guia unificada nens - la catedral de girona · per obra divina, la bruixa es va convertir en pedra...

Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.

GUIA DE LA CATEDRAL DE GIRONA PER ALS NENS I NENES

BENVINGUDA DE PART DELS GUARDIANS DE LA CATEDRAL

‐ Ei! Fixa’t en això, tu! Si ens estan mirant! Acaba’t d’arreglar les

ales, presumit! Benvinguts a totes i tots!

‐ Què? Oh! Espera, espera... Ara. Ja estic. Doncs això, tal com deia

el falcó...ehem!! Benvinguts!! Benvinguts a tots i totes! En nom del

capítol de la Catedral de Girona, els vostres humils servidors us

saluden, i esperen que el vostre desig de conèixer aquesta nostra

sagrada, històrica i monumental llar us sigui ben profitós. Però cal ser

ben educats i primer ens hauríem de presentar oi?...

‐ És clar, és clar, que és tard i vol ploure... Jo sóc el Falcó. Sí, amb

majúscula. I què? Si no us agrada, doncs demaneu el llibre de

reclamacions, però a mi em va bé. Sóc EL falcó, l’únic, l’incomparable...

‐ Au va! Tanca el bec, vols? El que sí que ets és l’incomparable

saberut de mena que em toca cuidar com si fos ma mascota. Ehem!

Tal com deia, jo sóc l’Àngel, per servir-vos.

Al Falcó i al vostre humil servent ens han encarregat la missió

d’acompanyar-vos i guiar-vos per la vostra ruta per la Catedral de

Girona. Us prego que us digneu a acceptar aquest gest de bona

voluntat que...

‐ Que no veus que ja has fet adormir aquells quatre d’allà? Sempre

et passes el dia allà dalt de tot i és clar, no baixes dels núvols. Si et

passessis més sovint per dintre la catedral i escoltessis la gent et

posaries al dia. Millor que expliquis de què va tot això no? O m’ho

deixes fer a mi?


� No, de cap manera! Si t’ho deixo a tu et deixaràs la meitat de les

coses. Per tal que no us perdeu, un servidor i la seva esplèndida visió

del voltant de la Catedral us guiarà pels seus exteriors, mentre que el

Falcó aquí present, amb la vista penetrant pròpia de la seva raça, ho

farà pels interiors. Sempre que veieu les nostres imatges sabreu si el

que ve a continuació tracta de l’exterior de la Catedral o de l’interior.

� És incorregible... Atenció tothom!! Esteu a punt de començar la

visita? Doncs, som-hi!!

LA PART EXTERIOR

Hola noi, hola noia ! Què tal? No

sé si saps que la catedral és

l’església més gran i més important

de Girona!

Si arribes xano xano, a peu, des de

la plaça de la catedral, a ponent ( a

l’oest), l’edifici ens ofereix una vista

impressionant. En aquest punt elevat de la ciutat de Girona pots veure ”La Seu”

( iniciada el segle XI) de forma vertical i massissa.

Des d’aquest punt podem veure la façana principal i el

campanar elevats damunt d’una gran escalinata (s.XVII),

de noranta esglaons i tres replans, amb sis terrasses

laterals.

Aquesta escalinata és una de les més grans de l’art barroc.

Pel que fa a la façana, d’art barroc (s. XVII , XVIII), pren

l’estructura d’un retaule simètric.


En aquest retaule i a banda i banda de la porta hi podem

contemplar dues imatges dels prínceps de l’església: Sant

Pere i Sant Pau, amb les claus i l’espasa. Damunt d’aquests

hi ha dos pisos més d’imatges; així, al primer pis, a banda i

banda, Sant Josep (amb la vara florida) i Sant Jaume amb

vestit de pelegrí. Al centre, una imatge de la Verge Maria

amb el Nen.

Al segon pis hi podràs veure a Sant Joan Evangelista, amb l’àliga que li és

emblema, i Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi, amb la mitra i el bàcul.

Finalment la rosassa, amb les escultures que l’envolten (les tres virtuts

teologals: Fe, Esperança i Caritat) .

També hauries de saber que les últimes obres de restauració, que s’han fet a la

façana, daten de l’any 2.002.

EL CAMPANAR

L’obra va ser iniciada per Joan Balcells, mestre major de

l’obra de la catedral de Girona. Aquest va presentar el

projecte l’any 1.580 , però no va ser fins ben entrat el

segle XVIII, que s’acordà continuar la construcció del

campanar i aixecar l’octògon irregular que té avui.

La torre té uns 67 metres d’alçada, sobresurt de la cornisa

que corona la façana i sosté en la seva cúpula un àngel de

bronze que fa de panell . Sóc jo, l’Àngel. El campanar,

actualment, conté sis campanes i d’entre totes cal destacar

“La Beneta” ( coneguda com el “BOMBO”).


LA PLAÇA DELS APÒSTOLS.

L’altra vista de la catedral és “La plaça dels

apòstols”, situada al sud de l’edifici. Des

d’aquí pots veure la grandiositat de la

construcció gòtica , amb els seus contraforts.

Si tries un segon camí per arribar a aquesta

plaça, el que passa pel costat de les escales,

voreges una gran cisterna construïda a principi del segle XVI. El xamfrà

d’aquesta hi ha una font presidida per la imatge de la Mare de Déu anomenada

“La Mare de Déu de la Pera”.

Va ser al primer terç del s. XVI quan es va

iniciar aquesta plaça i on podem veure el pou

que hi ha just al peu del campanar.

La porta dels apòstols dóna nom a la plaça, on

sabem treballaven els picapedrers i els

constructors de la catedral gòtica.

La porta que veus ara es va iniciar durant el S.XIV i

la van deixar inacabada a l’alçada dels dotze

dosserets de les dotze fornícules. Les estàtues dels

dotze apòstols i S.Pau van ser destruïdes l’any

1936. Només dues, Sant Pere i Sant Pau, es poden

trobar a l’entrada de les sales capitulars.

L’obra de la porta es va reprendre l’any 1.975.

Tancant la plaça per l’est hi trobem el Palau

episcopal, actual seu del Museu de l’Art de Girona.


L’ALA EST DE LA CATEDRAL

Si seguiu el camí pel carrer que

passa per sota del palau

episcopal, us permetrà veure i

resseguir l’absis gòtic, just a la

zona est de la catedral.

La diferència de nivell entre el carrer i el sòl de l’absis,

respon a una fundada natural. Aquí antigament, hi hagué

un cementiri de la seu, el més antic.

La contemplació de l’absis des d’aquest desnivell és

difícil de trobar en altres llocs i gràcies a aquest fet la

perspectiva d’aquesta zona és excepcional. Es poden

veure els contraforts i els finestrals així com els

arcbotants, poc desenvolupats.

L’ALA NORD DE LA CATEDRAL.

Si entres pels Jardins de les Francesa, a la dreta de l’absis, pots

veure la capella conventual, de culte diari, darrera de la qual hi

ha el claustre de la seu. Adossada a la gran nau de la catedral,

veurem la “Torre de Carlemany”, un dels dos campanars de la

seu romànica.

Aquesta façana, de gran bellesa, es pot contemplar amb detall des d’una de les

vessants de la muntanya de Montjuïc.

GÀRGOLES

Quan plou, la immensa teulada de la Catedral rep

molta quantitat d'aigua, que acabaria ensorrant el

sostre si no es


desviés fora. En els edificis gòtics, aquesta feina

de treure de les teulades de l'aigua de la pluja

s'encomanava a una mena de canals de pedra,

sortints, anomenades gàrgoles, que recollien

l'aigua i l'enviaven directament al carrer.

Aquestes gàrgoles a vegades eren purament

funcionals, però vegades tenien decoracions vegetals o prenien forma

d'animals, monstres o persones. A la catedral de Girona, les gàrgoles, no tenen

figura humana, amb una sola i rara excepció: al costat de la torre de

Carlemany, sortint directament de la paret, una dona de pedra, amb llarga

vestimenta, amb el cap cobert amb una toca i un rotlle de paper i pergamí a les

mans, obre perpètuament la seva boca per vomitar les aigües de mil pluges.

Aquesta singularitat li ha donat un caràcter misteriós que, amb el temps, ha

generat una de les llegendes més conegudes de Girona

Segons aquesta llegenda, hi havia a Girona, temps

era temps, una dona dedicada a les diabòliques arts

de la bruixeria que, per tal de mostrar el seu odi a la

religió, tenia el mal costum de llançar pedres contra

el temple catedralici.

Segons altres versions, les pedres les llançava al pas

de la processó de Corpus. En tot cas, la seva dèria

era apedregar els símbols religiosos. I un bon dia, i

per obra divina, la bruixa es va convertir en pedra i

la van posar a la part més alta de la paret del temple

perquè de la seva boca no en sortissin renecs o


malediccions, sinó únicament neta aigua caiguda dels núvols. I la van posar

mirant perpètuament cap a terra, sense poder girar la vista cap al cel. Una

cançoneta popular explica ingènuament la maledicció divina: “Pedres tires,

pedres tiraràs, de pedra quedaràs” ...

Desitjo que t’hagi agradat el que has pogut observar. I ara, torna

enrere i dirigeix-te cap a l’entrada de la Catedral. Espero tornar-te

a veure alguna altra vegada!! Et deixo en bona companyia!

Hola a tothom! A partir d’aquí us acompanyo jo, el Falcó.

LA PORTA DE SANT MIQUEL

Atura’t en aquest espai i fixa’t amb la porta que dóna

excés a l'interior de la nau. És la Porta de Sant Miquel,

plenament gòtica, ja dins del segle XVI . Abans s’entrava

per aquesta porta.

I ara, posa-hi tota la teva atenció. Jo

estic aquí amagat. Descobreix-me!!

Ja m’has trobat? Potser ara t’agradaria

saber alguna cosa més de mi? Bé, doncs escolta bé la

meva llegenda i la del meu amo, anomenat Cap d’Estopes.


El meu amo , Ramon Berenguer II, compte de Barcelona,

anomenat Cap d'Estopes per la frondositat i força del seu cabell

ros, va ser assassinat pel seu germà, Berenguer Ramon,

mentre tots dos estaven de cacera. Jo vaig indicar el lloc on

havia quedat el cadàver als qui buscaven al compte, vaig seguir

el fèretre fins arribar a la catedral de Girona i, mentre feien el funeral, vaig

treure la

corona del cap del fratricida. Així tothom va saber el que havia passat.

Després, vaig morir als peus del cos del meu amo. Com que em van considerar

un heroi, m’han immortalitzat en pedra aquí, a la catedral.

Estàs a punt d’entrar a la catedral per l'entrada lateral. L'església és el lloc

principal de tot el conjunt, on es fan els principals actes religiosos. Passa la

porta i entra a la nau.

Atura’t i contempla la gran rosassa occidental, sobre

la porta principal de la catedral. A la tarda i al

capvespre és quan es veu millor. Al centre hi ha la

imatge de la Mare de Déu Assumpta. Els meus ulls

són molt observadors i estan sempre atents. Fes tu el

mateix! Quines diferències veus entre l’exterior i

l’interior d’aquesta rosassa?


LA NAU

Continua a l'espai de l'interior de l'església catedral i

col·loca’t darrere la porta principal. Jo sé estar molt

quiet i mantenir molt silenci. I tu, en saps? Et proposo

que estiguis en silenci i facis servir tots els sentits, tota

la pell, per ser un bon descobridor, per adonar-te del

què veus, del què sents (per fora i per dins), del què

olores, ...

Estaria molt bé que, si tinguessis temps, poguessis compartir

amb els teus companys/es allò que has observat, que has

notat, vist o sentit, el que t’ha sorprès, el que t’ha agradat o

desagradat...

Jo sóc un saberut i m’agradaria que tu també sabessis algunes

coses importants d’aquest impressionant espai. Fixa-t’hi bé:

Aquest espai és la nau, el lloc central de la catedral i també de celebració

dels

actes religiosos.

La nau és gòtica i és la més ampla del món en el seu estil, de gairebé 23

(22,98 m.) metres. Fa 35 metres d’alçada. Fou iniciada a mitjan S. XIV i

acabada l'any 1606.

Els murs interns són senzills i sobris. A la part inferior hi ha diverses

capelles que van fer construir diferents benefactors, persones que les

pagaven. En un nivell superior s'observen els vitralls.


Acosta’t a les maquetes que ja pots veure des del lloc on estàs, per observar-

les amb més deteniment..

Ja sabies que fa molt temps que es va començar a construir aquesta catedral?

Fixa’t com ha anat canviant aquest centre de culte al llarg dels anys. A les

mateixes maquetes pots llegir-ne la seva evolució.

Avança una mica i acosta’t al volum cúbic que veus al centre de la nau. Saps

què és? És l’Orgue. És el més important de Catalunya en

el seu estil. Va ser fabricat entre 1941 i 1944 per

Salvador Aragonès. Està situat aquí perquè abans hi

havia el cor de la catedral on es cantaven els salms i els

himnes que s’acompanyaven amb l’orgue.

PRESBITERI I VITRALLS

Vés fins als primers bancs i seu còmodament. Descansa una mica, però fes-ho

sense perdre l’atenció i continuant com bon observador.

Ja t’has fixat amb la unió de la gran nau gòtica amb l’estructura més

petita?

Quantes naus veus des d’aquí? Sí, és clar, tres. Però les dues laterals

continuen per darrera l’altar, tot creant un passadís, que es diu girola o

deambulatori. Després t’hi acompanyaré i hi veuràs nou capelles.

Mira enlaire per observar

els finestrals amb vitralls.

Els de la teva dreta són els

dels Apòstols (els principals

deixebles de Jesús) i el de

les Sibil·les (endevines del món grecoromà).


També pots fixar-te amb la rosassa que hi ha sobre el presbiteri, a

orient, o sigui, a la banda est. Hi ha la imatge de Sant Miquel Arcàngel.

Just davant teu tens el presbiteri, amb l’altar

major. Està tancat per reixes de forja de 4'5

metres d'alçada, excepte l’altar. Sota seu hi

ha les restes de l'absis de la catedral

romànica. Hi ha diferents elements:

Altar: Element principal. És una taula rectangular de marbre blanc. És

la taula de l'Eucaristia. L'altar major és el centre de la litúrgia. Aquest

altar ja presidia la catedral romànica del S. XI.

Cadira de Carlemany: És la segona peça

important de l'altar major. És un setial de

marbre pirinenc del S. XI. Potser et

costarà una mica de veure perquè té al

davant el retaule d’argent. Al claustre la

podràs veure millor (n’hi ha una còpia).

Retaule d'orfebreria: Obra d'argent , or,

esmalts i pedreria dividit en tres pisos.

Data del S. XIV.

GIROLA

Dirigeix-te cap a la dreta per passar per darrere de l'altar, per davant les

capelles de la Girola. Són capelles que van fer-se perquè hi havia gent que les

pagava, els beneficiats o promotors.


Continua fins arribar a la capella més gran, ja quasi al final de la Girola.

Aquesta capella és un lloc de pregària i de recolliment del culte diari dels

canonges, la capella conventual.

Mira el sepulcre a la part superior dreta de l'entrada

d’aquesta capella. És el del meu amo. Com? Ja no

recordes qui era el meu amo? Apa doncs, fem

memòria: era en Ramon Berenguer II. El seu sepulcre

és d'alabastre. L’estàtua jacent que hi ha al damunt

representa el comte totalment armat.

RETAULE DE SANT NARCÍS

Atura’t davant de la propera capella, dedicada als sants Andreu i

Restitut (S.XIV) Aquí hi ha l'esplèndid retaule de Sant Narcís (S.

XVIII), patró de Girona . La tela lateral de l'esquerra il·lustra el

martiri de St. Narcís (fou bisbe de Girona) i la de la dreta el miracle

de les mosques. Suposo que ja saps també aquesta llegenda. Però

vaja, si no és així, la tens aquí.

La llegenda del miracle de les mosques es remunta al

1285. Aquell any, durant el setge de les tropes del rei

Felip III de França anomenat l'Ardit, a la ciutat de

Girona, alguns

soldats van entrar a l'església de St. Feliu i van profanar

la tomba de St. Narcís, on hi havia el seu cos incorrupte.

Davant d'aquell insult, el sant decidí castigar els

atacants:


del sepulcre van començar a sortir mosques i més mosques de grans

dimensions i de colors variats, que van picar al francesos i els seus cavalls fins a

provocar una gran mortaldat en l'exèrcit invasor. Els atacants, finalment,

s'hagueren de retirar cames ajudeu-me i, el mateix rei, malalt, va morir mentre

travessava els Pirineus.

Bé, ja hem arribat al final d’aquesta visita a l’interior de la nau. Però no pensis

pas que ja pots desempallegar-te de la meva companyia. Surt per la mateixa

porta que has entrat i ...segueix-me!!

EL CLAUSTRE

Hola de nou! Ja torno a ser aquí! No m’he

pas oblidat de vosaltres!

Ara entrareu amb mi a visitar el segon gran

element d’aquest conjunt de la catedral: el

magnífic claustre.

Sabeu què és un claustre? Per a què servia?

Doncs, la paraula claustre, que ve de claustrum, era

un lloc tancat, físicament separat. Estava previst que

els canonges visquessin en comunitat en el mateix

recinte.

El claustre agrupava les estances comunitàries oficials

dels canonges: al sud, la sala capitular, a l’est, el

dormitori, i l’oest, un celler

a la planta baixa i finalment al nord, en un pis alt,

l’estança que va ser la biblioteca de la seu. Aquestes

dependències estaven comunicades entre si a través

d’un pati celobert i més tard es van construir les

quatre galeries porxades que contemplem.


Fitxeu-vos en la decoració escultòrica de capitells. Hi ha escenes de l’Antic i del

Nou Testament, escenes aïllades amb humans i animals i motius vegetals i

geomètrics.

El claustre sol ser un lloc privilegiat per als

enterraments dels canonges. Durant aquest

recorregut pel claustre estarem trepitjant làpides

de canonges.

El claustre ens convida a passejar tot seguint un

circuit en sentit contrari a les agulles del rellotge.

Des del centre del pati claustral és perfectament visible la façana nord de la

catedral i, especialment, la torre de Carlemany, que fou en realitat un dels dos

campanars de la catedral del segle XI. La torre ens ofereix molt netament els

arcs de mig punt.

El centre del pati també és un bon indret per contemplar la

gàrgola de la Bruixa. Recordes la llegenda?

A l’angle nord-oest, al replà de l’escala, es pot observar una

antiga obertura de mitjan del segle XVI amb la inscripció

domus canonice (casa de la canònica): és el testimoni de la

remota condició del claustre com a lloc de residència dels

canonges.

Si parléssim matemàticament apreciaríem la forma

trapezial i les dobles columnes que sostenen els arcs

de mig punt en capitells decorats d’imatges florals o

bíbliques.

En el centre veureu el pou. Des del pati observareu la

torre de Carlemany del S. XII d’estil llombard de forma

quadrada en 5 pisos d’altura.Un cop recorregut el

claustre, a la sortida, us aturareu al Tresor capitular, una exposició de peces

que al llarg dels segles han servit o serveixen encara per al culte litúrgic.


EL TRESOR DE LA CATEDRAL

Estàs entrant a diferent sales d’aquest

important museu amb una gran varietat

d’obres d’art, la majoria

religioses.

Arribeu a l’última sala del Tresor

per a contemplar el Tapís de la

Creació. És la gran joia de la Catedral. És

un brodat de meitat del S. XI o principis

del XII. És un dels teixits luxosos més antics de l’Europa medieval.

Hi ha dos cercles concèntrics que representen la Creació. El més

petit té la imatge del Pantocràtor, Déu creador, sense barba. El

més gran és

dividit en vuit

parts, amb diferents escenes

de la Creació segons el

Gènesi.

Entre el cercle gran i la sanefa

s’hi representen els quatre

vents, amb personatges alats

que bufen unes trompetes i

dirigeixen els vents en totes

direccions.

Mira bé la sanefa que voreja el

conjunt. Està dividida en quadres. Si fos complet, probablement, en tindria 32.

L’any és representat per un vell amb barba que té a la seva mà esquerra una

roda i a la dreta un instrument de treball. Sigues bon observador! Ja l’has

localitzat?


El sol

Localitza també les quatre estacions. La tardor és

representada per un home que recull el vi. L’ hivern és

representat per una figura que s’escalfa al cantó d’una llar. La

primavera, per un home en actitud de cavar la terra. L’estiu,

un home amb els estris de llaurar o de batre amb la mà.

Si mires bé hi trobaràs el Sol i la Lluna. Representen el

diumenge i el dilluns. En el Tapís hi havia altres astres que

representaven la resta de dies de la setmana.

També hi pots descobrir alguns mesos. Febrer, representat

per un cap fantàstic que bufa. Un home porta lligades amb un

bastó unes peces de caça. Març, amb un home que té a la

seva mà esquerra una granota i a la dreta una serp apretada.

Abril, que només n’hi ha una part, hi ha uns arbres florits i uns

animals que llauren la terra. El maig, un jardiner, un jardí de

flors i uns arbres. El juny, un pescador que acaba de treure el

peix de l’aigua.

Bé, fins aquí la visita a aquest magnífic temple. Espero

que t’hagi agradat i vulguis aprendre’n més coses. Perquè

és clar, no està pas tot dit! Però potser que ho deixem

per un altre moment! Val més menjar poc i pair bé!

T’estaré esperant! Fins aviat!

Hivern L’any Tardor Primavera Estiu

guia unificada nens - la catedral de girona · per obra divina, la bruixa es va convertir en pedra...

Documents