ESPECIAL

FOTO: RÜDIGER EICHHORN

MARTES, 1 DE MARZO DE 2011

ILLES BALEARS

DIARIO de IBIZA | 27

DIA DE LES

EIVISSA | REDACCIÓN

El Govern balear organiza este año la Dia-da de Balears en sa Coma para dar a cono-cer este nuevo espacio público que ha ad-quirido el Consell de Eivissa. Además deofrecer un espacio abierto con capacidadpara acoger a un gran número de personas,sa Coma dispone de las condiciones ade-cuadas para organizar gran variedad de ac-tividades para todo tipo de públicos.

La gran fiesta popular del Día de Balearstendrá lugar hoy desde las 10 hasta las 16horas. Diversas actividades tradicionales,deportivas, culturales y medioambientalesse desarrollarán durante la jornada en dife-rentes zonas del recinto de sa Coma.

En la zona deportiva se celebrará un ta-ller de tiro con arco y exhibiciones de de ka-rate y de gimnasia rítmica, entre otras. Enla zona de talleres, actividades y juegos de-portivos infantiles y juveniles habrá un ta-ller de maquillaje infantil, un taller de pun-tos de libros, un taller de jabones, juegos demesa, zona de partidos de hockey, bád-minton y voleibol, entre otras. También ha-brá torneos de motociclismo, de petanca,tenis de mesa y raqueta-guante y juegos depuntería.

En la zona de actividades culturales y tra-dicionales habrá juegos como carreras desacos y una muestra de oficios tradiciona-les. Mercadillo de agricultura ecológica,desfile de carros típicos, muestra de domamenorquina y exhibición de razas autócto-nas y perros ibicencos serán otros de los ac-tos que tendrán lugar en este espacio.

El área demostrativa de emergencias aco-

gerá una exhibición de camiones de bom-beros y una muestra del funcionamiento dela ambulancia y la UVI móvil. En la zonainformativa medioambiental habrá una ex-posición de fotos de medio ambiente y char-las sobre temas medioambientales, infor-mación sobre energías renovables y tambiénexplicaciones sobre el reciclaje.

Sa Coma también dispondrá de un áreapara gastronomía, donde los asistentes po-drán disfrutar de una paella popular y unabarra solidaria. Por último, el recinto tam-bién contará con una zona dedicada a lasexposiciones institucionales.

Además de los actos que tengan lugar ensa Coma, otras zonas de las Pitiüses tam-bién serán el epicentro de celebraciones po-pulares. A las cuatro y media de la tarde, elhipódromo de Sant Rafel acogerá el Premide Trot de les Illes Balears. Por otra parte,se celebrará el concierto de órgano ‘Ro-manticisme sacramental a la Menorca delsegle XIX’ a las siete y media de la tarde enSant Josep de sa Talaia.

Formentera tampoco quiere dejar de fes-tejar el día grande de la Comunidad Autó-noma. A las once de la mañana dará co-mienzo un espectáculo ecuestre de domamenorquina a cargo de Vicent des Boixets.Los interesados pueden acudir al aparca-miento de sa Senieta.

A mediodía, la Mostra de Ball Tradicio-nal de Formentera dará inicio a los dife-rentes actos que tendrán lugar para celebrarla diada en la Plaza de la Constitución deSant Francesc Xavier. La exhibición de dan-zas típicas correrá a cargo de las colles deFormentera es Xacoters y es Pastorells.

Una hora más tarde, en el mismo empla-zamiento, se invitará a los asistentes a ore-lletes y hierbas dulces.

La iglesia de Sant Francesc Xavier de For-mentera será el punto en el que se interpre-tará un concierto de música trovadorescamedieval a cargo de Trobairtiz, que llegaráde Eivissa. La actuación comenzará a lasocho de la tarde y dará fin a los actos delDía de Balears en la pitiusa menor.

Sa Coma, escenario festivo

La fiesta que el Govern balear ha organizado para celebrar la Diada comenzará a las diez de la mañana y finalizará cerca de lascuatro de la tarde. Sa Coma ha sido el lugar elegido para los festejos, con el fin de dar a conocer este nuevo espacio a toda lapoblación ibicenca. Actividades tradicionales, deportivas, culturales y medioambientales se distribuirán en diferentes áreas.

28 ||| ESPECIAL DIA DE LES ILLES BALEARS | REPORTAJEMARTES, 1 DE MARZO DE 2011 | DIARIO de IBIZA

El hipódromo de Sant Rafel fue el marco en el que se celebraron los actos conmemorativos del Día de Balears en 2010 FOTOS: VICENT MARÍ

En la zona de actividadesculturales y tradicionales habráexhibición de carros típicos,muestra de doma menorquina y exhibición de razas autóctonasy perros ibicencos. El deporteserá otro de los protagonistascon motociclismo, ‘hockey’,bádminton y voleibol, entremuchas otras disciplinas

FUENTE: ELABORACIÓN PROPIA DIARIO DE IBIZA

P

Taller y torneopopular de ajedrezP

P

P

Exhibiciónde ca eivissenc

Caravana de laenergía

Proyeccionesaudiovisuales

Taller de tirocon arco

Juegos deportivos

Actividadesen la plaza central

Exhibición de Agiity

Torneo de petanca

Campamentohistórico

Associació decarreters d’Eivissa

Exhibición equiposde Emergències

Acceso circuitomotocross

Zonas deaparcamiento

Recorrido/paradatrenecito

Recorrido de carrospayeses

Servicio especialautobús

Entrada principal

Dirección del tráfico

DIRECTORIO

1

2

i3

4

5

6

6

6

7

8

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

9

10

11

12 13

Punto deinformacióni

WC

Campus Universitari

Campus d’Emergències

Campus Esportiu i de Medi Ambient

Recintode sa Coma

OPINIÓN | ESPECIAL DIA DE LES ILLES BALEARS ||| 29DIARIO de IBIZA | MARTES, 1 DE MARZO DE 2011

L’aprovació el dia 1 de març de 1983de l’Estatut de les Illes Balears vasignificar en el seu moment, unagran passa per a l’autogovern de la

nostra Comunitat Autònoma i, amb l’apro-vació del nou Estatut de les Illes Balears eldia 28 de febrer de 2007, on es reforma l’an-terior, 24 anys després, significa el reconeixe-ment del rang polític i institucional que enspertoca a Formentera com a una illa més deles Illes Balears.

La celebració d’enguany l’encarem ambuna perspectiva més optimista, començam aentreveure la sortida del túnel de la crisi eco-nòmica internacional dels darrers anys, si béno ens podem queixar de la manera com elsformenterers i les formentereres hem capejatel temporal durant aquests darrers anys. Ésmés, a mesura que les economies dels nostrespaïssos vesins comencin a créixer, millor ensanirà la temporada.

Des del Consell Insular de Formentera,destaquem l’augment d’autonomia política,la gestió directe de les noves competències il’augment del finançament exclusivamentper a l’illa de Formentera, com a elementsclaus per a la millora del benestar de tots elsformenterers i totes les formentereres.

Des de sempre, Formentera ha apostat per en-fortir els llaços culturals, històrics i polítics entretotes les Illes que conformem aquest petit país.

«La celebració d’enguanyl’encarem amb unaperspectiva mésoptimista, començam aentreveure la sortida deltúnel de la crisieconòmica internacionaldels darrers anys»

Claus per albenestar delsformenterencs

Jaume Ferrer Ribas

PRESIDENT DEL CONSELL INSULAR DE FORMENTERA

«Sa Coma ja és de tots els eivissencs i leseivissenques per donarmillors serveis al conjunt de l’illa en educació, esports i protecció a les personesi al medi ambient»

Portes obertes a sa Coma

Xico Tarrés

PRESIDENT DEL CONSELL INSULAR DE EIVISSA

PROGRAMA FORMENTERA PROGRAMA EIVISSA

MARTES, 1 DE MARZO

Espectáculo ecuestre de domamenorquina a cargo de Vicent desBoixets11.30 h. Aparcamiento de saSenieta.

Muestra de baile tradicional de Formentera a cargo de lascolles de Formentera, es Xacotersy es Pastorells12.00 h. Plaza de la Constitución.

Invitación de orelletes y hierbasdulces13.00 h. Plaza de la Constitución.

Concierto de lírica trovadorescamedieval a cargo de Trobairtiz(Eivissa)20.00 h. Iglesia de Sant FrancescXavier.

MARTES, 1 DE MARZO

Gran Fiesta Popular en sa Coma10 a 16 horas

Deportes y JuegosTorneo de petaca.Torneo de motociclismo.Taller de tiro con arco y bassetja.Taller y torneo popular de ajedrez.Juegos de mesa.Deportes alternativos y corporativos.Fútbol 3x3.Partidos de hockey y bádminton.Voleibol 3x3.Tenis de mesa y raqueta-guante.Juegos de puntería.

Talleres y actividades infantiles y juvenilesTaller de mosaicos de las islas, mapas conplastilina, libros con rondalles de las Balears,puntos de libro, chapas e imanes, maquillajeinfantil, globoflexia, bisutería y pulseras, gomaEva, pasta de modelar, juegos de mesa conmaterial de reciclaje, marionetas, velas de gel,jabones, cuadros para rascar, papiroflexia yorigami.

Actividades culturales y tradicionalesGran baile popular y juegos tradicionales.Desfile de carros típicos.Muestra de razas autóctonas y canseivissencs.Muestra de doma menorquina.Muestra de oficios tradicionalesMercadillo de agricultura ecológica, artesanosy productos locales.Feria dels Berrugets.El mundo de la antigüedad y el MediterráneoAudiovisual: ‘El llegat de les Pitiüses’.

Exposición de recursos de la DirecciónGeneral de EmergenciasEmbarcaciones y motos acuáticas, vehículos,carpa del puesto de mando, simulacro conhelicóptero.

Gran paella popular y bocadillo giganteBarra solidaria.Ctra. de Ibiza a San Antonio Km. 3,4.

Premio de Trote. Día de las Islas Baleares

16.30 horas Hipódromo de San Rafael.

Concierto de órgano ‘Romanticismesacramental a la Menorca del segle XIX’19.30 horas Sant Josep de sa Talaia.

Amb motiu del Dia de les Illes Balears, en què ce-lebram l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia,en nom del Consell d’Eivissa us vull convidar ala gran festa ciutadana que tendrà lloc a sa

Coma aquest dimarts, 1 de març. La conversió de l’anticquarter militar en un Campus de serveis a la ciutadania haestat possible gràcies, precisament, a aquest Estatut, queva preveure inversions extraordinàries per part de l’Estaten compensació pel dèficit històric de les Illes Balears.

Sa Coma ja és de tots els eivissencs i les eivissenques perdonar millors serveis al conjunt de l’illa en educació, es-ports i protecció a les persones i al medi ambient. Ho po-dreu conèixer aquest dimarts, dins de la jornada festivaque celebrarem amb el suport de fins a 25 associacions icol·lectius de la nostra illa, que amb tot l’entusiasme hanorganitzat exhibicions i activitats per a tota la família. Po-dreu veure els antics pavellons militars, que s’han comen-çat a rehabilitar com a edificis universitaris, o els espaisdestinats als serveis d’emergència, el circuit de motocròs il’entorn natural del futur parc del cicle de l’aigua.

Hem de celebrar el Dia de les Illes Balears, perquè és elDia d’Eivissa. L’autogovern aproxima les institucions a laciutadania i ens ajuda a resoldre les nostres necessitats,com ha estat la creació del Campus de sa Coma. Ens aju-da a avançar cap una societat cada vegada més justa, soli-dària i que dóna les mateixes oportunitats a totes les per-sones. Sens dubte, l’evolució de la nostra illa en els últimsanys, amb els seus moments de més o menys dificultats,ens ha portat cap una societat de la qual ens hem de sentirorgullosos. I això ha estat possible gràcies a l’esforç delconjunt de la nostra societat i gràcies a disposar dels ins-truments democràtics i d’autogovern, com són la Consti-tució i l’Estatut d’Autonomia.

Molts anys i bons!

Josep Marí Ribas Agustinet, al-calde de Sant Josep, está conven-cido de que a los ciudadanos delas islas que componen la Comu-nitat tienen «más cosas en comúnque diferencias importantes». Poreste motivo, el primer edil josepídestaca la importancia del Dia deBalears, que se celebra hoy en saComa y que debe convertirse enla celebración de «la unidad de lasislas por encima de las pequeñasdiferencias», porque las islas«compartimos ideales comunes»,señaló.

De hecho, Josep Marí Ribas re-cuerda que Formentera, Eivissa,Mallorca y Menorca compartentanto la principal fuente de ingre-sos para la economía balear, elsector servicios, y algo «tan im-portante y que tanto une a lospueblos como la lengua», el prin-cipal motivo de cohesión, a su jui-cio, entre los residentes insulares.

«Elemento identificador»«La lengua común –añade el al-calde– es un elemento identifica-dor de esta Comunitat. Es muy im-portante que hablemos el mismoidioma y en días como éste hay quedestacar esta circunstancia y poner

en valor nuestra lengua».«La lengua y la cultura comu-

nes sirven para cohesionar, sonelementos imprescindibles que de-bemos proteger; de ahí la necesi-dad de organizar y celebrar actoscomo el Dia de Balears, que debeser una fiesta de todos», agrega.

Precisamente, Marí Ribas pideal resto de ayuntamientos de laisla, y a la sociedad en general,que «se olviden de las dificultadeso conflictos administrativos almenos durante el día de mañana(hoy para el lector), porque todosdebemos colaborar en un acto queseguro que congrega a muchagente». «Aunque la fiesta esté or-ganizada por el Govern y el Con-sell –insiste el alcalde–, todos losmunicipios tenemos que ayudar».

Precisamente, el Consell de Ei-vissa se ha dirigido al Ayunta-miento de Sant Josep para solici-tar ayuda y material logístico des-tinado a los actos que está previs-

to que se lleven a cabo hoy en elantiguo acuartelamiento de saComa.

Material y personalEntre otras cosas, el municipio jo-sepí aporta 130 vallas metálicaspara dirigir el tráfico o parcelar losespacios en que se divida el espa-cio habilitado para la fiesta. Ade-más, ha facilitado 50 plásticos es-peciales, una veintena de puestosque pueden acondicionarse comocasetas, 34 tableros que puedenser utilizados como expositores omostradores, caballetes y unaveintena de mesas plegables.

La agrupación local de Protec-ción Civil de Sant Josep tambiénestará presente en los actos y unabrigada de operarios municipalesse han desplazado estos días has-ta sa Coma para ayudar en los tra-bajos de montaje de toda la in-fraestructura necesaria para aco-ger los actos previstos hoy.

EIVISSA | REDACCION

«Las islas compartimos ideales comunes»

Josep Marí Ribas, alcalde de Sant Josep VICENT MARÍ

El alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas, ‘Agustinet’, destaca la importancia del Dia de Balears como catalizador del sentimiento de unidad de laComunitat. «Todos los ayuntamientos debemos dejar de lado conflictos administrativos e ir de la mano, aunque solo sea durante este día», dice

30 ||| ESPECIAL DIA DE LES ILLES BALEARS | REPORTAJEMARTES, 1 DE MARZO DE 2011 | DIARIO de IBIZA

«La lengua y la culturacomunes sirven paracohesionar, son elementosimprescindibles quedebemos proteger»

El Ayuntamiento de SantJosep ha facilitado materialpara preparar el antiguorecinto militar para acogerlos actos del Dia de Balears

ESPECIAL DIA DE LES ILLES BALEARS ||| 31DIARIO de IBIZA | MARTES, 1 DE MARZO DE 2011

PALMA | X.O.

Tot i que han passat quasi 30 anysdes del primer discurs d’investidu-ra a la comunitat, sorprèn que tansols siguin tres els noms més relle-vants: Gabriel Cañelles, Jaume Ma-tas i el de l’actual president, Fran-cesc Antich.

GABRIEL CAÑELLAS7 de juny de 1983La històrica primera sessió de de-bat d’investidura del que seria el pri-mer president de les Illes Balears,Gabriel Cañellas, va transcórrerdintre de la normalitat, tot i que eldiscurs programàtic del nou presi-dent fou criticat per tots els grupsparlamentaris, tret del seu propipartit, Alianza Popular.

El nou president dotà al seu dis-curs de bons propòsits generals idestacà que «aquesta no és una in-vestidura corrent -digué-, pròpiad’un sistema institucional norma-litzat, sinó que sancionarà el sentiti la direcció del procés autonòmicque ara iniciam».

I prosseguí diguent que «l’Esta-tut no és tan sols un ‘status’, ja queté qualitats dinàmiques que incitena un continu perfeccionament de lesnostres institucions».

GABRIEL CAÑELLAS14 juliol 1987A la segona legislatura, Gabriel Ca-ñellas fou investit president del Go-vern gràcies a l’abstenció del CDS.

El seu discurs estigué marcat perla petició de Cañelles d’assumir méscompetències a les illes i revisar l’Es-tatut d’Autonomia. Així, Cañelles,exposà que «el Govern Balear quejo presidiré, estarà disposat a exer-cir totes les accions que siguin ne-cessàries per aconseguir la plena au-tonomia que el nostre estatut esta-bleix. estic convençut de que úni-cament podrem construir un futurde concòrdia i de pau social per lesIlles Balears des del respecte més ab-solut a la Constitució espanyola i alnostre estatut d’Autonomia, i el seudesenvolupament passa per l’am-pliació de competències prevista».

GABRIEL CAÑELLAS27 de juny de 1991A la tercera legislatura, el discurs deCañelles es centrà en realitzar undiagnòstic de la situació econòmi-ca balear i xerrà de la «polaritzaciócreixent de les activitats econòmi-ques a causa del desenvolupamentturístic», tot afegint que la fortale-

sa del sector impulsa el creixementde sectors auxiliars com hostaleria,restauració,... Cañelles era partida-ri de «sofisticar» cada cop més l’o-ferta productiva proposant, inclús,la construcció d’un mega-parc te-màtic.

GABRIEL CAÑELLAS27 de juny de 1995A la quarta legislatura Gabriel Ca-ñellas fou investit president del Go-vern novament, però al poc tempsdimití per donar pas a Cristòfol So-ler a causa del «cas Túnel de Sóller».Cañellas, al posar-se en dubte la le-gitimitat per assumir la presidènciacom a conseqüència de planteja-ments judicials, «que corresponena fets d’etapes anteriors, jo vull di-rigir-me al poble de balears per aque sàpiga que estic plenament se-gur que en tot moment he actuatd’acord amb les normes legals i dis-posicions jurídiques, sempre dintrede la legalitat més estricte».

CRISTÒFOL SOLER27 de juliol de 1995El discurs d’investidura de Soler vaser força criticat entre els grups del’oposició, que només veien en ella una titella de Cañelles i no l’aca-baven de creure. Soler opinà que el«eco-desenvolupament serà la claude bòveda que sustentarà tota novaestructura de creixement que novulga empènyer a la societat cap aun empobriment col·lectiu i la de-gradació dels recursos».

JAUME MATAS11 de juny de 1996Cristòfol Soler al poc temps dimi-tí per desencontres interns i fousubstituït per Jaume Matas Paloual maig de 1996.

El discurs d’investidura de Ma-tas tampoc agradaren en les formesni en el fons a l’oposició que veia aldarrera la mà de Cañellas. No fouaixí per part de la Patronal i els sin-dicats, que el valoraren positiva-ment.

Matas anuncià al seu discurs:«vull pobles amb ordinadors, vulltecnologia, vull innovació, peròdintre de les nostres coses, del quetenim i hem de conservar».

FRANCESC ANTICH23 juliol 1999La quinta legislatura és la de lapèrdua de la majoria absoluta delPP. A les principals institucionss’aplicà el denominat ‘Pacte de

Progrés’ i s’investí a Francesc An-tich president del Govern. La le-gislatura es caracteritzà per unaimportant sensibilitat territorial imediambiental.

Antich remarcà al seu discurs: «la

pluralitat, lluny de ser un inconve-nient, és el nostre principal valor».

A més, el dirigent socialista esreferí a temes de corrupció tot as-segurant: «vull ser el primer vigi-lant en la detecció de vestigis de

corrupció, abús de poder i prepo-tència».

JAUME MATAS25 juny 2003Jaume Matas fou investit de noupresident de la comunitat, gràcies ala majoria absoluta del PP.

Matas es marcà com a objectiurecuperar «la confiança i l’esperan-ça» de la ciutadania que, per unasèrie de circumstàncies, «pareixiainstal·lada en la depressió més ab-soluta», referint-se i acusant direc-tament al Govern del Pacte.

Una de les primeres i més con-flictives mesures que adoptà el seuGovern fou l’eliminació de la fa-mosa ecotasa tot dient que el sol«anunci de la seva supressió ja haprovocat respostes positives al sec-tor turístic».

FRANCESC ANTICH3 de juliol de 2007Francesc Antich inicià el seu segonmandat assegurant que es paralit-zarien les obres de Son Espases ique analitzaria «de forma imme-diata, la situació econòmica, jurí-dica i patrimonial, amb l’objectiude construir un nou hospital al so-lar de Son Dureta». Finalment, hemvist com les obres de Son Espaseshan finalitzat, no sense massa de-bats i complicacions.

D’altra banda, Antich ja s’avan-çà a la crisi de la construcció asse-gurant que un 5 per cent de creixe-ment que es basi en la construcció«no és un camí de futur», ja que«destruir territori és anar en contrade la nostra principal indústria, elturisme».

I davant els continus casos de co-rrupció que estaven assolant l’illa,assegurà que «lluitar contra l’espe-culació serà una prioritat».

Cañellas va prendre possessió de Govern en quatre ocasions. ARXIU

Vista del discurs de Cristòfol Soler. ARXIU

Jaume Matas durant l’investidura de 2003. ARXIU

Tot i que han passatquasi 30 anys des delprimer discursd’investidura a lacomunitat, sorprèn quetan sols siguin tres elsnoms més rellevants:Gabriel Cañelles, JaumeMatas y Francesc Antich

ESTATUT DE LES ILLES BALEARS

DRETS, DEURES I LLIBERTATSEls ciutadans de les Illes Balears,són titulars dels drets, deures i llibertatsreconeguts en la CE, en l'ordenament de laUE i en els instruments internacionals deprotecció dels drets humans, individuals icol·lectius

ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES Tots els ciutadans tenen dretal fet que les Administracions públiques de les Illes Balears tractin elsseus assumptes de forma objectiva i imparcial i en un termini raonable, agaudir de serveis públics de qualitat, així com a accedir a la funciópública en condicions d'igualtat i segons els principis constitucionals demèrit i capacitat.

DRETS DE PARTICIPACIÓ Participar en condicions d'igualtat Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de formaindividual o col·lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de laComunitat Autònoma. Els poders públics promouran la participació delsagents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptespúblics.

Discursos d’investidura, paraulade presidentL’ombra del primer president de Govern de balear després del règim, Gabriel Cañelles, fou molt allargada durant les primeres dècades de la democràcia, quant assolí els quatre primers mandats i mantengué, segons els opositors, la seva força als dos següents

32 ||| ESPECIAL DIA DE LES ILLES BALEARS | REPORTAJEMARTES, 1 DE MARZO DE 2011 | DIARIO de IBIZA

REPORTAJE | ESPECIAL DIA DE LES ILLES BALEARS ||| 33DIARIO de IBIZA | MARTES, 1 DE MARZO DE 2011

La alcaldesa de Eivissa, LurdesCosta, explica que el Dia de Balears«conmemora la fecha en que entróen vigor el Estatut d’Autonomia, en1983», y recuerda que el 1 de marzode 2007 «celebramos la aprobacióndel nuevo Estatut» reformado, «queha permitido a nuestras islas seguiravanzando en el autogobierno».

La primera edil de la capital ofi-ciosa de la isla valora esta efeméridey sobre todo la necesidad de informarsobre su significado: «Es importanteque nuestra ciudadanía sepa la razónde esta celebración y que entre todossigamos trabajando para conseguiruna mayor autonomía», indica la al-caldesa.

La posibilidad, como pueblo, de to-mar decisiones relacionadas con lostemas que más afectan a la cohesiónsocial, la convivencia y el buen fun-cionamiento de los servicios es desta-cado por Lurdes Costa, que conside-ra que la autonomía en la gestión «nospermite a nosotros decidir qué leyes yqué proyectos son los que queremosllevar adelante en nuestras islas».

La alcaldesa del municipio de Ei-vissa tiene previsto recorrer hoy el re-cinto de Sa Coma, el escenario en elque se desarrollarán las actividadesprevistas en el Dia de Balears.

EIVISSA | REDACCIÓN

«Hay que avanzar en el autogobierno»La alcaldesa de Vila, Lurdes Costa, resalta la importancia del Estatut y la necesidad de «seguir trabajando para conseguir una mayorautonomía que nos permita a nosotros decidir qué leyes y qué proyectos son los que queremos llevar adelante en nuestras islas»

La edición del año pasado del Dia de Balears se celebró en el hipódromo de San Rafael M.COPA

PALMA | JAUME MATEU

13 de març de 1977L’Assemblea Popular de Mallorca presenta,al santuari de Cura, l’Avantprojecte d’Esta-tut d’Autonomia per a Mallorca, Menorca,Eivissa i Formentera. Conegut com a ‘l’Esta-tut de Cura’, aquesta proposta del Partit So-cialista de les Illes, el Moviment Comunistade les Illes Balears, el Partit del Treball d’Es-panya i el Partit Socialista d’Alliberament Na-cional va comptar amb el suport de l’ObraCultural Balear, Unió de Pagesos, el Congrésde Cultura Catalana i un bon grapat d’in-tel·lectuals nacionalistes i progressistes illencs,però fou rebutjada per la resta de forces po-lítiques de caràcter estatal.

30 de juliol de 1977Es constitueix l’Assemblea de Parlamentaris,que presidirà Jeroni Albertí i que estarà inte-grada pels onze representants de les Illes Ba-lears a les Corts.

29 d’octubre de 1977La manifestació de la Diada per l’Autonomia,celebrada a Palma, reuneix més de vint milpersones.

12 de desembre de 1977L’Assemblea de Parlamentaris, reunida a Ciu-tadella, aprova el Projecte de Règim Transi-tori per a l’autonomia de les Illes Balears, quefou rebutjat pel Govern central.

13 de març de 1978L’Assemblea de Parlamentaris, reunida a Ei-vissa, aprova un text que, després de patir al-gunes modificacions, constituirà el Decret-Llei que consagra el Règim Preautonòmic deles Illes Balears.

13 de juny de 1978El Consell de Ministres aprova el Decret-Lleique regula el Règim Preautonòmic de les IllesBalears.

30 de juny de 1978Entra en vigor el Règim Preautonòmic de lesIlles Balears.

24 de juliol de 1978Es constitueix formalment el Consell Gene-ral Interinsular i Jeroni Albertí n’és elegit pre-sident. Es convoca l’Assemblea de Parlamen-taris amb l’objectiu de dissoldre-la.

28 de juliol de 1978Acte solemne de constitució del Consell Ge-neral Interinsular al Castell de Bellver. FèlixPons hi llegeix l’acta de constitució en pre-sència del ministre Clavero Arévalo i del pre-sident Jeroni Albertí, que també pronunciendiscursos. L’acte finalitza amb el cant de la Ba-languera.

7 d’agost de 1978Primera sessió plenària del Consell GeneralInterinsular, que accepta l’escut de les quatre

barres amb una banda que el travessa com aescut representatiu de la institució.

28 de març de 1979Cinc partits polítics i sis candidatures inde-pendents de la Part Forana signen un pacteautonòmic per sol·licitar que les Illes Balearsrecuperin la capacitat d’autogovern.

3 d’abril de 1979Primeres eleccions locals, que consoliden elpredomini dels partits majoritaris (UCD iPSOE). S’elegeixen els membres dels ajunta-ments i dels tres consells insulars.

Juny de 1979El Consell General Interinsular aprova el pro-jecte de bilingüisme.

4 de novembre de 1979La direcció d’UCD acorda que les Illes Bale-ars accedeixin a l’autonomia per l’anomena-da ‘via lenta’ (a través de l’article 143 de laConstitució).

29 de desembre de 1979Es publica al BOE el decret, aprovat el 17 dedesembre, que distribueix les competències del’extingida Diputació Provincial de les IllesBalears entre els Consells Insulars i el ConsellGeneral Interinsular.

2 de gener de 1980Acte d’entrega de les primeres competènciesde l’Administració de l’Estat al Consell Ge-neral Interinsular.

15 de gener de 1980El Comitè Nacional d’UCD també opta perla ‘via lenta’ per a l’autonomia de les Illes Ba-lears.

21 de març de 1980Un total de 27 candidatures municipals inde-pendents es reuneixen a Algaida i 23 d’aques-tes acorden defensar l’accés a l’autonomia perla via de l’article 151 de la Constitució.

3 de maig de 1980Es fa públic l’informe de la comissió que ha-via estudiat quina havia de ser la bandera re-presentativa de les Illes Balears. Proposa la deles quatre barres amb la franja morada i elcastell.

3 de juliol de 1980Es constitueix la comissió, anomenada ‘delsOnze’, que ha de redactar l’Avantprojected’Estatut d’Autonomia.

6 d’agost de 1980La Comissió dels Onze arriba a un acord so-bre les competències del futur Estatut.

6 de juny de 1981Tensions al PSOE de les Balears entre els par-tidaris de la tendència autonomista (favora-bles a l’autonomia via article 151 de la Cons-titució) i els partidaris de les directrius de laseu central del partit (que s’inclina per la viade l’article 143).

9 de juliol de 1981Primer acord d’UCD i PSOE per a l’Estatutd’Autonomia de les Illes Balears per la via del’article 143, d’acord amb el pacte d’Estat quehan signat els dos partits.

24 d’agost de 1981El Consell General Interinsular aprova, ambels vots d’UCD i PSOE, l’accés a l’autonomiaper la via de l’article 143. El Consell Insulard’Eivissa i Formentera s’hi oposa al·legant lanecessitat d’adoptar principis de paritat i sub-sidierietat.

7 de novembre de 1981Després d’haver superat el bloqueig d’Alian-za Popular d’Eivissa, dirigida per Abel Ma-tutes, es constitueix la Comissió Redactora del’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, for-mada per 34 consellers i parlamentaris.

7 de desembre de 1981S’aprova el Projecte d’Estatut d’Autonomiade les Illes Balears, que serà presentat a lesCorts espanyoles dia 16 de desembre.

25 de gener de 1982Polèmica sobre la llengua pròpia al ConsellGeneral Interinsular per la negativa d’UCDd’aprovar la proposta del conseller del PSM,Gabriel Oliver, que plantejava la necessitat dereafirmar la unitat lingüística del català.

2 de juny de 1982La Comissió Constitucional realitza lleugeresmodificacions al Projecte d’Estatut d’Auto-nomia de les Illes Balears.

22 de febrer de 1983El Congrés dels Diputats aprova de maneradefinitiva l’Estatut d’Autonomia de les IllesBalears.

7 de maig de 1983

Se celebren eleccions autonòmiques i munici-pals.

30 de maig de 1983AP i UM arriben a un acord per formar go-vern. Gabriel Cañellas serà el president delGovern i Jeroni Albertí, del Consell Insularde Mallorca. Constituït el primer Parlament,que presideix Antoni Cirerol.

10 de juny de 1983Constitució del primer Govern Balear, presi-dit per Gabriel Cañellas, d’Alianza Popular.

14 de març de 1984El Parlament aprova la Llei 1/1984 d’orde-nació i protecció de les àrees naturals d’espe-cial interès a iniciativa del PSOE, PSM-EN iUM. El dictamen és remès al Tribunal Supremi el Tribunal Constitucional.

25 d’octubre de 1985UM trenca el pacte amb AP i deixa el Governen minoria parlamentària.

29 d’abril de 1986El Parlament aprova la Llei 3/1986, de nor-malització lingüística de les Illes Balears, queés recorreguda pel Govern central davant elConstitucional, que emetrà una resolució afavor de l’administració central.

25 de novembre de 1986El Parlament aprova la Llei Electoral de lesIlles Balears, basada en la proporcionalitatcorregida.

10 de juny de 1987

Celebrades eleccions autonòmiques i munici-pals.

28 de juny de 1987Gabriel Cañellas es reelegit president del Go-vern, Jeroni Albertí president del Consell i Ra-mon Aguiló batle de Palma. Tres institucions,tres partits.

13 d’abril de 1989S’aprova la Llei de Consells Insulars, que re-gula aquestes institucions.

28 de febrer de 1992Acords autonòmics PSOE-PP per a la Llei Or-gànica de transferència de competències a lescomunitats autònomes.

24 de març de 1994Primera reforma de l’Estatut d’Autonomia,que ‘amplia el sostre competencial autonòmici desenvolupa el principi de cooperació coma criteri informador de les relacions estat-co-munitat autònoma en benefici recíproc.

8 de novembre de 1995S’aprova la Proposició de Llei de règim fiscali econòmic especial de les Illes Balears.

15 de gener de 1996Modificació de l’Estatut per transferir a la co-munitat autònoma la competència d’execu-ció de la legislació de l’Estat en matèria de co-merç interior.

4 de juliol de 1997S’aprova el decret regula l’ús i l’ensenyament

DIPUTATS DEL PARLAMENT, 1987

AP/PDL 25

PSOE 21

UM 4

PSM 2

DIPUTATS DEL PARLAMENT, 1983

AP 21

PSOE 21

UM 6

PSM 4

Altres 3

34 ||| ESPECIAL DIA DE LES ILLES BALEARS | REPORTAJEMARTES, 1 DE MARZO DE 2011 | DIARIO de IBIZA

EL LLARG PROCÉS PER ACONSEGUIR EL PRIMER ESTATUT ES PERLLONGÀ GAIREBÉ DURANT SIS ANYS. Assemblea de parlamentaris i representants polítics de Balears per posar enmarxa la redacció estatutària. TORRELLO | La comissió del onze fou l’encarregada de donar forma a l’articulat de la llei. LEONOR | Massiva manifestació per reclamar l’autonomia. DIARIO DE MALLORCA |

Sifgnatura de l’acord per a l’Estatut de 1983. DIARIO DE MALLORCA

D’un temps, d’aquest país(Cronologia de la construcció de l’autonomia balear)

ESTATUT DE LES ILLES BALEARS

COMPETÈNCIES EXCLUSIVES Competència exclusiva en les següents matèries:Organització, règim i funcionament de les seves institucionspròpies en el marc d'aquest Estatut. Alteracions dels termesmunicipals i denominació oficial dels municipis i topònims.Ordenació del territori, incloent el litoral, l'urbanisme i l'habitatge,entre altres.

POLICIA DE LES ILLES BALEARS Cos de policia propi en el marc de la legislació estatal. En els mateixos termes, correspona la Comunitat el comandament de la policia de lesIlles que durà a terme les seves funcions sota ladirecta dependència de les institucions de les IllesBalears.

LES INSTITUCIONS Govern, Parlament, President i ConsellsEl sistema institucional autonòmic està integrat pel Parlament,el Govern, el President de la Comunitat Autònoma i elsConsells Insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formenterasense perjudici de la seva autonomia constitucionalmentgarantida.

REPORTAJE | ESPECIAL DIA DE LES ILLES BALEARS ||| 35DIARIO de IBIZA | MARTES, 1 DE MARZO DE 2011

de i en llengua catalana en els centres docentsno universitaris de les Illes Balears.

29 de juliol de 1998S’aprova el Règim Especial de les Illes Bale-ars.

8 de gener de 1999S’aprova la Llei orgànica 3/1999 per refor-mar el text estatutari, després de la iniciativasubscrita per diputats del PP, PSOE, PSM, EUi UM.

27 d’octubre de 2000S’aprova la Llei 8/2000, de reforma dels con-sells insulars.

1 d’octubre de 2004El Consell de Govern aprova la constitucióde la Comissió Assessora per a la reforma del’Estatut i la Ponència Parlamentària, que técom a missió assessorar el Govern en l’ela-boració d’informes sectorials per a la refor-ma de l’Estatut.

24 de novembre de 2004Creació del Comitè de Savis del qual forma-ran part membres de reconegut prestigi i tra-jectòria professional.

14 de desembre de 2004Constitueixen la ponència política per a la re-forma de l’Estatut dins la comissió d’AfersInstitucionals del Parlament.

28 de juliol de 2005Tots els partits de la ponència política acor-den definir les Illes Balears com a ‘Naciona-

litat Històrica’.26 de gener de 2006

Presentació pública de la proposta del comi-tè de savis per a la reforma de l’Estatut, queproposa modificar 74 dels 76 articles.

28 de febrer de 2006El president Jaume Matas proposa que el nouEstatut obligui el Govern central a invertir el3% del total estatal a les Illes Balears, cosaque suposaria prop de 3.000 milions en untermini d’entre 5 i 10 anys.

5 d’abril de 2006La ponència finalitza la seva feina amb unacord de mínims.

13 de juny del 2006El Parlament Balear aprova la reforma del’Estatut amb els vots a favor de PP, PSIB-PSOE y UM, mentre que PSM-EN i EU-EVs’abstenen perquè, tot i reconèixer l’avançque suposa respecte a l’anterior estatut, estanen desacord amb la no equiparació del cata-là i el castellà en el nou text.

12 de setembre de 2006El Congrés dels Diputats admet a tràmit elprojecte de reforma de l’Estatut d’Autonomiade les Illes Balears. Defensen la proposta, l’a-leshores president del Govern, Jaume Matas(PP), Francina Armengol (PSIB-PSOE) i Mi-

quel Nadal (UM).21 de desembre de 2006

El Congrés del Diputats aprova, amb un am-pli consens, la reforma de l’Estatut.

1 de març de 2007En el Dia de les Illes Balears, que commemo-ra l’entrada en vigor de l’Estatut de 1983, en-tra en vigor el nou text estatutari.

9 de juliol de 2010Prop de 300 persones es concentren a la pla-ça de Cort de Palma com a resposta a la sen-tència del Tribunal Constitucional a l’Estatutreformat de Catalunya, per entendre que re-talla l’autonomia.

ESTATUT DE LES ILLES BALEARS

FUNCIONS I SEU DEL PARLAMENT El Parlament representa al poble de les Illes BalearsEl Parlament, a més exerceix la potestat legislativa, aprova elspressupostos de la Comunitat Autònoma, controla l'acció degovern i exerceix totes les competències que li atribueixenaquest Estatut, les lleis de l'Estat i les del mateix Parlament. ElParlament és inviolable.

POTESTAT LEGISLATIVAAmb l'elaboració de lleis, exerceix la potestat legislativaEl Parlament podrà delegar al Govern de la Comunitat la potestat dedictar normes amb rang de llei, en els mateixos termes i suposats dedelegació prevists en la Constitució. No podran ser objecte de delegaciól'aprovació de les lleis que necessiten, per ser aprovades, una majoriaespecial.

SINDICATURA DE GREUGES La crea mitjançant lleiLa institució de la Sindicatura de Greuges, per ala defensa de les llibertats i dels dretsfonamentals dels ciutadans, així com persupervisar i investigar les activitats del'Administració de la Comunitat Autònoma.

LA REFORMA EN PROFUNDITAT DE L’ESTATUT VA CONCLOURE L’ANY 2006. Diputats nacionals i autonòmics de Balears a les portes delCongrés dels Diputats un cop aprovada la reforma de l’Estatut de 1983. MODEM PRESS | Francina Armengol, Jaume Matas i Miquel Nadal forenels representants de les illes que parlaren davant el Congrés per defensar la nova redacció de l’Estatut. MODEM PRESS