen lrsquoobra de lrsquoartista des de diverses perspectives

DESCONNECTA

ART I MUSEUS 12

lsquoJoan Ponccedil Diagravebolorsquo a la Pedrera

La mostra lsquoJoan Ponccedil Diagravebolorsquo inaugu-rada el 6 drsquooctubre i que es podragrave visitar fins al 4 de febrer a la Pedrera exhibiragrave per primera vegada en puacuteblic la pintura lsquoLrsquoorellarsquo Lrsquoobra ha estat cedida per la firma drsquoadvocats Roca Junyent a la Fun-dacioacute Catalunya ndash La Pedrera Lrsquoentitat preteacuten mostrar una nova interpretacioacute de les obres i de la figura de Ponccedil que se-gons els responsables de lrsquoexposicioacute ha demostrat durant la seva trajectograveria una capacitat immensa drsquoexplorar els racons lsquomeacutes recogravendits i foscosrsquo de lrsquoeacutesser humagrave

lsquoJoan Ponccedil Diagravebolorsquo vol divulgar la pintura de lrsquoartista i el caragravecter lsquosoli-

lsquoNocturnrsquo de Joan Ponccedil VW

REDACCIOacutetari uacutenic i magravegicrsquo que definia la seva essegravencia en paraules dels responsables de la mostra Ponccedil tambeacute eacutes considerat com el primer pintor que va renovar la pintura plagravestica drsquoavantguarda despreacutes de la guerra de 1936-1939

lsquoJoan Ponccedil Don Quixot Kafka i altres somnisrsquo a la Galeria Eude

Lrsquoexposicioacute lsquoJoan Ponccedil Don Quixot Ka-fka i altres somnisrsquo de la Galeria Eude coincideix amb lrsquoantologravegica que li dedica la Fundacioacute Catalunya ndash La Pedrera La mostra preteacuten ensenyar un Ponccedil crea-tiu original i uacutenic i cerca la cara irogravenica optimista i esperanccediladora del pintor Eacutes

42vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Durant aquest mes de gener encara es mantenen obertes a Barcelona les exposicions dedicades a lrsquoobra del pintor Joan Ponccedil Tant la Pe-drera com les galeries Eude Joan

Prats i Dolors Junyent ofereixen mostres sobre lrsquoobra drsquoaquest artista per a com-memorar-ne el norantegrave aniversari Ponccedil va ser un dels principals renovadors del surrealisme durant la postguerra i tambeacute va ser fundador del grup Dau al Set Tota la seva obra gira entorn de lrsquoanagravelisi de la condicioacute humana

QUATRE MANERES DrsquoACOSTAR-SE A LrsquoOBRA DE JOAN PONCcedilExposicions Barcelona compta amb quatre exposicions que analitzen lrsquoobra de lrsquoartista des de diverses perspectives

DESCONNECTA

ART I MUSEUS 12

lsquoJoan Ponccedil Diagravebolorsquo a la Pedrera

La mostra lsquoJoan Ponccedil Diagravebolorsquo inaugu-rada el 6 drsquooctubre i que es podragrave visitar fins al 4 de febrer a la Pedrera exhibiragrave per primera vegada en puacuteblic la pintura lsquoLrsquoorellarsquo Lrsquoobra ha estat cedida per la firma drsquoadvocats Roca Junyent a la Fun-dacioacute Catalunya ndash La Pedrera Lrsquoentitat preteacuten mostrar una nova interpretacioacute de les obres i de la figura de Ponccedil que se-gons els responsables de lrsquoexposicioacute ha demostrat durant la seva trajectograveria una capacitat immensa drsquoexplorar els racons lsquomeacutes recogravendits i foscosrsquo de lrsquoeacutesser humagrave

lsquoJoan Ponccedil Diagravebolorsquo vol divulgar la pintura de lrsquoartista i el caragravecter lsquosoli-

lsquoNocturnrsquo de Joan Ponccedil VW

REDACCIOacutetari uacutenic i magravegicrsquo que definia la seva essegravencia en paraules dels responsables de la mostra Ponccedil tambeacute eacutes considerat com el primer pintor que va renovar la pintura plagravestica drsquoavantguarda despreacutes de la guerra de 1936-1939

lsquoJoan Ponccedil Don Quixot Kafka i altres somnisrsquo a la Galeria Eude

Lrsquoexposicioacute lsquoJoan Ponccedil Don Quixot Ka-fka i altres somnisrsquo de la Galeria Eude coincideix amb lrsquoantologravegica que li dedica la Fundacioacute Catalunya ndash La Pedrera La mostra preteacuten ensenyar un Ponccedil crea-tiu original i uacutenic i cerca la cara irogravenica optimista i esperanccediladora del pintor Eacutes

43vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

complementada amb tres fotografies de Pilar Aymerich i un viacutedeo drsquouna entrevista que li va fer Montserrat Roig el 1979

lsquoJoan Ponccedil magravegia i misterirsquo a la Galeria Dolors Junyent

lsquoJoan Ponccedil magravegia i misterirsquo prorrogada fins al 3 de febrer es divideix en dos es-pais El primer presenta una seleccioacute de peces de diverses egravepoques des de lrsquoetapa de Dau al Set a les suites quadrades i geo-metries posteriors A lrsquoEspai B en canvi se centren meacutes en el vessant misterioacutes magravegic i oniacuteric de lrsquoobra del pintor

lsquoPonccedilBrossarsquo a la Galeria Joan Prats

lsquoPonccedilBrossarsquo eacutes una mostra dedicada

als dos artistes meacutes significatius en la recuperacioacute de lrsquoart drsquoavantguarda a Catalunya despreacutes de la guerra civil de 1936-1939 El 1982 Joan Brossa va mostrar per primera vegada els seus poemes objecte i visuals en lrsquoexposicioacute a la Galeria Joan Prats

I quina relacioacute teacute aquest artista vi-sual amb Joan Ponccedil Un dels principals punts drsquounioacute era el gust per la magravegia lrsquoendevinacioacute i lrsquoocult A meacutes el 1946 van publicar juntament amb Arnau Puig i Enric Tormo lrsquouacutenic nuacutemero de la revista Algol que volia ser un revulsiu arran de la pegraverdua drsquoidealisme dels seus contemporanis

Les obres de Brossa i Ponccedil tam-

Tant la Pedrera com les galeries Eude Joan Prats i Dolors Junyent ofereixen mostres sobre lrsquoobra drsquoaquest artista

Detall de lsquoLe cheval de bois XIIrsquo VW

beacute coincidien temagraveticament en una preocupacioacute i una criacutetica a la societat La relacioacute entre ambdoacutes es va plasmar en els poemes de Brossa almiddotlusius a Ponccedil i en diversos dibuixos seus els Dibuixos podrits (1947) i lesMeta-morfosis (1947) la suite Joan Bros-sa-Joan Ponccedil (1947) la coberta del llibre Dragoliacute de Brossa (1950) i el guaix Brossa Brossa(1950) recollits a la mostra

Lrsquoexposicioacute vol mostrar les tra-jectograveries dels dos artistes una primera part amb obres del periacuteode de Dau Al Set el moment de meacutes afinitat entre tots dos i una segona part amb obres posteriors

DESCONNECTA

ART I MUSEUS 22

44vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Des de diumenge i fins al 28 de gener al Gran Teatre del Liceu es podragrave gaudir drsquouna nova ver-sioacute de lrsquoogravepera Lrsquoelisir drsquoamore de Donizetti Mario Gas eacutes el director

drsquoaquesta produccioacute i Ramoacuten Tebar srsquoha encarregat de la direccioacute musical Pel que fa als cantants destaquen el tenor Pavol Breslik i la soprano Jessi-ca Pratt que interpretaran la parella protagonista acompanyats de Paolo Bordogna Roberto de Candia i Mercedes Gancedo

Segons Mario Gas la reposicioacute tindragrave lrsquoessegravencia lsquode semprersquo seragrave una obra lsquocogravemicarsquo i lsquodirectarsquo sense perdre la se-riositat i la sensibilitat El protagonista Nemorino es presenta de manera di-ferent humil i tiacutemid i no tant com un ruc com era habitual en la majoria de representacions

La soprano australiana Jessica Pratt que debuta en el rol drsquoAdina defineix el seu personatge com lsquocogravemic fort i independentrsquo En aquest sentit Pratt celebra que en aquest muntatge lrsquoAdina pugui decidir el seu destiacute a diferegravencia drsquoaltres ograveperes cosa que a parer seu la fa interessant lsquoA la darrera agraveria fem una

MARIO GAS DIRIGEIX UNA NOVA VERSIOacute DE lsquoLrsquoELISIR DrsquoAMORErsquo AL LICEUOgravepera Aquest cap de setmana srsquoestrena lrsquoogravepera de Donizetti que ja havia estat dirigida pel director de teatre

DESCONNECTA

TEATRE

lsquoLrsquoelisir drsquoamorersquo eacutes un melodrama lsquogiocosorsquo en dos actes de Gaetano Donizetti ACN

escenificacioacute sense talls i aixograve eacutes un repte que mrsquoagrada moltrsquo diu lrsquoaustraliana

Gas subratlla que la produccioacute tin-dragrave el mateix decorat i vestuari que el muntatge dels anys trenta Tot i aixograve hi hauragrave petits detalls nous com ara talls de muacutesica lsquoobertsrsquo

Lrsquoelisir drsquoamore eacutes un melodrama gio-coso en dos actes compost per lrsquoitaliagrave Gaetano Donizetti del llibret del poeta genovegraves Felice Romani Mario Gas va abordar per primera vegada aquest tre-ball el 1983 tot i que no es va muntar fins al 1998 al Teatre Victograveria Lrsquoogravepera es va portar al Liceu amb reposicions el 2005 i el 2012

REDACCIOacute

45vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Mollyrsquos gamemdashDireccioacute Aaron Sorkin Integraverprets Jessica Chastain Samantha Isler Clai-re Rankin Idris Elba Kevin Costner Michael Cera Gegravenere DramamdashMolly eacutes una ex-esquiadora oliacutempica que despreacutes drsquohaver patit un accident es dedica a organitzar partides de pogravequer ilmiddotlegals en els millors hotels dels Estats Units La jove guanyaragrave milions de dogravelars fins que lrsquoFBI la comenci a investigar El prestigioacutes advocat Charlie Jaffey seragrave la seva uacutenica oportunitat per a evitar la presoacute Basada en fets reals

Aaron Sorkin conegut per haver dirigit segraveries de televisioacute com ara The West Wing i The Newsroom debuta aquest cap de set-mana com a director del llargmetratge Mollyrsquos game un drama basat en fets reals que explora el moacuten de les apostes El film protagonitzat per Jessica Chastain es basa en fets reals i narra la histograveria de lrsquoex-esquiadora Molly Bloom Meacutes enllagrave drsquoaquest film tambeacute arriba als cinemes el drama El museo de las maravillas i el quart lliurament de la saga de terror Insidious

AARON SORKIN DEBUTA COM A DIRECTOR AMB EL FILM SOBRE EL MOacuteN DE LES APOSTES lsquoMOLLYrsquoS GAMErsquo

DESCONNECTA

LES ESTRENES 12

Jessica Chastain protagonitza el primer llargmetratge dirigit per Aaron Sorkin lsquoMollyrsquos gamersquo STXFILMS

46vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Bradrsquos StatusQueacute fue de BradmdashDireccioacute Mike White Integraverprets Jenna Fischer Luisa Lee Felicia Shulman Ben Stiller Austin Abrams Michael Sheen Gegravenere ComegravediamdashEn Brad eacutes un home que tot i tenir una bo-na carrera professional i una famiacutelia feliccedil estagrave obsessionat amb les fortunes dels seus amics A punt de fer cinquanta anys teacute la sensacioacute que no ha fet res de profit Durant un viatge a amb el seu fill en Brad es veuragrave obligat a enfrontar-se amb els seus amics i sobretot amb els seus sentiments de fracagraves

Insidious The Last KeyInsidious la uacuteltima llavemdashDireccioacute Adam Robitel Integraverprets Caitlin Gerard Jerrika Hinton Leigh Whannell Javier Botet Spencer Locke Angus Sampson Gegravenere TerrormdashElise Rainier teacute la capacitat de posar-se en contacte amb els morts i srsquoenfrontaragrave amb unes misterioses aparicions que es produeixen a Nou Megravexic Estats Units a la casa on va viure durant la infantesa Per ajudar els nous inquilins Elise hauragrave de plantar cara als esperits i les forces del mal que hi ha entre aquelles parets

WonderstruckEl museo de las maravillasmdashDireccioacute Todd Haynes Integraverprets Michelle Williams Amy Hargreaves Julianne Moore ory Michael Smith Tom Noonan Oakes Fegley Gegravenere DramamdashEn Ben i la Rose soacuten dos infants que viuen en dues egravepoques molt diferents ndash1920 i 1970ndash a la ciutat de Nova York Perograve tots dos tenen somnis en Ben vol conegraveixer el seu pare i la Rose estagrave fascinada per una misteriosa actriu Quan en Ben descobreix a casa seva una pista i la Rose llegeix un titular drsquoun diari comenccedilaran una aventura que es desenvoluparagrave amb una fascinant simetria

DESCONNECTA

LES ESTRENES 22

47vilawebcat6 i 7 gener 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 7 D I E S D E S C O N N E C TA 24 H

Ingredientsmdash1 mango grosmdash3 llimonesmdash100 g de sucremdash3 clares drsquooumdash5 fulles de gelatinamdash3 iogurts naturalsmdashfruita (mandarina maduixes kiwihellip)

LA RECEPTA

CORONADEMANGOUnes postres refrescants per a tancar aquestes festes

Agafem el mango el pelem i el tallem El posem en un bol i hi afegim el suc drsquouna llimona i mitja La llimona i mitja que queda la ratllem Hi afegim el sucre i els iogurts Ho passarem tot per la batedora fins que quedi una textura fina

Mentrestant posem les cinc fulles de gelatina en aigua freda uns cinc minuts Les escorrem i per desfer-les les mu-llem amb tres o quatre cullerades drsquoaigua calenta Barregem la gelatina amb la crema de mango que tenim preparada

Muntem les clares a punt de neu i tambeacute les barregem amb la crema de mango amb molta cura perquegrave no baixin

Tenim a punt un motlle corona de sili-cona lrsquoesbandim per tenir-lo mullat i hi posem la crema El tapem amb paper film i el deixem a la nevera unes sis hores

En el moment de servir donem la volta a la corona a sobre drsquouna safata Guarnim la corona amb fruita variada tallada i ben posada

Aquestes postres tambeacute es poden fer amb plagravetan si us agrada meacutes que el mango

NEUS CUSCOacute

DESCONNECTA

El Suprem culpa Junqueras de la violegravencia de lrsquoestat contra els catalans per mantenir-lo a la presoacute

lsquoPersistiu perquegrave jo persistireacutersquo el missatge de Junqueras despreacutes de la decisioacute del Suprem

Fachin retreu a Coscubiela que critiqui el Suprem lsquoAra entens per quegrave trsquoaplaudia el PP PSC i Csrsquo

Cobreixen de llaccedilos grocs lrsquoambaixada espanyola a Londres per a demanar lrsquoalliberament dels presos poliacutetics

vilawebcat

La Repuacuteblica Txeca i Eslovagravequia posen la separacioacute dels seus paiumlsos com a model per a Catalunya i Espanya

Reaccions drsquoindignacioacute a la decisioacute del Suprem sobre Junqueras lsquoJa no soacuten presos poliacutetics soacuten ostatgesrsquo

No faces de la teua ignoragravencia un argumentJoan Fuster

CAP DE SETMANA 6 I 7 GENER 2018