hipertext 2

8/2/2019 hipertext 2

1/56

El llibre

com a problemaJoan Camps Montaner

P04/04120/01356


2/56


3/56

Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 El llibre com a problema

ndex

Introducci ................................................................................................5

Objectius .....................................................................................................7

1. Ceci tuera cela ...................................................................................... 9

2. El model tradicional de cultura impresa ...................................... 11

3. La lletra impresa ................................................................................. 14

4. Literatura i llibre ................................................................................ 17

5. Metfores dun nou espai digital .................................................... 19

5.1. Densitat.............................................................................................. 22

5.2. Accessibilitat ..................................................................................... 22

5.3. Actualitzaci ..................................................................................... 23

5.4. Ciberespacialitzaci .......................................................................... 23

5.5. Interacci .......................................................................................... 23

5.6. Ubiqitat ........................................................................................... 24

5.7. Deslocalitzaci .................................................................................. 245.8. Formatitzaci .................................................................................... 24

5.9. Asincronia ......................................................................................... 25

5.10. Hipertextualitat .............................................................................. 25

6. Hipertext i literatura ......................................................................... 27

6.1. Per, aix s literatura?! .................................................................... 28

6.2. Literatura i hipermdia ..................................................................... 29

6.3. Obra, text, hipertext ......................................................................... 31

6.4. Literatura, autoria i collaboraci hipertextual ................................ 33

6.5. Gnere, cnon i hipertext ................................................................. 376.6. La novella i lhipetext ...................................................................... 43

6.7. Interpretaci i hipertext ................................................................... 44

6.8. La narrativa hipertextual .................................................................. 48

6.9. Lordinador com a mquina simblica ............................................ 50

Resum .......................................................................................................... 52

Activitats ....................................................................................................53

Bibliografia ................................................................................................54


4/56


5/56

Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 5 El llibre com a problema

Introducci

El nostre mn sha vist renovat de manera molt profunda, tant pel que fa a lesconcepcions com a les comunicacions, perqu ha emergit no un altre mitj

de locomoci, sin una veritable extensi de nosaltres mateixos, com s lor-

dinador personal, capa dentendre i de manipular els signes dels llenguatges

naturals i logicomatemtics, i demmagatzemar moltes dades en la seva me-

mria; combinant aquest ordinador amb un telfon, ha esdevingut possible,

a ms, projectar-nos a nosaltres mateixos sota la forma dun subjecte virtual,

de presncia virtual, sobre altres pantalles, i intercanviar idees, desigs, fan-

tasmes i narracions. Daquesta manera hem pogut establir xarxes (potencial-

ment infinites) per mitj dinnombrables documents i emprendre viatgesvirtuals en els microcosmos que constitueixen els textos, les imatges i els

sons interconnectats.

La invenci de la impremta per Gutenberg va provocar, en el seu moment,

canvis profunds en la conscincia humana. Laparici del llibre imprs fou un

moment decisiu en levoluci duna tradici descriptura ja ben establerta, ats

que va comportar lemergncia del que podrem anomenar la perspectiva

nica: el punt de vista singular del lector davant lobra escrita, igual que la de

lespectador davant duna escena (parallelisme clar entre la invenci de la im-

premta i la perspectiva). Ladveniment de les tecnologies digitals i telemti-ques ha capgirat aquestes concepcions. La hipertextualitat ha comportat

lesclat de les fronteres existents entre lautor i el lector, per tamb les de

lobra mateixa. Lescriptura coneix una segona revoluci: assistim a la desapa-

rici del centre, al naixement duna nova galxia.

Ja McLuhan veia en la tecnologia, no sols una simple invenci, sin un mitj

amb el qual els humans ens (re)configurem:

Primer publicat el 1962, la Galaxia Gutenberg de Marshall McLuhan estudia lemergn-cia del que ell anomena home Gutenberg, el subjecte produt pel canvi de conscincia for-jat per ladveniment del llibre imprs. A propsit del seu axioma El mitj s el missatge,McLuhan argumenta que les tecnologies no sn simples invencions que fa servir la gent,sin que sn els mitjans amb els quals els humans ens reinventem.

C. Keep. Marshall McLuhan and the Gutenberg Galaxy. A: The Electronic Labyrinth:http://www.iath.virginia.edu/elab/hfl0232.html.

s des daquesta perspectiva que considerem lhipertext com un invent que in-

tenta escapar daquesta tirania del centre, alliberant el lector tant com lautor

daquest egocentrisme de lobra impresa. s per aix que ens podem preguntar

com lhipertext i la revoluci digital ens reinventen com a humans.

Aqu senfronten dues actituds: la de la modernitat i la de la postmodernitat,

una vctima del terror de linfinit davant daquesta prdua del centre, laltra

Web recomanada

A.-M. Boisvert.Hypertexte.Dossier sur la littrature. http://www.ciac.ca/magazine/archives/no_9/dossier.html

Lectura recomanada

M. Castells (2001).La galaxiaInternet(336 pg.). Barcelona:Plaza & Jans (Aret).

Lectura recomanadaM. McLuhan (1993).LaGalaxia Gutenberg. Barcelona:Galaxia Gutenberg.


6/56


confrontada a la prdua del sentit, pel cap baix en la seva univocitat. Aquest

repte de la textualitat postmoderna safegeix a la concepci de la biblioteca de

Babel de Borges (que contindria tots els llibres) i dna com a resultat una es-

fera espantosa el centre de la qual s pertot arreu i la circumferncia enlloc

(Keep). I durant segles ens havem imaginat que el centre existia...

La hipertextualitat, dentrada, provoca certes transformacions, tant des del

punt de vista de la relaci de lautor envers la seva obra com en la del lector

davant daquest objecte del qual esdev el nou centre. s precisament aquesta

nova relaci amb lobra la que intentarem analitzar aqu. Dentrada, un seguit

de nous interrogants sobren: quines seran les conseqncies daquestes noves

experincies descriptura en la literatura tradicional? Es tracta dun fenomen

sense conseqncies o portar a lemergncia dun nou gnere literari? La pro-

blemtica s la de la prdua de les referncies tradicionalment ofertes per

lobra impresa, la desaparici de les seves fronteres fsiques, laparici de noves

relacions amb el cos i el pensament. La hipertextualitat obre la porta a una

nova dimensi de lescriptura i la lectura, una dimensi que la poesia permet

atnyer de vegades, quan un poema ens permet multiplicar les percepcions

que sen tenen. Hipertextualitat i poesia tenen en com el fet de constituir una

temptativa de transgressi de la lgica cartesiana per tal de tornar a donar al

pensament totes les seves dimensions.

El neologisme hipertext reenvia al procediment denlla utilitzat per vincular

entre ells diversos continguts textuals, sonors o grfics. Ens cal, doncs, explo-

rar les possibilitats creadores daquesta nova forma descriptura que permetajuntar elements textuals (o no) de forma no lineal.

En aquest mdul, doncs, tractarem dos grans temes: el model de cultura cen-

trat en el llibre, com a suport, format i manera dexpressar els pensaments, i

un nou model emergent, centrat en lhipertext, amb el seu format digital i les

noves formes de lectura i escriptura que potser generar.

Lectura recomanada

C. Keep. Connectionswithout center: infinitehypertext. The ElectronicLabyrinth. http://www.jefferson.village.virgini

a.edu/elab/hf10266.html

Lectura recomanada

S. Pajares Toska (1999). Lacualidad lrica de losenlaces. http://www.ucm.es/info/especulo/hipertul/link.htm


7/56


Objectius

Els objectius que ha dassolir lestudiant amb aquest mdul didctic sn els se-gents:

1. Plantejar-se lexistncia del llibre com a problema i obrir un debat sobre el

futur del llibre.

2. Saber caracteritzar els aspectes centrals de la cultura impresa tradicional.

3. Saber diferenciar la textualitat analgica i la textualitat digital.

4. Reflexionar sobre la relaci entre llibre i literatura.

5. Conixer les principals caracterstiques de lespai digital.

6. Saber construir els diferents discursos que shan construt sobre la hipertex-

tualitat.

7. Reflexionar sobre la relaci entre hipertext i literatura.


8/56



9/56


1. Ceci tuera cela

Laparici de les edicions electrniques de textos potenciada pels sistemesmultimdia i les xarxes de comunicaci ha suscitat un debat sobre la qesti

que podem denominar el futur del llibre. Aquest tema va ser objecte dun

congrs que va tenir lloc al Centre de Semitica i Estudis Cognitius de la Uni-

versitat de San Marino, que dirigeix Umberto Eco, al final de juliol de 1994.

Fou un congrs sobre el llibre i lacte de llegir i la pregunta central era la se-

gent: quin s el futur del llibre a la nova era?

Aquest debat sembla resoldres sovint en posicions de tecnoflia i tecnofbia.

Les discussions shan vist dominades pels visionaris de la informtica, els

quals ens mostren un futur en qu els llibres impresos, les biblioteques i els

editors tradicionals shauran substitut per institucions i gneres electrnics, i

la narrativa tradicional haur cedit les seves funcions a lhipertext o a la mul-

timdia.

Hi ha un fetitxisme determinat sobre el llibre: es diu habitualment que no ens posaremal llit a llegir un ordinador (la novellista E. Annie Proulx afirmava: Ning sasseur allegir una novella en una ridcula pantalleta), o b quan es parla de llibres se sol pensar

en un llibre ideal enquadernat en pell. De fet, aix t poc a veure amb la manera com lamajoria destudiants entren en contacte amb els textos clssics en edicions barates debutxaca...

Tamb els defensors de les noves tecnologies cauen en el fetitxisme. Safirma

que les poques culturals substitueixen uns artefactes per uns altres: Ceci tue-

ra cela, com proclamava lardiaca dEl geperut de Notre Dame, de Victor Hugo.

Els visionaris afirmen que lordinador ha de matar el llibre. La doctrina de la

substituci t grans afinitats amb el programa teric del postmodernisme,

amb la seva insistncia que la histria avana grcies a discontinutats abrup-

tes i demolidores. Tamb hom est influt per la idea de Daniel Bell segons la

qual estem al llindar duna era postindustrial en qu lordre social construt al

voltant de la producci i distribuci de bns donar pas a un ordre determinat

pel coneixement teric.

Les incgnites plantejades anaven des de la transformaci de les insti-

tucions culturals dedicades a lemmagatzematge i conservaci dels lli-bres fins als canvis en els processos cognitius de la lectura i lescriptura.

Es va discutir sobre com canviar lestructura dels textos mateixos i tam-

b els gneres i les normes textuals. I shi preguntava com afectaran els

sistemes interactius, el desenvolupament i levoluci de les normes tex-

tuals. Les noves tecnologies ens permetran considerar els textos antics

sota una nova perspectiva, i descobrir-hi estructures ocultes? Modifica-

ran els sistemes de lectura i escriptura i, per tant, de pensament?

Lectura complementria

Sobre la desaparici del llibre,es pot consultar lestudi de

Joaqun Mara AguirreRomero sobre el futur delllibre, que es troba a: http://www.ucm.es/info/especulo/numero5/futlibro.htm


10/56


Mirem qu ha passat fins ara, segons Pierre Lvy. En les societats orals, els mis-

satges discursius eren sempre rebuts en el mateix context en qu es produen.

Amb larribada de lescriptura, els textos es desmarquen del context vivent del

qual han sortit: es pot llegir un text redactat fa cinc segles o escrit a tres mil

quilmetres, cosa que provoca lexistncia de problemes de comprensi, re-

cepci i interpretaci. Per superar aquestes dificultats shan concebut missatgesper tenir el mateix sentit sigui quin sigui el context (lloc, poca) de recepci: sn

els missatges universals (cincia, religi de llibre, drets, etc.).

Aquesta universalitat sha construt sobre una certa fixaci del sentit. Luniver-

sal fundat sobre lescriptura esttica s, doncs, totalitzant. En canvi, la ciber-

cultura ens torna a acostar a la cultura oral, per a una altra escala. La nova

universalitat no resulta de lautosuficincia dels textos ni de la fixaci dels sig-

nificats: es construeix i sestn per la interconnexi dels missatges, per la ra-

mificaci permanent que tenen sobre comunitats virtuals que els infonen

sentits variats en canvi permanent.

Lectura recomanada

P. Lvy (1998).Lacibercultura, el segon diluvi?Barcelona: Proa.


11/56


2. El model tradicional de cultura impresa

Per, ni les institucions ni les caracterstiques sn conseqncies histriques

de linvent de laimpremta, sin que sn el resultat de determinades opcionssocials i poltiques, com lexpressi dun ideal cultural forjat a Occident des del

Renaixement. Fou, precisament, en el Renaixement, a linici del capitalisme

i de les primeres formes dacumulaci de capital, quan es reconegu lartista i

intellectual com a creador (el cas de Brunelleschi i la vaga de constructors

que erigien la cpula del Duomo de Florncia i que larquitecte va acomiadar

ns un cas paradigmtic). Per caldr esperar fins al segle XVIII per tal que lau-

tor sigui reconegut a Europa com a entitat legal, com a creador de les seves

obres (a Anglaterra el 1710 i a Frana el 1793).

s interessant de seguir el debat entre els filsofs de la Illustraci sobre el futurdel llibre. John Locke era escptic sobre el valor dels llibres com a font de co-

neixement; per a ell lnica font autntica de coneixement s la que oferien di-

rectament els sentits: els llibres tant podien esdevenir dipsits de falsedats i

supersticions com de veritats. Condorcet, per la seva banda, argumenta que la

noci dautoria s una creaci arcaica de la monarquia absoluta, ats que atorga

privilegis i honors a individus; la millor manera de divulgar el coneixement s

mitjanant textos oberts i sense autor, circulant lliurement entre els ciutadans,

sufragant-se per subscripci. s partidari de ls de noves tecnologies i modes de

textualitat per tal de posar el poder de la publicaci a mans de cada ciutad.

El segle XVIII va veure laparici de nous modes de textualitat en la premsa:

joc lliure amb el format,

combinaci dimatges,

msica i text,

hegemonia de la lnia editorial per damunt de la veu dautor i

noci de text com a butllet danuncis.

La llibertat de premsa va comportar leliminaci de la censura prvia, el final

del sistema literari de lantic rgim, de ladministraci reial del comer del lli-

bre, del sistema de privilegis literaris, de lexrcit dinspectors i censors, i la li-

beralitzaci massiva del mn editorial (tothom podia imprimir o publicar

El model tradicional de la nostra cultura llibresca est vertebrat al vol-

tant de les institucions literries tradicionals segents: lautor, el llibre,

la casa editorial i el pblic, ja que les caracterstiques de la cultura im-

presa han estat, bsicament, lestabilitzaci de la cultura escrita en un

cnon de textos dautors, la noci dautor com a creador, el llibre com

a propietat i el lector com a pblic electiu.

Lectura recomanada

G. Numberg(comp.) (1998).El futuro del libro: Esto matareso? Barcelona: Paids(Paids Multimedia, 8).


12/56


qualsevol cosa). Lexperiment revolucionari va acabar a causa del terror poltic

i cultural experimentat en deslliurar-se les forces culturals amb aquesta nova

textualitat desprs de la Revoluci Francesa del 1789 (pamflets annims, crti-

ques a les autoritats, etc.), i es va restaurar lordre cultural centrat en la civilit-

zaci del llibre: es va reconixer legalment el principi de propietat literria

com a manera de responsabilitzar els autors i es va regular el comer imprsper a fer econmicament viable ledici de llibres.

Pel que fa al futur del llibre, ning no dubta que les tecnologies digitals tindran

un efecte profund sobre la manera dorganitzar el discurs i que segurament do-

naran lloc a laparici duna nova esfera meditica o mediaesfera, a un tipus

de discurs nou. Per aquesta mateixa tecnologia canvia tan rpidament i de ma-

nera tan impredictible que fins i tot els que la consideren des dun punt de vista

determinista sho haurien de pensar dues vegades abans de predir quina forma

acabar adoptant o quines en seran les conseqncies culturals.

Ara b, la importncia del format llibre no comena i acaba amb la pgina im-

presa; i cal tenir present que les aplicacions de les tecnologies digitals no es li-

miten a la presentaci de textos en pantalla, sin que sembla que causaran

canvis importants en ledici impresa (la impressi digital elimina molts cos-

tos de producci, lemmagatzematge i la distribuci, associats als mtodes

dimpressi anteriors). Cal pensar que el llibre s una forma heterognia que

pot allotjar diferents convidats textuals: quina mena de llibre matar lordina-

dor? Amb quin format? Sobre quins temes? Els que desapareixeran primer sn

els que no tenen un significat cultural especial: catlegs, manuals tcnics, di-

rectoris, normes i enregistraments legals, etc. (i molt millor: com diu Eco, ja

nhi ha massa, de llibres). Les revistes cientfiques possiblement passaran a su-

port digital; els CD-ROM ja han disminut la venda denciclopdies impreses

per no de diccionaris impresos.

Aquesta discussi sobre si lordinador matar el llibre s tan poc seriosa com

la de si la fotografia posar fi a la pintura, les pellcules al teatre, la televisi al

cinema... Ernst Robert Curtius va assenyalar que:

[...] el llibre rep la seva consagraci suprema del cristianisme, religi del Llibre sagrat.Crist s lnic Du que lart antic representa amb un volum.

E.R. Curtius (1999).Literatura europea y edad media latina (6a. reimp., 903 pg.). Madrid: FCE.

La moderna civilitzaci del llibre, doncs, sorgeix de les revolucions de-

mocrtiques del segle XVIII, representa una visi particular de la vida

cultural vertebrada al voltant dels ideals de lindividu autnom, laccs

universal al coneixement i el debat i la reflexi pbliques, i s una solu-

ci reguladora entre ideals socials contraposats: el concepte dautor in-

dividual amb drets i responsabilitats determinats, el valor de laccs

democrtic al coneixement til i la fe en la lliure competncia de mer-cat com el mecanisme ms efica de lintercanvi pblic.


13/56


A quines pregones motivacions obeeix lsser hum la m del qual savana

cap a lobjecte que anomenem llibre? Qu nespera, daquest munt de fulls secs

coberts de signes, sin la comunicaci del pensament daltri que es desplega

per llurs pgines? Remarquem lequvoc del terme llibre, que designa alhora un

material que serveix de suport als signes i el contingut intellectual que com-

porten aquests signes, s a dir, que s alhora significant i significat.

La qesti del futur del llibre ens porta a una reflexi crtica sobre la relaci

entre tecnologia i comunicaci. Aquestes tecnologies proporcionen una oca-

si excellent per reflexionar sobre les formes de discurs. Hi ha un parallelisme

obvi amb els debats provocats per la capacitat de lordinador de simular altres

activitats humanes, com ara la percepci o el raonament, cosa que ha portat a

reflexions sobre la naturalesa daquestes capacitats. I la primera cosa que

sapercep en aquests debats s la importncia que es dna al llibre en la nostra

cultura.

El llibre i ls que sen fa es confonen. Objecte i s es fonen en un sol element

cultural. Lacte de llegir, opinen uns, no s noms un acte intellectual, sin

tamb fsic, sensual. La paraula escrita distancia, la paraula audible, en canvi,

s clida. El cos estableix les seves prpies relacions amb el suport llibre, amb

el pes, la forma, la superfcie que t...; i per aix se li fa estranya la insuportable

lleugeresa del text electrnic. A ms, la lectura ha generat tot un seguit despais

(sales, gabinets, biblioteques, llibreries) i estris (coixins, taules, lmpades, etc.)

destinats a fer-la ms plaent. En canvi, el llibre digital o la lectura en pantalla

estan mancats dels aspectes tctils, i no tenen ni format ni situaci, de maneraque suport i lectura no sintegren, encara, de manera natural.


N. Robine (1974). Lalectura. A: R. Escarpit ialtres.Hacia una sociologa delhecho literario (pg. 275-276).Madrid: Edicusa.

Lectura recomanada

P. Lvy (1998).El segon diluvi(report sobre la cibercultura).Barcelona: UOC/Proa.


14/56


3. La lletra impresa

Des de la invenci de la impremta el llibre ha estat el mitj de conservaci idifusi de coneixement ms important i influent de la humanitat. Tot i que

alguns van pronosticar la fi de lera Gutenberg, els mitjans audiovisuals no

poden substituir la lletra impresa perqu no compleixen les mateixes funcions

ni satisfan les mateixes necessitats dinformaci. Vet aqu les qualitats dels lli-

bres analgics:

sn els magatzems tradicionals dinformaci per excellncia i representen una einaclssica de distribuci dinformaci [...] [ja que] sn fcils de llegir i accessibles sense equi-pament extra.

N. Catenazzi; L. Sommaruga (1994, desembre). Hyper-book: a formal model for electronicbooks.Journal of Documentation (vol. 50, nm. 4, pg. 316).

La part ms important dels coneixements i informacions sadquireix i es difon

mitjanant les diverses formes que adopta la lletra impresa.

Mirem, de moment, el que sesdev a la prctica: el suport paper continua

essent una tecnologia competitiva i efica: s difcil competir, avui dia, amb

les prestacions dun llibre imprs; la novetat imminent ser poder escollir

entre publicar en paper o publicar en forma de bits. La lletra impresa conti-

nuar existint com la forma principal dexpressi didees i pensaments, i els

documents textuals, sigui quin en sigui el suport, continuaran essent la ma-

nera principal de conservaci i de transmissi cultural. Amb tot, per primera

vegada, el paper podr deixar de ser el suport privilegiat del llibre.

En canvi, la indstria de la informaci i de lentreteniment en el futur ser

totalment digital, s a dir, basada en ls dordinadors i de xarxes de trans-

missi de dades. El seu objectiu ser la producci i distribuci dinformaci

i no la producci i distribuci dobjectes fsics (recordem la dicotomia toms-

bits que planteja Negroponte). s ms fcil i ms econmic moure bits que

moure toms. Amb la digitalitzaci total dels mitjans de comunicaci social,

entraran en crisi conceptes com els drets dautor o el paper de les empreses

editores.

Mirem de concretar el que es pot entendre per informaci digital.

La pregunta, ara, s bvia: un text imprs en paper i un text imprs

en un monitor dordinador, sn coses diferents? Llegir i escriure sobre

paper s el mateix que llegir i escriure en pantalla?


N. Negroponte (1998). Viureen digital. Palma de Mallorca:Moll.


15/56


16/56


Tot plegat ens porta a concloure que la digitalitzaci s una forma nova de

creaci. Editar digitalment no s passar un document en suport paper a un

nou mitj ms dinmic. La creaci de documents digitals sha de concebre des

de nous punts de vista i possibilitats, sense que el paper o la impressi impli-

quin un llast permanent.

C. Hemingway considera que els avantatges relacionats amb la informaci di-

gital es resumeixen en tres propietats:

1) Accs aleatori. Laccs a la informaci en un mitj digital s independent

de la quantitat dinformaci que contingui.

2) Interactivitat, sobretot mitjanant la navegaci per mitj de sries dop-

cions i deleccions entre les alternatives presents en els documents digitals que

estan condicionades per lautor del document, el descobriment de relacions

entre diferents informacions textuals i lestabliment de filtres selectius sobre

el flux dinformaci que es vol rebre.

3) Creativitat. Amb mitjans digitals, lusuari pot manipular o canviar ele-

ments individuals i crear nous elements molt ms fcilment que amb mitjans

analgics.

Hagen proposa comparar els documents digitals amb els analgics en funci

dels parmetres segents: accessibilitat (propietat de necessitar o no un aparell

per a la lectura), actualitzaci (facilitat per a actualitzar el document), densitat(densitat dinformaci per unitat de volum o despai), cercabilitat (cerques alea-

tries i interactives amb temps de resposta molt breus i no dependents de la

quantitat dinformaci), durabilitat (temps de vida del suport, o temps mitj

de vida abans no es malmeti), autenticitat (grau dautenticitat atribuble a la

informaci), i ergonomia (grau de qualitat esttica que permet el suport o grau

de confort que proporciona).

La computabilitat, de la qual depenen les altres propietats de la informaci di-

gital, es refereix al fet que una informaci digital s, per definici, computable,

s a dir, susceptible dacceptar un tractament sistemtic mitjanant laplicacidalgun algorisme (procediment expressat en un nombre finit de passos per a

la resoluci dun problema) controlat per la CPU dun ordinador. Quan una

informaci s computable shi poden efectuar clculs estadstics, actualitza-

cions immediates, etc. Veurem que aquesta propietat s a la base de tot un

ventall dexperincies literries.

Lectura recomanada

L. Codina (1996).El llibredigital. Barcelona: Generalitatde Catalunya / CIC.


C. Hemingway (1993, abril).Modular Windows. CDROM World(pg. 66).


J.L. von Hagen (1992). Theelectronic journal: is thefuture with us?. A: B. Cook(ed.). The electronic journal:the future of serials-basedinformation (pg. 3-16). NovaYork: The Haworth Press.


17/56


4. Literatura i llibre

Des de la fundaci per Gutenberg duna impremta a Mayence el 1465 i les se-ves bblies ja formatades a 44 o 32 lnies, llibre i literatura han esdevingut

homottiques fins al punt que tenim dificultats per a distingir-los com si la li-

teratura no pogus tenir cap altre mitj que el llibre, com si les caracterstiques

de la literatura haguessin de definir-se per mitj de les del llibre: com si el llibre

fos aquest mitj que confereix a la literatura la seva carta de noblesa.

Tanmateix, la literatura, com tothom sap, fins i tot si no volem acceptar sem-

pre totes les conseqncies daquest saber, existia molt abans que el llibre i, a

moltes regions del mn encara tot i que el nostre etnocentrisme ens encega

existeix sense cap recurs al llibre.

Per a una bona part de la seva histria, per a una bona part de la seva extensi

geogrfica, la literatura s oral o presentada sobre suports molt diferents del

llibre. En aquest mbit, la literatura es manifesta essencialment com a ins-

tants de text, instants efmers, voltils, canviants, variants, contextualitzats.

No podem entendre els efectes del que sanomena les religions del llibre sen-

se tenir en compte aix: el text sagrat, el que porta la paraula divina, s el que,

per no variar, soficialitza; el que, a la inversa que els textos profans, ha de ser

transms tal qual, sense cap variaci, i per aix exigeix un entrenament espe-

cfic, de vegades la dedicaci de tota una vida. La literatura s mpliament in-dependent del mitj especfic que s el llibre. Per el llibre sha constitut en

problema perqu, per les seves caracterstiques tcniques, no podia acollir al-

tres prctiques del fet literari.

Laparici de la informtica, ms exactament de lordinador, el qual podem

considerar com un mitj, qestiona de retruc la concepci cannica de lapro-

ximaci literria, entre altres coses perqu permet repensar totalment les rela-

cions del text i del context, i aix fins a les seves conseqncies ms extremes:

des dara un text ja no pot ser aquest objecte tancat dun teixit de llengua vol-

gut o presentat com a definitiu i immutable, sin al contrari un objecte m-

bil i ms o menys estretament vinculat al seu context daparici. La literatura,

amb la revoluci digital, es troba de sobte com alliberada del llibre; desaparei-

El llibre s, doncs, el problema; el llibre s tot el problema... o ms aviat

la industrialitzaci del llibre amb tot el que, des del seu origen, implica

i que, de mica en mica, sencadena en un conjunt de dispositius cadacop ms constrenyedors: lestandarditzaci, el format, les convencions,

les colleccions, el mrqueting, els pblics, les crtiques, els autors, les

autoritats, els gneres, les edicions crtiques, originals, etc.

En tot aquest apartatde literatura i llibre...

... seguim Jean-Pierre Balpe(2002), criture sans manuscrit,brouillon absent, que podeutrobar en els llocs web se-gents:

http://hypermedia.univ-paris8.fr/Jean-Pierre/articles/manuscrit.pdf, i http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/balpe10.html


18/56


19/56


5. Metfores dun nou espai digital

El nou suport digital introdueix un seguit de canvis en els mitjans de comuni-caci, dels quals cal remarcar la tendncia a la unificaci dels diversos tipus de

missatge (textual, icnic, auditiu, etc.). Aquesta conjunci delements genera

un nou espai que no s la suma dels diferents formats, sin una concepci no-

va: pensem en els llocs web, en els CD-ROM, en les performances virtuals, els

hipertextos independents, etc.

El nou espai digital es caracteritza pel fet dincorporar diferents llenguatges si-

multniament, que donen lloc a noves representacions visuals. En primer lloc,

es trenca la distinci que feia McLuhan entre mitjans calents i freds. Com

subratlla Wenz, es combina lestimulaci visual de la imatge, el cinema i la te-

levisi amb la fredor del text imprs. Sovint la multimdia tendeix a barrejar

i acumular diverses tipologies de missatges cercant lespectacularitat o el pre-

domini dels efectes especials. De fet, tanmateix, lexcs de soroll que dificul-

ta la transmissi de la informaci es deu al fet que no existeixen convencions

clares de com podria ser una retrica dels mitjans combinats.

Jay David Bolter (1991) ens recorda que lescriptura tamb s una tecnologia,

i que les convencions visuals han tingut un paper molt important en la nostra

percepci dels documents escrits (els marges dels cdex, els tipus de lletres, elselements grfics, etc.). El text electrnic exagera aquesta combinaci dele-

ments textuals i grfics, i obliga el lector a combinar la seva percepci damb-

ds mitjans.

Finestres, enllaos, mens, quadres de dileg, mapes de navegaci, etc. sn elements fa-miliars a tot internauta que, alhora, els ha dinterpretar i ocupar-se del text. A ms a ms,segons les darreres investigacions, la primera cosa en qu es fixen els ulls en una pginaweb s el text, no les imatges.

La paraula s el mitj predominant en el nou espai virtual. La disposici si-

multnia delements dna al text una nova dimensi de multiplicitat de sig-nificats. Les imatges han estat tradicionalment meres illustracions del text, i

per tant un element secundari. Tanmateix la imatge ha anat rebent cada cop

ms importncia, com es pot observar, per exemple, en llibres de text infantils

o en els mateixos diaris. Gunther Kress afirma que la comunicaci, malgrat

haver estat sempre multi-semitica, ha anat evolucionant des de la creena que

el text transmet el que s important, fins a la postura actual que accepta que hi

ha coses que les imatges mostren millor. s a dir, les imatges no solament repe-

teixen la informaci del text (illustraci), sin que aporten nova informaci

valuosa.

Per s que, a ms, parlem de dues actituds cognitives diferents, perqu segons

Kress (1998), el llenguatge interpreta el mn per mitj de la narraci (narrative),


Per a una classificaci delstextos digitals es pot veure:

E. Aarseth (1997). Cybertext.Perspectives on ErgodicLiterature. Baltimore: TheJohns Hopkins UniversityPress.


K. Wenz (1996). Von der arsmemoriae ber die arscombinatoria zur arssimulatoria:Informationsbermittlung inalten und neuen Medien. A:S. Rschoff (ed.).Kommunikation und Lernenmit alten und neuen Medien.(pg. 25). Frankfurt: PeterLang.


20/56


mentre que la imatge ho fa mitjanant la representaci (display). Insistir exclu-

sivament en el llenguatge significa insistir en qualitats cognitives com la linea-

litat, la causalitat, etc., distintius de lera de la impremta. Lespai digital ho pot

modificar. Per a Ilana Snyder no es tracta doposar la comunicaci visual a la

textual, sin desbrinar com podem millorar la combinaci dambdues. Aquesta

autora adverteix del perill que amaga la insistncia dels mitjans actuals a ante-posar la imatge, perqu ho relaciona amb un intent de convertir els receptors en

consumidors.

La pantalla de lordinador s bidimensional, per evoca diverses metfores

que semblen voler transcendir aquesta condici.

1) La primera s la metfora de la finestra. La pantalla de lordinador s una

pantalla al mn i lusuari, assegut a casa, veu desfilar davant seu tot tipus de

continguts procedents dels llocs ms llunyans i dedicats als temes ms diver-

sos. Aquestes finestres determinen lentrada al mn digital, la interfcie escur-a la distncia entre realitat i virtualitat abolint la diferncia entre ells.

2) La segona, la interfcie grfica dusuari, creada a Xerox PARC (Palo Alto

Research Center) en els anys setanta, com ho recorda Janet Murray (1997),

que era la imatge dun pupitre ple darxivadors, que sembla haver-se convertit

en la interfcie estndard actual. A la mateixa poca Atari va llanar els primers

jocs dordinador basats en grfics (Pong i PacMan), i al MIT, el grup de Ne-

groponte va desenvolupar el primer espai digital navegable: un mapa filmat

dAspen, Colorado. Aquestes creacions provocaren que la qualitat visual dels

ordinadors passs a ser absolutament distintiva del mitj.

3) La tercera, la metfora de la navegaci. Hom parla de navegar per la Xarxa

(en angls we surf the net). La imatge del surf t a veure amb el fet que aquesta

navegaci no sassembla pas a una llarga travessia per loce, sin a un viatge

accidentat amb molts salts dones (enllaos). Incorpora elements de zping, de

canviar constantment de rumb sense arribar enlloc cosa que fa qestionar

molt aquesta metfora.

4) Com a darrera, lespai digital. Les metfores del paisatge veuen la Xarxa

com un espai desconegut que sha dexplorar, en qu lusuari activa els enllaossense estar gaire segur don condueixen i canvia de direcci segons varin les

seves expectatives i intencions. Murray subratlla el fet que la diferncia entre

lespai digital i el que representen els mitjans lineals s que els llibres, pellcu-

les i cmics poden descriure (mostrar) lespai, per noms lordinador crea un

espai navegable que podem recrrer. Els enllaos dun hipertext donarien una

continutat semntica que es tradueix en una sensaci de contigitat espacial

sense que importi la distncia real entre els espais connectats. Podem activar

un enlla que uneixi una pgina dun lloc web de patrimoni pictric catal

amb la pgina duna exposici de Tpies a Nova York sense que la distncia en-

tre ambds servidors obstaculitzi la nostra percepci de la relaci entre ells.

Aquesta immediatesa s una de les caracterstiques ms interessants de lespai

virtual.


Sobre lespai digital podeuvisitar:

Espacio digital y publica-ciones electrnicas de SusanaPajares Tosca a: http://

www.ucm.es/info/especulo/hipertul/

Lectura recomanada

K. Wenz (1997). Principlesof spatialization in text andhypertext. A: W. Nth (ed.).Semiotics of the Media. Berln /Nova York: Mouton deGruyter.


21/56


Les metfores espacials tenen conseqncies cognitives importants. Com su-

bratlla Beckmann comentant Braudel, abans, les civilitzacions es podien loca-

litzar en mapes. Parlar de civilitzaci volia dir parlar despai, terra, fronteres.

Aix no sesdev en la civilitzaci digital, en qu els metaatributs han subs-

titut el que s fsic. Joaqun Aguirre afirma que la realitat virtual s un con-

junt dinformacions destinades als sentits la funci de la qual s substituir la

percepci espaciotemporal real del subjecte. Dins duna realitat o entorn vir-

tual el subjecte creu que s on no s i concedeix el ser al que no s. Lespai

alberga continguts en forma dimatges. Wenz (1997) parla duna transici des

de lars memoriae a lars simulatoria que caracteritzaria lespai digital.

John Tolva relaciona el salt que es produeix en activar un enlla amb la teoria

del matemtic Riemann per a descriure lespai extradimensional. El text im-

prs s bidimensional, ens movem de dalt a baix, desquerra a dreta, per mai

per mitj del text. Per a Tolva, els enllaos hipertextuals representen un salt a

la tercera dimensi, perqu afegeixen una dimensi espacial a lexclusivament

temporal del text. Lespacialitzaci s un factor clau en el camp dels problemes

dorientaci dels interactors en la Xarxa, i un tema candent en la bibliografia

especialitzada. La conferncia dhipertext (Hypertext 99) va presentar diverses

ponncies referents a aquest tema.

Ponncies dHipertext 99

Auffret, Carrive, Chevet, Dechilly, Ronfard, Bachimont (1999, febrer). Audiovisual-based hypermedia authoring: using structured representations for efficient access to AVdocuments. A:Actes de Hypertext99 (pg. 169-178). Darmstadt (Alemanya).

Kreutz, Euler, Sptizer (1999, febrer). No Longer Lost in WWW-based Hyperspaces. A:Actes de Hypertext99 (pg. 133-135). Darmstadt (Alemanya).

Kumar, Furuta (1999, febrer). Visualization of relationships. A: Actes de Hypertext '99(pg. 137-139). Darmstadt (Alemanya).

McEneaney (1999, febrer). Visualizing and Assessing Navigation in Hypertext. A:Actesde Hypertext99 (pg. 61-71). Darmstadt (Alemanya).

Shipman, Marshall, LeMere (1999, febrer). Beyond Location: Hypertext Workspaces andNon-Linear Views. A:Actes de Hypertext99 (pg. 121-131). Darmstadt (Alemanya).

Totes les solucions als problemes de conceptualitzaci, orientaci i percepci

de relacions passen per la traducci destructures mentals a representacions es-

pacials com ara mapes, diagrames o grups de caixes de text. Programes des-

criptura dhipertextos com Storyspace permeten la simultanetat en pantalla

de mapes, esquemes i blocs de text o imatge, amb qu lautor i lector poden

organitzar el seu espai a voluntat. Ens calen imatges espacials per organitzar

els nostres coneixements. Mirem, doncs, de resumir en quins aspectes lespai

digital reforar i potenciar les propietats del llibre analgic, s a dir, passema enumerar els aspectes clau que van configurant el que podem anomenar hu-

manisme digital.

Lecturescomplementries

J. Beckmann (1999). Mergeinvisible layers. CTHEORY(vol. 22, nm. 1-2, article 69,febrer). http://

www.ctheory.com.J.M. Aguirre Romero (1996,mar). Artes de la memoriay realidad virtual.Espculo(vol. 2). http://www.ucm.es/info/especulo/numero2/memoria.htm.


J. Tolva (1995). Ut PicturaHyperpoiesis: Spatial Form,

Visuality, and the DigitalWord. http://www.artsci.wustl.edu/~jntolva/.


22/56


Hem seguit les diferents propietats presentades per Antonio Rodrguez de las Heras: Ellibro digital. Conferncia pronunciada a Barcelona el 21 d'octubre de 1999 en el marcde la II Setmana de Debat sobre l'Ensenyament Universitari de les Humanitats, Tecnolo-gies de la Informaci i Humanitats, organitzades per la Facultat d'Humanitats de la Uni-versitat Pompeu Fabra i els Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC.

http://www.uoc.es/humfil/digithum/digithum2/catala/teorica/index.html

5.1. Densitat

Lespai digital ofereix una capacitat illimitada demmagatzematge, una den-

sitat molt alta.

Recordem, per exemple que un CD-ROM pot contenir 650 megabytes, quasi 500 disquetsdalta densitat. Pot emmagatzemar, tericament, 19 hores de so sobre 16 pistes, 7.000imatges fixes a tota pantalla amb 16 milions de colors, 74 minuts dimatges animades atota pantalla, unes 300.000 pgines de text. Shi poden enregistrar, per exemple, una

combinaci de 3.000 imatges, 4.000 pgines de text i 30 minuts de vdeo. I tot plegat enun disc de 12 cm de dimetre. I qu podem dir de la informaci que ens subministra In-ternet! Les capacitats demmagatzematge del mn digital sn espectaculars.

Per aix no est en contra de la cultura llibresca. Des de sempre sha somniat

amb un nic llibre que pogus contenir tota la saviesa del mn. Aquest somni

sha manifestat en Flaubert, qui, en els seus darrers deu anys, va intentar una

novella enciclopdica Bouvard et Pcuchet que recolls tots els sabers; en Go-

ethe, que va projectar una novella sobre lunivers, i en Novalis i el seu llibre

absolut. El Libro de arena s, segons Borges, un llibre amb pgines infinites,

on cap s la primera i cap la darrera. Per a Mallarm, el mn existeix per a con-cloure en un llibre. I les religions del llibre consideren que tota la veritat est

guardada en un llibre. Tamb Italo Calvino en les seves Sis propostes per al pro-

per millenni, mostra aquesta aspiraci de poder aconseguir un llibre que ho re-

colls tot. Aquestes aspiracions sn impossibles en suport paper, per factibles

en el mn digital. El problema ja no s, doncs, de capacitat. Lespai digital pot

absorbir informaci fins a linfinit.

5.2. Accessibilitat

En el mn tridimensional la quantitat dinformaci sol estar en proporci in-

versa a la seva accessibilitat; en canvi, en el mn digital, a mesura que creix la

seva capacitat de contenir, tamb augmenta la seva conductivitat. Les tauletes

dargila es posaven en caixes per a fer-les ms accessibles. El rotlle de pergam

obligava a enrotllar i desenrotllar el volum per arribar a una columna. El cdex

permet ja, fullejant, arribar a qualsevol lloc del text, cosa que hauria de per-

metre fer citacions exactes, i no de memria com es feia fins aleshores. Per lac-

cessibilitat que proporciona el cdex, el diccionari adquireix la seva utilitat.

Laccessibilitat est potenciada en el nou espai digital. Daquesta manera, po-dem pensar en una ingent quantitat dinformaci amb una gran facilitat dac-

cs a qualsevol punt.

Lecturescomplementries

G. Flaubert (1993).Bouvard yPcuchet. Barcelona:Montesinos.

J.L. Borges (2003).El libro dearena. Madrid: Alianza (ElLibro de Bolsillo, Bibliotecade Autor, 3).

I. Calvino (1998). Seispropuestas para el prximomilenio (5a. impr.). Madrid:Siruela (Biblioteca ItaloCalvino, nm. 2).


23/56


5.3. Actualitzaci

La permanent capacitat de canvi, dactualitzaci, de manteniment, s una al-

tra caracterstica de lespai digital. Els canvis no deixen rastre, les alteracions

no deixen cap senyal, les correccions no impliquen tornar a refer tota la pgi-

na. Ledici digital permet personalitzar ledici dun llibre i fer-ne les cpiessegons la demanda.

La necessitat dintroduir modificacions va dur al palimpsest: aprofitar la resis-

tncia del pergam (a diferncia del papir) per rascar amb una fulla els errors,

o algun contingut no desitjable. La impremta va contribuir a la consideraci

de la provisionalitat del llibre, ja que es pot reimprimir o ampliar en edicions

consecutives. Tanmateix, aquestes possibilitats sn molt redudes davant la

capacitat que ofereix lordinador (la mquina descriure, ensems que el disc de

vinil, s laparell de la nostra poca que ms aviat ha quedat obsolet).

5.4. Ciberespacialitzaci

On s el llibre? On sn les paraules quan deixem de llegir-les? Quan passem la

pgina dun llibre, les paraules romanen a la pgina anterior; per, quan fem

un clic amb el ratol, on s la informaci de la pantalla precedent?

Fins ara, amb suport dargila, de papir, de pergam o paper, les paraules hi eren

retingudes, el seu grafisme estava imprs i formava una unitat indissociableamb el suport. Ara sn bytes recuperats per la pantalla, o zeros i uns diluts en

els solcs dun disc. La paraula ja no est suportada sin sostinguda. I la

pantalla no s un fragment despai sin de temps, un espai de temps entre un

clic i el segent, durant el qual les paraules (la informaci, sigui textual o ic-

nica) estan sostingudes.

El llibre digital esdev multimdia: imatge, text i so estan ben conjuntats en

lespai de lectura. El rotlle no permetia la imatge, ja que en doblegar el suport

saltava la pintura. Amb el cdex assoleixen esplendor els llibres illuminats,per en cada pgina es mant una lluita entre el text i la imatge; de vegades

domina la imatge i posa el text als seus peus peu de foto i, en altres, el text

encercla la imatge i la confina dins dels trets duna lletra majestuosa. En lespai

digital no hi ha cap impediment material per interrelacionar text, imatge, so:

noms la capacitat de lautor.

5.5. Interacci

Es tracta duna nova relaci del lector (interactor) amb el text. Fins ara el lector

tocava el llibre, les pgines, la coberta, per a desplegar el text. Ara es mou pel text,

no pel suport, i sn les mateixes paraules les que despleguen noves paraules.


24/56


5.6. Ubiqitat

Fins a larribada de la impremta, el llibre residia en un espai concret i calia des-

plaar-se fins on estava per accedir a la informaci. La impremta va proporcio-

nar una certa ubiqitat al llibre, per lespai digital, alliberant el llibre de les

servituds materials del suport, permet que el llibre es pugui obrir alhora enmolts llocs diferents.

5.7. Deslocalitzaci

Navegar per Internet s anar saltant dun servidor a un altre, de manera que al

final duna consulta haurem recorregut milers de quilmetres sense adonar-

nos-en. Amb la nostra lectura hem enquadernat pgines ubicades en llocs

diferents. La informaci ja no resideix en un nic lloc i, tanmateix, el lector t

la percepci que tota la informaci s tan propera com les pgines dun llibre.

Aquesta idea daccedir a una informaci no resident en un punt nic ja la tro-

bem al segle XVI, amb lenginyer humanista Agostino Ramelli, quan ens des-

criu una roda de llibres*: una mena de snia que porta a cada catfol un

llibre obert, de manera que el lector, ajudat per un seguit de palanques, mouria

la snia i visualitzaria els llibres que, daltra manera, estarien dipositats a les

lleixes duna biblioteca. s el mateix somni de Vannevar Bush quan va disse-

nyar el Memex**, per ara fet de pantalles i microfitxes. Internet far possible

aquest somni.

5.8. Formatitzaci

Lespai digital t la capacitat per a crear coses radicalment noves que no es po-

den realitzar en lespai tridimensional. La intelligncia artificial, els agents in-

telligents, ho possibiliten. Pel que fa a la informaci, o al llibre analgic,

lespai digital permet formatar-la (corregir, ampliar, modificar el disseny, etc.).

s el que fan les editorials que fan les tirades a partir dun format digital i se-

gons la demanda de compradors particulars. Com es transforma el llibre quan

entra a lespai digital?

All que aporta la digitalitzaci al llibre fsic es pot concretar enels parmetressegents: multimedialitat, hipertextualitat, reticularitat, evolutiu, dialctic,

multilinge, i personalitzat.

De fet, val a dir que entre les publicacions electrniques existents hi ha una gran diver-sitat de models: des de la simple digitalitzaci dun llibre fins al que proposa un itinerarimental impossible de vehicular en paper, passant per la digitalitzaci dun llibre adorna-da amb quatre enllaos, dotze segons de vdeo, uns sons amb quatre frases, ls de lhi-pertext per a les definicions del glossari i un sistema senzill de navegaci que, la majoriade vegades, consisteix a passar pgines.

Per tant, en la concepci del llibre virtual podem carregar les tintes (o millor

dir-ne els bytes) en el component llibre, o b en el component virtual. Per

* Vegeu un dibuix daquestamquina a Agostino Ramelli (1588).

Le diverse et artificiose machine(figura CLXXXVIII). A: http://www.sil.si.edu/Exhibitions/

Science-and-the-Artists-Book/76-14435.jpg

** Vegeu Vannevar Bushstheoretical Memex machine a:

http://www.kerryr.net/pioneers/memex_pic.htm


25/56


tamb hi ha la possibilitat de crear noves tipologies dinformaci que no tin-

guin el seu original en el mn analgic. Per exemple, trencar amb la idea de

llibre com a conjunt seqencial de pgines (sembla, tanmateix, que encara

sest reforant la percepci de la pantalla com a pgina: no parlem, per exem-

ple, de pgina web?).

5.9. Asincronia

Lasincronia en lespai digital amplifica la capacitat que la impremta va pro-

porcionar al llibre facilitant la lectura individual i, per tant, en el moment en

qu desitgs el lector. Amb la impremta el llibre es va poder obrir des de ml-

tiples llocs i en moments diferents. En lespai digital els llibres estan perma-

nentment oberts i a labast de tothom.

5.10. Hipertextualitat

Un document hipertextual s multidimensional: es pot llegir seguint ms dun

recorregut i es pot accedir a una determinada informaci des de diversos

punts. Amb lordinador, el pas dun punt a laltre s immediat: noms ens cal

fer un clic per passar dun document a un altre. Sumaris, ndexs, definicions

en requadres, glossaris, etc. sn un clar precedent dels enllaos hipertextuals.

Per el llibre electrnic no pot ser una traducci digitalitzada dun llibre sobre

paper, ats que, quan un text imprs esdev text electrnic, deixa de posseir lamateixa classe de textualitat. s el que Landow demostra al llarg del seu llibre.

Hipertextno vol dir noms poder fer clic damunt de paraules en blau i subrat-

llades. Lhipertext electrnic qestiona les nocions convencionals de text, au-

tor, lector, obra. Involucra lusuari com a participant actiu en la interacci

amb la informaci; els lectors poden escollir trajectes individuals entre els tex-

tos primaris i secundaris connectats, i poden afegir textos i nexes a lhiperdo-

cument. Una recopilaci hipertextual de material multidisciplinari s la manera

ms eficient de preservar, seleccionar, accedir, organitzar i integrar la matriadestudi: de fet, s la manera ms efica (per no dir nica) de practicar la inter-

disciplinarietat o la transdisciplinarietat. s una eina dinvestigaci valuosa

perqu pot establir nexes entre la informaci amb la qual sest treballant (tex-

tos, estadstiques, grfiques, anlisis, comentaris, materials visuals, etc.) i inte-

grar-los com a material del curs; alhora que permet presentar diversos nivells

de dificultat, diverses escoles de pensament rival, fomentant, aix, tant lex-

ploraci com laprenentatge autoregulat.

Pel que fa a linteractor, lhipertext permet un accs molt ms rpid i fcil a

una gamma de documentaci, tant bsica com contextual. Els nexes represen-

ten una manera molt adient dhabituar els lectors a establir relacions entre els

continguts que estudien, fomentant, daquesta manera, lhbit de cercar les di-


G.P. Landow (1995).Hipertexto: la convergencia dela teora crtica contemporneay la tecnologa. Barcelona:Paids Ibrica.


26/56


27/56


6. Hipertext i literatura

Ats que lhipertext, en poder connectar un fragment de discurs verbal a imatges, ma-pes, diagrames i so tan fcilment com a un altre fragment verbal, expandeix la noci detext ms enll del que s merament verbal, no far la distinci entre hipertext i hiperm-dia. Amb hipertext, doncs, em referir a un mitj informtic que relaciona la informacitant verbal com no verbal. Els nexos electrnics uneixen lxies tant externes a una obra,per exemple, un comentari daquesta per un altre autor, o textos parallels o compara-tius, com internes i aix creen un text que el lector experimenta com a no lineal, o mi-llor dit, com a multilineal o multiseqencial.

G.P. Landow (1995).Hipertexto: la convergencia de la teora crtica contempornea y la tecno-loga. Barcelona: Paids Ibrica.

El discurs sobre la hipertextualitat subratlla, dentrada, la ruptura de la linea-

litat, important no solament per a la recepci dels textos, sin tamb per a laseva producci i per a la consideraci del mateix concepte de text. Lhipertext

es relaciona amb la literatura de moltes maneres, comenant per aquesta rup-

tura de la linealitat i per les noves formes descriptura i lectura que intenten

autors com Joyce, Calvino o Cortzar molt abans que lhipertext electrnic fos

una realitat, mantenint-se tanmateix en els lmits de la pgina impresa.

Per a Landow (1995), a ms, lhipertext encarna les darreres tendncies de la

teoria crtica contempornia, sobretot les idees postestructuralistes de text

obert. Molts terics de la cultura fa temps que insisteixen en el fet que shan

dabandonar els actuals sistemes conceptuals basats en nocions com centre,

marge, jerarquia i linealitat i substituir-los per altres de multilinealitat, nodes,

enllaos i xarxes.

Efectivament, lhipertext porta a lextrem tamb els postulats dUmberto Eco

o la teoria de la recepci dIser, que propugnaven un lector actiu. Aqu s tan

actiu que en elegir els seus propis trajectes de lectura usurpa una funci de

lautor tradicional al control del qual sembla escapar-se el text.

Per no solament hi ha una relaci terica entre lhipertext i la literatura, sinque pel fet de ser lhipertext un vehicle de coneixement (un suport, com ho s

un llibre), introdueix en el mn de la cultura canvis potser tan espectaculars

com els que va comportar la invenci de la impremta. Ara b, si la impremta

sembla que no va modificar les formes de llegir i escriure, sembla, per contra,

que les tecnologies digitals i la Xarxa, lhipertext i el web modificaran els llen-

guatges de creaci a causa de les noves formes descriure, de llegir, deditar i,

fins i tot, de pensar.

Ens podem referir a les possibilitats de ledici electrnica, analitzades amb de-

tall per Jerome McGann a The Rationale of HyperText*. Lhipertext pot oferir

junts facsmils, crtica, obres relacionades, estudis sobre lobra, elements multi-

mdia (en el cas duna obra de teatre, una representaci o diverses per a poder-

Lectura recomanada

S. Pajares Toska (1997).Lasposibilidades de la narrativahipetextual . http://www.ucm.es/info/especulo/numero6/s_pajare.htm

*http://www.iath.virginia.edu/

public/jjm2f/rationale.html


28/56


les comparar, etc.). A aix caldria afegir-hi tots els avantatges de la informaci

digital (computabilitat, recuperabilitat, reusabilitat, interactivitat, accs aleatori,

cercabilitat, densitat) que doten el lector dun cert grau dopcionalitat i de poder

escollir el que li interessa a cada moment. Tamb cal tenir present ls de les

xarxes hipertextuals per a lintercanvi cientfic entre grups que treballen els

mateixos temes (tramesa dinformaci, xats en temps real, etc.).

6.1. Per, aix s literatura?!

Per respondre aquesta qesti es poden adoptar dos criteris:

1) Aplicar el que sabem de la literatura que sha fet fins ara a les noves crea-

cions en CD-ROM o en xarxa, i veure si shi adapten o tenen caracterstiques,

valors, funcions, etc. similars (en cas afirmatiu direm que s literatura).

2) Estudiar les noves formes de creaci i els nous llenguatges emergents a par-

tir de la revoluci digital, i mirar de redefinir la literatura a partir dels nous

problemes plantejats, les noves interaccions suscitades, les noves indetermi-

nacions i els nous processos de producci i distribuci.

Partim del pressupsit que la histria s i funciona com una relaci activa amb

el passat. En fonamentar el coneixement histric en una relaci activa amb el

passat, invertim radicalment la relaci present-passat: ja no s el passat qui t

la primacia sobre el present, sin que s el present qui planteja les qestions.I el present necessita el passat en relaci amb lesdevenidor, ats que no es trac-

ta nicament de viure el present sin de canviar-lo. Diu un proverbi rab:

lhome sassembla ms a la seva poca que als seus pares. Com que som fills

de la nostra poca, hem de partir del nostre avui, de la nostra experincia i dels

nostres problemes, per adrear-nos al passat.

s sempre de les nostres experincies quotidianes que [...] prenem en darrera anlisi elselements que ens serveixen per a reconstruir el passat.

M. Bloch (1984).Apologia de la histria. Barcelona: Empries.

La investigaci histrica s sempre tributria del present:

la Revoluci Francesa del XVIII ajuda a entendre millor langlesa del XVII;

les revolucions del XX (la russa de 1917, lalemanya de 1918, la italiana de 1920,

lespanyola de 1936) permeten interpretar millor la revoluci francesa;

lexperincia dels soviets russos fa ms comprensible la Comuna de 1793

i 1871;

la Segona Guerra Mundial caracteritza millor la primera;

la societat burgesa illumina retrospectivament la societat feudal.


Ll. Codina (2000). El librodigital y la WWW. Madrid:Tauro (Coleccin Comuni-cacin y Lenguajes).


29/56


I aix sesdev en el camp de lart: s linformalisme qui ens ajuda a captar la

pinzellada de Goya o la taca de Velzquez...

6.2. Literatura i hipermdia

Cada cultura ha elaborat el seu programari per tal demmagatzemar, distribuir

i jerarquitzar el que sap i com ho sap. Per tamb ha desenvolupat el seu ma-quinari (des de les pintures parietals, fins al papir, el llibre, el disquet o el ci-

berespai). Des daquesta perspectiva, quan la literatura i, en general, la cultura,

ha deixat de ser multimdia? Sembla que la impremta, el llibre i la lectura a-

llada i silenciosa la cultura impresa ha redut al paper el que tenia dhiper-

mdia. Part de la cultura actual, sobretot la literatura, s fruit daquesta

reducci. Alguns, per tant, veuen en els hipermdia lalternativa que ens re-

torna part del mn perdut amb la impremta. En el fons, la dicotomia s: pen-

sar la realitat com a representaci o pensar-la com a acci.

A ms, lespai anomenat literatura des del segle XIX s un conjunt especfic

dobres vistes com a seqncies fixes i estables, agrupades segons gneres, lle-

gides per a s i fruci individual i ensenyades mitjanant seleccions canni-

ques amb sentits i significats autoritzats. La literatura digital, bviament, va

en una altra direcci.

La tradici oral s, bsicament, hipermeditica, com ho s la interrelaci de

lescrit amb loral, sobretot pel que fa a la difusi o la divulgaci. I s el suport

el que ha limitat o potenciat aquesta prctica. Actualment, els programaris hi-

pertextuals ens mostren que:

Uns altres usos dels textos foren i sn possibles segons les limitacions tec-

nolgiques de cada moment.

Ls hipertextual no funciona al voltant dun text principal o eix, privile-

giat semnticament, sin que permet crear un text en moviment, amb

La reflexi histrica s regressiva: funciona a partir del present, en sentit

invers del fluir del temps. Si el present t primacia sobre el passat s per-qu nicament el present imposa i permet canviar el mn: cal posar el

passat al servei del present per tal dafirmar la capacitat poltica i cultu-

ral dels pobles ahir i, per tant, avui.

Lhipertext, aquest concepte borrs en consonncia amb la fludesa del

mitj electrnic, defineix una varietat de text travessat per enllaos ex-

plcits entre els seus blocs o nodes que remeten a altres dominis o ni-

vells. Lhipertext s, doncs, una manera de funcionar del text.


J. Chesneaux (1984).

Hacemos tabla rasa delpasado? (6a. ed.). Madrid:Siglo XXI de Espaa Editores.


30/56


mltiples connexions o enllaos no jerarquitzats. El que sha esdevingut s

que la literatura com a instituci ha privilegiat el text cannic com a eix al

voltant del qual giren els enllaos, enlloc de lestructura en xarxa, en qu

cap text t la primacia.

Lhipertext com a programari ha coincidit amb el desenvolupament de nocionsclau en la crtica literria recent: text i intertextualitat, escriptura i dialogisme,

qestionament entre gneres i disciplines, etc. La integraci, en forma de 0 i 1,

de text, imatge i so fa saltar les barreres disciplinries, genriques i estilsti-

ques, o les establertes entre nivells culturals.

Les investigacions de Havelock (1996) i Ong (1993) sobre la relaci entre ora-

litat i escriptura constaten que els textos sempre van tenir un funcionament

hipermeditic, tant si van ser recitats, cantats, representats com llegits en veu

alta i en grup. En sentit estricte, la literatura fins al segle XVIII s inseparable

daquest funcionament hipermeditic, cosa que la distingia dels altres textos

que, encara que anomenats literatura, no eren sin especialitzacions fruit de

lescriptura. Aquesta base hipermeditica domina durant tota ledat mitjana,

fins que laparici de la impremta generalitza la lectura solitria i silenciosa, i

redueix el text a una execuci interior. La idea moderna de text, autoria i altres

conceptes crtics tradicionals depenen estretament del text imprs, s a dir,

duna determinada tecnologia: la impremta.

Una de les novetats de la tecnologia digital resideix a poder superar la idea de

text com una cosa tancada i immutable; amb aix no volem dir que les apli-cacions hipermeditiques comportin una tornada a loralitat, per s a un cert

equilibri entre les diverses formes de percepci, recepci i cibercepci. En de-

finitiva, a una nova esttica.

El tret principal de lhipertext s la discontinutat, el salt o desplaament sob-

tat de la posici de linteractor en el text. Lhipertext s noms una varietat de

text no lineal, que es pot travessar amb salts o enllaos explcits entre unitats

textuals. Per linealitat no s equiparable a text, ni hipertext a no-linealitat.

El text lineal pot ser vist com un cas particular del que no s lineal, en el

qual la convenci s llegir paraula per paraula del principi a la fi, i lhiper-

text noms seria una de les varietats de la no-linealitat, que molts textos

comparteixen.

El text teixit, entramat en el seu sentit ms simple o tradicional pot ser

definit com la manera dorganitzar la informaci en dues dimensions,

disposada damunt la superfcie duna pgina, i en una forma lineal i je-

rrquica. Lhipertext, per contra, inclouria la possibilitat de fer-ho duna

manera pluridimensional mitjanant els enllaos que relacionen dife-rents parts dun text o de diversos.


E.J. Aarseth (1995).Nonlinearity and LiteraryTheory. A: G. Landow (ed.).Hyper/Text/Theory(pgs. 63-69).Baltimore: The John HopkinsUniversity Press.


31/56


Hem de veure el text, en el seu sentit ms ampli, com un potencial que es

pot realitzar noms parcialment per mitj de la seva escriptura, s a dir, de

la seva presentaci en paraules sobre diversos mitjans en condicions hist-

riques i tecnolgiques diverses.

Per a alguns autors caldria substituir el concepte negatiu de la no-linealitatpelde multilinealitat, ats que el que sesdev en lhipertext s un complex de li-

nealitats a diversos nivells, que depenen de diferents perspectives i contextos.

Com a programa informtic, lhipertext s una aplicaci de la idea de no-linea-

litat, o de multilinealitat, que anulla les limitacions de la pgina, ja que per-

met la creaci de mltiples enllaos associatius o xarxes que operen duna

manera similar a la del cervell, s a dir, en mltiples direccions, sense cap altra

limitaci que la del mateix sistema o la del nostre coneixement. Com ens re-

corda Chartier, els textos no existeixen en ells mateixos, separats de tota mate-

rialitat: no hi ha textos separats del suport que els dna a llegir, veure o escoltar(Chartier, 1996).

6.3. Obra, text, hipertext

Ja abans que lordinador envas el camp de lescriptura, el postestructuralisme,

en particular el grup format a Frana al voltant de Tel Quel en els anys seixan-

ta, ja havia transformat la noci lineal predominant de text. Roland Barthes i

Foucault sn els antecedents terics del que anomenarem hipertext.

Podem trobar en un text de Foucault les idees de multilinealitat i de canvi despai

o geometria en relaci amb la literatura. Per a Foucault la literatura s polisemn-

tica no perqu sigui ambigua o pugui tenir diverses significacions, sin perqu

est obligada a recrrer diversos sediments semiolgics, ja que no s res ms que

la reconfiguraci, en una forma vertical, de signes que es troben en la societat,

en la cultura, en sediments separats. A ms, per a Foucault, el llenguatge s espai,

encara que funcioni en el temps. I la literatura, en particular, neix al segle XIX lli-

gada a lespai del llibre, constituint-se la relaci del llenguatge i de lespai.

Potser la millor definici de no-linealitat textual s la de Barthes a De lobra

al text:

la paraula enlla es fa servir aqu de manera deliberadament neutra: no implica unadeterminaci, encara que fos mltiple i dialctica [...] Direm, en efecte, que el que s in-terdisciplinari [...] comena efectivament [...] quan la solidaritat de les antigues discipli-nes es desf [...]. Davant de lobra, noci tradicional, concebuda durant molt de temps iencara avui en dia duna manera, si sens permet lexpressi, newtoniana, es produeixlexigncia dun objecte nou [...]. Aquest objecte s el Text.

R. Barthes (1994). De loeuvre au texte. Revue dEsthtique, 3 (1971). A: Ceuvres compltes(II, pg. 1211-1217). Pars: Seuil.

Estem davant dun canvi profund? Per a alguns no sortim dun espai geom-

tric en qu el que s lineal s un cas particular del que no s lineal o multili-

neal; per aix hom pensa en un hipertext en forma, no noms darbre, sin de


E.J. Aarseth (1997).Cybertext: Perspectives onErgodic Literature (pg. 42-47).Baltimore: The John HopkinsUniversity Press.


G. Liestol (1997).Wittgenstein, Genette, andthe Readers Narrative inHypertext. A: Landow (pg.110).


M. Foucault (1996).Delenguaje i literatura (pg. 94i seg.). Barcelona: Paids.


32/56


rizoma, on el logos, associat a espais o alternatives fixes i jerarquitzades, alterni

amb el nomos, travessia en un espai i temps irreversible i sense punts de refe-

rncia fixos (Moulthrop, 1997).

La interrelaci entre escriptura i oralitat (Havelock, Ong) s equivalent a la

que hi ha entre espai estriat i llis, s a dir, entre el domini seqencial i causalregulat per una estructura geomtrica, segons jerarquies tancades, associat

culturalment al llibre, i el domini del moviment contingent sense seqncies

o posicions fixes, sense jerarquies o alternatives predeterminades, que es pro-

paga, paradoxalment, per mitj de salts o connexions contingents.

Aquests espais, com loralitat i lescriptura alfabtica des que apareix a Grcia,

noms es donarien barrejats: un s contnuament tradut, traslladat a laltre, i

la dada llis/estriat no representa una dialctica sin un continu. Des daquesta

perspectiva podem concebre lhipertext com un camp de lluita o conflicte en-

tre els dos pols. Podem ara concebre, histricament, lespai anomenat literaturacom un continu entre aquestes polaritats.

Sn els fillegs o els experts en textos els que van restringir, cada cop ms, el

carcter hipermeditic del que s literari, la seva vinculaci oral, cap al que s

textual; primer, amb les seves edicions i comentaris, desprs amb les seves tau-

les canniques i amb la fixaci de textos per a lensenyament. I la impremta

accentuar encara ms aquesta reducci del que s hipermeditic al que s tex-

tual, a lobra tancada en sentit autoritzat.

s, doncs, lhipertext qui potser pot tornar a la literatura el seu carcter hiper-

meditic, ja que lestructura hipertextual en forma de xarxes permet la difu-

minaci cada cop ms gran de les fronteres entre textos i entre autors i lectors,

o intrprets. En un context electrnic hipertextual linteractor pot llegir i al-

hora crear textos en relaci amb el que llegeix, propis o aliens, sia en forma de

comentaris, addicions, ficcions o precisions que sincorporen a la xarxa hiper-

textual. I cap daquests elements s ja, en aquest mitj, una cosa jerrquica-

ment situada sota, darrere o al final del text principal, sin que tot

apareix com a document interconnectat, sense el carcter necessriament sub-

sidiari que la disposici espacial de la pgina li atorgava.

La literatura com a hipertext es caracteritza per no tenir un centre fix,

s un corpus de textos relacionats que no tenen a priori un eix organit-

zador; cosa que no vol dir que no el necessitin, ats que lhipertext

funciona com un sistema de relacions indefinidament descentrable i

recentrable que, com la mateixa literatura, roman obert, canviant i en

expansi. s un complex de vincles on els textos canonitzats sn nica-

ment els eixos provisionals de la xarxa que estableix les mltiples con-

nexions entre ells en les seves diferents versions, lectures, comentaris,

interpretacions, en una espiral sense fi. Per aix la xarxa hipertextual

preveu fins i tot la desorientaci, ja que no solament s possible perdre-

shi, sin que aquest errar s part fonamental del joc.

Lectures recomanades

M.E. Rosenberg. Fsicae hipertexto. Liberaciny complicidad en arte ypedagoga. A: G.P. Landow(coord.) (1997). Teora del

hipertexto (pg. 305-337).


33/56


Els nous mitjans, doncs, potencien el que ja funcionava per mitj de lescrip-

tura, i que la impremta va dificultar en part: lelecci per cada lector del seu

propi cam, s a dir, un text diferent que mai exhaureix del tot. Cap text, en

tant que forma part duna xarxa hipertextual, s exhaurit del tot i s, en gran

part, un text sense lectors. El que s literari s inseparable del que s hiper-

meditic, si no volem veurens reduts a lespai visual del que s imprs, pre-

dominant des de fa dos segles, quan sorgeix precisament el nom de literatura

per a designar aquesta reducci. Fins aleshores, els textos desprs classificats

com a literaris eren inseparables de la seva execuci oral.

Parafrasejant Derrida, lescrit s el suplement del que s oral, perqu shi afe-

geix i perqu el vol substituir, sense assolir-ho mai del tot, fins i tot en lera del

predomini imprs. Amb el paradigma hipertextual aquest predomini est va-

riant, modificant, per tant, la mateixa textualitat.

6.4. Literatura, autoria i collaboraci hipertextual

La impremta va anar acabant de mica en mica amb la difusi hipermeditica

dels textos de la cultura manuscrita i els va reduir prpiament a obres, pro-

veint-les de la seva marca didentificaci autorial i deslligant-les de la seva exe-

cuci oral comunitria; alhora, les idees de collaboraci i imitaci sanaren

debilitant, i noves concepcions de la crtica es van anar desenvolupant. Per

les TIC renaixentistes (la impremta) van trigar molt a imposar-se, com la lec-

tura silenciosa que propiciaven: fins al segle XVIII no es pot dir que hagi trans-

format les societats europees, on lescrit s encara inseparable de la seva

execuci oral, en societats dimpremta.

La impremta, segons Ong, desenvolupa el sentit de la propietat de lescrit i la

idea doriginalitat. Les obres es veuen ara ms alladament, com a textos tan-

cats, complets i finalitzats, com a recipients del pensament definitiu del seu

autor, una cosa fora diferent del que sesdevenia en la cultura manuscrita.

Al segle XIX sarriba al punt mxim de desprestigi de la vella idea de collabo-raci quant a comunitat cultural o grup que treballa amb textos comuns, tant

en forma de glosa i comentari com dimitaci. Des de final del XVIII el terme

collaboraci adquireix el seu sentit ms pejoratiu de traci, ms o menys as-

sociat a plagi, amb lexaltaci de la idea doriginalitat i desfor individual. Sn

el desenvolupament de la impremta i el del liberalisme econmic aliat a ltica

protestant, amb el seu sentit sacralitzat de la propietat i el treball individuals,

els factors que hi contribueixen.

La propietat intellectual i els drets dautor sadapten fora a la tecnologia de la

impremta, ja que promou lallament dels textos i, per tant, la seva atribuci a

autors individuals, amb lassignaci duna essncia estilstica, aspecte relacionat

amb la sobrevaloraci de loriginalitat i el geni des de Kant i el romanticisme.


W.J. Ong(1993). Oralidad yescritura. Tecnologas de lapalabra. Mxic: FCE.


34/56


Fins al segle XVIII lautor no fou reconegut a Europa com a entitat legal, com a

creador de les seves obres (a Anglaterra el 1710 i a Frana el 1793). Condorcet

argumenta que la noci dautoria s una creaci arcaica de la monarquia ab-

soluta, ats que atorga privilegis i honors a individus; la millor manera de di-

vulgar el coneixement s per mitj de textos oberts i sense autor, circulant

lliurement entre els ciutadans, sufragant-se per subscripci. s partidari de lsde noves tecnologies i modes de textualitat per tal de posar el poder de la pu-

blicaci en mans de cada ciutad. El segle XVIII va veure laparici de nous

modes de textualitat en la premsa: joc lliure amb el format, combinaci

dimatges, msica i text, hegemonia de la lnia editorial per damunt de la veu

dautor i noci de text com a butllet danuncis. La llibertat de premsa va com-

portar leliminaci de la censura prvia, el final del sistema literari de lantic

rgim, de ladministraci reial del comer del llibre, del sistema de privilegis

literaris i de lexrcit dinspectors i censors, la liberalitzaci massiva del mn

editorial (tothom podia imprimir o publicar qualsevol cosa). Lexperiment re-volucionari va acabar a causa del terror poltic i cultural experimentat en des-

lliurar-se les forces culturals amb aquesta nova textualitat desprs de la

Revoluci Francesa de 1789 (pamflets annims, crtiques a les autoritats, etc.),

i es va restaurar lordre cultural centrat en la civilitzaci del llibre: es reconeix

legalment el principi de propietat literria com a manera de responsabilitzar

els autors i es regula el comer imprs per a fer econmicament viable ledici

de llibres.

La literatura s un producte del segle XIX. Segons Foucault, tot i que el que ano-

menem literatura existeix des de fa segles, no s tan clar que Dante, Cervantes

o Eurpides siguin literatura, tot i que formen part de la nostra literatura actu-

al. Amb altres paraules: encara que les relacions de les seves obres amb el nos-

tre llenguatge siguin efectivament literatura, les relacions daquestes obres

amb el llenguatge de la seva poca no eren literatura. Per a Foucault la litera-

tura noms existeix des de la desaparici de la retrica, com una forma de si-

mulacre que es rebutja a si mateixa contnuament en constituir-se com a

transgressi. Abans del segle XIX, els textos, les obres, representaven alguna co-

sa, existien en funci dun llenguatge mut i primitiu que calia restituir, la pa-

raula de Du o la veritat, fos la de la Bblia o la dels autors consagrats. Si

tradum el que diu Foucault a termes hipertextuals, el llenguatge mut i primi-

La moderna civilitzaci del llibre sorgeix de les revolucions democrti-ques del segle XVIII i representa una visi particular de la vida cultural

vertebrada al voltant dels ideals de lindividu autnom, laccs univer-

sal al coneixement, el debat i la reflexi pbliques; s una soluci regu-

ladora entre ideals socials contraposats: el concepte dautor individual

amb determinats drets i responsabilitats, el valor de laccs democrtic

al coneixement til i la fe en la lliure competncia de mercat com el me-

canisme ms efica de lintercanvi pblic.


M. Foucault (1996).Delenguaje i literatura (pg. 63 iseg.). Barcelona: Paids.


35/56


tiu no s ms que el mn dall sabut, o nomos, expressat en loralitat primria

dominant a escala collectiva, aix que en el segle XVIII sanomenar Volkgeist,

o esperit del poble, i desprs intrahistria.

El que s literari es desenvolupa en aquesta interacci entre el que s oral o in-

trahistric i lescrit o histric i no pot, per tant, parlar-se de literatura en cultures

purament orals, sense escriptura (el que est fixat per escrit era, per definici, li-

teratura). Tindran una forma oral, rtmica, de poesia expressada en canons i

relats o escenificada, que noms podrem anomenar literatura si en tenim len-

registrament escrit; daqu ve la inadequaci del terme literatura oral.

Amb lentronitzaci de la ra i la cincia, la literatura s identificada amb la

retrica de lescriptura quant a llenguatge intil o buit que ja no representa

cap veritat; per aix, en lmbit popular on encara domina loralitat, esdev

el domini de la fantasia o la mentida seductora; en lmbit culte esdev, com

diu Foucault, en el simulacre del llibre, ja que noms es pot realitzar mitjan-

ant lagressi i la violncia contra tots els altres llibres. La literatura s trans-

gressi, repetici.

El llibre, en la seva materialitat, ha estat fins al segle XIX el suport accessori duna parlapreocupada per la memria i el retorn. I heus-lo aqu convertit, i aix s la literatura [...]en el lloc essencial del llenguatge, el seu origen sempre repetible, per definitivamentsense memria.

M. Foucault (1996). De lenguaje y literatura (pg. 101-102). Barcelona: Paids.

Barthes, coincidint amb Foucault, desenvolupa la seva idea de literatura com

a Text, posada en escena del saber, enfront de lobra, mera transcripci del sa-

ber. Parlar s repetir: afirmem all que repetim; lnica sortida s fer trampes

amb la llengua o sortir-nos-en esquivant-la per a escoltar-la per fora del po-

der. Aquest treball de desplaament, de fugida de lespai del poder cap a un

altre espai, aix s la literatura, que posa en escena el saber. No diu que sap

alguna cosa, com els altres discursos, tots associats al poder, sin que sap

dalguna cosa i a alguna cosa, projectant els sabers, fent que les paraules s-

piguen, tinguin sabor, i no es quedin en simples instruments. I posar en es-

cena, representar, s el mateix que posar en joc, simular o interpretar els

signes. El treball de desplaament semiolgic que s la literatura ens porta capal Text, lluny dels llocs comuns de la cultura polititzada, de lobligaci de for-

mar conceptes, formes, lleis, casos idntics.

La literatura o cultura escrita segueix essent inseparable de la seva exe-

cuci oral i grupal fins a la Revoluci Industrial, que fa possible la ve-

ritable difusi general del que s imprs i una recepci individual,silenciosa i rpida de les obres, cosa que permet una lectura nova dels

textos antics.


36/56


37/56


encara que, daltra banda, es veu abocada a una oralitat secundria que ens tor-

na, en certa manera, al passat (cal tenir present que el processador de textos i

ledici electrnica no sn ms que prolongacions de la impremta al nou mitj).

A part dels factors socials o econmics, s evident que la impremta ha afavorit

el manteniment de lautoria no cooperativa en les cincies humanes, ms en-cara en la literatura, en el sentit estricte o textual del terme, on collaborar

pressuposa sempre girar al voltant dun text cannic o primari, obra de geni,

objecte de la investigaci. Des del punt de vista hipermeditic, tanmateix,

aquest text primari perd la seva aura i s solament un ms dins la Xarxa.

Amb les noves tecnologies electrniques hipertextuals estem en el cam din-

tegrar duna vegada les dues cultures, la cientfica i la humanstica; un dels pri-

mers passos per a fer-ho s consolidar el que aquesta tecnologia permet: la

dessacralitzaci dels textos cannics i la seva sortida de la posici central quehan ocupat, amb el consegent anivellament amb altres textos fins ara consi-

derats secundaris o marginals, apropant el que s creatiu al sentit menys trans-

cendent i ms relatiu que t per a les disciplines cientfiques.

Si la impremta va canviar el paper dels oficis literaris professor, escriptor, fi-

lleg alhora que va augmentar la importncia dels crtics, els editors o els bi-

bligrafs i va redefinir el paper dels lectors, ara orientats cap a la lectura

individual i en silenci a part dalliberar lescriptor del mecenatge i fer-lo pro-

pietari, les noves tecnologies electrniques comportaran una nova redefini-

ci de papers i funcions.

Les fronteres entre textos, autors, lectors, estudiants i professors esdevindran

ms fludes i la idea de literatura, novament, haur de canviar. Lhipertext,

com el cinema o el vdeo o la publicitat, s un treball en equip, i aix fou la

literatura manuscrita, i ho tornar a ser probablement a mesura que la cultura

impresa cedeixi lhegemonia a la digital.

6.5. Gnere, cnon i hipertext

El concepte de gnere literari es pot fer molt ms comprensible si el tractem

en el seu origen hipermeditic, quan el text s inseparable de loralitat o esce-

nificaci en qu ha nascut o per a la qual ha estat pensat. En el medi cultural

de loralitat secundria, el ritus, la festa i lactuaci mimtica inclouen actes de

llenguatge com cantar, contar i representar, que serien el motlle dels anome-

natsgneres literaris , actes textuals desprs, aix s, codificats per experts en es-

criptura, literats creadors del complex hipertextual la teoria del qual, acte

textual pur, els dna noms diversos en el temps.

En una cultura oral, sense escriptura, no hi ha literatura. La literatura i els seus

gneres apareixen quan loralitat queda fossilitzada en lescriptura, s

hipertext 2

Documents