historia i arquitectura de dos edificis modernistes a...

Escola Politècnica Superiord'Edificació de BarcelonaUNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

ARQUITECTURA TECNICA

PROJECTE FINAL DE CARRERA

HISTORIA I ARQUITECTURA DE DOS EDIFICIS MODERNISTES A PREMIÀ DE MAR

E S C O L A A S S I S

ELPATRONATODECINE Projectista/es: Alumna. Marcela Olivieri

Director/s: Benet Meca Convocatòria: Octubre 2009


1 PRÒLEG

EL INICI DELS TREBALLS

Quan vaig acabar la part final de la carrera d’Arquitectura Tècnica, vaig decidir fer un

aixecament d’un edifici modernista, com es evidencia Barcelona te diferents opcions, totes

elles molt interessants, però existeixen també exemples de modernisme en altres llocs a

Catalunya, com es el Maresme.

Finalment desprès de parlar amb el professor de la universitat el Sr. Benet Meca vaig decidir-

me per fer un aixecament gràfic i històric de dues edificis modernistes del poble on visc:

Premia de Mar, situat al Maresme.

La primera reunió sobre el projecte va ser a la universitat.

Premia te molt edificis Modernistes però molt de aquests son vivendes o indústries i amb el

pas del temps se han vist modificades.

La primera reunió sobre el projecte va ser a la universitat i desprès de analitzar varies

propostes es decideix amb el tutor fer la recerca de la Escola Assis i del Patronat de cine.

En aquesta memòria em referiré a ambdós edificis.

Seguint el consell del meu tutor vaig començar a moure, Benet Meca m’aconsellava com

portar endavant tant la part gràfica com la part històrica del projecte, també vaig contactar

amb les germanes que viuen ala escola i amb una carta de presentació puc accedir al edifici i

fer el aixecament, prenent mides i fent fotografies.

També puc accedir al Patronat del cine sol·licitat permís al Director i coordinador .

Seguidament vaig continuar recollint informació sobre els edificis i l’època, i això em va portar

a l’Arxiu Històric Municipal de Premia de Mar i ala seva Biblioteca, on puc trobar

documentació escrita i altres successos de l’època en aquest poble.

Després, un cop aconseguides totes les dades del projecte, històriques i gràfiques, vaig

començar a tenir reunions amb el tutor per perfilar el projecte i aconseguir un treball senzill i

complet a la vegada.

Finalment, aprofitant aquestes lletres, voldria fer un agraïment a les persones que m’han

ajudata la realització d’aquest projecte, i especialment agrair el suport donat pel tutors al llarg

del treball, per treure el màxim profit per coneixer el meu poble y la seva historià i, fins i tot, de

les noves eines informàtiques.

Barcelona, 2 de Agost de 2009

Marcela Olivieri


E S C O L A A S S I S ELPATRONATODECINE

2


1 PRÒLEG.................................................................................................................................. 0

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 3

2.1. DADES DEL PROJECTE............................................................................................. 3

2.2. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE................................................................................ 3

2.3. SITUACIÓ DE PREMIA DE MAR................................................................................. 3

2.4. BREU HISTORIA DE PREMIA DE MAR...................................................................... 4

2. L’ESCOLA ASSÍS............................................................................................................... 4

3.1. SITUACIÓ .................................................................................................................... 4

3.2. DESCRIPCIO EDIFICI ................................................................................................ 5

3.3. COMPOSICIÓ FAÇANES ............................................................................................ 6

3.4. DISTRIBUCIÓ INTERIOR ............................................................................................ 6

3.5. REPORTAJE FOTOGRÁFIC ....................................................................................... 6

3. PATRONAT DE CINE ............................................................................................ 13

4.1. DESCRIPCIÓ ............................................................................................................. 13

4.2. COMPOSICIÓ FAÇANE............................................................................................. 14

4.3. DISTRIBUCIÓ INTERIOR .......................................................................................... 15

4.4. REPORTAJE FOTOGRÁFIC ..................................................................................... 15

4. AIXECAMENT ARQUITECTONIC .................................................................................... 17

5.1. METODOLOGÍA DE TREBALL.................................................................................. 17

5.2. EINES UTILITZADES................................................................................................. 17

5.3. PRESSES MIDES ..................................................................................................... 25

5.4. FONTS INFORMACIÓ HISTORIA I GRAFICA .......................................................... 25

5.4.1. L’ARXIU MUNICIPAL DE PREMIA DE MAR .......................................................... 25

5.4.2. L’AJUNTAMENT DE PREMIA DE MAR ................................................................. 27

5.4.3. BIBLIOTECA PUBLICA DE PREMIA DE MAR 28

5.4.4. APLICACIONS INFORMATIQUES 29

5. PLANOLS ESCOLA ASSIS ..............................................................................................30

6. PLANOLS PATRONAT DE CIN .......................................................................................31

7. CONCLUSIONS.................................................................................................................32

8. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................33

9. PÀGINES WEBS CONSULTADES ...................................................................................33

10. CD-DOCUMENTALS.........................................................................................................33

11. ANEXES ............................................................................................................................34

12.1. HISTÒRIA ...................................................................................................................34

12.2. L'ENTORN NATURAL DE PREMIÀ DE MAR.............................................................37




3

1. INTRODUCCIÓ

2.1. DADES DEL PROJECTE Títol: Aixecament arquitectònic de dues edificis modernistes ubicats a Premià de Mar. Edifici: Escola Asís i Patronat de Cine. Autor del Projecte: Alumna. Marcela Olivieri Professor: Benet Meca Objectiu: Catalogar històricament i gràficament l’Escola Assis de Premià de Mar. ESCOLA POLITÉCNICA SUPERIOR D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA

2.2. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

A l’hora d’escollir el meu projecte final de carrera va tenir en compte que volia dur a terme

un projecte gràfic, però que al mateix temps tingues un valor especial des de la vessant

històrica i arquitectònica. Desprès de valorar totes les opcions, va arribar a la conclusió que

l’aixecament arquitectònic de L’escola Assís i el Patronat de Cine s’adaptava al meu perfil,

tant pel seu valor històric, com per la seva importància arquitectònica.

El primer pas va ser contactar amb la Germana directora de l’escola, la germana , i saber si

em permetria tenir accés a l’edifici i el seu entorn, per tal de poder desenvolupar

correctament el projecte. En la reunió que vàrem mantenir, després d’explicar- li la meva

intenció envers a la presa de dades a realitzar, ens va transmetre la seva voluntat d’ajudar

en tot el possible, per tal de prendre els amidaments necessaris i accedir a zones de

l’escola des d’on poder fotografiar.

En el cas del Patronat també puc contactar amb el director, que també permet visitar

l’ edifici.

El meu projecte farà un recorregut a traves de una breu historia de Premià de Mar, cuan es

construeix els edificis i les últimes restauracions que s’han realitzat en qualsevol cas.

Per altra banda dedicaré a explicar la metodologia de l’aixecament arquitectònic, en quins

sistemes me he basat per poder representar gràficament les plantes, façanes i seccions, i

com i quines eines he utilitzat per dur a terme el mateix.

2.3. SITUACIÓ DE PREMIA DE MAR

Premià de Mar és la segona ciutat del Maresme.

Dades del poble:

Municipi: Premià de Mar.

Comarca: Maresme.

Província: Barcelona.

Codi Postal: 08330

Altitud: 8 m.

Extensió: 1,92 Km2

Població: 27.689 h.

Ajuntament propi: Des del 1836.

Partit judicial: Mataró.

Limita amb: Masnou, Teià, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.



4


Situació

Emplaçament

2.4. BREU HISTORIA DE PREMIA DE MAR

El any 1836 se independitzo Premià de Mar de Premia de Dalt.

La antiga Villa Primilia, va donar el que seria el nom del poble.

Sabem, perquè els arqueòlegs així ho expliquen, que on avui fem vida havia estat terra de

gent dels primers metalls, d’ibers i romans que observen el mar des de la Cadira del Bisbe.

Moltes gents, cultures i generacions van passar fins que Premià va arribar a ser una

població consolidada amb pagesos que treballen les terres, artesans, comerciants i

pescadors.

La tradició dels atacs pirates havia aconsellat que les poblacions estiguessin a l’interior i no

arran de costa, on serien víctimes fàcils dels temuts bandits. Això, però, era enutjós per als

nombrosos pescadors de la població, que cada dia havien de recórrer el camí que unia la

costa, on guardaven les seves barques i els seus estris amb llurs habitatges de terra

endins.

D’aquesta manera, no és gens difícil de creure a llegenda que parla d’un pescador de nom

Cristòfol que va decidir construïre una barraca arran de mar i traslladar-se amb la seva

família. L’experiència va animar altres pescadors a fer-ho mateix.

Aquesta és la llegenda de l’origen de Premià de Mar, una història recollida l’any 1923 per

Francesc Mas i Abril al diari La Veu de Catalunya i la cual es feia ressò la publicació local

Claror el 1958.

Molts dels elements que componen el patrimoni premianec han desaparegut amb el pas del

temps, de manera no sempre afortunada i sovint evitable o, simplement, han transformat la

seva antiga funció en una de més moderna, fet que ha permès la seva supervivència i, per

tant, que encara en puguem gaudir.

2. L’ESCOLA ASSÍS

3.1. SITUACIÓ




5

Segons l’emplaçament es pot observar la situació de l’escola, composta per quatre façanes. La

façana principal dóna al carrer de la Plaça, 35-41, el resta de façanes son visibles en la seva

totalitat, des dels patis interiors del Col·legi.

Implantació

3.2. DESCRIPCIO EDIFICI

La construcció de aquesta escola es creu que podria ser obra de Puig Cadafalch o d’algun

membre de la seva escola. Aquests dubtes es deuen a la gran dispersió que al llarg de la

història hi ha hagut de la documentació urbanística de la localitat.

El nom de l’escola ve de la ciutat italiana Assís. La Congregació que porta l’escola és de

les Caputxines de la Mare del Diví Pastor, una branca de l’orde franciscana que té com a

patró Sant Francesc de Assís.

En els seus orígens, l´any 1888, l’escola Assís, no ocupava aquest edifici, la congregació

va comprar els actuals terrenys que, com tota la zona, eren propietat de can Manent, l’any

1902.

L’edifici és va construir l’any següent i el 1905 es va traslladar l’escola.

L’escola es va tancar durant la guerra, tot i que la Generalitat Republicana la va reobrir.

Després de la guerra, va retornar al seu origen, arribant a ser noviciat l’any 1944.

El edifici ha rebut darrerament dues importants remodelacions, dissenyades ambdues per

l’arquitecte premianec Pere Tor: la primera, el 1985, va portar a la construcció d’un nou

aulari a l’interior del patí. En la segona, feta el 1995, es va afegir un nou pis a l’antiga

construcció.

L’Edifici te planta baixa mes dues plantes i l’ampliació del Terrat.

La planta rectangular de 17,90 x 20,60m de tres crugies perpendiculars a la façana

principal i en les plantes superiors les crugies al voltant del cos central que inclou l’escala

de tres trams.

La composició de la façana es simètrica amb salvetat d’una finestra a planta baixa. L’escola

te orientació llevant.

Les façanes son de d’obra de fabrica de maó vist a la planta alta, al coronament, als

brancals i llindes de finestres a la porta d'accés i en la divisió de façana en tres parts, amb

sòcol de pedra.



6


3.3. COMPOSICIÓ FAÇANES Façana accés:

En la planta baixa te el accés i envoltada por dues finestres i finestra triple a les crugies

laterals. En la planta primera hi ha tres grups de finestres aïllades amb finestra doble a les

crugies laterals. En la planta segona hi tres grups de finestres dobles i finestra triple a les

crugies laterals.

Façana darrera:

En la planta baixa te el accés un accés que dona al patí i tres finestres, una en cada

crugies.

En la planta primera hi ha tres grups de finestres aïllades amb finestra doble a les crugies

laterals. En la planta segona hi tres grups de finestres dobles i finestra triple a les crugies

laterals.

Façana lateral esquerra:

Hi ha un volum central que te els serveis corresponen a la planta baixa i primera.

Aquest volum te dues finestres petites.

Al costat de aquest Salient hi ha dues finestres i dues portes qui també donant al patí .

Aquesta façana es simètrica. En la planta primera hi ha quatre finestres.

La planta segona te la mateix distribució de finestres

Façana lateral dreta:

En la planta baixa te una accés a la capella que dona al patí i dues finestres.

En la planta primera hi ha també com en les altres façanes, tres grups de finestres aïllades

amb finestra simple a les crugies laterals. En la planta segona es repeteix la disposició i

nombre de finestres que hi ha en las altres façanes.

3.4. DISTRIBUCIÓ INTERIOR

En la planta baixa composta per un distribuïdor on donant: la secretaria, capella, aules,

serveis i el nucli de escala amb ascensor. Es troba també en aquest nivell, un petit

magatzem i una biblioteca amb un petit altell.

En la planta primera es troba també un distribuïdor on donan les aules y sala de musica. Al

final del passadís podem accedir a la secretaria i sala de reunions propers al serveis.

Seguidament, a traves del nucli de escala arribem a la segona planta que es divideix en

dos parts. Una: on viuen les germanes que formen part de la congregació i la altre el

laboratori, infermeria i aules.

La planta corresponent al terrat es va ampliar per aumentar el nombre de aules i sales.

El forjat es pot veure en algunes de les plantes qui es de vigueta metàl·lica i revolto. En la

majoria de dependències existeix fals sostre.

Els acabat se han vist modificats amb el pas del temps, i som pocs el paviments mantinguts

en aquests dies, producte possiblement per el acondicionament de la activitat.

3.5. REPORTAJE FOTOGRÁFIC




7

FOTO 1- Façana principal

FOTO 2- Façana lateral dreta

FOTO 3- Detall coronament

FOTO 4- Detall finestres



8


PLANTA BAIXA

FOTO 5- Distribuïdor accés

FOTO 6- Capella

FOTO 7- Distribuïdor aules

FOTO 8- Distribuïdor aules




9

FOTO 9- Accés escala i ascensor

FOTO 10- Aula planta baixa

FOTO 11- Biblioteca

FOTO 12- Altell biblioteca



10


PLANTA PRIMERA

FOTO 13- Passadís planta 1º

FOTO 14- Aules planta 1º

FOTO 15- Aula musica

FOTO 16-Distrïbuidor planta 1º




11

FOTO 17- Aules planta 1º

PLANTA SEGONA

FOTO 18- distribuïdor planta segona

FOTO 19- Laboratori

FOTO 20- Laboratori



12


FOTO 21- aula planta segona

PLANTA TERRAT

FOTO 22- Aules planta terrat

FOTO 23- Aula planta 1º

FOTO 24- Terrat




13

FOTO 25- Detall Coronament

3. PATRONAT DE CINE

SITUACIÓ EDIFICI La façana principal del Patronat de Cine dóna al carrer Reverend Parareda, 26. Es un edifici entre mitgeres.

FOTO 26- Plànol Emplaçament

4.1. DESCRIPCIÓ

Local utilitzat com cinema, església, sala de teatre, després com magatzem de queviures.

Provisionalment L’Amistat el utilitzà abans de la construcció de la seva seu al 1902.

Cap l’any 1928 Dña.Dolors Cisa, Vda. Puig fa donació per el patronat, Qui Mn. Josep

Paradeda Sala, fundà amb finalitats d’esplai parroquial. Cap a l’any 1960 es fa donació

definitiva al bisbat.

El edifici es actualment propietat del Bisbat de Barcelona.



14


La sala del Patronat te planta lliure amb escenari elevat i dos pilars per l’amfiteatre. La petita

escala d’accés al amfiteatre es recolzada a la paret.

La capacitat es per a 200 espectadors.

4.2. COMPOSICIÓ FAÇANE

La orientació del edifici es ponent. Composició simètrica de caire modernista.

La planta baixa, les motllures son corbes i continuen envolten dues portes d’accés i la taquilla.

En la planta primera te una tribuna central tancada per vidres de colors. A cada costat una

finestra amb esgrafiats a la part superior i coronament corb.

Hi ha dues brancals resaltats de la façana.

La façana es plana amb tres eixes compositius que centren les finestres i portes:

Eix central: Guixeta i Galeria

Eixos laterals: Portes i Finestres.

Unes pilastres sobresortides emmarquen lateralment la façana i es perllonguen en el pla de

sòcol. Motllures en diferent relleu emmarquen forats i rematen per la part superior la façana.

La façana es monocroma d’arrebossat amb sorra i calç on únicament destaquen els colors del

vidre de la galeria central i el de les fusteries.

Elements constructius de la façana:

Acabat de façana i motllures:

Superfícies planes i motllures acabades amb arrebossat de morter de sorra garbellada i calç

presenten una superfície molt homogènia sense diversitat de gra ni rastres de remolinat.

Les motllures prenen cos amb engaltats de maó massís recobert amb arrebossat.

Fusteria

Les portes i guixeta de planta baixa, elements massissos, presenten bones condicions

d’entreteniment, havent estat recentment rascades i pintades.





15


4.3. DISTRIBUCIÓ INTERIOR El edifici es composa de dos cossos:

Cos entre mitjanes de 3,30m de façana amb planta baixa i dos pisos, en la que es

distribueixen bar a la planta baixa sales de reunions a les plantes pisos.

Aquest cos presenta una façana retranquejada respecta a la principal.

El entre mitjeres de 9m de amplada; compren la sala de teatre- cinema d’una sola planta amb

amfiteatre.

La façana de aquest cos correspon a la façana modernista.

4.4. REPORTAJE FOTOGRÁFIC

FOTO 29- Accés sala



16


FOTO 30- Distribuïdor

FOTO 31- Escala Amfiteatre

FOTO 32- Sala

FOTO 33-Amfiteatre




17

FOTO 34- Escenari

4. AIXECAMENT ARQUITECTONIC

5.1. METODOLOGÍA DE TREBALL

El meu comprimís amb aquest Projecte Final de Carrera va començar al novembre del

2008, cuan havia acabat les assignatures de la carrera.

Desprès de donar- li moltes voltes i veient les opcions que me oferia la universitat, va

decidir que faria com a projecte final de carrera l’aixecament arquitectònic de un edifici

modernista.

La primera feina que va realitzar va ser la presa de dades fotogràfiques i la recerca per tal

de trobar informació sobre l’escola i el Patronat de cine. Posteriorment va centrar-me en la

presa de dades, mitjançant croquis i amidaments amb les eines necessàries. Així va arribar

al juny del 2009, amb tots els plànols de l’aixecament acabats a falta de modificar petits

detalls d’acord amb el nostre tutor, solament faltaven fer les correccions i que tots els

plànols fossin coherents entre si. Començava així la maquetació de totes les dades de les

que disposava per poder presentar i exposar finalment el meu treball.

5.2. EINES UTILITZADES

Per tal de realitzar l’aixecament arquitectònic de les plantes, primer vaig estudiar les

diferències dels plànols existents en l’arxiu Municipal corresponents a l’ultimes

intervencions.

No he trobat en l’arxiu plànols de la construcció inicial de aquests edificis.

Els elements utilitzats en l’aixecament:

El metre làser el vaig utilitzar sobretot per distàncies llargues i alçades.



18


El metre metàl·lic el vaig utilitzar per distàncies curtes i detalls i aquelles en que el làser no

era la millor opció. De la mateixa manera, la vam utilitzar per mesurar detalls.

La cinta mètrica flexible va ser l’eina que vam utilitzar per fer triangulacions, ja que és la

més adequada per fer- ho.

Metre làser Metre metàl·lic

Cinta mètrica Camera

FOTO 35- Eines

La tècnica per dibuixar els croquis han sigut:

Per les superfícies rectes:

Mètode de triangulació. Transformant la superfície en número de triangles

possibles. Ja que el triangle és l’únic polígon indeformable.

FOTO 36 – Aula Planta Baixa. Us metre metàl·lic per petites mides.

FOTOS 37 – Accés altell biblioteca. Us metre metàl·lic per petites mides.




19

FOTO 38- Sala lateral biblioteca. Us metre làser per alçades.

FOTO 39- Aula planta baixa. Us metre làser per alçades.

FOTO 40- Passadìs planta baixa. Us metre làser per alçades



20


FOTO 41- Façana Patronat de cine

Els primers dades d’aixecament mitjanament dibuixos d’estat actual.




21

Un cop vaig tenir dibuixats els croquis, vaig realitzar els plànols de les plantes amb el

programa Autocad 2008.



22


Planól distribució L’Escola Assís:

Planól distribució Patronat de cine:

El pas següent va ser dibuixar la distribució dels mobles sobre l’aixecament de les plantes,

que després vaig acotar també amb el programa autocad.




23

Planól acotat L’Escola Assís:

Planól acotat Patronat de cine:

Per tal d’aixecar les seccions , també vaig realitzar un croquis de cada una, medint l’alçada

de cada planta i els graons de les escales per tal de trobar les cotes dels forjats.



24


Planól secció L’Escola Assís:

Planól secció Patronat de cine:

Per tal de realitzar l’aixecament de les façanes el primer pas va ser dibuixar les peces

ceràmiques, a partir de la planta baixa, per tal de tenir una referència de les proporcions i

les mides de les façanes, ja que aquestes estan fetes d’ obre vista.

Un cop dibuixades les peces d’obra, vaig realitzar uns croquis amb mesures, seguidament,

amb l’ajuda de les mides de aquestes peces, els croquis i les fotografies ( mirant el nombre

de peces i proporcions) vaig aixecar les façanes, també realitzades amb el programa

autocad.




25

5.3. PRESSES MIDES

El primer pas per fer l’aixecament arquitectònic va ser estudiar la escola i el Patronat,

realitzar tantes fotografies com va ser possible, això em va permetre fer un anàlisis general

dels edificis i la seva estructura, diferenciar les parts noves i les originals, a la vegada que vaig

tenir la possibilitat de fixar- me en els detalls singulars.

5.4. FONTS INFORMACIÓ HISTORIA I GRAFICA

A continuació exposo els passos que baix a seguir per tal de aconseguir l’ informació

històrica i gràfica sobre l’escola.

La meva recerca va començar esbrinant on podíem trobar informació referent a l’escola i

comença amb la primera visita l’ajuntament del poble.

La recerca em va a portar al arxiu municipal del mateix poble i a la seva biblioteca.

5.4.1. L’ARXIU MUNICIPAL DE PREMIA DE MAR

La primer visita al Arxiu Municipal situat al carrer Miquel Moragas,12.

En aquestes oficines i amb l’ajuda del personal va trobar informació de reformes del edifici

amb antiga fotografies i plànols en un llibre de catalogació d’edificis del poble.

FOTO 42- Arxiu Municipal de Premia de Mar



26


Copia fulls sol·licitud informació




27

FOTO 43 -Arxiu Municipal de Premia de Mar – L’església del Poble

FOTO 44 -Arxiu Municipal de Premia de Mar – Pati de l’escola

FOTO 45 - Arxiu Municipal de Premia de Mar- Carrer principal accés Escola.

5.4.2. L’AJUNTAMENT DE PREMIA DE MAR

En L’ajuntament situat a la Plaça del Ajuntament, 1; puc trobar el plànol digitatlizat de

Premia de Mar i els treballadors m’han indicat que la informació històrica sobre aquest

edifici molt provablement es podia trobar al arxiu municipal.

FOTO 46 - Casa de la Vila - Premia de Mar



28


Copia fulls sol·licitud informació

5.4.3. BIBLIOTECA PUBLICA DE PREMIA DE MAR

Un altre visita va ser a la Biblioteca del poble, Situada al carrer de Can Manent, 14; Aquí

baix trobar varies llibres sobre el poble, com ha crescut i fotografies antigues de l’escola.

FOTO 47 -Biblioteca Can Manent




29

5.4.4. APLICACIONS INFORMATIQUES

Autocad 2008 3d estudio, 2009; Photoshop. QTPFSGUI- Retoque fotografico HDR.



30


5. PLANOLS ESCOLA ASSIS

1. Emplaçament

2. Planta baixa –Distribució Mobiliari

3. Planta 1º - Distribució Mobiliari



6. Planta Coberta

7. Planta baixa -Cotes

8. Planta 1º -Cotes



11. Planta Coberta-Cotes

12. Planta baixa - Superficies

13. Planta 1º -Superficies

14. Planta 2º - Superficies

15. Planta 3º - Superficies

16. Planta Coberta - Superficies

17. Façana Principal

18. Façana Darrera

19. Façana Lateral Dreta

20. Façana Lateral Ezquerra

21. Façana Principal - Ampliació Coberta

22. Façana Darrera - Ampliació Coberta

23. Façana Lateral Dreta - Ampliació Coberta

24. Façana lateral Esquerra - Ampliació coberta

25. Detall Coberta

26. Secció A-A

27. Secció B-B

28. Secció C-C

29. Secció D-D

30. Planta baixa –Fals sostre

31. Planta 1º - Fals sostre



34. Planta baixa - Paviments

35. Planta 1º - Paviments


37. Planta 3º- Paviments

38. Detalls paviments Planta 1º

39. Detalls paviments Planta 1º

40. Fotografies Planta Baixa

41. Fotografies Planta 1º



44. Fotografies Planta Coberta




31

6. PLANOLS PATRONAT DE CINE

1. Emplaçament

2. Planta Soterrani –Distribució Mobiliari

3. Planta Baixa- Distribució Mobiliari

4. Planta 1º- Distribució Mobiliari

5. Planta 2º- Distribució Mobiliari

6. Planta Coberta– Distribució Mobiliari

7. Planta Soterrani- Superficie

8. Planta Baixa -Superfície

9. Planta 1º -Superfície

10. Planta Segona-Superficies

11. Planta Coberta -Superfícies

12. Planta Soterrani - Cotes

13. Planta Baixa- Cotes



16. Planta Coberta -Cotes

17. Planta Soterrani - Paviments

18. Planta Baixa - Paviments


20. Planta 2º -Paviments

21. Planta Coberta - Paviments

22. Planta Soterrani – Fals sostre

23. Planta Baixa - Fals sostre

24. Planta 1º Fals sostre

25. Planta 2º Fals sostre

26. Secció A-A

27. Secció B-B

28. Secció C-C

29. Secció D-D

30. Secció E-E

31. Secció F-F

32. Façana

33. Fotografies Sala Planta Baixa

34. Fotografies Sala Planta 1º

35. Fotografies Façana



32


7. CONCLUSIONS

Després dels mesos que me ha ocupat la realització d’aquest projecte, els coneixements

que he adquirit sobre l’escola em porta a afirmar que es tracta d’un edifici singular. En

primer lloc pel fet de que hi hagi format part de l’historia que l’envolta i per estar reconegut

com un exemple de l’arquitectura modernista al Maresme.

Donades aquestes circumstàncies, ens ha sobtat lo difícil que ha estat recopilar informació

al respecte.

Pel que fa a l’aixecament, em hagut de dedicar més hores de les que havíem pensat en un

primer moment, el que ens ha fet adonar del que suposa realment fer un projecte d’aquest

tipus.

Tenint en compte tot el que he descobert sobre Premia de Mar, crec que son edificis molt

interessants. L’escola a pesar del temps transcurrit manté la totalitat de us estructura

original, mentre que el Patronat ha pogut mantenir la seva façana modernista.

També s’ha de dir que aquests edificis han pogut fe front a les reformes durant la seva

activitat i al pas del temps.

Quan vaig anar al arxiu municipal a Premia vaig veure els projectes, em va sorprendre que

no tenien documentació gràfica de cuan es van a construir els edificis.

Per finalitzar, m’agradaria comentar, que ha estat molt gratificant la realització del treball fi

de carrera basat en els edificis del meu poble i agrair la col·laboració de les germanes de

l’escola i al director del patronat en fer possible la seva realització.




33

8. BIBLIOGRAFIA

Jaume Oliver i Bruy. Introducció a la història de Premià de Dalt. Ajuntament de Premià de

Dalt. Col·lecció del Museu de Premià de Dalt, 2003.

Xavier Traïd- Oscar Vargas, Premià de Mar viu.. la mar de coses.Editorial El Clavell,1999.

Ramon Coll Monteagudo, Història arqueològica de Premia. Editorial El Clavell, 2004.

Víctor Saràbia, La mirada dels premianencs, DVD 1º part, 2º part, 3º part y 4º part. 2007.

Generalitat de Catalunya, Departament de ensenyament, Centres de Recursos

Pedagògics, El modernisme al baix Maresme, Mostra d’arquitectura modernista.

Ramon Coll Monteagudo, David Bernad Hoya. Història pintoresca de Premià de Mar.

Ajuntament de Premià de Mar.

Agnès Cèspedes i Tor, Xavier Traïd i Gàllego. Vivències de postguerra. Infants i joves de

Premià de Mar, 1939 -1960.

Josep Viñals i Iglesias. Premià a començaments del segle XVII: Un assaig d’història

econòmica local. Editorial Rafael Dalmau- Barcelona – Ajuntament de Premià de Mar.

Salvador Moregas i Botey. Història breu de Premiá de Mar, Memòries.

Associació Bellamar, Centre d’Estudis Marítims. Els premianecs i el mar.

9. PÀGINES WEBS CONSULTADES

http://www.premiademar.org

http://www.ampaassis.org/

http://www.gaudiallgaudi.com/EMWmat.htm

http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081727

10. CD-DOCUMENTALS La caja Negre Produccions, Part 1 a 3. La Mirada dels Premianencs.



34


11. ANEXES

12.1. HISTÒRIA Informació subministrada per la web Ajuntament Premia de Mar. Prehistòria

Les primeres dades històriques sobre el poblament del que avui coneixem com a municipi de

Premià de Mar són antigues. S'han constatat restes prehistòriques, com per exemple algunes

terrisses de l'estil neolític de Montboló en el seguiment arqueològic pertanyent a la segona

fase de l'anomenada Illa de Premià (on abans hi havia els antics Frigorífics del Maresme SA).

Aquesta dada és important, ja que a banda d'una cronologia antiga (4.500 abans de Crist,

aproximadament), és la primera vegada que es detecta terrissa del tipus Montboló al

Maresme. Un altre seguiment arqueològic dut a terme durant la construcció dels fonaments

dels aparcaments de la Plaça de la Sardana han revelat l'existència d'un important jaciment

corresponent a la Primera Edat del Ferro, amb una cronologia propera als segles VIII-VII a.C.

De la mateixa manera s'han documentat altres restes d'aquest període, com per exemple al

carrer de la Mercè i en la cantonada Gran Via de Lluís Companys-carrer de la Plaça. Hi ha

igualment alguns elements prehistòrics aïllats, com per exemple una ascla en sílex de color

mel trobada a Can Fitó. També es parla de l'existència d'un possible dolmen en el que havia

estat la casa pairal del Mas Foixà (situada al final del carrer Gran Via), sense que hi hagi però

cap evidència científica.

Època ibèrica

L'època ibèrica, que es desenvolupa entre els segles VI i I a.C., té el seu màxim exponent en

el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, situat en el terme municipal de Premià de Dalt. Atès que

es tracta del primer nucli urbà realment documentat en aquesta zona, no resulta agosarat

considerar-lo el primer Premià conegut. Amb tot, avui sabem que els poblats ibers no són els

únics llocs d'habitació que aquesta etapa històrica ens ofereix, doncs també hi ha el que els

arqueòlegs anomenem assentaments ibèrics de plana, que consisteixen en petits establiments

dedicats a una activitat econòmica molt concreta, com poden ser l'agricultura o la producció de

terrissa. D'aquests, tenim a Premià dos exemples: el primer a Can Vilà (que pertany

territorialment a Premià de Dalt encara que està al costat mateix del Camí del Mig), i el que es

trobava poc més amunt de l'actual Plaça de la Sardana, tots dos amb unes cronologies

incontestablement preromanes (segles IV-III a.C.).

Època romana

Amb l'arribada dels romans a partir de l'any 218 a.C. començaran a produir-se tota una sèrie

de canvis socials, econòmics i polítics molt importants. El tipus d'assentament principal serà el

que ells mateixos anomenaven villae (vil·les), és a dir, cases de camp. És evident, tal i com

l'arqueologia ha demostrat, que el poblament romà fou dispers i molt abundant a la comarca

del Maresme, i Premià de Mar no n'és cap excepció. Els exemples més destacats són la vila

de la Gran Via -troballa arqueològica que moltes persones encara recorden-, excavada en

l'any 1969 i que era certament una casa sensorial (una domus, si emprem la terminologia de

l'època). En dur-se a terme les obres de col·locació del nou col·lector, a finals de l'any 1999 i

principis de 2000, en el seguiment arqueològic dut a terme en el carrer Mn. Jacint Verdaguer,




35

s'ha pogut excavar una altra part d'aquesta vila romana, que correspon essencialment a

magatzems, tallers, forns i altres elements productius. Els treballs arqueològics realitzats han

demostrat l'existència de tres fases per a aquest assentament, que són:

Primera fase: època dels emperadors August i Tiberi (inicis segle I d.C.), que és quan

s'aixeca la casa.

Segona fase: època de la dinastia Flàvia (finals del s. I d.C.-inicis del II d.C.). Es tracta

d'una reforma.

Tercera fase: finals del s. IV d.C.-començaments del segle V d.C., que és quan finalitza

l'assentament en aquest sector.

A finals de l'any 2000 es descobria un element arquitectònic singular, que pertany al mateix

assentament que les restes de la Gran Via i del col·lector: l'edifici de planta octogonal de Can

Farrerons, excavat al llarg de l'any 2001. Aquesta construcció és de gran rellevància, ja que

només se'n coneixen dues més com ella a la Península Ibèrica, i serà utilitzada entre els

segles IV i VII d.C. Al llarg d'aquests tres segles tindrà diversos usos: com a termes privades,

com a lloc de premsat i magatzem, com a lloc de fosa de metalls, o fins i tot com a necròpolis

en la darrera fase. Una vegada finalitzats els treballs d'excavació arqueològica està previst

procedir a la seva musealització i adequació per a la visita. Recentment (any 2002) s'han pogut

excavar altres restes properes, situades per sobre de la Plaça del Dr. Ferran, on s'han trobat

noves restes que confirmen la gran extensió d'aquesta vila romana, propera a les 5 hectàrees.

Un altre jaciment romà rellevant és la necròpolis situada en el Palmar Hotel, bàrbarament

destruïda per les excavadores l'any 1976, que contenia més de setanta tombes amb data en el

Baix Imperi (segles IV-V d.C.). En destacaven algunes àmfores de procedència itàlica -de les

quals actualment se'n coneixen escassos exemplars a la Península ibèrica- i la tomba d'un

nen, que portava una corona feta de cargols punxencs de l'espècie Murex brandaris.

Altres jaciments romans que destaquen de Premià de Mar són la casa localitzada al carrer de

la Mercè, amb data entre els anys 75-25 a.C., o els tres abocadors excavats durant la primera

fase de construcció de l'Illa de Premià (els antics Frigorífics), amb una cronologia situable entre

els anys 100 a.C.-70 d.C. Cal dir que els testimonis de la presència romana en el que avui és

el municipi de Premià de Mar és prou abundant: a banda dels jaciments esmentats, cal citar

igualment les troballes de Can Colomer, Can Manent, Cal Metge, el Vallpremià, el Mas Foixà,

el carrer Gibraltar, etc., així com també les més recents dels torrents Amell i Fontsana o les

dels carrers Gran Via i Elisenda de Montcada, evidenciats durant els seguiments arqueològics

d'obres duts a terme entre els anys 1996-1997. Tot plegat ens indica que cal ser molt

respectuosos amb els testimonis del passat, doncs aquests són molt abundants, i que els

seguiments arqueològics d'obres haurien de ser la norma i no l'excepció, tal i com preveu el

vigent Pla Especial de Protecció del Patrimoni de la vila: com s'ha pogut comprovar, les

troballes dutes a terme en els darrers anys els justifiquen completament.

Època medieval

Durant l'Edat Mitjana ens trobem amb un període fosc, essencialment per la manca

d'informació. Després de la caiguda de l'imperi romà el caos domina arreu, i s'incrementarà

encara més amb la invasió sarraïna. Però la vida continua i les comunitats de la zona

tendeixen a viure en àrees lluny de la costa, essencialment per la por als atacs dels pirates i

corsaris sobretot musulmans, que des dels segles IX al XVIII duran a terme ràtzies per tota la

comarca (així, la coneguda llegenda de la castlana de Burriac que els fa front és només un

reflex d'aquest període d'inseguretat). El nom de Premià apareix en els documents per primera

vegada en el segle X: molt probablement deriva d'un propietari romà, segurament d'època

tardana, anomenat Primius, Primianus o Primiliamus, l'heretat del qual desconeixem on es

trobava exactament hores d'ara. Precisament és en aquest segle -el X- quan comencen a

trobar-se en la documentació esments de llocs premianencs que encara existeixen: l'ermita de

Santa Anastàsia -actual Santa Anna de Premià de Dalt- en l'any 987, l'ermita de Sant Mateu



36


en el 993, o els terrenys de la Cisa en el 995. Molts dels indrets que s'anomenen són, però,

actualment imprecisables amb seguretat degut a les referències de l'època (per exemple

propietat que limita al nord amb la vinya de Mallol). Amb tot, hi ha casos en què resulta més

senzill establir els llocs, com ara en una donació feta a benefici dels altars de Santa Creu i

Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona feta per Pau, Simplici i Olviola, marmessors del

testament de Viatarius: en el document s'esmenta que la propietat -una vinya- es troba damunt

de la casa de Santa Anastàsia, i que els seus límits són: al nord, la vinya d'Ermengod i de

Seniofred; a l'est, la vinya de Pladidia i hereus; al sud la via que va a tot arreu, que molt

probablement és el que avui coneixem com a Camí del Mig, que a grans trets és el brancal de

la Via Augusta que havia estat construïda pels romans entre els anys 10-8 a.C., i que en l'Edat

Mitjana continuava en funcionament, arribant fins els nostres dies. Alguns segles després, i

sobretot entre el XV i el XVII, comencem a trobar evidències d'establiments ja prop de la mar.

Així, en l'any 1687 la masia de Can Manent era ...fleca, gavella y mesón en toda la extensión

del camino Real. El barri de mar de Sant Pere de Premià començava a prendre forma:

d'aquesta manera es justifica la història del pescador Cristòfol que, procedent de Premià de

Dalt segons la llegenda, és el primer que s'estableix arran de mar amb la seva família i

d'alguna manera funda el barri de mar, el futur Premià de Mar. La població costanera de

l'actual Premià de Dalt, el Premià de Baix com es deia aleshores, creixia ràpidament: així, a

finals del segle XVIII es començava a construir la que després seria la parròquia de Sant

Cristòfol. I no cal dir que aleshores l'aixecament d'una església implicava un cert nombre de

població. Les activitats de l'època eren la pesca, l'incipient comerç amb les amèriques -que es

desenvoluparia molt més durant el segle XIX-, així com la pagesia, ja fos aquesta de secà

(vinya i cereals) o de sínia (horta i arbres fruiters, entre els que destacava el taronger). La

floricultura fou introduïda pels voltants de l'any 1832, un segle abans que l'italià Beniamino

Farina introduís al Maresme el conreu del clavell. El nucli antic de Premià de Mar no resulta

difícil de distingir en qualsevol planell actual, ja que es troba entre la Riera i l'actual carrer Joan

Prim; el límit superior el marcaven els carrers Àngel Guimerà i Sant Miquel. Entre aquests i la

platja és on hi havia la majoria de cases dels pescadors, i per damunt d'ells les masies dels

pagesos.

Època contemporània

L'any 1836 Premià de Baix es converteix en Premià de Mar, sota l'advocació de Sant Cristòfol.

I en 1841 consagrarà parròquia pròpia. El 1848 arribarà el primer tren... A partir d'aleshores

l'evolució de la població serà vertiginosa. La descripció que del poble ens fa Víctor Balaguer en

la Guia de Barcelona á Arenys de Mar por el ferro-carril, publicada en 1857, és la d'un municipi

en ple desenvolupament: Premiá de mar ó sea San Cristóbal de Premiá es una población de

escasa importancia. Tiene 1500 almas y 280 vecinos, tres fábricas de tejidos, dos de empesa

y una de pisanas, pañuelos etc., con su tinte, ocupándose en cada una treinta personas.

La industria principal de este pueblo, cuyo término comprende 400 cuarteras de tierra, es la

navegacion. Sus tierras producen vino, trigo, cebada, cáñamo, legumbres y cebollas, y su

principal cosecha es el vino, pero hace seis años que desgraciadamente se pierde toda a

causa del oidium. Cuenta la matrícula de Premiá doce barcos de pesca y uno de tráfico de

cabotaje; y de otras matrículas, pero montados por vecinos de este pueblo como dueños é

interesados, hay cuatro de cabotaje y diez de carrera de América. El final del segle XIX veurà

dos fenòmens que canviaran Premià de Mar per sempre: la fil·loxera, que destruirà les vinyes

existents en el terme provocant un reciclatge forçós dels conreus, i la fi de la carrera de les

Amèriques amb la implantació de la navegació a vapor. A canvi, es desenvoluparà una

important activitat industrial: els noms d'algunes de les fàbriques com Can Za, Can Gravada, la

Lyon Barcelona (pionera de l'estampació a la lionesa), el Vapor Vell i d'altres perduren encara




37

en el record de molts premianencs. L'any 1884 es bastia la Propagadora de Gas. Poc després

arribaria la il·luminació per fanals de gas als carrers, l'aigua de Dosrius, l'electricitat, el

telèfon... I Premià, com moltes altres poblacions, entrava de ple en el vertiginós segle XX.

12.2. L'ENTORN NATURAL DE PREMIÀ DE MAR PARC NATURAL DE LA SERRALADA LITORAL

El parc de La Serralada Litoral compren la muntanya que s'aixeca paral·lela a la línia costera i

que va des de Barcelona fins més enllà de Blanes i que separa la comarca del Maresme de la

comarca del Vallés. És doncs una cadena muntanyosa frontera natural entre dos valls

diferents. Hi trobem una diferència evident a primera vista en quant als boscos i és que les

cares de les muntanyes que donen a mar son majoritariament boscos de coníferes o sigui

pins, en canvi les que donen al Vallés son alzinars o planifolis. Aixó fa que en molt poc espai

podem trobar diferents microecosistemes que el fan encara més intersant. A banda de la

informació general i mapes mirarem de donar una ullada a la natura, la história i com no

mencionar els establiments del parc natural més propers a Premià de Mar

podem trobar tres elements histórics al Parc el quals sòn:

L'ermita de sant Mateu, El Dolmen de la Roca de'n Toni i L'ermita de Sant Bertomeu.Però si

descobrim els corriols i cerquem informació, podrem trobar moltes més coses interesants en

relació a la história.

Dolmens i ermites medievals, via romana de Parpers

ERMITA DE SANT MATEU

És un lloc especial. Hi ha qui diu que a Sant Mateu hi pots sentir les energies de les corrents

telúriques. s'ha de ser-hi per gaudir del lloc .Està situada al cim del turó de Sant Mateu, amb

accés a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça

amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe . L'ultim tram tan si veniu des de la Font

de Sant Mateu com si veniu del Gr-92 s'ha de fer a peu i arribar fins a l'ermita caminant per

una estrea pista guarnida de pins.

ARRIBANT A SANT MATEU PEL CAMÍ DE LA MASIA



38


És una construccío documentada del segle X, feta sobre un antic lloc de culte dels antics

pobladors.Tot i que a finals del segle XV se sap que es trobaba en estat ruinós, al segle XVI

tornaba a estar restaurada. L'edifi és molt petit, fet de pedra i restaurant o reconstruït diverses

vegades. ës un edifici romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis

semicircular,que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben

alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta

en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret

d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha la vivenda de l'ermità. la

plana de sant mateu

La vista panoràmica des de Sant Mateu es increible sobre tot quan el sol comença a caure i és

ben a prop del vespre. Pot-ser es la plana de conrreu que hi ha al davant, l'alzina de més de

10 mts d'alzada o bé la vista sobre el Montseny, però és un lloc màgic dintre de l'escala de

màgia que pot haver-hi al Maresme. Des de l'ermita de Sant mateu i caminant cap al sud per la

pista d'accès, arribem a un punt on podem divissar tot el Barcelonés i en dies clars en que ha

bufat el vent amb força podem veure tots el detalls de la ciutat de Barcelona. En altres

circumstàncies és gairebé imposible ja que la contaminació forma un nubol brunenc sobre la

ciutat que impedeix veure qualsevol detall. Des d'aquell mateix punt ens hi girem 180 graus i

veiem al davant el Montseny. Els dies freds i d'aire net d'hivern podem veure cims nevats del

pirineu.

ELS MEGÀLITS DE CÉLLECS

Al terme municipal de la Roca del Vallès hi ha el complex megalític més important del Vallés i

Maresme. Està format per 4 dolmens, una cova artificial i una pedra amb inscultures, i un gran

bloc granític amb pintures rupestres.

Dolmen de can Gol I La pedra foradada

Dolmen de can Gol II La pedra de les Orenetes




39

La cabana del Moro o dolmen de Céllecs La pedra de les Creus

historia i arquitectura de dos edificis modernistes a...

Documents