ies riu túria. quart de poblet departament de valencià · pdf file-...

19
IES Riu Túria. Quart de Poblet Departament de Valencià ELS TIPUS DE TEXT Projecte de treball Valencià: llengua i literatura 3r ESO 1a avaluació OBJECTIUS - Introducció al coneixement dels tipus de textos. - Analitzar els elements textuals: emissor, receptor, canal, finalitat, gènere. - Conéixer i identificar els tipus de textos: narratius, descriptius, expositius, argumentatius.

Upload: dangthuan

Post on 31-Jan-2018

229 views

Category:

Documents


4 download

TRANSCRIPT

IES Riu Túria. Quart de Poblet

Departament de Valencià

ELS TIPUS DE TEXT Projecte de treball

Valencià: llengua i literatura

3r ESO

1a avaluació

OBJECTIUS

- Introducció al coneixement dels tipus de textos.

- Analitzar els elements textuals: emissor, receptor, canal, finalitat, gènere.

- Conéixer i identificar els tipus de textos: narratius, descriptius, expositius, argumentatius.

IES Riu Túria Departament de Valencià

2

Projecte Els tipus de text 3r ESO

1. ACTIVITATS INICIALS

Activitats inicials

1. Anoteu els tipus de textos que coneixeu. Escriviu tot el que sapieu, sense que importe l'ordre i encara que no estigueu segurs/es de la correcció de la resposta.

2. Individualment, has d'escriure els fragments que s'indiquen a continuació. Cada text ha de tindre un mínim de 3 i un màxim de 6 línies.

– Conta alguna cosa que vas fer el cap de setmana.

– Descriu com és ta mare o ton pare, el lloc on has passat les vacances, algun racó del poble... Tria una d'aquestes opcions.

– Explica les característiques del còmic (què és, de quins elements consta, trets lingüístics...).

– Dóna la teua opinió sobre el funcionament de l’institut (què t’agrada, què no t’agrada, què es pot millorar...).

Què saps? - Coneixements sobre els textos: has llegit i escrit molts textos.

- Coneixements sobre l'esquema de la comunicació: emissor, receptor, missatge, canal.

- Coneixements lingüístics: ortografia, gramàtica i vocabulari.

IES Riu Túria Departament de Valencià

3

Projecte Els tipus de text 3r ESO

2. RECERCA D’INFORMACIÓ

Analitzem els textos

En l‘activitat següent, coneixereu algunes de les classes de textos que existeixen i les característiques principals en què vos heu de fixar per analitzar-los.

ACTIVITATS Després de cada text, hi ha una relació d’activitats qe heu de realitzar.

Si necessiteu ajuda per a realitzar les activitats, podeu consultar els documents que s'indiquen en l'apartat "Documents informatius de suport" que tens a continuació.

TEXTOS

1. Viatge a Àsia (llibre de text de 3r ESO, ed. Anaya, pàg. 12-13).

2. Carta: (llibre de text, pàg. 33).

3. “Massa assignatures” (escoles en xarxa/vilaweb)

4. “El diari de Bridget Jones” (llibre de text, pàg. 108).

5. Fragment de Solidaritat.

DOCUMENTS INFORMATIUS DE SUPORT

– Elements de la comunicació.

– El text

– Classificació dels tipus de text

IES Riu Túria Departament de Valencià

4

Projecte Els tipus de text 3r ESO

TEXT 1

IES Riu Túria Departament de Valencià

5

Projecte Els tipus de text 3r ESO

IES Riu Túria Departament de Valencià

6

Projecte Els tipus de text 3r ESO

ACTIVITATS TEXT 1 Viatge a Àsia

ABANS DE LLEGIR el text, fes el següent:

• Llig el títol i la referència que apareix al final del text.

• Fes una ullada i fixa’t en els apartats o epígrafs del text, en les paraules destacades en negreta o subratllades (si n’hi ha).

• Llig ràpidament les dues o tres primeres línies.

• Mira les fotos que acompanyen el text i pensa en la relació que tenen amb aquest.

• Llig les activitats que hi ha a continuació però no les resolgues. ¿Pots respondre ja alguna de les preguntes?

• Escriu tot el que ja saps sobre el text després de fer les activitats anteriors però sense haver-lo llegit.

ACTIVITATS

1. Fes un resum (aproximadament 5 línies) del contingut del text perquè els companys del grup se’n facen una idea. 2. El text conta el que fan Imma i Pep però també hi ha fragments on descriuen, expliquen o opinen sobre aspectes diversos. Busca exemples d’aquests tipus de fragments i escriu-los ací. Ací tens un exemple: Fragment descriptiu: “una camisa llarga fins a mitja cuixa, uns pantalons un poc amples i un mocador al cap...” (línies 5-7).

3. Qui és l’emissor del text?

4. En quina persona gramatical està redactat el text? Posa’n exemples.

5. Quina és l’estructura del text? De quin tipus de text es tracta?

NARRATIVA-DESCRIPTIVA

EXPLICATIVA-ARGUMENTATIVA

6. Quin gènere de text és? Tria una d’aquestes propostes:

CARTA-CONTE-DIARI-ARTICLE D’OPINIÓ-POEMA.

IES Riu Túria Departament de Valencià

7

Projecte Els tipus de text 3r ESO

TEXT 2

Londres, 8 de setembre de 2007

Estimat amic,

Com veus complisc el pacte, perquè tot d’una en arribar, he anat a comprar segells i paper per escriure’t. Dins l’avió pensava en tot el que va passar aquella vesprada. Des d’aquell dia han passat tantes coses en tan poc de temps que necessite ordenar els meus pensaments.

M’agradaria que entengueres que aquest viatge no és una fugida, sinó un parèntesi breu. En aquests moments, allunyar-me d’allò que em preocupa em tranquil�litza. Sé que er costa entendre la meua decisió, però no puc permetre’m el luxe d’equivocar-me una altra vegada.

Una abraçada d’algú que no t’oblida.

Maria

IES Riu Túria Departament de Valencià

8

Projecte Els tipus de text 3r ESO

ACTIVITATS TEXT 2

ABANS DE LLEGIR el text:

• Fes una ullada ràpida i digues de quina classe de text es tracta.

• Llig les activitats que hi ha a continuació però no les resolgues. ¿Pots respondre alguna de les preguntes sense necessitat de llegir el text sencer? Fes-ho ara i comprova després si has encertat. ACTIVITATS

1. Qui són l’emissor i el receptor del text?

2. Quin tipus de relació, de confiança o formal, hi ha entre ambdós? Raona la resposta amb fragments del text.

3. Hi ha presència o absència de l’emissor i el receptor? Posa’n exemples de diferents classes de paraules (verbs, pronoms personals, possessius...) que fan referència a l’emissor i al receptor.

4. Quin és el canal?

5. Identifica en el text aquestes parts: lloc i data, salutació, cos, comiat, signatura.

6. Quina és la seqüència (estructura) predominant?

7. Quin gènere de text és?

8. Resumeix als teus companys en 2 o 3 línies el text que has llegit.

IES Riu Túria Departament de Valencià

9

Projecte Els tipus de text 3r ESO

TEXT 3

Massa assignatures Veritat que esteu d’acord amb mi quan dic que a l’institut hi ha massa assignatures? Veritat que esteu d’acord amb mi quan dic que els professors es passen molt amb les explicacions i amb els deures? Quina solució hi podríem trobar?

Jo crec que els delegats de les nostres classes haurien de fer alguna cosa per tal de “parar els peus” als professors. Ho dic pensant en aquells delegats que, a vegades, no parlen prou amb els seus companys.

El cas és que jo em queixe perquè estudie tretze matèries, i encara hi ha instituts on els alumnes fan quinze assignatures. Us promet que no estic exagerant.

Per resoldre aquest problema no se m’acut res més que acudir, amb la nostra queixa, als delegats del curs. A veure si algú els fa cas i ens en fa a tots plegats!

Institut Isaac Albéniz. Dimecres, 27 de maig del 2009 | 11:58

http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/secundaria/category/assignatures-deso/

ACTIVITAT TEXT 3 Massa assignatures

ABANS DE LLEGIR el text, llig les activitats que hi ha a continuació però no les resolgues.

¿Pots contestar alguna de les activitats sense necessitat de llegir el text sencer? Escriu-ne la resposta i, després de llegir el text i realitzar les activitats, comprova si has encertat.

ACTIVITATS

1. Qui és l’emissor?

2. Qui és el receptor? Apareix al text?

3. En quina persona està redactat el text? Posa’n exemples de presència de l’emissor i del receptor.

4. Quin és el tipus de text segons l’estructura?

5. Quin gènere de text és?

6. Completa aquestes frases, que et serviran per explicar als teus companys com és el text que has treballat.

El text “Massa assignatures” és un _________________ (gènere), escrit per _________ (emissor). Opina sobre _________________________ (tema) i pensa que ___________ ______________________________________________________________________ (tesi: idea principal que defén) i proposa la solució següent: _______________________ ______________________________________________________________________.

7. Estàs d’acord amb les idees del text? Escriu un argument a favor de la tesi de l’autor. Escriu també un contraargument, és a dir, un argument en contra de l’opinió de l’autor quan diu que “els professors es passen molt amb les explicacions i amb els deures”.

IES Riu Túria Departament de Valencià

10

Projecte Els tipus de text 3r ESO

TEXT 4

IES Riu Túria Departament de Valencià

11

Projecte Els tipus de text 3r ESO

ACTIVITAT TEXT 4 El diari de Bridget Jones

ABANS DE LLEGIR el text, fes el següent:

• Llig el títol (si n’hi ha) i la referència que apareix al final del text.

• Fes una ullada i fixa’t en els apartats o epígrafs del text, en les paraules destacades en negreta o subratllades (si n’hi ha).

• Llig ràpidament les dues o tres primeres línies i el paràgraf final. Podries dir ja de què va el text?

• Mira les imatges que acompanyen el text i pensa en la relació que tenen amb aquest.

• Escriu tot el que ja saps o suposes sobre el text, sense haver-lo llegit, després de realitzar les propostes anteriors.

ACTIVITATS

1. Quin és el tema del text?

2. Quina és la forma o estructura textual del text?

NARRATIVA-DIALOGADA-EXPOSITIVA

DESCRIPTIVA-INSTRUCTIVA-ARGUMENTATIVA.

3. Escriu un resum (3 o 4 línies) de l’argument del text.

4. Al final, Bridget Jones s’ha quedat sense cita. Què penses que ha pogut passar? Inventa’t una continuació de l’acció on s’explique el motiu.

5. Anàlisi textual:

- Emissor:

- Presència de l’emissor. Exemples:

- Estructura:

- Gènere textual: (ARTICLE D’OPINIÓ-CARTA- DIARI-POEMA-CONTE...)

IES Riu Túria Departament de Valencià

12

Projecte Els tipus de text 3r ESO

TEXT 5

La tranquil·litat només va durar uns segons. Al final de la rampa, unes veus anunciaven la presència d'unes quaranta o cinquanta persones. Hi havia un tipus alt, lleig, amb veu rogallosa, que explicava alguna cosa sobre uns cotxes, i tots l'atenien entre murmuris i confidències. Ningú no s'havia preocupat per mi. Vaig arrimar-me a la paret de la rampa d'eixida i vaig buscar un racó. De seguida, vaig observar que hi havia algunes xiques com jo, en la part que no havia vist des de la rampa, i també molta més gent. Allò era impressionant: què feien dues-centes persones en un garatge?

Em vaig mesclar entre la gernació, que parlava amb grans veus. En una taula, un home calb replegava diners i donava paperets als qui s'hi acostaven. Vaig deduir que feien apostes. El soroll fort d'un motor em va sobtar a l'esquena (no guanyava per a ensurts!), i aparegueren dos cotxes baixets, bastant abonyegats, conduïts per pilots amb tanta roba de protecció que quasi no cabien en els seients.

Els cotxes es col·locaren en la posició que els indicava el lleig, que lluïa una jaqueta groga i feia dringar una polsereta d'or en fer les indicacions. A un senyal seu, els cotxes arrancaren amb estrèpit furiós. No era només pels motors: els pilots s'afanyaven a colpejar-se i al principi cap dels dos no avançava gaire. El cotxe roig va colpejar el morro del negre i va accelerar amb un xerric abans d'agafar un revolt a la dreta. L'altre el seguí immediatament. Era una carrera de cotxes en un garatge! I valia tot! Vaig retirar-me a la rampa, on se situaven també altres persones. Se sentia la remor dels motors i les frenades dels cotxes. De tant en tant, el soroll de la xapa feia esvalotar el públic, que endevinava que s'estaven colpejant. Quan els cotxes passaven novament a l'abast de la meua vista, el negre colpejava el roig des de darrere i el feia giravoltar. S'aturà de sobte i va tractar d'endreçar el camí, però el negre li ventà una costellada que el llançà contra la paret, i accelerà sense pausa. El roig va fer una maniobra increïble i no tardà a perseguir l'altre.

Van passar cinc voltes per davant de la rampa, on el lleig els feia senyals. A la cinquena, va fer sonar un xiulet. Els cotxes estaven mig destrossats, i el públic s'esvalotava cada vegada més. Els seguidors del negre eren els qui més escridassaven, ja que marxava davant. Una dona, al meu costat, en sentir el xiulet, va informar una altra: «L'última volta.»

El roig accelerà produint un soroll esgarrifós. Va enviar el competidor contra un cotxe aparcat que ja havia rebut molts colps. Enfront d’aquest, un altre s'havia salvat miraculosament, però el roig va estavellar-se de ple en derrapar quan frenava. Semblava que cap dels dos no podria continuar.

Fragment de Solidaritat, Vicent Navarro, Tàndem edicions

IES Riu Túria Departament de Valencià

13

Projecte Els tipus de text 3r ESO

ACTIVITAT TEXT 5 Fragment de Solidaritat

ABANS DE LLEGIR el text, fes una ullada al principi i al final. Fixa’t també en la referència que hi ha a la part de baix.

• De quin gènere de text es tracta?

• En quina persona està escrita?

• Conta en dues línies el que penses que succeeix en aquest fragment.

ACTIVITATS

1. Indica els elements d’aquest fragment de Solidaritat:

– Personatges que hi apareixen:

– Lloc on transcorre l’acció:

– Temps, moment del dia:

2. Torna a respondre les primeres preguntes d’abans de llegir i comprova si havies encertat:

– De quin gènere textual es tracta?

– Narrador: en quina persona està escrita?

3. Resumeix en 3 o 4 línies l’argument del text.

4. Encara que la major part del text és una narració (conta fets), hi ha algun fragment o oració on trobem descripció i expressió de pensaments o sentiments. Localitza’ls i copia’ls.

– Fragment descriptiu:

– Fragment de pensaments o sentiments:

5. Com penses que acaba la carrera de cotxes? Escriu 4 o 5 línies continuant el relat de la protagonista.

6. Analitza aquests elements del text:

– Emissor.

– Receptor. Apareix al text?

– Relació entre emissor i receptor.

– Canal

– Tema.

– Estructura

– Gènere

IES Riu Túria Departament de Valencià

14

Projecte Els tipus de text 3r ESO

DOCUMENTS DE SUPORT

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ

L’esquema bàsic de la comunicació inclou els elements següents:

• Emissor: persona (individual o col�lectiva) que envia el missatge, que transmet una informació, amb una intenció determinada.

• Receptor: persona que rep el missatge (la informació), que l’interpreta i l’entén.

• Codi: sistema de signes que comparteixen emissor i receptor que permet elaborar el missatge. En el nostre cas, el codi serà sempre lingüístic, el valencià.

• Canal: mitjà (oral, auditiu, escrit, visual...) i suport (telèfon, pissarra, paper, internet) a través del qual s’envia la informació.

• Missatge: informació que es transmet.

La relació entre l’emissor i el receptor pot ser molt variada, i aquesta relació condiciona el missatge que s’elabora. En general, la relació varia entre la formalitat (relació entre persones desconegudes o entre persones de diferent nivell; per exemple, quan fem un escrit per a la conselleria) i la informalitat (relació entre persones del mateix nivell; per exemple, quan parles amb els companys).

Per altra banda, en el missatge oral o escrit l’emissor i el receptor poden estar presents o absents, a través de marques lingüístiques de 1a o 2a persona (verbs, pronoms, possessius...): “vull (emissor) que tu vingues (receptor)”.

En resum, quan analitzem la relació entre emissor i receptor en un text, hem d’indicar:

– relació formal o informal (és una gradació entre la relació molt formal i la relació molt informal).

– presència/absència de l’emissor

– presència/absència del receptor

IES Riu Túria Departament de Valencià

15

Projecte Els tipus de text 3r ESO

EL TEXT

És el missatge codificat per l’emissor. Podem trobar moltes definicions de text. En general, poden considerar que el text és una manifestació verbal completa que es produeix en la comunicació, que té una intenció comunicativa determinada i es produeix en un context situacional concret. L’extensió és variable, des d’una sola paraula fins a un llibre complet o un discurs oral.

Com és fàcil imaginar, hi ha una gran diversitat de textos amb característiques diferenciades. S’han proposat diverses classificacions dels textos:

Segons l’àmbit d’ús: l’àmbit d’ús és l’espai físic o virtual de l’activitat social on es produeix la comunicació. Alguns exemples d’àmbits d’ús són: literari, periodístic, publicitari, administratiu, comercial, familiar...

Segons el gènere textual: un gènere és una forma de text que ha construït cada cultura que segueix regularment els mateixos esquemes i està associat a un àmbit d’ús determinat. Així, en l’àmbit acadèmic trobem aquests gèneres: llibres de text, apunts, resums, exàmens, activitats...; en l’àmbit periodístic hi ha articles, reportatges, entrevistes; en l’àmbit familiar: conversa cara a cara, acudits, notes, correu electrònic...; en l’àmbit literari, trobem els anomenats gèneres i subgèneres literaris: novel�la, conte, poema, teatre.

Segons l’estructura: hi ha diferents classificacions, segons els autors; nosaltres només farem servir els textos narratius, descriptius, explicatius i argumentatius. Consulteu el quadre següent per conéixer les característiques de cada tipus de text. A més, també es parla de textos instructius (receptes, normes de comportament...), conversacionals, predictius (horòscops, predicció de l’oratge...), retòrics.

Aquests tipus de textos no solen presentar-se de forma pura en els textos; per exemple, en una novel�la o en una conversa podem trobar fragments narratius, descriptius, conversacionals... Per això, diem que un text està compost de seqüències de diversos tipus: narratives, descriptives, explicatives, argumentatives. Per exemple, els articles d’un bloc poden presentar una estructura narrativa però incloure seqüències descriptives o argumentatives.

IES Riu Túria Departament de Valencià

16

Projecte Els tipus de text 3r ESO

CLASSIFICACIÓ DELS TIPUS DE TEXT TIPUS FUNCIÓ COMUNICATIVA ESTRUCTURA MARQUES LINGÜÍSTIQUES ALTRES CARACTERÍSTIQUES GÈNERES

NARRATIU

Explica accions i fets, reals o de ficció.

QUÈ PASSA? QUÈ FA?

– Ordenació temporal.

– Parts de la narració: • plantejament:es presenten els personatges en un ambient, un espai i un temps determinats

• nus: es trenca l’equilibri i apareixen conflictes; hi ha accions i reaccions dels protagonistes

• desenllaç: es resolen els conflictes.

– Predomini dels verbs d'acció.

– Alternança dels temps verbals: pretèrit perfet perifràstic o simple (primer pla de la narració: esdeveniments, accions); imperfet i plusquamperfet (segon pla: descripcions i comentaris).

Punts de vista de la narració, segons el narrador: 1a persona (subjectivitat), 3a persona (objectivitat).

Notícia, crònica, rondalla, novel·la, conte, còmic, diari, biografia, pel·lícula.

DESCRIPTIU

Informa sobre qualitats d’una persona, d’un paisatge o d’un objecte.

COM ÉS?

– Ordenació espacial: • de més general a més concret • de dalt a baix, d’esquerra a dreta, etc.

– Predomini de verbs copulatius: ser, semblar...: “és alt, sembla jove” – Abundància d’adjectius. – Temps verbal: pretèrit imperfet (en la narració), present (en la descripció tècnica). – Connectors espacials: adverbis de lloc: ací, allí...

– Figures retòriques: comparacions i metàfores.

– Tenen diferents graus d’objectivitat.

– Es troben descripcions en quasi tots els tipus de textos, des d’una definició científica fins a la poesia íntima.

Retrats, caricatures, publicitat, guies turístiques, catàlegs comercials, descripcions literàries, ressenyes bibliogràfiques, definicions, fitxa científica.

EXPLICATIU (Expositiu)

Transmet clarament unes idees coherents i ben organitzades per fer entendre-les a algú, amb intenció didàctica.

QUÈ ÉS?

– Organització lògica i jeràrquica d'idees o conceptes. – Sol tindre: • introducció • desenvolupament • conclusió.

– Oracions subordinades (causals, consecutives, finals) – Predomini de temps verbals de l'eix de present (3a persona). – Connectors lògics i d'ordre (causals, consecutius, finals...) – Nominalitzacions. – Aposicions. – Exemplificacions.

– Recursos típics: citacions, il·lustracions, subdivisió en apartats numerats, col·locació de títols i subtítols, utilització de majúscules, negretes, cursives i tota mena de recursos gràfics (o orals). –Usa les tècniques de reducció i amplificació de textos (síntesi i anàlisi).

Fullets explicatius, conferències, articles científics, la majoria de textos de l'àmbit acadèmic: llibres de text, exàmens, apunts, exposicions a classe, esquemes, treballs monogràfics.

ARGUMENTATIU Exposar opinions, rebatre-les, convéncer, persuadir o fer creure alguna cosa a algú. QUÈ OPINE?

– Relació entre tesi (idea que es proposa) i arguments que la defensen. – Parts: • tesi • arguments • conclusió.

– Frases llargues, amb abundant coordinació i subordinació. – Connectors lògics i d'ordre. – Verbs en 1a persona. – Verbs del tipus dir, creure, pensar, opinar ... – Marques d’ordre: números ordinals i locucions d’ordre (en primer lloc, finalment...)

– Oral: entonació. – Citacions, referències i comentaris d’altres textos.. – Preguntes retòriques.

Assaig, cartes al director, editorials i articles d'opinió, l'oratòria judicial i política, el sermó, la publicitat, debats i taules rodones, anuncis publicitaris., intercanvi d’opinions en una conversa familiar.

IES Riu Túria Departament de Valencià

17

Projecte Els tipus de text 3r ESO

3. POSADA EN COMÚ

QUADRE RESUM D’ANÀLISI DE TEXTOS

TEXT 1 TEXT 2 TEXT 3 TEXT 4 TEXT 5

EMISSOR

RECEPTOR

RELACIÓ E/R

CANAL

ESTRUCTURA

GÈNERE

TEMA

IES Riu Túria Departament de Valencià

18

Projecte Els tipus de text 3r ESO

4. PRODUCCIÓ FINAL

MAPA CONCEPTUAL. Activitat individual

Amb l’ajuda de la informació dels textos “Elements de la comunicació” i “El text” i la informació que has obtingut en l’anàlisi dels textos anteriors, completa el mapa conceptual sobre el TEXT.

Posada en comú

En l'equip, contrasteu les respostes i proposeu un mapa conceptual comú.

IES Riu Túria Departament de Valencià

19

Projecte Els tipus de text 3r ESO

EXPOSICIÓ ORAL: textos

En equip, heu de preparar l'activitat final sobre els tipus de text: EXPOSICIÓ ORAL

- Seleccioneu quatre textos, un de cada tipus (narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu). Busqueu-los en llibres, en Internet...

- Analitzeu cada text, seguint els aspectes que heu treballat a la graella i també les característiques que trobareu en el text de suport "Classificació dels textos".

- Prepareu una exposició oral on mostrareu els textos, indicareu de quin tipus són i n'explicareu les característiques. Podeu utilitzar recursos audiovisuals o de qualsevol tipus.

- En l'exposició heu d'intervindre tots els membres de l'equip, heu d'esforçar-vos per parlar amb correcció i sense llegir la informació, que heu de conéixer quasi de memòria. No oblideu que es tracta d'una activitat d'equip.