Índex i. ii creant futur pels governs locals - csital.org · profesional de csital de catalunya...

79
Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [1] ÍNDEX I. Pla Director. Profesional de CSITAL de Catalunya Pág. 2 II Documentació Declaració de Lleida II A) Posicionament del Consell de CSITAL de Catalunya en relació al Projecte de Llei de Racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local. II.B) Declaració Assemblea Congressual. "Creant futur pels Governs Locals de Catalunya" Pág. 15 Pàg. 26 III Documentació complementària: III.A) Al·legacions del Consell CSITAL Catalunya de la Avantprojecte de la Llei de Governs Locals de Catalunya. III.B) Posicionament del Consell de CSITAL Catalunya en relació al Avantprojecte de Llei de Serveis i col·legis professionals. Pàg. 33 Pàg. 38

Upload: duonghanh

Post on 05-Oct-2018

214 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [1]

ÍNDEX

I. Pla Director. Profesional de CSITAL de Catalunya

Pág. 2

II Documentació Declaració de Lleida

II A) Posicionament del Consell de CSITAL de Catalunya en relació al Projecte de Llei de Racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local. II.B) Declaració Assemblea Congressual. "Creant futur pels Governs Locals de Catalunya"

Pág. 15

Pàg. 26

III Documentació complementària:

III.A) Al·legacions del Consell CSITAL Catalunya de la Avantprojecte de la Llei de Governs Locals de Catalunya. III.B) Posicionament del Consell de CSITAL Catalunya en relació al Avantprojecte de Llei de Serveis i col·legis professionals.

Pàg. 33

Pàg. 38

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [2]

I. Pla Director. Profesional de CSITAL de Catalunya

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [3]

PLA DIRECTOR PROFESSIONAL DELS SECRETARIS, INTERVEN TORS I

TRESORERS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA

En l’Assemblea General del Consell General del CSITAL de Catalunya, celebrada a la

Seu d’Urgell l’any 2003, es va aprovar, amb el consens de tota l’organització col·legial

catalana, el Pla director professional dels secretaris, interventors i tresorers

d’Administració local de Catalunya, després d’un procés iniciat l’any 1999 en

l’Assemblea General del Consell celebrada a Tarragona amb l’aprovació de les bases

per a l’elaboració d’un pla estratègic de la professió.

L’aprovació del Pla director professional del CSITAL de Catalunya va situar

l’organització col·legial catalana en una posició capdavantera de la modernització de la

professió a l’Estat espanyol, amb una aposta clara, en clau externa, per un nou impuls

i una nova projecció a les funcions dels secretaris, interventors i tresorers de

l’Administració local basada en l’alta especialització i qualitat i en els valors d’una

gestió pública professional, responsable i compromesa amb els governs i

administracions locals de Catalunya. En clau interna, el Pla director marca un

compromís per a millorar l’organització col·legial estatal, dotant-la d’estructures

de base territorial autonòmica i de major represent ativitat democràtica.

Amb el Pla director professional es fixaren les línies estratègiques bàsiques sobre les

quals havia de pivotar el futur del nostre col·lectiu professional: abast de les funcions

públiques necessàries; imbricació en els àmbits de direcció de les organitzacions

locals i d’acció dels governs locals; una carrera professional basada en els principis de

mèrit i capacitat, amb processos selectius oberts i transparents; un fort suport al

principi d’autonomia local, i la incorporació de les conclusions i principis del Codi ètic i

de la Declaració de Siena, aprovats en la I Conferència Mundial de Secretaris

Generals, Chiefs Executives Officers i Directius Locals, promoguda per la UDITE i

celebrada a Siena l’abril de 2002.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [4]

Posteriorment, l’aprovació de la Declaració de Montblanc l’any 2007 va refermar

l’estructura de l’organització professional a Catalunya, apuntant les línies bàsiques que

es considerava que havia de tenir el desenvolupament normatiu de l’Estatut bàsic de

l’empleat públic, amb un marcat esperit descentralitzador, i reforçant els principis fixats

en el Pla director professional.

Deu anys desprès de l’aprovació d’aquest Pla director, moltes de les seves línies

estratègiques tenen una renovada vigència. Sens dubte, l’actual conjuntura permet

avui una visió reforçada de les idees sobre la base de les quals els secretaris,

interventors i tresorers d’Administració local de Catalunya vàrem acordar aquest gran

compromís per a construir el futur de la nostra professió. Marcar accents o incorporar

aspectes que permetin renovar i actualitzar aquest compromís han estat els objectius

fixats per la Junta General del Consell. I amb aquesta finalitat s’ha emprès

l’actualització del Pla director.

L’actualització del Pla director professional té un a doble vessant:

• Promoure la definició d’un marc estable que faciliti gestionar la necessària

complexitat en la regulació de la professió davant els canvis normatius d’àmbit

comunitari, estatal i autonòmic que afectin en el futur els governs locals i els

secretaris, interventors i tresorers d’Administració local. Un marc que –prenent les

consideracions del Consell d’Europa– asseguri dins de les organitzacions locals

l’exercici de les funcions públiques necessàries en termes de professionalitat i

neutralitat i respecti les necessitats organitzatives que la base associativa de la

professió tingui en el futur, siguin d’àmbit autonòmic, estatal o europeu.

• Aprofitar la crisi actual com una oportunitat de mi llora i renovació de la

professió, atenta a un espai comú, compartit amb mo lts països de la Unió

Europea, en el qual convergeixen de manera singular les exigències

ciutadanes d’una bona Administració. La nostra capacitació professional, els

valors que representem, estan a l'abast de les institucions i de les entitats

municipalistes per a ajudar en els processos de modernització, d’innovació

democràtica i d’integritat institucional que

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [5]

marcaran el futur immediat dels governs i administracions locals, alhora que

refermem la nostra defensa de l’autonomia municipal.

I. ELS SECRETARIS, INTERVENTORS I TRESORERS D’ADMIN ISTRACIÓ LOCAL I

LA DIVERSITAT TERRITORIAL. UN SISTEMA ADEQUAT A LA COMPLEXITAT

El marc constitucional configura la participació dels nivells central, autonòmic i local en

la regulació de la professió. La reserva a favor de l'Administració central de l'Estat

respecte de les polítiques de selecció, registre i carrera administrativa s'ha de mantenir

per a preservar una mateixa cultura professional que ens uneix a Europa i que

solament el caràcter estatal de la professió ens permetrà mantenir des de la igualtat

d'oportunitats. Ara bé, a banda d'aquesta reserva, el model territorial constitucional, el

respecte a les singularitats polítiques i administratives de les nacionalitats històriques i

de les regions, i el respecte al principi d’autonomia dels governs locals al servei dels

quals estem els SITAL aconsellen la configuració d’un sistema que permeti a les

comunitats autònomes i als governs locals exercir les seves competències sense

desequilibris, millorant els mecanismes de coordinació, cooperació i informació

recíproca.

La complexitat d’una regulació que mantingui la reserva estatal i la participació de les

comunitats autònomes i dels governs locals en un sistema descentralitzat ben

equilibrat permetrà atendre les singularitats i els interessos públics que conflueixen en

la nostra regulació professional.

Actualment, tornen a revelar-se tendències divergents entre les tres administracions

afectades pel futur del règim professional dels SITAL, que, seleccionats ara per les

comunitats autònomes, presten els seus serveis (i són retribuïts) pels ens locals i

apliquen la normativa emanada dels parlaments autonòmics. Podrien plantejar-se en

un futur immediat qüestions de fons que afecten el moll de l'os de la nostra actuació

pública; cal, per tant, tenir un criteri pres.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [6]

En aquest context, tenim un punt de partida clar i indiscutible: l’existència d'unes

funcions públiques que han de ser prestades pels SITAL, les característiques

essencials de les quals pertoca definir a l'Estat segons el repartiment constitucional de

competències que estableix l'article 149.1.18 de la Constitució espanyola. Això vol dir

unes bases comunes: fixació de les condicions elementals per a garantir les

condicions d'objectivitat i imparcialitat en l'exercici professional; formulació de

polítiques de selecció, de promoció, de provisió de llocs de treball i de formació, i

garantia de mobilitat arreu de l'Estat. L'execució d'aquestes polítiques s'ha de vertebrar

d’acord amb una idea de descentralització a favor de les comunitats autònomes i dels

ens locals.

Des de l’any 2003, els SITAL de Catalunya defensem un sistema que conjugui de

forma equilibrada i coordinada la posició competenc ial de les tres

administracions ―estatal, autonòmica i local ―, i refermem la descentralització de

l'execució de les polítiques de selecció, de provisió de llocs de treball i de formació

com la més adequada als interessos públics concurrents. És a dir, un marc de reserva

estatal que garanteixi la unitat professional, que permeti esgotar les possibilitats

competencials de la Generalitat de Catalunya pel que fa als processos de selecció,

a la gestió de la provisió de llocs de treball i a la formació, i que asseguri als governs

locals una posició suficient en la provisió dels llocs de treball i en la definició de perfils

dels llocs de major qualificació a l'Administració local, no sotmesa a alteracions

provinents d'altres administracions públiques per raons d'oportunitat alienes a l'exercici

de la competència local exercida d'acord amb la llei.

II. DEL CARÀCTER ESTRUCTURAL DE LES FUNCIONS PÚBLIQ UES DE

SECRETARIA, INTERVENCIÓ I TRESORERIA. CARÀCTER DIRE CTIU DEL SEU

EXERCICI

Els secretaris, interventors i tresorers d'Administració local són especialistes en

tècniques i procediments que els governs locals han d'utilitzar en un estat de dret. El

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [7]

caràcter estructural d'aquestes funcions , les quals formen part de la seva arrel

històrica, ha estat posat de manifest en diverses ocasions p el Tribunal

Constitucional , i ens permet situar-les nítidament en un espai indisponible per a les

nostres organitzacions locals. Recentment, el Congrés de Poders Locals i

Regionals del Consell d’ Europa , en el seu Informe sobre la democràcia local i

regional a Espanya de 22 de març de 2013, ha destacat com a adequada a la Carta

europea d’autonomia local l’exercici d’aquestes funcions.1

Sobre aquesta especialitat tècnica, vertebral, de la professió, les habilitats directives

han de propiciar l’exercici d’unes funcions d’alta responsabilitat com les reservades,

amb un clar perfil directiu, amb singularitat i identificació professional pròpies, diferents

de les d’altres directius locals però susceptibles de ser qualificades i atribuïdes com a

tals per les organitzacions locals.

En les administracions locals contemporànies, conflueixen de manera desigual en un

àmbit directiu comú diferents actors: els responsables polítics, els funcionaris amb

habilitació de caràcter estatal, els tècnics superiors de la corporació mateixa, el

personal eventual i el personal directiu. Aquest complex i canviant àmbit directiu en el

si de les organitzacions locals necessita superar els vells fracassos de l’anomenada

nova gestió pública i articular-se ―amb la flexibilitat adequada― sobre els elements

polítics i professionals als quals el sistema de govern actual assigna funcions i/o

competències clares en el nivell operatiu de les organitzacions locals.

Les reformes del nostre sector públic han de garantir que l’exercici de les funcions

públiques necessàries de secretaria, intervenció i tresoreria gaudeixi d’una autonomia i

independència professional adequades a les necessitats actuals dels governs locals i a

la complexitat de la seva acció, per tal que es puguin desenvolupar amb suficiència i

coherència en un entorn d’equilibri entre les variables de gestió i control que les

administracions locals han de satisfer per a respondre a les exigències d’eficàcia,

eficiència i legalitat.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [8]

L’autonomia i independència professional requereix que la responsabilitat estigui

directament vinculada a l'àmbit d’exercici de la funció reservada, i per això cal

considerar com a inherents a aquesta, i per tant inseparables, el comandament

immediat del personal directament assignat per al seu exercici i la direcció i

coordinació directa dels serveis i mitjans tècnics i humans suficients vinculats al seu

exercici.

L’exercici de les funcions públiques necessàries pot complementar-se amb d’altres de

més pròpies d'àmbits de gestió, que són compatibles amb les estructurals de la

professió i responen a les necessitats organitzatives de cada ens local. La regulació de

l’àmbit directiu als ens locals ha de permetre situar amb flexibilitat i empatia aquestes

funcions reservades, juntament amb altres especialitzacions professionals i/o l’exercici

de competències de caràcter operatiu atribuïdes als electes locals. Es tracta de

construir una esfera de decisió pública professiona l que respongui a les

necessitats d’integritat institucional i transparèn cia que reclama la ciutadania.

La consolidació d'aquesta esfera de decisió pública professional amb uns valors ètics

de compromís que redefineixin i harmonitzin la difícil relació entre la política i

l'Administració ha de respondre a un disseny amb quatre principis fonamentals:

• Accés obert i transparent.

• Promoció segons el mèrit i els resultats.

• Integritat, objectivitat i neutralitat.

• Compromís professional amb les polítiques de govern local.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [9]

III. LA CARRERA PROFESSIONAL I LES POLÍTIQUES DE PR OVISIÓ DE LLOCS

DE TREBALL: UNA PROFESSIÓ AMB OPORTUNITATS PER A TO THOM

L’exercici correcte de les funcions de secretaria, intervenció i tresoreria requereix una

òptima formació universitària de nivell superior i uns sistemes de selecció d’alta

exigència i qualitat que garanteixin aquest nivell de formació i la igualtat d’oportunitats.

Per això, l’oposició lliure com a sistema d’accés a la profes sió és el més adequat ,

perquè respon a aquestes dues variables bàsiques que s’han de mantenir: a) formació

universitària d’alta qualitat; b) igualtat d’oportunitats.

La correcta planificació de l’oferta i la seva estabilitat en la programació responen a les

necessitats dels ens locals de Catalunya i han de constituir una alternativa a les

carències dels últims anys. La selecció ha de respondre també a les peculiarita ts

organitzatives i institucionals de l’organització t erritorial de Catalunya , en el marc

de les competències que corresponen a l’Estat i sense perjudici de les funcions de

col·laboració que puguin correspondre als governs locals. Tot això d’acord amb

l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

En matèria de provisió, les condicions de promoció professional, definides sobre la

base de proves selectives adequades als principis de mèrit i capacitat, han de

permetre l’exercici d’una professió amb oportunitats per a tots en un marc que hauria

de tenir en compte la complexitat de les diferents entitats locals. Garantit l’accés a

través d’un sistema de selecció d’alta exigència, s’hauria de potenciar la promoció

interna a categories superiors, assegurant un sistema equitatiu i incidint en

l'especialització de les funcions.

Pel que fa a la provisió de llocs de treball, s'han d'esgotar les possibilitats que atorga el

seu col·lectiu professional com a col·lectiu de provisió preferent. S’han d’establir nous

mecanismes de participació dels SITAL per a accedir a provisions de categoria

preferent, en determinades condicions i amb una certa estabilitat en el temps, com a

opció més protegida que la provisió interina actual, reclutada al marge de la professió.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [10]

En relació amb els sistemes de provisió, el concurs de mèrits i la lliure

designació, d’acord amb els termes sobre els quals s'ha pronunciat el Tribunal

Constitucional, s’ha de fer prevaler que la provisió respecti els p rincipis

d'autoorganització dels ens locals i també els d'ig ualtat d'oportunitats, mèrit i

capacitat.

El sistema de concurs de mèrits, preferent i majoritari, hauria de respectar que el

conjunt dels nivells d'Administració que intervenen comptés amb un ventall reglat dels

mèrits. En aquest sentit, proposem que tant l'Estat com les comunitats autònomes

―que ja en tenen― com els govern locals ―que no en tenen― disposin d'un marc

sobre el qual es determinin els mèrits a acreditar en cada procediment de provisió. En

el pes dels mèrits a valorar provinents dels tres nivells d'Administració, ens decantem

per un sistema de repartiment equivalent al 50 % de l'Estat, al 25 % de les comunitats

autònomes i al 25 % dels governs locals.

IV. ÈTICA PROFESSIONAL. UN COMPROMÍS AL SERVEI DE L A

TRANSPARÈNCIA

El fort compromís del Consell del CSITAL de Catalunya per l’exercici ètic de la

professió dels SITAL ha estat una constant que ha quedat ben palesa tant en el Pla

director professional del CSITAL de Catalunya, aprovat l’any 2003, que va assumir

plenament els principis del Codi ètic aprovat a Siena el 20 d'abril 2002 en la I

Conferència Mundial de Secretaris Generals, Chiefs Executives Officers i Directius

Locals, promoguda per la UDITE; com en el Pla d’acció que va aprovar pel període

2002-2006, que incloïa com un dels seus objectius principals la necessitat d’establir

normes ètiques de conducta identificadores del desenvolupament professional.

Les iniciatives del Consell del CSITAL de Catalunya van tenir resposta amb l’aprovació

del Codi ètic professional dels CSITAL, aprovat en la VI Assemblea dels SITAL,

celebrada a Salamanca el mes de maig de 2005 ―el primer aprovat per un col·lectiu

de funcionaris a l’Estat espanyol―, que aposta per un model d’actuació professional

modern i homòleg del d’altres països de la Unió Europea, basat en la voluntat

d’impulsar i fer efectiu el dret a la bona Administració i fonamentat en el principi de

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [11]

legalitat previst en la Carta europea de drets fonamentals i en el Codi de bona

conducta administrativa, aprovat pel Parlament Europeu el 6 de setembre de 2001.

El Consell del CSITAL de Catalunya renova el seu co mpromís amb els valors i

principis ètics tradicionals d’actuació inclosos en el nostre Codi ètic

professional de 2005, fonamentats en la neutralitat política, la defensa dels valors

democràtics, el

servei a l'interès públic, la lleialtat, l’honestedat, l’honradesa, la neutralitat, la

imparcialitat política, l’eficàcia, l’eficiència, la professionalitat, la dedicació, la justícia, la

transparència, el compliment de la legalitat i el respecte als drets humans sota el

principi d'igualtat i no-discriminació, així com en els valors i principis d’ètica

professional, basats en l'orientació al ciutadà, la col·laboració, la informació, la

resolució de conflictes, el diàleg, l’impuls dels processos innovadors i el treball en

equip, per tal d’ajudar a la recuperació de la integritat institucional, força minvada pels

casos de corrupció, i de disminuir la desafecció dels ciutadans envers l’Administració

pública, amb la qual cosa contribueix a la innovació democràtica i a la millora del bon

govern local.

V. UNA POLÍTICA DE FORMACIÓ ESPECÍFICA PER A UNA NO VA

ADMINISTRACIÓ LOCAL

La millora de l'exercici professional exigeix avanç ar en la preparació i

capacitació d'excel·lència per a aquesta funció directiva professional d’alta

responsabilitat, motiu pel qual es reclama l'establiment d'un sistema permanent de

desenvolupament dels SITAL que hauria de tenir com a objectius centrals:

• Capacitar els SITAL en les eines i tecnologies de gestió adequades a les

condicions actuals i a les especificitats del sector publicolocal europeu, amb la visió

de compliment dels objectius estratègics de la Declaració UE 2020, que ens

permeti posicionar els ens locals catalans en àrees essencials per al seu

desenvolupament.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [12]

• Contribuir, mitjançant programes apropiats, al desenvolupament del seu potencial

en general com a col·lectiu professional.

• Reciclar contínuament els seus instruments de treball.

• Confrontació amb experiències d'altres territoris d’àmbit estatal i europeu i

comparats, d'alta significació per a la seva activitat i desenvolupament.

VI. UNA ÀMPLIA BASE ASSOCIATIVA PROFESSIONAL INTEGR ADA EN LES

XARXES

Les iniciatives reguladores de l’exercici de les professions a la Unió Europea i els

canvis que la normativa comunitària provocarà abans del 2015 no han de comportar

cap minva en l’organització de la nostra professió. Tot al contrari, han de permetre un

enfortiment de la seva base associativa, articulada de manera lliure pels legítims

interessos comuns i alimentada solament pels serveis efectivament prestats als

associats. El Consell del CSITAL de Catalunya va ser el primer arreu de l’Estat a

acollir la col·legiació voluntària, l’any 1991. Ara, davant les iniciatives d’una nova

regulació dels col·legis professionals, la nostra organització a Catalunya afavorirà que

la seva base associativa s’organitzi en les xarxes professionals amb les quals

comparteix interessos comuns a l’Estat i a Europa, i aprofitarà els canvis que es

produeixin per a enfortir la seva capacitat operativa i relacional, mantenint els seus

recursos personals, materials i financers per a continuar prestant els serveis als seus

associats.

1 Redacció de l’apartat 120 de l’Informe sobre la democràcia local i regional a

Espanya, de 20 de març de 2013. “En aquest context, cal tenir en compte que, a

Espanya, hi ha un tipus especial d'empleats locals, que tradicionalment ha estat

contractat i gestionat pel govern nacional. Els anomenats "funcionaris que tenen una

qualificació d'Estat" o "en tot l'estat" qualificats per a empleats (funcionaris amb

habilitació de caràcter estatal) són els únics que gaudeixen de mobilitat professional en

tot el territori espanyol. En altres paraules, durant la seva carrera, poden obtenir

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [13]

càrrecs en l'administració de diferents autoritats locals de tot el país, participant en "ad

hoc" procediments de dotació de personal. L'estatut d'aquest tipus especial de

funcionari públic també està regulada per l'Estat (les regles essencials i els elements) i

per les regions. És evident que el paper d'aquests funcionaris especials és de gran

importància per a totes les comunitats locals, ja que executen (de manera exclusiva)

funcions legals i de gestió essencials. La situació dels recursos humans a nivell local

sembla als relators de ser respectats per Espanya.”

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [14]

II. Documentació Declaració de Lleida

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [15]

II. A ) Posicionament del Consell CSITAL de Catalunya en relació al Projecte de Llei de Racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local. (Aprovat per la Junta de General de CSITAL Catalunya en data 16 d'octubre de 2013)

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [16]

POSICIONAMENT DEL CONSELL CSITAL DE CATALUNYA EN RE LACIÓ AL PROJECTE DE LLEI DE LLEI DE RACIONALITZACIÓ I SOSTE NIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL. Des de l’aprovació de la LRBRL, l’any 1985, els paràmetres sobre els que ha anat evolucionant el món local han estat, en bona part, lligats a l’evolució i implementació del sistema autonòmic, sobre el que no teníem –històricament- referències que permetessin avaluar quin en seria el resultat. Malgrat això podem pensar que l’encaix del conjunt normatiu regulador dels ens locals amb el desenvolupament del mapa autonòmic no va representar cap conflicte important. La conjuntura actual ha posat en escena un conjunt de variables que suposaran (o podran suposar en un futur immediat) canvis radicals en el model de l’Administració local espanyola; aquest canvi de model, en el cas de Catalunya, planteja fins i tot un nombre major d’incògnites i d’elements a valorar. Intentarem fer un breu apunt d’aquests elements condicionadors. 1. En primer lloc, cal tenir en especial consideració que un dels elements claus de la

reforma del règim local (si no l’element clau) és la reforma de l’article 135 de la CE 1; una reforma produïda amb una rapidesa inèdita i a la qual s’ha volgut dotar d’un contingut efectiu que repercuteix en tot el sistema econòmic, social i institucional de l’Estat.

2. El segon factor a avaluar és el context de crisi econòmica que afecta el conjunt

d’Espanya i d’Europa, en el sentit més global. L’afectació de la crisi no exclou gairebé cap element de la vida quotidiana, incloent també, com és natural, l’institucional. Els ens locals estan patint una severíssima crisi econòmica i financera; no prevista malgrat era previsible. La feblesa econòmica (conseqüència també d’un finançament evidentment ineficaç i insuficient) condiciona de forma essencial qualsevol tipus de reforma.

3. El marc europeu també és un dels factors que planteja escenaris no vistos fins

l’actualitat. El procés d’implantació de l’euro es va dissenyar en un moment de bonança econòmica: ara gestionem la crisi amb una moneda única que impedeix solucions d’àmbit local (estat per estat). Les relacions institucionals entre els estats i entre aquests i la Unió, condicionen també els marcs institucionals interns i les relacions entre els nivells polítics i administratius de cadascun dels estats membres.

4. Lligats amb els anteriors elements (causa o conseqüència, segons els casos) no

podem obviar el procés de tensió territorial que existeix entre les institucions catalanes i el conjunt institucional de l’Estat espanyol. Aquest procés, que en la situació actual és d’evident confrontació, uneix en el temps un moviment de recentralització -que té com a justificació els tres elements descrits anteriorment- amb un procés de desafecció catalana que en gran part està també motivat pels mateixos motius.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [17]

5. A tot aquest conjunt d’elements de caire econòmic i polític, cal afegir una nova

variable de difícil avaluació: la desafecció ciutadana vers les institucions com a conseqüència del seguit de denúncies, investigacions policials i procediments judicials (actualment en procés) en matèria de corrupció política o econòmica. Alguns d’aquests casos han estat vinculats a administracions locals, si bé el fenomen és general.

Des de l’anàlisi de la reforma del règim local, i en atenció a tot aquest conjunt de condicionaments, podem apuntar un procés que suposarà una confrontació de normes i principis al voltant (entre d’altres) dels eixos següents: • L’encaix del nou contingut de l’article 135 de la Constitució amb el principi

d’autonomia local reconegut en l’article 140 del mateix text legal (i els principis continguts en la Carta Europea d’autonomia local).

• El conflicte que suposarà conjuminar un procés recentralitzador, elaborat al voltant

de les decisions econòmiques, amb el contingut de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006 quant la regulació del règim local.

• La posada en escena, paral·lelament en el temps, de la reforma de la LRBRL amb

la nova Llei de governs locals de Catalunya2, en el marc de l’incert esdevenir polític de les relacions institucionals Catalunya-Estat.

• L’aplicació de la reforma de la LRBRL, en els temes en que està redactat el

projecte, trasllada el gruix de la conflictivitat institucional a les comunitats autònomes vers les entitats locals; l’Estat juga un rol de garant i àrbitre en tant disposa dels recursos econòmics dels dos grups d’administracions mitjançant el control de les transferències.

• La reforma del TRLRHL ha quedat ajornada fins desprès de procés de reforma

institucional, data que és realment incerta. La situació econòmica de les entitats locals tendeix cap a un major grau de precarietat en un context social que requereix (i requerirà cada cop més) una intervenció activa de les administracions més properes a la ciutadania.

És en aquest context en el que cal situar les reformes que l’avantprojecte inclou en relació als funcionaris amb habilitació estatal. L’exposició de motius del projecte prefigura els següents objectius bàsics de la reforma: � Clarificació de competències de les AALL i evitació de duplicitats. � Racionalització de l’estructura organitzativa de les EELL. � Garantia d’un control financer i pressupostari mes rigorós. � Afavorir la iniciativa privada, evitant intervencions administratives

“desproporcionades”.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [18]

Semblaria, d’una primera lectura d’aquests objectius, que la gran modificació que ens implica directament és la relacionada amb el tercer d’ells, afectant especialment els companys i companyes que fan funcions d’intervenció i que representen (entre interventors i secretaris-interventors) la major part del nostre col·lectiu . Veurem, quan analitzem els canvis, que l’afectació és força més important. Per acotar el conjunt de modificacions que el projecte introdueix en la regulació referida als funcionaris d’habilitació estatal, podem fer un repàs sumari dels elements que resulten afectats. Amb posterioritat analitzarem els canvis de filosofia que, estudiats en conjunt, suposen les novetats enunciades. En síntesi, les modificacions més importants en rel ació als FHE son les següents: I)I)I)I) La regulació dels FHE queda exclosa de l’EBEP i retorna a l’àmbit de la normativa

específica local, reincorporant-se a l’articulat de la LRBRL. L’article 92.bis comporta la derogació de les previsions de la Disposició Addicional segona de l’EBEP (que havia derogat el contingut del Capítol III del Títol VII de la LRBRL).

II)II)II)II) Es recupera la denominació de funcionaris d’administració local amb habilitació de

caràcter nacional, tal i com constava en el text inicial de la LRBRL 3. Aquest no es pot considerar un pur canvi semàntic sinó una expressió simbòlica del canvi de competències de regulació i gestió en relació amb el nostre col·lectiu.

III)III)III)III) Desapareixen gairebé la major part d’atribucions de les comunitats autònomes en

relació amb l’habilitació, atribucions que havien estat especialment reforçades per l’EBEP. La seva tasca és purament instrumental i subordinada, limitada a les funcions previstes en l’article 92.bis.7 4

IV)IV)IV)IV) Es manté l’actual estructura d’escala i subescales i categories. V)V)V)V) Es mantenen les funcions generals de l’habilitació, afegint l’atribució de la gestió

tributària (en relació a les previsions de l’EBEP i de la LRBRL en el redactat anterior).

VI)VI)VI)VI) Es manté el règim específic dels municipis de gran població regulat en el Títol X de

la LRBRL. VII)VII)VII)VII) Es deslegalitza tota la regulació de l’habilitació, atribuint-se la competència íntegra

per a desenvolupar-la de forma exclusiva a l’Administració de l’Estat (requisits, places, situacions, règim disciplinari, oferta pública d’ocupació, selecció, forma de provisió, etc.).

VIII)VIII)VIII)VIII) Es fixen els mèrits per a la provisió del llocs d’habilitació, sense deixar marge de

regulació a la normativa reglamentària. El percentatge de valoració dels mèrits generals estatals són del 80%5, superiors fins i tot als previstos en el text inicial de la LRBRL (75%). 6

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [19]

IX)IX)IX)IX) Enlloc es preveu que en les comunitats autònomes amb idioma oficial el coneixement d’aquets tingui la consideració de requisit o de mèrit d’obligada acreditació. La Disposició Addicional segona de l’EBEP preveia, si més no, la necessitat d’acreditar el coneixement de la llengua oficial en els termes previstos en la legislació autonòmica, en el moment de valoració dels concursos per a la provisió dels llocs de treball.

X)X)X)X) Es manté el sistema de doble concurs (unitari i ordinari). Les funcions de les

comunitats autònomes son purament instrumentals. L’àmbit dels dos concursos serà sempre l’estatal.

XI)XI)XI)XI) S’incrementa el nombre de llocs que es podran cobrir per lliure designació. La

referència als municipis de gran població ara s’amplia a tots els ens locals inclosos en l’àmbit subjectiu dels articles 111 i 135 del TRLRHL.7

XII)XII)XII)XII) Quant a la lliure designació dels interventors estableix dues prevencions: La

necessitat d’autorització prèvia per part del Ministeri competent en matèria d’hisendes locals8 i l’informe preceptiu en cas de cessament.9

XIII)XIII)XIII)XIII) El cessament dels FHE nomenats per lliure designació únicament donarà dret a

l’assignació d’un lloc de treball del mateix grup de titulació (no necessàriament d’habilitació ni amb un nivell determinat).10

XIV)XIV)XIV)XIV) Es manté el registre estatal d’habilitació estatal. Es coordinarà amb els de les

comunitats autònomes quant a l’anotació dels actes sobre els que encara tenen competència.

XV)XV)XV)XV) Es manté l’exigència d’un temps mínim de permanència en els llocs obtinguts en

propietat. XVI)XVI)XVI)XVI) Es desenvolupa el procediment sancionador dels funcionaris d’habilitació: òrgans

competents per la incoació, la tramitació i la imposició de sancions. XVII)XVII)XVII)XVII) La modificació del l’article 213 del TRLRHL varia de forma substancial la funció

interventora dels FHE encarregats d’aquesta tasca (interventors i secretaris-interventors). Les normes sobre els procediments de control, que seran dictades exclusivament pel Ministeri d’Hisenda, inclouran també drets i deures del personal controlador.

XVIII)XVIII)XVIII)XVIII) La modificació de l’article 218 del TRLRHL varia també substancialment la

visibilitat dels reparaments de la intervenció (amb un punt específic en les sessions plenàries) i formalitza la necessitat de remissió d’informe al Tribunal de Cuentas amb tots els reparaments i anomalies detectades. Obre una nova via de control sistemàtic sobre la qual no s’han donat precisions en el que fa referència a l’efectivitat i la disposició de mitjans humans i materials per implementar-la, i a més prescindint dels òrgans de control externs de les Comunitats Autònomes.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [20]

XIX)XIX)XIX)XIX) Els informes de la intervenció municipal adquireixen una especial rellevància en matèries tan importants com l’avaluació del cost efectiu dels serveis, la forma de gestió dels serveis, l’exercici d’activitats econòmiques, etc.

XX)XX)XX)XX) Les atribucions i funcions dels secretaris no es veuen modificades en res en relació

a la normativa anterior. Mantenen com a funcions reservades exclusivament la fe pública i l’assessorament legal preceptiu.

XXI)XXI)XXI)XXI) S’ha eliminat qualsevol referència a una possible dependència funcional de l’Estat

dels funcionaris d’habilitació estatal (fet que s’apuntava en els avantprojectes de la norma).

El contingut d’aquest reguitzell de punts pot semblar, en una primera anàlisi, que afavoreix l’estabilitat del nostre col·lectiu i de les funcions que tenim encomanades. Sembla que tothom coincideix a valorar (precisament ara) la importància de la tasca del control intern, especialment en matèria econòmica. Ningú qüestiona la importància de disposar d’un conjunt de funcionaris altament especialitats i amb unes funcions públiques clarament definides i reservades. Tot i això és molt procedent, en aquest moment, fer una avaluació raonada i raonable del conjunt de modificacions que ha de comportar el contingut d’aquesta reforma. Dos són els inconvenients i obstacles essencials que ens trobem: a) D’una banda, ningú pot obviar que la gestació i tramitació dels diversos

avantprojectes ha estat molt controvertida; no ho serà menys la tramitació del projecte de Llei si no s’aconsegueix un mínim de consens entre el mon local i el Govern central. Les controvèrsies sobre la supressió de municipis o d’entitats locals menors, les polèmiques creades al voltant de la retribució dels electes, al nombre de personal de confiança, la redistribució competencial i la diversitat de tractament entre competències pròpies i impròpies.... Aquests han estat alguns dels punts d’enfrontament en el que ni el mon local lligat directament al Partit Popular ha assolit el consens mínim per garantir una tramitació parlamentària sense ensurts. El Projecte de Llei presentat al Congrés dels diputats difereix força dels primers avantprojectes i manté com a eixos fonamentals la prevalença de la normativa de sostenibilitat financera, la reordenació competencial i el control del Govern central sobre tot el procés d’implementació de la reforma. No hem d’obviar, en el que a nosaltres com a col·lectiu ens afecta, les reserves que està produint en el mon dels electes locals el blindatge de les funcions reservades a l’habilitació (especialment les referents a la intervenció).

b) L’altre factor que ens impedeix avaluar el contingut cabal de tota la reforma és que

una bona part dels elements que ens afectaran (pel que fa l’habilitació mateixa i en relació a les funcions reservades), s’hauran de desenvolupar necessàriament per via reglamentària, sense que la modificació de la LRBRL hagi concretat un bon nombre de les qüestions més transcendents. Moltes de les nostres preocupacions estan més centrades en les incerteses sobre els reglaments que donaran contingut material a la Llei que en la existència d’un perill real o concretable. El seguit de pràctiques que en matèria econòmica està implementant el Ministeri de Hisenda i Administracions Públiques (de vegades amb una evident manca de formalització

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [21]

procedimental) ens fa entreveure quin serà el contingut de la tasca interventora en un futur immediat.

Aquests dos factors ens porten a plasmar diverses reflexions prèvies que cal tenir en consideració: 1) La complexitat i diversitat del mon local requereixen regulacions legals que siguin

adaptables a aquesta característica essencial. Una regulació en excés economicista (pivotada exclusivament des dels ministeris econòmics del Govern central) pot provocar unes conseqüències pràctiques irreversibles d’empobriment dels serveis locals. Un conflicte permanent amb el mon local, els poders autonòmics i la ciutadania pot tenir conseqüències imprevisibles. Cal fer compatible el necessari reforçament del control econòmic dels ens locals amb la realitat diversa d’aquest món i amb les estructures i plans de serveis de les comunitat autònomes.

2) Els Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local podem ser una peça

fonamental en la tasca de readaptació de les administracions locals a una nova situació econòmica i organitzativa. Però, aquesta tasca (dura i complicada) no es pot fer raonablement bé sense comptar amb l’experiència i l’opinió del col·lectiu en el moment de concretar el desenvolupament reglamentari de la norma. Si es pretén que siguem només els “braços executors” de la política econòmica del Govern Central, contraposant-nos als interessos i inquietuds dels governs locals i autonòmics, haurem perdut una magnífica oportunitat de ser útils als interessos generals en l’àmbit del municipalisme. Un error en aquest plantejament pot suposar tornar a la situació prèvia a la LRBRL; no podem perdre els fruits de la renovació del nostre col·lectiu ni oblidar els objectius que ens hem marcat en el últims anys, d’acord amb els acords aprovats per la nostra organització col·legial i el nostre Pla Estratègic a Catalunya.

3) La situació dels FHE a Catalunya presenta també algun aspecte específic que cal

apuntar i atendre. Oblidar que Catalunya te un idioma propi i un cos legal i organitzatiu cada vegada més identificat és enganyar i enganyar-se. Qualsevol procés recentralitzador serà regressiu per a l’autonomia municipal i també ho serà per a la nostra professió. Caldrà, entre tots, cercar els equilibris necessaris per evitar un xoc competencial que pot ser insostenible. La confrontació competencial (especialment de competència normativa) en el moment d’aplicar a Catalunya la reforma de la LRBRL serà clau en aquest procés de reforma.

A partir d’aquestes reflexions, és més necessari que mai un pronunciament clar del col·lectiu de Secretaris, Interventors, Tresorers d’Administració Local, que possibiliti incorporar elements positius en el debat, així com exterioritzar una opinió que entenem especialitzada davant els canvis normatius que es plantegen. Aquest posicionament no pot entrar en el debat particular o en la proposta d’esmena específica, sinó que entenem que s’ha de basar en els principis bàsics que creiem irrenunciables i que s’haurien de tenir en compte en la reforma del règim local.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [22]

És en aquest sentit que els Secretaris, Interventors, Tresorers i Secretaris-Interventors de Catalunya manifestem que la reforma de règim local hauria de contemplar els següents criteris: 1.- Respecte al principi d’autonomia local. L’autonomia local, definida a la Carta Europea d’Autonomia Local, l’hem d’entendre com el dret i la capacitat de les entitats locals d’ordenar i gestionar una part important dels assumptes públics, sota la seva responsabilitat i en benefici dels seus habitants. Les Entitats locals tenen plena llibertat per exercir la iniciativa en qualsevol matèria que no estigui exclosa de la seva competència o atribuïda a una altra autoritat; i l’exercici de les competències ho ha de ser, preferentment per les autoritats més properes als ciutadans. Aquest principi no pot decaure davant el d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En tot cas s’han de conjuminar ambdós principis, sota la responsabilitat de les pròpies entitats locals. La crisi financera no pot ser excusa de reducció de l’autonomia local, sinó en qualsevol cas de reforçament de la responsabilitat en l’actuació o d’un correcte disseny dels controls interns. Per aquest motiu ens manifestem favorables a mantenir vigents les previsions legals que permetin la realització d’activitats complementàries per part dels ens locals (com ara preveu l’art. 28 L 7/1985, i que se suprimeix al projecte de llei), sense cap altre limitació que el compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Aquestes activitats complementàries, en cap cas s’han de sotmetre a un informe previ de cap altra administració, com es preveu al projecte, ja que implica un control d’oportunitat en l’exercici de les activitats que puguin realitzar les entitats locals en benefici dels seus habitants. Creiem que no és correcte implantar mecanismes que prevegin la transferència automàtica de competències dels ajuntaments a d’altres administracions supramunicipals, excepte que de forma simultània es faci una profunda modificació del mapa local i del règim electoral local. Els membres de les Diputacions Provincials i dels Consells Comarcals no ho són d’elecció directa, i en conseqüència, aquestes entitats no poden ser dipositàries de l’exercici directe de competències locals, a no ser que ho sigui per delegació. També creiem que són contràries a aquest principi d’autonomia local, i per tant ens hi posicionem desfavorablement, les previsions de modificació de l’art. 213 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en el sentit que centralitza l’elaboració de les normes sobre procediments de control, així com la seva metodologia, criteris d’actuació, drets i deures del personal controlador i destinataris dels informes de control; i preveu l’obligació que els interventors dels ajuntaments donin compte a la intervenció general de l’estat dels resultats dels controls.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [23]

Aquestes previsions van en contra del contingut de l’art. 4.4 CEAL, impedint el correcte desenvolupament de les funcions de control intern, i imposant una tutela nova per part d’un òrgan de l’administració de l’Estat. 2.- Encaix en el model territorial L’any 2006 es va produir una modificació generalitzada dels Estatuts d’Autonomia de les Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol, la qual va suposar un aprofundiment en un model d’Estat fortament descentralitzat, en el que les Comunitats Autònomes adquirien un paper més rellevant en l’assumpció de competències abans atribuïdes a l’Estat. La major part dels Estatuts d’autonomia contemplen una regulació específica dels governs locals. En el cas de Catalunya, el Capítol VI del Títol II regula el govern local, garantint a l’art. 84 un nucli de competències pròpies. L’art. 86 garanteix l’autonomia local i preveu de forma expressa les entitats municipals descentralitzades. Finalment, l’art. 160 estableix la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria de Règim Local. Les previsions de modificació de l’art. 25 del projecte de llei limiten de forma important aquest nucli competencial, i a més es preveu la pèrdua de personalitat jurídica de les entitats d’àmbit territorial inferior al municipi. En conseqüència no es poden recolzar previsions normatives que alterin les previsions estatutàries. Aquestes no tan sols incorporen inseguretat jurídica, sinó que contradiuen un procés de distribució competencial que en el seu moment ja va ser força complex, retallant de forma incorrecta un àmbit que correspon a les comunitats autònomes. És en aquest sentit que recolzem una norma que sigui respectuosa amb el nucli competencial garantit a l’Estatut d’Autonomia, sense que el redueixi, i que es manifesti respectuós en l’àmbit competencial autonòmic. Per exemple, la regulació de les Entitats Municipals Descentralitzades entra dins l’àmbit competencial autonòmic, sense que quedi justificada la seva modificació substancial per part de l’Estat. Tampoc podem acceptar que una part important del col·lectiu actuï com a agent directe del Tribunal de Cuentas, obviant els òrgans similars de les Comunitats Autònomes, tal i com es preveu en la modificació projectada de l’article 218.3 del TRLRHL. En el cas de Catalunya, les resolucions i acords adoptats contraris als reparaments efectuats per l’òrgan interventor, si és el cas, s’han de trametre a la Sindicatura de Comptes. 3.- Encaix dels FHE en el model territorial Estatal Tal i com es preveu en el Pla Director Professional dels SITAL de Catalunya, des de l’any 2003 hem defensat un model que conjugui de forma equilibrada i coordinada la posició competencial de les tres administracions (estatal, autonòmica i local), apostant clarament per un model descentralitzat.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [24]

El projecte de llei és clarament centralitzador pel que fa al concepte i pel que fa al contingut. És en aquest sentit que: - Rebutgem de forma contundent el canvi de nomenclatura com a funcionaris

d’habilitació nacional. Aquest canvi intenta ser un reforç d’un concepte davant les reclamacions de part del territori, reforçant una idea no integradora, com podia tenir el concepte “estatal”.

- Ens manifestem favorables a mantenir la descentralització en la regulació del

nostre règim jurídic. Tot assegurant la unitat professional pròpia de la reserva estatal, s’haurien de mantenir les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de selecció i provisió de llocs de treball, així com del desenvolupament del règim jurídic dels FHE, corregint les disfuncions detectades des de l’aprovació de l’EBEP, però sense provocar una modificació substancial d’aquest règim.

- Ens manifestem favorables a assegurar una posició suficient dels governs locals

en la provisió de llocs de treball reservats a FHE. La reducció dels mèrits específics locals a un 5 % és obviar que exercim les nostres funcions en les entitats locals, i que no som òrgans que depenem d’altres administracions. Ratifiquem el nostre posicionament favorable a una distribució proporcional de mèrits per a la provisió de llocs de treball de 50 % estatals, 25 % autonòmics i 25 % locals.

- La provisió de llocs de treball reservats a FHE per lliure designació ha tingut un

llarg debat des del mateix moment en el qual es va incorporar a la normativa. Entenem que la situació normativa actual (tot i ser clarament favorables a la generalització del concurs de mèrits), ja estava consolidada i no es considera convenient procedir a l’ampliació dels supòsits d’aplicació. Per tant, creiem que en aquest punt s’hauria de mantenir la normativa actual. Pels supòsits de lliure designació s’ha d’assegurar que el cessament ha de comportar l’assignació d’un lloc de treball del mateix grup de titulació i categoria, reservat a FHE.

NOTES I REFERÈNCIES ESPECIFICADES AL TEXT DEL DOCUMENT ANTERIOR

1 Publicada en el BOE número 233, de data 27 de setembre de l’any 2011. El procediment de la reforma, i l’escàs debat que en el seu moment va produir, no han concordat gaire amb la transcendència real de les conseqüències que ha comportat. 2 L’avantprojecte de Llei de Governs Locals de Catalunya del qual disposem en l’actualitat no fa ni una sola referència als funcionaris amb habilitació; ni sobre el seu règim jurídic ni sobre les tasques i funcions legalment reservades. 3 La denominació de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal va ser incorporada per la D. A. Segona del l’EBEP. 4 L’afectació sobre el Decret 195/2008, de 7 d’octubre, que regulava determinats aspectes del règim dels funcionaris d’habilitació a Catalunya, pot ser gairebé total. Aquesta norma tenia com a fonament el desenvolupament de l’EBEP, en especial de la D A. Segona, coordinat amb l’estructura de la Generalitat i fent una referència (en l’exposició de motius) a la “futura regulació de les lleis de la funció pública i de governs locals de Catalunya”.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [25]

5 Amb un 10% de mèrits autonòmics i un 5% de mèrits locals. 6 És simptomàtic analitzar l’evolució de la importància en els concursos del percentatge de valoració de mèrits autonòmics o locals. El text inicial de la LRBRL de 1985 fixava el percentatge de mèrits generals a valorar en el 75% i la resta corresponien a mèrits locals. La modificació de l’any 1994 atribuïa als mèrits estatals general el 65% de la puntuació, als autonòmics el 10% i als locals el 25%. La Disposició Addicional segona de l’EBEP feia una referència genèrica al conjunt de mèrits a valorar, amb remissió a la normativa autonòmica; en el cas de Catalunya la valoració dels mèrits generals estatals es limitava al 20% , els autonòmics al 40% i els locals a un altre 40%. 7 El text inicial de la LRBRL no preveia la possibilitat de cobertura excepcional per lliure designació. La Llei 31/1991, de 30 de desembre, de PGE va modificar la LRBRL introduint la possibilitat d’aplicar en casos determinats i excepcionals la lliure designació, fent una remissió a una norma reglamentària posterior. La Llei 10/1993, de 21 d’abril, va concretar els casos en que es podia procedir a la cobertura de llocs per lliure designació. Aquests supòsits es van modificar amb l’aprovació de l’EBEP que va limitar les lliures designacions als llocs de treball corresponents a municipis de gran població, diputacions, cabildos i consells insulars. 8 La Disposició Addicional Segona de l’EBEP ja preveia una autorització expressa però es remetia a l’administració que exerceixi la tutela financera sobre la corporació (generalment l’autonòmica). 9 En cas de cessament, la D. A. segona de l’EBEP requeria també informe preceptiu amb caràcter previ, amb una limitació temporal. 10 El R. D. 834/2003, de 27 de juny, va modificar l’article 29.1 del R. D. 1732/1994, de 29 de juliol, en el qual es fixava que els funcionaris nomenats per lliure designació, en cas de ser cessats haurien de tenir garantit un lloc de treball de la seva subescala i categoria en la mateixa corporació, amb una remuneració no inferior en dos nivells a la del lloc de treball pel qual havien estat designats.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [26]

II.B ) Declaració Assemblea Congressual. "Creant futur pels Governs Locals de Catalunya"

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [27]

CREANT FUTUR

PELS GOVERNS LOCALS DE CATALUNYA

L’acta de la constitució de la Federació de Col·legis de Secretaris, Interventors i

Dipositaris d’Administració local de Catalunya integrada pels col·legis de Barcelona,

Tarragona, Lleida i Girona, de 21 de juny de 1980, recollia dos preceptes que avui −33

anys després− segueixen plenament vigents per la nostra organització col·legial: El

propòsit de “treballar a ultrança en tot allò que vagi encaminat al millorament de

l’Administració Catalana” i la creença que “una societat democràtica no podrà

funcionar com cal, sense una Administració recolzada per personal tècnic, competent,

honest, preparat i professionalitzat”.

Des que l’any 1986 el Consell de CSITAL de Catalunya succeí a la Federació de

CSIDAL. La seva tasca coordinadora ha estat cabdal no sols perquè la professió

pogués assumir les profundes transformacions dels governs i de les administracions

locals, sinó també perquè va ser l’impulsor de les bases per a l’elaboració del pla

estratègic de la professió que es fixaren en l’assemblea del Consell de CSITAL de

Tarragona l’any 1999 les quals cristal·litzaren en del Pla Director professional dels

CSITAL de Catalunya, aprovat per l’assemblea de la Seu d’Urgell de 2003, fent que

l’organització col·legial catalana fos capdavantera a tot l’Estat espanyol al definir les

línies estratègiques que regiren l’actuació col·legial.

Ara, després d’un procés de consulta que ha obtingut el ple consens de tots els

col·legiats, hem actualitzat del Pla Director professional dels CSITAL de Catalunya,

que si bé manté els eixos bàsics de l’anterior, es renova i es millora adaptant-lo a les

noves necessitats de la professió davant d’uns canvis normatius d’àmbit comunitari,

estatal i autonòmic que sens dubte marcaran l’esdevenir dels governs i les

administracions locals del segle XXI.

El Pla Director professional de CSITAL de Catalunya de 2013 segueix apostant per

una estructura col·legial de base territorial autonòmica i àmplia representativitat

democràtica, així com per la defensa del caràcter estructural de les funcions públiques

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [28]

dels SIT amb un alt nivell d’especialització tècnica, compatibles amb el seu caràcter

directiu i fortament marcades pel renovat compromís amb el Codi ètic professional dels

CSITAL aprovat l’any 2005 −el primer aprovat per un col·lectiu de funcionaris a l’Estat

espanyol− amb el que ens vàrem igualar amb un model d’actuació professional

homòleg al d’altres països de la Unió Europea.

Alhora que referma el compromís amb la transparència i la ferma voluntat de fer

efectiu el dret a la bona administració i el principi de legalitat propugnat pel Codi de

bona conducta del Parlament Europeu, en consonància amb la rellevància de les

nostres funcions i l’adequació d’aquestes a la Carta europea d’autonomia local,

posades de manifest per l’informe sobre la democràcia regional a Espanya, de 20 de

març de 2013, del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa.

En relació amb l’encaix dels FHE en la complexitat de la regulació del nostre model

territorial, el Pla director es decanta per un model que conjugui de forma equilibrada i

coordinada la posició competencial de les tres administracions −estatal, autonòmica i

local− fent una aposta clara per la descentralització de les polítiques de selecció de

qualitat que garanteixin la igualtat d’oportunitats, la transparència en la provisió de

llocs de treball i la formació específica i especialitzada, esgotant les competències de

la Generalitat de Catalunya fixades en l’Estatut d’Autonomia en favor dels ens locals.

El Consell de CSITAL de Catalunya mitjançant el Pla director també es posiciona

clarament en favor del principi d’autonomia local tal com el defineix la Carta europea

d’autonomia local. És a dir com el dret i la capacitat efectiva de les entitats locals, en

l’àmbit de les seves competències, d’ordenar i gestionar sota la seva responsabilitat

una bona part dels assumptes públics, de forma preferent per ser l’autoritat més

propera als ciutadans, així com per l’exercici de les seves competències de forma

plena i complerta sense qüestionaments ni limitacions d’altra autoritat central o

regional més que en l’àmbit de la llei.

I és per això que els CSITAL de Catalunya ens manifestem en contra d’aquelles

iniciatives legislatives, que aprofiten la crisi econòmica i el necessari compliment dels

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [29]

principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per implantar un procés

recentralitzador que a més de reduir les competències dels ens locals en favor d’altres

administracions supramunicipals, introdueixen importants incerteses al vincular l’abast

de l’exercici competencial a futurs desenvolupaments reglamentaris sense una anàlisi

aprofundida del mapa local ni del règim electoral i que, seguint la mateixa tècnica

legislativa, condicionen sense determinar l’abast de la dependència orgànica i

funcional dels interventors dels ens locals i no aborden la reforma del finançament de

les hisendes locals.

Alhora ens mantenim ferms en la defensa d’una organització professional forta, en clau

catalana, moderna, democràtica, descentralitzada, gestionada de forma transparent i

coordinada pel Consell de CSITAL de Catalunya perquè ens permetrà seguir

construint l’espai professional comú que vàrem iniciar ara fa més de 33 anys. Un espai

que hem compartit tant amb companys europeus, en el que l’organització catalana va

ser clau per entrar a formar part de la Unió de Directius Territorials d’Europa (UDITE),

com amb els dels Consells autonòmics de la resta de l’Estat espanyol i del Consejo

General de COSITAL, fins al trencament dels compromisos signats amb la renovació

de la Comissió Executiva després de les eleccions celebrades el 9 de juliol de 2011.

En definitiva ens reafirmem en un Pla director professional que conté l’actualització

d’uns principis bàsics construïts sobre els acords adoptats per tota l’organització

col·legial, recollits en les declaracions aprovades en les assemblees de Salamanca

2005, València 2008 i Toledo 2010 que coincideixen amb els aspectes programàtics

de les declaracions aprovades per les assemblees del Consell de CSITAL de

Montblanc de 2007 o del CSITAL de Barcelona de 2005 i 2012, que han estat els que

en els darrers anys han regit la nostra actuació professional i col·legial i que avui

adaptats a unes noves necessitats ens permetran, tal com diu el lema d’aquesta

assemblea, seguir CREANT FUTUR. PELS GOVERNS LOCALS DE CATALUNYA,

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [30]

Per tot això aprovem la següent declaració:

1. APOSTEM per un projecte professional, que coordinat pel Consell de CSITAL de

Catalunya i sobre els eixos estratègics del nostre Pla Director professional,

defensi la capacitat professional dels Secretaris, Interventors i Tresorers d’

Administració Local de Catalunya i els valors que representem en favor de les

processos de modernització, innovació democràtica i d’integritat institucional dels

governs i les administracions locals orientats a la millora en la qualitat de vida dels

ciutadans i la disminució de la desafecció ciutadana vers les institucions públiques

locals.

2. DEFENSEM el principi d’autonomia local i ens manifestem contraris al procés

recentralitzador dissenyat per iniciatives legislatives que, justificades únicament

per la crisi econòmica i el compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i

sostenibilitat financera, no sols disminueixen les competències dels ens locals en

favor d’altres ens supramunicipals sinó que condicionen el seu exercici a

inconcrets desenvolupaments reglamentaris posteriors, sense definir el model

territorial, ni el règim electoral, que posen en perill el model competencial garantit

per l’Estatut d’Autonomia i que condueixen a un empobriment irreversible dels

serveis públics locals.

3. MANIFESTEM el nostre desacord amb una regulació de la nostra professió que

de forma sobtadament contradictòria amb la Llei de Modernització del Govern

Local i l’Estatut bàsic de l’empleat públic ens retorna a una situació anterior a la

Llei Reguladora de les bases del règim local, que no respecta les competències

estatutàries i converteix als FHE exclusivament en els instruments executors de la

política econòmica del govern central, en contraposició als governs locals i

autonòmics, que vol modificar la dependència orgànica i funcional dels

interventors i dels secretaris interventors dels ens locals i que no aborda la molt

necessària reforma de les hisendes locals.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [31]

4. CREIEM en el model professional descentralitzat definit en el Pla director

professional de CSITAL de Catalunya que situa als Secretaris, Interventors i

Tresorers d’Administració Local en una posició equilibrada en el model

competencial de les administracions estatal, autonòmica i local respectant les

competències autonòmiques definides en l’Estatut d’autonomia. És en aquest

sentit que entenem desafortunada i alhora rebutgem la proposta el canvi de

l’actual denominació de FHE aprovada pel parlament espanyol a l’any 2008 -amb

la conformitat llavors de tota la organització col·legial estatal- per la de FHN, per

considerar-la innecessària i no integradora.

Lleida, 25 d’octubre de 2013.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [32]

III. Documentació complementària:

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [33]

III. A) Al·legacions del Consell CSITAL Catalunya de l' Avantprojecte de la Llei de Governs Locals de Catalunya.( (Aprovat per la Junta de General de CSITAL

Catalunya en data 22 d'abril de 2013)

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [34]

AL·LEGACIONS DEL CONSELL CSITAL CATALUNYA DE L'AVAN TPROJECTE DE LA LLEI DE GOVERNS LOCALS DE CATALUNYA. Vist el tràmit d’audiència que la Generalitat de Catalunya ha conferit a aquest Consell de Col·legis en relació al document / avantprojecte indicat, el qual va ser remés a la Presidenta el passat 8 d’abril, que finalitza el dia 22 d’abril. Atesa la proposta d’al·legacions a formular, que Presidenta d’aquest Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya (CSITAL), amb el següent contingut:

“ PRIMERA: Sobre l’oportunitat d’una nova llei de g overns locals de Catalunya

La normativa local catalana prové bàsicament del paquet de lleis aprovades l’any 1987 reguladores del règim local, del règim provisional de les diputacions provincials, de l’organització comarcal i de la conurbació de Barcelona. Lleis que han anat experimentat algunes modificacions i actualitzacions per adequar-les a la normativa bàsica estatal. Passats més de 25 anys des de la seva entrada en vigor, convé fer-ne una nova lectura i una profunda modificació, sense renunciar a la tradició històrica del dret públic català.

També és una realitat que calen mesures de reforçament d’alguns dels municipis del territori, com a garantia del principi del reequilibri territorial, que permeti que qualsevol català en qualsevol municipi del país pugui accedir a serveis de qualitat, i que garanteixi la continuïtat de tots els nostres nuclis de població. I la nova llei de governs locals és un mecanisme idoni per fixar el marc normatiu d’aquest reequilibri territorial.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), les reformes constitucionals que incorporen la sostenibilitat financera; el reforçament del principi d’autonomia local interpretat d’acord amb aquella; la recerca de noves fórmules territorials que millorin l’eficàcia i eficiència en l’exercici de les competències dels governs locals de Catalunya i que garanteixin la implantació de polítiques pel reequilibri territorial del país; o la definició d’un model propi que avanci en la configuració d’uns governs locals propis d’un estat punter a Europa, justifiquen sobradament la formulació i tramitació d’una nova llei de governs locals de Catalunya.

Aquesta ja va ser una necessitat detectada l’any 2007, en el que sota el paraigües del Departament de Governació i Administracions Públiques es van redactar les bases per a l’elaboració d’un avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya, i fins i tot es va proposar un text articulat.

Si l’any 2007 la necessitat era evident, ara comença a ser urgent. En conseqüència es coincideix amb l’oportunitat de la formulació i tramitació d’aquesta llei. I encara més en uns moments en els que les propostes normatives que ens venen de l’Estat són altament agressives contra el principi d’autonomia local i contra les previsions de l’EAC.

SEGONA: Sobre la tècnica utilitzada En el punt 9 de l’exposició de motius es justifica la tècnica utilitzada, que no pretén substituir la legislació vigent ni la seva reforma parcial perquè, segons s’afirma, això li

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [35]

faria perdre coherència i força en el seu sentit, contingut i claredat, proposant una actuació posterior en base a la tècnica de l’harmonització de les disposicions legals vigents, i així poder incloure en un futur en un únic text les diverses lleis que regulen l’organització territorial per configurar un codi de dret local Català. Entenem que aquest és una tècnica errònia que tant sols provoca indefinició i inseguretat, que fa que no s’abordin el problemes reals dels governs locals catalans. I el resultat final ratifica aquesta conclusió. Un avantprojecte ple de principis, difícils d’encaixar sense un desenvolupament posterior, molts d’ells ja en vigor, i que tant sols planteja noves idees pel que fa a les comarques o pel que fa a l’adequació al principi de sostenibilitat, en base a una previsió d’agressió a l’autonomia local concretable mitjançant desenvolupaments reglamentaris. La major part de la norma requereix un desenvolupament posterior, legal o reglamentari, provocant que en la seva major part no sigui d’aplicació immediata. Aquest fet pot provocar greus problemes en la seva interpretació i aplicació. Fins i tot pot dificultar la redacció d’un text refós posterior. Però sobretot provoca perdre una oportunitat important, difícil de repetir a curt termini, per fer una reflexió profunda i complerta sobre el règim jurídic dels nostres governs locals, ajornant decisions a moments posteriors en els que probablement el legislador català estarà condicionat per altres desenvolupaments normatius efectuats pel legislador estatal. No es poden malbaratar els esforços en lleis de principis que no regulen els trets bàsics dels nostres governs locals. No s’aclareix el model territorial, que fins i tot fa una interpretació diferent a les previsions estatutàries; no es concreta el model competencial, que a més es condiciona a unes avaluacions sobre uns estàndards desconeguts i a desenvolupar reglamentàriament; no s’aclareix el règim jurídic del funcionament dels ens locals; pel que fa a l’estatut dels seus membres, tant sols es donen principis; no es regulen els serveis públics locals; i ni una paraula sobre patrimoni, personal o finances. Una manca de regulació absoluta, que no es pot basar en una harmonització posterior, que l’únic que provocarà serà la impossibilitat d’innovar, de modificar, d’actualitzar, de regular, en definitiva, de dissenyar uns governs locals catalans per afrontar amb garanties els reptes (importants) del Segle XXI. TERCERA: La necessitat d’encaix de la llei amb l’EA C L’EAC aposta per un model territorial local clar, amb un nucli de competències garantit, aplicable en virtut de la capacitat de gestió de les diverses administracions locals, i d’acord amb els principis de subsidiarietat i d’autonomia local, tenint també en compte els principis de diferenciació i de sostenibilitat financera. L’autonomia municipal està garantida a l’art. 86 EAC pel que fa a l’exercici de les seves competències i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. Aquesta autonomia no es pot limitar per una llei, i molt menys per un reglament. Doncs bé, l’avantprojecte de llei incorpora un nou model de redistribució competencial entre les administracions locals, basats en uns estàndards de qualitat que s’han

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [36]

d’avaluar, l’incompliment dels quals comporta els traspàs de la gestió dels servei a una altra administració. No obstant, aquest model es remet, pel que fa a la definició dels estàndards i a la seva avaluació, a un futur desenvolupament reglamentari. O el que és el mateix, s’obra la porta a la modificació de l’atribució competencial dels municipis a través de reglaments, sense garantir el principi de subsidiarietat. La recerca d’eines que permetin complir el mandat estatutari d’aplicació del principi de diferenciació és una tasca important, necessària. L’aclariment de la distribució competencial entre els diferents nivells administratius també. La simplificació administrativa (d’administracions) també. Segurament la recerca d’estàndards de qualitat pot ser una bona eina. Però com a tal, s’ha de clarificar, i a través de la llei s’ha de garantir el correcte compliment del principi de subsidiarietat, sense que puntuals dissenys de governs, utilitzant la via del reglament, puguin reduir o deixar sense contingut competencial alguns municipis. En aquest sentit, l’art. 3.1 de la Carta europea d’autonomia local, la defineix com “el dret i la capacitat efectiva de les entitats locals de regular i gestionar una part important dels assumptes públics, en el marc de la llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en benefici dels seus habitants.” És doncs la llei la que ha de regular els mecanismes bàsics per a la gestió d’aquests “assumptes” L’art. 160 EAC desenvolupa la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local que, tot respectant el principi d’autonomia local, inclou: � Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les

tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l'Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials.

� La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l'article 84.

� El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics.

� La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d'adopció d'acords d'aquests òrgans.

� El règim dels òrgans complementaris de l'organització dels ens locals. En l’avantprojecte de llei es troba a faltar un desenvolupament clar d’aquests matèries, així com de totes aquelles altres que sent competència compartida, permetrien un desenvolupament normatiu. QUARTA: El contingut Queda clar, tal i com hem anat exposant, que el contingut és insuficient i en alguns preceptes contrari a l’EAC , al principi d’autonomia local i al de subsidiarietat. Pel que fa als principis, al Capítol I, no representa cap novetat, i fins i tot es podria dir que el desenvolupament posterior no els compleix.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [37]

El Capítol II de l’organització del govern local eleva la categoria de la Comarca més enllà del que preveu el propi EAC. Tot i això, la previsió que no poden tenir competències pròpies es considera correcta. La incompatibilitat entre Comarca i àrea metropolitana també es considera un encert. El Capítol III, referent al municipi, és un atac frontal als principis d’autonomia local i subsidiarietat. No només no desenvolupa el sistema competencial o d’organització d’acord amb les previsions de l’EAC, sinó que regula un mecanisme de traspàs de la gestió entre diferents nivells d’administració, a concretar reglamentàriament i que poden deixar sense contingut algun municipi, en base a uns criteris ara desconeguts: els estàndards de qualitat i la metodologia d’avaluació. La regulació de la Comarca al Capítol V, que substitueix íntegrament la normativa anterior sí que aporta elements positius, com poden ser la conversió del ple en un Consell d’Alcaldes. La regulació de la Vegueria al Capítol VI és insuficient, sense avançar en un model competencial que realment suposi concentrar en l’àmbit local l’exercici de les competències que tenen aquest caràcter. A més, pot provocar contradiccions amb les previsions de la Llei 30/2010. S’hauria d’haver incorporat el règim de Vegueries previst a la Llei en aquest avantprojecte, millorant l’àmbit competencial. Pel que fa a la resta de la Llei no aporta res, no regula res que no ho estigui, amb poques excepcions, sense massa contingut, com la substitució del PUOIS pel Pla Director d’inversions Locals de Catalunya, o la possibilitat de limitar les retribucions dels representants locals o de les quantitats màximes que s’hi poden destinar. Per tots aquests motius E S S O L · L I C I T A : Que es tinguin per presentades al·legacions a l’avantprojecte de Llei de governs locals de Catalunya, i en base a les mateixes, es deixi sobre la taula, i s’iniciïn els treballs per a la formulació d’una veritable llei de governs locals que els reguli en la seva integritat, aprofitant la cultura administrativa existent, incorporant els instruments que millorin la seva organització i gestió, assegurant els principis d’autonomia, subsidiarietat, suficiència financera i diferenciació, que permetin dissenyar un instrument jurídic clar, adequat a les exigències actuals, exemplar i debatut per la comunitat política local i per la doctrina jurídica especialitzada a Catalunya. " Per unanimitat dels membres assistents i representats, s’acorda: ÚNIC.- APROVAR el contingut de les al·legacions anterior i facultar a la Presidència per a la seva presentació.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [38]

III.B ) Posicionament del Consell de CSITAL Catalunya en relació al Avantprojecte de Llei de Serveis i col·legis professionals (Aprovat per la Junta de General de CSITAL

Catalunya en data 18 de setembre de 2013)

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [39]

POSICIONAMENT DEL CONSELL DE CSITAL CATALUNYA EN RE LACIÓ AL AVANTPROJECTE DE LLEI DE SERVEIS I COL·LEGIS PROFES SIONALS . Vista la posició fixada pel Consejo General de COSITAL en relació al projecte normatiu indicat, estratègia que ha estat plantejada en la passada reunió de la Junta de Representantes Autonómicos de la Organización Colegial de Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración Local del 14 de setembre de 2013, plasmada en les propostes que han estat remeses al Consell de CSITAL de Catalunya, en concret en el document identificat com: "ESTRATEGIA COMÚN DE LA ORGANIZACIÓN COLEGIAL EN RELACIÓN CON LA REGULACIÓN DEL RÉGIMEN JURÍDICO DE LOS COLEGIOS PROFESIONALES RECO GIDA EN EL ANTEPROYECTO DE LEY DE COLEGIOS PROFESIONALES ". Vist el document elaborat per l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya (AICPC) anomenat "ESQUEMA DE LES OBSERVACIONS DE L'ASSOCIACIÓ INTERCOL·LEGIAL DE COL·LEGIS PROFESSIO NALS DE CATALUNYA A L'AVANTPROJECTE DE LLEI DE SERVEIS I CO L·LEGIS PROFESSIONALS" Atès que el Consell de Col·legis de Catalunya, comparteix essencialment els postulats recollits en el document elaborat per l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya (AICPC). Per unanimitat dels membres assistents , s'acorda : PRIMER.- DONAR CONFORMITAT al document que ha estat elaborat per l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya relatiu a l'Avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals, que s'annexa i forma part integrant d'aquest acord SEGON.- MANIFESTAR que la posició del Consell de Col·legis de SIT de Catalunya en relació al Avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals, és la que resulta dels termes continguts en el document aprovat pel present acord i expressar el dissentiment respecte de les línies estratègiques fixades pel Consejo General de COSITAL per ser divergents a les establertes en el document acceptat per aquest Consell. TERCER.- COMUNICAR el present acord al Consejo General de COSITAL, a la AICPC, i donar difusió en l'àmbit de l'organització col·legial a Catalunya.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [40]

ALEGACIONES DE LA ASSOCIACIÓ INTERCOL·LEGIAL DE COL ·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNYA AL ANTEPROYECTO DE LEY D E SERVICIOS Y COLEGIOS PROFESIONALES (NOTA. Transcripció literal de les al.legacions apro vades per l’Associació Intercol.legial de Col.legis Professionals de Catal unya. )

A. ALEGACIONES GENERALES

I.- ASPECTOS COMPETENCIALES ENTRE ADMINISTRACIONES PÚBLICAS Y ENTRE ADMINISTRACIONES PÚBLICAS Y COLEGIOS PROFESIO NALES Uniformidad El Anteproyecto pretende establecer una ley que determina “principios, bases, directrices" de garantía del libre ejercicio de las profesiones. La realidad es que el Anteproyecto necesita adecuarse al marco competencial establecido en el bloque constitucional en esta materia (servicios profesionales) y, sobre todo, en el ámbito competencial de los colegios profesionales. Sin perjuicio de que las competencias que el Estado ostente en esas materias sean exclusivas, básicas o de otro tipo, se deben respetar las competencias que puedan corresponder y corresponden a las Comunidades Autónomas. Por ello, no cabe considerar el carácter básico de todo el articulado de la futura ley con carácter general. En ese mismo sentido, la situación se repite en diversas disposiciones; por ejemplo en el art. 8, indicando que corresponde al Gobierno determinar las condiciones a cumplir por los planes de estudio conducentes a la obtención de los títulos oficiales que den acceso a tal profesión. El marco legal a tener en cuenta debe respetar la autonomía universitaria en este ámbito, así como las competencias de la Comunidades Autónomas en la materia. También en la Disposición Final 9ª, porque la atribución que el artículo 149.1, 11 de la Constitución Española (CE) hace al Estado en la materia competencial de la ordenación de los seguros es una atribución competencial de bases. La utilización de la expresión “competencia exclusiva en materia de bases” genera equívocos innecesarios y no ajustados al orden constitucional. La competencia estatal es sobre las bases, no es una competencia exclusiva sobre la materia de la ordenación de los seguros. Y, desde luego, cuando en esa misma Disposición se atribuyen competencias al Estado invocando la regla 1ª del 149.1 CE, hay que recordar que el Tribunal Constitucional viene señalando de forma reiterada que las previsiones de la regla 1ª del artículo 149.1 CE no atribuyen competencia exclusiva al Estado sobre aspectos materiales (o “ratione materiae”).

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [41]

El Anteproyecto pretende atribuir el carácter básico de la mayor parte del articulado con carácter general (Disposición Final novena 5), a modo de disposición de cierre que uniformice, más allá de la previsión constitucional y de la doctrina del Tribunal Constitucional, cualquier aspecto regulatorio del ejercicio de las actividades profesionales y de los colegios profesionales. El bloque de constitucionalidad no lo admite, sobre todo si tenemos en cuenta las previsiones competenciales de las diferentes Comunidades Autónomas respecto a la rúbrica de colegios profesionales. Seguramente una disposición de estas características entraría en el ámbito del artículo 150.3 CE, sin que tampoco se diera el parámetro del “interés general” exigible en tal supuesto constitucional. No tiene sentido que sobre todas y cada una de las materias que no son de competencia exclusiva del Estado (y que ya habrían quedado referidas en los apartados anteriores) se invoque el carácter básico o claramente armonizador que se pretende. Y esa uniformización llega al punto en que se quiera establecer una obligación de adaptación de las normativas de otras Administraciones Públicas cuyo régimen jurídico les permite un grado de autonomía que esta disposición no quiere reconocer. En este sentido, si el Anteproyecto contiene normas básicas que, en su caso, deban ser desarrolladas, tal como el propio Anteproyecto ya prevé y no se diera ese desarrollo afectando a la libertad de prestaciones de servicios profesionales, los afectados tendrían instrumentos para exigir la el cumplimiento de la ley en méritos del artículo 6 y de otras normas del ordenamiento español. En el caso de la Comunidad Autónoma de Cataluña debe tenerse especialmente en cuenta lo dispuesto en el artículo 125 de la Ley Orgánica 6/2006, de 16 de julio, del Estatuto de Autonomía de Cataluña en relación con el Fundamento Jurídico 71 de la sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010 de 28 de junio. En otro orden de cosas, la existencia de los Consejos Generales sólo tiene sentido y legitimidad si nacen de la voluntad de atribuirles funciones por parte de los propios colegios profesionales y de su coordinación de los mismos. En consecuencia, la atribución de funciones con carácter exclusivo y uniforme a esos Consejos (que sin duda supondría que fueran autoexcluyentes para los propios colegios) sólo se puede dar cuando los colegios lo determinen y en la medida en que éstos definan qué funciones les atribuyen, sin necesidad de que sea idéntica entre todos los Consejos Generales que se constituyeren. Si además se utiliza una expresión como la de “unitaria” al hablar de la representación de esas entidades supracolegiales, se manifiesta abiertamente la voluntad de excluir a los colegios de su autonomía para decidir la representación de sus intereses. Uniformismo que se reitera y se plantea también en otros ámbitos, como la reiterada referencia a un Código Deontológico único que se pretende incorporar a los Estatutos Generales de cada profesión. Intervencionismo Las Colegios profesionales son Corporaciones de Derecho Público con personalidad jurídica propia y autonomía suficiente como para no deber estar sometidas a un auténtico “Protectorado” como el previsto en el artículo 33 del Anteproyecto, más propio de las entidades fundacionales, en que no existe una base asociativa en su

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [42]

seno. Esta situación resulta injustificable: las corporaciones colegiales no son un patrimonio destinado a una finalidad de interés público cuyo incumplimiento las desvirtúe. Sin perjuicio de las funciones públicas que las corporaciones colegiales desarrollen, su patrimonio está formado por las aportaciones de sus colegiados y además pueden desarrollar las funciones de carácter privado que ellos mismos determinen. El apartado 1 de ese artículo 33 (“la Administración velará por el cumplimiento de los principios de buen gobierno de las corporaciones colegiales establecidos en el artículo 41 de esta ley”) no tiene en cuenta la autonomía de las Corporaciones profesionales de Derecho Público, dotadas de personalidad jurídica propia y de base asociativa, que pueden establecer sus normas de organización y funcionamiento internas, que permiten la participación de los colegiados en la gestión y control de los órganos de gobierno. Por ello, no tiene sentido que esa autonomía que les es propia se vea mediatizada por una previsión tan ambigua como la transcrita, que puede permitir una actuación intervencionista de oficio y por encima de los mecanismos de control democrático de las corporaciones colegiales. Las previsiones de intervención de la Administración en la vida colegial del artículo 33.2 se deben plantear, en todo caso, sólo en supuestos de incumplimiento grave de las funciones u obligaciones de carácter público; nunca en casos de retraso, mal funcionamiento o inactividad si ella misma no comporta un incumplimiento grave. Además debe quedar claro que las medidas que, en su caso, adoptase la Administración competente no podrían ser otras que las de ejecución subsidiaria. También hay que referirse a la incompatibilidad que se pretende imponer por la que se impediría que decanos y miembros de Juntas de Gobierno de colegios profesionales pudieran participar en los órganos de gestión y representación de las mutualidades de previsión social. Esa disposición es contraria a uno de los principios básicos del mutualismo de previsión social como es el de la igualdad de derechos establecido por la Ley de Ordenación y Supervisión de los Seguros Privados, más concretamente, su artículo 64. Se desvirtuaría así el principio de igualdad de obligaciones y derechos de todos los mutualistas.

Potestad disciplinaria intervenida Llegados a este punto nos encontramos con una de las disposiciones (artículo 44.3) que mejor resume la consideración que el Anteproyecto tiene sobre la autonomía y capacidad de los colegios profesionales, porque se prevé que la potestad disciplinaria la acabe llevando a cabo (en una última inconcreta y difusa instancia) un órgano sancionador formado por personas faltas absolutamente de la experiencia y profesionalidad exigibles. Se determinan para ellas unos perfiles desprovistos de la capacidad y experiencia necesaria, que no son otras que las que derivan del ejercicio de una actividad profesional. Incluso esas personas podrían no sólo no ejercer la profesión sobre la que ejercen de órgano disciplinario, sino ni tan siquiera conocerla. Por otra parte, se desconfía de los colegios y del ejercicio por su parte del control disciplinario, haciendo que la decisión resida en otros ámbitos y dejando a los colegios de meros ejecutores de lo acordado. Es decir, se desautoriza a los colegios, a

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [43]

los que en este tema se les considera incapaces jurídicos. Incluso deberíamos advertir que desprecia la profesionalidad de los órganos y miembros de las comisiones disciplinarias que quedan, de esta forma, totalmente desconsideradas. Además, la previsión de la disposición no tiene en cuenta que la proximidad es una garantía de control que nadie mejor que los propios colegios pueden ejercer sobre sus colegiados. También es una garantía de la mejor defensa para el presunto infractor. Por último, esa norma no garantiza la separación entre fase instructora y sancionadora con las garantías que son exigibles al procedimiento disciplinario

Cuotas por prestación de funciones públicas y su re clamación por impago Debe establecerse que en el caso de impago de cuotas provenientes de la prestación de funciones públicas o de cualquier otro deber pecuniario derivado de servicios que con carácter obligatorio deban realizarse a través del Colegio correspondiente, éste pueda reclamar su pago ejerciendo las potestades públicas que correspondan de conformidad con el Derecho Administrativo, de acuerdo con lo previsto en el artículo 34 de esta Ley. Con ello se pretende garantizar el cobro por parte de los Colegios profesionales de aquellas cantidades impagadas por sus colegiados que deriven de la prestación de servicios o funciones de carácter público, porque en este caso - y de acuerdo con el propio Anteproyecto - tienen la consideración de potestades públicas La constitución de los colegios como entidades de c ertificación acreditadas Se debe replantear que la constitución obligatoria como entidades de certificación acreditadas por Entidad Nacional de Acreditación por parte de los Colegios de colegiación obligatoria no sea tal. Que dicha situación sea voluntaria - y establecida también para los colegios profesionales de colegiación voluntaria - ya que la previsión del Anteproyecto se establece de forma indiscriminada y sin tener en cuenta las posibilidades de cada colegio ni la profesión a la que corresponde, con indicaciones sobre plazos y consecuencias para el caso de incumplimiento.

Omisión de toda referencia a la mediación interna y externa. Sometimiento a la legislación de consumo El Anteproyecto no recoge funciones de los Colegios profesionales que han sido reconocidas en la legislación más reciente, como en el ámbito de la mediación (Ley 5/2012). Por ello, deben preverse cuántos sistemas alternativos de resolución de conflictos puedan aplicarse en las cuestiones que se susciten entre colegiados y entre consumidores o usuarios y colegiados, como de hecho ya se viene haciendo en los diferentes colegios profesionales y no remitir unívocamente a la normativa de consumo, con afán de proteger al consumidor pero sin medios efectivos establecidos y operativos en este ámbito, cosa que en cambio sí se da en la actividad mediadora y de resolución de conflictos que llevan a cabo los colegios profesionales

II.- ASPECTOS COLEGIALES EN GENERAL La colegiación obligatoria, garantía de los derecho s de los ciudadanos

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [44]

En un Estado social y democrático de derecho, el interés público vinculado a la protección de la salud; la integridad física; la seguridad física y jurídica; la protección del medio; la garantía y conservación y administración de bienes y patrimonio; la vivienda; la calidad de la educación; la tutela de los derechos de las personas y los grupos sociales; el diseño y dirección de obras e infraestructuras y el diseño de bienes, medios y servicios destinados a uso público, así como otras actividades profesionales equiparables de especial relevancia social y económica ha de ser salvaguardado en todo momento por medio de instrumentos institucionales y jurídicos sólidos y eficaces. Las funciones que desarrollan actualmente los colegios profesionales en el ámbito de la acreditación profesional, del control deontológico y de las buenas prácticas profesionales, de la atención a los usuarios y consumidores y en materia del seguro de responsabilidad civil profesional, los han configurado como entidades especialmente idóneas para garantizar este interés público. En este sentido, resulta imprescindible que el Gobierno abra un proceso de diálogo intenso con el sector colegial y sus representantes institucionales para la formulación de una lista de obligaciones de colegiación que responda adecuadamente a la efectiva salvaguarda del interés general.

Desvirtuación de la deontología profesional Es ésta una materia inexplicablemente tratada de manera irregular, indefinida y perjudicial para el ejercicio profesional y las garantías del profesional. Para comenzar el artículo 18.1 del Anteproyecto, al hablar de la primera obligación básica de todo profesional, no menciona la independencia y se evita llamar a la deontología por tal. Resulta de todo punto necesario reconocer la independencia del profesional a la hora de aplicar cuantas normas rigen su actividad profesional, como demostración de su libertad en el ejercicio profesional y como reconocimiento de la “lex artis” de cada profesión. Asimismo es imprescindible incorporar la referencia a las normas deontológicas en la previsión normativa que el artículo 18 hace de los criterios que han de regir la actividad del profesional, por cuanto contienen principios y reglas éticas que regulan y guían una actividad profesional de forma tal que resultan vinculantes para el colectivo al que se refieren. Por otra parte, incluso otros artículos, como el 3, al definir el conflicto de intereses están entrando en el ámbito de la deontología y de la independencia profesional. Regular el pretendido “conflicto de intereses” no procede en los términos que se propone. El conflicto de intereses ya viene definido en los correspondientes códigos deontológicos de las profesiones, que es el lugar en el que además procede regularlo, en su caso, por cuanto forma parte del conjunto de deberes y obligaciones morales que tienen los profesionales en el ejercicio de su actividad. Además esa definición de conflicto de intereses del Anteproyecto no tiene ninguna otra previsión ni desarrollo en

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [45]

el articulado, sin que se entienda la finalidad de esta disposición. Si pretendiera tener algún sentido relacionado con el contenido que le puede ser propio (es decir, con una regulación con efectos jurídicos) podría tener que ver con el conflicto de intereses de un miembro de una Junta de Gobierno de una corporación y ese conflicto ya está incorporado y regulado en el artículo 41.2 del Anteproyecto, entre los principios de actuación de los cargos directivos de una corporación colegial. Por eso planteamos que el profesional deba emitir una declaración responsable sobre la inexistencia del conflicto de intereses de acuerdo con las correspondientes normas deontológicas, a petición del usuario o consumidor y se determina como una obligación básica –circunstancia no prevista en el proyecto-- y se reconoce su regulación en el ámbito que le es propio, el deontológico profesional, no teniendo sentido –por tanto—que se establezca su regulación fuera de este artículo, como una norma que no se determine con contenido de obligación básica. Los Consejos Generales: superestructuras obligatori as, intervencionistas y jerárquicas sobre los colegios Las organizaciones colegiales reconocidas por la Constitución son los colegios profesionales, cualquiera que fuera el ámbito territorial de los mismos. Los Consejos Generales son organizaciones supracolegiales que ayudan a la coordinación, no basada en términos jerárquicos, cuando en el ámbito territorial nacional exista más de un Colegio de la misma profesión. Por ello, son los colegios profesionales los que - en su caso - deberán ratificar la existencia o no de dichos Consejos, que derivará de la necesidad de coordinación entre colegios, pero no puede derivar de una estructura jerárquica de sumisión a aquéllos, porque se impone como un límite ajeno a la autonomía colegial Atribuir en exclusiva a los Consejos Generales la facultad de elaborar y aprobar los Estatutos generales de los Colegios supone pura y simplemente la eliminación de la autonomía normativa de los Colegios profesionales, que se verían privados de aprobar sus propios Estatutos. Definir que los Consejos Generales deben garantizar la aplicación de un Código Deontológico único es otra manifestación del unitarismo que se pretende imponer en esta materia. Permitir que los propios Consejos Generales adopten las medidas necesarias para que los Colegios cumplan las resoluciones del Consejo General dictadas en materia de su competencia comporta –pura y simplemente-- que esas superestructuras se conviertan en legislador, juez y policía de sus propias decisiones, en unos términos cercanos al poder arbitrario y absoluto sobre los colegios. Preceptividad y exclusividad de acuerdos e informes de los Consejos Generales absolutamente injustificados Dicho lo anterior y directamente relacionado con ello, hay que advertir que no existe justificación que determine la sumisión jerárquica al control normativo de los Consejos Generales sobre aspectos de funcionamiento interno de cada colegio como la que se

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [46]

prevé, por ejemplo, en el artículo 39: ejerciendo funciones disciplinarias con respecto a los miembros de las Juntas de Gobierno de las corporaciones, visando los reglamentos de régimen interior de los colegios, determinando el sistema de cubrir vacantes en las Juntas de Gobierno de los colegios - sin pensar en la facultad de éstos de regular el sistema de elección de los miembros de sus Juntas de Gobierno - o “velando” por la legalidad en la presentación y proclamación de candidatos para los cargos de las Juntas de Gobierno de los colegios. En ningún momento el Anteproyecto de ley justifica este tipo de función para las organizaciones supracolegiales, que se pretende que actúen por una suerte de “delegación ex lege” de la Administración, para ejercer funciones que –a lo sumo- sólo podrían corresponder a ésta. Además la Administración (por razón de autonomía de los colegios) tan sólo podría ejercer sus competencias para controlar la legalidad de las normas, pero nunca ejercerlas con la ambigüedad y falta de seguridad jurídica que se pretende establecer a favor los Consejos Generales, por ejemplo cuando se pretende que los Consejos Generales fijen “equitativamente” las aportaciones de las corporaciones colegiales y no de forma proporcional o cuando se les atribuyen funciones que van más allá de las de cualquier Administración, estableciendo que podrán aprobar los Estatutos particulares de los Colegios. En esa misma línea, el contenido de los informes previstos en el artículo 39.3 referidos a la aplicación del “Código deontológico” no puede ser de carácter interpretativo de las disposiciones deontológicas a aplicar y, a la vez, de propuesta de resolución del caso. Se pretende que esta organización supracolegial actúe a la vez como instructor y juez. Basta con garantizar la preceptividad del informe de los Consejos Generales en los casos que se describen en la disposición. La responsabilidad civil de los profesionales: falt a de obligación general de aseguramiento y falta de su tutela por los Colegios profesionales Por último, resulta contradictorio de todo punto que el Anteproyecto proclame que pretende establecer una mejor protección de los consumidores y, en cambio, no prevea el aseguramiento de la responsabilidad civil de los profesionales con carácter general. Por eso se plantea que sea exigible en cualquier caso, sean profesiones de colegiación obligatoria o voluntaria, eximiendo de dicha obligación a los profesionales que actúen exclusivamente al servicio de una administración pública o cuando la actividad profesional se ejerza exclusivamente por cuenta de otro que ya tenga asegurada la cobertura por los riesgos de la actividad que comprende el ejercicio de la profesión. Además, en esta materia es imprescindible contar con los colegios profesionales para llevar a cabo el cumplimiento de esta garantía, circunstancia sin la cual, su cumplimiento resultaría incierto.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [47]

B) PROPUESTA DE ENMIENDAS DE LA ASSOCIACIÓ INTERCOL ·LEGIAL DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNYA AL TEXTO DEL A NTEPROYECTO

DE LEY DE SERVICIOS Y COLEGIOS PROFESIONALES ENMIENDA De modificación al Artículo 1 (Objeto y fines), apa rtado 1: 1. Esta Ley tiene por objeto garantizar el libre acceso a las actividades profesionales y a su ejercicio, así como establecer el régimen jurídico de los colegios profesionales, sin perjuicio de las compet encias que las Comunidades Autónomas ostentan en la materia.

Motivación:

Se pretende que la ley se adecúe al marco competencial establecido en el bloque constitucional. Sin perjuicio de las competencias que el Estado ostenta en la materia, sean exclusivas, básicas o de otro tipo, se deben respetar las competencias que puedan corresponder a las Comunidades Autónomas en esta materia. Por ello, no cabe considerar el carácter básico de todo el articulado de la futura ley con carácter general.

ENMIENDA De supresión al Artículo 3 (Definiciones), tercer p árrafo: Suprimir: “Conflicto de intereses: existe cuando en los servi cios que prestan los profesionales a los consumidores y usuarios interfi eren o pueden interferir en la actuación de aquéllos, intereses de otros consumido res y usuarios o intereses privados propios, de familiares directos, o interes es compartidos con terceras personas”.

Motivación: Se pretende la supresión de este pretendido “conflicto de intereses”, porque no procede su regulación en los términos que se propone. El conflicto de intereses ya viene definido en los correspondientes códigos deontológicos de las profesiones, que es el lugar en el que además procede regularlo, en su caso, por cuanto forma parte del conjunto de deberes y obligaciones morales que tienen los profesionales en el ejercicio de su actividad. Además esta definición no tiene ninguna otra previsión ni desarrollo en el articulado de este Anteproyecto de ley, sin que se entienda la finalidad de esta disposición. Si pretendiera tener algún sentido relacionado con el contenido que le puede ser propio (es decir, con una regulación con efectos jurídicos) podría tener que ver con el conflicto de intereses de un miembro de una Junta de Gobierno de una corporación y

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [48]

ese conflicto ya está incorporado y regulado en el artículo 41.2 del proyecto, entre los principios de actuación de los cargos directivos de una corporación colegial. ENMIENDA De modificación al Artículo 3 (Definiciones), oncea vo párrafo: “Razones de interés general: el orden público y la lucha contra el fraude; la seguridad pública y la protección civil; la salud pública y la sanidad animal; la protección del medio ambiente, la edificación , el entorno urbano y el patrimonio arquitectónico, histórico y artístico ; la vivienda; la protección jurídica, la seguridad y la salud de los destinatarios de servicios y de los trabajadores y la necesidad de garantizar un alto nivel en la calidad de la educación.” Motivación: Se completa la definición de las “razones de interés general” atendiendo al conjunto de derechos reconocidos a los ciudadanos en la Constitución Española. ENMIENDA De modificación al Artículo 5 (Igualdad de trato y no discriminación): “Artículo 5. Igualdad de trato y no discriminación. El acceso y ejercicio a actividades profesionales y profesiones se regirá por el principio de igualdad de trato y no discriminación, en particular por razón de origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientación sexual, en los términos previstos en el artículo 14 de la Constitución Espa ñola y sus normas de desarrollo.”

Motivación: La enmienda pretende adecuar la previsión del proyecto a las disposiciones que deben tenerse en cuenta. Sin duda y, en primer lugar, a la que da origen al principio que se invoca en la norma proyectada, que es el contenido en el artículo 14 de la Constitución Español, así como a las normas de desarrollo del mismo, que pueden ser las indicadas u otras, que además podrían verse modificadas por otras normas de rango inferior al constitucional. ENMIENDA De supresión al Artículo 8 (Profesión titulada), ap artado 2: Suprimir: “…correspondiendo al Gobierno la determinación de l as condiciones a cumplir por los planes de estudios conducentes a la obtenci ón de los títulos oficiales que den acceso a tal profesión”.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [49]

Motivación: Se pretende la supresión de esta referencia por resultar unívoca la atribución de competencias al Estado en la materia, cuando en realidad se debe tener en cuenta la autonomía universitaria en este ámbito, así como, en su caso, las competencias de la Comunidades Autónomas en la materia. ENMIENDA De modificación al Artículo 10 (Ejercicio en libre competencia): “ Artículo 10. Ejercicio en libre competencia. Las actividades profesionales y profesiones se ejercerán en régimen de libre competencia y estarán sujetas, en cuanto a la oferta de servicios y fijación de su remuneración, a la Ley 15/2007, de 3 de julio, de Defensa de la Competencia y a la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal. Los demás aspectos del ejercicio profesional se regirán por la normativa general y específica sobre la ordenación sustantiva propia de cada profesión”.

Motivación: La enmienda pretende ajustar el texto a la realidad: no es tan solo normativa con rango legal la que regula la materia, sino que también existe normativa reglamentaria y normativa acordada en el ámbito de autoregulación de las diferentes profesiones. ENMIENDA De modificación al Artículo 13 (Sociedades multipro fesionales): “Artículo 13. Libertad de formas de ejercicio profesional Motivación: La enmienda pretende la corrección en términos de técnica legislativa, adecuando el texto de la disposición por lo que después se indicará en la siguiente enmienda. ENMIENDA De modificación y adición al artículo 13 (Sociedade s multiprofesionales), que, con el enunciado establecido en la enmienda anterio r, queda ahora estructurado en tres apartados: Artículo 13 (Libertad de formas de ejercicio profes ional)

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [50]

“1. Los profesionales podrán ejercer su actividad p rofesional o profesión individualmente o de forma conjunta en unión de otr o u otros profesionales de la misma o distinta actividad profesional o profesi ón. 2. Tanto en el supuesto de ejercicio individual com o de ejercicio conjunto se podrá actuar en forma societaria de acuerdo con lo previsto en las leyes. 3. El ejercicio individual podrá realizarse por cuenta propia, en virtud de un contrato laboral o mediante vinculación a una admin istración pública por razón de relación administrativa, laboral o de prestación de servicios.

Motivación: Enmienda para una mejor sistemática del texto, que incorpora aquí el contenido de los dos apartados del artículo 16 del Anteproyecto. Por otra parte, dado que las profesiones no se ejercen únicamente de forma liberal, resulta conveniente incorporar un nuevo apartado 3 al precepto para que éste que recoja la posibilidad de ejercer la profesión bajo cualquier modalidad de ejercicio: a) de forma individual: por cuenta propia, en virtud de un contrato laboral o mediante vinculación a una administración pública por razón de relación administrativa, laboral o de prestación de servicios. b) de forma conjunta a través de una sociedad profesional. ENMIENDA De modificación al Artículo 15 (Libertad en las com unicaciones comerciales), apartado 2: “2. No podrán establecerse prohibiciones totales a las comunicaciones comerciales en las actividades profesionales o profesiones. Las normas deontológicas podrán contemplar previsiones expresas dirigidas a exigir a los profesionales colegiados que su conducta en materia de comunicaci ones comerciales sea ajustada a lo dispuesto en la ley, con la finalidad de salvaguardar la independencia e integridad de la profesión, así com o, en su caso, el secreto profesional”

Motivación: La enmienda tiene en cuenta la previsión que la publicidad pueda tener limitaciones en interés concreto de la protección a los consumidores, siendo los colegios profesionales los que desarrollen esa limitación por tales motivos. ENMIENDA De supresión del artículo 16 (Libertad de formas de ejercicio profesional):

Motivación:

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [51]

En coherencia con las enmiendas formuladas al artículo 13. ENMIENDA De adición al artículo 18 (Obligaciones de los prof esionales), apartado 1: “1. Actuar con independencia y responsabilidad en la aplicación de las normas deontológicas, reglas, técnicas y conocimientos propios de su actividad profesional o profesión. “

Motivación: Resulta de todo punto necesario reconocer la independencia del profesional a la hora de aplicar cuantas normas rigen su actividad profesional, como demostración de su libertad en el ejercicio profesional y como reconocimiento de la “lex artis” de cada profesión. Asimismo es imprescindible incorporar las normas deontológicas a la previsión de esas normas que han de regir la actividad del profesional, por cuanto contienen principios y reglas éticas que regulan y guían una actividad profesional de forma tal que resultan vinculantes para el colectivo al que se refieren. ENMIENDA De adición al artículo 18 (Obligaciones de los prof esionales), apartado 5: “5. Cumplir con las obligaciones establecidas en materia de reclamaciones e información a los destinatarios de sus servicios así como las demás obligaciones previstas en la normativa deontológica , de defensa de consumidores y usuarios y el resto de la normativa sectorial aplicable.” Motivación: Por coherencia con la enmienda anterior a este mismo artículo 18. ENMIENDA De adición al artículo 18 (Obligaciones de los prof esionales), de un nuevo apartado 7: “7. Cumplir con el deber de guardar el secreto prof esional, cuando así lo establezca la legislación específica de aplicación, y dar particular observancia a la normativa de protección de datos de carácter per sonal.” Motivación: Resulta sorprendente que el proyecto no prevea la obligación de secreto profesional como una obligación básica en la ley que está regulando los servicios profesionales,

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [52]

ni que tampoco lo haga con respecto a la protección de datos de carácter personal, cuando ambas, además afectan al interés de los usuarios de servicios profesionales. ENMIENDA De adición al artículo 18 (Obligaciones de los prof esionales), de un nuevo apartado 8: “8. Emitir una declaración responsable sobre la ine xistencia del conflicto de intereses de acuerdo con el correspondiente código deontológico, a petición del usuario o consumidor. En caso de ejercicio en forma societaria, las obligaciones previstas en este apartado se entenderán referidas tanto a la sociedad, como a los profesionales que las integran o trabajan para ellas .” Motivación Se determina el contenido de esta obligación como básica –circunstancia no prevista en el Anteproyecto-- y se reconoce su regulación en el ámbito que le es propio, el deontológico profesional, no teniendo sentido –por tanto—que se establezca su regulación fuera de este artículo, como una norma que no se determine con contenido de obligación básica. ENMIENDA De supresión del artículo 19 (Prevención del confli cto de intereses):

Motivación: En coherencia con la enmienda anterior. ENMIENDA De modificación al Artículo 20 (Aseguramiento): “Artículo 20. Aseguramiento. 1. Los profesionales deberán suscribir un seguro o garantía equivalente que cubra los riesgos de responsabilidad civil en que puedan incurrir como consecuencia de su ejercicio profesional. 2. En cualquier supuesto, sean profesiones de coleg iación obligatoria o voluntaria, los colegios profesionales deben adopta r las medidas necesarias para promover y facilitar el cumplimiento del deber de seguro de sus colegiados en forma suficiente. 3. Los profesionales que actúen exclusivamente al s ervicio de una administración pública no deben cumplir el requisit o del seguro por responsabilidad. Este seguro tampoco es obligatorio en el caso de que la

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [53]

actividad profesional se ejerza exclusivamente por cuenta de otro que ya tenga asegurada la cobertura por los riesgos de la activi dad que comprende el ejercicio de la profesión. 4. Se determinará reglamentariamente, con la partic ipación de los correspondientes colegios profesionales, las circun stancias exigibles al seguro o garantía equivalente en función de las caracterís ticas propias de cada profesión.” Motivación Es imprescindible que el aseguramiento de los profesionales se regule con carácter general, para así garantizar los derechos de los usuarios. Además, es preciso contar con los colegios profesionales para llevar a cabo el cumplimiento de esta garantía, circunstancia sin la cual, su cumplimiento resultaría incierto. ENMIENDA De supresión al Artículo 21 (Ejercicio irregular de una actividad profesional o profesión), apartado e): Suprimir: “…cuando sea preceptivo de acuerdo con la legislaci ón aplicable“ Motivación: Por coherencia con la previsión establecida para el artículo 20. Debe determinarse con claridad que la obligación de aseguramiento de los profesionales allí establecida supone una irregularidad profesional, porque es una correlativa garantía que los consumidores deben poder exigir a los profesionales. ENMIENDA De modificación al Artículo 26 (Profesiones colegia das): “ 1. Sólo podrá exigirse colegiación obligatoria para el ejercicio de una profesión titulada o algunas actividades propias de ésta cuando así se establezca mediante norma estatal con rango de ley. Asimismo solo podrá exigirse colegiación obligatoria en aquellos casos y supuestos de ejercicio en que se fundamente como instrumento eficiente de control del ejercicio profesional para la mejor defensa de los destinatarios de los servicios y en aquellas actividades en que puedan verse afectadas de manera grave y directa materias de especial interés general, como pueden ser las siguientes :

a) La preservación de la salud de las personas, la garantía de las condiciones sanitarias y la sanidad animal.

b) La vivienda y la preservación del medio ambiente , la edificación, el entorno urbano y el patrimonio arquitectónico, hist órico y artístico.

c) La seguridad de las personas y la protección civ il.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [54]

d) El orden público y la lucha contra el fraude. e) La garantía de la conservación y administración de los bienes. f) El ejercicio de los derechos y el cumplimiento d e los deberes

constitucionales y estatutarios. g) La protección jurídica y la tutela de los derech os y de los intereses de las

personas y de los grupos sociales ante la Administr ación de Justicia y en los procedimientos de prevención, negociación y sol ución de conflictos.

h) El diseño y la dirección de obras e infraestruct uras. i) El diseño de bienes, medios y servicios destinad os al uso público. j) La calidad en la educación.

Motivación Se pretende determinar los ámbitos sensibles de concurrencia de un especial interés general con mayor concreción que en el redactado del Anteproyecto, y de acuerdo con la definición de las “razones de interés general” prevista en el artículo 3, párrafo 11, que ha sido objeto de una enmienda anterior. ENMIENDA De adición al Artículo 26 (Profesiones colegiadas), 4: “4. Los profesionales legalmente establecidos en cualquier Estado miembro de la Unión Europea podrán ejercer libremente en el territorio español en régimen de libre prestación sin necesidad de colegiación en España, sin perjuicio de lo previsto en la normativa vigente en aplicación del Derecho comunitario y en particular en la relativa a reconocimiento de cualificaciones profesionales.” Motivación: Mejora técnica. ENMIENDA De supresión al Artículo 27 (Obligaciones de los Co legios profesionales de pertenencia obligatoria), apartado c): Suprimir: “En concreto estarán sujetos al régimen establecido en el artículo 33.” Motivación: En coherencia con la previsión con las enmiendas que se harán en el artículo 33 del Anteproyecto. Las Corporaciones profesionales son Corporaciones de Derecho Público, dotadas de personalidad jurídica propia, de base asociativa, con autonomía para regular suficiente como para no deber sometidas a un auténtico “protectorado” como el previsto en el artículo 33, más propio de las entidades fundacionales, en que no existe una base asociativa en su seno.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [55]

ENMIENDA De modificación del Artículo 27 (Obligaciones de lo s Colegios profesionales de pertenencia obligatoria), apartado d): d) Proporcionar servicios de certificación profesiona l, directamente, constituyéndose voluntariamente el propio Colegio c omo entidad de certificación acreditada por ENAC, o mediante acuer do o convenio del Colegio con entidades de certificación ya acreditadas, sean otros Colegios profesionales, Consejos Generales o Consejos Autonó micos que hayan optado por constituirse como entidades acreditadas de cert ificación, o con otras entidades certificadoras, y en los términos establecidos en el artículo 54. Motivación

La obligación de todos los Colegios obligatorios de constituirse como entidades de certificación de profesionales acreditadas por ENAC, en los términos del artículo 54 y en competencia con otras entidades (artículo 54, 5), y bajo posible resolución de disolución de la Junta de Gobierno en caso de incumplimiento, es desmesurada y desproporcionada a la estructura, recursos y posibilidades de muchos Colegios que no pueden asumir esta obligación, dado que constituirse y mantenerse como entidades de certificación es un proceso complejo y costoso, pudiendo darse la situación que sus colegiados no se certifican o lo hagan en otro Colegio o en otra entidad. En todo caso, el acceso de los profesionales, colegiados o no, a un sistema de certificación profesional está garantizado por aplicación del principio de libertad de mercado y la posibilidad de obtener el mismo en las numerosas empresas y entidades que ofertan tales certificaciones. Lo esencial es prestar un servicio y, para ello, no es necesario ni proporcional establecer la obligación de asumirlo dentro de la propia estructura organizativa. Es preferible que los Colegios puedan concertar esa prestación a través de la externalización del servicio.

Además, la prescripción es incompatible con los términos de la norma UNE-EN ISO/IEC 17024, por cuanto el propio Anteproyecto de Ley prevé como derecho/deber de los colegiados y funciones de los Colegios recibir y prestar una formación profesional amplia de postgrado. La prestación formativa por parte de los Colegios incurre en una situación de incompatibilidad, según el artículo 5. 2. 3 de la ISO 17024, lo cual complica y dificulta el ejercicio de las dos funciones desde el mismo organismo. Por ello es conveniente que, en ese caso, el Colegio pueda optar por externalizar el servicio de certificación profesional

La fórmula propuesta es más acorde con los criterios de la UNE-EN ISO/IEC 17024 y con los de la normativa sobre competencia, debiéndose permitir que los Colegios presten algunos de sus funciones privadas a través de los instrumentos jurídicos y mercantiles que la legislación ofrece, para ser más eficaces. ENMIENDA

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [56]

De modificación al Artículo 27 (Obligaciones de los Colegios profesionales de pertenencia obligatoria), apartado h): “h) Facilitar información actualizada a las Administraciones competentes en la materia sobre los procedimientos de acceso a la actividad profesional y a las cuotas de inscripción y colegiales.” Motivación: En los términos planteados para el artículo 1 de la Ley: la ley debe respetar las competencias de todas las Administraciones públicas. Además las Corporaciones deberán informar a cada Administración de aquello que forme parte de su ámbito competencial. ENMIENDA De modificación al Artículo 28 (Denominación), apar tado 4: “4. Los profesionales colegiados podrán utilizar en el ejercicio de la profesión el calificativo de profesional colegiado. En el caso de no ejercer la profesión, los colegiados deberán indicar expresamente la circunst ancia de ser no ejercientes .” Motivación: Sin perjuicio de la utilización del calificativo de profesional colegiado, la autonomía de las corporaciones permite y ha de seguir permitiendo la posibilidad de que existan profesionales que voluntariamente se colegien, sin perjuicio de que no estén ejerciendo la actividad profesional relativa a la corporación de la que pasen a formar parte. En tal caso, se debe garantizar al usuario o consumidor la información de esa circunstancia. ENMIENDA De modificación al Artículo 29 (Ámbito territorial) , apartado 3: “3. Cuando estén constituidos varios Colegios de la misma profesión de ámbito inferior al nacional se podrá constituir un Consejo General cuya naturaleza y funciones se precisan en el artículo 39.” Motivación: En coherencia con las enmiendas anteriores al artículo 3. Las organizaciones colegiales reconocidas por la Constitución son los colegios profesionales, cualquiera que fuera el ámbito territorial de los mismos. Los Consejos Generales son organizaciones supracolegiales que ayudan a la coordinación, no basada en términos jerárquicos, en el ámbito territorial en el que

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [57]

exista más de un colegio. Por ello, son los colegios profesionales los que --en su caso-- deberán ratificar la existencia o no de dichos Consejos. ENMIENDA De adición al Artículo 29 (Ámbito territorial), apa rtado 5: “5. Cuando una profesión de colegiación obligatoria se organice por Colegios territoriales, bastará la incorporación como ejerciente a uno solo de ellos para ejercer en todo el territorio español.” Motivación: Mejora técnica ENMIENDA De modificación al Artículo 30 (Fusión, absorción, segregación y cambio de denominación), apartado 2: 2. También será posible la fusión entre organizaciones colegiales de distintas actividades profesionales o profesiones a iniciativa de sus Consejos Generales o previo acuerdo de la mayoría de los Colegios afecta dos, y siempre que quede garantizado que no se crea confusión en los destinatarios de los servicios y se trate de actividades profesionales o profesiones que compartan competencias profesionales de forma mayoritaria .” Motivación: Sin perjuicio de garantizar de mejor manera la autonomía de las corporaciones interesadas en la fusión prevista en este apartado, no es razonable hablar de un conjunto “ampliamente similar” de competencias profesionales. Deben ser competencias profesionales compartidas y además de forma mayoritaria. ENMIENDA De supresión al Artículo 33 (Relaciones con la Admi nistración Pública), apartado 1: Suprimir: “Asimismo, la Administración velará por el cumplimi ento de los principios de buen gobierno de las corporaciones colegiales estab lecidos en el artículo 41 de esta ley” Motivación: En coherencia con enmiendas anteriores. Las Corporaciones profesionales son Corporaciones de Derecho Público, de base asociativa, con normas de organización y funcionamiento internas que permitan la participación de los colegiados en la gestión y control de los órganos de gobierno. No tiene sentido que esa autonomía que les es

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [58]

propia se vea mediatizada por una previsión tan ambigua como la prevista en este apartado, que puede permitir una actuación intervencionista de oficio y por encima de los mecanismos de control democrático de las corporaciones colegiales. ENMIENDA De supresión al Artículo 33 (Relaciones con la Admi nistración Pública), apartado 2 o, subsidiariamente, de modificación del mismo: Modificación: “2. La Administración competente podrá adoptar las medidas de ejecución subsidiaria necesarias en caso de incumplimiento gr ave por los colegios profesionales y los consejos de colegios profesiona les de las funciones y obligaciones de carácter público que la presente le y les asigna. El ejercicio de dicha potestad corresponderá, en su caso, cuando el colegio profesional o el consejo de colegios profesionales afectado no hubie ra resuelto la situación de incumplimiento dentro del plazo señalado en el requ erimiento previo que debe efectuarle la Administración competente, que no pue de ser inferior a un mes.” Motivación: A diferencia de la previsión de este apartado, la intervención de la Administración sobre la vida colegial sólo debe darse en casos de incumplimiento grave de las funciones u obligaciones de carácter público; nunca en supuestos de retraso, mal funcionamiento o inactividad si ella misma no comporta un incumplimiento grave. Además debe quedar claro que las medidas que, en su caso, adopte la Administración competente no pueden ser otras que las de ejecución subsidiaria. ENMIENDA De supresión al Artículo 33 (Relaciones con la Admi nistración Pública), del apartado 4: Motivación: La previsión establecida en este apartado resulta de todo punto desmedida desde el punto de vista de la vida colegial y, por ende, asociativa, por lo motivos indicados en enmiendas anteriores. Este apartado comporta un “protectorado” injustificable desde el punto de vista de la naturaleza asociativa y del principio democrático de las corporaciones colegiales, más propio de las entidades fundacionales, en que no existe una base asociativa en su seno. No se justifica porque las corporaciones colegiales no son un patrimonio destinado a una finalidad de interés público cuyo incumplimiento las desvirtúe. Sin perjuicio de las funciones públicas que las corporaciones colegiales desarrollen, su patrimonio está

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [59]

formado por las aportaciones de sus colegiados y además pueden desarrollar las funciones de carácter privado que ellos mismos determinen. El control de la gestión de las Juntas de Gobierno de los colegios profesionales corresponde en última instancia a la Asamblea General, órgano plenario, soberano y democrático de cada corporación colegial. Además, los acuerdos y actos colegiales están sujetos a los recursos y a las acciones legales que se puedan interponer en vía judicial por parte de los afectados o perjudicados, sean los propios colegiados o terceros. ENMIENDA De supresión al Artículo 33 (Relaciones con la Admi nistración Pública), del apartado 5: Motivación: Por los motivos indicados en las enmiendas a este mismo artículo. ENMIENDA De supresión al Artículo 33 (Relaciones con la Admi nistración Pública), del apartado 6: Motivación: Como consecuencias de las enmiendas anteriores, contrarias a la previsión de informes desfavorables con efectos disolutorios ENMIENDA De modificación al Artículo 34 (Funciones de los Co legios), apartado 1, c): “c) Ordenar en el ámbito de su competencia la actividad profesional de los colegiados, velando por la deontología profesional y por el respeto debido a los derechos de los particulares y ejercer la facultad disciplinaria en el orden profesional y colegial. Motivación: Por corrección técnica. Hablar de “la ética y dignidad profesional” es, con mayor propiedad, hablar de deontología profesional, que es la que contiene los principios y reglas éticas que regulan y guían una actividad profesional de forma tal que resultan vinculantes para el colectivo al que se refieren. ENMIENDA De adición de una nueva letra K) al apartado 1 del artículo 34 (Funciones de los Colegios)

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [60]

“K) Promover y facilitar la formación continua de l os colegiados que permita garantizar su competencia profesional.” Motivación: Tanto el artículo 17.4 del Anteproyecto, relativo a los derechos de los profesionales, como el artículo 18.2, relativo a las obligaciones de los profesionales, regulan las necesidad de seguir una formación continua para garantizar la competencia profesional de los profesionales y la calidad de los servicios que éstos prestan en beneficio de los intereses de los ciudadanos. Por este motivo, se considera necesario que esta obligación se garantice a través de los colegios profesionales como una de sus funciones públicas, tal como se ha reconocido expresamente en la legislación colegial autonómica catalana. ENMIENDA De adición al Artículo 34 (Funciones de los Colegio s), apartado 2, d): “d) Intervenir, en vía de conciliación, mediación o arbitraje, en las cuestiones que, por motivos profesionales, se susciten entre los colegiados. Motivación: Deben preverse cuántos sistemas alternativos de resolución de conflictos puedan aplicarse, como de hecho ya se viene haciendo en los diferentes colegios profesionales. ENMIENDA De modificación al Artículo 34 (Funciones de los Co legios), apartado 2, h): “h) Proporcionar servicios de certificación profesiona l, directamente, constituyéndose voluntariamente el propio Colegio c omo entidad de certificación acreditada por ENAC, o mediante acuer do o convenio del Colegio con entidades de certificación ya acreditadas, en los términos establecidos en el artículo 27 d) y en el artículo 54. Esta función será independiente de la colegiación, pudiendo acreditar a profesionales no colegiados. “ Motivación En concordancia con la propuesta de modificación del artículo 27 d). Y de supresión al Artículo 34 (Funciones de los Col egios), apartado 2, h): Suprimir: “h) “En el caso de las corporaciones colegiales de pertenencia obligatoria está función deberá realizarse con carácter obligatorio. ”

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [61]

Motivación La constitución de los Colegios profesionales como entidades de certificación no puede depender de que la colegiación sea obligatoria o no, sino de la autonomía de cada Colegio a la hora de adoptar sus prioridades. Por ello se propugna que la constitución de los colegios como entidades de certificación acreditadas sea voluntaria. ENMIENDA De modificación al Artículo 35 (Ventanilla única), apartado 2. e): “e) Las normas deontológicas de la profesión. Motivación En coherencia con las enmiendas al artículo 18. ENMIENDA De modificación al Artículo 36 (Memoria anual), apa rtado 2d): “d) Las modificaciones de las normas deontológicas de l a profesión. Motivación En coherencia con las enmiendas a los artículos 18 y 35.2 e). ENMIENDA De modificación al Artículo 37 (Servicio de atenció n a los colegiados y a los consumidores o usuarios), apartado 3: “3. Los Colegios Profesionales, a través de este servicio de atención a los consumidores o usuarios, resolverán sobre la queja o reclamación según proceda: bien informando sobre los sistemas extrajudiciales de resolución de conflictos, bien remitiendo el expediente a los órganos colegiales competentes para instruir los oportunos expedientes informativos o disciplinarios, bien archivando o bien adoptando cualquier otra decisión conforme a derecho.” Motivación: Mejora técnica. No existe un solo sistema extrajudicial de resolución de conflictos, sino varios: conciliación, mediación y arbitraje. ENMIENDA

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [62]

De modificación al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 1: 1. Los Consejos Generales de los Colegios tienen a todos los efectos la condición de Corporación de Derecho público. Adquieren la personalidad jurídica desde la entrada en vigor de la norma que determine su creac ión y la capacidad de obrar desde que se constituyan sus órganos. Sin perjuicio de las competencias autonómicas corresponde a los Consejos Generales el ejercicio de las siguientes funciones Motivación: Las organizaciones supracolegiales no pueden venir creadas e impuestas por esta ley. Son los colegios profesionales los que, en su caso, deberán determinar la existencia o no de los Consejos Generales o Superiores, en función de su voluntad y estructura territorial. El sentido de su existencia derivará de la necesidad de coordinación entre colegios, pero no puede derivar de una estructura jerárquica de sumisión a aquéllos, porque se impone como un límite ajeno a la autonomía colegial. ENMIENDA

De modificación y supresión al Artículo 39, apartad o 1 a):

Modificar:

“a) Aprobar sus Estatutos”

Suprimir: “y visar los Reglamentos de Régimen Interior de los Colegios ”

Motivación:

En coherencia con enmiendas anteriores. No existe justificación que determine la sumisión jerárquica de los Colegios al control normativo de los Consejos Generales sobre aspectos de funcionamiento interno de cada Colegio.

En ningún momento el Anteproyecto de ley justifica este tipo de función (aprobación de los Estatutos de los Colegios y visado de los Reglamentos de Régimen Interior) para estas organizaciones supracolegiales, que se pretende que actúen por una suerte de “delegación legal” de la Administración, para ejercer funciones que –a lo sumo—sólo podrían corresponder a la Administración.

Además la Administración (por razón de autonomía de los colegios) tan sólo podría ejercer sus competencias para controlar la legalidad de las normas, pero nunca ejercerlas con la ambigüedad y falta de seguridad jurídica que se pretende establecer a favor de las organizaciones supracolegiales

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [63]

ENMIENDA De supresión al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 1 c): Suprimir: “de las Juntas de Gobierno de las corporaciones col egiales”. Motivación: Reiteramos la argumentación planteada en las enmiendas inmediatamente anteriores. Esta es la demostración última de un sometimiento jerárquico de los colegios a las organizaciones supracolegiales, que resulta radicalmente contrario a los mecanismos asociativos y democráticos internos de los Colegios. ENMIENDA De modificación al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 1 d): “d) Aprobar sus presupuestos y regular y fijar de forma proporcional las aportaciones de las corporaciones colegiales. Las aportaciones de las corporaciones colegiales se limitarán a sufragar los gastos inherentes al cu mplimiento de las funciones esenciales de coordinación y representación de los Consejos Generales. Motivación: No es asumible que por ley se determine un sistema que no sea el proporcional, so pena de resultar discriminatorio. Igualmente, las aportaciones de las corporaciones colegiales deberán estar orientadas a financiar exclusivamente las funciones esenciales de los Consejos Generales, que son de coordinación y representación de la profesión a nivel estatal e internacional. La contribución de las corporaciones colegiales a los gastos correspondientes a servicios distintos a los anteriormente mencionados, deberá dejarse al acuerdo entre los interesados. ENMIENDA De supresión al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 1 f). Motivación: De nuevo nos encontramos ante una previsión que resulta contraria a la autonomía estatutaria de los Colegios. Resulta cuanto menos sorprendente que este apartado piense en la facultad de los Colegios profesionales de regular el sistema de elección de los miembros de sus Juntas de Gobierno y no admita que deberán ser los propios colegios los que determinen el sistema de cobertura de las vacantes. ENMIENDA De supresión al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 1 g).

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [64]

Motivación: Continúa el recelo al sistema electoral colegial y a la facultad normativa colegial. Son los Colegios quienes han de establecer los mecanismos internos de control de sus procesos electorales, sin quedar sometidos a la sumisión que pretende este apartado ENMIENDA De supresión al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 2: Suprimir: “exclusivas”. Motivación: La existencia de las entidades supracolegiales sólo tiene sentido y legitimidad si nacen de la voluntad de atribuirles funciones por parte de los propios colegios profesionales y de su coordinación de los mismos. En consecuencia la atribución de funciones con carácter exclusivo a los Consejos (que sin duda supondría que fueran autoexcluyentes para los propios colegios) sólo se puede dar cuando los colegios lo determinen, por cederles parte de sus funciones o competencias. ENMIENDA De modificación al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 2 a): “a) Las enumeradas en el apartado uno del artículo 34 cuando tengan carácter supracolegial y ámbito nacional”

Motivación: La redacción de este apartado resulta deficiente por confusa. Es indudable que se refiere a las funciones públicas previstas para los colegios en el artículo 34.1, pero su redacción llama a engaño, al referirse todo tipo de funciones y hacerlo además con un ámbito de actuación inconcreto, cuál es el de la “repercusión”. Por otra parte, hay que recordar que la actividad de las organizaciones supracolegiales sólo tiene sentido cuando actúan para la finalidad para la que puedan ser creadas (“supracolegial”), porque así se delimita de todo punto cualquier interferencia con la actividad de los colegios profesionales. ENMIENDA De modificación al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 2 b): “b) Representar a los profesionales y a las organiz aciones colegiales ante la Administración pública y las Entidades similares en el extranjero” Motivación:

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [65]

Si antes hemos indicado lo inadecuado que era atribuir funciones en exclusiva, resulta aún más injustificable la utilización de una expresión como la de “unitaria” porque indudablemente se ratifica la voluntad de excluir a los colegios de su autonomía para decidir la representación de sus intereses. ENMIENDA De modificación al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 2 c): “c) Elaborar y aprobar sus propios Estatutos”. Motivación: La redacción que se propone en la disposición, en concordancia con la previsión del artículo 42, supone pura y simplemente la eliminación de la autonomía normativa de los Colegios profesionales, que se verían privados de aprobar sus propios estatutos. ENMIENDA De modificación al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 2 d): “d) Garantizar la aplicación de las normas deontológicas de la profesión”. Motivación: En coherencia con enmiendas anteriores. ENMIENDA De supresión al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 2 f). Motivación: La sumisión por parte de los colegios a los Consejos Generales se evidencia de nuevo en esta disposición. Las organizaciones supracolegiales se convertirían en legislador, juez y policía de sus propias decisiones, en unos términos cercanos al poder arbitrario y absoluto. ENMIENDA De supresión al artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 2 h) in fine. Suprimir: “En el caso de las corporaciones colegiales de pertenencia obligatoria esta función deberá realizarse con carácter obligatorio” Motivación:

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [66]

Parece más adecuado establecer el carácter voluntario de esta función, en atención a las diferentes circunstancias que pueden concurrir en las diversas organizaciones colegiales. ENMIENDA De adición al Artículo 39 (Consejos Generales de Co legios), apartado 2 (segundo): “2. Los Consejos Generales y, en su caso, los Colegios de ámbito nacional informarán preceptivamente los proyectos de ley o de disposiciones de cualquier rango que elabora la Administración del Estado y que se refieran a las condiciones generales de las funciones profesionales, entre las que figurarán el ámbito, los títulos oficiales requeridos, el régimen de incompatibilidades con otras profesiones y el de honorarios cuando se rijan por tarifas o aranceles.” Motivación: Por razones competenciales, estas organizaciones supracolegiales han de actuar en el ámbito territorial que les es propio: el superior al colegial y por encima de ámbito de las Comunidades Autónomas. En el caso de éstas será la normativa autonómica la que determine la participación de los colegios correspondientes a su comunidad o de sus consejos autonómicos. ENMIENDA De supresión al Artículo 39 (Consejos Generales de Colegios), apartado 3: Suprimir: “En estos informes los Consejos Generales realizará n una interpretación de la doctrina aplicable respecto a las normas deontológi cas a que hace referencia el artículo 43 de la ley y una recomendación de resolu ción del caso. A estos efectos, los Consejos autonómicos solicitarán la em isión de estos informes a los Consejos Generales, remitiéndoles el expediente del caso en cuestión, una vez haya sido interpuesto el recurso y, en todo caso, c on antelación suficiente a la resolución del Consejo Autonómico” Motivación: El contenido de los informes no puede ser carácter interpretativo de las disposiciones deontológicas a aplicar y, a la vez, de propuesta de resolución del caso. Se pretende que la organización supracolegial actúe a la vez como instructor y juez. Basta con garantizar la preceptividad del informe de los Consejos Generales en los casos que se describen en la disposición. ENMIENDA De modificación al Artículo 40 (Funcionamiento demo crático), 1, primer párrafo:

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [67]

“1. La estructura interna y el funcionamiento de las organizaciones colegiales deberán ser democráticos” Motivación: Es evidente que se debe predicar el principio de democracia interna no sólo de los colegios profesionales, sino también todas las organizaciones colegiales previstas en el Anteproyecto. ENMIENDA De modificación al Artículo 40 (Funcionamiento demo crático), 1, segundo párrafo: “Las personas físicas colegiadas serán electores y elegibles a los órganos de gobierno de los Colegios profesionales, mediante su fragio libre y secreto” Motivación: Si no son elegibles las personas jurídicas o sociedades profesionales (que además podrían agrupar a colegiados de profesiones diferentes) resultar impensable que puedan ser electores las personas jurídicas o sociedades profesionales. ENMIENDA De supresión al Artículo 41 (Buen gobierno de las o rganizaciones colegiales), apartado 3, d): Suprimir: “y en entidades o mutualidades de previsión social” Motivación: La incompatibilidad que se pretende imponer en esa disposición es contraria a uno de los principios básicos del mutualismo de previsión social como es el de la igualdad de derechos establecido por la Ley de Ordenación y Supervisión de los Seguros Privados, más concretamente, su artículo 64. Ello es así, porque se impidiría que decanos y miembros de Juntas de Gobierno de colegios profesionales pudieran participar en los órganos de gestión y representación de una mutualidad de previsión social, desvirtuando el principio de igualdad de obligaciones y derechos de todos los mutualistas. Por otra parte, hay que tener en cuenta la imprescindible participación de los colegios profesionales en los órganos de gestión de las Mutualidades. Dada la naturaleza de ente representativo de los colectivos profesionales, así como por su contribución al desarrollo y mantenimiento de los mismos, se hace de todo punto imprescindible la participación de los representantes de los colegios profesionales con el fin de mantener y defender los derechos de los colegiados a que representan. En todo caso, las mutualidades profesionales desarrollan su ámbito de actuación en un determinado colectivo profesional y, que a la vez, está representado por una

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [68]

Corporación de Derecho público, su Colegio Profesional. Desde este punto de vista, los objetivos estratégicos de ambas entidades confluyen en la defensa de los intereses de sus colegiados-mutualistas en referencia, en este caso concreto, a su previsión social. Por ello, los colegios profesionales se convierten en un elemento estratégico en la gestión de las mutualidades profesionales. Sin la presencia de los colegios en los órganos de gestión de la mutualidad, se estaría perjudicando gravemente su posición en el mercado y sus estrategias de futuro como empresa. ENMIENDA De modificación al Artículo 41 (Buen gobierno de la s organizaciones colegiales), apartado 4: “4. De acuerdo con lo establecido en el artículo 43, las normas deontológicas de cada profesión incluirán las normas éticas y de actuación que deben cumplir los cargos directivos de las corporaciones colegiales y el régimen sancionatorio vinculado a su incumplimiento.” Motivación: En coherencia con otras enmiendas referidas a la materia deontológica. En este caso, además hay que reiterar que las normas deontológicas no son de una “organización colegial” sino de una profesión. ENMIENDA De supresión al Artículo 41 (Buen gobierno de las o rganizaciones colegiales), apartado 4: Suprimir: “En todo caso, y sin perjuicio de la imposición de otro tipo de sanciones, el incumplimiento de las disposiciones establecidas en el artículo 41.2.g y 41.3 de esta ley conllevará la inhabilitación del cargo dir ectivo para el ejercicio de cualesquiera funciones en la organización colegial. ” Motivación: No es razonable establecer esta previsión en sede de normas disciplinarias deontológicas, porque su origen es pura y simplemente legal. Lo que se pretende es sancionar una conducta ilegal. Además –por razón de tipicidad y de seguridad jurídica-- la previsión de inhabilitación que se pretende en el caso de que la conducta derivara del incumplimiento de la previsión del artículo 41,3 debería establecerse en las leyes de incompatibilidades correspondientes. La previsión de inhabilitación por incumplimiento del artículo 41.2 g) se establecerá en el artículo 42,2 e) al hablar del régimen disciplinario.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [69]

ENMIENDA De adición al Artículo 42 (Normativa colegial), pri mer párrafo: “Los Colegios Profesionales, sin perjuicio de la demás legislación que resulte aplicable, se rigen por sus Estatutos y por los Reglamentos de Régimen interior” Motivación: Mejora técnica. No sólo resultarían de aplicación la legislación reguladora de la profesión correspondiente, sino también la legislación que en ámbito de sus competencias dicten las Comunidades Autónomas. ENMIENDA De adición al Artículo 42 (Normativa colegial), apa rtado 2 e): “e) Régimen disciplinario, que contendrá, al menos, la tipificación de infracciones, las clases y cuantías de sanciones, y la correspondencia entre unas y otras, con determinación de los órganos competentes para el ejercicio de la potestad disciplinaria y el procedimiento aplicable. En todo caso, el incumplimiento de las disposicione s establecidas en el artículo 41.2.g de esta ley conllevará la inhabilitación del cargo directivo para el ejercicio de cualesquiera funciones en las organización coleg ial o supracolegial.” Motivación: En coherencia con la enmienda al artículo 41,4. ENMIENDA De supresión al Artículo 42 (Normativa colegial), a partado 2 j): Suprimir: “de los ejercientes”. Motivación: Las incompatibilidades para ejercer cargos colegiales afectaran tanto a colegiados ejercientes como a no ejercientes, si así lo determina autónomamente cada organización colegial. ENMIENDA De modificación al Artículo 42 (Normativa colegial) , apartado 5: 5. Los Colegios elaborarán, asimismo, sus Estatutos particulares para regular su funcionamiento. Será calificada su adecuación a la legalidad por la Administración competente. Si no hubiere resolución expresa alguna se

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [70]

entenderán aprobados por silencio positivo transcur rido el plazo de seis meses desde su remisión. Motivación: No cabe atribuir a las organizaciones supracolegiales una función propia de la Administración. En este sentido, debe destacarse que las leyes autonómicas en la materia coinciden en atribuir a la Administración competente el control de legalidad de los Estatutos particulares de los Colegios territoriales aprobados por éstos. ENMIENDA De modificación al Artículo 43 (Código deontológico ): “Artículo 43. Normas deontológicas ” Motivación: Cambio en el enunciado del artículo, en coherencia con enmiendas anteriores. ENMIENDA De modificación al Artículo 43 (Código deontológico ), apartado1: 1. Las normas deontológicas están compuestas por aquellas reglas éticas que el profesional debe cumplir en el ejercicio de una profesión y el régimen disciplinario aplicable. Asimismo, de acuerdo con los principios de buen gobierno establecidos en el artículo 41 de esta ley, las normas deontológicas de cada profesión inc luirán las normas éticas y de actuación que deben cumplir los cargos directivos de todas las organizaciones colegiales y el régimen disciplinario aplicable. Motivación: En coherencia con enmiendas anteriores ENMIENDA De supresión al Artículo 43 (Código deontológico), del apartado 2. Motivación: En coherencia con enmiendas anteriores. Ya hemos advertido que no tiene ningún sentido el unitarismo que se pretende imponer en esta materia. ENMIENDA De modificación al Artículo 43 (Código deontológico ), apartado 3:

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [71]

“3. Las normas deontológicas serán publicadas en la página web del Consejo General y de todos los Colegios profesionales, a tr avés de la ventanilla única a la que hace referencia el artículo 35. “ Motivación: Aparte de la corrección sintáctica, reiteramos argumentos planteados en enmiendas anteriores, sobre la necesidad de hablar de normas deontológicas y no de Código. La inclusión de las normas deontológicas en el Estatuto General de la profesión supone someter a las mismas a una intromisión de la Administración, por vía del control previo de legalidad, en un ámbito de autonomía fundamental de las corporaciones profesionales. ENMIENDA De modificación al Artículo 43 (Código deontológico ), apartado 4: 4. Las normas de deontología profesional han de respetar, en todo caso, la normativa sobre competencia desleal, y en ningún caso podrán incluir reglas que impidan o limiten la competencia entre profesionales”. Motivación: En coherencia con enmiendas anteriores ENMIENDA De modificación al Artículo 43 (Código deontológico ), apartado 4: 5. Las normas de deontología profesional incluirán las provisiones de los códigos de conducta que para esa profesión o actividad profesional hayan sido adoptados a nivel comunitario” Motivación: En coherencia con enmiendas anteriores ENMIENDA De modificación al Artículo 44 (Régimen disciplinar io), apartado 2 c): “c) A los efectos de determinar la existencia de reincidencia, sólo se tendrán en cuenta las sanciones firmes impuestas por actividades correspondientes a la misma profesión.” Motivación: En la previsión de las posibles modificaciones de ámbitos de actividad profesional de los colegios profesionales, la reincidencia no puede venir establecida en función del órgano que hubiera establecido la sanción (Colegio profesional de la misma profesión) sino en función de la actividad que sea propia de esa profesión.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [72]

ENMIENDA De supresión al Artículo 44 (Régimen disciplinario) , del apartado 3. Motivación: Llegados a este punto nos encontramos con una de las disposiciones que mejor resume la consideración que el Anteproyecto tiene sobre la autonomía y capacidad de los Colegios profesionales, porque se prevé que la potestad disciplinaria la acabe llevando a cabo (en una última inconcreta y difusa instancia) un órgano sancionador formado por personas faltas absolutamente de la experiencia y profesionalidad exigibles. Se determinan para ellas unos perfiles desprovistos de la capacidad y experiencia necesarias, que no son otras que las que derivan del ejercicio de una actividad profesional. Incluso esas personas podrían no sólo no ejercer la profesión sobre la que ejercen de jueces, sino además ni tan siquiera conocerla. Por otra parte, se desconfía de los colegios y del ejercicio por su parte del control disciplinario, haciendo que la decisión resida en otros ámbitos y dejando a los colegios de meros ejecutores de lo acordado. Es decir, se desautoriza a los colegios, a los que en este tema se les considera incapaces jurídicos. Incluso deberíamos advertir que desprecia la profesionalidad de los órganos y miembros de las comisiones disciplinarias que quedan, de esta forma, totalmente despreciadas. Además, la previsión de la disposición no tiene en cuenta que la proximidad es una garantía de control que nadie mejor que los propios colegios pueden ejercer sobre sus colegiados. También es una garantía de la mejor defensa para el presunto infractor. Por último, la norma prevista no garantizan la separación entre fase instructora y sancionadora con las garantías que son exigibles al procedimiento disciplinario. ENMIENDA De supresión al artículo 44 (Régimen disciplinario) , apartado 6, in fine: Suprimir: “La expulsión del Colegio por incumplimiento del deber de pago de cuotas o de cualquier otro deber pecuniario sólo podrá ejecutarse cuando dicho incumplimiento fuera reiterado y la decisión colegial de expulsión fuera firme.” Motivación: Para una mejor sistemática. La parte final del apartado 6 no encaja en este artículo relativo al régimen disciplinario, ya que hace referencia a la consecuencia del incumplimiento de una obligación colegial. Se propone trasladar esta referencia al artículo 47 (Régimen económico), en un nuevo apartado 8, tal como se indicará en la enmienda que se propone a dicho artículo 47.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [73]

ENMIENDA De adición al Artículo 47 (Régimen económico) de un nuevo apartado 8: “8. La expulsión del Colegio por incumplimiento del deber de pago de cuotas o de cualquier otro deber pecuniario sólo podrá ejecu tarse cuando dicho incumplimiento fuera reiterado y la decisión colegi al de expulsión fuera firme.” Motivación: Enmienda técnica, para una mejor sistemática. En coherencia con la enmienda de supresión propuesta al artículo 44 (Régimen disciplinario), apartado 6, in fine. ENMIENDA De adición al Artículo 47 (Régimen económico) de un nuevo apartado 9: “9. En el caso de impago de cuotas provenientes de la prestación de funciones públicas o de cualquier otro deber pecuniario deriv ado de servicios que con carácter obligatorio deban realizarse a través del Colegio correspondiente, éste podrá reclamar su pago ejerciendo las potestades pú blicas que correspondan de conformidad con el Derecho Administrativo, de acuer do con lo previsto en el artículo 34 de esta Ley.” Motivación: Se pretende garantizar el cobro por parte de los Colegios profesionales de aquellas cantidades impagadas por sus colegiados que deriven de la prestación de servicios o funciones de carácter público, porque en este caso -- y de acuerdo con el artículo 34 de esta ley-- tienen la consideración de potestades públicas. ENMIENDA De adición al Artículo 51 (Impulso de la transparen cia y difusión de los instrumentos favorecedores del correcto ejercicio p rofesional), último párrafo: “En el caso de la Administración del Estado la información será accesible a través de la página web del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.” Motivación: En coherencia con el ámbito competencial de la Ley. ENMIENDA De adición al Artículo 52 (Registro Nacional de Tit ulados Universitarios Oficiales), apartado 1 d): “d) Suplementos europeos a los títulos universitarios oficiales españoles.” Motivación:

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [74]

Corrección de la redacción actual y previsión de un supuesto necesario de acuerdo con la normativa universitaria y europea. ENMIENDA De supresión al Artículo 54 (Sistema de certificaci ón de profesionales), apartado 4: Suprimir: “El sistema de certificación de profesionales de un a misma organización profesional debe ser único.” Motivación: No procede restringir ese desarrollo a un solo sistema sin límite de tiempo ni cambio de circunstancias. No se puede obviar la realidad de que el sistema escogido pueda desaparecer o quedar desfasado y las organizaciones colegiales han de poder optar por otro sistema. ENMIENDA Para un nuevo redactado de la disposición adicional primera (Obligaciones de colegiación): Motivación: Se propone que el redactado de esta disposición se elabore en un marco de diálogo con el sector colegial y su representación institucional, atendiendo al especial interés general a que hace referencia el artículo 26 del Anteproyecto, de conformidad con los términos establecidos en las enmiendas de modificación al redactado de los artículos 3, párrafo 11, y 26 del Anteproyecto. ENMIENDA De supresión de la Disposición adicional quinta (Ce rtificación de profesionales): Motivación: En coherencia con las enmienda a los artículos 39.2 h) in fine y 54. ENMIENDA De supresión a la Disposición adicional octava (Man tenimiento carácter colegial): Suprimir: “No obstante lo anterior, el Gobierno podrá abrir un proceso de revisión atendiendo a los nuevos requisitos establecidos por la presente ley para la creación de Colegios profesionales. A tales efectos , el Gobierno podrá adoptar medidas de apoyo y fomento para la conversión volun taria de los Colegios profesionales de colegiación voluntaria en asociaci ones profesionales o para facilitar el proceso de fusión entre Colegios profe sionales .”

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [75]

Motivación: La previsión de esta Disposición resulta contraria a la autonomía colegial, yendo más allá de lo razonable, por cuanto la “posibilidad“ del proceso gubernamental que se contempla no se somete a criterio alguno. Además se prevén figuras no desarrolladas en este proyecto de ley (“asociaciones profesionales”) que llevan a una grave indefinición y, por ello, a una inseguridad jurídica inadmisible. ENMIENDA De supresión a la Disposición final novena (Título competencial), apartado 2: Suprimir: “exclusiva” Motivación: La atribución que el artículo 149.1, 11 de la Constitución hace al Estado en la materia competencial de la ordenación de los seguros es una atribución competencial de bases. En ese sentido, la utilización de la expresión “competencia exclusiva en materia de bases” genera equívocos innecesarios y no ajustados al orden constitucional. La competencia estatal es sobre las bases, no es una competencia exclusiva sobre la materia de la ordenación de los seguros. ENMIENDA De supresión a la Disposición final novena (Título competencial), apartado 5: Suprimir: “5. El resto del articulado de esta ley tiene carác ter básico y se dicta al amparo de los artículos 149.1.1.ª y 13.ª de la Constitució n, que atribuyen al Estado competencia exclusiva en materia de regulación de l as condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales y en materia de bases y coordinación de la planificación general de la acti vidad económica” Motivación: El Tribunal Constitucional viene señalando de forma reiterada que las previsiones de las reglas 1ª y 13ª del artículo 149.1 CE no atribuyen competencia exclusiva al Estado sobre las competencias materiales (o “ratione materiae”) que en ellas se mencionan. El Anteproyecto pretende atribuir al Estado esa competencia invocando el carácter básico a todo el resto del articulado no mencionado en los anteriores apartados de esta disposición final novena; con carácter general, a modo de disposición de cierre que uniformice, más allá de la previsión constitucional y de la doctrina del TC cualquier aspecto regulatorio del ejercicio de las actividades profesionales y de los colegios profesionales. El bloque de constitucionalidad no lo admite, sobre todo si

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [76]

tenemos en cuenta las previsiones competenciales de las diferentes autonomías respecto a la rúbrica de colegios profesionales. Una disposición de estas características entraría en el ámbito del artículo 150.3 CE, sin que tampoco se diera el parámetro del “interés general” exigible en tal supuesto constitucional. No tiene sentido que sobre todas y cada una de las materias que no son de competencia exclusiva del Estado (y que ya habrían quedado referidas en los apartados anteriores) se invoque el carácter básico o claramente armonizador que se pretende. Por otra parte, no hay ninguna justificación para que los actuales preceptos de la vigente Ley de colegios profesionales que no son normativa básica pasen ahora a serlo vista toda la regulación del Anteproyecto que se establece ahora como de carácter básico. La Constitución Española y el resto del ordenamiento jurídico no han cambiado y la normativa de la Comunidad Económica Europea ya se transpuso en esta materia a través de la ley Paraguas y la Ley Ómnibus. En este sentido, en ningún caso puede otorgarse ahora carácter de normativa básica a la totalidad del Título II del Anteproyecto de Ley (APLSCP) excepto los preceptos que se relacionan a continuación que ya tenían tal consideración de acuerdo con la Ley de colegios profesionales vigente (art. 23 apartado 2 del APLSCP, de carácter básico por Ley Ómnibus; art. 24 del APLSCP, de carácter básico por Ley 7/1997 y Ley Ómnibus; art. 26 del APLSCP, de carácter básico por Ley 7/1997 y Ley Ómnibus; art. 27 letras a) y g) del APLSCP, de carácter básico por Ley Ómnibus; art. 29 apartados 5, 6 y 7 del APLSCP, de carácter básico por Ley 7/1997 y Ley Ómnibus; art. 34 letras g), h), e i) del APLSCP, de carácter básico por Ley 7/1997 y Ley Ómnibus; art. 35 del APLSCP, de carácter básico por Ley Ómnibus; art. 36 del APLSCP, de carácter básico por Ley Ómnibus; art. 37 del APLSCP, de carácter básico por Ley Ómnibus; art. 38 del APLSCP, de carácter básico por Ley Ómnibus y art. 45 del APLSCP, de carácter básico por Ley Ómnibus. Tampoco pueden tener carácter de normativa básica ni el artículo 54 ni la disposición adicional quinta. ENMIENDA De supresión de la Disposición final decimoprimera (Adaptación de la normativa vigente): Motivación: La previsión del Anteproyecto pretende establecer una obligación de adaptación de las normativas de otras Administraciones públicas cuyo régimen jurídico les permite un grado de autonomía que esta disposición no quiere reconocer. Si el Anteproyecto contiene normas básicas que, en su caso, deben ser desarrolladas, tal como el propio Anteproyecto ya prevé, serán los profesionales afectados los que en su caso tendrán instrumentos para exigir la el cumplimiento de la ley ENMIENDA

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [77]

De adición a la Disposición final decimosegunda (Ad aptación de los colegios profesionales vigentes), apartado 2: “2. Asimismo, las sociedades profesionales inscritas en el Registro Mercantil en el momento de la entrada en vigor de esta ley y cuyo objeto social se refiera exclusivamente a una actividad profesional o profesión que, tras la entrada en vigor de esta ley, no requiera inscripción obligatoria en un Colegio Profesional, podrán solicitar de manera inmediata la baja del colegio profesional y la inscripción de su disolución o, en su caso, de su adaptación, en el Registro Mercantil. La sociedad inscrita dejará de estar sujeta a lo previsto en la Ley 2/2007, de 15 de marzo, de sociedades profesionales, pasando a regirse por lo previsto en la normativa correspondiente a la forma social adoptada.” Motivación: La ley debe ser muy precisa en este punto y, sobre todo, coherente con las previsiones establecidas en el articulado. No cabe hablar de sociedades cuyo objeto social se refiera a “una actividad profesional o profesión” que, tras la entrada en vigor de esta ley, no requiera inscripción obligatoria. En tal caso se estaría olvidando que caben sociedades profesionales que en este momento tienen como objeto social actividades que pertenecen a diferentes profesiones y que no todas ellas han de pasar a ser de colegiación voluntaria a la luz de la nueva ley, sino que pueden ser “mixtas”, con actividades propias de profesiones de colegiación obligatoria y voluntaria a la vez. En tal supuesto no cabe pensar en la disolución de esa sociedad. ENMIENDA De supresión del segundo párrafo de la Disposición final decimosexta (Entrada en vigor): Suprimir: “La obligación de los Colegios profesionales de con stituirse como entidad de certificación establecida en el artículo 54 y de lo s Consejos Generales de desarrollar un sistema de certificación establecida en el artículo 39 entrará en vigor al año de la publicación de esta ley en el Bo letín Oficial del Estado. Motivación: En concordancia con las enmiendas planteadas a los artículos 39.2 h) in fine y 54, así como a la Disposición Adicional Quinta. Barcelona, a 20 de septiembre de 2013.

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [78]

Associació Intercol·legial de Col·legis Professiona ls de Catalunya C/ Mallorca, 283 08037 Barcelona Teléfono: 93 496 18 80; 93 601 12 12, ext.5312 - Fax 93 487 15 70 E-mail: [email protected]

Documentació Assemblea Congressual, Lleida 25 d'octubre de 2013 Pàgina [79]