historia corregida
TRANSCRIPT
El motiu principal per cobrir-se el cos era no passar fred. L’ home va començar a tapar-se amb pells. Això comportava dos problemes:
La pell feia nosa per alguns moviments i deixava part del cos sense tapar
Les pells dels animals quan es esquen s’endureixen i no es poden tractar
Descobriments:
Si es fregava amb oli o greix de balena la pell es mantenia flexible durant més temps
La tintura
( amb això les pells estaven preparades per a ésser tallades i per donar-li forma)
Invenció:
L’agulla amb ull
El tipus de vestit resultant encara el porten els esquimals.
En les zones de clima més càlid es feien servir fibres animals i vegetals.
El primer pas es l’ enfeltrat.
Teixir a més gran escala volia dir tenir un lloc fixa per a viure ja que els telers eren molt grans i pesants.
Una vegada tenim el teixit i la seva confecció s’inicia el camí cap el desenvolupament del vestit fins a l’actualitat.
SARONG: La manera més senzilla de tapar-se era cobrir-se amb una tela enrullant-la al voltant de la cintura.
El pas següent va ser afegir-li un altre rectangle de roba per sobre les espatlles subjectat amb FIBULES.
Mesopotàmics
( Tercer Mil·lenni abans de Crist)
Personatges atabuixats amb faldons de teixit de metxes disposades de forma simètrica.
Tant els homes com les dones duien el cabell llarg i es rissaven la barba trenant fils d’or.
La roba militar esta feta amb cuiro.
Els Perses compten amb seda a més de la llana i el lli.
La innovació va ser fer us dels pantalons que també varen fer servir les dones.
Egipcis
El vestit egipci era més lleuger que l’ assiri o el babiloni. Les classes baixes i els esclaus anaven casi nuus.
Imperi Antic ( a 1500 abans de Crist)
SHENTI: Tros de teixit com una campaneta subjectada amb un cinturó.
El senti dels reis i els importants era plissat , emmidonat i amb brodats.
Imperi Nou ( 1500 a de C. – 332 a de C)
KALASIRIS: túnica llarga amb serrell molt transparent ( es deia shenti). Les dones el duien enganxat al cos per sota el pit i amb tirants i tapaven les espatlles
amb una capa curta o amb grans collarets.
La llana era considerada impura.
Els egipcis eren molt nets, els homes s’afaitaven el cap i el tapaven amb una roba a ratlles.
Al cap del faraons veiem tiares:
Corona del Alt Egipte: forma d’ anell
Corona del Baix Egipte; casc cònic
Cretencs
(Desconeguda fins a principis de segle)
El vestit primitiu deixa la part de dalt despullada
El vestit femení ensenya una mena de volants, cintura ajustat, cos que acaba sota el pit
La Parisienne
Passió pels colors vius: vermell, groc, blau...
Grecs
1er. Rectangles de tela de mida variable que s’enrotllaven o penjava del cos sense tallar
CHITON : túnica la dels homes fins els genolls i les de les dones fins els turmells que se subjectaven a les espatlles mitjançant FIBULES i es cenyien a la cintura amb un cinturo.
Hi ha dos tipus de CHITON :
*Chiton Dòric: de llana
*Chiton Jònic: de lli
La roba es decorada per les vores i acostumava a brodar-ne la greca grega.
CLÀMIDE: mantó curt per sobre del chiton i també es portava sense res.
Gimnasiun despullats.
HIMATION: mantó llarg per sobre del chiton. ( dones)
Portaven barba i els joves s’afaitaven.
Per dintre de casa no feien servir sabates.
Sandàlies : era el calçat habitual, agafades al peu i al turmell amb corretges.
*Hoplites: casc, espinilleres de pell i túniques de doble feltre.
Etruscs
Tenien influència cretenca, els vestits eren cosits i drapejats.
Romans
TOGA: semicercle de roba
Diferencies amb Grècia:
Calçat: botes altes amb cordons
Senadors sempre de color blanc.
TOGA PRAETEXTA: nois patricis amb la vora color porpra.
TOGA VIRILIS: en la pubertat i de color blanc.
PALLIUM: toga més petita
STOLA: pallium que acaba essent una banda de roba
TUNICA DALMÂTICA: amb mànigues fins el colza
TUNICA PALMATA: si tenien brodats
TÚNICA SUBUCULA: interior
TÜNICA EXTERIODUM: exterior
CARACALLA: Túnica exterior que s’ allarga excessivament
Cabell curt, afaitats i cabell arrissat.
PILEUS: barret sense ales
CUCULUS: caputxa
Els colors preferits son el vermell, el groc i el blau
PELLA: sobre la estola es un mantó semblant a la toga.
ORNATRIX: perruquera
TUTULUS: tipus de pentinat en forma de cor
rodejar la cara de rinxols
el ros esta de moda, les morenes es tenyeixen
CAVATINA: sandàlies
CALCEUS: la majoria en duia
SOCCUS: sabatilles de estar per casa
GALLICAE: botes tancades
Bizantins
La funció del vestit en aquesta època comença a canvia
Ara s’ha de amagar el cos i enfosquir-lo.
Constantí:Clàmide porpra subjectada a les espatlles per una fíbula i amb la tràbea mena de chal creuat sobre el pit i amb la TRÀBEA, mena de chal creuat sobre el pit.
TABLION: fragment de roba cosit al pit amb incrustacions de pedres precioses.
La indumentària imperial s’ assembla molt a la eclesiàstica.
Emperador = Rei / Sacerdot
El vestit no es un objecte de seducció, i estableix diferencies jeràrquiques.
Concurs de MISS: forma de triar la emperadriu.
TEODORA : Túnica llarga amb una sanefa vertical brodada.
MANIAKIS: capa per sobre les espatlles adornada amb fils d’or
STEPHANOS: diadema plena de pedres precioses i fileres de perles penjant.
SXII: es va adoptar el caftà persa. La corona de l’ emperador Justinià es va substituir per el CAMELAUKION
GRANATZA: túnica de màniga llarga que arriba fins el terra
Europa Medieval
GONELLA: túnica fins el genolls amb brodats en el voraviu i amb cinturó
CALZONES O BRALES: a vegades arribaven fins els genolls
XARRETERES: tipus de calçons llargs subjectes amb cintes (LLIGUES)
PALLA: mantó per cobrir-se les espatlles
SXI
CALZONES:braies pantalons fins el turmells que s’aguantaven amb una corda cosida.
Noblesa: ajustat a les cames
Cale Baixa: fluixos i amples
CALZES: es tallaven amb la forma de les cames i eren de llana o de lli
Les mitges arriben fins els genolls amb el final adornat.
SXII
Les mitges pugen per sobre del genoll i els calçons s’escurcen fins fer-se petits.
La túnica s’ajusta al cos i les mànigues s’eixamplen sobtadament a l’alçada del canell
La caputxa es converteix en una peça independent.
1130 Nou estil de vestuari femení
El cos de la túnica s’ajusta a les malucs i la faldilla amb un tall diferent cau en plecs fins els peus.
A vegades te cua.
La túnica exterior s’ ajusta també i les mànigues s’eixamplen.
Apareix el BARBOQUEJO o BARBETTE: banda de lli que anava per sota la barbeta i pujava fins el front.
GRIÑON: de lli fi, que tapava el coll i l’escot, i pujava pels cantons de la cara.
SXIV
Noves hechures: MODA
El Gipó es comença a anomenar JUPÓ, més curt ajustat amb botons més baix pel davant i amb cinturó a les malucs.
COTARDIA: les feien servir les classes altes, era una túnica exterior de coll baix ajustat i cordat pel davant fins baix.
Les classes baixes el duien llarg i sense botons.
Les mànigues eren ajustades fins el colze on s’acampanaven fins el genoll.
1375 el cotardia comença a tenir coll.
1380-1450 HOPALANDA(armilla) ajustada a la forma de les esquenes caient fluixa amb un cinturo a la cintura.
DÉCOLLETAGE atractiu eròtic, l’escot.
Es suprimeix la part superior dels vestits per ensenyar el pit.
Fins el moment ensenyar el cabell era indecent.
o VEL ENCRESPAT o PENTINAT NEBULA: semicercle de lli que emmarcava el cap.
o TOCAT COIXÍ: rodet encoixinat sobre una mena de malla.
o TOCAT de BANYES/ TOCAT COR/TOCAT SALXITXA (rullo de teixit embotinat sobre el front)
o TOCAT DE TUB DE XIMENEIATOCAT PAPALLONA
o La COTARDIA es substitueix per el JACKET ajustant-se més al cos.
o La HOPALANDA la duia la gent bé.
o 1380 CAPIROTA tocat de llarga punta.
Era atractiu per les dones afaitar-se el front i les seies.
Calçat molt punxegut: a la POLONESA
Resum:
Roba interior:
Braguer: cinturó per subjectar ventre i ronyons
Bragues: pantalons amb camals arrapats i llargs fins a mitja cuixa
Calces: aprox. Mitges actuals
Camisa: peça amb mànigues que cobria el cos fins els malucs. El coll i els punys estaven brodats
Vestits:
Alfardes: per cobrir el tors femení
Brial: vestit llarg fins els peus
Cota: vestit amb mànigues fins els peus per sobre del Brial
Gonella: peça masculina botonada pel davant
Gipó: peça masculina botonada pel davant
Colors habituals: negre, blau, vermell i blanc.
Abric:
Capa
Hopalanda: túnica llarga i ample sense mànigues
RENAIXEMENT
Angélico, Fra (Guidolino di Pietro)
Botticelli (Sandro Filipepi)
Buonarroti , Miguel Ángel
Durero (Albrecht Durer)
Fouquet , Jean
Masaccio (Tomaso di Ser Giovanni di Mone Cassai)
Perugino (Pietro Vannucci)
Piero Della Francesca
Rafael (Raffaello Sanzio)
Uccello (Paolo di Dono)
Leonardo da Vinci
El Renaixement neix a Itàlia i es difon a tota Europa.
Espanya es un Imperi que floreix durant els segles XVI i XVII i al mateix temps inicia la seva decadència.
A Espanya hi ha una política inquisitorial sobre el cos.
SASTRE: ofici preponderant
Perles entre vellut.
El Renaixement suposa el redescobriment de la Grècia antiga i de la cultura clàssica i la preparació per a l’edat moderna.
S’ imita el model Grecollatí.
S’ acaba amb la visió vertical i estilitzada del Gòtic.Es pasa a la linea horitzontal
Les línies rectes es substitueixen per les corbes.
L’home es el centre del mon, el cos torna a insinuar-se sota el vestit.
Les SISES es van escoten, l’església arriba a dir que son les finestres del infern.
L’ escot gòtic es punxegut, i el renaixentista es quadrat.
S’imposa la melena tant en homes com en dones.
S’ afaita la barba.
Les dones lluïen un front prominent a vegades afaitat i no es maquillaven.
Colors Renaixentistes: verd, marro,negre, gris, vermell i porpra.
Les ombreres es consideren elegants.
Els vestits s’escurcen i s’afegeixen ombreres.
El Jupó esta cordat i de la camisa sobresurten els punys i el coll.
Les mànigues moltes vegades se sobreposen amb imperdibles o es cusen.
Escot quadrat.
Agrada dur turbants.
Els cabells es porten amb ratlla al mig i trenes al voltant del cap.
També es porten reixetes amb perles.
El vestuari infantil es igual al dels adults.
Itàlia: pentinats naturals, mànigues desbocades, desmuntables i molt decorades.
La línia dominant és la horitzontal.
Les sabates deixen d’acabar en punxa i és en forma de arcs aplanats. Els cabells tenen forma de finestres tudor.
Moda de les LASQUENETTES O GANIVETADES: són estrips de la roba per on es veu el folre.
També es fan ganivetades al gipó i a les calces i s’estenen al vestit femení.
Les faldilles s’enxampen i llueixen brodats luxosos.
KIRTLE: faldilla cosida al cos. Encima llevan un vestido.
Les mànigues amples s’ envolten de pell a vegades i son desmuntables
Les pells més fetes servir són: linx, el llop, i la marta.
La part superior de la camisa es deixa veure per l'escot quadrat
El GIPÓ s’obre pel davant i deixa veure la bragueta. A sobre del gipo o jubon es porta el jacket i per sobre el gown ribetejat en pell (mena de ermilla)
Porten calzas i mitjes subjectes per puntes o agulletes amb un herrete a la punta.
Teixits mes utilitzats: vellut, ras i les teles d’or.
Damunt del Gipó es porta el Jacket.
Els mitjons es cosien a les calces.
SABATES DE VEC D’ÀNEC, amb el tacó baix.
Els homes duien el cabell llarg i s’afaitaven la barba i el bigoti.
La roba dels campessin no te la extravagància de la cort.
BORSEGUINS: sabates fins els turmells amb cordons
Els camperols i la clase mitjana no te aquestes excentricitats.
BARROC
S.XVI
A Espanya la moda de alemana es veu desplaçada. A la Cort espanyola predomina el negre, i el poder que poc a poc va agafant fa que aquesta moda traspasi fronteres.
Hi ha molta diferència en la hechura, ampulositat, cintures petites e introducció del punt.
Es posen facciments, i tot dona aspecte de rigidesa, cerimonia i arrogància.
“ Nomes es renta el que es veu”
A la cort espanyola predomina el color negre.
o CAPA
o CALCES DE CARBASSA ahuecada a les cames
o La GORGUERA
o CORSE cosset interior rígid que moldeja el tors oprimint el pit .
Es lleig veure la corba natural del pit. ( plaques plom sobre el pit per a que no creixi).
o Verduguet: enaigua rígida de tela emmidonada amb arcs de metall o barnilles de vímet concèntriques per donar volum a les faldilles.
( 1ª meitat) el vermell és el color favorit i amb ell tots el colors vius.
A mitjans del segle XVI la cosa canvia.
La moda espanyola de roba cenyida i colors foscos (sobretot negre) desplaça al moviment alemany de colors vius i formes fantasioses.
No només hi ha diferències en el color i en les formes: ampul·lositat, cintures petites i introducció del punt.
Ampul·lós: s’omplen de farciment.
L’ampul·lositat del gipó feia que la cintura sembles més petita.
Efecte: nova rigidesa, ceremoniositat i arrogància
GORGERA: és un privilegi de la aristocràcia. Els que la fan servir no han de treballar.
És un component jeràrquic del vestit.
Seducció mitjançant l’escot. La Gorgera s’obre pel davant i la pugen per darrera amb uns ferrets.
COMPROMISO ISABELINO obren la gorgera per la part de devant i l'aixecan més pel darrera.
Fan servir gorres en lloc de cofies
Es posa de moda el tint vermell
Resum:
Roba interior:
Calces o mitges: arriben al engonal
Bragues
Camisa
Drap de pits
Lligacames
Enagos: faldilla interior femenina ( Sorgeix a partir de la transició entre el verduguet i el guarda infants perquè es crea un buit entre la faldilla i les cames doncs el guarda infants es balanceja i deixa veure les cames)
Lligues
Vestits:
· Atzarena: de coll rodo i fins el peus
· Saragüells:peça masculina amb camals amples i bufats
· Cota. queda pels nens
· Brial: queda per les dones
· Gipó: en punxa des de la cintura en les dones amb escot generós
· Saia: túnica llarga amb cos i mànigues
Calçat:
Borseguins: sabates altes fins els turmells
Abrics:
Capa
Durant el segle XVI Espanya es el motor de la moda en el XVII el centre es desplaça a França i als Països Baixos.
A l’harmonia i l’equilibri renaixentista el barroc dona lluentor i monumentalitat.
El Renaixentista es un estil contingut i el Barroc es desborda.
El Barroc aposta per la corba.
Esta Gras es símbol de prosperitat.
La cintura puja fins a sota el pit i s’exageren les malucs amb el TONTILLO, un coixinet circular situat al darrera.
L’home marca ventre, imatge de tonell.
La roba intenta mostrar la generositat de les formes rodones i amples: riquesa i prosperitat.
Guerres constants en la Europa del segle XVII.
Es barregen conceptes armadures amb puntes de coixí i gorgeres metàl·liques.
Roba interior:
Calcilles
Calçots
Camisa
Enagos: faldilla interior femenina
Guarda infants: estri de filferro amb prolongacions al costat ( verduguet)
Gipó amb barnilles: comprimia el tors
Lligues
Vestits:
Atzarena
Brial: molt bombat per culpa del guardainfants
Saragüells: camals molt bufats
Gipó: s’ allarga el faldó per adaptar-se al perfil dels saragüells
Saia
Calçat:
Borseguí
Botes
Gorgera: va arribar a un punt en que es feia servir filferro per sostindre-la.
El coll va caient i s’estén per les espatlles com a successió de la gorgera.
La gorgera es va substituint per la godilla ( mena de platet emmidonat i llis que es col·loca al voltant del coll.
França: regnat del Rei Sol Lluís XIV imposa moda
MODA cobra el sentit actual.
Primeres Maniquí de mida natural vestides amb roba de la cort.
Protagonistes: els llaços.
Gust per lo banal.
Es porten llaços en camises, mitges i calçat.
Floreixen els brodats.
La gorgera va separada de la camisa.
La funció estètica de la gorgera es embellir el rostre.
Porten una peça al estomac, el davanter del cos, endurit i a la faldilla duien el verdugado o farthingale (eneagues amb aros de filferro o de balena
S.XVII
El faldó del gipó comença a allargar-se.
La indumentària femenina es mes natural
El cos ja no es deforma tant amb el cosset i el verduguet.
El coll cau definitivament.
Figura del “mosqueter”
Botes d’embut
Sabates adornades amb grans rosetons
Chapins: esclops de fusta recoberts de pell per portar per sobre de les sabates.
Vestit Femení:
Cos, Enagos i Vestit.
Mànigues: amb ganivetades amb bandes
Faldilles: es porten dues, una recollida per ensenyar la de sota.
El cabell es porta bastant llis
Es porten petites caputxes de tafetà negre.
Existeix passió per les cintes i els llaços
Continuen les cintures en punxa.
El vestit femení no pateix gaires variacions.
. ESTIL REGENCIA
Es la moda pont entre el Barroc i el Rococó.
Las formes es fan exquisides
Existeix influencia oriental, s’adopten motius xinesos
Evolució a tons pastel
El vestit espanyol es va eixamplen amb l’ús imprescindible del VERDUGUET.
Els arcs de metall es substitueix per barbes de balena.
TRICORNIO Barret de tres becs amb les ales cap amunt.
El coll ha caigut del tot, ja no es duu la gorgera
Desapareix el farcit dels calçons
S.XVIII
França domina en qüestió de moda
L’armilla s’allarga fins els genolls i es corda.
La casaca es de línies senzilles i es broden les robes de sota.
Desapareix el coll caigut tan ample i apareix la corbata “ le cravate” de puntes o mussolina.
Perruca en foli que pot ser de campanya o de viatge.
Les perruques s’empolsen.
Les dones porten el pentinat a “la fontaine” augmentant l’alçada
A Espanya torna el MIRINYAQUE o TONTILLO, les dones guanyen en amplada i la faldilla s’estén cap els cantons. PANIER
ROCOCO
Luis XIV (1643-1715) Rey SOL
LUIS XV (1724-1750)
Monarquia absolutista: “ L’estat soc jo”, poder sense límits
Influencia oriental
BORBONS A Espanya 1701( Alemanya i Espanya estan caient)
Guerra de Successió (1701-1714)
Anglaterra 1660 Restauració de Carles II
Es dona per finalitzat del tot el Renaixement florentí
Nova classe urbana es preocupa per qüestions literàries i mercantils
Les dones s’alliberen SALON:punt de trobada, encara que el matrimoni i els fills son la principal ocupació.
Estil dinàmic i recarregat
Versallès casa de l’elegància europea ( construït entre 1660 i 1680)
Els cossos es sotmeten a la corba, l’asimetria i la desproporció
S’eixamplen exageradament les faldilles, hi ha mirinyacs de 4 metres
Molt de refinament
Figura fina i estilitzada luxosos vestits per a les dones
El vestit d’home marca malucs
Guarniments amb chorreres i puntes
Existeix el perruquer, es fan servir perruques arrissades
El cabell s’empolvorava amb farina de blat Habitació “ LaTalquera”
Del Vermell a les pigues
Cara amb pols d’arròs
Molt coloret
Vermell als llavis amb forma de cor
Pigues falses (galta esq. Plaça ocupada, galta dreta busco trobar un altre per trencar amb el que tinc....)
Creien que l’aigua era dolenta per la pell. Per no fer olor friccionaven la pell amb tovalloles motllades i es perfumaven
S’inventa el tacó
Madame Pompadur (Jeanne-Antoinette Poisson) 1721-1764
Arribava a influir fins els nomenaments de la Cort
A partir del 1650 França domina en la moda que s’exporta en forma de nines.
Reapareix el tema de la estacionalitat de les peces de vestir.
Modistes:
Consireu Regnault
Monsieur Gautier
Madame Villeneuve
Madame Charpentier
Pintors:
Caravaggio ( Itàlia)
Velazquez (Espanya)
Rembrandt (Holanda)
Van Dyck ( 2 Faldes)
Jacques Louis David
Boucher ( Madame Pompadour, Vestido a la francesa)
Lancret
Jean François de Troy
Roba interior:
Calçots
Camisa
Enagos
Mitges
Lligues
Mirinyac (Guardainfants en Francès)
Vestits
Armilla o chupa substitueix al gipó
Calçons o saragüells
Casaca Gambeto (llarga fins a mitja cama, faldons encarcarats, mànigues amb volta girades)
Faldilles( gran bombament lateral amb sobre faldilla oberta pel centre, recollida pel costats)
Ornaments:
Puntes i Brodats en seda de colors
Colors del Rococó:
Negre, blanc, carmesí, groc, verd, canyella
Complements:
Bossa, corbata, corbatí, faixa. Guants, perruca, ventall
LLUIS XVI (1774-1789)
Aliança França-Austria ( Lluís XVI i Mª Antonieta (1755-1793)
Mª ANTONIETA: Rose Bertin (marchante de modes) gasta 258.000 lliures a l’any
Es casa amb Lluis XVI als 15 anys
No consuma el matrimoni fins passat uns anys gracies a instruccions del germà Josep ( 2 nenes i un nen )
1785 escàndol del Collaret de la reina Cardenal Rohan encarrega un collaret de 500 diamants
8 anys desprès la guillotinen
Revolució Francesa Drets de la Dona i del Ciutadà
1820 John Nash Palau de Buckingham
Voltaire : Coneixement per al poble
Tema principal: finalitzar els abusos
“ Enciclopèdia Francesa”
Base de la Rev. Francesa
Rousseau “ Contrato Social”: l’home neix lliure i s’encadena a tot arreu
Sans- Culottes (treballadors i agricultors) Agitadors de Paris
En deu anys França passa d’una Monarquia Absoluta a una República
Les dones prefereixen els vestits senzills i còmodes obliden el Rococó, el Cosset i el Mirinyac.
Homes
Continua el vestit a la francesa, però se obren els faldons s’estretien les mànigues.
Les sabates tenen sivelles llargues i punxegudes
Botons molt luxosos
Son més series.
Amb LLuis XIV (1661) torna l’ostentació, brocats, brodats en or i plata i sedes.
Vestit a la francesa, Gipó,corbata de muselina desapareix i es substitueix per un llaç negre i se li afegeixen “Chorreres” a la camisa.
RENDINGOTE:abric per muntar a cavall.
(1750-1774)
Vestit a la francesa més cenyit i mes curt.
La jaqueta no porta faldons
S’introdueixen les “lluentejats” i l'estrassa
La perruca s’aixeca
Dones
Apareixen les primeres publicacions de moda
Es conserva el cosset.
Es redueix el mirinyac que havia arribat a fer 150 cm.
El vestit angles es més seriós
Apareix el pantaló agafat per sota el genoll
L’armilla
El frac llis
El barret de copa alta i l’ala estreta (Goethe Werther 1775)
Evoluciona l’escot:descobreix part del pit.
Apareix cobert de puntes.
La cintura puja, el cos es duu menys ajustat.
Desapareix l’ exageració del verduguet, encara que es farceixen els malucs.
Mànigues més curtes acabades per sota colze.
1670 ROBE DE CHAMBRE
El vestit s’obre per davant per descobrir una falda interior i els enagos
Porten tres faldilles :
1. Fidel
2. Bribona
3. Secreta
Els pentinats es fan més pomposos.
Picors: farina + ou – paràsits i clips
Sobrefaldilla recollida. Faldilla adornada amb volants, cintes, valones de gassa.
Vestit a l'anglesa: gust prerevolucionari. Jaqueta curta per sobre del colze amb solapes amples màniga llarga i faldó per darrera (Redingot)
Els pentinats arriben a alçades increïbles.
CUL DE PARIS Coixí
Vestit a la Polonesa: menys voluminós, faldilla drapejada per ensenyar els enagos i els turmells
Sabates de Taló
CARACO : lleugera jaqueta de seda
Vestit de PLECS WATTEAU. ( capa de plecs que surt de les espatlles)
Mànigues PAGODA cenyides al colze i amb volants.
Vestit a la levita ( fet servir per Mª Antonieta durant el seu embaràs)
Camisa de la reina ( vestit de camperola: cos amb jaqueta entallada i faldilla amb vol i plecs)
Al cap la còfia
PANYOLETA
MANTILLA
L’accessori més important és el paraigües, procedeix del para-sol oriental
TONTILLO DOBLE
Cosset escotat: Modèstia
Pel mati més reduït”consideracions”
Vestit amb cosset cenyit
Redingot per dones
Vestit a la francesa: cintura encorsetada i faldilla amb mirinyaque, escot en V o quadrat amb plissata, ampla sobrefaldilla ensenyen la de sota (1770-1780)
Resum dels Vestits:
Robe volante “ negligé” ( con Luis XIV cosset amb grans plecs des de l’espatlle fins el terra)
Robe a la française ( vestit, falda, sobrefalda, peto triangular, guarda infants)
Robe a la polonaise ( la part del darrera es subjecta amb cordons en tres drapejats)
Robe a l’ anglaise ( igual però subjectat per davant)
Chemise a la reine Vsestit pel camp
ESTIL REVOLUCIÓ
Revolució Francesa:
Fracàs de l’ economia nacional
Conflicte amb l’ aristocràcia
Descontent ciutadà
Pocs aliments
Revolució francesa:menyspreu per d’indumentària de l’ Ancien Regim
Amb la revolució Francesa s’acaben les cursileries.
Es suprimeixen la seda, el vellut, els brocats, s’allibera a les dones dels cossets,mirinyacs, perruques altes,empolsats , tacons, pigues, cintes...
Culotte
Armilla de Damasc amb butxaques que deixa veura la camisa
Es suprimeixen els abrics brodats, els vestits brocats i les perruques empolsades
Es porten les jaquetes de caça dels anglesos amb una cua extravagant.
Les sabates es substitueixen per botes.
La elegància es relaciona amb el descuit.
NEOCLASICISME (1789-1820)
ESTIL IMPERI
Pintors:
François Gerard
Ingrés
1804 Coronació de Napoleó Moda recarregada amb tocs egipcis.
Tornen a identificar-se amb la Grècia clàssica i la bellesa marmòria. Verticalitat
Tornen les gorgeres
Apareixen els chals o echarpes
França: primers magatzems dedicats a la confecció
Pentinat talls a la grega
Roba Interior
Brusa
Calces
Calçots
Camisa( pitet ornamentat amb volant la coll emmidonat i alçat amb un gran mocador)
Cotilla reduïda i sense barnilles
lligacama
pantalons
Vestits
Armilla
Jaqueta o frac
Pantalons en substitució dels calçons
VESTIT-CAMISA (es desplaça la cintura al pit, sandàlies sense tacons, borsa de ma reticle. Ornamentació Greca ales bores, Teixits:mussolina,batista, gasses, organdís..
Calçat
Botes
Sabates
Sandàlies
Abric
Xal
Cap al 1814 la moda francesa i l’ anglesa es separen entre si.
Apareix la figura del dandi:
Jaqueta sense brodats
Faldons curts i estrets
Colors primaris
Coll de vellut
Armilles curtes
Pantalons a la turque
Corbata o stock
Cabell a la titus
Basto
Barret de copa
ROMANTICISME(1825-1900)
Desprès de morir Napoleó es torna a la profusió ornamental i a la distorsió anatòmica en el vestit femení doncs el masculí continua igual.
Ascensió del moviment Romàntic des de Anglaterra
· Influencia de la novel·la històrica (Walter Scott)
· Inspiració en el Renaixement/ Medieval
1822 vestit femení:
1. la cintura torna al seu lloc
2. torna el cosset
3. s'eixamplen les faldilles
4. les mànigues es fan grans, de pota de pernil
1830 s’ escurça la faldilla però s’ eixampla amb la crinolina
Roba interior.
Brusa
Camisa Cotilla (cintura de vespa)
Crinolina ( carcassa de crin
Enagos
Mitges
Lligacama
Polissó (coixinet de crin a la regió lumbar)
Pantalons
Vestits
Americana
Armilla
Frac
Levita
Pantalons
1830 el cosset torna, la cintura va a cintura i cordat de dalt a baix amb mànigues voluminoses que no deixaven portar abric
El coll dels vestits comença a pujar.
Nomes hi ha escots als vestits de ball
Cosset ornat amb una banda des de les espatlles fins a mitja màniga i creuen al pit
La dona esta engabiada entre la faldilla i el cosset.
La faldilla comença a desplaçar el seu volum cap endarrere
1877 la crinolina canvia a POLISON
Augmenta en la zona lumbar i disminueix a les mànigues
Creació dels blomers
Ornaments Vestits, llaços, puntes,volants,recamats i brodats d’or i argent amb ramets de flors artificials units amb cintes.
Teixit: Ras d’aigües, caixmir, vellard,fulard, organdí,vellut
Ball: gasa,tul,seda
Colors: foscos en general sobretot gris amb recamat, blan i blau
Vestits de vida i de tarda sobretot blaus
Vestit de ball: tons pastel