HIDROSFERA

1

2

AIGÜES CONTINENTALS

• Les aigües continentals són un agent geològicextern. La seva acció pot ser:– Erosiva, sobretot sobre materials meteoritzats

– De dissolució en roques solubles (ex: evaporites)

• La intensitat de l’erosió depèn de dos factors:– EROSIVITAT: capacitat erosiva de l’agent geològic.

• Depèn de la intensitat i durada de les precipitacions

– EROSIONABILITAT: facilitat del terreny per ser erosionat. Depèn de:• Presència de vegetació

• Naturalesa del terreny

• Pendent

3

4

AIGUA D’ESCOLAMENT SUPERFICIAL

• Originada a partir de:

– la precipitació atmosfèrica

– les surgències d’aigua del subsòl

– la fusió de la neu

• La mineralització depèn del tram del riu

• La composició varia segons l’estació de l’any:

– hivern i tardor:↑els compostos orgànics

– Estiu: ↑evaporació→↑concentració de sals

5

AIGÜES SALVATGES

• Les aigües salvatges es produeixen quan plou en una muntanya o es fon la neu.

• No tenen llera fixa ni cabal fixe• Les aigües salvatges utilitzen la seva pròpia energia cinètica

per erosionar i transportar materials. Aquests materials solen ser molt petits, de manera que no afecten als grans blocs, que resisteixen l’erosió.

• En la majoria dels casos les aigües salvatges erosionen la superfície creant SOLCS (canals de pocs centímetres de fondària)

• Si els solcs es fan més profunds donen lloc a XARAGALLS (poden fer un metre de fondària)

• Aquests canals poden acabar creant BARRANCS.• En terrenys argilosos sense vegetació originen BAD-LANDS

6

7

• Els terrenys tous i impermeables (margues i argiles) amb pluges torrencials provoquen AIXARAGALLAMENT RÀPID

• Els terrenys durs o pluges no torrencials dificulten l’aixaragallament

• Els terrenys durs assentats sobre terrenys tous poden produir INESTABILITATS GRAVITATÒRIES

• Xemeneies de fades

http://www.flickr.com/photos/banco_imagenes_geologicas/collections/72157625005627706/

8

TORRENTS

• Els barrancs poden esdevenir cada vegada més estables formant els TORRENTS

• Els torrents són cursos d’aigua amb llera fixa però el cabal no és fixe

• Les rieres mediterrànies després de temps de no ploure, les pluges torrencials originen grans AVINGUDES (crescuda sobtada del cabal d’un curs d’aigua)

9

10

RIUS

• Corrents d’aigua estabilitzats amb llera fixa i cabal fixe

• L’acció geològica del riu depèn de l’energia cinètica de l’aigua, i per tant, depèn del tram

• L’energia potencial que l’aigua té en el seu naixement es va transformant en energia cinètica fins a la desembocadura

• Part d’aquesta energia s’usa per superar el fregament, la resta s’inverteix en erosió i transport

http://www.slideshare.net/mcalos/rius-407521PPP RIUS

11

• CAPACITAT DE CÀRREGA O CAPACITAT DE TRANSPORT: quantitat màxima de sediment que pot transportar un curs d’aigua per un cabal i velocitat determinats.

• A més cabal i més velocitat, més capacitat de càrrega

• CÀRREGA: quantitat real de material que un corrent transporta en un moment determinat

– Si CAPACITAT DE CÀRREGA>CÀRREGA→EROSIÓ

– Si CAPACITAT DE CÀRREGA˂CÀRREGA→SEDIMENTACIÓ

12

PERFIL LONGITUDINAL D’UN RIU• Representació gràfica de l’alçada sobre el nivell del mar de

cada punt del riu• El pendent del curs disminueix a mida que ens allunyem de

la capçalera• La capacitat erosiva d’un riu disminueix a mida que ens

acostem al nivell base, és màxima al naixement i mínima a la desembocadura.

• Si disminueix el nivell base del riu es produeix una erosió regressiva o erosió remuntant

13

CONCA HIDROGRÀFICA• S'entén per conca hidrogràfica el conjunt territorial que

vessa les seves aigües superficials i el seu aqüífer dins una mateixa conca, alimentant d'aquesta manera un riu principal que recorre aquesta conca i recull al seu pas les aportacions de qualsevol afluent que hi vagi a parar. Una conca hidrogràfica desguassa les seves aigües a un mar, un llac o, en el cas de manca de sortida, les aigües es filtren al subsòl o s'evaporen, formant-se el que s’anomena conques endorreiques

14

TRAMS DEL RIU• CURS ALT:

– comportament torrencial. – Molta capacitat d’erosió– Fenòmens de captura: ampliació d’una

conca hidrogràfica envaint una conca veïna

• CURS MITJÀ: – Formació de planes d’inundació– Meandres

15

• Formació de terrasses fluvials

http://4esoiesvilladevallecas10-11.blogspot.com/2010/10/el-modelado-fluvial.html

16

TRANSPORT

• CÀRREGA DE FONS: arrossegament, rodament i saltació

• CÀRREGA EN SUSPENSIÓ

• CÀRREGA EN SOLUCIÓ

EFECTE HJÜLSTROM

17

18

CURS BAIX:• La velocitat de l’aigua ha disminuït

molt, es produeix sedimentació• Si el riu desemboca al mar es formen

diferents tipus d’estructures:– DELTES: els materials transportats pel

riu sedimenten i guanyen terreny al mar

– ESTUARIS: en rius que desemboquen en mars on hi ha marees. La desembocadura en estuari estàformada per un sol braç o curs fluvial que és molt ample i profund, encara que també solen tenir una mena de platges a les vores on la quietud de les aigües permet créixer algunes herbesque suporten aigües bastant salines.

19

• XARXA DE DRENATGE: conjunt de cursos d’aigua que desguassen en un riu

• CONCA HIDROGRÀFICA: superfície de terreny ocupada per una xarxa de drenatge. Les seves aigües desemboquen en un mateix riu

• BALANÇ HÍDRIC: l’aigua que entra en una conca hidrogràfica pot sortir-ne per:– EVAPOTRANSPIRACIÓ

– DRENATGE SUPERFICIAL

– DRENATGE SUBTERRANI

20

• HIDROGRAMA: variacions del cabal d’un riu al llarg del temps. Poden basar-se en diferents períodes

• Els hidrogrames anuals a la zona temperada, reflecteixen un cabal màxim a la primavera

• Els augments de cabal poden ser:– estacionals i graduals

– Sobtats→CRESCUDA

21

LLACS

• LLACS D’ORIGEN GLACIAL• LLACS DE CRÀTER• LLACS D’ORIGEN CÀRSTIC• LLACS TECTÒNICS:

– LÍMITS DIVERGENTS DE PLAQUES TECTÒNIQUES

– ETAPES DISTENSIVES DESPRÉS DE L’OROGÈNESI

• A la llarga el llacs s’omplen de sediments convertint-se en pantans

22