hidrografia

Les aigües. Els recursos Les aigües. Els recursos hídricshídrics

1

ÍndexÍndex 1. L’aigua com a recurs hídric

◦ 1.1 L’aigua en la natura 2. Els rius

◦ 2.1 El règim fluvial

◦ 2.2 Element d’un règim fluvial

◦ 2.3 Vessant cantàbric

◦ 2.4 Vessant atlàntic

◦ 2.5 Vessant mediterrani 3. Llacs, llacunes, zones humides

i embassaments

◦ 3.1 Els llacs i les llacunes

◦ 3.2 Les zones humides

◦ 3.3 Els embassaments 4. Les aigües subterrànies

◦ 4.1 Els pous

2

5. L’aigua a les Balears i a les Canàries

◦ 5.1 Recursos hídrics a les illes Balears

◦ 5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries

6. Les confederacions hidrogràfiques

◦ 6.1 Els transvasaments 7. L’aprofitament de les aigües

◦ 7.1 El tractament de les aigües 8. L’aigua a Catalunya

◦ Els rius i els seus vessants

◦ Les xarxes hidrogràfiques

◦ Llacs, llacunes litorals i embassaments

1.1 L’aigua en la natura1.1 L’aigua en la natura

L’aigua és un element fonamental per la vida. L’aigua es converteix en un recurs imprescindible per

a l’ésser humà. Les reserves hídriques són la quantitat d’aigua

dolça aprofitable. La quantitat d’aigua del planeta és constant, el que

varia és el seu aspecte segons les fases del cicle hidrològic.

Cal distingir 2 classes de medis aquàtics:◦ Les aigües oceàniques (98% de l’aigua de la Terra)◦ Les aigües continentals: Formada per aigües

superficials i aigües subterrànies (només el 2% de l’aigua de la Terra)

4


El balanç hídric és la pèrdua o guany de l’aigua caiguda en les precipitacions.

El balanç hídric depèn del cicle hidrològic, així com també de les roques i la vegetació de la zona.

A la península Ibèrica, l’escassetat de pluges provoca que els recursos hídrics siguin reduïts, i a més a més estan mal repartits.

5


6








i embassaments




◦ 4.1 Els pous

7










2. Els rius2. Els rius A causa de la disposició orogràfica del relleu,

la xarxa hidrogràfica de la Península té una distribució desigual.

La Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i el Bètic, divideixen en vessants els rius espanyols.

La conca és el territori regat per un riu principal i els seus afluents. Por ser exorreica (si els rius desguassen a oceans o mars oberts) o endorreica (si desguassen en mars interiors, llacs o llacunes).

La conca espanyola més important és la del Duero

Dins de cada conca, cada riu traça el seu llit (espai per on circula).Quan el llit traça grans corbes aquestes les anomenem meandres.

8

2. Els rius2. Els rius

Els factors atmosfèrics (tipus de clima) determinen els tipus de rius.◦ Clima oceànic: Precipitacions superiors als 500

mm. anuals. Només representa un 10% del territori peninsular. Rius amb cabals regulars.

◦ Clima mediterrani: Pluviositat inferior a 500 mm. i sobretot irregular. Rius molt irregular de cabal (rambles).

◦ Clima alpí: Pluviositat o neu abundant. Principals rius peninsulars: Ebre, Tajo, Duero,

Guadalquivir, Guadiana, Miño, ...

9

2.1 El règim fluvial2.1 El règim fluvial

El règim fluvial es refereix a la fluctuació de la quantitat d’aigua que porta el riu al llarg de l’any.

Hi ha 4 tipus de règims fluvials:◦ Règim nival: Zones d’alta muntanya. Màxim cabal a

la estiu i mínim al hivern. Ex: Segre, Guadix, Dílar, ...◦ Règim nivopluvial: Depèn de la neu i la pluja.

Màxim cabal a primavera i tardor. Ex: Ter, Gállego, Nalón, ...

◦ Règim pluvionival: Depèn fonamentalment de les pluges i residualment del desglaç de les neus. Ex. Henares, Alagón, Tormes, Pisuerga, ...

◦ Règim pluvial: Depèn de la pluja. La majoria dels nostres rius tenen aquest règim. Mínim cabal a l’estiu. Ex. Francolí, Segura, ...

10

2.1 El règim fluvial2.1 El règim fluvial

11

2.2 Elements d’un règim fluvial2.2 Elements d’un règim fluvial

El cabal és l’element que millor caracteritza el règim fluvial. Consisteix en la quantitat d’aigua que flueix per un riu, mesurada en metres cúbics, evacuada per aquest riu al llarg d’un període de temps, que sol ser de 1 segon.

Les variacions estacionals les provoca la pluviositat i la fosa de la neu. La manca de pluges provoca l’estiatge.

Les crescudes són els moments de màxim cabal que poden provocar desbordaments.

L’escolament relaciona la precipitació caiguda amb l’aigua que circula pel curs fluvial. Depèn de l’evapo-transpiració i de la infiltració.

Els arrossegaments són els materials que s’erosionen per les pluges i que van a parar al riu.

12

2.3 El vessant cantàbric2.3 El vessant cantàbric

13


A la Serralada Cantàbrica, hi neixen rius de curta longitud (unos 100 km).

Només representen un 4% de la superfície peninsular. És la zona peninsular on hi plou més. El cabal sol ser regular: Nalón, Nervión, Bidasoa, ... És mes regular a la zona de Cantàbria i Euskadi, que

a Galícia i Astúries. Són rius d’escolament elevat que pot provocar

crescudes sobretot al hivern. Com que salven un fort desnivell, les aigües baixen

depressa. Formen congostos, com ara el del Cares o del Deva

14


15

2.4 El vessant atlàntic2.4 El vessant atlàntic

Comprèn les conques dels rius Miño, Duero, Tajo Guadiana i Guadalquivir.

Miño: Neix a Massís Galaix. Important cabal (242 m3/s). Afluent més important: el Sil.

Duero: És la conca més extensa. A més a més es simètric. Els afluents més importants són: Pisuerga, Esla, Tormes, ...

Tajo: És el més llarg (1202 km). Els seus afluents més importants són: Jarama, Tiétar, Alagón.

Guadiana: Poc cabal. Origen en aigües subterrànies. Dona lloc a les Tablas de Daimiel. Té per afluents el Jabalón i el Matachel.

Guadalquivir: Obert al mar. Forma el Parc Nacional de Doñana. Té per afluents el Tinto, Odiel i Guadalete.

16

2.4 El vessant atlàntic2.4 El vessant atlàntic

17

2.5 El vessant mediterrani2.5 El vessant mediterrani

Són curs, d’escàs cabal i irregulars. A l’estiu pateixen estiatge i es creen rambles. Màxim cabal a la tardor coincidint amb les pluges. La

poca vegetació i el desnivell provoca desbordaments en aquesta època.

Ebre: És una excepció. Forma una conca triangular d’escàs pendent. Rep afluents del Pirineu (Gállego, Cinca, Segre, ...) i del Sistema Ibèric (Jalón). Màxim cabal entre octubre i juliol.

Rius catalans: Els principals són el Ter i el Llobregat Rius llevantins: Elevats desnivells. Han creat planes

molt fèrtils. En són exemple el Xúquer i el Segura. Rius andalusos: Curts i ràpids, de cabal escàs i

irregulars com ara el Cervera i Benipila.

18

2.5 El vessant mediterrani2.5 El vessant mediterrani

19








i embassaments




◦ 4.1 Els pous

20










3.1 Els llacs i les llacunes3.1 Els llacs i les llacunes

Són zones humides els llacs, llacunes, embassaments, maresmes, albuferes, ...

Els llacs ocupen un escàs territori espanyol. N’hi ha de 3 tipus:◦ Endògens: Format per falles i volcans. Ex. Campo

de Calatrava◦ Exògens: Formats per acció de l’aigua o el glaç. Als

Pirineus n’hi ha molts. També el Sanabria a Zamora.

◦ Mixtos: Creats per forces dels 2 tipus. Per exemple el de Banyoles i el d’Alcázar de San Juan.

Les llacunes són d’aigua dolça i tenen dimensions molt desiguals. Ex: Tablas de Daimiel, Gallocanta, ...

21

3.1 Els llacs i les llacunes3.1 Els llacs i les llacunes

22

3.2 Les zones humides3.2 Les zones humides

Altres zones humides són les albuferes i deltes. Les albuferes o maresmes són badies marines

tancades per una barra sorrenca. Les aigües continentals poden dessalinitzar-la. En són exemple l’albufera de València o les maresmes del Guadalquivir.

També a la Mediterrània es formen deltes a partir de les aportacions al·luvials dels rius com ara el de l’Ebre o Llobregat. La manca de marees i onades fortes en facilita la formació.

23

3.3 Els embassaments3.3 Els embassaments

L’home ha intervingut en els rius a causa de l’escassetat de l’aigua.

Els embassaments són extensions d’aigua emmagatzemada artificialment mitjançant la construcció d’una presa.

A Espanya hi ha més de 1000 embassaments. Permeten produir electricitat, regar, proveir d’aigua

una zona i sobretot regular cabals. Alguns embassament importants són: Alcantara

(Tajo), La Serena (Guadiana), El Tranco (Guadalquivir), Mequinensa (Ebre), Tous (Xúquer), ...

24








i embassaments




◦ 4.1 Els pous

25










4. Les aigües subterrànies4. Les aigües subterrànies

Una part de l’aigua de les precipitacions s’infiltra i s’emmagatzema en el subsòl al trobar una capa de roques impermeables.

Els aqüífers són bosses d’aigua localitzades a l’interior de les roques. A Espanya els aqüífers tenen molt valor.

Quan arriben al seu nivell freàtic (màxima capacitat) intenten sortir a l’exterior formant rius (Guadiana).

A Espanya hi ha més de 350 aqüífers.

26

4.1 Els pous4.1 Els pous

Per aprofitar l’aigua dels aqüífers es construeixen pous (excavacions verticals que arriben al nivell freàtic).

La qualitat de les aigües subterrànies depèn de les roques que la contenen. Si les roques són argiloses l’aigua és de mala qualitat.

El principal problema dels aqüífers es la filtració de contaminants.

Els aqüífers propers al mar s’han sobreexplotat (turisme) i això en alguns casos ha provocat la filtració d’aigua de mar.

27








i embassaments




◦ 4.1 Els pous

28










5.1 Recursos hídrics a les illes Balears5.1 Recursos hídrics a les illes Balears A les Balears no hi ha cap curs superficial permanent

d’aigua a causa de les escasses pluges i la permeabilitat del terreny.

El torrents drenen les aigües de la pluja. El seu curs és irregular.

A la desembocadura poden formar albuferes o zones pantanoses com ara l’albufera d’Alcudia.

Aquestes albuferes sovint s’han dessecat per motius agrícoles, d’urbanització o per fer-hi salines.

El turisme també ha sobreexplotat els aqüífers que sí que són importants a les illes Balears. Sovint donen lloc a fonts.

La manca d’aigua ha portat fins i tot a carregar vaixells de la península amb aigua per a ser transportada a les illes.

29Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries5.2 Recursos hídrics a les illes Canàries A les Canàries tampoc hi ha xarxa fluvial per

escassetat de pluges. Presència de barrancs (talls en el terreny, producte

de l’erosió que arriben de les muntanyes al mar) que són el llit de torrents.

Existeixen pocs aqüífers, ja que les roques de la superfície són por permeables.

Canàries té per tant un greu problema de subministrament d’aigua. S’ha pogut construir un embassament a Gran Canaria (Soria).

30








i embassaments




◦ 4.1 Els pous

31










6. Les confederacions hidrogràfiques6. Les confederacions hidrogràfiques Moltes conques travessen diferents Comunitats

Autònomes. La gestió de l’aigua, com a recurs escàs, genera

conflictes. Per gestionar aquestes situacions conflictes s’han

creat les confederacions hidrogràfiques que duen el nom de la conca.

Les confederacions decideixen sobre l’ús de l’aigua atenent a les necessitats i interessos diversos.

S’ocupen per tant dels transvasaments, construcció de depuradores i potabilitzadores, construcció de preses, ...

Aquestes propostes de les confederacions s’envien al Ministeri de Medi Ambient, qui acaba decidint.

32

6.1 Els transvasaments6.1 Els transvasaments Els desequilibris entre conques ha provocat que es

realitzin transvasaments. Un transvasament és l’exportació d’aigua d’una

conca a una altra. Alguns transvasaments és fan dins d’una mateixa

conca (Tajo a Madrid). El més habitual són transvasaments entre conques diferents (Tajo-Segura).

Els transvasaments sovint generes conflictes (transvasament de l’Ebre)

33








i embassaments




◦ 4.1 Els pous

34










7. L’aprofitament de les aigües7. L’aprofitament de les aigües Usos de l’aigua:

◦ 75% per l’agricultura◦ 12% per habitatges◦ 10% per la indústria◦ 3% en serveis

S’ha incrementat la demanda d’aigua i des del 2003 les sequeres han agreujat la situació.

Calen campanyes que animin a l’ús racional d’aquest recurs, particularment en l’agricultura.

35

7.1 El tractament de les aigües7.1 El tractament de les aigües Cada vegada és més difícil trobar aigua sense

contaminar Les tècniques més habitual per a tractar l’aigua són:

◦ Potabilització: Consisteix en tractar l’aigua per a poder ser beguda.

◦ Dessalinització: Consisteix en treure la sal de l’aigua. La primera fou a Lanzarote. Són instal·lacions en alça. A Catalunya la més important està al Prat de Llobregat

◦ Depuració: A les plantes depuradores es neteja l’aigua residual per afavorir-ne la reutilització, sobretot en agricultura, neteja, regs, ...

36








i embassaments




◦ 4.1 Els pous

37










8.1 Els rius i els seus vessants8.1 Els rius i els seus vessants Els rius de Catalunya són curts, pobres de cabal a

causa del clima mediterrani i amb fort desnivell Abunda la roca calcària La xarxa hidrogràfica és poc densa Quasi tots els rius són de vessant mediterrània. El més cabalós és l’Ebre amb 138 km. en territori

català. Forma un dels deltes més grans d’Europa. L’excepció és el Garona, que neix a la Vall d’Aran i

desemboca a prop de Burdeus. És de vessant atlàntica. Té un règim pluvionival.

38

8.2 Els rius i els seus vessants8.2 Els rius i els seus vessants En funció del lloc de naixement i desembocadura

podem classificar els rius de Catalunya en 3 xarxes:◦ Xarxa Pirineus-Ebre: Rius que neixen al Pirineu i

porten les seves aigües a l’Ebre. El Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana en són bons exemples. Al inici tenen règim nival i després pluvial.

39


podem classificar els rius de Catalunya en 3 xarxes:◦ Xarxa Pirineus-Mediterrània: Rius que neixen al

Pirineu i desemboquen a la Mediterrània. Règim pluvionival. Cabal molt irregular. Estiatge. Exemples: Llobregat, Ter, Fluvià, Muga, ...

40


podem classificar els rius de Catalunya en 3 xarxes:◦ Xarxa Mediterrània: Rius que neixen a la Serralada

Prelitoral i aboquen les aigües al mar. Recorregut curt i amb pendent. Règim pluvial. Cabal irregular amb crescudes torrencials i estiatge. Ex: Besòs, Tordera, Foix, Gaià, Francolí, Sènia, ... També multitud de rieres.

41

8.3 Llacs, llacunes litorals i embassaments8.3 Llacs, llacunes litorals i embassaments Els llacs són escassos. Bàsicament en trobem d’exògens al Pirineu (Sant

Maurici, Malniu, Llong, Negre, ...) i mixtos (Banyoles). També hi ha el de Montcortès (càrstic) i el d’Ivars (antics aiguamolls).

De llacunes litorals cal destacar les del delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà. Importants des d’un punt de vista d’emigració d’aus.

Els embassaments és concentren a la xarxa Pirineus. Destaquen Escales, Camarasa, Oliana, Santa Anna, Terradets, Rialb, Siurana.

42

hidrografia

Documents