ii concurs de microrelats de godella · 2018-10-01 · no estem parlant d’un gènere acabat de...

56
II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA 50 OBRES SELECCIONADES

Upload: others

Post on 11-Jun-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

II CONCURS DE

MICRORELATS DE

GODELLA50 OBRES SELECCIONADES

Page 2: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

2

II CONCURS DE MICRORELATS de godella 2016

BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE GODELLA

PRIMER PREMI EN VALENCIÀNomés deu segons, de Laura Cabedo Cabo (Torrent, València) .............................................. 5

PRIMER PREMI EN CASTELLÀEl suceso de las palabras parecidas, Toni García Peralta (La Canyada, València) ................6

ACCÈSSITS1. Daños colaterales, Joaquín Solano Pérez (San Fernando, Cadis) ........................................ 7

2. La morada de los signos de puntuación, Fernando Morala Salamanca (Godella, València) ....8

3. Maldita moda, Mónica Llanos Jiménez (Catarroja, València) ...............................................9

4. Paciente espera, Julia Sala Costa (València) ...................................................................... 10

5. Por una teoría de las ideas, Antonio Lino Rivero Chaparro (Las Palmas de Gran Canària) .. 11

MICRORELATS SELECCIONATSBichos, José Luis Chaparro González (Badajoz) ....................................................................... 12

Canibalismo ilustrado, Julián Despaigne Rodríguez (Chelva, València) ............................... 13

Castells en l’aire, María Amparo Paredes Navarro (L’Eliana, València) ................................ 14

Descosidos, Ángela Torrijo Arce (València) ............................................................................ 15

Divertimento, Víctor Vegas (Madrid) .................................................................................... 16

El abrigo, Daniel Gómez Gómez (València) ..............................................................................17

El enamorado, Juan Negreira Montaña (Santiago de Compostela, La Corunya) .................... 18

El hombre que ponía acentos, Pedro Fernando Gálvez Gonzalo (Godella, València) ........... 19

El muñeco, Teresa Sepulcre Rizo (Elx, Alacant) ......................................................................20

Page 3: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

3

El número siete, Silvia Asensio García (Madrid) ..................................................................... 21

El último lector, Salvador Robles Miras (Bilbao) ................................................................... 22

El vell rellotge, Concha Estellés Pascual, San Antonio de Benagéber (València) ................... 23

En el barro, de José Manuel Gómez Vega (Torrejón de Ardoz, Madrid) .................................24

Estaciones tristes, Lourdes Aso Torralba (Jaca, Huesca) ...................................................... 25

Futuro simple de subjuntivo, Virginia Mas Peinado (Madrid) ..............................................26

Garganta, Ana Teja de Juana (Muriedas, Cantàbria) ............................................................... 27

Juego triste para un niño, Emilio Silva Otero (Lugo) ...........................................................28

La bomba, Ana Belén Ortiz Moreno (Puente Tocinos, Múrcia) ................................................29

La rebel·lió de les idees, María Dolores Beltrán Barat (Burjassot, València) ........................30

La vieja maleta, Carmen Belén Galván Cabrero ..................................................................... 31

Libro cerrado, Antonio Manuel García Espín (La Copa de Bullas, Múrcia) ............................. 32

Los gigantes se han convertido en fronteras, Amparo Romero Ranz (València) ............... 33

Los guisantes megainteligentes sueñan con ingenieros genéticos, Ainhoa Ollero Naval

(Monzón, Huesca) .....................................................................................................................34

Me dicen «el desaparecido», Roberto Migoya Ramos (Ponferrada, Castella i Lleó) ............. 35

Misterio, Rafael Sastre Carpena (València).............................................................................36

Muerte en la setenta y tres, Silvia Orta Cruz (Paiporta, València) ....................................... 37

Ojos que no ven, corazón que no siente, Guadalupe Gavilá Orejas (Godella, València) ......38

Pólvora mojada, Manuel Pérez Recio (València) ...................................................................39

Raíces, David Sanchis Ribes (València) .................................................................................. 40

Raimon, el cedre, Salvador Patricio Gómez (València) .......................................................... 41

Siempre es tarde cuando es después, Marina Bolaños Urruela (Villanueva del Pardillo,

Madrid) .....................................................................................................................................42

Sonaba en mayo, María Nieves Soria Somolinos (Madrid) .....................................................43

Su plato favorito, Francisca García Jiménez (La Canyada, València).................................... 44

Sueños, Tomás Sánchez Rubio (Sevilla) ..................................................................................45

Teresita, Plácido Romero Sanjuán (Mancha Real, Jaén) .........................................................46

Un instante sin planear, Celina Ranz Santana (Montaña La Data, Las Palmas) ...................47

Una furtiva lágrima, Miguel Ibáñez de la Cuesta (Santander) ..............................................48

Up in the air, Javier González Ramiro (Galapagar, Madrid) ....................................................49

Veinte centímetros, Mª José Fernández Gómez (València) ...................................................50

Viatge cap al nou món, Maria Bofill Garcia (El Puig, València) ............................................. 51

Victor, Justo Gonzalo Burcio (Madrid) .................................................................................... 52

Vísceras de trapo, Manuela Bodas Puente (Veguellina de Órbigo, Castella i Lleó) .............. 53

Wittgenstein for ever, Juan Manuel Márquez Núñez (San José de la Rinconada, Sevilla) ........54

Page 4: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

4

Hi ha moltes maneres de contar històries, però una de les més

difícils i alhora més engrescadora és poder fer-ho amb poques

paraules.

El microrrelat ens demana com a lectors o lectores una actitud activa: l’omis-

sió, els buits i els silencis formen part d’allò que se’ns conta. Les paraules sug-

gereixen més que descriuen; el títol aclareix el context... o no.

No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-

is són alguns dels seus antecedents. I, actualment, graffitis i tuits són altres

formes de microrrelat.

Us convidem a gaudir de la lectura d’aquells que el jurat ha considerat els mil-

lors microrrelats de la II Edició del Concurs de Biblioteca Godella.

Joan Cardo Serra

Regidor de Biblioteca i Promoció del Valencià.

Page 5: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

5

Només deu segonsLaUra CaBEdo CaBo

Un F-22 alemany sega la foscor. El pilot americà porta la jaqueta impecablement

cosida per una xiqueta de Tailàndia. El míssil romanès, dissenyat abans la

crisi, cau. L’arpó balener travessa l’oceà de gel fos i una jove nigeriana soterra

el nadó, que tindrà l’epitafi al diari oblidat del metro, que passa pels fonaments

de ta casa : “cada segon un xiquet mor”. omar desperta sota la lona. amb

una llanterna Made in China contempla el cel de paper on l’avionet llança

caramels a l'aire. La llum cega els seus huit anys. En l'últim segon, algú crida

davant del televisor: gooool!

(Torrent, València)

Page 6: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

6

El suceso de las palabras parecidasToNI GarCía PEraLTa

Le pregunté por su oficio y me dijo que se dedicaba a la decencia. No me gusta

corregir los errores de pronunciación de nadie, así que me limité a mostrarle

mi respeto por las personas docentes. No, no, decente –me rectificó él. Bueno,

intento serlo –añadió.

Me avergoncé y le pedí disculpas por no haber entendido que trataba con

un concejal, pero el hombre tenía buen talante. Chocó mi mano, me palmeó

la espalda y me recalificó la parte superior del tronco convirtiéndome en

urbanizable y rústico a partes iguales.

¡oiga! –le increpé.

Entonces chasqueó los dedos y se institucionalizó.

(La Canyada, València)

Page 7: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

7

Daños colateralesJoaqUíN SoLaNo PérEz

No se lamentaban las laboriosas termitas de las innumerables bajas causadas

en su comunidad por el oso hormiguero. asumían con resignación formar

parte de su dieta. Lo que no llevaban bien y las ponía de los nervios era el de-

strozo que causaba en el termitero cada vez que comía, obligando a las super-

vivientes de la masacre a reconstruirlo cada poco tiempo. Clamaban con ve-

hemencia al Creador para que dotara al oso hormiguero de la inteligencia del

chimpancé que, de manera selectiva, conseguía su dieta de termitas utilizando

una ramita e introduciéndola en el termitero sin causar daños colaterales.

(San Fernando, Cádiz)

Page 8: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

8

La morada de los signos de puntuaciónFErNaNdo MoraLa SaLaMaNCa

Entré en esa mansión, allí estaban: los dos puntos, había una coma al lado y

una bonita palabra (entre paréntesis); el punto y coma pasó por allí y saludó

al punto y seguido. atravesé el pasillo y allí –entre guiones- me encontré al

punto y aparte.

Pasé a la siguiente habitación y pregunté a la raya

— ¿Son estos los signos de interrogación?

— Y ella me respondió: “son los de entre comillas”.

Vi otro precioso cuarto ¡allí estaban los signos de admiración! después

muchos signos más, los puntos suspensivos…

Y finalmente, en la última estancia, me despedí del punto y final.

(Godella, València)

Page 9: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

9

Maldita modaMóNICa LLaNoS JIMéNEz

En aquel montón encontró una blusa de encaje con aberturas en la espalda.

ahí la dejó. al lado unos estrechos pantalones de marca diseñados a zarpazos.

apenas los miró. agachó la cabeza y metida en su mundo siguió hurgando

hasta dar con algo que tapara su vergüenza. Tampoco era un gran cartón pero

al menos no tenía agujeros.

(Catarroja, València)

Page 10: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

10

Paciente esperaJULIa SaLa CoSTa

Ha vuelto, como cada sábado. Pronto hará dos años que la conozco. aquel día

se puso unas gafas rojas muy graciosas y me miró. desde entonces siempre

me mira, aunque sea de reojo.

Hoy me he puesto a temblar cuando se ha acercado. Estaba tan cerca que

creía que me iba a tocar. Pero ha sonreído ladeando la cabeza y ha elegido

un tomo de quevedo. Luego se ha marchado. Creo que ya ha salido con casi

todos mis vecinos, por eso, aunque refugiado en este estante de la biblioteca,

espero ilusionado el próximo sábado.

(València)

Page 11: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

11

Por una teoría de las ideasaNToNIo LINo rIVEro CHaParro

La idea platónica entró solemne en el ágora, ataviada con su túnica blanca

y mientras se atusaba sus luengas barbas, les habló a las ideas confusas

allí reunidas sobre una teoría que había inventado para ellas. al acabar la

explicación, se fueron al bar a tomar unas cañas y comentaron que la charla

parecía haber arrojado una nueva luz sobre las cosas. El debate quedó

bruscamente interrumpido cuando una idea sombría alertó a las demás de

que se hacía tarde y de que al día siguiente les esperaba una dura jornada de

trabajo. Visiblemente apesadumbradas, decidieron regresar a la caverna.

(Las Palmas de Gran Canaria)

Page 12: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

12

BichosJoSé LUIS CHaParro GoNzáLEz

El niño había dejado el libro en el suelo y observaba atentamente el interior

de un bote de cristal. Cuando el anciano se percató de ello se lo recriminó:

–¡¡deja ya los bichos y ponte a estudiar ahora mismo!! -ordenó el abuelo

darwin, a su nieto Charles...

(Badajoz)

Page 13: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

13

Canibalismo ilustradoJULIáN dESPaIGNE rodríGUEz

examinan el cerebro del mejor pianista del país. hallan apenas un encéfalo

común. perdonen doctores, me equivoqué, traje el cadáver de un condenado

a muerte. los neurocirujanos sonríen, están a tiempo de carne inteligente.

seguí el protocolo: lo llevé a seres de su misma especie, los presos se lo han

merendado… la cólera de los galenos estalla con la frase final… también lo

probé, sabía a música. en el acto se zamparon al ayudante.

(Chelva, València)

Page 14: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

14

Castells en l’aireMaría aMParo ParEdES NaVarro

El seu ofici era alliberar a la gent de penes, de frustracions, dels somnis

trencats...per un preu mòdic. Els emmagatzemava en un ordre perfecte pel

pes, color i forma, després de bastants anys va obrir el depòsit i es va fer

construir una gran mansió multicolor amb sòlids fonaments de dolors, culpes

i desenganys, amplis finestrals amb els cristalls de colors de les il·lusions

estripades. desprès es va asseure en un confortable sofà: «ara a descansar»,

digué. Ja era tard però, havia obert la porta del magatzem de les consciencies

dels altres que, lliures, van envair la seua ment.

(L'Eliana, València)

Page 15: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

15

DescosidosáNGELa TorrIJo arCE

de día, el reloj del pueblo funciona. de noche, las agujas deshacen los

segundos y sus niños nunca crecen.

(València)

Page 16: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

16

DivertimentoVíCTor VEGaS

Los bostezos son diestros trapecistas. Suelen volar de boca en boca porque

allí yace su pasatiempo favorito. No tienen preferencia en boca particular

ninguna: ahora puedes verlos retozar en una pequeña, incolora y sin sabor, y,

un segundo después, en otra gorda, roja y muy apetitosa. Carecen de tácticas

y estrategias. Sólo se dejan llevar por el GPS de las emociones. a simple vista

parecen una orquesta sinfónica rigurosamente ensamblada, pero no pasan de

ser un cuarteto alocado, alegre y absolutamente contagioso.

(Madrid)

Page 17: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

17

El abrigodaNIEL GóMEz GóMEz

descubrió aquel abrigo ajeno olvidado en su armario, se lo probó y de

pronto se sintió desnuda al reconocer el olor de un viejo amante, que volvía

a abrazarla.

(València)

Page 18: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

18

El enamoradoJUaN NEGrEIra MoNTaña

El hombre enamorado deseaba visitar a su amada, que vivía en una ciudad

lejana. Fue por ello que inventó el automóvil. Tuvo también que inventar las

carreteras y los bares de carretera, que llenó de camareras de moño recogido.

No podía olvidar la manera de extraer petróleo de la tierra, para refinarlo en

forma de gasolina con la que alimentar el motor de su coche, y también las

gasolineras donde repostar. al llegar se la encontró besando a otro hombre.

- ah, hola. Te presento a Miguel. acaba de inventar el avión- le dijo, señalando

a su rival.

(Santiago de Compostela, La Corunya)

Page 19: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

19

El hombre que ponía acentosPEdro FErNaNdo GáLVEz GoNzaLo

Tenía 62 años y una sola obsesión: la corrección gramatical en el lenguaje.

¿Su objetivo?: los anuncios donde quiera que estuvieran y los muros de la

ciudad.

Impecable, traje, sombrero, corbata y en sus bolsillos, un spray y un rotulador.

En una de sus manos, un libro.

Calle Músico F. Caballer; una pared: “Tu novio te ama mas que a nada”. Miró

por ver que estaba solo, nadie lo veía; respiró… actuó y, ¡disimuló!; ¡buenas

noches! ¡buenas noches!

Se dirigió a la estación de metro de Godella, allí tenía bastante trabajo.

después viajaría a Valencia. ¡quedaba tanto por corregir!

(Godella, València)

Page 20: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

20

El muñecoTErESa SEPULCrE rIzo

El muñeco fue el primero en cerrar los ojos…y el ultimo en darse cuenta de lo

que sucedía. Matilde lloraba acurrucada entre las sabanas de su despedazada

vida, temblando. Su pequeño corazón golpeaba con fuerza, deseoso de que

la puerta que la protegía del miedo permaneciera cerrada. Solo unos pasos

la separaban de la angustia. arropada por la cruel esperanza de que por fin

empezaba a amanecer, comenzó a vestirse, despacio, tenía que llegar a la

cocina cuando su madre ya estuviera allí. Y aún así, debía estar alerta, sus

manos siempre eran capaces de encontrarla.

(Elx, Alacant)

Page 21: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

21

El número sieteSILVIa aSENSIo GarCía

recluido en el pozo seco, pronto se callará, como los demás. Ya no le quedaran

fuerzas ni para chupar de esa teta que cada día está más vacía y estéril. áfrica

está sedienta de nuevo.

La madre contempla a su bebé con ternura y acaricia cada surco de su carita

para no olvidarla, como hace siempre. Se irá apagando como un tronco sin

lumbre o hasta que arda la última ascua.

Pronto, será el número siete.

(Madrid)

Page 22: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

22

El último lectorSaLVador roBLES MIraS

El lector, desde el corazón de la imaginación, suplicó al escritor que fuese

breve. Pero éste siguió a lo suyo. No podía cortar el flujo de la inspiración. “Por

favor, brevedad”, insistió aquél. El autor hizo un ademán con varias neuronas,

como pidiendo paciencia al lector imaginario. éste, a la desesperada, trató

de persuadirle de su monumental error; pero el escritor siguió a lo suyo,

sordo y ciego a los argumentos del lector imaginario, el alter ego de su último

lector. Hay cuentos que, por mucho que se empeñe un escritor, no pueden

convertirse en una novela.

(Bilbao)

Page 23: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

23

El vell rellotgeCoNCHa ESTELLéS PaSCUaL

El rellotge avorrit mirava cap al carrer, el seu temps passava a poc a poc com

si les manetes li pesaren amb cada volta.

Un dia de vent, una enagua de suau blonda sacsava orgullosa les seues costures.

L’aire la va espentar i engronxant-la amb soltesa la va dipositar als peus del vell

rellotge qui de sobte va sentir una aguda punxada que accelerant els segons li

va lubricar les hores, mentre l’enagua maliciosa joguinejava amb la corda del

pobre rellotge, que embogia al ritme del seu maldestre tic tac.

San Antonio de Benagéber (València)

Page 24: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

24

En el barroJoSé MaNUEL GóMEz VEGa

El prisionero se separa de la formación y toma asiento sobre el suelo. Con un

dedo escribe en el barro LUMBrE, extiende las manos y se las frota. después

escribe algo más por encima, se inclina hasta rozar las letras con la nariz e

inspira profundamente. Un grito en alemán precede al disparo que acaba con

su poca vida.

Entre los supervivientes del campo de concentración hay un compatriota, un

poeta que nunca se perdonará que aquella noche de invierno se le llenase la

boca de agua en vez de los ojos. Cuando descubrieron en el barro la palabra

PaELLa.

(Torrejón de Ardoz, Madrid)

Page 25: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

25

Estaciones tristesLourDES ASo TorrALBA

El reloj perdió una saeta. El pie izquierdo rompió el tacón en las escaleras

de Paraninfo y la puerta del vagón me mordió en ciudad de Justicia. Por

Barbarela ya pensé en el sol de arriba y el desahucio. abajo por El Torcal mi

vida descarriló por completo. Comprendí que los raíles circulan paralelos y

mi segundero jamás podría volver a dar la hora. Le pedí disculpas al saxofón

y dejé que me tragara antes de que el jazz rasgara el aire y unas monedas

cayeran en su platito de pedir. Las estaciones tristes volvieron todas a su sitio.

(Jaca, Huesca)

Page 26: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

26

Futuro simple de subjuntivoVIrGINIa MaS PEINado

Pruebe a imaginar por un instante que se convierte en algo inmaterial.

El profesor, ante una masa de incrédulos alumnos, comenzó un extraño

proceso de invisibilidad dejando una nube de polvo como única huella de su

existencia. En pleno análisis sintáctico de una oración, su cuerpo y su mente

se condensaros en una sola partícula: un futuro simple de subjuntivo. Un

ente condenado al lenguaje jurídico y administrativo. Nunca aparecerá en una

canción, en una charla entre amigos…

Y acabará sus días sometido a una cadena perpetua en un artículo del Código

Penal.

(Madrid)

Page 27: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

27

GargantaaNa TEJa dE JUaNa

El diagnóstico fue implacable:

-Lo suyo es un problema de garganta. Está seca.

de modo que dejé de fumar y me puse como posesa a beber infusiones de

tomillo y hacer gárgaras de agua tibia.

Nada. aquello seguía igual.

Tomé entonces medidas drásticas y dejé de hablar. radicalmente. Hasta

conmigo misma.

El silencio se hizo tan nítido que parecía transparente.

Fue a través de él como, meses después, vi llegar el otoño.

Ladera abajo, brincando de piedra en piedra, como cada septiembre, corría de

nuevo el río por la garganta.

(Muriedas, Cantàbria)

Page 28: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

28

Juego triste para un niñoEMILIo SILVa oTEro

–Mamá ya no me gusta este juego.

–Sí mi amor, lo sé, pero tenemos que jugar otro poquito más, ¿ves aquella

puerta allá al fondo? Es la puerta de un jardín al que iremos mañana.

–Vale mamá, pero tengo frío, hambre y me duelen mucho los pies.

–Bueno mi amor, este juego es así, ¿no te gustó cuando cruzamos en barco?

–Sí, me gustó, pero tú me prometiste que en dos días iba a ir a un colegio

muy bonito.

–Sí mi amor, te lo prometí y así va a ser, espera un poco.

–Mamá, no me gusta la alambrada.

(Lugo)

Page 29: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

29

La bombaaNa BELéN orTIz MorENo

Si me dejas, le dijo él, mi corazón estallará en mil pedazos, necesito que estés

a mi lado para siempre.

Ella salió por la puerta y puso kilómetros de distancia por miedo a la honda

expansiva de los celos.

(Puente Tocinos, Múrcia)

Page 30: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

30

La rebel·lió de les ideesMaría doLorES BELTráN BaraT

Segelleu-los per dotzenes amb la data de caducitat i guardeu

que cap no se n’esclafe, perquè del rovell, les idees se

n’enlairen amb facilitat ! - El general manava des de la

seua caixa daurada i aviat dues agulles sagitades marcaven un

ritme marcial .

Enutjat perquè la producció mai no minvava, barrà

el soroll amb promptitud agressiva i pensà: “Tot està controlat !“

de sobte i rabent, una anacrusi canvià el tempo. La

lloca despertà i estavellà les closques, llavors les idees

s’escamparen pertot arreu; n’eixien a mansalva i les agulles

s’aturaren. La caixa daurada del general esdevingué de fang...

(Burjassot, València)

Page 31: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

31

La vieja maletaCarMEN BELéN GaLVáN CaBrEro

Cuando la tos se vaya aún quedarán cosas en la maleta. La cargo desde la

última noche. La noche de la risa verdadera y el canto en el estómago, algo

íntimo es la alegría aunque se expanda y gotee. algo parecido a la visión de

un psicótico. a veces, he goteado recuerdos de ella para engañarlos a todos.

Es la maleta una cojera sombría que se arrastra por los rincones, a la espera de

asaltarme entre los espectros crepusculares.

Page 32: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

32

Libro cerradoaNToNIo MaNUEL GarCía ESPíN

Su corazón blandía una sinfonía difícil de describir, a caballo entre la excitación

y el agotamiento. abrió una segunda botella de whiskey, esta vez con otro

motivo. El fluir acompasado de las herrumbrosas manecillas del reloj de pared

se unía a los latidos en un coro estremecedor. a pesar de las circunstancias, le

inundó un terrible vacío. Supo que su éxito significaba el fin.

después de profusas divagaciones, hipótesis erróneas e indicios incongruentes,

había comprendido: el lector era el asesino.

(La Copa de Bullas, Múrcia)

Page 33: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

33

Los gigantes se han convertido en fronterasaMParo roMEro raNz

quiso el destino que el ánima de don alonso no feneciera haciéndose carne

una y mil veces en la carne de otros hombres. Hecho verso, acunó a los

parias con manos de dulcinea en Calcuta. Engendró un sueño de justicia

siendo negro y pacifista. Hoy, en la galera de un tal don Miguel, él y Sancho,

empecinados, patrullan la extensa y sepulcral llanura del Mediterráneo:

liberan a los cautivos de este siglo, tienden puentes de plata, recogen a

refugiados y hambrientos y les dan asilo en la ínsula Barataria.

(València)

Page 34: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

34

Los guisantes megainteligentes sueñan con ingenieros genéticos

aINHoa oLLEro NaVaL

al limpiar el congelador, los ingenieros genéticos encontraron una bolsa de

guisantes y una probeta con genes de Mendel. Fascinados por la coincidencia,

decidieron combinar ambos adN; resultó una variedad de guisantes

megainteligentes que les valió el reconocimiento mundial. Partieron de gira

por las principales universidades del planeta; en su ausencia, los guisantes se

encargarían del laboratorio.

En cuanto se quedaron al mando, las brillantes leguminosas incorporaron

adN del ganador del campeonato mundial de coctelería a los circuitos

centrales de unos robots, añadieron unas gotas de cafeína y les salieron unos

ingenieros genéticos eficientísimos que descifraron el genoma de dios.

(Monzón, Huesca)

Page 35: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

35

Me dicen «el desaparecido»roBErTo MIGoYa raMoS

reo en mi paraíso de corrupta opacidad, clon en serie para nunca existir en

el curso legal. Mis compinches son élite; el poder, mi refugio. Juntos apilamos

legiones influyentes… Tan misántropos, tan codiciosos. Un papel envidiado y

al mismo tiempo repudiado por la calderilla del humilde. Invisible a la libertad

de movimiento de mis hermanos menores y los honestos que a diario se baten

el cobre. Mi nombre es quinientos y todas mis caras irradian purpúreas

vergüenzas. Temedme aquellos de timbre decente, pero no me odiéis, pues no

soy yo, sino viles humanos quienes controlan la fortuna del ahogado.

(Ponferrada. Castella i Lleó)

Page 36: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

36

MisterioraFaEL SaSTrE CarPENa

Juro por dios que no entiendo qué narices hago a la una de la mañana dentro

de este vestido de camarera, bebiendo whisky y fabricando volutas de humo

en la barra de un solitario snack-bar de Wisconsin. Sobre todo si consideramos

que me llamo Cristóbal, vivo en Teruel, soy butanero, abstemio y no tengo ni

pajolera idea de inglés. Cruzaré los dedos para que no entre ahora Maruja y

me reconozca; hace unos días le aseguré que había dejado de fumar.

(València)

Page 37: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

37

Muerte en la setenta y tresSILVIa orTa CrUz

Por fin iba a matarle. Todavía no sabía cómo, pero había llegado el día. Se

levantó de la cama y se dirigió hacia su mesa, mientras introducía la boquilla

de un cigarro en su boca pastosa. El frío y la primera luz de la mañana

penetraban desde la ventana hacia su cuerpo. Planeó, imaginó, ideó. Un

disparo en la nuca. Frotó sus manos hasta que entraron en calor. Ya estaba

preparado. Cogió con firmeza su arma, volvió la hoja y le mató en la página

setenta y tres de su novela.

(Paiporta,València)

Page 38: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

38

ojos que no ven, corazón que no sienteGUadaLUPE GaVILá orEJaS

En una ocasión, un profesor hizo uso de este refrán mientras hablaba con sus

jóvenes alumnos. Uno de ellos, un muchacho ciego de nacimiento, se lo tomó

tan al pie de la letra que cuando murió, a la venerable edad de noventa y nueve

años, pudo decir, muy ufano, que jamás había amado a nadie.

(Godella,València)

Page 39: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

39

Pólvora mojadaMaNUEL PérEz rECIo

El anciano de traje beige alisó su barba, contuvo el aliento y llamó a la puerta. abrió una mujer de pelo cano, encorvada como un arado, el rostro agrietado y la mirada hundida en un pozo de resentimiento.

“Lo siento. Me equivoqué”, se apresuró él, con los ojos brillantes.

La mujer esbozó una sonrisa agridulce, y acarició con ternura la mejilla del hombre, su pelo cano. ¿Cuánto tiempo había pasado?... Mantuvo la mirada perdida en sus ojos durante unos instantes. Luego dio un paso atrás, dejó escapar un hondo suspiro de alivio y cerró la puerta en sus narices.

(València)

Page 40: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

40

raícesdaVId SaNCHIS rIBES

El picor es inaguantable.

ayer lo oí en las noticias. dicen que es posible. que ya pasó en varias

personas.

–¡No te tragues el hueso!

...Me lo dijeron...

Noto las ramas. dentro de mi pecho. Y como las raíces se anudan en mi

colon, oprimiendo mis vísceras. asfixiantes. Sin tregua. Enredándose en mis

tripas.

debo ir al médico. Esta hipocondría va a matarme. él me dirá que no es

nada.

Ya estoy en la sala de espera, sudando, qué nervios.

Entro.

–Cuénteme.

–abra la boca.

–respire.

–Tosa.

–¿qué tengo doctor?

...silencio

–Nada que no pueda solucionar un jardinero.

(València)

Page 41: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

41

raimon, el cedreSaLVador PaTrICIo GóMEz

a raimon li agradava cuidar del jardí. Per això, quan va començar a conver-

tir-se en arbre, sabia on acabaria els seus dies.

Un dia, unes branquetes van començar a créixer als seus avantbraços. Si les

tallava, creixien més fortes. El monyo li va caure, i va ser substituït per fulles

verdes. La pell es va endurir, i es va tornar marró. quan les arrels van comen-

çar a brollar dels peus, raimon es va rendir i va preparar un lloc al jardí.

quan l’últim cabell es va convertir en fulla, raimon es va alegrar de tindre un

jardí tan ben cuidat.

(València)

Page 42: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

42

Siempre es tarde cuando es despuésMarINa BoLañoS UrrUELa

Finalmente, Ulises volvió a casa.

Clavó los pies en la arena y miró al frente.

El mar era tan enormemente vivo como recordaba. Tan salvaje y tan armóni-

co. Tan frío y tan agradable. Tan mágico. La arena era tan suave y tan salada,

el cielo tan cálido y tan grande. Las gaviotas tan ausentes como se temía La

playa tan desierta.

Les miró a los ojos y no pudo evitar llorar, gritar de ira. Correr hasta la orilla

y arriesgarse a meter los pies en el agua gris.

En esa masa oscura que hace años alguien llamó Mediterráneo.

(Villanueva del Pardillo, Madrid)

Page 43: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

43

Sonaba en mayoMaría NIEVES SorIa SoMoLINoS

La música de zarzuela inunda el aula, alfredo Kraus interpreta magistral-mente un fragmento de Luisa Fernanda. Me emociono y mi mente en un in-stante recrea una estampa de mi niñez.

ahí estoy yo, con un brochazo de espuma en la naricilla, contemplando cómo te afeitas, con qué destreza pasas la navaja por tus mejillas. Tus ojos negros me miran desde el espejo, y tu voz, tu maravillosa voz, canta a mamá, que embe-lesada ha parado un instante en su quehacer: “¡Ay mi morena, morena clara!, ¡Ay mi morena, qué gusto da mirarla! …”

que mamá sea pelirroja carece de importancia.

(Madrid)

Page 44: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

44

Su plato favoritoFraNCISCa GarCía JIMéNEz

María, prepara las setas con especial cuidado, su plato favorito. Mientras,

fantasea con un futuro cercano, una playa con palmeras, el mar. Escucha el

ascensor, las llaves en la cerradura, los pasos vacilantes, la voz pastosa gritando

su nombre. Tiene dudas y decide servirle una sopa, pero él la rechaza con

brusquedad y termina en el fregadero. María tiene miedo, como siempre. En

silencio, le sirve las setas... y se sienta a esperar.

(La Canyada, València)

Page 45: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

45

SueñosToMáS SáNCHEz rUBIo

Les advertí que sería un mal raa -responsable de alerta aérea-, que me

quedaba dormido, que no era simple narcolepsia… No sirvió de nada, no me

entendieron. Elegían al azar y me tocó a mí.

Como era de esperar, me dormí enseguida. No sabían que mi enfermedad

era extrañamente contagiosa… Por eso vivía solo en las afueras, alejado de

todos. Me quedé dormido y no avisé. Tampoco hizo falta. Esa noche también

los pilotos se quedaron dormidos. Por esa sola madrugada dejaron de caer

bombas.

(Sevilla)

Page 46: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

46

TeresitadE PLáCIdo roMEro SaNJUáN

Nunca dejan mirar hacia arriba. Buscan la ventana a la que se asomaba

Teresita. Todos estaban enamorados de ella. Todos soñaban con desposarla.

Todos, incluso los que buscaron otra mujer y se casaron, siguen amándola. No

saben lo que le sucedió a Teresita. Un día, simplemente desapareció. quizá fue

a estudiar a la capital o se casó con ese novio que decían vivía en zaragoza.

Teresita, escondida detrás de los visillos, les ve levantar la vista para mirar

la ventana. decidió encerrarse cuando cumplió cuarenta años, despechada

porque ninguno de ellos se había atrevido jamás a llamar a su puerta.

(Mancha Real, Jaén)

Page 47: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

47

un instante sin planearCELINa raNz SaNTaNa

Las palabras se perdieron en la ingravidez de su tránsito entre el contestador

y la ventana.

“Señora Sarasqueta, le rogamos que contacte con nosotros lo antes posible. El

departamento de análisis ha cometido un grave error con los resultados de la

prueba. Estaba usted en lo cierto: probablemente sólo soñó que volaba”.

(Montaña La Data, Las Palmas)

Page 48: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

48

una furtiva lágrimaMIGUEL IBáñEz dE La CUESTa

Es la última actuación del prestidigitador. El escaso público aplaude

cortésmente cuando el artista decrépito se despide con una reverencia. Se

apagan las luces del escenario y los espectadores se levantan en silencio y se

van.

En el camerino, iluminado con una sola bombilla amarillenta, se oye un

suspiro de melancolía: el que emite el conejo cuando desinfla al mago, lo

dobla, lo alisa con cuidado, lo mete en la maleta por última vez.

(Santander)

Page 49: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

49

up in the air JaVIEr GoNzáLEz raMIro

a sus ochenta y muchos, dámaso Valero de Juan, al que dicen “El Talgo”,

conservaba muy buena vista. Mientras subían, alcanzó a leer desde la camilla

el discreto cartelito que brillaba en la botonera del ascensor: “ELEVaMoS

SUEñoS”. Se acordó de su pueblo, Fregenal de Calatrava, donde los sueños

habían sido pocos y más bien horizontales.

“¿qué tal, dámaso, estamos tranquilos? Venga, ánimo, que ni se va a enterar”,

decían las batas verdes de alrededor. Por instinto, el manchego se agarró

fuerte a la sábana, no fuera a elevarse mucho.

Cuando despertó, ya estaba arriba. arriba del todo.

(Galapagar, Madrid)

Page 50: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

50

Veinte centímetrosMª JoSé FErNáNdEz GóMEz

¿de verdad sabéis lo que son veinte centímetros? Parece poco, pero os puedo

asegurar que es demasiado, al menos para mí; muchas mujeres consideran que

es el tamaño ideal, pero os puedo asegurar que a mi la experiencia me resultó

dolorosa, casi traumática, y a dios pongo por testigo de que no lo repetiré,

que volveré a contentarme con bastante menos, ¡pero si hoy apenas puedo

caminar! os aseguro que me siento completamente dolorida, que cada paso

que doy es una tortura insufrible... no, nunca más, jamás volveré a ponerme

tacones de veinte centímetros.

(València)

Page 51: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

51

Viatge cap al nou mónMarIa BoFILL GarCIa

El cansament i el fred invadien fins l’últim dels seus menuts ossos. Sa mare li

estrenyia una mà amb força, i amb l’altra el xiquet agafava l’únic peluix que

va poder rescatar abans d’emprendre eixe llarg viatge que pareixia no acabar

mai. Ja no li quedaven energies per plorar, i la por s’havia convertit en una

part inherent de si mateix. Però això ja no li preocupava. Només somiava amb

assolir eixa frontera que li havien promés, i amb arribar a eixe món en què

segons deien, el so de les bombes només existia a la televisió.

(El Puig, València)

Page 52: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

52

VictorJUSTo GoNzaLo BUrCIo

El olor a primavera combatía con el hedor a injusticia que recorría el estadio

Nacional. Nos mirábamos desde las diferentes gradas, intentando reconocernos

antes de que el partido terminara. Los megáfonos empezaban a rugir. Los del

campo doblaban las rodillas de cansancio al reconocer inminente su derrota.

ráfagas de pólvora partieron mi corazón antes de escuchar el pitido final.

(Madrid)

Page 53: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

53

Vísceras de trapoMaNUELa BodaS PUENTE

a Carmelo se le había roto su barriguita por el roce y el cariño. No se separaba

ni un segundo de Pequeñohumano, su hermano mayor.

aquella mañana despertaron con una calma inusual. En la cocina, yacía

mamá sin vida, con el corazón asomando por un costado y las vísceras

desparramadas sobre el mandil-mapa de tantos descosidos del alma. Sin

vacilar, Pequeñohumano se acercó al cuerpo yacente de su madre, la besó

mientras tomaba el corazón y sus vísceras para introducirlas en el cuerpo de

Carmelo.

(Veguellina de Órbigo, León)

Page 54: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

54

Wittgenstein for everJuAN MANuEL MárquEz NúñEz

El detalle no pasó inadvertido: por primera vez en veinte años, d. Jacinto

C., catedrático de Filosofía del Lenguaje, hombre recto, conducta intachable,

casado y con cinco hijos, acudía a clase sin cobarta. Yo intentaba concentrarme

en sus palabras, pero bajé la mirada cuando la suya, enamorada, casi

imploradora, se clavó en la mía mientras explicaba el punto siete del

“Tractatus”. Me di cuenta de que tenía el bolso abierto. Lo cerré con cuidado

y rápidamente, confiando en que nadie la hubiera visto en su interior. Tenía

manchas del carmín de mis labios y era de cachemir.

(San José de la rinconada, Sevilla)

Page 55: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,

fitxa tècnica

© dels textos: Els autors

Jurat: Antonio M. Herrera, Rosa Pastor Carballo

i Josep Vicent Domínguez García

Secretària i coordinadora: María Castelló García

Disseny i maquetació: Andrés García García

Impremta: Gráficas Godella SL

Edició: Regidoria de Biblioteca i Promoció del Valencià.

Ajuntament de Godella

ABRIL DE 2016

Page 56: II CONCURS DE MICRORELATS DE GODELLA · 2018-10-01 · No estem parlant d’un gènere acabat de nàixer: refranys, aforismes i epitaf-is són alguns dels seus antecedents. I, actualment,