indexsalutacions

esportsreina i dames

clavariessesclavaris

cONFRARIAPREMIS CIVICS

COSTUMARIASSOCIACIONS

FESTES2

1924

3036

4448

5481

6

03

Els pobles són alguna cosa més que edificis, carrers i jardins. Són, sobretot, espais de vida en comú que les persones triem per a treballar, compartir i disfrutar. En definitiva per a viure. Al llarg de moltes generacions, hem aconseguit convertir Almussafes en un il·lusionant projecte col·lectiu caracteritzat per la convivència i el civisme, la tradició i la modernitat i l’alegria i l’orgull que sentim de ser valencians d’Almussafes. Este és un patrimoni col·lectiu

que tenim l’obligació de preservar, com a segell i essència identitària pròpia. Almussafes, en definitiva, és un espai que sentim tots com a propi, com a nostre.

Doncs bé, ara, quan arriben les nostres Festes Majors i Patronals, dedicades com sabeu a la Santíssima Creu i a Sant Bertomeu, és una magnífica ocasió per a proclamar amb passió que Almussafes és la nostra casa i, a la vegada, manifestar la nostra voluntat de posar en valor la seua història i les seues tradicions. Entre elles, les nostres festes. Unes Festes que simbolitzen, segurament, els moments més entranyables de la vida anual del nostre poble: els que marquem al calendari per a viure tots junts, joves i majors, amics i coneguts, sota el goig de compartir intensament revetles, ball i música, cercaviles, fira i coets, amicals i familiars dinars i sopars, tota mena de competicions esportives i, com no, també els actes religiosos en honor als nostres Patrons.

Des de la Regidoria de Festes i des de les nombroses entitats que col·laboren, especialment els Clavaris i les Clavariesses, així com la Regina de Festes i la seua Cort d’Honor, hem fet un gran esforç per presentar-vos la millor oferta d’actes possible ara i ací. Estic segur que durant eixes setmanes, Almussafes s’obrirà a tots i a totes, a la gent d’ací i d’arreu, evidenciant la nostra condició de poble acollidor, solidari i obert. Gaudiu de la festa, i feu-ho com sabeu: amb alegria i responsabilitat. Perquè hem de continuar demostrant que Almussafes en Festes és sinònim de civisme i convivència, de festa i cultura.

Vos convide a eixir al carrer, perquè la festa és, davant de tot, participació i, en nom de tota la Corporació, vos desitje de tot cor que ho viscau agust amb amics i familiars.

Salut i bones festes.

SALUTACIODE L’ALCALDEALBERTGIRONAALBUIXECH

04 05

Al poble d’Almussafes,amb motiu de les Festes Patronals en honor a

Sant Bertomeu Apòstol, la Santíssima Creu, la Divina Pastora ila Divina Aurora, amb el meu afecte i bendició.

Juliol 2012

Al pueblo de Almussafes,con motivo de las Fiestas Patronales en honor a

San Bartolomé Apóstol, la Santísima Cruz, la Divina Pastora yla Divina Aurora, con mi afecto y bendición.

Julio 2012

Quina satisfacció personal per a l’equip de govern, que com a regidora de Festes ací represente, poder treballar en la distribució del pressupost per a trobar un equilibri entre necessitats i festes. Festes que són també una necessitat de l’ésser humà per a desconnectar de la rutina diària, per a descansar, per a vetlar, per a fer allò que el tràfec del dia a dia no ens ho permet.

Doncs bé, ací teniu la programació per a les Festes 2012. Que cadascú trie algun moment especial per a ell o ella, per a la seua família, per al seu grup d’amics i que el vixcam tan intensament que el puguem guardar en un raconet de la nostra memòria, eixa memòria que conforma, ni més ni menys, que el paisatge pel que transcorre la nostra vida.

Agrair, de bestreta, a totes les associacions, tant culturals com esportives, religioses, lúdiques, … la seua col·laboració per contribuir en l’engrandiment de les Festes i, com no, als Clavaris de la Divina Aurora i a les Clavariesses de la Divina Pastora, i també a la Regina i a la seua Cort d’Honor, que ens representaran en les Festes Patronals dedicades a Sant Bertomeu i a la Santíssima Creu.

Així doncs, viviu, gaudiu i enaltiu les Festes 2012, que de segur que passaran a formar part de la vostra vida i mai no tornaran.

Bons dies i millors nits per al Juliol 2012.

SALUTACIORECTOR

SALUTACIOREGIDORADE FESTES MOSSÉN MIQUEL

MARTÍNEZFERRERESPERANZA

CARBONELLMORENO

IV GALA DE L’ESPORT JOVE18:30hAl Centre Cultural.

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ PICTÒRICA DE RICARDOBARGUES FERRANDO20:00hDEL 29 DE JUNY AL 19 DE JULIOLHorari: de 18 a 21 h., excepte els dies 1, 7, 8, 13, 14, 15 i 16 que romandrà tancada per festiu.Ricardo Bargues Ferrando (Godella 1890-1958) va ser un pintor de l’Escola de Godella. Vinculat a Almussafes per la seua obra decorativa i restauradora, aquesta exposició pretén mostrar la seua desconeguda obra pictórica a la vila d’Almussafes, com a mostra d’agraïment del seu fill Manuel al nostre poble.

DANSÀ POPULAR21:00hDansà popular a càrrec de Dansaires del Tramusser, al Parc de Les Palmeres i finalització a l’esplanada del Centre Cultural.

SOPAR SOCIAL DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA D’ALMUSSAFES22:00h Al Pati del col.legi Almassaf, sopar de socis de la Cooperativa Agrícola i Ramadera d’Almussafes.

GRAN TORRÀ POPULAR12:00h A partir del es 12 del matí, al parc del Sagrari, disposareu de llenya per preparar una gran torrà per a dinar. El dinar se celebrarà al parc del Sagrari. Porta’t les xulles, l’embotit, la beguda i les graelles. Nosaltres posarem la llenya, els taulers i cadires necessaries. Farem una gran festa amb la millor música del moment. Oberta a tot el públic.Els Clavaris portem la festa al carrer, participeu amb els vostres amics.

23:30h Al pati del Col·legi Públic Almassaf, presentació oficial de la Reina de les Festes 2012, la Srta. CARLOTA GENÍS IBORRA, presentada per la Falla La Torre i la seua Cort d’Honor, amb l’assistència de Reina de les Festes 2011, Srta. ANAIS LERMA GIRONA, en representació de la Falla Mig Camí. CORT D’HONOR:

PRESENTACIO DE LA REINA DE LES FESTES 2012

MONICA GODOY PÉREZ Confraria de La Mare de Déu dels Desemparats

ANNA HEREDIA CASANOVES Club Esportiu Gimnàstica Almussafes

ANA JORQUES ZAFRILLA Junta Local Lluita contra Càncer

MARIA MAGRANER ALBORSCooperativa Agrícola i Ramadera

AMÈLIA SOLER ESCRIVÀAssociació Mestresses de Casa Tyrius

MAICA TORROMÉ ESTEVEFalla Primitiva

MONICA VILLALBA ASENSIOConfraria de la Santissíma Creu

Presenten l’acte l’actor Josep Manuel Casany i la periodista Mª José Girona.

La gala estarà amenitzada per l’espectacle ”Ocupas mi pensamiento” de l’actriu i cantant Carme Juan, que interpretarà també cançons de l’Alqueria Blanca.Dirèctament des de l’Alqueria Blanca, Carme Juan (Blanca) i Josep Manel Casany (Roc).

Durant l’acte de la presentació es lliuraran els

Premis Cívics Almussafes 2012Concha Romeu SolerLuís Martínez Fuentes

XXVI VOLTA A PEU ALMUSSAFES17:45hModalitats: Totes.Lloc: Parc Central i itinerari de cursa.Organitza: Ajuntament d’Almussafes.

XXXVI FESTIVAL DE BANDES23:00hAl pati del col·legi Almassaf, celebració de la 36a edició del tradicional festival de bandes, que comptarà amb la participació de les següents agrupacions musicals:SOCIETAT MUSICAL LIRA ALMUSSAFENSESOCIETAT ATENEU MUSICAL DEL PORT DE VALÈNCIA

CLAVARIS 2012: DISCOMÒBIL01:00hA l’aparcament del camp de futbol.

1

3029

6

DIUMENGEjuliol

DISSABTEjuny

DIVENDRESjuny

DIVENDRES

08 09

RUTA DEL TAPEO

CLAVARIS 2012:PASSACARRER D’ANIMACIÓ18:30hEls Clavaris conviden a tot el poble a participar en el passacarrer d’animació que eixirà des del domicili del clavari Major i itinerari per la població.Acte oferit pels Clavaris per a convidar a la participació de tots els veïns i veïnes.

DIA DEL XIQUETAquest dia a la fira totes les atraccions costaranPreus populars patrocinats per l’Ajuntament d’Almussafes.

CLAVARIS 2012:WATER PARTY15:00h - 22:00hA la carpa dels clavaris, situada a l’aparcament del camp de futbol, festa temàtica de l’aigua. Porta ganes de banyar-te i passar-hobé, d’una manera refrescant i amb l’actuació de DJs locals.

SOPAR GALA BENÈFIC DEL CÀNCER AMB ESPECTACLE22:00hAl pati del col·legi Almassaf. Organitzat per la Junta Local de Lluita contra el Càncer.Venda de tiquets fins el dia 5 de juliol, al Centre Cultural i a l’Ajuntament (alcaldia). Preu tiquets: 15 euros.

OFRENA DE FLORS19:30hDavant l’Església. Oferida a la Santíssima Creu, Patrona d’aquesta Vila, per totes les entitats locals, acompanyades de la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, amb la participació de la Corporació Municipal, amb la intervenció de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, i encapçalada pel grup de tabal i dolçaina Tabalaina, que recorreran el següent itinenari:Eixida des de l’Ajuntament, Carrer Santa Anna, Plaça del Mercat, Castell, Salvador Botella, Mestre Medina, Plaça Blasco Ibáñez, Gibraltar, Ausiàs March, Llauradors, Av. Paral·lel, La Foia, Carrer Major, El Cano, Sant Josep, Pinar i Carrer Major fins arribar a l’Església.

NIT D’ALBADES00:30hEixida des de l’Ajuntament, visitant la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, amb la intervenció de cantadors d’albaes.

RUTA DEL TAPEO

RECEPCIÓ I TRASLLAT A L’ESGLÈSIA DE LA IMATGE DE LA DIVINA AURORA RESTAURADA22:00h La recepció tindrà lloc a la casa del Clavari Major i des d’allí la imatge serà traslladada a l’Esglèsia pels Clavaris, acompanyada per dolçainers i focs d’artifici al llarg del recorregut.

RUTA DEL TAPEO

RUTA DEL TAPEO11:30h - 13:30h /18:30h - 20:30h Preu: tapa i begudaA iniciativa del Club GastronòmicEl Putxeret, s’organitza elPrimer Concurs Municipalde Tapes en Festes.

Bars i restaurants participants:Bar Nadal, Bar Restaurante Altamar, Bar Restaurant El Mesón, Bar El Cantonet, Restaurante Pizzeria Boacapizz, Bar Restaurante Polideportivo, Restaurante Dias de Vino y Rosas, Bar Ibiza.Funcionanent:Entre tots els establiments participants oferiràn un total de 53 tapes diferentes. L’horari serà, com a mínim, en cada establiment d’11.30 a 13.30 i de 18.30 a 20.30, podent allargar l’horari l’establiment que ho considere oportú. El clients que visiten, almenys, 6 establiments diferents, optaran per sorteig a un premi, consistent en un sopar o dinar per a dos persones.Cada client podrà votar a ”la millor tapa” en les fulles que es posaran a la seua disposició.El dissabte 21 de juliol a les 22h, es lliuraran els premis a la millor tapa atorgada per votació popular, així com el sorteig als clients.

ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS20:30h Tradicional desfilada de moros i cristians amb la participació de les següents comparses, encapçalades pel grup de tabal i dolçaina Tabalaina.Filà Mora Aselam AleikumComparsa Alí Ben BufatComparsa dels Festers 79Comparsa de la Reina de les Festes i Dames de la Cort d’Honor L’itinerari serà el següent: Eixida del carrer Major (cantonada amb el carrer Santa Creu), carrer Major, carrer Sant Roc, Santa Anna, Literato Azorín, Ausias March, Passeig del Parc, i Av. Paral·lel, acabant en el Parc de Les Palmeres.

BALL DELS CLAVARIS24:00hA les pistes del CEIP Almassaf, patrocinat pel MI Ajuntament i organitzat pels Clavaris de la Divina Aurora, ball fins a la matinada amb l’orquestra LIMITE i discomòbil.

1€

7 10

11

12

8

DISSABTE DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIUMENGE

9DILLUNS

2€

10 11

PASSACARRER09:30hper la població a càrrec de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense.

MISSA12:00hA l’Església, amb la intervenció del Cor Parroquial Sant Bertomeu.

MASCLETÀ 14:00hOrganitzada per l’Ajuntament d’Almussafes, a càrrec de pirotècnia CABALLER.Lloc: Esplanada de l’antiga Cooperativa.

PROCESSÓ EN HONORA SANT BERTOMEU 22:00hamb la intervenció de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, i encapçalada pel grup de tabal i dolçaina Tabalaina.Es recorrerà l’itinerari habitual: Eixida del Temple, Plaça i Carrer Major, Passeig del Parc, Carrer Gibraltar, Espioca, Sant Vicent, Salvador Botella, Castell, Plaça Major i Temple Parroquial, on finalitzarà amb una entrada de focs d’artifici.

BALL DE SANT BERTOMEU 00:30hAl pati del col·legi Almassaf, amb l’actuació de ZEPPELIN BAND i discomòbil.

FESTA DE LA CERVESSA10:00h - 14:00h / 17:00h - 22:00hAl Parc de les Palmeres.Organitza: Falla Mig Camí.

10:00hRecollida de les Clavariesses per la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense i cercavila.

MISSA12:00hA l’Església, oferida en honor a la Divina Pastora.

MASCLETÀ 14:00horganitzada per les Clavariesses, a càrrec de la pirotècnia TURIS.Lloc: Esplanada de l’antiga Cooperativa.

PROCESSÓ DE LES CLAVARIESSES EN HONOR A LA DIVINA PASTORA 22:00hEs recorrerà el següent itinerari: Eixida del Temple Parroquial, Carrer Major, Passeig del Parc, Carrer Gibraltar, Plaça Blasco Ibañez, Espioca, Sant Vicent, Castell, Plaça Major, entrada al Temple Parroquial i, en finalitzar, una entrada de focs d’artifici.

BALL DE LES CLAVARIESSES24:00hA les pistes del col·legi Almassaf, patrocinat pel MI Ajuntament i organitzat per les Clavariesses de la Divina Pastora, ball fins a la matinada, amb l’orquestra CRASH i discomòbil.

FESTA DE LA CERVESSA10:00h - 14:00h / 17:00h - 22:00hAl Parc de les Palmeres.Organitza: Falla Mig Camí.

FESTA ASANT BERTOMEUPATRO D’ALMUSSAFES

FESTA DE LESCLAVARIESSESEN HONOR A LA DIVINA PASTORA

13DIVENDRES

14DISSABTE

12 13

08:00hDisparada de salves i volteig de campanes marcant l’inicide la Festa dels Clavaris de la Divina Aurora pels Clavaris.

09:30hRecollida dels Clavaris per la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense i acompanyament a l’església.

MISSA12:00hA l’Església, cantada en honor a la Divina Aurora.

GRAN MASCLETÀ 13:00hEls Clavaris conviden a cervessa a tots els asistents a la mascletàdes de les 13 hores fins el començament de la mateixa,en agraïment al poble per la seua col·laboració al llarg de tot l’any.14:00horganitzada pels Clavaris, a càrrec de la PIROTÈCNIA ZARZOSO DE ALTURA.Lloc: Esplanada de l’antiga Cooperativa.

FUTBOL 18:00hTrofeu Festes: Categoria Juvenil.

FESTA DE LA CERVESSA10:00h - 14:00h / 17:00h - 22:00hAl Parc de les Palmeres.Organitza: Falla Mig Camí.

PROCESSÓ DELS CLAVARISEN HONOR A LA DIVINA AURORA 22:00hEs recorrerà el següent itinerari:Eixida de l’Església, Castell, Sant Vicent, Espioca, Plaça Blasco Ibáñez, Gibraltar, Passeig del Parc, per finalitzar a l’Església amb un especial castell de focs d’artifici, que conclourà l’entrada dels clavaris de la Divina Aurora, a càrrec de la Pirotècnia de Altura-Zarzoso.

22:00hEn acabar la processó, a l’entrada de l’Esglèsia, es dispararà un gran castell de focs d’artifici, a càrrec de la Pirotècnia Zarzoso de Altura, que conclourà amb l’entrada de la imatge de la Divina Aurora, en mig d’un especial espectacle pirotècnic de focs gelats.

BALL DE GALA24:00hal pati de l’Almassaf en honor a la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, amb l’actuació de l’orquestra MONTESOL i discomòbil.En aquest Ball de Gala hauran de contemplar-se unes mínimes normes d’etiqueta, no admetent-se l’entrada sense la vestimenta adequada. Les taules per a aquest ball es podran reservar al Centre Cultural fins el dilluns 9 de juliol, indicant el nom d’un responsable i nombre de places. Aforament limitat.Hi existirà un servei de guardarroba dins del recinte de ball.

PASSACARRER 09:30ha càrrec de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, recorrent els carrers de la població.

MISSA12:00hsolemne en honor a la Santíssima Creu, amb la intervenció del Cor Parroquial Sant Bertomeu.

GRAN MASCLETÀ 14:00ha càrrec de pirotècnia CABALLER.Lloc: Esplanada de l’antiga Cooperativa.

FUTBOL 18:00hTrofeu Festes: Categoria Amateur.

PROCESSÓ EN HONOR A LA SANTÍSSIMA CREU 21:30hEixida, des de l’esglèsia parroquial, de les Dansaes Valencianes, amb la participació del grup de Danses de la Falla la Torre i del Grup Dansaires del Tramusser d’Almussafes.22:00hEixida solemne de la Processó en honor a la Santíssima Creu amb la intervenció de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense, recorrent el seguënt itinerari:Eixida de l’Esglesia, Carrer Metge Bosch, Carrer Sant Cristófol, Carrer Pontet, Carrer Castell, Carrer Salvador Botella, Carrer Mestre Medina, Carrer Gibraltar, Carrer Ausias March, Carrer Sant Roc, Carrer Major i arribada al Temple Parroquial.

GRAN CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI01:00hque es dispararà des de l’esplanada de l’antiga Cooperativa, a càrrec de PIROTECNIA CABALLER.

FESTA DELS CLAVARISEN HONOR A LA DIVINA AURORA

FESTA A LASANTISSIMA CREUPATRONA D’ALMUSSAFES

15 16DIUMENGE DILLUNS

14 15

CONCURS D’ENSOLCAR AMB MOTOCULTOR I CAVALLERIA10:00h - 13:30hLloc: Al camp de Francisco Martí del camí Picassent.Inscripció: Lliure per a empadronats en Almussafes.Organitza: Associació Agrària Joves Agricultors (AVA)

CONCURS D’EXPOSICIONS D’HORTALISSES18:00h - 19:30hLloc: Parc CentralOrganitza: Associació Agrària Joves Agricultors (AVA)

ESPECTACLE PER A LA TERCERA EDATTATUAJE:HOMENATGE A DOÑA CONCHA PIQUER23:00hLa vida de Concha Piquer a través de les seues cançons, les seues vivències i els seus èxits, des de la seua marxa a Amèrica, el seu retorn a Espanya i el seu reconeixement artístic com a reina indiscutible de la cançó espanyola.La Piquer torna a pujar a un escenari.

Autor: Juli Leal Director: Jose Saiz i Sento Blay Intèrprets: Aurora Frías en el paper de Concha Piquer, Carlos Crooke, Tamara Izquierdo, Rafael Álvarez i la col·laboració especial de Salvador Arroyo en el paper de Miguel de Molina Escenografía: Fet d´Encàrrec Vestuari: Fidel David Música: Orquestració José Miguel Álvarez/José Madrid Giordano

DIA DELS XIQUETS I DELES XIQUETESAquest dia a la fira totes les atraccions costaranPreus populars patrocinats per l’Ajuntament d’Almussafes.

GALA DE L’ESPORT22:00hAl pati del CEIP Almassaf. Normes:· S’estableix un preu públic de 10,00 euros.·Només podran assitir persones majors de 16 anys.·Es lliuraran tres mencions esportives:

1.- Al millor esportista de l’any.2.- A l’entitat esportiva de l’any.3.- A la trajectòria esportiva.

· Per adquirir els tiquets caldrà anar, en primer lloc, al pavelló poliesportiu municipal, en horari de 9.30 a 13.30 i 17 a 20 h. i es donaran per rigorós ordre d’inscripció.· El dies per comprar els tiquets seran: Del 9 al 15 de juliol, només entitats membres del Consell Municipal d’Esports. Del 16 al 18, i sempre que hi haja tiquets disponibles, resta d’entitats i públic en general, fins que s’arribe al màxim de l’aforament establert.

18

19

20

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

1€

FESTA DELSFANALETS 18:30h - 20:00hActivitat infantil fins 14 anys. Al Parc Central.Amb la finalitat de descobrir als més menuts l’encant de fer-se un fanalet i desprès poder-lo passejar pel seu carrer amb les seues amistats i familiars, es pretén realitzar aquesta activitat tradicional. Cada xiquet ha de dur un meló d’alger xicotet.

ACTUACIÓ MUSICAL00:00hAmb els grups valencians:ARRÒS CALDOSATZEMBLAATUPAA l’aparcament del Camp de Futbol Municipal.

16 17

CAMPIONAT DE JOCS DE TAULA 10:00hOrganitza: Falla La TorreCampionat de truc i parxís i altres jocs de taula al Parc Municipal. Hi haurá esmorzar popular.INSCRIPCIONS: de l’1 fins al 20 de juliol, al Centre Cultural.REUNIÓ EN PARTICIPANTS: 20 de juliol, a les 20 hores, al Centre Cultural.

XXXIII HOMENATGE A LA PAELLA22:00hAl carrer Major, tradicional homenatge a la paella, al qual estan convidats tots els veïns i veïnes d’Almussafes. Per al bon desenvolupament de la festa, s’hauran de contemplar les següents normes:· Els participants podran triar entre fer-se la paella pel seu compte o assistir a les paelles gegants.· És necessari en ambdós casos fer la inscripció al Centre Cultural abans de les 14 hores del dijous 12 de juliol. Passada aquesta data no s’admetran inscripcions, per poder fer una previsió de comensals.· Les inscripcions es realitzaran en el formulari que es troba a disposició de tots els veïns al Centre Cultural.· És obligatori indicar el DNI (sense la lletra). En el cas de menors d’edat que no tinguen DNI, aquesta casella es deixarà en blanc. Indiqueu en la casella corresponent als no residents· Es farà una revisió exhaustiva dels inscrits, no admetent-se més del 20 % de comensals no residents. L’organització reduirà les places als qui no compleixen aquesta norma.· Els comensals que opten per la paella gegants seran servits en taula, així com la beguda corresponent.· Per als comensals que trien fer-se la seua pròpia paella, s’habilitarà un lloc per a la realització de la mateixa i tindran taula reservada al carrer Major, a continuació de les taules muntades per a les paelles gegants. També tindran la beguda corresponent. En aquest cas, el repartiment dels ingredients es farà a l’Ajuntament el mateix dia de 17 a 18 hores, per ordre d’inscripció, aportant el resguard d’inscripció. Al mateix temps, se’ls repartirá la beguda corresponent. · És obligatori recollir les restes del sopar de cada taula, abans d’abandonar-la. En cas contrari, l’ajuntament prendrà les mesures oportunes.

REVETLA D’ACOMIADAMENT DE FESTES 00:00hAl pàrquing del camp de futbol, festa d’acomiadament de les Festes majors 2012, amb gran discomòbil.

CELEBRACIÓ DESANT JOAQUIMI SANTA ANNA21:30hSopar de l’Associació de Jubilats i Pensionistes, al pati de l’Almassaf.

26

21

DIJOUS

DISSABTE

18

TROFEU FESTES PATRONALS DE PESCA16:00 h. ModalitatSènior, veterans i juvenilLlocMotor de GrauOrganitzaClub de Pescadors “La Molinà” d’Almussafes

IV GRAN PREMI CICLISTA ALMUSSAFES17:30 h.CategoriesSeniors i MàsterLlocParc CentralOrganitzaPeña Ciclista d’Almussafes

TROBADA I CRONO ESCALADA CICLISTA 90 KM08:30 h. ModalitatCicloturistesLlocAlmussafes-Barxeta-Almussafes 90 KmEixida: Parc CentralOrganitzaPenya Ciclista

XXI CLUB TORNEIG VILA D´ALMUSSAFES18:30 h.CategoriaSèniorLlocPavelló PoliesportiuOrganitzaClub de Bàsquet Almussafes

TROFEU DIA DEL CLUB TIR OLÍMPIC09:00 h.ModalitatCompletaLlocSillaOrganitzaClub de Tír Olímpic Almussafes

FUTBOL FESTES PATRONALS VETERANS19:00 h.LlocCamp de Futbol d’AlmussafesOrganitzaClub de Veterans Almussafes

TIR DE GUATLA16:00 h.ModalitatTotesLlocCamp de tir “La Laguna”OrganitzaClub de Caçadors “ El Perdigó”

3r TORNEIG INTERN AGILITY ALMUSSAFES I JORNADA DE PORTES OBERTES19:00 h.ModalitatTotesLlocParc Rural (Instal.lacions Agility)OrganitzaAssociació Esportiu Agility Almussafes

CAMPIONAT SOCIAL DE FESTESDE BILLAR10:00 h. ModalitatQuadre 47/2LlocSala de Billar del Pavelló Municipal.OrganitzaClub de Billar

XXV VOLTA A PEU ALMUSSAFES16:00 h.CategoriesBenjamí, aleví i infantil: 18:00h.Sènior i Veterans: 19:30h.LlocParc central i itinerari de cursaOrganitzaAjuntament d’Almussafes

CONTRARELLOTGEPUJADA A FONTANELLES08:00 h. ModalitatCicloturistesLlocFontanelles (Llombai). Eixida: Cafeteria AltamarOrganitzaBici-club Almussafes

TIR DE COLOM10:00 h.ModalitatTotesLlocCamp de tir “La Laguna”OrganitzaClub de Caçadors “El Perdigó”

XVII TROFEU OBERT VILA D´ALMUSSAFES.PILOTA VALENCIANA19:00 h. ModalitatCategoria Sènior B parelles: 19:00h.Categoria Sènior A parelles: 20:00h.LlocFrontó CobertOrganitzaClub de Pilota Valenciana d’Almussafes

TROFEU DE FESTES DE PILOTAVALENCIANA DE FRONTÓ17:30 h.ModalitatCategoria Sènior B parelles: 17:30h.Categoria Sènior A parelles: 18:30h.LlocFrontó CobertOrganitzaClub de Pilota Valenciana d’Almussafes

TROFEU FESTES PATRONALSTIR OLÍMPIC09:30 h. ModalitatF. CentralLlocCulleraOrganitzaClub de Tír Olímpic Almussafes

Dissabte 23 de juny Dissabte 7 de juliol

Dissabte 30 de juny

Diumenge 1 de juliol

Dimecres 11 de juliol Dissabte 14 de juliol

Diumenge 24 de juny

20 21

CRONO ESCALADA COLL DE RATES 7 km07:00 h. ModalitatCicloturistes. Juvenil, sènior i màsterLlocColl de Rates. Eixida: Bar MesónOrganitzaPenya Ciclista Almussafes

CAMPIONAT FUTBOL18:00 h.CategoriesJuvenilLlocCamp de Futbol MunicipalOrganitzaAlmussafes CF

CAMPEONAT D’EUROPA DE COTXESTELEDIRIGITS U/5 GRAN ESCALADel diumenge 15 al dissabte 2109:00 h. - 18:30h.ModalitatGran EscalaLlocCircuit Seguretat VialOrganitzaAssociació Autet Almussafes

FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PADEL19:00 h.CategoriesDobles veterans +45LlocPistes de tennis i pàdelOrganitzaClub de Tennis d’Almussafes

FINAL CAMPEONAT D’EUROPA DE COTXES TELEDIRIGITS U/5 GRAN ESCALA09:00 h. - 17:00h.ModalitatGran EscalaLlocCircuit Seguretat VialOrganitzaAssociació Autet Almussafes

TIR DE PLAT16:00 h.ModalitatTotesLlocCamp de Tir “La Laguna”OrganitzaClub de Caçadors “El Perdigó”

FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PADEL19:00 h.CategoriesPàdel simples veterans +50Pàdel dobles veterans +35MixtesLlocPistes de tennis i pàdelOrganitzaClub de Tennis d’Almussafes

Diumenge 15 de juliol Divendres 20 de juliol

Dissabte 21 de juliol

CAMPIONAT FUTBOL18:00 h.CategoriesJuvenilLlocCamp de Futbol MunicipalOrganitzaAlmussafes CF

FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PADEL19:00 h.CategoriesSimples femeninsDobles masculinsSimples veterans +45LlocPistes de tennis i pàdelOrganitzaClub de Tennis d’Almussafes

PARTIT DE VETERANS CLUB BÀSQUET ALMUSSAFES19:00 h.CategoriaVeterans A - Veterans BLlocPavelló PoliesportiuOrganitzaClub de Bàsquet Almussafes

FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS I PADEL19:00 h.CategoriesDobles femeninsSimples masculinsLlocPistes de tennis i pàdelOrganitzaClub de Tennis d’Almussafes

TROFEU D’ESTIU TIR OLÍMPIC09:00 h.ModalitatF.CentralLlocCulleraOrganitzaClub de Tir Olímpic

FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS19:00 h.CategoriesSimples veterans +35 MasculinsLlocPistes de tennis i pàdelOrganitzaClub de Tennis d’Almussafes

Dilluns 16 de juliol

Dimecres 18 de juliol

Diumenge 22 de juliol

Dimarts 17 de juliol

Dijous 19 de juliol

Dilluns 23 de juliol

GALA DE L’ESPORT22:00 h.LlocAl pati del col.legi públic AlmassafNormesS’estableix un preu públic de 10,00 €.Només podran assistir persones majors de 16 anys.Es lliuraran tres mencions esportives:1. Al millor esportista de l’any.2. A l’entitat esportiva de l’any.3. A la trajectòria esportiva.Per adquirir els tiquets caldrà anar, en pri-mer lloc, al pavelló poliesportiu municipal, en horari de 9.30 a 13.30 i 17.00 a 20.00 h. i es donaran per rigorós ordre d’inscripció.El dies per comprar els tiquets seran:a. Del 9 al 15 de juliol, només entitats mem-bres del Consell Municipal d’Esports.b. Del 16 al 18, i sempre que hi haja tiquets disponibles, la resta d’entitats i públic en general, fins que s’arribe al màxim de l’aforament establert.

22 23

CARLOTA GENÍS IBORRAFALLA LA TORRE

26 27

MÓNICA GODOY PÉREZCONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

ANA JORQUES ZAFRILLAJUNTA LOCAL LLUITA CONTRA CÀNCER

ANA HEREDIA CASANOVESCLUB ESPORTIU GIMNÀSTICA ALMUSSAFES

MARÍA MAGRANER ALBORSCOOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA

MAICA TORROMÉ ESTEVEFALLA PRIMITIVA

AMÈLIA SOLER ESCRIVÀASSOCIACIÓ MESTRESSES DE CASA TYRIUS

MONICA VILLALBA ASENSIOCONFRARIA DE LA SANTISSÍMA CREU

28 29

A finals de l’any 1986 vingueren a casa un grup de xiques i em comunicaren que elles eren les Clavariesses per a l’any 1987 i que havien pensat en mi per a què les acompanyara en les Festes de la Divina Pastora i de la Immaculada. Els vaig contestar d’immediat que sí i em considerava

molt halagada de què pensaren en mi com a madrina.

Ara en el 2012, es compleixen 25 anys d’aquelles festes i com dóna la casualitat de que enguany no hi havia clavariesses, han tornat a parlar amb mi per consultar-me si estava disposada a

repetir l’experiència. Encara que les meues circumstàncies personals han canviat molt, he acceptat i, amb il·lusió, ens hem posat en marxa perquè el dia de la Divina Pastora oferisca als veïns i veïnes

d’Almussafes una xicoteta festa i, amb posterioritat, també la Immaculada.

Amb el meu major desig de què passen unes felices festes i amb una salutació,sempre la seua amiga.

Mª CONSUELOLINARES MARTÍNEZ

MADRINA

32

Com que enguany es complien 25 anys des que fórem clavariesses de la Divina Pastora i de la Immaculada Concepció, decidírem fer un sopar per parlar-ne.Al sopar es comentà que enguany no hi havia clavariesses, per tant si ho desitjàvem i ens féiem endavant podríem ser nosaltres. La majoria acceptàrem, ja que ens il·lusionava i ens enorgullia celebrar la festa a la Mare de Déu. Així doncs, acompanyàrem el dolor de la Verge al Soterrament del seu Fill, el divendres Sant, i, l’emotiva trobada amb Crist ressuscitat, a ”l’Encuentro” el diumenge de Pasqua. I ara, estem preparant-nos per a la festa de la Divina Pastora al juliol, i la de la Immaculada al desembre.A més a més, ens agradaria aprofitar l’avinentesa per fer una crida a les joves , i també a les menys joves d’Almussafes, perquè no permeten que es perda aquesta tradició nostra.Al mateix temps, volem agrair als clavaris la seua incondicional ajuda, a la corporació municipal pel suport rebut, al nostre rector D. Miguel que ens ha animat, a les nostres famílies que ens recolzen i en general, a totes les persones que en col·laboren.I per finalitzar, cal dir que ens alegra moltíssim haver-nos retrobat i que la nostra madrina, Consuelo, torne a repetir amb nosaltres. N’estem segures que totes amb la seua companyia gaudirem d’un bon record. I li donem les gràcies per la seua dedicació.

Que gaudiu d’unes Bones Festes!LES CLAVARIESSES DEL 2012

CONSUELO LINARES MARTÍNEZ, presidenta, Mª DOLORES NAVARRO MONSERRAT, secretària, ELENA BALDOVÍ PEDRÓN, tresorera, VICEN APARICI SANCHIS, YOLANDA FERRÚS GRAU, Mª ADELA FUENTES BOIX, JOANA GIL MAGRANER, SARA GINÉS LERMA, INMACULADA LLADOSA CALATAYUD, Mª JOSÉ MAGRANER GRAU, MARA MARTÍNEZ VILLAGORDO, Mª CARMEN MARTÍ RODRIGO, LOLES NAVARRO MONSERRAT, SILVIA PÉREZ ASINS.

34 35

Com a clavari major, i juntament amb els clavaris 2012, vull convidar a tots els veïns i veïnes del poble a gaudir de les nostres festes patronals, uns dies molt especials que enceten l’estiu, dies de família, d’amics, de veïns, de sentir-nos més que mai del nostre poble i de festejar-ho

amb alegria, en estos temps tan necessària.

La festa dels fadrins en honor de la Divina Aurora tindrà enguany molts actes i els convidem a tots a esta festa que es fa possible gràcies a la col·laboració de tot el poble, al qual agraim

no només l’ajuda sinó també la simpatia i l’afecte que ens ha envoltat en aquesta tasca.

La Divina Aurora beneix el naixement del dia, és la festa dels xicons que miren al futur amb força i alegria, pero jo voldria mirar també un poc al passat i recordar també a tots els que

han sigut clavaris abans, els que encara viuen pero també a aquells que ja no estan. La tradició continua enguany amb un magnífic grup que se suma a eixa llarga cadena i que ha

volgut aportar el seu esperit actual a esta tradició tan arrelada al nostre poble.

Als meus clavaris, i no dic meus en sentit de propietat, donar-los les gràcies per haver-me fet clavari major. És tot un orgull i una gran satisfacció personal, però sobretot és un

privilegi compartir amb este grup magnífic de joves totes les experiències que estem vivint des del primer dia i que, sens dubte, ja ocupen i continuaran ocupant per sempre un lloc molt

especial a la meua memòria.

No queda més que animar a tots a gaudir de les nostes Festes.

JAVIER CLIMENT GRAUCLAVARI MAJOR

38

MAXIM BOU PAREDESPRESIDENT

JOAQUIN APARISI MORATÓ3r TRESORER

ENRIQUE SABATER MAGRANER

ANGEL GRAU HERRERO2n TRESORER

VICENTE GOMIS COLOMER

CARLOS BELLO SEBASTIÀTRESORER

DAVID ARCOS TORRENTE

MARCOS GUILLÉN GARCÍAVICEPRESIDENT

CARLES DOMINGO ALEPUZVOCAL

BORJA PUCHAL BELDA

PACO MORENO SANZSECRETARI

INOCENCIO BENAVENTDOMINGUEZ

RUBÉN CARBONELL MORALES

VICTOR RIBES MORENOVICESECRETARI

JOSUA GENÍS TORTOSA

PACO ASENSI CABANES

40 41

RAFAEL ZAFRILLA MAGRANERPABLO RODRIGO SORIANODAVID SAZ BURGOS

ISIDRO ESPLUGES DOMINGO

GABRIEL PERIS MARTÍ

OSCAR PAU CALATAYUD LLOPIS

JOSE LUIS RUÍZ ORTEGA

JORDI QUIJAL DUART

ENRIQUE LERMA ESPLUGUES

QUIM CALVO LERMA

CARLOS PUERTAS ARBONA

SANTI PASTOR NAVARRO

JOSE ANDRÉS FRASQUETFERRÚS

JOSEP GALINDO ESPLUGUES

CARLOS DUART VILA

RAFA BELTRÁN DOMENECH

RUBÉN DOMÍNGUEZCARMONA

RAMÓN SELMA CERVERA

42 43

No és fàcil resumir en tant poques línies tot el que hem sentit des que vam tindre la sort de ser elegides cambreres de la ”Santíssima Creu”. Simplement volem transmetre el més sincer i emotiu

agraïment a totes les persones que han estat amb nosaltres i han fet possibleque aquest any siga tan especial.

Ser cambreres de la”Santíssima Creu” és compartir la fe en que Crist viu, ha ressuscitat, ha vençut a la mort. Molts voldríem arribar a la meta sense recórrer el camí, però és impossible poder viure

com a cristià la glòria, si abans no es viu la creu.

A nosaltres ens toca aprendre de Jesús, de les seues paraules, dels seus gests, del seu estil de vida, però quan més aprenem és en els moments que es sofrix amant. Quan besem la”sagrada

relíquia” expressem el nostre amor, però en aquest gest hi ha un majorque ens ama fins a l’extrem.

Vos desitgem una feliç festa de la”Creu”, feliç perquè eixe amor de Crist ens plena de felicitat, que en el poble d’Almussafes l’expressem dient:

”Visca la Santíssima Creu”

LES CAMBRERES 2012

MARÍA LLÁCER NAVARRO REBECA SABATER LLÁCER

Tu cruz, Señor, redime nuestra suerte

de pecadora en justa, e ilumina

la senda de la vida y de la muerte

del hombre que en la fe lucha y camina.

Jesús, Hijo del Padre, cuando avanza

la noche oscura sobre nuestro día,

concédenos la paz y la esperanza

de esperar cada noche tu gran día.

Amén.

44 45

CONCHA ROMEU SOLER

LUIS MARTINEZ FUENTES

48

ELS NOMS PROPISDELS VEINS D’ALMUSSAFESJosep Marí Chiral

54

clavaris del 8761

ELS MALNOMS:UN PATRIMONI SOCIALLola “La Coixa”

58

UN viatge pels carrersd’almussafes. 1 partEster Villajos Girona

62

xx trobades de magia aalmussafes. 1993-2012Cecilio Alcaraz Albaladejo

70

ricardo bargues ferrandoJose Mª Bullón

68

añoranzasAna Mª Ponce Juanes

67

CLAVARIESSES DEL 8757

51

francisco melia grauV.G.C.

74

restauracion de la imagende la divina auroraYolanda Morant del Villar

78

46 47

La història de Concha Romeu Soler començà a escriure’s un 15 de fe-brer de l’any 1921 a la casa núme-ro 1 de l’antic carrer Convent, ac-tualment carrer Vicente Gay. Filla

de Juan Bautista i de Salvadora, Concha és la quarta de cinc germanes i, tal i com recorda, va gaudir d’una infantessa molt feliç, en la que estudià a l’escola, com deien en aquell temps De la Monja i a les classes de Donya Juana i Donya Laura.

Conclogué la seua formació acadèmica als 13 anys i, de manera immediata, s’inicià en l’art de l’agulla com a cosidora a la casa que Mano-lo Rodrigo “El Sastre” tenia al carrer Major. Allí s’especialitzà en l’ofici durant tres anys, fins que esclatà la Guerra Civil. Durant el conclicte armat, Concha continuà cosint al taller de Félix Soldado, qui també era Sastre, i posteriorment col·laborà amb Enrique “El Sastre”, fins que en-cetà la seua aventura laboral, quan comptava 43 anys, a La Fàbrica.

Per discernir la trajectòria professional de Concha Romeu, cal analitzar el marc històric que envoltava l’etapa de la seua adolescència, joventut i principis de la vida adulta. En este sentit i encara que durant la Guerra Civil es va produir una incorporació massiva de les dones a l’àmbit laboral, conclós el conflicte armat el sexe femení quedà de nou reclós principal-ment a l’àmbit domèstic amb el restabliment del Codi Civil de 1889 i d’uns principis legisla-tius que restrigien i coartaven els drets i lliber-tats de les dones.

No obstant això, la liberalització de l’activitat econòmica que es va produir als anys 60 reque-ria del treball d’este col·lectiu, aprovant-se la Llei dels Drets Polítics, Professionals i de Tre-balls de la Dona de data 24 de juliol de 1961. Esta normativa igualà els drets de dones i ho-mes en l’exercici de les activitats professionals i polítiques, encara que sense descuidar el que es considerava el marc “natural” de treball de la dona: la llar i la família.

En este contexte s’iniciaren les gestions per a la instal·lació de l’empresa tèxtil “Confecciones Valencia y Puchal SA” a la vila d’Almussafes, modificant la idiosincrasia del nostre poble, fins a la data exclusivament agrícola. El destí i la casualitat jugaren un paper determinant, ja que Graullera i Puchal es dirigien en un primer moment cap al poble veí de Benifaió a la recer-

ca d’un magatzem de les dimensions adequa-des i, quan arribaren a la plaça Major, detin-gueren el vehicle per a escoltar les indicacions de l’aleshores alguacil, Vicente Romeu. Fou precisament el nostre conciutadà el que els va aconsellar que sol·licitaren la Finca del Moli-net, una decisió que marcà el futur de moltes persones de la localitat.

Un temps abans Manolo “El Sastre” habia instal·lat una fàbrica de confecció de panta-lons a València i el seu viatjant mantenia llaços d’amistat amb un dels futurs propietaris de la fàbrica, que ja en tenien una a la capital. Mi-tjançant este intermediari, sol·licitaren una modista i Manolo els aconsellà que parlaren amb Concha, qui acceptà treballar en un prin-cipi durant tres mesos supervisant les banca-des i tot el procés lligat a l’elaboració de les peces de roba. La seua idea original era deixar d’encarregada a una altra operària, encara que transcorregut el trimestre l’entusiasme anidà al seu interior i fou part activa de l’empresa durant 22 anys.

Abans de l’apertura oficial de La Fàbrica - propietat dels socis directius Palmero, Pons, Graullera i Puchal - Conxa Romeu, Consuelo Albuixech “La Cota” i Ramón Martínez “El faite-ro”, els tres primers treballadors, hagueren de formar-se en qüestions com el muntatge de les bancades, el funcionament de les màquines, de les planxes i la tallada a cinta i a màquina per a la confecció dels trages de militar, per la qual cosa estigueren aproximadament un mes i mig a la capital, concretament al carrer Sant Jacinto núm 22 per aprendre l’ofici. Conclosa la formació laboral, Concha tingué la responsabi-litat de seleccionar l’equip de treball, confor-mat en un principi per 80 dones i uns 8 homes, que anava a operar en torn matinal i vesper-tí. Així, la nostra homenatjada fou nomena-da encarregada principal del quasi un cente-nar de xiques d’Almussafes que inauguraren l’activitat laboral al Figueral – nom col·loquial

creà una gran famíliaa lafàbrica

CONCHAROMEUSOLER

Maria José Girona Garcerán

49

amb el qual anomenaren la companyia pocs mesos després -, des del mateix moment de la seua apertura, el 7 de gener de l’any 1964.

La injecció econòmica que suposà per a la nos-tra vila l’arribada de La Fàbrica és innegable, ja que durant les quasi tres dècades de funciona-ment, en les que hi hagueren moments en què arribaren a operar més de 281 joves dissenyant el trage de passeig dels militars, el taller tèxtil es va convertir en un punt de referència per a les xiques de la nostra població, que amb 14 anys complits i enllestida la seua formació col·legial a l’escola, encetaven el seu futur pro-fessional a La Fàbrica, cobrant un salari de 60 pessetes diàries, un import molt elevat per a l`època.

Concha es preocupava de què totes les operàries contractades – planxadores, traue-res, marcadores, maquineres i encaixadores -, la majoria d’Almussafes, però també de El Ro-maní, Sollana i Benifaió, disposaren del Certifi-cat d’Escolaritat i va lluitar de valent per a què

la plantilla de xiques al complet complira la le-galitat quant a la seua cotització a la Seguretat Social, un fet que, amb el pas dels anys, els ha permés cobrar la jubilació.

Però el treball de Concha, qui ha fet història, en convertir-se en la primera dona amb un càrrec de responsabilitat a la nostra localitat, anava molt més enllà de la simple labor de supervisió de tot el procés de creació dels trages. De fet, fins el moment de la seua jubilació l’any 1986, la seua humanitat amb les xiques estigué so-bradament provada, fins el punt d’aconseguir que fruïren uns llaços familiars des del punt de vista laboral que, avui en dia, encara es-tan vigents. És per això que les treballadores la defineixen com una persona entranyable, molt vàlida, amb un gran cor, sempre disposa-da ajudar-les en tot allò que requerien i fent gala en tot moment d’un excel·lent tracte de respecte cap a totes elles. En este sentit, el companyerisme i la col·laboració mútua foren una constant. Concha no dubtava en pagar-los berenars, en cobrir baixes quan era necessari, en celebrar festes al lloc de treball…, sempre i quan la feina estiguera enllestida, un fet que es complia al cent per cent en tots els casos.

En definitiva, Concha es guanyà un lloc de pre-ferència en la memòria i en en els cors dels centenars de xiques treballadores, a les que va ensenyar un ofici amb el màxim respecte i amb la major de les il·lusions.

el millor somriuremàgic

LuisMartínezFuentes

Maria José Girona Garcerán

Any 1965. José Sanchis, Conxa Romeu, Sr. López, Sacramento Salvador, Pilar Blay, José Cabo, Celiaa Puertos, Paco Albors, Vicenta Fort.

bocà en la constitució, un any després del Cercle d’Il·lusionistes de València, Alacant i Castelló, amb seu a la capital valenciana i presidit pel pro-pi Luis i, el 1998, Almussafes donà la benvinguda a l’AVI (Associació Valenciana d’Il·lusionisme), entitat encarregada de l’organització dels certa-mens màgics des d’aleshores, sota la direcció ar-tística i coordinació, sempre imprescindible, del nostre Premi Cívic.

En el currículum artístic de Luis, els reconeixe-ments en el panorama nacional i internacional han estat considerables. De fet, és soci d’honor i mèrit del Cercle de les Arts Màgiques Mar Me-nor i Sala Museu Gargot de Badalona. A més, l’any 1998, el nostre artista fou guardonat com a Mag de l’Any a la Comunitat Valenciana, pre-mi atorgat pel programa Babalá Club de Canal 9. Tan sols un any després, La Font rebé la in-sígnia d’argent a la trajectòria màgica, guardó concedit pel Cercle Belga d’Il·lusionisme i el 2004 obtingué el segon premi en la modalitat de màgia general en el Festival de Bracara Au-gusta de Portugal.

Però la seua trajec-tòria professional en el món de l’il·lusionisme ha anat més enllà de la sempre exitosa presència escènica en festivals, certamens, gales benèfiques i fes-tes, ja que també ha dedicat set anys de la seua vida a la funció pedagògica, exercint com a director del mò-dul d’Història de la Màgia a la Universitat d’estiu de Guardamar del Segura.

El secret de l’èxit de Luis radica en una conjugació de fac-tors, estretament re-lacionats amb la seua intel·ligència i per-sonalitat entusiasta, extravertida i caris-màtica, que t’atrapa sense possibilitat d’escapatòria, i tam-bé amb el suport que

sempre ha mantés del grup de col·laboradors que han treballat, al llarg dels anys, colze amb colze amb ell per a què fructificara el que en un principi no era és que un somni pràctica-mente inabastable i que posteriorment es va convertir en una realitat innegable: acunyar a Almussafes com La capital mundial de la màgia.

L’Almussafes Màgic i Luis La Font han estat dos mots inseparables durant els últims vint anys, ja que per al nostre artista eixe ancestral art de la màgia és una necessitat vital i per a la Trobada Internacional de Mags, La Font és una presència ineludible.

Gràcies per portar la il·lusió a cada racó de la nostra vila, per no haver deixat mai d’entusiasmar-nos, encantar-nos i meravellar-nos no sols amb els efectes màgics, sinó també amb la teua persona. En definitiva, gràcies per SER i per ESTAR.

T oledà de naixement, afincat du-rant la seua infantessa i adoles-cència a Madrid i amb tots els seus origens espanyols, el pri-mer que sorprén de Luís Martí-

nez Fuentes és el seu aspecte físic, amb eixe port nòrdic que tant l’ha fet brillar a nombro-sos escenaris, i principalment el seu sentit de l’humor, el somriure màgic que cada dia il·lumina la seua cara, transmetent felicitat a tots els que l’envolten.

Encara que no disposa del reconeixement ofi-cial, Luís es pot considerar un fill adoptiu de la vila d’Almussafes, en la que recalà, fruit del destí, l’any 1977 amb eixe en-tusiasme que en-volta la joventut i amb un projecte de futur professional i familiar que es dis-posava a construir amb la seua dona – la companya de la seua vida - i el primer fruit del seu amor, la seua filla Susana.

Les grans extensions de tarongers en flor, la llum que iden-tifica les terres va-lencianes i la nostra costa mediterrània enamoraren Luis des de la seua arri-bada al poble, que el va acollir amb gran hospitalitat i en el que, quinze anys després, va decidir plantar l’arbre de la màgia, un arbre que, en l’actualitat, manté arrels profundament in-troduïdes al sòl. També a Almussafes nasqué la seua segona filla, Maria, i els seus dos néts, els ullets del seu iaio.

De Madrid, concretament del seu poble, Luís traslladà una maleta repleta de passió pel món de l’il·lusionisme, disciplina artística amb la que mantingué els seus primers con-tactes - quan estava realitzant el servei mili-tar - en l’Associació de Màgia que Juan Tamariz mantenia prop de la Porta del Sol de la capital d’Espanya, afició que compartia amb els seus

dos germans menors: Félix, especialitzat en cartomàgia, i Manolo, en mentalisme.

Treballant a la factoria Ford Almussafes, l’empresa que li ha permés compaginar les seues dos vessants professionals durant els últims 35 anys, i durant els seus freqüents viatges a Madrid per a visitar a la família, l’especialització amb la seua formació màgica fou una constant, fins el punt de passar a for-mar part del Club d’Il·lusionistes Professional i de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme el 1985, adoptant ja en aquell moment el nom artístic de La Font - fruit del seu segon cognom Fuentes

i de la seua vincula-ció amb la nostra llengua valencia-na - per a les seues actuacions, sem-pre en l’especialitat de màgia general. D’aquells anys, des-taquen les relacions d’amistat que frui-ren amb recone-guts il·lusionistes del moment, com és el cas d’Anthony Blake o el desapa-regut Pepe Carrol i amb mags, a la par que autors de vo-lums especialitzats en esta disciplina artística, com Alfre-do Florensa, entre altres.

Precisament d’eixes reunions màgiques que es portaven a

terme a l’escola de Tamariz va sorgir la idea de celebrar a Almussafes una cita d’il·lusionistes que, en un primer moment, es plantejà de manera informal, però que amb posteriori-tat - donada la constància i carisma de Luís i comptant en tot moment amb el suport tècnic i econòmic de l’Ajuntament d’Almussafes - es va convertir en una trobada de gran rellevàn-cia que va reunir a bona part dels il·lusionistes més consagrats de l’época.

Eixe cap de setmana del 19 i 20 de juny de l’any 1993 començà a escriure’s la primera pàgina del llibre de la màgia d’Almussafes que, sens dubte firma amb lletres d’or Luís La Font, ja que desem-

Amb la seua dona Trini i la filla primogènita, Susana.

52 53

ELS NOMS PROPIS DELS VEÏNS D’ALMUSSAFES

A ningú se li escapa que en els últims anys la nostra societat ha viscut un canvi espectacular a tots els nivells. La tecnologia ha facilitat la nostra vida quotidiana al temps que s’han

anat perdent moltes tradicions. I enmig d’esta evolució, jo tenia interés per saber si tot això havia afectat als noms propis de les persones i, més con-cretament, als noms dels veïns d’Almussafes.

Realment ha canviat tant la llista de noms més freqüents a la nostra localitat des de l’any 1935 fins a l’actualitat? Eixa era la pregunta que volia respondre quan comencí a preparar

la ponència que vaig presentar a la Jornada d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el passat mes de febrer a Alzira.

Han passat molts anys des que l’Ajuntament d’Almussafes va elaborar el padró munici-pal de 1935, que és el més antic que conserva l’Arxiu Municipal. Des d’aleshores han oco-rregut moltes coses que han pogut fer variar les dades, com l’aprovació en 1982 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (any en el que es reconeixia el Valencià com a llen-gua autòctona i, en conseqüència, any en el que començà a ser possible posar noms en va-lencià), l’arribada de la Ford en 1976, el boom de la immigració als anys 90... Amb moltes pre-guntes en el cap, em vaig posar mans a l’obra. Devia analitzar el padró de 1935 i el de finals de 2011. Ara, amb la investigació conclosa, aprofite este espai per a posar cara a alguns dels noms més representatius.

María Llácer, seu en una cadira de la seua sala d’estar i em conta que li diuen així per la seua padrina. I afegeix a continuació que també pel seu padrí, ja que el seu nom complet és Maria Josefa. Ella, for-ma part del grup de dones que por-ten al seu nom la paraula María. I no està precisament sola. Junt a ella trobem vora 1.100 dones més, el que suposa el 25% de la població femenina d’Almussafes. Segons el padró municipal, a finals de 2011 este era el nom més utilitzat en la nostra localitat (llevant-li a Vi-centa, que ocupava eixa posició en 1935, eixe honor). María, la dona de Ramón “el cristaler”, repassa en veu alta altres noms dels seus avantpassats i no troba cap altra María.

Al contrari que Jose Pardo. Ell assegu-ra que és Jose per herència familiar. El seu progenitor ja era Jose. Els seus pares, fins i tot li afegiren darrere Antonio per-què no volien que

acabaren cridant-lo Pepe, em comenta. Hui tots el coneixen com Jose. I al seu fill també. Per a ell, és important que els fills porten el nom d’un avantpassat, considera que és una mane-ra de mantindre el fil viu. Potser, per això Jose

Any 1935. Foto escolar al Casino de l’Arrossera.Dalt: Benavent “Colorets”, Antonio Lerma, Pascualín, Vicente Navarro “Terrico”, Antonio Magraner, Jacinto, Francisco Villalba, Consuelo Linares (mestra), Marce-lino, Héctor Chirivella i “Monguetes”. 2a Fila: Cruseta, Vicentica Escribá, Rosa Campins “de Natalia”, Fineta “de Ventura”, Gaudiosa Ferrús, Carmen “Del metge”, Pascuala “De mino”, Vicentica Folch i Carmen Magraner. 3ª Fila: Pepe Albuixech, Salvador Magraner, Vicente Escribá, Mino, (…), Félix Soldado, Vicente Lerma, Concheta “La Blaya”, Vicentica Chirivella, Amparín “La del Jardí Benavent”, Maria Magraner “La palletera”, “El Churro”, Consuelo i Cecilia (nétes del secretari). Baix: Juan Villalba, familiar de Amparín Benavent, Rodrigo, Paquita Magraner, Juan Ferrús, Manola “Del sastre”, Rosa Escribá, Rosa Ribes i Vicentica Escribá.

Any 1949. María Llácer Navarro

Any 1986. Jose Pardo Garcés

Josep Marí Chiral

propis dels veïns d’Almussafes

Elsnoms55

és el nom més utilitzat actualment pels homes almussafenys (i segons l’INE també a la pro-víncia de València), perquè per tradició ha anat passant de generació en generació. De fet, ja era el nom més utilitzat en homes a l’any 1935 i ara un 15% dels homes el porten (contant els noms compostos i a tots els Josep, entre els que, per cert, m’incloc).

La veritat és que dins dels noms en valencià Josep és un dels més freqüents en homes, és el segon. I encapçala la llista Marc. En dones, la primera posició és per a Mireia, i la segona per a Anna. Tot i això, el fenomen dels noms en valencià, que podria haver introduït canvis signi-ficatius respecte al llistat de 1935, no ha calat de manera tan intensa com podríem pensar. De fet, el primer nom en valencià el trobem al lloc 30 en l’apartat masculí i, atenció, al 70 en el femení.

Pareix que a Carmen, Vicenta, María, Jose-fa, Dolores, José, Vicente, Francisco i Antonio, entre d’altres, no els mouen en termes de po-pularitat, per elevada que siga la influència de l’anomenada globalització. I això que no serà per noms per a triar. Entre homes i dones tro-bem un total de 1940 noms distints al padró (contant amb els compostos). La xifra s’ha dis-parat des de 1935, any en el que només hi ha-vien registrats 289 noms (tots en castellà). Han contribuït a l’espectacular increment els noms compostos però, sobretot, l’aparició de cente-nars de noms procedents d’altres països. Molts d’ells impronunciables per a nosaltres. Així, al padró apareix Laszlo Szabolcs, Jagjit, Migzhu, Temenuzhka, Jiaying...

Encara que per a molts immigrants, els noms impronunciables són els nostres. És el que pas-sa quan desconeguem altres llengües, que ens sonen a xinés. Així m’ho feren saber al Centre de Formació de Persones Adultes. Allí, Amparo Linares dóna classes d’espanyol a una dotzena de joves estrangers. A la seua llista d’alumnes matriculats trobem noms com kenneth, Lio-

nel, Galina, Hisham, Olga, Valentina, o Hana-ne. Olga, que acaba d’arribar al nostre país, diu que el seu nom és molt freqüent al seu país, Ucraïna, i que és tracta d’un nom heretat de la seua iaia. En canvi, la seua compatriota, Va-lentina, i Hanane, que és marroquina, em con-ten que els seus no. Conversant en una de les seues classes junt a Amparo i Conchín, que els ha acompanyat durant este curs, s’adonem que, al final, les diferències no són tan impor-tants, i que molts dels noms són més similars als nostres del que sembla.

I poc freqüent encara que molt conegut és el nom de Bertomeu. Al padró de 2011 en trobem 3, exactament el mateix número que a 1935 (en tots els casos en la seua forma castellana Bartolomé). Bartolomé Magraner és un d’ells, el tio Bertomeu per a tots, qui porta amb orgull el nom heretat del seu pare i d’un tio del seu pare. Tant, que un dels seus fills, Jose, el porta com a segon nom. Ell opina que és una llàstima que sent el nom del patró cap xiquet el tinga, i diu que tal vegada no està de moda perquè no apareix a les pel·lícules.

El rector de la nostra localitat, Don Miguel Mar-tínez, pensa que a Almussafes hi ha molta gent que els te devoció als nostres patrons (la San-tíssima Creu i Sant Bertomeu) però que mai han tingut devoció els veïns del poble per posar els seus noms. Don Miguel argumenta que, en el cas de Bertomeu, potser siga perquè la gent té la mania de pensar que als xiquets els poden acabar anomenant amb la derivació “Bartolo”, que diu que és com tòfol o curt d’enteniment. No obstant això, el cas de la patrona (la Santís-sima Creu) no corre millor sort, ja que només hi han cinc.

Jose, Olga, Bertomeu, Valentina, María i Hanane. Al final, amb noms més o menys freqüents, són el reflex de la varietat cultural d’Almussafes. Amb el pas dels anys hem anat enriquint-nos en eixe sentit, però sense perdre els noms que han marcat generacions i generacions. Vorem d’ací un segle com ha estat l’evolució. Estarem pendents de les dades. O ho intentarem.

Any 2012. Olga, Valentina i Hanane amb les seues professores.

Any 1955.Bertomeu Magraner Magraner

Amb quina rapidesa transcorre el temps i com passa la vida!

Això és el que ens ha succeït a nosaltres: sense adonar-nos, han passat 25 anys des que fórem clavariesses de la Divina Pastora i la Immacu-lada. Corria l’any 1987, teníem entre 18-19 anys, unes començaven a treballar i altres es desen-volupaven a l’àmbit universitari continuant els seus estudis, però totes amb la mateixa il·lusió per preparar la festa a la Mare de Déu, i més quan l´any anterior no hi havia hagut clavariesses.

Soparets, reunions, rifes, loteries... molta fei-na i esforç, ardu treball que es veu compensat quan sents la banda de música que s’acosta a ta casa a arreplegar-te i, vestida de pastoreta, notes com batega el teu cor al cent per cent dels nervis que tens. I, ja de nit, en la processó acompanyes a la Mare de Déu pels carrers del poble donant un testimoni de fe.

Evidentment, les festes han canviat, però l´essència és la mateixa perquè els costums i

les tradicions d’un poble són invariables i es-tan arrelades al més íntim de cadascú.

Han passat 25 anys i la vida ens ha dut coses bones i altres no tan bones, però de totes hem aprés i hem tret una gran lliçó: sempre cal mi-rar endavant sense perdre aquella alegria que teníem quan érem unes jovenetes plenes de vi-talitat i entusiasme. Açó serà possible si man-tenim una amistat que perdure en el temps.

Agraïm a la tia Consuelo, la nostra madrina, tot el que ha fet per nosaltres, brindant-nos la seua ajuda i estant ahí sempre que la necessi-tàvem.

Com diu el llibre de l´Eclesiastés: “Tot té el seu moment i cada cosa el seu temps baix el cel: el seu temps de nàixer, i el seu temps de morir; el seu temps de plorar, i el seu temps de riure; el seu temps de lamentar-se i el seu temps de ballar.”

Ara és temps de disfrutar i donar gràcies.

C 87dellavariesses

57

A dia de hui al nostre poble encara es fan servir més de quatre-cents malnoms. El malnom, en un poble més o menys xicotet com el nos-tre, té quasi el mateix pes que el

cognom per identificar a les persones. I això ve donat pel fet que el cognom pot estar molt estés pel poble i pertànyer a diferents famílies, mentre que el malnom potser el duga una sola persona.

Els malnoms formen part de la història d’un poble, ja que passen de generació en generació i en ells queda fixat el que som com a indivi-dus i com a societat; en ells hi veiem profes-sions, accions, modes, etc.. que van dient de nosaltres en tant que individus o societat. Els malnoms formen part del patrimoni que ens han anat deixant els nostres avantpassats, que van passant de pares a fills i que nosaltres hem d’estar ben orgullosos de dur-los i fer tots els possibles per a què no desapareguen.

De bestreta, vull dir que no hi ha cap tipus d’investigació a fons ni cap comparació amb els pobles veïns… això he preferit deixar-ho per a persones amb més preparació. Jo m’he dedicat a compilar els diferents malnoms que, a dia de hui, encara es fan servir i preguntar a les famílies sobre el seu origen.

Quan vaig començar a recollir els diferents malnoms de la gent del poble ho vaig fer sim-plement per curiositat i entreteniment. En cap moment tenia la intenció de fer-ho públic. Con-siderava que algun veí o veïna es podia moles-tar, ja que, com tots sabem, alguns malnoms freguen l’ofensa i pensava que podien ferir la persona que el du en l’actualitat. Però, curio-sament, em vaig trobar amb una actitud dels veïns i veïnes del poble totalment contrària. Em va sorprendre molt l’amabilitat i bon hu-mor amb que s’ho agafen les persones a qui he consultat i una gran majoria m’han demanat que es publique.

La compilació de malnoms del poble d’Almus-safes i l’origen d’aquestos és una tasca en pro-cés, ja que la creació i l’extinció del malnoms és un procés viu. Contínuament estan creant-se’n de nous. Perquè no és solament un costum de la gent gran. També la gent jove du malnoms, i no sols els heretats de la família, sinó d’altres que es creen de nous. Però el ben cert és que pel fet que ens movem en diferents àmbits de relació, són menys coneguts per mi.Com deia, no solament la creació de malnoms

és un procés viu i complex; sinó que també els mecanismes pels quals aquestos es transme-ten, mereixen un estudi. Sovint es dóna el cas que algú hereta el malnom familiar, però en unes ocasions es manté el del pare i en altres el de la mare... Al nostre poble, Almussafes, es dona el cas d’una família amb cinc fills ca-dascun dels quals ha adquirit un malnom di-ferent: Fartana, Calaix, Anguiles Debaes, Tola, Gambera i Eduvigis. L’un ha heretat el del pare; l’altre, el de la mare; els altres dos germans han acabat tenint malnoms de nova creació que han anul·lat els familiars i l’altra filla amb el nom peculiar d’Eduvigis, no li ha fet falta cap malnom...

Aquest procés de transmissió dels malnoms és apassionant i també és sorprenent. Alguns malnoms canvien de gènere, es masculinit-zen o bé es feminitzen, mentre que d’altres es mantenen sense canviar de gènere. Per exem-ple el cas del malnom Tola prové d’un avant-passat anomenat Bartolo, a la dona del qual començaren a dir-li la Tola. Els fills han heretat el malnom Tola, fixat en femení. És realment fascinant i convide als estudiosos i estudioses a fer recerca al respecte.

També cal dir que de gran part dels malnoms no sabem l’origen, ja que alguns són tan an-tics que les persones que ara els porten des-conèixen què els va originar. En alguns casos la pròpia família ho dedueix perquè fan referèn-cia a característiques físiques, o a un gentilici o a algun ofici d’algun avantpassat. Però inferir l’origen d’un malnom sempre és un risc, per-què m’he trobat amb malnoms l’origen dels quals era justament el contrari del que a sim-ple vista podria semblar. Per posar un exemple, els Geperuts no es diuen així pel fet que algun avantpassat haguera tingut aquest defecte fí-sic. Més bé, tot el contrari. Precisament el pri-mer Geperut era tan ben plantat i caminava tan ert que son pare orgullós, en veure el fill, sempre deia: “mira si està geperut, mira”. Des d’aleshores li diuen el Geperut i després tota la família han sigut i són els Geperuts. Per tant, l’origen del malnom no sempre és el que a pri-mera vista sembla.

La mateixa sorpresa m’he endut amb alguns malnoms que en un primer moment semblen ser ofensius per a la família, i que no tenen res a veure amb el significat de la paraula, com per exemple, el malnom de Caguerera. Aquest malnom ve donat pel fet que un avantpas-

Lola Llopis “La Coixa”

un patrimoni social

ElsMalnoms

Vicentica “La Brasela”o “Quiquiua”

Cecilio “El Gallinero”

Antonio “L’Enguerino”

Salvoret “El Terrible”

Rosa “La Coixa” i els seus fillsPaco i Pepe “Els Catins”

Victoriano “El Curro” iJosefina “La Garrida”

Carmen “La Formatgera”

59

sat recollia els excrements que les cavalleries deixaven pels carrers del poble, i la família que en la actualitat el porta, se sent ben orgullosa d’aquest malnom.

Com veuen l’origen dels malnoms és sorpre-nent i, una vegada em vaig endinsar, ja no he pogut parar. M’he mogut per la curiositat de saber més de la gent del meu poble i no he per-dut l’ocasió de preguntar a les famílies si saben l’origen del seu malnom.

Tots sabem que als pobles més o menys me-nuts es té una gràcia especial per “batejar” als veïns i el nostre, Almussafes, no és una excep-ció. En tenim per a donar i vendre i per a tots els gustos.

Però, ¿què es el que dóna lloc a un malnom? De vegades és una característica física que des-taca en la persona, com ara el color de la pell, ser alt o baix, o gros o prim, o un defecte físic... A mode d’exemple, tenim el cas de Moreno, Blau, Blanco, Coixa, Orelleta, Cego, Curro, Ma-notes, Pelat, Tomaca, Rulla, Cirera... També potser que el que dóna lloc al malnom siga l’ofici de la família, de la persona o el ne-goci familiar. En aquest cas tenim entre altres: Corretger, Ferrer, Manyà, Ordenari, Menescal, Sabater, Soterraor, Advocat, Fornera, Format-gera... Els negocis familiars donen lloc a altres com: de l’Aigua; del Vi, de Ferris, dels Botifa-rrons, dels Fideus, Puntillero, Vetera, Gallinero, Estanquera... Altres malnoms fan referència al poble d’on prové la persona o la família, com és el cas de: el Llombaí, l’Enguerino, la Torisana, l’Alberiquero, el Carcaixentero, la Madrilenya, l’Andalusa, el Beterano, el Sollanero, la del Ro-maní... I altres malnoms fan referència a la casa on vi-vien o on havien nascut. Alguns exemples són: l’Aiora, la Pavana, del Mas, de la Casa Sacris-ta, del Molí, de la Casa Los Leones, de la Casa Gran, de Company, de la Plaça... També dona lloc a malnoms els noms dels pro-genitors, especialment aquells que no són molt freqüents. Aquest és el cas d’alguns malnoms com: de Gustineta, de Marta, Lisa, de la Basili-sa, Mariana, Sixta, Rito, Fidelio, la Modesta, la Patrícia, la Ruberta, la Severina, la Roselda, el Micalano... També ocorre que alguns cognoms

o noms peculiars i distintius acaben funcio-nant com a malnoms. Açò és el que ocorre amb alguns cognoms com Cariñena, Abarca, Gascó, Corella, Cabanes, Doria, Pardo, Cunyat, Salesa, Bosque, Bou... També les expressions verbals freqüentment repetides per algú i característiques d’una persona poden convertir-se en malnom. Així, malnoms com Artiste, Balero, Agarraaire, Rei, Romero... eren salutacions habituals que feien o continuen fent aquestes persones als veïns. Altres malnoms, com Ai o Això eren expres-sions que estes persones deien sempre al co-mençar una frase o començar a parlar perquè tenien un problema en la parla. Estar en possessió d’algún bé que no era comú a la resta de veïns i veïnes també ha donat lloc a malnoms com en els següents casos: del Ca-rret, del Camió, de l’Haca Blanca, del Matxet, de la Rabosa, Sabata... L’impacte de la televisió i del cinema també ha tingut el seu efecte en els veïns i veïnes del poble. És el cas de el Algarrobo, Koyak, Bareta, Pipel, Gari...

Be, açò és una xicoteta mostra del treball de recopilació de malnoms que ha estat possible gràcies a la col·laboració de bon grat dels veïns i veïnes d’Amussafes. Sense la seua disposició, aquest estudi no hauria estat possible, per-què els malnoms són de tots, són una realitat col·lectiva que forma part de l’història del nos-tre poble i constitueixen un patrimoni cultu-ral de gran vàlua. Desitge que aquesta humil aportació ajude a entendre els malnoms com un privilegi que tots i totes hem de mantindre.

Lola “La Coixa”

Ara fa vint-i-cinc anys. Aquell juliol de l’any 1987, nosaltres érem els Clavaris. Érem els fa-drins que dedicàvem la nostra festa a la Divina Aurora.

El temps ha passat… i vint-i-cinc anys han do-nat per a molt. Els xicons d’aquell juliol estàvem plens d’il·lusió i acaràvem la vida amb ganes i força. Hem canviat, és cert… Menys cabells, més panxeta… però també més experiència i saber. I la mateixa il·lusió per mirar cap al futur.Ens sentim orgullosos perquè aquell any vam poder col·laborar i contribuir, com ho han fet altres generacions abans i després que nosal-tres, amb les tradicions del nostre poble. I ens sentim plenament agraïts perquè encara po-dem celebrar tots junts la festa i la vida.

Almussafes, els Clavaris del 1987 us desitgem unes bones Festes Patronals.

D’esquerra a dreta:Salvador Esquer Casany, Juan Bautista Garcia Bru, Vicente Salvador Asins Magraner, Marcelino Martínez García, Juan Miguel Benavent Chaqués, Eduardo Bosque Martínez, Ximo Albuixech Marí, Ramón Bosch Esplugues, Jose Miguel Benavent March, Ramón Emilio Linares Romeu, Ramón Ricar-do Magraner Esteve, Timoteo Rosaleny García, Salvador Portalés Corella, Angel Andrés Marzal Duart, Modesto Pedrón Castelló.

CLAVARIS87del

60 61

Aquest treball d’investigació s’ha portat a terme en el context de la VI Jornada d’Onomàstica organit-zada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i gràcies a una beca

concedida per l’Ajuntament d’Almussafes.El treball tracta l’evolució dels carrers de la població des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Per restriccions d’espai però, es di-vidirà en dues parts. La primera tractarà els ca-rrers des de finals del segle XIX fins a finals de la II República. I a la segona part, que es publicarà al llibre de les festes municipals l’any 2013, es tindrà cura dels carrers des de la dictadura de Francisco Franco fins a l’actualitat. Tot un viatge pels carrers d’Almussafes que espere gaudiu.

Del segle XIX fins a la II RepúblicaCom ja hem esmentat abans, s’han pogut es-tudiar els noms dels carrers d’Almussafes des de finals del segle XIX fins a principis del se-gle XX gràcies a les partides de naixement de l’època. Carrers que canvien de nom al llarg de la seva història i per tant les noves generacions no coneixen, i d’altres que tornaran a ressorgir una vegada el poble entre de nou en democrà-cia. Cal esmentar també la variació poblacional que ha sofert la població, passant de tenir 814 habitants l’any 1.842 a uns 2.800 cap a principis de la II República. Així ens trobem carrers dedicats a Sants que varen desaparèixer durant la República però que a la dictadura tornen a aparèixer i en de-mocràcia els conservaren, com poden ser el carrer Sant Roc, el carrer Santa Anna o el ca-rrer Sant Vicent. Aquests tres carrers avui en dia encara els trobem amb el mateix nom. Altre nom de caràcter religiós seria el carrer Convent, que rebia aquest nom perquè al final del carrer en direcció cap a Sollana, antiga-ment hi havia un Convent, el que podem rela-cionar amb l’alqueria que hi havia en el Llibre del Repartiment, al límit del terme de Sollana, posteriorment s’establirien els franciscans al 1568 i cap al 1897 s’uniren els observants del Papa Lleó XIII formant la Unió Lleonina. Més tard es construiria l’edifici dels frares on abans s’alçava l’alqueria, d’ací el nom de “convent” que els pobladors d’Almussafes adjudiquen a aquest camí, i que avui en dia, encara hi ha gent gran que utilitza el mot convent per a re-ferir-se a aquest.El principal carrer d’Almussafes rebia el nom de carrer Major i la plaça Major en aquella època, noms que es van recuperar quan el po-ble va entrar en democràcia, així com el carrer

Castell, que també va tindre un nom diferent del 1931 al 1936, i que després es va recuperar fins a l’actualitat, encara que cap a l’any 1900 trobaríem el carrer Nou del Castell degut a què la població anava en augment i el carrer es va continuar cap a Benifaió, encara que aquest nom, una vegada proclamada la república tam-bé va canviar. Altres noms de carrers sols els trobem en aquesta època, i alguns han estat difícils de concretar ja que no tornaven a aparèixer en cap paper oficial, com poden ser el carrer de l’Om i la plaça de l’Om que correspondria a la plaça del mercat (que no estava encara cons-truït en aquella època), el carrer de Garrigues que en l’actualitat el trobem amb el nom de Sant Cristòfol, però que per aquella època i encara la gent major utilitzen el mot carrer de l’Almarsera per a referir-se a ell, ja que en l’antiguitat en aquest carrer es trobava una al-marsera d’oli, un molí per a produir oli, que uti-litzava la força d’un ase per fer girar el molí, ja que en aquella època no tenien aigua, mentre l’ase girava, les olives (o el cacau) es posaven dins d’una pedra suficientment gran per a què pogués sortir l’oli. El carrer de l’Arrabal que feia referència als afores de la població i que en l’actualitat correspon al carrer Sant Josep. El carrer Plantades i el carrer d’Espioca tampoc varien la seva denominació a excepció de l’època de la 2a República, on es van canviar la totalitat dels noms dels carrers. El segon rep el nom ja que la direccionalitat del carrer apunta cap a la torre d’Espioca en la població de Picassent. El carrer Hospital és l’únic de tots els carrers d’Almussafes que no ha canviat mai de nom se-gons els documents que s’han examinat des del 1870 fins a l’actualitat. El seu nom és degut a què

Un viatge pels

CARRERS D’ALMUSSAFES.1a PARTEster Villajos Girona

63

nos al pas pel poble solien quedar-se baix de les coves, ja que era terreny de l’ajuntament i allí podien estar amb els animals sense que ningú els digués res. Anys després de la gue-rra civil les coves encara s’utilitzaven, però al final l’Ajuntament ho va prohibir perquè els amos dels camps dels voltants de les coves es queixaven de què els seus terrenys anaven enfonsant-se, i perquè entre la última casa del carrer Major i les coves hi havia un caminet per on anaves al raval i al Romaní, però per culpa de les coves eixe camí anava fent-se més es-tret de manera que els carros no podien qua-si passar, per tant, es va decidir que les coves anirien tapant-se amb els enderrocs de les ca-ses que anaren tirant i si alguna persona del poble necessitava un poc de terra de manera urgent, l’ajuntament en última instància podia fer-li un permís autoritzant-lo per poder agafar la terra que li fes falta, fins que les coves van desaparèixer completament, i van deixar pas a noves construccions. Fins ací la primera etapa històrica en què s’ha dividit el present treball. Com s’ha pogut ob-servar molts dels carrers obeeixen a noms de Sants, a noms relacionats amb la geografia del carrer o a persones importants de l’època. Hi ha carrers que s’han conservat sempre, com el carrer Hospital, altres que han canviat i que actualment els tornem a tindre, com el carrer Major o el carrer Castell, i d’altres que ja han desaparegut com el cas del carrer de l’Om o del carrer Garrigues.

La II República EspanyolaLa Segona República Espanyola (1931-1939) fou un període d’immensos canvis polítics, econòmics i socials, però també hi hagueren molts canvis en els noms dels carrers de to-tes les poblacions i en el cas que ens ocupa, d’Almussafes, on varen canviar la totalitat dels noms dels carrers (amb l’excepció del carrer de l’Hospital).Amb l’ajuda del padró municipal a partir de l’any 1935 i alguns certificats de naixements dels anys compresos durant la II República, podem observar com havien canviat els noms d’una època a l’altra. Al 1935, Almussafes comptava amb 2.963 habi-tants i es dividia en tres seccions, Casa Capitu-lar, Escola de Xiquets i Afores. Les dues prime-res eren les de l’interior del poble i la tercera comprenia les partides i les cases dissemina-des que hi havia al terme municipal. La gran majoria dels noms dels carrers que trobem en aquesta època són de referèn-

cia republicana i d’altres que són genuïns d’Almussafes, per pertànyer a la seva fisono-mia o a algun fill del poble. Ens trobem amb la plaça de la República i amb l’avinguda 14 d’abril, ambdós en homenatge a la proclamació de la República. El 14 d’abril es va celebrar com un dia de festa per part de tota la població d’Almussafes.L’avinguda de Blasco Ibáñez (que en el segle XIX, així com en l’actualitat rebia el nom de Carrer Major, ja que travessa tot el poble, des de la sor-tida cap a València fins a la de Benifaió) en me-mòria de Vicente Blasco Ibáñez escriptor, perio-dista i polític espanyol de caràcter republicà. Hi hagueren altres carrers dedicats a republi-cans, com el carrer Companys (antic carrer Montesinos), dedicat a la memòria de Lluís Companys i Jover, polític català i president de la Generalitat i del Parlament de Catalunya durant la II República Espanyola. El carrer Pi i Margall, en referència a Francesc Pi i Margall, polític, filòsof, jurista i escriptor català i Presi-dent de la I República l’any 1873, aquest carrer tenia el nom de Carrer Fondo abans de la II Re-pública i després, en la dictadura franquista. Aquests no foren els únics catalans que tenien un carrer a la població, el carrer de Salvador Seguí (antic carrer d’Espioca, que després tor-naria a tindre aquest nom), en memòria de Sal-vador Seguí Rubinat, més conegut com el “Noi de Sucre”, fou un anarcosindicalista i secretari general de la CNT a Catalunya l’any 1918, va donar un fort impuls a l’educació de les classes obreres i accions més radicals que realitzaria en els últims anys de la seva vida, ja que fou assassinat el 1923. La plaça de Galán i Garcia (que abans rebia el nom de Plaça Fonda, i després Plaça del Mercat), fa referència a Miguel Angel Garcia Hernández i Fermín Galán Rodríguez, ambdós militars que encapçalaren el 12 de desembre de 1930 la In-surrecció de Jaca. Foren afusellats per aquesta Insurrecció i les dues morts s’entengueren per

en l’antiguitat al mateix carrer, hi havia un petit hospital que refugiava a la gent malalta que pas-sava pel poble quan entrava o sortia de València.El carrer Fondo també ha tingut diverses va-riacions del seu nom, actualment és l’avinguda Algemesí. El nom de “fondo” ve donat pel fet de què les cases d’aquest carrer estaven construï-des més cap enrere deixant unes voreres i un carrer molt més ample que la resta dels carrers de la població, el “replà” que en deien. El carrer de l’Hort, l’Hort de Montesinos o, ja cap al 1920, carrer de Montesinos, és un carrer que donaria al camp de Montesinos, un home d’Almussafes que tenia alguns terrenys. Una altra explicació que s’ha trobat, ja que aquest carrer va perdurar en el temps, és que en aquest mateix carrer, el senyor Montesinos va fer construir una sèrie de casetes per als seus treballadors que tenia pels horts, d’aquesta manera el carrer es coneixia amb aquest nom. Apareix cap al 1920 el carrer del Mestre Cardo-na. Fou dedicat a Jaume Cardona, un mestre de finals del segle XIX – principis del XX molt es-timat per la gent del poble. Aquest carrer però, va ser més conegut com el “carrer Piló”, per-què on comença aquest carrer per la banda del mercat, varen instal·lar un gran piló de pedra, ja que de vorera a vorera tenia la mesura justa per a què pogués passar un carro, i si venia al-guna persona s’havia de parar i deixar passar a la gent, per tant, per tal de descongestionar el poc tràfic que hi havia en aquells temps es va fer construir el piló que els xiquets utilit-zaven per a jugar i provar qui podia botar-lo sense problemes. Aquest piló i, per tant, el mal

nom, va romandre fins ben entrats els anys 60. A més, aquest carrer va ser creat per a albergar als mestres que venien a la població per a do-nar classes, van construir una sèrie de casetes per a ells i per tant el més idoni era donar-li un nom al carrer d‘algun mestre important de l’escola, com a malnom el carrer és conegut per molta gent del poble com el carrer de les casetes dels mestres, cases que encara avui en dia són utilitzades per alguns mestres o s’han quedat en propietat de l’Ajuntament per a di-versos usos.Anys més tard, apareix també el nom de la plaça del Mercat, nom que es pot confondre amb l’actual, però que en aquella època no existia l’actual mercat, per tant podem situar aquesta plaça justament on està l’actual però per diferents raons, ja que el mercat ambulant (que avui en dia és els dimarts), es podria situar en aquesta plaça i la gent del poble assignar-li aquest nom.També tenim una sèrie de carrers que no s’ha pogut esbrinar bé quins podien ser, ja que no hi ha documentació al respecte, ni la gent més gran els recorda. Aquests serien el carrer dels Sants, el carrer de Serra, la Plaça del Conde de Salvatierras de Álava, el carrer Marques de Sotelo, Plaça de la Constitució, carrer R. Font de Mora i carrer del General Primo de Rivera, aquests últims durant la dictadura del mateix Primo de Rivera.També durant la dictadura de Primo de Rive-ra, apareix per primer cop el carrer de Vicente Gay, encara que durant la II República canviarà pel nom de Santiago Garcia, una volta instau-rada la dictadura franquista es tornarà a posar el nom de Vicente Gay a aquest carrer fins a l’actualitat. Vicente Gay i Forner va néixer l’any 1876 justament a aquest carrer; fou catedràtic d’Economia i Hisenda en la Universitat de Va-lladolid i en la Universitat Central de Madrid, seguidor dels ideals de Franco i Primo de Rive-ra, fou junt a ells que va ostentar càrrecs més enllà dels acadèmics.Per a finalitzar aquesta època caldria senyalar les “Coves del Raval”. Al final del carrer Major i on comença el carrer València, hi havia una gran esplanada de terra. La terra que hi havia excavant uns metres cap a baix s’utilitzava per part de la gent del poble i altres poblacions veï-nes per a construir el sòl de les cases, aquella arena fina s’aplanava molt bé, es premsava i era perfecta per a les cases. S’excavava i ana-ven formant les coves amb una gran capacitat interior, ja que els carros baixaven per a aga-far la terra i pujar cap al carrer Major. Els gita-

64 65

tota Espanya amb un sentiment antimonàrquic que va desencadenar en la proclamació de la II República tan sols 4 mesos després, convertint-se en els primers màrtirs de la República. El carrer Margarita Nelken (abans tenia com a nom carrer Sant Vicent), recordava a l’escriptora i política espanyola que va representar el movi-ment feminista en la dècada dels anys 30 i que va ser exiliada a París i després a Mèxic, on va morir l’any 1968. Una altra dona fou Victoria Kent Siano, el carrer Victoria Kent (antic carrer Plantades), represen-tava aquesta advocada i política republicana que va ser diputada en dues ocasions, al 1931 i al 1936, va participar activament en la Guerra Civil fins al 1948 quan va marxar cap a Mèxic. També trobem el carrer de Clara Campoamor (abans i després de República tenia el nom de carrer Santa Anna), en honor a Clara Cam-poamor Rodríguez. Política i advocada espan-yola, fou elegida diputada l’any 1931 pel Par-tit Republicà Radical i, ferma defensora del sufragi universal, de la igualtat de sexes i del divorci, com altres republicanes de l’època, en l’esclatar la Guerra Civil es va exiliar fins que va morir l’any 1972 a Lausana (Suïssa). El carrer Sant Roc de finals del segle XIX pas-sà a anomenar-se carrer José Nakens, en me-mòria del ja desaparegut per aquella època, José Nakens Pérez, periodista sevillà fundador del seminari satíric “El Motín”, de tendència antimonàrquica i anticlerical.Per a acabar amb els personatges històrics re-publicans ens trobem el carrer de Unamuno (antic carrer Castell), dedicat a la figura de Mi-guel de Unamuno i Jugo, escriptor i filòsof es-panyol que fou Rector a la Universitat de Sala-manca. Ell fou el responsable de proclamar la II República a Salamanca el 14 d’abril. Deixant de banda els polítics i històrics repu-blicans, el poble també dedicà diversos carrers a alguns fills del poble, com és el cas del carrer Manolo Chaqués. Manolo Chaqués va néixer a Almussafes, quan tenia 47 anys (l’any 1922) va morir ofegat en tractar de salvar la vida de dues dones que no podien sortir de la platja del Perelló. El 1929 es va convertir en fill predilecte del poble i li varen dedicar aquest carrer que perdura amb aquest nom en l’actualitat i que no s’ha modificat al llarg de la història. Altres noms de carrers provenen de tipus geo-gràfic, com per exemple el Carrer Romaní, ca-rrer de nova construcció, era un dels últims carrers del poble i el que anava en direcció al Romaní. L’avinguda Benifaió i Sollana, on un extrem del carrer era la sortida cap a Benifaió

i l’oposada, cap a Sollana. Aquest carrer conti-nuarà amb aquest nom fins al 1950 on es can-via pel de Sant Cristòfol. Informació adient que s’ha pogut extraure dels padrons municipals són els noms de les cases que hi havia en l’època i com han anat des-apareixent en la mesura en què el poble es feia gran i s’industrialitzava. Algunes d’aquestes ca-ses rebien el nom del primer amo i es mantenia amb el pas del temps, com podien ser la Casa Montesinos, Casa Sacristà, Casa Quito, Casa Pa-vana, Casa Rogelio, Casa Angel, Casa Laro, Casa i Molí de Blat, Molí de Grau, Casa Picanyero, Casa Ludenya, Casa Granja, Casa del Xino, Casa Xaperut, Casa dels Guerra, Casa Hernández, la Casa del Metge Bosch, o la Casa Sander. També hi havia diverses “ventes”, grans cases que ser-vien per als viatgers per a poder descansar, com eren la Venta de Faba o la Venta Ferrer. Com s’ha pogut comprovar, la quasi totalitat dels noms dels carrers es van canviar en l’època de la II República, utilitzant noms de perso-natges importants del bàndol republicà. Cap d’aquests noms es va mantenir, ja que durant el franquisme es tornaren a canviar els noms per alguns que estaven abans de la II República o per altres de personatges del règim franquista, com es podrà veure en el pròxim número del Programa de Festes del 2013 quan es publique la totalitat d’aquest treball.

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

- Certificats de naixements dels anys 1871 fins al 1934

situats als jutjats municipals

- JOAN-MOMPÓ, Joan-Josep (2006): Toponímia dels Pobles Valen-

cians: Almussafes. Acadèmia Valenciana de la Llengua. València

- Padrons municipals dels anys 1935 fins a 1996 situats a

l’arxiu municipal

- Padrons municipals dels anys 1996 fins a 2010 propor-

cionats per l’Ajuntament d’Almussafes

- RAGA, MªCarmen- MARTÍ, MªAngeles - GIRONA, Albert

(1987): Almussafes: Geografia i Història d’una comunitat agrí-

cola valenciana de la Ribera Baixa del Xúquer. Sense publicar

Hacía tiempo que no me acercaba a recogerle. Du-

rante este curso, 5º de primaria, se había vuelto, po-

quito a poquito, mayor.

El parque desprendía un aroma diferente, un aroma

a desconocido que me sorprendió.

Escogí una silla de una hilera apostada junto a la

puerta lateral del ayuntamiento y fui a situarme de-

bajo de un cachito de sombra que la tercera edad ha-

bía dejado olvidado.

El calor apretaba y el riego propinado al parque a prime-

ra hora de la mañana, había quedado en el olvido. ¡Me

encantaba aquel olor! Olor a frescura, a tierra húmeda, a

verde. Ese olor que penetraba en mi interior quedándose

aletargado por unos instantes en mis pulmones, para ha-

cerme mucho más agradable el resto del día.

“Deberían regar también por la tarde – pensé para

mis adentros – así los niños podrían descubrir ese

olor tan especial que desprende a veces, su mejor

casa de juegos”.

Y automáticamente me respondí.

“¡Uf, no quiero ni imaginar cómo se pondrían los za-

patos! Mejor no”

Así que decidí recordar aquel aroma imborrable

mientras seguía esperando.

La puerta del colegio comenzó a poblarse y poco a poco

la media docena de cabezas adultas se cuadriplicó.

Todos querían aparecer completamente visibles a los

ojos de sus niños. Todos querían ser los primeros en

ser divisados por la profe y recoger a su retoño que,

durante el curso escolar, había dejado atrás ciertas

costumbres de bebé.

Los abuelos, apostados en la misma puerta, firmes

ante cualquier vendabal de gentío, siempre eran los

primeros. Su necesidad de abrazar aquel cuerpecito

infantil al que echaban de menos cada día, los hacía

convertirse en los más rápidos y los más ansiosos a

la hora de recoger a sus niños.

Apenas reconocí a nadie.

Con el paso del tiempo los niños habían crecido, llega-

do a sexto de primaria y abandonado el colegio... y el

parque. Llegaban niños nuevos, padres nuevos, abuelos

nuevos. Y yo apenas podía reconocer una cara.

“Ley de vida – pensé- Todo cambia”.

Incluso los árboles habían cambiado durante estos

últimos años. Los pinos más antiguos habían sido

sustituídos poco a poco por nuevas arboledas y el

peligro de que alguno de ellos pudiera caer durante

un día de viento, nos había dejado espacios de sol

antes impensables. Incluso dos jornadas de “Repo-

blemos el parque” dejaron a los niños protagonistas

para disfrutar de tierra y pala.

Entonces suspiré añoranza del cuerpo infantil de mis

hijos y de aquellos ratos del día en que su frenéti-

ca actividad se apoderaba también de la mía entre

aquellos árboles, entre aquella tierra. Recordé su

primer día de colegio plasmado en una foto única, y

recordé incluso la ropa que lucían, ambos de rojo, sin

pensarlo, casualidad. Ella con un vestidito de cuadri-

tos vichy rojo y blanco anudado en la espalda. El, con

un pantalón rojo y una camisa de cuadritos posaba

recostado en el columpio con cara sonriente.

Y añoré las noches en que dormían a mi lado porque

tenían fiebre y las madrugadas en vela, pasillo arriba

pasillo abajo por culpa de los malos sueños. También

los biberones y el primer rato que durmieron sin

chupete y sus risas infantiles y sus llantos...

Alguien me cubrió los ojos al tiempo que exclamaba:

- ¡Adivina quien soy!

Sus manos olían a lápiz, a patio y a colegio.

- Hum, no sé...un duende muy, muy especial – respondí.

Y su risa le delató sin pretenderlo al tiempo que una

lagrimita emborronaba mi mirada bajo las gafas de sol.

Crecen demasiado rápido. Cuando son pequeños

quieres que crezcan, que dejen los pañales, que ca-

minen y sean un poco independientes. Y cuando lo

hacen, cuando de verdad lo hacen y te necesitan

cada día menos, sientes que el tiempo pasa factura y

se los lleva consigo.

Como se llevó aquellos altísimos pinos y aquellos

primeros bancos de piedra donde jugábamos a pegar

paquetitos de pipas formando largas hileras. Como

se llevó mi niñez en el parque y la niñez de mis hijos.

El tiempo que nos veía pasar y nos veía crecer.

Y el parque que, ahora, olía a tiempo.

Ana Mª Ponce Juanes

Añoranzas

66 67

Ricardo Bargues Ferrando va ser un pintor de principis del segle XX vinculat a la nostra població. Amb l’exposició que exhibim en el Cen-tre Cultural durant les nostres fes-

tes pretenem retre-li un xicotet homenatge i donar-ho a conéixer el nostre veïns i visitants.

El pintor Ricardo Bargues Ferrando (1890-1958) va nàixer a Godella el 4 d’agost de 1890. Era fill de José Bargues Alonso i Manuela Ferran-do Serneguet. En 1919 es va casar amb Amparo Marco Marí. El seu germà José Bargues Ferran-do va ser un reconegut horticultor paisatgis-ta, que va decorar nombroses mansions de la noblesa valenciana, sobretot aquells establits a Godella i contornada.

Bargues va començar a col·laborar en l’estudi de restauració del seu cunyat, José Marco Llo-réns, el qual regentava un taller de decoració i pintura mural, dedicat a l’ornament i restau-ració de cases nobles, esglésies i convents. Ri-cardo, el nostre pintor, va treballar per a esta empresa desenrotllant múltiples activitats, la qual cosa el va convertir en un artesà hàbil i coneixedor de l’ofici. Més tard, una vegada ja establit pel seu compte, també va col·laborar amb el taller de decoració que el conegut pin-tor i professor de Belles Arts Antonio Marco, fill de José Marco, va establir en el carrer Pascual i

Genís de València. Estudi en què va col·laborar també el pintor Salvador Rodríguez Bronchú.

Posteriorment, Ricardo Bargues es va establir pel seu compte i va decorar nombroses esglé-sies i convents, així com cases particulars, en-tre les que sobreïx la balconada dels paons que va realitzar en un casa particular de Godella, o en les cases del tenor Lauri Volpi i de la comtes-sa de Trénor. La seua relació a Almussafes co-mença amb la restauració de les pintures de la Casa de l’Ayora, la residència d’estiu de la senyora Dolores Ayora Olcina “La Senyoreta”, on va col·laborar amb el seu fill Manolo, que ja iniciava llavors la seua carrera de restaurador. Manuel Bargues va conéixer a Almussafes a la que seria la seua dona, la senyora Josefina Ma-graner, que era filla del senyor Batiste Magraner Albuixech i la senyora Gumersinda Villalba Li-nares, que exerciren de casers a la casa Ayora.

Ricardo Bargues va transmetre el seu sa-ber i quefer artístic al seu fill Manolo, que ha col·laborat en innumerables activitats artísti-ques i culturals en el nostre municipi, desta-cant la seua tasca com a decorador de l’Església Parroquial de Sant Bartomeu Apòstol, sent rec-tor Don Vicent Carbonell. Per a recaptar fons per a esta restauració es van realitzar diferents representacions teatrals, en les que Manuel Bargues prenia part activa, com a actor i direc-

tor a principis dels anys 50. Inclús va arribar a participar com a aficionat matador de bous en una correguda, celebrada en la plaça que ales-hores es muntava en el parc del Sagrari i també va impulsar un certamen pictòric que es clau-surà amb la primera exposició que va acollir Almussafes. El nostre benvolgut amic i veí Ma-nolo Bargues és, així mateix, l’autor de la deco-ració dels sostres de la sala de plenaris de l’antic ajuntament de Godella. Ricardo, per tant, inicia una saga en l’art de la decoració i de la restaura-ció artística, ja que el fill de Manolo, Ricardo Bar-gues Magraner, també va seguir l’estela familiar i hui en dia és un reconegut restaurador.

El nostre pintor no es va dedicar de ple a la pintura artística, perquè li satisfeia plenament el seu treball com a restaurador i no tenia, en paraules del seu fill Manuel, més ambició artís-tica que la de satisfer la seua vocació. Va ser un pintor modest, que ni va voler ni va saber do-nar importància a la seua habilitat en la paleta. Tenia suficient de disfrutar del seu ofici i viure dignament del seu treball de restaurador. Però no podem oblidar que va viure en una època i en un moment d’esplendor per a la pintura valenciana, i ho podem entrocar perfectament en el que s’ha donat a denominar l’Escola de Godella. Al voltant d’esta població, a finals del segle XIX i principis del XX es van unir una sèrie de factors que la convertixen en la capital artís-tica de València. A Godella es trasllada part de la burgesia valenciana a residir en les seues vi-les, be permanentment o en l’època estival, i allí florix l’art, la pintura, la música, la jardineria.En eixa època coincidixen a Godella artistes tan famosos com els pintors Navarro Lloréns, Pinazo, Salvador Rodríguez Brunchú, Antonio Marco i Giner Valls, així com el pintor i tenor Alonso, el tenor Lauri Volpi - que tenia casa a Burjassot -, el músic José Iturbi o el tenor Cha-qués i el nostre Ricardo Bargues conviu amb tots ells i participa d’este entorn artístic, on destaca per la seua senzillesa i el seu bon hu-mor, característica que ha heretat, sens dubte, el seu fill Manolo. A casa del tenor Alonso toca-va el piano sovint el famós José Iturbi. Músics i pintors participaven de vetlades artístiques i organitzaven funcions que es realitzaven en el teatre dels estiuejants: la Colònia.En el teatre de la Colònia s’estrenaven obres teatrals, sarsueles, musicals, constituint un banc de proves per a moltes obres que es re-presentaven posteriorment en el Teatre Prin-cipal de València. Iturbi, entre ells, va partici-par en representacions de la Colònia, i el tenor

Chaqués, que era d’Almussafes, va contribuir amb la seua veu en algu-na obra musical. Hi ha una foto que indubtable-ment reflectix molt bé l’esperit d’aquella època, en la qual apa-reix José Marco, Antonio Marco, el Dr. Juan Pe-set, el mateix Ricardo Bargues, la seua esposa i son pare, el seu germà José Bargues i altres.

El 20 de juny de 1953 mor a València la seua es-posa Amparo als 58 anys i el senyor Ricardo Bar-gues, el nostre artista, ens deixà el 9 de juliol de 1958, quan comptava 67 anys. La seua pintura té quelcom especial que ens atrau, eixe estil de-cadent entre un segle que acaba i un altre que comença, on s’endevina la preparació tècnica, el domini de l’espàtula i dels colors, que li servixen per a reflectir delicadament l’ànima de la nostra terra. Entre els temes artístics més cultivats per Ricardo Bargues destaquen l’elegant i refinat re-trat, el paisatge com a protagonista absolut, els bodegons, la pintura de costums, que convertirà la quotidianitat i popular en motiu artísticament i finalment la pintura religiosa.

Atrevit en la seua pinzellada, a través d’oportunes taques de color va saber transferir en alguns quadres un aire impressionista, com es veu en el Retrat de la seua esposa Amparo. En rea-litat eixe esperit de lliure pinzellada reflectix una constant en la pintura valenciana com és la llum, així realitzarà obres com “Banyistes”, “L’albufera” i altres dels que flama poderosa-ment l’atenció l’efecte lumínic del sol filtrant-se en l’aigua del mar. D’altra banda destaquen qua-dres taurins i altres llenços en què li agrada em-brutar el color, empastar les formes i en altres és capaç de fer pintures amb una tècnica molt depurada com són els quadres religiosos. La seua obra pictòrica roman, en l’actualitat, repartida entre familiars, amics i particulars, sent d’un gran valor. Volem agrair d’estes pà-gines l’enorme esforç realitzat pel seu fill Ma-nolo per a poder recopilar part de la seua obra i oferir esta mostra de pintura en la nostra població, precisament amb motiu de les Fes-tes Patronals, i que podreu disfrutar durant el nostre estival i festiu mes de juliol. El millor re-coneixement que podem fer des d’Almussafes, perquè la seua obra es mantinga viva.

Obra feta en ceràmica de Godella.

José Mª Bullón. Comisari de l’exposició

Any 1919. La família Bargues, a la seua casa

de Godella, amb un grup de bons amics, entre ells

els doctors Peset Aleixan-dre Valls i Cabo.

Autorretrat.

Ricardo BarguesFERRANDO

68 69

Any 1993: i... arribà la màgia a Al-mussafes!.Sembla que tot començà en un viatge de Luís La Font –nom artís-tic de Luís Martínez– a Madrid en

1992. Aquest pertanyia a la SEI (Sociedad Es-pañola de Ilusionismo) des de 1985 i hi anava sovint a reunir-se amb alguns mags de l’època com Juan Tamariz, Pepe Carrol, Anthony Blake,…i en una d’aquelles reunions els feu la proposta de vindre a València, juntar-se al vol-tant d’una paella i fer un espectacle pel poble. Luís parla amb Francisco Caballero –regidor de Cultura, Joventut i Medi Ambient del moment– al qual la idea d’unir “Almussafes i la màgia” li sembla sugeridora i atractiva. Es valora políti-cament el tema, es forma un equip amb Luís La Font, Francisco Caballero i José Mª Bullón, que porten l’organització, que fixa les dades, el nombre de gales, etc. El consistori cederia el Centre Cultural i es faria càrrec de les despeses de l’encontre amb un pressupost prou reduït i els mags actuarien gratis.

En un principi està programat per als dies 5 i 6 de juny de 1993, però les eleccions generals d’aquell dia 6 retarden la màgica reunió. Així, els dies 19 i 20 queden definitivament com els elegits per la presentació del “Primer Encuen-tro de magos de la Comunidad Valenciana”. Actuen alguns mags vinguts de Madrid: Carlos Lamas, Mago More, Félix, Ramón Rioobo,... i al-tres valencians com Franco Martinelli, Salcan, Lesmans, Magic Gurrea, Garibo i el mateix Luís La Font. Havien quedat per actuar uns pocs, però al final s’acrediten un gran nombre de mags, il·lusionistes i prestidigitadors per seguir les actuacions i gales, assistir a les conferèn-cies, visitar la fira màgica i retre homenatge a Walmer, el primer mag d’honor. Els actes re-uniren també un passe de vídeos sobre màgia i una exposició de fotografies i cartells sobre “La magia de ayer”. La màgia va eixir també al carrer i als pubs de la localitat.

Era una idea compartida per tota l’organització de l’esdeveniment, i també l’Ajuntament, el que des d’Almussafes es creara la primera associació de mags de la Comunitat. Així ho expressà l’alcalde Vicente Escribá en l’acte de clausura, al mateix temps que es comprometia a repetir l’encontre l’any següent i dotar-lo de més pressupost.

Les notícies dels diaris Levante i Diario 16 d’aquells dos dies porten titulars que parlen

de “Dos días mágicos”, “En la vida, todo es una trampa” i “Encuentros mágicos en Almus-safes”. Dick Marvel –un mag portuguès invitat– fa una completa crònica en una revista del seu país alguns dies després.

La història continua...L’any següent es fundaria el CIVAC (Círculo de Ilusionistas de Valencia, Alicante y Castellón) amb seu en València, que pretenia impulsar tot tipus d’activitats de màgia en la Comunitat Va-lenciana. Estaria presidit per Luís La Font fins l’any 1998 en que crearia l’AVI (Associació Valen-ciana d’Il·lusionime), amb seu a Almussafes i de la qual també ha segut el president fins fa poc.

Han passat divuit anys i dènou trobades més, fins arribar a la última de final de març de l’any actual. De les vint celebrades, totes han tingut lloc entre els mesos de març i abril. Quasi totes han durat tres dies: divendres, dissabte i diu-menge, excepte la primera que foren dos i les de l’any 1999 i l’últim que foren quatre, perquè començaren dijous.

Tot havia començat amb una frase del primer programa que preguntava: “¿Quieres pasar dos días mágicos?” i se’ns invitava a tots a “entrar en el juego de la magia y a la magia del juego, a creer lo imposible y lo increible, a dejar volar la imagi-nación y a adentrarnos en el mundo de los duen-des, los unicornios, las sirenas y los gnomos, en el reino de la fantasía y los sueños”.

Però si parem atenció als tríptics editats per l’ocasió s’adonem que el nom de la trobada ha anat evolucionant. En un principi es planteja com a “Primer Encuentro de magos de la Co-munidad Valenciana” i així es celebraren els tres primers anys assumint els nombres ro-mans des del segon, a partir del quart, passa a anomenar-se “IV Encuentro Internacional de Magos”, acompanyat de “Almussafes Má-gico’97” i després d’elaborar-se el programa i editar els tríptics en castellà fins el què feia sisé, és en 1999 quan evoluciona fins el nom de

a Almussafes1993-2012

Trobades de

MàgiaXX

Cecilio Alcaraz Albaladejo

71

Units, amb uns vint-i-cinc mags, alguns dels quals han repetit, com Andrely, però els més coneguts serien James Dimmare (1998), Henry Evans (2002), Juliana Chen (2004), René Lavand (2007), Jeff Mcbride (2009) i Norm Nielsen (1999 i 2012). Àsia ve representada per Xina, Corea i Palestina amb una representació més reduï-da. Per últim, Europa ha estat present amb uns tretze països i més de quaranta mags, trenta dels quals pertanyerien a Alemanya, França, Itàlia i Portugal. Entre els europeus desta-carien: Tommy Wonder (2003), Viktor Voitko (2006), Omar Parsha (2007), Otto Wessley (2008), Soma (2011), Junge & Junge (2011),...

Durant tot aquest temps han segut fins cinc els alcaldes i alcaldesses –Vicente Escribá, Jo-sep Chaqués, Mª Ángeles Lorente, Mª Carmen Santos Juanes i Albert Girona– a més de qua-tre regidors i regidores –Francisco Caballero, Francisco Ribera (2 vegades), Josep Antonio Genís i Esperanza Carbonell– que han tingut la responsabilitat de continuar el que els pri-mers posaren en marxa en 1993. Darrere de tot, sempre han estat José Mª Bullón com a gestor cultural i Luís La Font com a persona responsa-ble de la relació amb tots els mags participants a través dels dos organismes que ha presidit, el CIVAC en un principi i l’AVI després.

Ressò informativaAl llarg d’estos últims 19 anys han anat apa-reixent a la premsa escrita unes 240 notícies sobre les trobades, als diaris tradicionals en paper i als digitals –més moderns–, sobre tot als de tirada provincial i autonòmica com són Levante-EMV i Las Provincias en les pàgines de “La Ribera”, que entre els dos arriben a 152. Li segueixen les aparegudes al Diario de Valen-cia i amb menys quantitat El Mundo, El País, Diario 16 i el MiniDiario, a més d’alguns suple-ments com Babia i El Micalet editats pels pri-mers. També a les revistes comarcals de La Veu de La Ribera i Ribera Magazine. Alguns d’estos diaris i revistes ja desaparegueren del quiosc. Des l’any 2009 també han eixit unes 40 als diaris digitals, sobre tot a: elperiodic.com, las-provincias.es, notasdeprensacv.es, riberabaixa.info, etc. A nivell local, els nostres BIMs “Qua-tre Cantons” han publicat notícies de totes les convocatòries des l’any 1999.

Titulars com els comentats del primer any i molts altres apareixen als diaris al llarg de qua-si dues dècades, com: “Almussafes capital de la magia”, “la fábrica de los sueños”, “tras la este-

la de Merlín”, “ciudad encantada”, “Almussafes saca la chistera”, “Almussafes tiene truco”, “el discreto encanto de Almussafes”, “la ciudad de la ilusión”, “Harry Potter en Almussafes”, “más de doscientos magos toman las calles de Almus-safes”, “¿Hogwarts o Almussafes?”,... i és que la premsa està escrita majoritàriament en castellà.

Eixes notícies han anat acompanyades algu-nes vegades de fotos d’actuacions i/o mags. Entre els que més han aparegut es troben Juan Tamariz, Màgic Andreu, Montty, René Lavand, Juan Mayoral,... encara què el més repetit ha segut Luís La Font, que ha estat sempre en l’organització i per tant als actes d’inauguració i de clausura de les trobades, però què a més ha presentat i actuat en algunes gales.

La radio i la televisió també s’han fet ressò de les notícies que han generat les trobades de màgia. Onda Cero, la Cadena Ser, Radio 9, la Cope i Alzira Radio, entre altres, han dedicat espais informatius a la trobada. I, en el cas dels mitjans audiovisuals, el seguiment a Canal 9, Tele 5, Antena 3, Televisió Espanyola, la Sexta i Cuatro, ha estat una evidència, principalment en els últims nou anys.

La xarxa d’Internet també ha ajudat molt a donar a conèixer el fenomen de la màgia a Almussafes. Són innombrables les pàgines webs de màgia o botigues del tema, els foros o blogs de mags i magues, etc. El fet de ficar en el buscador Google les paraules en Almussafes “magia” ens remet a més de 51.000 entrades d’informació.

Servisca aquest article per enaltir una activitat cultural de gran renom nacional i internacio-nal, amb la qual la localitat d’Almussafes ha traspassat totes les fronteres en la creació de grans il·lusions.

Almussafes continuarà obrint la “chistera”!!!

“VIIa Trobada Internacional de Mags” que con-tinua vigent, el títol s’acompanya també de les paraules “Almussafes Màgic ’99, 2000,...” i així apareixeria fins la XVI trobada, la de l’any 2008.

Entre els anys 1999 i 2011 s’editarien tots els pro-grames tant en valencià com en castellà. El que començà fent-se exclusivament en castellà, tor-naria a eixa llengua després de tretze trobades, en l’última, emparat en la falta d’espai per ficar el text i les nombroses fotos dels mags intervi-nents, el que haguera obligat a canviar el clàssic format, això unit al fet de què els mags i les ma-gues vénen de tota Espanya i l’estranger.

El “1º Concurso Juvenil de Magia” tindria lloc al “IV Encuentro”, celebrat l’any 1996 i durant tres anys seguits es celebraren el 2n i el 3r concurs. En la trobada XIII, any 2005, comença a cele-brar-se el “I Concurs Internacional de Mags”.

Durant els primers anys s’encarrega de l’organització de l’esdeveniment el Centre Cul-tural amb la col·laboració del CIVAC, però des l’any 2001 s’inverteixen els papers i és l’AVI qui porta l’organització i el Centre Cultural qui col·labora. Sempre l’ha patrocinat l’Ajuntament d’Almussafes amb una col·laboració habitual de la Diputació de València.

Els actes de totes les trobades han mantingut una certa línea al llarg del temps, reunint unes seccions fixes com: el mag d’honor, conferències, gales de màgia de prop –o gales “Close-Up”–, ga-les de màgia en escena –reconvertides en gales internacionals de màgia en escena des l’any 2005–, la celebració de la fira màgica, de màgia als pubs, concursos diversos per edats dels mags i/o grups de màgia, etc. Les gales en escena s’han fet per a professionals i s’han repetit després, des l’any 2007, davant el públic familiar en general. Al seu voltant s’han fet actes com exposicions de cartells i/o fotografies, màgia i animació a l’aire

lliure, tallers de màgia, tertúlies màgiques i últi-mament estan agarrant importància les paelles gegants pels mags acreditats i el sopar especta-cle de la nit de dissabte,...

Les trobades en xifresEn estes dues dècades les “Trobades Internacio-nals de Mags d’Almussafes” s’han convertit, molt possiblement, en l’esdeveniment màgic del país amb més quantitat de cites anuals i sense cap interrupció. Ja en abril de 1999, José Mª Bullón declarà al diari Levante que “el certamen, que es punto de encuentro y referencia nacional e in-ternacional, ya se ha consolidado como uno de los más importantes de España”. Dotze anys des-prés, Màgic Andreu diu en una entrevista l’any 2011 que no ha faltat cap any, “que yo vengo como invitado, como contratado y, si no, con la tienda... porque Almussafes para mí es el mejor congreso de España, pero de lejos”.

Aquestes XX trobades han reunit una gran quantitat d’actes programats: 68 conferències, 25 gales de Close Up, 40 gales de màgia en es-cena, 17 gales de internacionals de màgia en escena, 11 concursos de màgia diversa, 20 fires màgiques, 11 actes de màgia al carrer o l’aire lliure, a més d’un nombrós grup d’activitats diverses que inclourien màgia als pub, sopars espectacle, tallers, exposicions,...

Al llarg d’aquestes 20 trobades han passat per l’escenari del nostre Centre Cultural més de 700 mags –aproximadament 450 sense repe-tir–, però han sigut alguns milers els que han estat presenciant-les en qualitat de mags acre-ditats amb dret als actes exclusius per a ells, com: les conferències, les gales de “Close Up”, l’assistència a les fires màgiques, etc.

Seria difícil resumir el llistat de figures que han passat per Almussafes en aquest temps, però podríem parlar d’alguns mags nacionals com: Màgic Andreu, Montty, Juan Mayoral, Alfredo Florensa, Arturo de Ascanio, Jorge Bass, Luís Piedrahita, Anthony Blake, Dani Daortiz, Mago More, Mago Migue, Manuel Feijoo, Juan Luís Ru-biales, Juan Tamariz,...

Des que en 1998 la trobada s’obri “oficialment” a l’estranger, més de 70 mags de fins vint-i-tres països de tres continents han estat repre-sentats en diferents ocasions a Almussafes. Ja abans havien vingut mags de Portugal o de Veneçuela. Amèrica ve representada per paï-sos com Argentina, Brasil, Canadà i Els Estats

72 73

Se me invita por parte del personal idóneo del M.I. Ayuntamiento de la Villa, para mi colaboración en el Pro-grama de las Fiestas Patronales de este año, lo cual acepto con sumo

agrado y hoy con mayor motivo al encontrarme distinguido con el Premio Cívico el año pasado.

El problema radica en la elección del tema. Po-dría tratar de la laboriosidad de sus gentes, de su bondad y hospitalidad, de su Historia, de sus Santos Patronos y de tantas y tantas virtudes que aquí se atesoran, pero considero que para expo-ner todo ello con la objetividad que requiere, se necesita una pluma mejor cortada que la mía.Sin embargo, la nitidez del folio que me ins-pira, y mi buena voluntad de cooperación, me inclinan a no cejar en el asunto; y quiso el azar que cayeran en mis manos unos viejos pro-gramas de fiestas locales del siglo pasado, en los cuales se publicaron unos artículos que, de verdad, me impactaron.

Los escribió un joven de nuestra tierra que nada tiene que ver con la Ciencia, las Artes, la Economía ni los complicados campos de la Po-lítica, sin que todo ello y mucho más le fuera indiferente. Me apresuro a decir que se trata de Francisco Meliá Grau, que nació aquí el día ocho de enero de 1928, en la calle del Maestro Cardona, núm. 6, y era hijo de Fernando Meliá

Chaqués y Manuela Grau Villar. Un modesto, humilde y ejemplar matrimonio que dió cua-tro hijos a nuestro pueblo: Manuela, Paquita, Fernando y nuestro Francisco, el más pequeño.Su niñez se funde con la de otros niños de su edad, amiguitos de juego en nuestras calles y alumnos de la escuela existente en la calle de San Vicente, a cargo de D. Vicente Guixot y nos llegan noticias de que se trataba de un chaval alegre y aplicado. Cuando llegó el momento, recibió la Primera Comunión en la Parroquia, junto con sus amiguitos y condiscípulos, luego de la consabida preparación catequética co-rrespondiente.

De su pre-adolescencia sólo sabemos que, al igual que casi la totalidad de los chicos del pueblo, ayudaba a sus padres en lo que podía, especialmente en trabajos sencillos de campo. En su adolescencia, esa edad que sucede a la in-fancia, en los inicios de la pubertad, a sus trece años, es cuando contrae, sin que sepamos exac-tamente las causas, esa terrible afección cerebral que le acompañó hasta el resto de su vida.

No tenemos noticias técnicas ni fidedignas de la causa de la enfermedad, pues entre las gentes circularon diferentes versiones, pero lo cierto parece ser, luego de alguna conversa-ción sostenida con personal cualificado, que se trató posiblemente de una alteración en el

V. G. C.

FranciscoMeliÁ Grau

Hombres de nuestro Ayer

complicado y complejo entramado de nues-tro cerebro, con sus 50 billones de células que componen una mente común, según la doctora en Neuroanatomía Jill B. Taylor, de la Facultad de Medicina de la Universidad de Indiana, lo que no le impidió su capacidad de ejercer los estímulos que le llegaban a través de los senti-dos, pues polía hablar, oír, ver, pensar… Así pues, podía manejar los dedos pulgar e índice de la mano izquierda y podía disponer de lo que denominamos todo el conocimiento, pese a que estaba impedido del resto de las fa-cultades de su cuerpo, incluso de la movilidad. Así me lo explica, Dª Josefina Moscardó Folch, que residía junto a su domicilio, la cual gozaba de gran amistad con la familia del enfermo y a la cual dedicó Francisco una inspirada poe-sía, con motivo de su enlace matrimonial con D. Enrique Puerto Blasco en el año 1958, escrita de la forma mencionada con buena ortografía y una caligrafía que es de admirar.

Firmando como “Apóstol del Dolor”, en el artículo que

redactó para el Programa de Fiestas de Almussafes del

año 1957.

Año 1934. Francisco Melià Grau - de derecha a izquierda, el cuarto de la segunda fila empezando por abajo – con su maestro y compañeros de colegio.

74 75

Pero lo más importante de todo, luego de leer y releer los artículos que escribió en los pro-gramas mencionados, es el apreciar el espíritu de aceptación de su situación, su disposición a hacer felices a las personas que le rodeaban, especialmente sus padres y familia, y sobre todo el espiritualismo que envuelve su vida.

Sabemos que perteneció a la Fraternidad Cató-lica de Enfermos, que peregrinó a Lourdes con dicha Organización, de sus lecturas de forma-ción y piedad, de la recepción de Sacramentos, de sus relaciones con otros enfermos, animán-doles y de su vida interior que se podía gozar en sus conversaciones, todo lo cual le conver-tía en un joven cristiano admirable. Indudable-mente, debió sufrir los suyo con motivo de su estado. Así escribe: “por la Cruz obtendremos la paz interior, gracia plena y la esperanza en la vida eterna”, “por la Cruz, en fi n alcanzare-mos la perfección y la santidad”, “No desapro-vechemos pues, hermanos en el dolor, la opor-tunidad que Dios nos concede!: abracemos con fuerza la Santísima Cruz, donde por amor al hombre murió Jesús, si queremos que nuestras vidas sean fecundas y santas”, “Ciñamos des-de ahora nuestras vidas a la sombra bendita de la Santísima Cruz, y que ésta proyecte so-bre nuestros hogares y sobre nuestros campos la gracia, la Fe y la protección Divina”. Estas y otras frases son suyas, escritas por él, que se fi rma “Apóstol del Dolor”.

También era un joven alegre, al que le gustaban las frases chistosas y era afi cionado al futbol y a la música, que seguía a través de aparatos de radio. Oía conferencias, noticias y discursos, se carteaba con diversas personalidades tanto de España como del extranjero, todo lo cual, junto al cariño y especial cuidado que sólo saben dar las madres, parece que le hizo algo más lleva-dera su situación.

Falleció el día ocho de enero de 1959 de una embolia cerebral, según fi gura en el informe que emitió el Dr. D. José Casado en el Juzgado Municipal y así se halla en el acta correspon-diente de su defunción.Asistí al sepelio junto a un gran número de vecinos que le estimaban y junto a la familia

le acompañó el Padre Duato, de la menciona-da Confraternidad Católica de Enfermos, en la que era muy estimado. Oí en alguna conversa-ción: “Paco Meliá era un santo”. Sus restos des-cansan en nuestro Cementerio Municipal.

Un año después, en 1960, en el Programa de Fiestas Patronales, Dña. Carmen García Guaita (matrona titular) escribió un inspirado artícu-lo, como todos los suyos, que entre otras cosas decía así: “Había una página en blanco en la Revista, la cual dejó tras de su muerte, aquel

elegido de Dios que se llamó Francisco Meliá Grau, aquellos artículos magnífi cos que bajo el título de “Desde mi celda” él escribía. Había falta por lo menos de una despedida que él ya no podría escribir. Había un hueco de silencio en el Programa. Yo procuraré llenarlo con mis toscas palabras, prometí entonces. Y heme aquí, que cumplo mi promesa a la Santísima Cruz, al propio tiempo que, desde aquí mismo, le digo a aquel que fue: Yo llenaré de letras su silencio en el Programa, bajo cualquier título, yo escribiré cada año, mientras Dios me lo per-

mita. Sabe que tu recuerdo será imperecedero en este lugar, Almusafes no olvida a sus hijos, estén en el cielo o en cualquier lugar de la tie-rra. Almussafes, tierra fecunda acostumbrada a criar, es tierra madre por antonomasia, sabe hacer crecer sus espigas y sus hijos con igual cariño. Es como una madre desbordante de ter-nura para con todos, aunque sean hijos adopti-vos, puedo yo decirlo”.

Dña. Carmen, ignoro si usted escribió alguno más de sus artículos en cumplimiento de su

promesa, pero este año he decidido sustituirla en este menester con todo cariño y dedicar a Francisco Meliá Grau un entrañable recuerdo en el 53 aniversario de su defunción, incluyén-dole en esta sección especial de los Hombres de Nuestro Ayer.

NOTA: La escribo para agradecer a las personas que han colaborado con su información, fotos y demás datos, sin lo cual no hubiera sido posible el redactar este modesto artículo.

Poesía que Francisco redactó en el año 1958 con motivo del enlace matrimonial de

Josefi na Moscardó y Enrique Puerto, uno de sus últimos

escritos antes de fallecer.

A principios de los años 50, en el centro de sus padres, Fernando Meliá y Manuela Grau.

76 77

E l pasado veinticuatro de febrero entró en el taller de LEY, Conser-vación y Restauración una imagen propiedad de la Parroquia de San Bartolomé de Almussafes (1788)

para ser restaurada. El encargo de dicha restau-ración fue realizado por D. Javier Climent Grau que, durante este año 2012, ostenta el cargo de Clavario Mayor de La Divina Aurora. Con la ayuda de varios clavarios se bajó la imagen de la hornacina que ocupa en una de las capillas laterales del lado de la epístola para proceder a su traslado al taller.La imagen, de muy buena factura, es una es-cultura de bulto redondo tallada en madera, policromada y dorada. Corresponde a la advo-cación de la Divina Aurora acompañada de sus atributos iconográficos. Porta: cetro en la mano derecha y estandarte en la mano izquierda, ambos dorados; esta tocada por una corona re-pujada en latón; a su espalda un enorme sol formado por numerosas potencias talladas en madera y doradas con oro fino. Su posición es sedente estando apoyada sobre una nube y, a ambos lados, flanqueándola dos ángeles y dos cabezas de serafines. Toda la composición se sustenta sobre una base octogonal de madera dorada y policromada imitando mármol. Su al-tura total es de 135cm.Datada a mediados del siglo XX, fue sufragada por los donativos recabados por los clavarios de la época. Su ejecución se le atribuye a D. Enrique Galarza Moreno (1895-2000), escultor valenciano muy prolífico del que se tiene otra obra en la parroquia, La Divina Pastora, ubica-da en una de las capillas del lado del evangelio.Galarza nació en el Grao de Valencia y desde los once años trabajó en talleres de escultores de renombre como Venancio Marcos, Jóse Mª Ponsoda Bravo, Pio Moyar y Francisco de Pa-blo. Complementaba su formación asistiendo a clases en la Academia de Bellas Artes y en el Círculo de Bellas Artes. De esa época trabó amistad con otros escultores contemporáneos como fueron Vicente Beltrán Grimal, Carmelo Vicent Suriá, Julio Benlloch y Ramón Mateu con los que llegó a tener un taller hasta que cada uno se estableció por su cuenta. Todos ellos tenían formación de taller. Les habían trans-mitido el modo de trabajar la talla en madera que realizaban los escultores barrocos, época de máximo esplendor de la escultura española. Eran capaces de realizar todo el proceso desde la elección de la madera hasta la decoración con pigmentos y oro. Con los años, cada uno de estos artistas tomó un camino diferente: unos

se acercaron a las vanguardias del momento, mientras que otros de una forma aparente-mente anacrónica y debido a las circunstan-cias políticas del momento, se dedicaron a se-guir la estética barroca marcando su impronta. Este fue el caso de Enrique Galarza que dedi-có su vida a la talla de imágenes religiosas de notable importancia quedando su producción profana reducida casi al ámbito familiar.En la obra de Galarza influyeron maestros de la talla de Ignacio Vergara, Francisco Molinelli, Berruguete, Salzillo y de sus contemporáneos, sentía gran admiración por Benlliure. Del pri-mero admiraba el movimiento, del segundo la gestualidad, del tercero el dramatismo, del cuarto el detalle y del quinto la delicadeza y la fuerza que imprimían en sus figuras. Las imá-genes de Galarza siguen el patón típico de las esculturas barrocas lo cual podemos observar en la Divina Aurora que nos ocupa. Son escul-turas dinámicas denotando movimiento conti-nuo; los paños se trabajan de forma virtuosa; las extremidades y bocas están tratadas con delicadeza y detalle; y, la policromía acentúa los efectos veristas y dinámicos. Galarza reali-zaba sus obras de la imaginación y no del na-tural como le enseñaron en los talleres. Siem-pre le acompañaba unos pequeños cuadernos donde tomaba apuntes de los detalles que le llamaban la atención. Él realizaba el trabajo de la talla y el resto de actividades hasta el acabado final lo realizaban otros profesionales especiali-zados, pero siempre bajo su supervisión. Entre estos estaban José Ballester cuyo taller estaba en la calle del Salvador, Antonio Rollo que tra-bajaba en la calle Trinitarias y Francisco Garcés que lo hacía en Sogueros. Todos ellos muy cerca del taller de Galarza en la calle Pintor López nº1.Galarza tuvo como clientes mayoritariamen-te a la Iglesia, cofradías y devotos que exigían plasmar sus gustos. Según la tipología la obra religiosa se puede dividir en Vírgenes, Santos, Cristos y Pasos Procesionales (las de más ta-maño). Como característica se puede decir que ninguna de ellas es idéntica a otra, aunque re-presente a la misma advocación. La obra de Galarza se encuentra diseminada alrededor de todo el mundo. En la Península encontra-mos obra suya desde el norte, San Sebastián, hasta el sur, Huelva. Existen un centenar de obras catalogadas y estoy segura que tras un proceso de investigación, podríamos encon-trar muchas más.En cuanto a la restauración podemos decir que la imagen a la entrada al taller presentaba un buen estado de conservación debido a su fac-

Divina AuroraRESTAURACIÓN

DE LA IMAGEN DE LA

Yolanda Morant del Villar

79

tura. Así todo, debido al paso del tiempo desde su realización se observan algunos problemas que trataremos de subsanar. Presenta sucie-dad generalizada debido a la acumulación de polvo, gotas de cera y hollín de las mismas y excrementos de insectos (moscas). Existen fal-tantes en el soporte o mutilaciones sobre todo en las partes más frágiles como son las ma-nos, las alas de los ángeles,… esto es debido a la mala manipulación a la que está sometida en los traslados procesionales. También vemos pequeñas manchas de humedad sobre todo en la policromía blanca y oxidación de barnices en la capa de la Virgen. Presenta levantamien-tos de los adornos blancos del vestido que tras analizarlo deducimos que se trata de repintes. Hay algunas grietas estructurales debidas a des-cohesión de las piezas que forman el embón y que se transmiten hasta la policromía. También se ven los resultados de un antiguo ataque de xi-lófagos, agujeros de salida de carcomas adultas.

Teniendo en cuenta todo lo anterior, la pro-puesta de intervención comenzó con una desinsección por impregnación inyectando permetrinas (Corpol, Xylamón). El segundo paso fue intentar consolidar el soporte ligneo (madera de Pino de Suecia como casi todas las esculturas policromadas de Galarza) inyec-tando disoluciones de resinas epóxidicas por las pequeñas grietas que asoman al exterior. Después, se rellenan las mismas con masillas de fibra de vidrio de componente elástico que amortigüe el movimiento. Por otro lado, se re-ponen los faltantes de soporte con resinas acrí-licas de dos componentes (Araldite reforzando la estructura con varillas de fibra de vidrio.

Continuaremos el proceso realizando catas de limpieza llegando a la conclusión de limpiar las carnaciones en seco con gomas de PVC (Mi-lán) y neutralizando los talatos con disolucio-nes con agua destilada. Los excrementos los eliminamos a punta de bisturí en seco. Los bar-nices oxidados con hisopos de disoluciones de dimetil formaldehido y la suciedad y repintes

con disoluciones en agua destilada de deter-gentes específicos para restauración (Contrad 2000, Vulpex,..). Todos los productos utilizados está avalado su uso por experiencia en otras restauraciones y por reseñas bibliográficas.

El último paso en la restauración consistirá en dar un acabado que tendrá por objeto potenciar los efectos de la policromía y fortalecer la capa pictórica. Para ello usaremos barnices de res-tauración según la zona a tratar. Para las carna-ciones, barniz mate (barniz cera Lefranc); para las telas lisas, barniz satinado (Lefranc); para los estofados, barniz brillo (Lefranc); y, para los metales, resina acrílica (Paraloid B-72).

Acabado el trabajo, esperamos que esta obra como el resto de producción de Galarza ca-racterizadas por el virtuosismo y el buen ha-cer de todos los que colaboraron en ella, se mantenga durante otro medio siglo tal como la concibió el artista. De esta forma estaremos contribuyendo a práctica de la devoción y al mantenimiento de una de nuestras tradiciones seculares que enriquecen nuestro patrimonio inmaterial.

80

· ACEQUIA REAL DEL JÚCAR· AFECTATS FIBROMIALGIA ALMUSSAFES· AMPA DE L’INSTITUT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA· ASOC. EMPRESARIS I COMERCIANTS (AECAL)· ASSOCIACIÓ D’ALUMNES DEL CENTRE MUNICIPAL DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES· ASSOCIACIÓ D’ARTS I OFICIS· ASSOCIACIÓ DE DONES PROGRESSISTES· ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES· ASSOCIACIÓ MESTRESSES DE CASA· ASSOCIACIÓ DE PARES D’ALUMNES CEIP ALMASSAF· ASSOCIACIÓ DE PARES D’ALUMNES CEIP PONTET· ASSOCIACIÓ DONES BOLILLERES· ASSOCIACIÓ FESTERS D’ALMUSSAFES· ASSOCIACIO L’AUTET· ASSOCIACIÓ LA FERA TEATRE· ASSOCIACIO LLUITA CONTRA EL CÀNCER· ASSOCIACIÓ SALUT VITAL ALMUSSAFES· ASSOCIACIÓ VALENCIANA D’IL·LUSIONISME· ASSOCIACIÓ VALENCIANA D’AGRICULTORS

· ASSOCIACIÓ DE VENEDORS DEL MERCAT MUNICIPAL D’ALMUSSAFES· BICI-CLUB ALMUSSAFES· CENTRO CULTURAL ANDALUZ DE ALMUSSAFES· CERCLE D’ART LEOPOLDO MAGENTI· CLAVARIESSES 2012· CLAVARIS 2012· CLUB AIKIDO TOMIKI D’ALMUSSAFES· CLUB CICLISTA AL TRAN TRAN· CLUB D’ARTS MARCIALS· CLUB D’HANDBOL· CLUB DE BÀSQUET ALMUSSAFES· CLUB DE BILLAR· CLUB DE CAÇADORS EL PERDIGÓ· CLUB DE CERÀMICA· CLUB DE FRONTENIS ALMUSSAFES· CLUB DE FUTBOL ALMUSSAFES· CLUB DE MOTOCICLISMO ALMUSSAFES· CLUB DE PESCADORS LA MOLINÀ· CLUB DE PETANCA

· CLUB DE PILOTA VALENCIANA D’ALMUSSAFES· CLUB DE TENNIS· CLUB DE TIR AMB ARC

D’ALMUSSAFES· CLUB DE TIR OLÍMPIC· CLUB DEPORTIVO DE SORDOS DE ALMUSSAFES· CLUB ESCOLA GIMNÀSTICA ALMUSSAFES· CLUB GASTRONÒMIC ”EL PUTXERET”· COMPARSA ALI BEN BUFAT· COMPARSA ASELAM ALEIKUM· COMPARSA FESTERS 79· CONFRARIA DEL SANT SEPULCRE· CONFRARIA SANTÍSSIMA CREU· COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA· ESPORTIU AGILITY ALMUSSAFES· FALLA LA TORRE· FALLA PRIMITIVA· FALLA MIG CAMÍ· FOTO CLUB LA IMATGE· FUNDACIÓ SAMBORI· GERMANDAT DE DONATS DE SANG

· GRUP POÈTIC ARGILA DE L’AIRE· JOC CONSCIENT· JUNTA LOCAL LLUITA CONTRA EL CÀNCER· MOVIMENT CRISTIÀ D’ALMUSSAFES· MOVIMENT JÚNIOR· PAS BÀSIC· PENYA BARCELONISTA· PENYA CICLISTA ALMUSSAFES· PENYA DE CARRETERS D’ALMUSSAFES· PENYA VALENCIANISTA· PROTECCIÓ CIVIL D’ALMUSSAFES· SINDROME X FRAGIL· SOCIETAT DE COLOMBICULTURA· SOCIETAT MUSICAL LIRA ALMUSSAFENSE· TOTS AMB EL SAHARA· VETERANS CLUB DE FUTBOL

Les entitats localsd’Almussafesus desitgen unesMolt Bones Festes 2011

82 83