guia per a la protecciÓ dels infants€¦ · − el mateix jesús deixa que els nens s’apropin a...

GUIA PER A LA PROTECCIÓ DELS INFANTS

FUNDACIÓ CHAMPAGNAT-MARISTES CATALUNYA

DRETS, PAUTES I ORIENTACIONS

PROVÍNCIA L’HERMITAGE


3

ÍNDEX

1. Pròleg ....................................................................................................................................... 4

2. Introducció ............................................................................................................................... 5

3. Compromís institucional en un context europeu .....................................................................6

4. Política provincial de protecció dels infants .............................................................................8 Organigrama ............................................................................................................................. 9

5. Glossari ................................................................................................................................... 11

6. Orientacions i recomanacions per a la protecció dels infants ................................................14

7. Protocol d’indicadors per detectar els casos d’abús ...............................................................19

8. Protocols i procediments que cal seguir quan es compromet la protecció dels menors .......21

9. Formació ................................................................................................................................. 26

10. Contactes .............................................................................................................................. 28

Annexos:

I. Referències dels documents maristes .....................................................................................30

II. Convenció sobre els Drets de l’Infant .....................................................................................31

III. Convenis internacionals. Legislació estatal espanyola. Legislació de Catalunya ....................47

IV. Guia pràctica per als adults ...................................................................................................50

V. Guia pràctica per als infants ................................................................................................... 51

V. Formulari de coneixement de la política provincial i de compromís amb la protecció dels infants ......................................................................................................................................... 52

VII. Formulari de recepció inicial ................................................................................................53

VIII. Fitxa de registre d’actuacions ..............................................................................................55

IX. Acollida de la víctima ............................................................................................................. 56

X. L’acusat ................................................................................................................................... 62

XI. La comunicació amb els mitjans ............................................................................................64

XII. Eina per a l’avaluació de l’aplicació de la política provincial .................................................68

XIII. Eina d’autoauditoria ............................................................................................................ 75


4

1. PRÒLEG

Benvolgut, benvolguda,

El document que tens a les mans neix de la invitació que l’Institut dels Germans Maristes ha fet a cada unitat administrativa (a cada província) de garantir la protecció dels infants i dels joves a través d’un protocol aprovat, conegut i posat en pràctica.

Nosaltres, com a Província L’Hermitage, hem donat resposta a la invitació de dues formes. D’una banda, sintetitzant, ordenant i posant per escrit elements de la pràctica habitual de la nostra tasca educativa, i de l’altra, proposant altres eines i procediments. L’objectiu ha estat dotar-nos de mesures adequades al nostre temps i context per assegurar-nos que es garanteix el desenvolupament dels infants i joves, destinataris de la nostra missió, en condicions òptimes per a la seva seguretat, la seva protecció i el respecte i la promoció del seus drets.

Aquest protocol és fruit del treball de moltes persones. Volem agrair, en particular, la dedicació i saber fer de l’equip de reflexió: G. Michel Binauld, Sr. Llorenç Claramunt, G. Pere Ferré, G. Xavier Giné, Sr. Christophe Schietse, G. Lluís Serra i G. Gabriel Villa-Real (que n’ha estat el coordinador). Aquest equip n’ha dissenyat l’esquema de treball, ha realitzat nombroses consultes i ha redactat el document.

La importància d’aquest protocol no és el text en si, sinó el seu coneixement i posada en pràctica per al bé dels infants i joves pels qui vivim amb passió la missió educativa que ens ha estat confiada. I això és responsabilitat de tothom: educadors, famílies, monitors i responsables d’activitats extraescolars, d’esports i dels moviments apostòlics, personal auxiliar... En definitiva, tota la comunitat educativa i la comunitat marista. I com que la vida creix i es desenvolupa, entenem el caràcter dinàmic del document, obert a donar sempre respostes adaptades a les necessitats que sorgeixin.

Que aquest document contribueixi a fer realitat la invitació de Missió educativa marista: «Nosaltres, com a educadors maristes, compartim i continuem el seu somni [de Marcel·lí Champagnat, el G. Francesc i els primers germans] de transformar les vides i la situació dels joves, sobretot les dels més necessitats, oferint-los una educació completa, humana i espiritual, fonamentada en l’amor personal per cada un d’ells» (MEM, 30).

Ben fraternalment,

G. Pere Ferré, vicari provincial

G. Maurice Berquet, provincial

Barcelona, 12 de desembre de 2013


5

2. INTRODUCCIÓ

L’aprovació, el 1989, de la Convenció Internacional sobre els Drets de l’Infant va representar la culminació d’un procés progressiu de reconeixement i protecció dels drets dels infants. Al mateix temps, la Convenció ha donat a l’interès superior del menor el caràcter de norma fonamental.

Al llarg dels darrers anys ha augmentat notablement la detecció d’abusos i altres maltractaments a menors d’edat (0-18 anys, segons la Convenció). La creixent presa de consciència de la necessitat de protegir els menors i la progressiva sensibilització de tots els sectors de la societat han contribuït, sens dubte, a donar més visibilitat a aquest greu problema.

Aquest document té com a objectius assegurar una resposta eficaç davant les sospites o la certesa de casos d’abús sexual o maltractament greu als menors i desenvolupar eficaçment estratègies encaminades a la prevenció de les situacions d’abús sexual i maltractament.

La protecció dels infants és responsabilitat de tots en les nostres obres educatives. Aquest document vol oferir orientacions i criteris sobre aquest problema a totes les persones que participen de forma directa o indirecta en les nostres escoles, obres socials, moviments o altres activitats relacionades amb la missió marista a la Província Marista L’Hermitage.


6

3. COMPROMÍS INSTITUCIONAL EN UN CONTEXT EUROPEU

La realitat de la Província Marista L’Hermitage a Europa, les presències i obres educatives i socials que les formen, i de la mateixa manera totes les persones implicades en aquestes accions, manifestem:

1. Que ens comprometem a prendre totes les mesures que calguin per tal de promoure el benestar dels infants, especialment dels qui no gaudeixen de l’accés als seus drets, protegir-los de tot perjudici, explotació i abús i defensar els seus drets. Aquest compromís que assumim neix de la convicció fonamental que els infants han de ser tractats amb amor i respecte, i de manera equitativa. La dignitat dels infants com a persones és inviolable. La seva seguretat i protecció seran sempre la nostra màxima prioritat.

2. I ens sentim empesos, amb èmfasi renovat, a treballar units en xarxes de col·laboració que millorin l’accés dels infants a la informació que els afecta en aquests assumptes, a contribuir per tal que prenguin consciència que són subjectes d’aquests drets i a elaborar mètodes i instruments que assegurin la seva participació significativa en les polítiques que els afectin en les nostres institucions.

Aquests compromisos sorgeixen de la nostra experiència de viure i relacionar-nos amb els infants i joves, i arrelen en la tradició cristiana i marista de sensibilitat per tot el que és humà, i solidària amb les inquietuds d’una humanitat cada vegada més conscient i compromesa amb els Drets Humans:

− El mateix Jesús deixa que els nens s’apropin a ell, els proposa com a models per als qui volen formar part del seu Regne (Mc 10,15) i afirma que tot allò que fan a un altre ésser humà li fan a ell mateix (Mt 25,40), i condemna amb duresa qui arribi només a escandalitzar un dels més petits (Lc 17,2).

− El nostre fundador, sant Marcel·lí Champagnat, va lliurar la seva vida a la creació d’un Institut dedicat plenament als infants i afirma que per educar els infants cal estimar-los i estimar-los tots igual (Vida, cap. XXIII, p. 550).

− La Convenció sobre els Drets de l’Infant de l’ONU (1989) ens demana que adoptem totes les mesures legislatives, administratives, socials i educatives adients per tal de protegir l’infant contra tota mena de perjudici o abús físic o mental, abandonament o tracte negligent, maltractament o explotació, incloent-hi l’abús sexual (art. 19.1).

− El document Missió Educativa Marista (1998) afirma que, amb altres persones i institucions, acceptem el paper d’ajudar els joves que en són víctimes, o bé que el benestar i els drets dels quals es troben afectats d’alguna manera (núm. 204).

− A Europa, el programa «Construir una Europa per als nens i amb ells», entre d’altres, ens estimula a crear un espai on els nens se sentin com a casa seva, segurs i feliços.

− El document de l’Assemblea de Missió de Mendes (2007) subratlla que la defensa i la promoció dels drets dels infants necessita que els principis de la Doctrina Social de l’Església guiïn les nostres accions (estructures, polítiques i comportaments) (punt 5.1); que promoguem els drets humans mitjançant una educació marista crítica, integral, solidària, inspirada en l’evangeli, a totes les nostres obres i projectes socials (5.2); que


7

denunciem amb valentia les estructures socials, econòmiques, polítiques, culturals i religioses que oprimeixen els infants i joves (5.3), i que siguem testimonis de la defensa dels drets amb la nostra vida personal, comunitària i institucional (5.4).

− El XXI Capítol General (2009) ens apressa a mantenir una presència fortament significativa entre els infants i els joves pobres. Ens proposa la imatge de Maria i Josep fugint ràpidament a Egipte per tal de protegir l’infant Jesús, com una inspiració per convertir-nos en experts i defensors dels drets dels infants i joves de manera valenta i profètica als fòrums públics i com un impuls per desafiar les polítiques socials, econòmiques, culturals i religioses que oprimeixen els infants i joves (Actes del XXI Capítol General, p. 55).


8

4. POLÍTICA PROVINCIAL DE PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA

Els Germans Maristes de la Província L’Hermitage considerem que l’educació d’infants i joves, tant en àmbits escolars com socials, és un element irrenunciable de la nostra missió, que es desenvolupa en el marc del nostre carisma institucional i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. El carisma, impulsat per sant Marcel·lí Champagnat, arrela en les fonts de l’evangeli de Jesucrist i és viscut en comunió eclesial. Promou l’amor als infants com a motor i eina bàsica de la seva pedagogia. La Convenció sobre els Drets de l’Infant, ratificada per l’Assemblea General de l’ONU en la resolució 44/25, de 20 de novembre de 1989, i que va entrar en vigor el 2 de setembre de 1990, proporciona un reguitzell de principis sobre drets i llibertats de gran valor jurídic. D’acord amb aquesta Convenció, entenem globalment per nen1 «tot ésser humà menor de divuit anys»2 i palesem la nostra convicció que el nen, «per la seva manca de maduresa física i mental, necessita protecció i atencions especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement».3

La nostra política d’acció s’encamina, de manera decidida i compromesa, cap a la promoció dels drets dels infants i joves, així com cap a la seva protecció. El nucli del nostre projecte rau en una educació basada en l’amor, criteri bàsic que serveix de referència a tots els agents que participem en l’acció educativa escolar o social de les nostres obres. El fet que el nen sigui menor d’edat, visqui evolutivament la seva maduresa i necessiti l’acompanyament dels adults per a la seva educació no implica mai una disminució dels seus drets i llibertats. La seva vulnerabilitat no es tradueix en cap dret per part dels adults de configurar la seva personalitat sense respecte indefugible a la seva identitat i valor personal. Aquesta visió es contraposa amb algunes pràctiques seculars d’ignorància dels seus drets. És indispensable un canvi de mentalitat allà on sigui necessari d’acord amb els valors evangèlics i les orientacions de la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

La nostra convicció s’orienta a la proposta però, a la vegada, explicita de manera enèrgica el nostre rebuig frontal a qualsevol tipus d’abús o de maltractament dels infants i joves, en totes les seves variants. Les seves necessitats tenen prioritat inequívoca per damunt d’altres interessos. Si es produís qualsevol disfunció greu o manca de respecte, es promourà la transparència enfront de l’encobriment i la justícia enfront de l’atenció als criteris particulars o de sector.

Totes les persones que participem en el marc educatiu marista reconeixem els infants i joves com a subjectes dels seus drets i responsables, en l’exercici dels seus deures, de les conseqüències que se’n deriven. Els Germans Maristes palesem el desig de col·laborar amb la família i amb les institucions públiques i privades perquè infants i joves, en cap cas i sense excepció, no siguin maltractats, sinó respectats, educats i estimats.

Els Germans Maristes treballarem per aprofundir i difondre entre els pares i les mares, el personal educador i els mateixos infants i joves, els valors, els principis, els drets i les llibertats dels nens, a fi que, coneguts, siguin assumits, respectats, practicats i protegits.

1. En el context d’aquesta declaració de principis, entenem per nens infants, adolescents i joves menors de divuit anys, tant del sexe masculí com del sexe femení. En cap cas, la reducció dels usos lingüístics implica una reducció del concepte vinculat a la realitat.2. Convenció sobre els Drets de l’Infant, article 1.3. Convenció sobre els Drets de l’Infant, preàmbul.


9

ORGANIGRAMA


10

• Equip provincial per a la protecció dels infants: · Assegurar la posada en funcionament dels protocols de tractament i de la transmissió de

les informacions en cas d’abús, i actualització dels protocols i de la política provincial.

· Vetllar per la posada en funcionament de la política provincial i de la promoció dels drets dels infants; treball de prevenció.

· Assegurar la comunicació a nivell provincial.

· Difondre la política provincial per les obres i les comunitats.

· Preveure una formació específica per als coordinadors encarregats de la protecció dels infants, a nivell provincial i local.

· Conèixer i donar a conèixer els protocols propis de cada país i la realitat local.

• Equip nacional per a la protecció dels infants:· Verificar la posada en funcionament de les polítiques provincials de protecció de la

infància.

· Assegurar l’adopció dels protocols del país a nivell local.

• Comitè executiu per a la protecció dels infants:· Establir el pla nacional per a la posada en funcionament de la prevenció de l’abús i la

protecció dels infants.

· Vetllar perquè aquest pla sigui ben comunicat i perquè es posin en funcionament les estructures de formació que calguin.

· Tractar el cas d’abús seguint els protocols establerts en contacte amb el delegat.

· Vetllar per tal que hi pugui haver assessors en els diferents camps d’actuació.

· Conèixer bé la legislació local.

• Coordinador de la protecció dels infants per a cada país (CPI): Establir un lligam amb el delegat provincial (DPI): vetlla perquè es prengui consciència de la protecció dels infants, canalitza les iniciatives concretes dintre del seu país i vetlla per l’aplicació de la política provincial també dintre del seu país. Treballa en equip amb el delegat provincial i els altres coordinadors. Coordina el tractament i el seguiment dels casos d’abús a nivell local en contacte amb el delegat provincial.

• Assessors: · A nivell provincial.

· «Borsa de recursos» a cada país en els diferents camps (psicològic, legal, mitjans de comunicació...). Es tracta que hi hagi recursos preparats en cas de necessitat.


11

5. GLOSSARI

Aquest glossari té com a objectiu fer una llista dels termes especials utilitzats en el document provincial sobre la protecció dels infants i definir clarament aquestes paraules o expressions per tal d’evitar problemes de comprensió, ambigüitats o alguna mala interpretació que hi pugui haver.

Abús: hi ha diferents tipus d’abusos dels quals els infants poden ser víctimes.

Vegeu la següent descripció dels diferents tipus d’abusos:

− Abús de tipus afectiu: inclou qualsevol maltractament dels infants de tipus emocional.

− Abús de tipus físic: comprèn qualsevol acció que causi un mal als infants.

− Abús sexual: comprèn una trobada o una interacció entre un menor i un adult quan el menor és utilitzat per provocar una excitació sexual a un adult. Això es produeix quan l’adult provoca el menor sexualment, amb un contacte sexual directe o un contacte no sexual, com ara la fricció, l’exhibicionisme, així com la distribució, el traspàs i/o la visió de materials de caràcter pornogràfic.

Addicció: estat de dependència d’una droga, d’un producte o d’un comportament.

Adult amb autoritat: qualsevol persona que tingui autoritat, ja sigui per la seva funció o la seva posició.

Afectivitat: conjunt de sentiments, emocions i passions d’una persona.

Al·legació: una primera acusació d’abús entre un menor per part d’un adult actualment en funcions (TUTOR), antic o mort. Acusació transmesa a través de qualsevol forma de comunicació, amb denúncia anònima inclosa. Algunes al·legacions poden ser enganyoses i d’altres fefaents, és a dir, tenen un fonament del tot provat.

Assetjament: acte de sotmetre algú a contínues pressions, sol·licituds de caràcter sexual, psíquic, moral o psicològic.

Autoritarisme: concepció o pràctica autoritària de poder amb la finalitat de sotmetre.

Carícies: contactes suaus, afectuosos o sensuals.

Clima de confiança: instauració d’un tipus d’intercanvis i de relacions basats en la confiança recíproca, la sinceritat, l’escolta activa, el respecte mutu i la benevolència.

Conductes de risc: aquestes conductes designen un repertori de comportaments molt diferents els uns dels altres que suposen un risc voluntari més o menys elevat: consum de substàncies psicoactives (legals i il·legals), follies (i tots els seus deliris), delinqüència, violència, comportaments visibles al cos per certes marques corporals (cicatrius), pràctica d’esports extrems, comportaments perillosos a la carretera (patinatge a prop dels cotxes...), relacions sexuals sense protecció, conductes ordàliques (en relació amb la definició) i suïcides.

Confidencialitat: revelació només de les qüestions personals a persones autoritzades per raons justificades per la Província o perquè la seva transmissió és requerida legalment.

CPI: coordinador per a la protecció dels infants.


12

DPI: delegat provincial per a la protecció dels infants.

Denúncia: acusació per part d’un tercer o pel mateix infant d’un abús a un menor comès per un adult actualment en funcions, jubilat o mort. Acusació adreçada a la Institució a través de qualsevol mitjà de comunicació, amb denúncia anònima inclosa.

Discerniment: facultat d’apreciar racionalment les coses, amb intel·ligència i sentit crític.

Documents confidencials: documents en què la difusió està restringida seguint els criteris i els procediments de la Província i segons el que exigeixen les lleis canòniques i civils en vigor.

Drets: drets o avantatges que hom pot fer prevaler normalment.

Com a éssers humans que s’estan formant, els infants són subjectes de drets definits per la Declaració Universal de Drets Humans de l’ONU, ratificada el 2007 (vegeu la Convenció dels Drets de l’Infant).

Handicap: qualsevol limitació d’activitat o restricció de la participació en la vida social patida en el seu entorn per una persona a causa d’una alteració substancial, duradora o definitiva d’una o més funcions psíquiques, sensorials, mentals, cognitives o físiques, d’un handicap múltiple o d’un trastorn de salut.

Infant: menor preadolescent (que no ha arribat a l’edat de la pubertat).

Empatia: capacitat de ser sensible al patiment i als sentiments dels altres.

Exhibicionisme: comportament que busca atreure l’atenció adoptant postures indecents que poden arribar a mostrar fins i tot el sexe, les parts íntimes o practicar la masturbació en públic. Això també inclou l’acció de fer ostentació amb impudor dels sentiments, els pensaments i la vida íntima.

Familiaritat: gestos o actituds de confiança excessiva o inapropiada en la relació amb els altres.

Fricció: pràctica que consisteix a fregar-se amb una altra persona com a mitjà per obtenir un plaer sexual.

Germà provincial: és el germà que assumeix les responsabilitats que li són concedides per la llei pròpia de l’Institut. És el representant de la congregació en una província.

Institut: la Congregació dels Germans Maristes de l’Ensenyament: FMS.

Intimitat: allò que és íntim, profund, interior.

Laxitud: actitud d’algú que és excessivament indulgent, tolerant, sense demostrar cap autoritat.

Membre: persona de la qual és responsable l’Institut dels Germans Maristes seguint la seva pròpia llei (germans). Els docents o altres laics actius en els centres escolars de l’Institut no depenen obligatòriament d’això (seguint l’estatut de cada país), però la seva actitud i els seus actes poden afectar la imatge i la reputació de la congregació.

Menor: ésser humà que encara no ha arribat a la majoria d’edat legal.

Negligència: qualsevol absència d’intervenció quan un infant pateix un dany important o un empitjorament del seu desenvolupament. Comprèn també qualsevol mancança relativa a la protecció dels infants.

Obscè: que fereix voluntàriament i volgudament el pudor, sobretot per advertències, paraules o actituds de caràcter sexual o escatològic.


13

Pederàstia: abús sexual comès a un infant o a un menor.

Pedofília: atracció sexual d’un adult pels infants, nois o noies; relació física amb un menor. La pedofília és condemnable penalment.

Persona amb alt risc: persona que ha comès un o més abusos sexuals amb un menor i que pot tornar a abusar d’ell si no és tractada i/o resta sota vigilància.

Pla de seguretat: programa de control oficial d’un organisme, centrat en una persona que s’ha demostrat que ha abusat d’un menor.

Pornografia infantil: presència de detalls obscens en algunes obres literàries, artístiques o audiovisuals (espectacles, publicacions, cinema, internet...) que impliquin infants o menors.

Principi de prudència: actitud d’algú que està atent a tot el que pugui causar un dany, que reflexiona sobre les conseqüències dels seus actes i que actua per evitar qualsevol error.

Pubertat: període de transició entre la infantesa i l’adolescència en què es desenvolupen trets sexuals, que està caracteritzat per l’acceleració del creixement psicològic i que condueix a l’adquisició de la funció reproductiva.

Pudor: disposició a sentir vergonya pel que pot ferir la decència, pel record de coses molt personals i, en concret, pel record de qüestions sexuals.

Relació sexual: intercanvi de carícies entre dues persones que busquen trobar una excitació i un plaer sexual. No es limita únicament a l’acte de la penetració ni a arribar a l’orgasme (el punt més alt del plaer sexual), sinó que també inclou fer-se petons, tocar-se, les carícies, l’exploració del cos de la parella, la relació oral, la masturbació recíproca, etc.

Rigorisme: inclinació rigorosa per les regles morals o religioses.

Segregació: acció d’apartar una persona o un grup.

Tocaments: acció de tocar, principalment amb la mà, com a mitjà per obtenir un plaer sexual.

Violència (psíquica, moral o psicològica): utilització de la força o de l’agressió física, verbal o psicològica per obligar, dominar, causar dany o la mort. Implica cops, ferides, patiments, etc.


14

6. ORIENTACIONS I RECOMANACIONS PER A LA PROTECCIÓ DELS INFANTS

1. Directrius per a la conducta entre un adult i un menor i per als menors entre ells

Adults / menors

2. Orientacions sobre el contacte físic

3. Directrius sobre la cura íntima dels nens o joves amb discapacitat. Consells sobre les formes adequades de tenir-ne cura

Cal recomanar

Cal recomanar

Respecte, benevolència, escolta atenta, empatia, distància, crear un clima de confiança, prendre perspectiva, discreció, donar prova de discerniment, seguir els protocols si cal.

Respectar la reglamentació vigent referent a aquest assumpte.

Cal evitar

Cal evitar

Deixar-se desbordar pel seu afecte.Fer judicis prematurs.

Qualsevol contacte físic sense material adequat (guants).

Cal proscriure

Cal proscriure

Familiaritat, contactes físics voluntaris o acceptats.Voler resoldre els problemes sol i amb precipitació.Violència física, moral o psicològica.Utilitzar amb fins discutibles el paper d’adult que té autoritat.Observacions desagradables sobre el físic, la manera de vestir, el nom, la religió...

Les imperícies que causen patiment o vexació de l’infant o del jove.

Cal recomanar

Respectar una distància apropiada a la situació viscuda.Evitar tant com es pugui qualsevol contacte físic amb els infants o els joves.Saludar els joves amb amabilitat evitant els contactes físics i la familiaritat.Adaptar la seva gesticulació a l’edat dels infants.Actuar de la mateixa manera amb tothom.

Cal evitar

Els gestos que es presten a interpretació.Abraçar els alumnes per saludar-los.Els jocs i activitats amb contactes físics regulars.Ballar amb els infants o els joves.Els jocs aquàtics que necessiten un contacte físic.

Cal proscriure

Familiaritat, contactes físics prolongats voluntaris o acceptats.Trobar-se sol amb un jove en un lloc confinat o sense visibilitat.Violència física.Carícies. Relacions sexuals amb alumnes o estudiants.


15

4. Directrius per als treballadors en llars d’infants

5. Directrius en cas que els nens o els joves visquin en una comunitat de germans

Envoltar-se de professionals competents.Ser tan natural i respectuós com es pugui.Tractar amb respecte i naturalitat l’infant durant les cures demanant la conformitat per a tal i tal gest.Actuar respectant la dignitat de l’infant discapacitat.

La presència d’altres infants.Els gestos bruscs o massa ràpids.

Assumir tasques més enllà de les capacitats i formació.

Cal recomanar

Cal recomanar

Benevolència, escolta atenta, empatia, distància, crear un clima de confiança, prendre perspectiva, deure de reserva, donar prova de discerniment, seguir els protocols si cal.Sentit de la justícia.Tenir un bon tarannà.Ser un exemple.

Establir un document que fixi els compromisos dels joves però també de la comunitat.Fixar les regles de vida comuna clarament, seguir-les i avaluar-les regularment.Acceptar un temps d’adaptació.Respectar l’espai íntim i la llibertat dels joves.Delimitar clarament espais:- comuns,- per als joves sols,- per a la comunitat.Establir un clima de confiança.Saber viure temps comuns.Estar atent als joves, sense ser present.

Cal evitar

Cal evitar

Autoritarisme, companyonia o laxisme, rigorisme.

Ser indiscret i inquisidor.Fer la impressió d’estar vigilant els joves.

Cal proscriure

Cal proscriure

Exhibicionisme. Aprofitar-se d’una posició dominant.

Entrar en els espais íntims dels joves sense prèvia autorització. Trobar-se sol amb un jove en un lloc aïllat o confinat.


16

6. Directrius sobre el trasllat de nens i joves, ja sigui transports curts, viatges més llargs o activitats exteriors als centres.

7. Directrius sobre l’educació en l’afectivitat i la prevenció de conductes de risc amb els infants i els joves

Cal recomanar

Cal recomanar

Respectar la reglamentació vigent referent al transport dels menors i les activitats exteriors. Respectar el principi de prudència i d’adaptació del viatge i de la forma de transport a l’edat dels infants a qui es refereix.Vigilar encara més fora del centre.Verificar que s’hagin demanat totes les autoritzacions (direcció, administracions, pares, etc.).Verificar l’adequació del lloc d’acollida amb la finalitat de l’estada o de l’activitat.Planificar bé les activitats.

Procurar que aquestes qüestions siguin tractades amb tots els joves en els nostres centres a nivell provincial.Trobar una cooperació per tractar aquests temes de manera professional.Adaptar l’exposició a l’edat dels infants.Sensibilitzar i formar els educadors en aquestes qüestions.Respectar els joves i educar-los en el respecte.Sensibilitzar els infants i els joves envers les conductes de risc.

Cal evitar

Cal evitar

Qualsevol familiaritat pel fet del canvi de lloc. Escollir sense discerniment els acompanyants si no són professionals.Deixar temps lliures massa prolongats.El caràcter mixt en els llocs de dormir a partir d’una certa edat.

Eludir la qüestió o deixar el camp lliure.Limitar-se a una simple informació tècnica o orgànica.Donar un missatge contrari als nostres valors educatius.Fumar i beure alcohol en presència dels joves o en servei.

Cal proscriure

Cal proscriure

Els viatges imprevistos i no preparats.Les activitats perilloses no regulades i no autoritzades prèviament.Deixar els joves o els infants sense vigilància i lliurats a ells mateixos.

Ser indiscret en la relació amb els joves. Entrar en la intimitat dels joves.Paraules tendencioses o que es presten a interpretació.Fer judicis sobre la paraula dels joves.Ser un mal exemple en matèria d’addicció o de conducta de risc.


17

8. Protocol de prevenció dels abusos als infants

És important parlar de sexualitat als infants i als joves, però no cal fer-ho de qualsevol manera i no ho pot fer qualsevol persona.

L’educació en l’afectivitat ha de ser una part integrant de la formació dels joves. Com que aquests temes no són sempre tractats en família, l’escola marista ha de poder aportar les respostes globals a les qüestions que es fan els infants i els joves en aquest àmbit. Per fer-ho us recomanem que us adreceu a les entitats reconegudes per l’Església per tenir l’assistència de professionals competents.

Alhora, ens sembla important recordar als joves els consells de prudència elementals per tal d’evitar que es deixin portar per situacions en què la seva protecció podria estar compromesa.

Per tant, és molt important que els educadors, professors, els pares i totes les persones que treballen en contacte amb els infants i els joves en una escola marista estiguin sensibilitzats amb les qüestions de l’educació en l’afectivitat.

La Província es compromet a promoure i afavorir aquesta sensibilització, proposant formacions i pistes per a la reflexió.

9. Respecte a la vida privada, el dret a la imatge, les noves tecnologies i les xarxes socials

Cal recomanar

Per parlar d’aquests temes, és important escollir bé el lloc i el moment per tal de facilitar el clima de confiança.Deixar sorgir les qüestions dels infants i respondre-hi quan es presentin, adaptant la resposta a l’edat de l’infant. Donar respostes clares i vertaderes.Si no sabeu quina resposta donar, digueu a l’infant que la buscareu més endavant.

Cal evitar

Intentar edulcorar la veritat.Tractar els temes de la sexualitat amb lleugeresa, ironia o en to de broma.Eludir les qüestions.

Cal proscriure

Dir mentides. Anar més enllà de les qüestions dels infants.Introduir-se indegudament en la intimitat dels infants, plantejar-los qüestions concretes i indecents.Parlar de la pròpia experiència en aquest àmbit.Imposar la pròpia intimitat als infants i als joves.Escollir els infants i joves com a confidents.

Cal recomanar

Conèixer i respectar la legislació vigent referent al respecte a la vida privada i el dret a la imatge.

Cal evitar

Les relacions personals a través de les xarxes socials entre menors i educadors.

Cal proscriure

Atemptar contra la reputació de la Institució o publicació de dades personals escandaloses


18

Formar i informar els membres de les comunitats educatives (educadors, personal administratiu i de serveis, pares, alumnes...) sobre els reptes de la utilització de les noves tecnologies i les xarxes socials.Utilitzar els enllaços institucionals en les xarxes socials per comunicar amb els menors i les famílies.Introduir en els reglaments de règim interior dels centres un paràgraf que delimiti la utilització dels mitjans moderns que permeten prendre imatges (webcam, telèfons mòbils, càmeres...).Tractar de la mateixa manera els alumnes menors i joves adults i també els antics alumnes pel que fa a les xarxes socials.

Permetre als menors conèixer aspectes de la vida personal dels educadors per mitjà de les xarxes socials.

(textos, fotografies, vídeos...) a través de les xarxes socials i en contradicció amb l’ideari educatiu. Fer veure aquestes publicacions als menors. Intentar obtenir informacions privades i íntimes sobre els menors per mitjà de les xarxes socials amb la finalitat de pressionar-los.


19

7. PROTOCOL D’INDICADORS PER DETECTAR ELS CASOS D’ABÚS

Sigui quin sigui el vostre context professional, és important conèixer l’obligació legal d’informar dels casos d’abús, així com l’estratègia provincial de protecció dels infants, i d’aplicar-ne els principis i els protocols.

Pel que fa als indicadors que poden ajudar a detectar eventuals casos d’abús, és primordial recordar que moltes persones que han estat víctimes d’actes de maltractament o d’abusos sexuals no presenten un tret específic.

Sovint, l’acumulació de signes lleus permet fonamentar una sospita. A partir d’aleshores és important reunir les observacions de les persones que hi ha a l’entorn de l’infant.

Dos elements que cal no deixar de banda:

• La situació de l’infant, especialment si és molt jove i/o és discapacitat.

• L’actitud dels pares.

Els signes es poden presentar de dues formes:

• Indicis concrets, visibles.

• Manifestacions psíquiques, diferents segons l’edat dels infants.

1. SIGNES CONCRETS, VISIBLES

• ferides sospitoses i/o repetides;

• equimosis, hematomes, nafres, cremades, mossegades i traumatismes cranials;

• problemes crònics de pell;

• mala higiene dental i corporal;

• embaràs en una adolescent;

• presència de malalties de transmissió sexual (MTS);

• retards de creixement (que poden ser deguts a la privació d’aliment i/o a la mancança afectiva);

• deixadesa constant en el vestit;

• el fet de no presentar-se a la visita de l’especialista, sense una excusa vàlida, i de manera repetida.

2. MANIFESTACIONS PSÍQUIQUES

Les manifestacions psíquiques del maltractament han de ser apreciades segons els contextos professionals i l’edat de l’infant. No s’han de deixar de banda dos elements: la freqüència i la durada de les violències, així com els lligams que té l’infant amb l’autor del maltractament.


20

Les manifestacions psíquiques es presenten principalment en forma de trastorns cognitius i de trastorns del comportament, com per exemple:

• canvis sobtats d’humor;

• actitud regressiva (sobretot enuresi);

• replegament sobre si mateix, tristesa profunda, autoestima deficient;

• trastorns del son o de l’alimentació;

• malalties freqüents i/o mal explicades;

• propensió als accidents;

• fuga, intent de suïcidi;

• comportament, paraules o fins i tot coneixements detallats de les activitats sexuals no adaptats a l’edat de l’infant, pràctiques sexuals amb altres de menys edat;

• delinqüència, prostitució;

• toxicomania –especialment consum d’alcohol, de drogues o de substàncies tòxiques–, presa regular de medicaments sense prescripció mèdica.

Si nombrosos comportaments poden ser indicadors de maltractaments, cal no oblidar que els trastorns psicològics poden estar ocasionats per altres patiments més «estructurals»: la pobresa, un parent que està a l’atur, la separació de les famílies, una llarga hospitalització, etc.

Els indicadors esmentats no han de ser considerats, a priori, com una prova absoluta de maltractament o d’abús sexual.


21

8. PROTOCOLS I PROCEDIMENTS QUE CAL SEGUIR QUAN ES COMPROMET LA PROTECCIÓ DELS INFANTS

Denúncies i seguiment de procediments

(1) Recepció de queixes i denúncies:

- Existeix la possibilitat que la queixa o la comunicació d’un possible abús vingui per vies molt diverses:

· A nivell local (escola, obra social...): educadors-professors, CPI, psicòleg, metge, orientador, etc.


22

· Telèfon o correu electrònic institucionals: rebut pels coordinadors del país + DPI.

· Trucada, comentari, la premsa, una entrevista amb un pare, un advocat, xarxes socials, etc.

- Així que es coneguin els fets, més que generar rumors, la persona ha d’omplir el “formulari de recepció inicial” i comunicar-ho al director. En tot cas, sempre es podrà enviar el formulari al correu electrònic de protecció de la infància, que tot el personal ha de conèixer.

- Tot el personal dels centres (escoles, obres socials, moviments, activitats...) han de conèixer i tenir clar que el director és la persona que ha de rebre les informacions i queixes respecte a possibles casos d’abusos presents o passats.

- D’aquesta manera ens assegurem que la queixa arriba a les instàncies previstes a l’organigrama per donar-hi resposta.

- Cal preservar la confidencialitat de la víctima.

- Si la comunicació o denúncia no arriba directament a nivell local, el CPI ha de ser informat i és ell qui inicia el “dossier del cas” i ho comunica al director local i al responsable d’obres del país.

- En un primer moment n’estan al corrent el director, el CPI i el DPI (és ell qui ho comunica als superiors majors).

- Si l’acusat dels abusos és un menor, cal seguir l’RRI del centre i el protocol.

Directrius que cal donar a tot el personal d’una escola, obra social, moviment o altres activitats amb infants

1. Si un menor assegura que ell o un altre està patint o ha patit abusos:

- Acollir l’infant, generar un clima de calma i de confiança, simplement escoltar sense forçar per treure-li informació. Evitar el contacte físic.

- Paraules de comprensió i empatia. Expressar la seriositat del tema i la necessitat que hi hagi una persona que pugui responsabilitzar-se de seguir-lo.

- Valorar el coratge tingut per poder expressar el cas d’abús.

- Comunicar al menor que existeix una persona de referència encarregada de la protecció dels menors i que serà ella la responsable de seguir el tema.

- Avaluar el moment emocional del menor, procurar el seu benestar i valorar la resposta immediata que cal donar (conclusió de la trobada).

- Després de l’entrevista:

· Omplir el “formulari de recepció inicial”.

· Comunicar el cas i passar la informació al director de l’obra.

2. Si una família assegura que el seu fill està patint o ha patit abusos:

- Acollir la família, generar un clima de calma i de confiança, simplement escoltar sense burxar i sense posar-se a la defensiva. No prendre-hi part. No jutjar ni qualificar els fets exposats.


23

- Paraules de comprensió i empatia. Expressar la seriositat del tema i la necessitat que hi hagi una persona que pugui responsabilitzar-se de seguir-lo.

- Valorar el coratge tingut per poder expressar el cas d’abús.

- Comunicar a la família que existeix una persona de referència encarregada de la protecció dels menors i que serà ella la responsable de seguir el tema. Explicar-los que se’ls posarà al corrent de les passes que es vagin fent. Explicar-los que família i escola han d’actuar de forma que la intimitat del menor quedi preservada, assegurant al màxim la normalitat de la seva vida escolar.

- Avaluar el moment emocional de la família, interessar-se per l’estat del menor i valorar la resposta immediata que cal donar (conclusió de la trobada).




3. Si un adult, que no és personal del centre, assegura que un menor està patint o ha patit abusos:

- Acollir la persona, generar un clima de calma i de confiança. Escoltar i intentar obtenir les dades mínimes que permetin el seguiment del cas, així com les fonts d’informació. No prendre-hi part. No jutjar ni qualificar els fets exposats.

- Expressar la seriositat del tema. Explicar que la Institució té una política de protecció dels menors i uns protocols establerts. Comunicar-li que existeix una persona de referència encarregada de la protecció dels menors i que serà ella la responsable de seguir el tema.

- Agrair el fet de comunicar el cas.




4. Si un adult assegura que ell va patir abusos quan era menor (o explica el cas d’una tercera persona):

- Acollir la persona, generar un clima de calma i de confiança, simplement escoltar sense forçar per treure-li informació. Evitar el contacte físic.

- Comunicar-li que existeix una persona de referència encarregada de la protecció dels menors i que serà ella la responsable de seguir el tema. Actuar amb tota prudència evitant donar solucions prematures.

- Paraules de comprensió i empatia. Expressar la seriositat del tema i valorar el coratge tingut per poder expressar el cas d’abús.

- Avaluar el moment emocional de la persona, la seva actitud i, si és el cas, les seves expectatives i/o demandes. Valorar la resposta immediata que cal donar (conclusió de la trobada).



24


· Comunicar el cas i passar la informació al CPI.

(2)

- Expedient del cas:

· És obert pel CPI.

· Hi ha de constar:

• Fitxa d’obertura d’expedient amb les dades personals de la presumpta víctima.• Formulari de recepció inicial, emplenat per la persona que ha conegut el cas (vegeu

model).• Registres de cada passa feta (trucades, reunions, correus…) dels diferents

interlocutors (vegeu model).

(3)- Presa d’informació. Tractar de verificar la consistència dels càrrecs.

· Verificació dels fets essencials respecte de la víctima, com per exemple l’assistència o no a l’escola indicada en les dates corresponents.

· Verificació dels fets essencials respecte de l’acusat, com per exemple si el nomenament en una determinada comunitat en un moment concret són correctes.

· Verificació de qualsevol història passada de l’acusat.

· Verificar que els protocols legals policials permetin tenir una trobada amb l’acusat.

- El CPI i el director de l’obra fan una primera avaluació del cas i planifiquen les accions immediates que cal posar en marxa (possibles entrevistes amb el menor, amb els seus pares, amb la persona acusada...).

- Si el cas no té consistència, el CPI tanca l’expedient i en justifica el tancament per escrit. El CPI i el director de l’obra decideixen les comunicacions que cal fer respecte a això. D’aquesta manera, poden comptar amb el Comitè executiu i els assessors.

- Si el cas té consistència, el CPI convoca el Comitè executiu per planificar les actuacions que cal posar en marxa, l’estratègia que cal seguir i els mitjans i assessoraments necessaris i ho comunica al DPI. Comunicació a les autoritats civils i religioses implicades.

(4)- Rebre la víctima entre dos: CPI + 1 local (la víctima també pot ser acompanyada).

- Vegeu l’annex 11.

(5)- Rebre l’acusat (laic) entre dos: CPI + coordinador d’obres del país (l’acusat pot fer-se

acompanyar per algú de la seva confiança).


25

- Rebre l’acusat (germà) entre tres: DPI, CPI + Superior major (l’acusat pot fer-se acompanyar per algú de la seva confiança).

- Vegeu l’annex 12.

(6)

- Comitè executiu (més el DPI, si és el cas) per definir l’estratègia que cal seguir amb els assessors.

- Verificar la prescripció de les acusacions segons la legislació del país a través dels assessors jurídics.

- Si l’acusat és un germà, es reuneix l’Equip nacional i els assessors.

- Poden prendre informacions a nivell local.

· Decidir sobre la continuïtat de l’acusat en l’obra educativa: si els fets són creïbles, hi ha d’haver almenys una suspensió provisional fins a l’acomiadament per falta greu.

· Si l’acusat és un germà, ha de deixar provisionalment la seva presència en l’obra educativa i de qualsevulla comunitat en contacte amb menors fins a la suspensió definitiva de la presència entre els nens i els joves.

El CPI (si l’acusat és un germà, amb el DPI) està en contacte amb el director de centre.

El CPI està en contacte amb la víctima (i amb les famílies segons el cas).

El CPI està en contacte amb l’acusat. Si l’acusat és un germà, el contacte és proporcionat pel DPI (germà) o per un Superior major.

L’acusat ha de tenir un advocat diferent del de la Província.

Establir l’estratègia comunicativa que cal seguir a través d’assessors en comunicació (vegeu l’annex XII).

Portaveu (tres opcions): el CPI relacionat amb el DPI, el DPI o una persona designada per l’Equip nacional.

Comunicació dels fets a les instàncies civils (i religioses) en qüestió.

(7)

Expedient:

- Diari de les accions fetes.

- Informacions rebudes.


26

9. FORMACIÓ

L’aplicació de la política provincial sobre la protecció dels infants així com la posada en marxa dels protocols i de les orientacions recollides en aquest document precisen establir i desenvolupar accions formatives adaptades als diferents grups de destinataris (germans maristes, responsables, educadors i menors).

A continuació es donen algunes orientacions per tal de dissenyar un Pla de Formació sobre la protecció dels infants a cada país de la Província. Aquests plans hauran d’elaborar-se en coherència amb la resta de propostes formatives per a cada grup de destinataris.

Destinataris

Germans

Responsables[Delegat provincial per a la protecció de infants, coordinadors de protecció d’infants, directors d’obra, formadors, membres del Consell Provincial]

Declaració provincial sobre la protecció dels infants. C5Organigrama provincial. C5Lleis i normes del país que són aplicables. Annex IIIInformació sobre la política provincial de protecció dels infants. Annexos IV, V, VI i VIIOrientacions i recomanacions per a la protecció dels infants. C7Indicadors per identificar els casos d’abús. C8Protocols i procediments a seguir quan la protecció del menor està compromesa. C9

Declaració provincial sobre la protecció dels infants. C5Organigrama provincial. C5Lleis i normes del país que són aplicables.

Els germans i aspirants a germans han de tenir una formació holística sobre la sexualitat, que inclogui els elements afectius, espirituals, psicològics i físics, així com una educació per una sana castedat en el celibat. (2 i 5)

S’ofereix formació als responsables d’atendre les queixes i endegar els procediments disciplinaris pel que fa a l’abús dels infants i a les conductes inapropiades vers els infants. (5)

Requisits Estàndard 2 Prevenir perjudicis als infants. Estàndard 5 Educar i capacitar per protegir la infància. Estàndard 6 Comunicar el missatge de “protegir la infància.”

Blocs de contingut Temporalització(Cal adaptar-los a cada grup de destinataris.)S’indiquen els capítols corresponents del document provincial sobre la protecció dels infants.

Aquesta formació cal assegurar-la per a tots els germans en les diferents etapes de formació, inicial i contínua. Referències de la Guia de Formació:PRENOVICIAT C3Elements antropològics 140, 141NOVICIAT c. 4Comunió amb un mateix 210POSTNOVICIAT C5Valors que cal interioritzar en la primera etapa 304FORMACIÓ PERMANENT C6Nucli antropològic 367382, 388

Aquesta formació cal assegurar-la per a totes aquelles persones que han d’assumir les funcions següents: DP, CP, directors d’obra i formadors.


27

Educadors[Professors, educadors, monitors, animadors, voluntaris]

Menors

Annex IIIInformació sobre la política provincial de protecció dels infants. Annexos IV, V, VI i VIIOrientacions i recomanacions per a la protecció dels infants. C7Indicadors per identificar els casos d’abús. C8Protocols i procediments a seguir quan la protecció del menor està compromesa. C9Acollida de la víctima i de l’acusat. Annexos XI i XIILa comunicació amb els mitjans. Annex XIIIEines d’auditoria i avaluació del sistema. Annexos XIV i XV

Declaració provincial sobre la protecció dels infants. C5Organigrama provincial. C5Lleis i normes del país que són aplicables. Annex IIIInformació sobre la política provincial de protecció dels infants. Annexos IV, V, VI i VIIOrientacions i recomanacions per a la protecció dels infants. C7Indicadors per identificar els casos d’abús. C8Protocols i procediments a seguir quan la protecció del menor està compromesa. C9

Declaració provincial sobre la protecció dels infants. C5 Organigrama provincial. C5Lleis i normes del país que són aplicables. Annex IIIInformació sobre la política provincial de protecció dels infants. Annexos IV, V, VI i VII

Tots aquells que treballen en les obres apostòliques de la Província amb menors han de rebre una capacitació sobre protecció infantil, que hi inclogui una introducció sobre política institucional de protecció infantil així com dels respectius procediments. A tot el personal i als voluntaris se’ls ofereix l’oportunitat d’aprendre a reconèixer i respondre davant possibles casos d’abús infantil.El personal i els voluntaris que tenen responsabilitats especials en la protecció d’infants han de tenir la capacitació pertinent. (5)

Als infants se’ls ofereix suport i consells sobre com protegir-se a si mateixos.Els menors són conscients del seu dret a la protecció contra els abusos. (5 i 6)

Aquesta formació cal assegurar-la per a totes aquelles persones (professors, educadors socials, PAS, educadors, animadors, monitors, entrenadors, voluntaris) que s’incorporen a una obra marista.

Aquesta formació cal assegurar-la per a tots els menors que són usuaris de les obres maristes. Com a mínim aquesta formació hauria de renovar-se a l’inici de cada etapa.


28

10. CONTACTES A CATALUNYA

Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència:C/ Girona, 89. 08009 Barcelona. Tel. 93 552 45 05 - 93 483 10 00www.gencat.net/benestar/dgaia [email protected]

Serveis Territorials d’Atenció a la Infància i l’Adolescència:Barcelona (ciutat i comarques). Tel. 93 552 45 05Girona. Tel. 972 48 60 60Lleida. Tel. 973 72 77 07Tarragona. Tel. 977 25 07 55Terres de l’Ebre. Tel. 977 70 65 34

Fiscalia de MenorsC/ Veneçuela, 74-76 4a. 08019 Barcelona. Tel. 93 303 62 44

Mossos d’EsquadraDirecció General de Seguretat CiutadanaC/ Bolívia, 30-32. 08018 Barcelona. Tel. 93 300 22 96 Síndic de GreugesAdjunt per a la defensa dels drets dels infantsC/ Josep Anselm Clavé, 31. 08002 Barcelona. Tel. 93 301 80 75

Infància Respon 116 111

PROVÍNCIA DE L’HERMITAGE

29

ANNEXOS

I. Referències dels documents maristes.

II. Convenció sobre els Drets de l’Infant.

III. Convenis internacionals. Legislació estatal espanyola. Legislació de Catalunya.

IV. Guia pràctica per als adults.

V. Guia pràctica per als infants.

VI. Formulari de coneixement de la política provincial i de compromís amb la protecció dels infants.

VII. Formulari de recepció inicial.

VIII. Fitxa de registre d’actuacions.

IX. Acollida de la víctima.

X. L’acusat.

XI. La comunicació amb els mitjans.

XII. Eina per a l’avaluació de l’aplicació de la política provincial.

XIII. Eina d’autoauditoria.


30

ANNEX I

REFERÈNCIES DELS DOCUMENTS MARISTESLa constel·lació de valors que il·lumina la pràctica educativa i pastoral de l’Institut Marista incideix en una visió peculiar de la infància i de la joventut, inspirada en sant Marcel·lí Champagnat, que «fundà l’Institut per educar cristianament els nens i els joves, en especial els més desatesos».4 La documentació bàsica5 dels Germans Maristes desenvolupa les claus d’aquesta relació personal, que s’inspira en l’evangeli. Jesús de Natzaret és molt explícit quan parla de la infància i la pren com a model: «El qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel» (Mt 18,4). L’acollida es converteix en una actitud irrenunciable: «Qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas» (Lc 18,17) i «Qui acull aquest infant en nom meu, m’acull a mi» (Lc 9,48). Aquesta font teologal i evangèlica nodreix l’espiritualitat marista: «No puc veure un nen sense que em vingui el desig d’ensenyar-li el catecisme i dir-li com l’estima Jesucrist». Des d’aquesta òptica, l’educació esdevé una tasca d’amor, resultat de l’exemple i de la presència perllongada: «Per educar bé els nens cal estimar-los».

Els germans i els laics, hereus d’aquest projecte marista, estem cridats a «ajudar els nens i els joves a arribar a ser, abans que tot, bons cristians i bons ciutadans». Això implica, de manera constructiva, estimació desinteressada, dedicació, cor obert i disponible, resposta a les expectatives i necessitats dels joves d’avui, actitud proactiva d’anar a trobar-los allà on són. A més, com a missió pastoral, cal evangelitzar-los, revelar-los la persona de Jesucrist, oferir-los una cultura religiosa estructurada i coherent i fer-se presents fins i tot en activitats paraescolars. D’una manera o altra, l’atenció s’impregna d’humilitat, senzillesa i desinterès. Els educadors esdevenen confidents i consellers dels joves que busquen orientació vocacional. Els infants i els joves més desatesos, els més pobres i els que presenten més mancances són la màxima prioritat.

Els nous reptes, d’acord amb el millor de les tendències socials i culturals de l’actualitat, consideren els joves com a artífexs de la seva pròpia formació i els drets dels infants com un signe clar d’esperança. Aquestes aportacions no anul·len la visió tradicional, sinó que l’enriqueixen en el nou context pedagògic i pastoral. D’aquí ve la importància de la defensa dels drets, de la protecció i de la seguretat. Per aquests motius, s’exclouen de manera radical i absoluta els comportaments que puguin lesionar la integritat moral d’infants i joves a través d’abusos o de qualsevol conducta reprovable. L’evangeli és clar i taxatiu, quan es refereix als culpables: «Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits» (Lc 17,2). La legislació civil i canònica és força explícita en aquestes situacions. Cal observar les dues legislacions amb meticulositat.

Els continguts d’aquests documents de defensa i protecció de la infància s’inspiren en la constel·lació de valors a la qual hem fet referència. En resum, estem cridats a viure dues actituds: el conreu de l’estimació i del respecte en les relacions educatives i l’evitació, sense excepcions, de conductes que puguin ferir la defensa, la protecció i la seguretat dels infants i dels joves, especialment dels més desatesos.

4. Constitucions i Estatuts, 2.5. Constitucions i Estatuts, Missió Educativa Marista, Evangelitzadors entre els joves, Mendes 2007 i Guia del Mestre, com a més significatius.


31

ANNEX II

CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989

PREÀMBUL

Els estats membres d’aquesta Convenció,

Considerant que, d’acord amb els principis proclamats a la Carta de les Nacions Unides, el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana són el fonament de la llibertat, la justícia i la pau del món,

Tenint present que els pobles de les Nacions Unides, a la Carta, han reafirmat la seva fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat de promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d’un concepte més ampli de llibertat.

Reconeixent que les Nacions Unides, en la Declaració Universal dels Drets Humans, han proclamat i acordat que tothom té tots els drets i llibertats que hi són enunciats sense cap classe de distinció per raó de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.

Recordant que, a la Declaració Universal dels Drets Humans, les Nacions Unides han proclamat que la infància té dret a una assistència i atenció especials.

Amb el convenciment que la família, com a grup fonamental de la societat i com a medi natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i particularment dels infants, ha de rebre la protecció i l’assistència necessàries per poder assumir plenament les seves responsabilitats dins de la comunitat.

Reconeixent que l’infant, per aconseguir un desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, ha de créixer en un medi familiar, en una atmosfera de felicitat, amor i comprensió.

Considerant que l’infant ha de ser preparat per viure una vida individual en la societat i educat en l’esperit dels ideals proclamats a la Carta de les Nacions Unides, i especialment en un esperit de pau, tolerància, dignitat, llibertat, igualtat i solidaritat.

Tenint present que la necessitat de prestar atenció especial a l’infant ha estat estatuïda a la Declaració dels Drets de l’Infant de Ginebra de 1924 i a la Declaració dels Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides el 1959, i reconeguda a la Declaració Universal dels Drets Humans, al Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics (particularment els articles 23 i 24), al Pacte Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals (especialment a l’article 10) i als estatuts i normatives de les institucions especialitzades i de les organitzacions internacionals relacionades amb el benestar dels infants.

Tenint present que, tal com assenyala la Declaració dels Drets de l’Infant adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides de 20 de novembre de 1959, «l’infant, per raó de la seva immaduresa mental i física, necessita atenció i salvaguarda especials, i protecció legal adequada, tant abans del seu naixement com després».


32

Recordant les disposicions de la Declaració sobre els principis legals i socials referits a la protecció i el benestar de l’infant, amb especial referència a l’acolliment i a l’adopció nacional i internacional (resolució 41/85 de l’Assemblea General de 3 de desembre de 1986); les Normes Mínimes de les Nacions Unides per a l’Administració de la Justícia de Menors (“Normes de Beijing”) (resolució 40/33 de l’Assemblea General de 14 de desembre de 1975); Declaració sobre la protecció de la dona i l’infant en estats d’emergència o de conflicte armat (resolució 3318 -XXIX- de l’Assemblea General de 14 de desembre de 1975).

Reconeixent que a tots els països del món hi ha infants que viuen en condicions excepcionalment difícils i que aquests infants necessiten una consideració especial.

Valorant degudament la importància de les tradicions i dels valors culturals de cada poble per a la protecció i el desenvolupament harmoniós de l’infant.

Reconeixent la importància de la cooperació internacional per millorar les condicions de vida dels infants a tots els països, i particularment als països en vies de desenvolupament.

Han acordat el que segueix:

PART I Article 1

Pel que fa a aquesta Convenció, s’entén per infant tot ésser humà menor de 18 anys tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit la majoria d’edat abans.

Article 2

1. Els Estats membres han de respectar els drets enunciats en aquesta Convenció i assegurar-los a tots els infants sota la seva jurisdicció sense cap mena de discriminació, independentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l’infant, dels seus pares, o dels seus tutors legals.

2. Els Estats membres prendran totes les mesures adequades per assegurar que l’infant estigui protegit contra tota classe de discriminació o càstig per mor de la condició, les activitats, les opinions expressades o de les creences dels seus pares, tutors legals o familiars.

Article 3

1. En totes les accions que concerneixen l’infant, tant si són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats administratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l’interès primordial de l’infant.

2. Els Estats membres es comprometen a assegurar als infants tota la protecció i atenció necessàries per al seu benestar, tenint en compte els drets i els deures del seus pares, tutors legals o d’altres persones que en tinguin la responsabilitat legal i, amb aquest fi, han de prendre totes les mesures legislatives i administratives adequades.

3. Els Estats membres han d’assegurar que les institucions, els serveis i els equipaments responsables de l’atenció o la protecció dels infants compleixin les normes establertes per l’autoritat competent, especialment pel que fa a la seguretat, la salubritat, el nombre i la competència del personal, i també que hi hagi supervisió professional.


33

Article 4

Els Estats membres han d’adoptar totes les mesures legislatives, administratives i altres d’adequades per fer efectius els drets reconeguts en aquesta Convenció. Pel que fa als drets econòmics, socials i culturals, els Estats membres han d’adoptar aquestes mesures tant com els ho permetin els seus recursos i, si fos necessari, dins del marc de la cooperació internacional.

Article 5

Els Estats membres han de respectar les responsabilitats, els drets i els deures dels pares i, si fos el cas, els dels membres de la família extensa o de la comunitat d’acord amb els usos locals, dels tutors legals o altres persones que en tinguin la responsabilitat i, d’acord amb el desenvolupament de les capacitats de l’infant, donar-li la direcció i la guia adequades perquè pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.

Article 6

1. Els Estats membres reconeixen que tot infant té el dret intrínsec a la vida.

2. Els Estats membres han d’assegurar al màxim possible la supervivència i el desenvolupament de l’infant.

Article 7

1. L’infant ha de ser registrat immediatament després del seu naixement i des d’aquest moment té dret a un nom, a tenir una nacionalitat i, fins on sigui possible, el dret a conèixer els seus pares i a ser pujat per ells.

2. Els Estats membres han d’assegurar l’efectivitat d’aquests drets d’acord amb la seva legislació nacional i les obligacions concretes en virtut dels acords internacionals en aquest camp, especialment quan altrament l’infant mancaria de nacionalitat.

Article 8

1. Els Estats membres es comprometen a respectar el dret de l’infant a preservar la seva identitat, incloent-hi la nacionalitat, el nom i el parentiu familiar, d’acord amb la llei i sense interferències il·lícites.

2. Si un infant fos privat il·legalment d’algun dels elements de la seva identitat, o de tots, els Estats membres li prestaran l’assistència i la protecció adequades amb la finalitat de restablir ràpidament la seva identitat.

Article 9

1. Els Estats membres vetllaran perquè l’infant no sigui separat dels seus pares contra la seva voluntat, tret de quan les autoritats competents, d’acord amb la legislació i els procediments aplicables, decideixin que aquesta separació és necessària per l’interès primordial de l’infant. Aquesta decisió pot ser necessària en casos especials, com quan els pares maltracten o abandonen l’infant, o quan els pares viuen separats i s’ha de prendre una decisió sobre el lloc de residència de l’infant.

2. En qualsevol procediment relatiu al paràgraf 1, totes les parts interessades han de tenir l’oportunitat de participar-hi i de donar a conèixer la seva opinió.

3. Els Estats membres han de respectar el dret de l’infant separat d’un dels seus pares o d’ambdós de tenir relacions personals i contacte directe amb tots dos regularment, tret de si això va contra del seu interès primordial.


34

4. Quan aquesta separació sigui el resultat d’una mesura presa per un Estat membre, com ara la detenció, l’empresonament, l’exili, la deportació o la mort (inclosa la mort per qualsevol causa mentre la persona estigui sota la custòdia de l’Estat), d’un dels pares de l’infant, o de tots dos, o de l’infant, l’Estat membre, quan li ho demanin, ha de donar la informació essencial sobre el lloc on es troben el membre o els membres absents de la família a l’infant, als pares o, si convé, a un altre membre de la família, tret que amb això l’infant pogués resultar perjudicat. A més, els Estats membres s’han d’assegurar que la presentació d’aquesta petició no comporti conseqüències adverses per a la persona o les persones implicades.

Article 10

1. D’acord amb l’obligació dels Estats membres segons l’article 9, paràgraf 1, tota sol·licitud feta per un infant o pels seus pares per entrar en un Estat membre o sortir-ne amb l’objectiu de reunificar la família, han de ser tramitades pels Estats membres positivament, humanament i expeditivament. A més, els Estats membres han d’assegurar que la presentació d’aquesta sol·licitud no tingui conseqüències adverses per als sol·licitants ni per als seus familiars.

2. Un infant els pares del qual visquin en Estats diferents té el dret de tenir relacions personals i contactes directes amb tots dos progenitors amb regularitat, tret de circumstàncies excepcionals. Amb aquesta finalitat, i d’acord amb els deures dels Estats membres establerts a l’article 9, paràgraf 2, els Estats membres han de respectar el dret de l’infant i dels seus pares a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i d’entrar al seu propi país. El dret a sortir de qualsevol país solament estarà subjecte a les restriccions legals i que siguin necessàries per protegir la seguretat nacional, l’ordre públic, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats d’altres persones, i en consonància amb els altres drets reconeguts en aquesta Convenció.

Article 11

1. Els Estats membres han de prendre mesures per evitar el trasllat il·lícit d’infants a l’estranger i que siguin retinguts il·lícitament.

2. Amb aquesta finalitat, els Estats membres han de promoure l’establiment d’acords bilaterals o multilaterals, o l’adhesió als acords existents.

Article 12

1. Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.

2. Amb aquesta finalitat, l’infant ha de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.

Article 13

1. L’infant té el dret a la llibertat d’expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre i difondre informació i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit, o impreses en forma d’art o per qualsevol altre mitjà triat per l’infant.

2. L’exercici d’aquest dret pot estar subjecte a algunes restriccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries:

a. per respecte als drets o a la reputació d’altri; o

b. per a la protecció de la seguretat nacional, de l’ordre públic o de la salut o la moral públiques.


35

Article 14

1. Els Estats membres han de respectar el dret de l’infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.

2. Els Estats membres han de respectar els drets i els deures dels pares i, si convé, dels tutors legals, a dirigir l’infant en l’exercici del seu dret d’acord amb el desenvolupament de les seves facultats.

3. La llibertat a manifestar la pròpia religió o les pròpies creences només pot tenir les limitacions legals necessàries per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques, i els drets i les llibertats fonamentals dels altres.

Article 15

1. Els Estats membres reconeixen els drets de l’infant a la llibertat d’associació i a la llibertat de reunió pacífica.

2. En l’exercici d’aquests drets no hi ha d’haver més restriccions que les establertes de conformitat amb la llei i que siguin necessàries en una societat democràtica en interès de la seguretat nacional o pública, l’ordre públic, la protecció de la salut o la moral públiques, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres.

Article 16

1. Cap infant no pot ser subjecte d’interferències arbitràries o il·legals en la seva vida privada, la seva família, domicili o correspondència, ni d’atacs il·legals al seu honor i reputació.

2. L’infant té dret a la protecció de la llei contra aquestes interferències o atacs.

Article 17

Els Estats membres reconeixen la importància de la funció dels mitjans de comunicació i han de vetllar perquè l’infant tingui accés a informacions i materials informatius procedents de diverses fonts nacionals i internacionals, especialment les que tenen per finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i moral, i la seva salut física i mental.

Amb aquesta finalitat, els Estats membres:

1. Han d’encoratjar els mitjans de comunicació social a difondre informació i materials informatius que siguin beneficiosos socialment i culturalment per a l’infant d’acord amb l’esperit de l’article 29;

2. Han de promoure la cooperació internacional en la producció, l’intercanvi i la difusió d’aquesta informació i d’aquest material informatiu procedent de diverses fonts nacionals i internacionals;

3. Han d’encoratjar la producció i la difusió de llibres infantils;

4. Han d’encoratjar els mitjans de comunicació a tenir una atenció especial a les necessitats lingüístiques de l’infant que pertany a un grup minoritari o que sigui indígena;

5. Han de promoure el desenvolupament de la normativa adequada per protegir l’infant de la informació o del material informatiu perjudicial per al seu benestar tenint en compte les disposicions dels articles 13 i 18.

Article 18

1. Els Estats membres han d’esmerçar els seus millors esforços a assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l’educació i el desenvolupament de l’infant. Els pares o, si falten, els tutors legals, tenen la responsabilitat primordial de l’educació


36

i el desenvolupament de l’infant. La seva preocupació fonamental ha de ser l’interès primordial de l’infant.

2. Amb la finalitat de promoure i garantir els drets enunciats en aquesta Convenció, els Estats membres han de donar l’ajut oportú als pares i tutors perquè puguin acomplir les seves responsabilitats d’educar l’infant i han d’assegurar la creació d’institucions, equipaments i serveis per a l’atenció dels infants.

3. Els Estats membres han de prendre totes les mesures apropiades perquè els infants de pares que treballen es beneficiïn dels serveis i equipaments de guarda d’infants a què tinguin dret.

Article 19

1. Els Estats membres han de prendre totes les mesures legislatives, administratives, socials i educatives apropiades per protegir l’infant contra totes les formes de violència física o mental, lesions, abusos, abandonament o tracte negligent, maltractament o explotació, inclosos els abusos sexuals, físics o mentals, mentre està sota la tutela dels seus pares, tutors legals o de qualsevol altra persona que en tingui la tutela.

2. Aquestes mesures protectores, si cal, han d’incloure procediments efectius per a l’establiment de programes socials, amb la finalitat de donar el suport necessari a l’infant i als qui en tenen la tutela, i també per a d’altres maneres de prevenir, detectar, informar, derivar, investigar, tractar i seguir els casos de maltractaments descrits més amunt, a més de les actuacions judicials, si fossin necessàries.

Article 20

1. Un infant privat temporalment o permanentment del seu entorn familiar o quan per al seu interès primordial no es pugui permetre que hi romangui, té dret a la protecció i l’ajuda especials de l’Estat.

2. Els Estats membres, d’acord amb les seves legislacions nacionals, han d’assegurar una atenció alternativa a aquest infant.

3. Aquesta atenció pot comprendre, entre d’altres, l’acolliment familiar, la Kafala de la llei islàmica, l’adopció o, si fos necessari, la col·locació en institucions apropiades per a l’atenció de l’infant. En considerar les solucions s’ha de prestar una especial atenció al fet que és desitjable que l’infant continuï la seva educació en el seu propi medi ètnic, religiós, cultural i lingüístic.

Article 21

Els Estats membres que reconeixen o permeten l’adopció han d’assegurar que la consideració principal sigui l’interès primordial de l’infant i:

1. Han de vetllar perquè l’adopció de l’infant només sigui autoritzada per les autoritats competents, les quals han de determinar, d’acord amb la llei i les normatives aplicables, i tota la informació pertinent i fidedigna, que l’adopció es pot permetre en vista de la situació jurídica de l’infant en relació amb els seus pares, parents o tutors legals, i que, si n’és un requisit, les persones implicades hagin donat el consentiment informat per a l’adopció amb tot l’assessorament que pugui ser necessari;

2. Han de reconèixer que si l’infant no pot ser col·locat en una família d’acolliment o adoptiva, o no hi ha manera adequada d’atendre’l en el seu país d’origen, l’adopció entre països pot ser considerada com un mitjà alternatiu de l’atenció a la infància;

3. Han de prendre totes les mesures convenients per assegurar que l’infant objecte d’adopció entre països gaudeixi de totes les salvaguardes i garanties equivalents a les de l’adopció nacional;


37

4. En l’adopció entre països han de prendre totes les mesures necessàries per assegurar que l’adopció no proporcioni guanys econòmics indeguts als qui hi participin;

5. Quan escaigui, han de promoure els objectius d’aquest article pactant acords o convenis bilaterals o multilaterals i s’han d’esforçar a assegurar que la col·locació de l’infant en un altre país és duta a terme pels òrgans o les autoritats competents.

Article 22

1. Els Estats membres han de prendre les mesures apropiades perquè un infant que demana estatut de refugiat o que sigui considerat refugiat d’acord amb la llei i els procediments nacionals o internacionals, tant si va acompanyat pels seus pares com per una altra persona, rebi la protecció necessària i una assistència humanitària, i que gaudeixi dels drets aplicables enunciats en aquesta Convenció i en altres normatives de drets humans o de caràcter humanitari a què aquests Estats s’hagin adherit.

2. Amb aquesta finalitat, els Estats membres, si ho consideren convenient, han de cooperar en qualsevol esforç fet per les Nacions Unides per protegir i ajudar aquest infant a trobar els seus pares o altres membres de la família, o de qualsevol infant refugiat per obtenir la informació necessària perquè es reuneixi amb la seva família. Quan ni els pares ni els altres membres de la família puguin ser localitzats, l’infant ha de tenir la mateixa protecció que qualsevol altre infant privat temporalment o definitivament del seu medi familiar pel motiu que sigui, tal com s’enuncia en aquesta Convenció.

Article 23

1. Els Estats membres reconeixen que l’infant disminuït físicament o mentalment ha de gaudir d’una vida plena i respectable en condicions que li assegurin dignitat, que li permetin d’arribar a valdre’s per ell mateix i que li facilitin la participació activa en la comunitat.

2. Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant disminuït a rebre atencions especials i vetllaran perquè, d’acord amb els recursos disponibles, es presti a l’infant beneficiari i als qui tinguin la responsabilitat de la seva cura l’ajuda sol·licitada, i que aquesta ajuda sigui l’adequada a la situació de l’infant i dels pares o d’altres persones que en tinguin cura.

3. En consideració a les necessitats especials de l’infant disminuït, l’ajuda donada d’acord amb el paràgraf 2 ha de ser gratuïta sempre que sigui possible, tenint en compte els recursos econòmics dels seus pares o de les altres persones que en tinguin cura, i ha d’anar destinada a assegurar que l’infant disminuït tingui accés efectiu a l’educació, la formació, els serveis d’atenció a la salut, la preparació per al treball, i les oportunitats d’esplai, i que rebi aquests serveis de manera adequada per aconseguir la màxima integració social i desenvolupament individual possibles, inclòs el desenvolupament cultural i espiritual.

4. Els Estats membres han de promoure, amb esperit de cooperació internacional, l’intercanvi d’informació adequada en el camp de l’atenció preventiva de la salut i del tractament mèdic, psicològic i funcional dels infants disminuïts, i la difusió d’informació concernent als mètodes de rehabilitació i als serveis d’ensenyament i de formació professional, i l’accés a aquesta informació, amb l’objectiu que els Estats membres puguin millorar la seva capacitat i coneixements i ampliar la seva experiència en aquest camp. En aquest aspecte, s’han de tenir especialment en compte els països en vies de desenvolupament.

Article 24

1. Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant a gaudir del nivell de salut més alt possible i d’equipaments de tractament de les malalties i de restabliment de la salut. Els Estats integrants s’han d’esforçar a assegurar que cap infant no sigui privat del seu dret a accedir a aquests serveis.


38

2. Els Estats membres han d’assegurar la plena aplicació d’aquest dret i, especialment, han de prendre les mesures següents:

a. Reduir la mortalitat dels nadons i dels infants.

b. Assegurar la prestació de l’assistència mèdica i l’atenció a la salut que siguin necessàries a tots els infants, posant l’èmfasi en el desenvolupament de l’atenció primària de la salut.

c. En el marc de l’atenció primària de la salut, combatre les malalties i la desnutrició mitjançant, entre altres coses, l’aplicació de la tecnologia de què es disposi i el subministrament d’aliments nutritius adequats i d’aigua potable neta, prenent en consideració els perills i els riscs de pol·lució ambiental.

d. Assegurar atenció sanitària prenatal i postnatal a les mares.

e. Vetllar perquè tots els sectors de la societat, i especialment els pares i els infants, estiguin informats, tinguin accés a l’educació i rebin suport en l’ús dels coneixements bàsics sobre la salut i la nutrició dels infants, els avantatges de l’alletament matern, la higiene i la sanitat ambiental, i la prevenció d’accidents.

f. Desenvolupar l’atenció sanitària preventiva, l’orientació dels pares i l’educació i els serveis de planificació familiar.

3. Els Estats membres han de prendre totes les mesures apropiades eficaces per bandejar les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.

4. Els Estats membres es comprometen a promoure i encoratjar la cooperació internacional per aconseguir progressivament la realització plena dels drets reconeguts en aquest article. Respecte a això, s’han de tenir en compte especialment les necessitats dels països en desenvolupament.

Article 25

Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant que ha estat internat o bé col·locat en una família d’acolliment per les autoritats competents, amb la finalitat d’atendre, protegir o tractar la seva salut física o mental, a una revisió periòdica del tractament que rep i totes les altres circumstàncies rellevants en aquest internament o acolliment familiar.

Article 26

1. Els Estats membres han de reconèixer el dret de tots els infants a ser beneficiaris de la seguretat social i de les prestacions socials, i han de prendre les mesures necessàries per aconseguir la plena realització d’aquest dret d’acord amb la legislació nacional.

2. Les prestacions s’haurien de concedir, si fos el cas, tenint en compte els recursos i les circumstàncies de l’infant i de les persones que tinguin la responsabilitat del seu manteniment, i també tota altra consideració pertinent en una sol·licitud feta per l’infant o en nom seu.

Article 27

1. Els Estats membres reconeixen el dret de tots els infants a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.

2. Els pares o altres persones responsables de l’infant tenen l’obligació primordial d’assegurar, dins de les seves possibilitats econòmiques, les condicions de vida necessàries per al desenvolupament de l’infant.

3. Els Estats membres, d’acord amb les condicions nacionals i segons els seus mitjans, han de prendre les mesures apropiades per ajudar els pares i les altres persones responsables de


39

l’infant a fer efectiu aquest dret i, en cas de necessitat, han de donar ajut material i programes de suport, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l’habitatge.

4. Els Estats membres han de prendre les mesures pertinents per assegurar que els pares o altres persones que en tinguin la responsabilitat financera satisfacin la pensió per a la manutenció i l’allotjament de l’infant, tant si viuen a l’Estat integrant com a l’estranger. Especialment, si la persona que té la responsabilitat financera de l’infant viu en un Estat diferent d’aquell on viu l’infant, els Estats integrants han de promoure l’adhesió als acords internacionals o la signatura d’aquests acords, a més de fer tota altra gestió pertinent.

Article 28

1. Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant a l’educació, i amb l’objectiu d’aconseguir aquest dret progressivament i basant-se en la igualtat d’oportunitats, especialment han de:

a. Implantar l’ensenyament primari obligatori i gratuït per a tothom;

b. Fomentar el desenvolupament de formes diferents de l’ensenyament secundari, inclòs l’ensenyament general i el professional, i posar-lo a l’abast de tots els infants prenent les mesures pertinents, com ara implantant l’ensenyament gratuït i oferint ajut econòmic en cas de necessitat;

c. Mitjançant qualsevol mitjà adequat, fer que l’ensenyament superior sigui accessible a tothom, segons la capacitat de cadascú.

d. Posar a l’abast de tots els infants informació i orientació sobre les qüestions referents a l’educació i professionals.

e. Prendre mesures per encoratjar l’assistència regular a l’escola i reduir les taxes d’abandonament escolar.

2. Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per assegurar que la disciplina escolar sigui administrada de manera compatible amb la dignitat humana de l’infant i de conformitat amb aquesta Convenció.

3. Els Estats membres han de fomentar i encoratjar la cooperació internacional pel que fa a l’educació, especialment amb l’objectiu de contribuir a eliminar la ignorància i l’analfabetisme del món, i facilitar l’accés als coneixements científics i tècnics i als mètodes d’ensenyament moderns. En aquest aspecte, s’ha de tenir en compte especialment les necessitats dels països en desenvolupament.

Article 29

1. Els Estats membres convenen que l’educació de l’infant ha d’anar adreçada a:

a. Desenvolupar tant com es pugui la personalitat, el talent i la capacitat mental i física de l’infant;

b. Infondre en l’infant el respecte envers els seus pares, la seva pròpia identitat cultural, llengua i valors, i envers els valors nacionals del país on viu, del país d’on podria procedir i envers les civilitzacions diferents de la seva.

c. Preparar l’infant a una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat entre els sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d’origen indígena.

d. Infondre en l’infant el respecte a l’entorn natural.


40

2. Cap punt d’aquest article o de l’article 28 ha de ser interpretat de manera que restringeixi la llibertat dels individus i de les entitats per establir i dirigir institucions d’ensenyament, sempre que siguin respectats els principis del paràgraf 1 d’aquest article, i que l’educació donada en aquestes institucions s’ajusti a les normes mínimes de l’Estat.

Article 30

Als Estats on hi hagi minories ètniques, religioses o lingüístiques, o persones d’origen indígena, a l’infant que pertanyi a una minoria o que sigui indígena no se li pot negar mai, en comunitat amb els altres membres del seu grup, el dret a gaudir de la seva pròpia cultura, a professar i practicar la seva pròpia religió i a utilitzar la seva pròpia llengua.

Article 31

1. Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts.

2. Els Estats membres han de respectar i promoure el dret de l’infant a participar plenament en la vida cultural i artística i han d’afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai.

Article 32

1. Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant a ser protegit contra l’explotació econòmica, i a fer qualsevol treball que pugui ser perillós o entorpir la seva educació, o que sigui perjudicial per a la seva salut o el seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral o social.

2. Els Estats membres han de prendre mesures legislatives, administratives, socials i educatives per assegurar l’aplicació d’aquest article. Amb aquesta finalitat, i tenint en compte les disposicions pertinents i les normes internacionals, els Estats integrants, en especial:

a. Han de regular l’edat o les edats mínimes per començar a treballar;

b. Han de regular l’horari i les condicions de treball; i

c. Han d’estipular les multes apropiades i altres sancions encaminades a assegurar el compliment efectiu d’aquest article.

Article 33

Els Estats membres han de prendre totes les mesures apropiades, fins i tot mesures legislatives, socials i educatives, per protegir els infants de l’ús il·lícit dels estupefaents i les substàncies psicotròpiques enumerades en els tractats internacionals pertinents, i per impedir que els infants siguin utilitzats en la producció il·lícita i en el tràfic d’aquestes substàncies.

Article 34

Els Estats membres es comprometen a protegir l’infant de totes les maneres d’explotació i d’abús sexual. Amb aquesta finalitat, els Estats integrants, en particular, han de prendre totes les mesures nacionals, bilaterals i multilaterals necessàries per impedir:

a. La inducció i la coacció a un infant perquè participi en qualsevol activitat sexual il·legal;

b. L’explotació d’infants en la prostitució o en altres pràctiques sexuals il·legals;

c. L’explotació d’infants en espectacles i en material pornogràfic.


41

Article 35

Els Estats membres han de prendre totes les mesures nacionals, bilaterals i multilaterals convenients per impedir el segrest, la venda o el tràfic d’infants per qualsevol motiu i de qualsevol manera.

Article 36

Els Estats membres han de protegir l’infant contra tota altra mena d’explotació que pugui perjudicar qualsevol aspecte del seu benestar.

Article 37

Els Estats membres han de vetllar que:

a. Cap infant no sigui sotmès a tortura o cap altre tractament o càstig cruel, inhumà o degradant. Especialment, no s’ha d’imposar la pena capital ni la de presó perpètua sense la possibilitat d’excarceració pels delictes comesos per menors de 18 anys.

b. Cap infant no sigui privat de la seva llibertat il·legalment o arbitràriament. La detenció o l’empresonament d’un infant només pot portar-se a terme d’acord amb la llei i només com a última mesura, i durant el període de temps més curt possible que correspongui.

c. Tot infant privat de llibertat ha de ser tractat amb la humanitat i respecte a la dignitat inherent a la persona humana i tenint en compte les necessitats d’una persona de la seva edat. Especialment, un infant privat de llibertat ha d’estar separat dels adults, tret que es considerés convenient per l’interès primordial de l’infant, i ha de tenir dret a mantenir el contacte amb la seva família per mitjà de correspondència o visites, tret de circumstàncies excepcionals;

d. Tot infant privat de llibertat ha de tenir dret a un accés ràpid a l’assistència legal o d’altra que sigui adequada i a recusar la legalitat de la seva privació de llibertat davant d’un tribunal o d’una altra autoritat competent, independent i imparcial i a una resolució ràpida de l’actuació.

Article 38

1. En els conflictes armats que afectin un infant, els Estats membres es comprometen a respectar i vetllar perquè es respectin les normes de la legislació internacional humanitària que li sigui aplicable.

2. Els Estats membres han de prendre totes les mesures possibles per evitar que les persones que no hagin complert 15 anys no prenguin part directament en les hostilitats.

3. Els Estats membres, en les seves forces armades, s’han d’abstenir de reclutar qualsevol persona menor de 15 anys. Quan es faci un reclutament entre persones que hagin complert 15 anys, però menors de 18, els Estats membres han de procurar donar prioritat als de més edat.

4. D’acord amb les obligacions emanades de la legislació humanitària internacional de protegir la població civil durant els conflictes armats, els Estats membres han de prendre totes les mesures possibles per assegurar la protecció i l’atenció dels infants afectats per un conflicte armat.

Article 39

Els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per promoure la recuperació física i psicològica, i la reinserció social d’un infant víctima de qualsevol forma d’abandó, explotació, abús, tortura o qualsevol altra forma de tractament o càstig cruel, inhumà o


42

degradant, o conflictes armats. Aquesta recuperació i reinserció ha de tenir lloc en un ambient que protegeixi la salut, l’autoestima i la dignitat de l’infant.

Article 40

1. Els Estats membres reconeixen el dret de tot infant de qui s’al·legui que ha infringit la llei penal, o a qui se n’acusi o en sigui declarat culpable, de ser tractat d’una manera que promogui el seu sentit de dignitat i vàlua, i que reforci el seu respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals dels altres; i tenint en compte la seva edat i la importància de promoure que l’infant es reinsereixi en la societat i que hi assumeixi una funció constructiva.

2. Amb aquesta finalitat, i tenint en compte les disposicions pertinents de les normatives internacionals, els Estats membres han d’assegurar especialment:

a. Que no s’al·legui que cap infant ha infringit la llei penal, ni se l’acusi o se’l declari culpable per actes o omissions que no eren prohibits a la legislació nacional o internacional quan van ser comesos;

b. Que tot infant de qui s’al·legui que ha infringit la llei penal o se l’acusi d’haver-ho fet, tingui almenys les següents garanties:

i. ser considerat innocent mentre no se’n provi la culpabilitat d’acord amb la llei;

ii. ser informat amb promptitud dels càrrecs que se li imputen, directament o a través dels seus pares o tutor legal, i tenir l’assistència legal o d’altra d’apropiada en la preparació i en la presentació de la seva defensa;

iii. que la causa sigui dirimida sense demora per una autoritat competent, independent i imparcial, o per un cos judicial en una audiència equitativa d’acord amb la llei i en presència d’un assessor jurídic o d’altre d’adequat, tret que es considerés negatiu per als interessos primordials de l’infant, tenint en compte especialment la seva edat i situació i la dels seus pares o tutors legals;

iv. a no ser obligat a donar testimoni o a confessar-se culpable; interrogar o haver interrogat els testimonis contraris i obtenir la participació i l’interrogatori de testimonis de descàrrec o almenys en condicions d’igualtat;

v. en el cas que es consideri que ha infringit la llei penal, que aquesta decisió i qualsevol mesura imposada en conseqüència sigui revisada per una autoritat o un òrgan judicial superior competent, independent i imparcial;

vi. tenir assistència gratuïta d’un intèrpret si l’infant no comprèn o no parla l’idioma utilitzat;

vii. que la seva vida privada sigui respectada plenament en totes les fases del procediment.

3. Els Estats membres han de promoure l’establiment de lleis, procediments, autoritats i institucions específiques aplicables a infants de qui es presumeix que han infringit la llei penal, se’ls acusa d’haver-ho fet o se n’han declarat culpables, i especialment:

a. Establir una edat mínima per sota de la qual s’ha de considerar que l’infant no té la capacitat d’infringir la llei;

b. Si és adequat i desitjable, establir mesures apropiades per tractar aquests infants sense utilitzar procediments judicials, sempre que siguin respectats plenament els drets humans i les garanties legals.


43

4. Disposar diverses mesures, com ara ordres de protecció, orientació i supervisió, assessorament, llibertat a prova, acolliment familiar, programes educatius i de formació professional, i d’altres alternatives a l’internament en institucions per assegurar que els infants són tractats de manera apropiada tant a les seves circumstàncies com a la infracció penal.

Article 41

Res d’aquesta Convenció no afectarà cap disposició que sigui millor per a la realització dels drets de l’infant i que formi part de:

a. la legislació d’un Estat membre; o

b. la legislació internacional vigent en aquest Estat.

PART II Article 42

Els Estats membres es comprometen a donar a conèixer àmpliament els principis i les disposicions d’aquesta Convenció per mitjans eficaços i adequats, tant a infants com a adults.

Article 43

1. Amb la finalitat d’examinar els progressos fets pels Estats membres per aconseguir el compliment de les obligacions contretes en aquesta Convenció, s’establirà un Comitè dels Drets de l’Infant, que durà a terme les funcions que s’ordenen a continuació.

2. El Comitè estarà format per deu experts de gran integritat moral i competència reconeguda en el camp propi d’aquesta Convenció. Els membres del Comitè han de ser elegits pels Estats membres d’entre els seus ciutadans i han d’exercir les seves funcions a títol personal. Es tindrà en compte una distribució equitativa i també els principals sistemes legals.

3. Els membres del Comitè han de ser elegits mitjançant votació secreta d’una llista de persones designades pels Estats membres. Cada Estat membre ha de nomenar una persona d’entre els seus ciutadans.

4. L’elecció inicial del Comitè tindrà lloc pel cap alt sis mesos després de l’entrada en vigor d’aquesta Convenció i després cada dos anys. Almenys quatre mesos abans de la data de cada elecció, el secretari general de les Nacions Unides ha d’enviar una carta als Estats membres invitant-los a presentar els seus candidats en el termini de dos mesos. Després, el secretari general prepararà una llista per ordre alfabètic de les persones designades, indicant els Estats membres que les han designades, i la presentarà als Estats membres en aquesta Convenció.

5. Les eleccions se celebraran en una reunió dels Estats membres convocada pel secretari general a la seu central de les Nacions Unides. En aquesta reunió, el quòrum de la qual seran els dos terços dels Estats membres, les persones elegides per formar part del Comitè seran les que obtinguin el nombre més alt de vots i la majoria absoluta dels vots dels representants dels Estats membres votants presents.

6. Els membres del Comitè seran elegits per un termini de quatre anys. Podran ser reelegits si se’n torna a presentar la candidatura. El mandat de cinc dels membres elegits en la primera elecció expiarà al cap de dos anys; immediatament després de la primera elecció, el president de la reunió elegirà per sorteig els noms d’aquests cinc membres.

7. Si un membre del Comitè morís, presentés la dimissió o declarés que per qualsevol causa no pot continuar exercint les seves funcions en el Comitè, l’Estat membre que el va designar


44

designarà un altre expert d’entre els seus ciutadans per servir durant la resta del termini, si és aprovat pel Comitè.

8. El Comitè ha d’establir les seves pròpies normes de procediment.

9. El Comitè ha d’elegir els seus funcionaris per un període de dos anys.

10. Normalment, les reunions del Comitè tindran lloc a la seu central de les Nacions Unides o en qualsevol altre lloc convenient determinat pel mateix Comitè. El Comitè s’ha de reunir en sessió ordinària un cop a l’any. La duració de les reunions serà determinada i revisada, si és procedent, en una reunió dels Estats membres en aquesta Convenció i subjecta a l’aprovació de l’Assemblea General.

11. El secretari general de les Nacions Unides proporcionarà el personal i els equipaments necessaris per a l’execució de les funcions del Comitè segons aquesta Convenció.

12. Amb l’aprovació de l’Assemblea General, els membres del Comitè establerts d’acord amb aquesta Convenció rebran emoluments dels recursos de les Nacions Unides en els termes i les condicions que estableixi l’Assemblea.

Article 44

1. Els Estats membres es comprometen a presentar al Comitè, a través del secretari general de les Nacions Unides, informes sobre les mesures adoptades per fer efectius els drets reconeguts en aquest document i sobre el progrés fet en l’ús d’aquests drets:

a. Al cap de dos anys de l’entrada en vigor de la Convenció en cada Estat membre.

b. En endavant, cada cinc anys.

2. Els informes fets d’acord amb aquest article han de mencionar la situació real i les dificultats, si n’hi ha, que afectin el grau de compliment de les obligacions provinents d’aquesta Convenció. També han de contenir prou informació perquè el Comitè es pugui fer càrrec clarament del nivell d’acompliment de la Convenció en el país de què es tracti.

3. Els Estats membres que hagin presentat al Comitè un informe inicial complet, en els informes subsegüents presentats d’acord amb el paràgraf b) no hauran de repetir la informació bàsica donada prèviament.

4. El Comitè pot demanar als Estats membres informació complementària relativa a l’acompliment de la Convenció.

5. Cada dos anys, per conducte del Consell Econòmic i Social, el Comitè ha de presentar un informe de les seves activitats a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

6. Els Estats membres difondran àmpliament els informes presentats.

Article 45

Amb l’objectiu de promoure l’aplicació efectiva de la Convenció i de fomentar la cooperació internacional en tot allò que propugna la Convenció:

a. Les institucions especialitzades, la UNICEF i els altres òrgans de les Nacions Unides, tenen el dret de ser representades en l’estudi del compliment de les disposicions d’aquesta Convenció que siguin de la seva competència. El Comitè pot invitar les institucions especialitzades, la UNICEF i d’altres organismes competents que consideri apropiats, a aportar assessorament especialitzat sobre l’aplicació de la Convenció en les matèries de la seva competència. El Comitè pot invitar les institucions especialitzades, la UNICEF i


45

d’altres òrgans de les Nacions Unides, a presentar informes sobre l’acompliment de la Convenció en matèria de la seva competència.

b. Si ho considera convenient, el Comitè trametrà a les institucions especialitzades (la UNICEF i d’altres de competents), qualsevol informe dels Estats membres que contingui una demanda o que indiqui una necessitat d’assessorament o assistència tècnics, a més de les possibles observacions i dels suggeriments del Comitè en relació amb aquestes demandes.

c. El Comitè pot recomanar a l’Assemblea General de demanar al secretari general que en representació seva porti a terme estudis d’assumptes específics relatius als drets de l’infant.

d. El Comitè pot fer suggeriments i recomanacions generals basades en la informació rebuda d’acord amb els articles 44 i 45 d’aquesta Convenció. Aquests suggeriments i recomanacions generals han de ser tramesos a qualsevol Estat membre implicat i presentats en un informe a l’Assemblea General junt amb els comentaris que hi hagin fet els Estats membres.

PART III

Article 46

Aquesta Convenció pot ser signada per tots el Estats.

Article 47

Aquesta Convenció ha de ser ratificada. Les escriptures de ratificació seran dipositades a la Secretaria General de les Nacions Unides.

Article 48

Aquesta Convenció estarà oberta a l’adhesió de qualsevol Estat. Els documents d’adhesió seran dipositats a la Secretaria General de les Nacions Unides.

Article 49

1. Aquesta Convenció entrarà en vigor el trentè dia a comptar des de l’endemà de la data en què el vintè acord de ratificació o adhesió hagi estat dipositat a la Secretaria General de les Nacions Unides.

2. Per a cada Estat que ratifiqui la Convenció o s’hi adhereixi, després d’haver estat dipositat el vintè document de ratificació o d’adhesió, la Convenció entrarà en vigor el trentè dia després que aquest Estat hagi dipositat el seu document de ratificació o d’adhesió.

Article 50

1. Qualsevol Estat membre hi pot proposar una esmena i registrar-la a la Secretaria General de les Nacions Unides. El secretari general haurà de comunicar l’esmena proposada als Estats membres indicant si està a favor de convocar una conferència dels Estats membres per poder considerar i votar les propostes. Si en l’espai de quatre mesos des de la data de la comunicació almenys un terç dels Estats membres estan a favor de la conferència, el secretari general haurà de convocar la conferència sota els auspicis de les Nacions Unides. Qualsevol esmena que sigui adoptada per una majoria dels Estats membres presents a la conferència, i que l’hagin votada, haurà de ser presentada a l’Assemblea General de les Nacions Unides per ser aprovada.


46

2. Tota esmena adoptada d’acord amb el paràgraf 1 d’aquest article entrarà en vigor quan hagi estat aprovada per l’Assemblea General i acceptada per dos terços dels Estats membres.

3. Quan una esmena entri en vigor serà preceptiva per als Estats membres que l’han acceptada, mentre que els altres Estats membres continuaran estant obligats per les disposicions d’aquesta Convenció i per les anteriors esmenes que hagin acceptat.

Article 51

1. El secretari general de les Nacions Unides ha de rebre el text de les reserves fetes pels Estats en el moment de la seva ratificació o adhesió i enviar-les a tots els Estats.

2. No serà admesa cap reserva incompatible amb l’objecte i el propòsit d’aquesta Convenció.

3. Les reserves poden ser anul·lades en qualsevol moment mitjançant una notificació expressa adreçada al secretari general de les Nacions Unides, el qual n’haurà d’informar tots els Estats. Aquesta notificació tindrà efecte a partir de la data en què sigui rebuda pel secretari general.

Article 52

Un Estat membre pot denunciar aquesta Convenció mitjançant un escrit tramès al secretari general de les Nacions Unides. La denúncia esdevindrà efectiva un any després de la data en què hagi estat rebuda la notificació.

Article 53

El secretari general de les Nacions Unides és designat dipositari d’aquesta Convenció.

Article 54

L’original d’aquesta Convenció, els textos àrab, xinès, anglès, francès i castellà de la qual són igualment autèntics, seran dipositats a la Secretaria General de les Nacions Unides. El testimoni, els plenipotenciaris sotasignants degudament autoritzats pels respectius governs, signen aquesta Convenció.

Nacions Unides, novembre de 1989


47

ANNEX III

CONVENIS INTERNACIONALSLEGISLACIÓ ESTATAL ESPANYOLALEGISLACIÓ DE CATALUNYA

LEGISLACIÓ INFÀNCIA I PROTECCIÓ DE MENORS

CONVENIS INTERNACIONALS

LEGISLACIÓ ESTATAL ESPANYOLA

TítolTipus de norma jurídica

Data d’aprovació Data de ratificació Contingut Adreça web Text legal

Convenció sobre els Drets de l’Infant

Conveni relatiu a la protecció del menor

ConvencióInternacio-nal

ConveniInternacio-nal

20/11/1989

29/05/1993

30/11/1990

30/06/1995

Drets de l’infant

Protecció del menor

https://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/recursos/CDN_CAT_2013_CDN.PDF

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/ir180795-je.html


Número Data d’aprovació

BOE Núm.

Data de publicació

Contingut Adreça web Text legal

Protecció jurídica del menor

Responsa-bilitat penal del menor

Reglament de la LO 5/2000

Llei orgànica

Llei orgànica

Reial decret

1/1996

5/2000

1774/2004

15/01/1996

12/01/2000

30/07/2004

15

11

209

17/01/1996

13/01/2000

30/08/2004

Protecció jurídica de menors

Respon-sabilitat penal dels menors

Respon-sabilitat penal dels menors

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/lo1-1996.html

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo5-2000.html

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/rd1774-2004.html


48

LEGISLACIÓ DE CATALUNYA

Reial decret

Llei ordinària

Llei orgànica

232/2002

54/2007

15/2003

01/03/2002

28/12/2007

25/11/2003

65

312

283

16/03/2002

29/12/2007

26/11/2003

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/rd232-2002.html

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/l54-2007.t3.html

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo15-2003.html

Registre de sentències sobre res-ponsabilitat penal dels menors

Adopció in-ternacional i protecció de menors

Corrupció de menors, pornografia infantil…

Registre de sentències sobre res-ponsabilitat penal dels menors

Adopció internacio-nal

Modificació de la LO 10/1995 (Codi Penal)


Número Data d’aprovació

BOE Núm.

Data de publicació

Contingut Adreça web Text legal

Desplega-ment de la Llei 8/1995(només el règim san-cionador)

Derogació dels decrets 369/2000 i 245/2002

Reglament de pro-tecció de menors

Decret

Decret

Decret

75/2006

129/2006

2/1997

11/04/2006

07/01/1997

4.614 13/04/2006 Desplega-ment de la Llei 8/1995

Es deroga l’anterior Observatori

Reglament de pro-tecció de menors

http://civil.udg.edu/normacivil/cat/Persona/PF/D75-06.htm

http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=418975

http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=141776


49

Decret

Llei

Decret

Protocol

234/2008

14/2010

200/2013

http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/observatori_drets_infancia/que_es_i_que_fa/mes_informacio/decret08331024.pdf

http://www.parlament.cat/document/nom/TL115.pdf

http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/observatori_drets_infancia/destacats_columna_dreta/decret_consell_participacio_territorial_nacional_infants_adolescents.pdf

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/04_prevencio_maltractament_infantil/protocol_actuacio_situacions_maltractament_infantil_adolescent_ambit_educatiu_2016.pdf

Comple-menta l’anterior Decret

Globalitza i AMPLIA tota la legislació sobre infància i adolescèn-cia anterior al 2010

Defineix i desenvolu-pa l’article 27 de la Llei 14/2010

Modifi-cació del Protocol d’actuació entre els departa-ments de Benestar Social i Família i d’Ensenya-ment del 4/06/2012

DECRET 234/2008, de 2 de desem-bre, de modificació del Decret 129/2006, de 9 de maig, de Observa-tori dels Drets de la Infància.

LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportuni-tats en la infància i adolescèn-cia.

DECRET 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els ado-lescents de Catalunya.

PROTOCOL d’actuació entre els departaments de Treball, Afers Socials i Famílies i d’En-senyament, de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltracta-ment infantil i adolescent en l’àmbit educatiu

ACORD GOV79/2016, de 14 de juny de 2016

16/06/2016 (DOGC)


50

ANNEX IV

GUIA PRÀCTICA PER ALS ADULTS


51

ANNEX V

GUIA PRÀCTICA PER ALS MENORS


52

ANNEX VI

FORMULARI DE CONEIXEMENT DE LA POLÍTICA PROVINCIAL I DE COMPROMÍS AMB LA PROTECCIÓ DELS INFANTSHe rebut i he llegit una còpia de la política provincial de protecció dels infants de la Província Marista L’Hermitage i hi dono la meva adhesió i el meu suport per posar-la en pràctica.

Entenc i accepto que és el meu deure salvaguardar el benestar dels infants, joves i adults vulnerables.

Signat :

Data :


53

Dataihora Signatura

Nomicognoms Telèfon/Mòbil Correuelectrònic Centreeducatiu Funció

Dataihoraderecepciódeladenúncia/sospita Coms’harebutlainformació?(Caladjuntaralformulariqualsevoldocumentescritrebut.)

Nomicognoms Telèfon/Mòbil Edat Centreeducatiu Curs/Grup

Nomicognoms Telèfon/Mòbil Centreeducatiu Funció Relacionsambelmenor/víctima(pares/germà/familiar/professor/company...)

Contacteactualambinfantsojoves(siesconeix).

Qualsevolaltrainformacióaddicional

ANNEX VII

FORMULARI DE RECEPCIÓ INICIAL

1. Informació de la persona que emplena aquest formulari

2. Sobre la denúncia/sospita

3. Detalls del menor o de la presumpta víctima

4. Motius d’inquietud, sospita o acusació (Cal incloure-hi dates i llocs de l’incident/s, testimonis, etc. si es coneixen.)

5. Detalls del presumpte agressor

.


54

6. Detalls del denunciant o de qui manifesta la inquietud

Qui ha vingut?

Si ha vingut el menor o la presumpta víctima:

7. Lliurament del formulari

Nomicognoms Telèfon/Mòbil Correuelectrònic Adreça Quinarelaciótéambelmenoroamblapresumptavíctima?

Estatemocional

Sihavingutacompanyat,ambqui?

Quèhaexpressat?(Siéspossible,calrecollirlesexpressionsutilitzades.)

Conclusionsiconsignesdonadesperalatrobadaamblapersonaresponsabledeprotecció

Dataihoradelliuramentdelformularialdirectordelcentre


55

ANNEX VIII

FITXA DE REGISTRE (D’ACTUACIONS)

Tipusderegistre

Dataihora

Quiompleelregistre

Autor

Destinataris

Contingut

Conclusions/Acords

Circumstàncies

Núm.deregistre


56

ANNEX IX

ACOLLIDA DE LA VÍCTIMA

1. INTRODUCCIÓ

Aquest és un document orientatiu per tal de fer bé el procés d’escolta de la víctima d’un abús, i de denúncia, si és el cas, de l’abusador. L’objectiu d’aquest document serà recollir el màxim de dades i donar orientacions pràctiques al Coordinador de Protecció de la Infància del País (CPI).

2. ELS INTERLOCUTORS

1. LA VÍCTIMA

Qui ha estat abusat i presenta una denúncia vol dir que ha passat per una etapa d’angoixes i sofriments interiors, de desconfiança, i pors i dubtes. No li serà fàcil explicar-se. L’important és que s’ha decidit a parlar.El procés d’explicar el que ha passat pot ser traumàtic ja que reviu el sentiment de ser abusat. I això encara li pot crear més ansietat, més dubtes i confusions sobre si mateix. La víctima s’enfronta a la por de la reacció de qui l’escolta: «Em creurà?». La víctima no solament pot expressar sentiments i emocions, sinó que ha d’explicar com va passar i aportar detalls que donin consistència i objectivitat a la denúncia. I això és dolorós.

Possibles actituds de la víctima quan fa una denúncia:• Hostil (que mostra una actitud d’enemistat o d’aversió vers l’adult o la institució).

• Sentiment de venjança i rebel·lia vers l’abusador, l’adult en general, la institució (escola, centre...).

• Desconfiança i por vers l’adult, l’autoritat.

• Vergonya d’explicar el que ha passat, i de fer referència als detalls.

• Confusió i falta de claredat en les explicacions.

• Expressió d’odi a Déu i a l’Església.

• Afligit, que experimenta una pena profunda. Tristesa.

• Demana fer justícia.

• Desesperació, ànim exaltat i impacient.

2. QUI ACULL

La persona que acull una víctima (CPI) ha de saber escoltar i posar-se en el seu lloc. Ha de saber renunciar a les seves pròpies emocions, sentiments, vivències, opinions i creences per tal de ser objectiu i poder entendre la víctima. Ha d’ajudar la víctima a expressar-se amb llibertat i, per tant, no pot fer valoracions personals. L’important és la víctima, el que diu i com ho diu.


57

Algunes experiències personals del qui acull poden afectar les respostes que dóna a la víctima: cal evitar posar-se a la defensiva.

Experiències que poden condicionar la feina del qui acull:• Experiències anteriors amb altres víctimes.

Totes les persones són diferents, amb experiències diferents. Cal estar oberts a cada història i amb la seva pròpia individualitat.

• Els prejudicis sobre la persona que fa la denúncia.

• Comprensió de l’abús.

No es pot prendre posició respecte de la víctima o de l’abusador ja que es perd l’objectivitat a l’hora d’escoltar l’acusació.

• Expectatives sobre un mateix o sobre la víctima.

Bloqueja l’objectivitat del qui acull i el pot portar a la pròpia frustració o a la del qui fa la denúncia.

És important que qui acull tingui un supervisor o acompanyant amb qui pugui contrastar la informació i ser objectiu.

L’actitud d’escolta del qui acull:La persona víctima d’un abús viu en un món d’intenses emocions i sentiments confosos. Necessita ànims per explicar la seva història. Per això escoltar és un procés d’encoratjament i d’acceptació. Però també d’aclariment dels fets i dels detalls. Escoltar és un procés que elimina els obstacles del que ha passat, com ha passat i per què ha passat. Qui escolta ha d’estar obert, sense prejudicis.

Suggeriments per saber escoltar: • Fer que qui ve a parlar se senti important. Senzillament perquè algú se l’escolta.

• Prendre temps i fer l’esforç d’escoltar, d’atendre i entendre el que ens vol comunicar.

• Escoltar sense ser crític, sense fer comentaris subjectius i personals.

• Evitar les distraccions. Qui parla les nota!

• No solament és important el que t’expressa, sinó també com t’ho diu.

• Deixar que la persona avanci al seu propi ritme.

• Si cal preguntar alguna cosa, que sigui per aclarir. Cal fer poques preguntes i interrupcions.

• Es pot aclarir dient: «Explica’m alguna cosa més sobre això».

• Evitar preguntes intranscendents o que faci sensació d’un interrogatori.

• Defugir fer preguntes que puguin insinuar que no es creu en la persona que parla.

• Qui escolta ha de prevenir posar-se a la defensiva.

• Eludir les interrupcions amb les pròpies idees o pensaments. Escoltar la pròpia història: per a molts és un signe d’acceptació de la persona i que es confia en ella.


58

• Evitar acabar les frases del qui està parlant, o canviar de tema. Deixem que sigui ell!

• No minimitzar el que l’altre maximitza.

• Cal saber reconèixer el dolor del qui parla i el coratge en comunicar-ho.

3. LA TROBADA AMB LA VÍCTIMA

• El lloc de la trobada:

· Un ambient privat, neutre i agradable.

• Qui hi ha d’estar present?

· Per part de la Província hi ha el Coordinador de Protecció del País (CPI) més una altra persona designada pel Comitè executiu.

· Es demana a la víctima que també pugui estar acompanyada d’una persona de la seva confiança.

• Finalitat de la trobada:

· Escoltar la seva història.

· Respondre d’una manera guaridora.

• Actituds:

· Aclarir amb el qui denuncia les seves preocupacions sobre el fet de presentar-se.

· La nostra preocupació estarà centrada per damunt de tot en la persona que pateix a causa de l’abús d’una altra persona.

· Cada etapa del procés s’haurà de tractar amb delicadesa, rectitud i claredat.

· El mal que una persona experimenta no és sempre proporcional al grau de l’abús. Els sentiments no sempre són guiats per la lògica!

· A qui escolta no li correspon jutjar l’impacte emocional de l’abús sobre qui fa la denúncia. Això només li correspon a qui fa la denúncia. Ha de ser tractat amb respecte i dignitat.

· El denunciant ha de saber que tu creus en ell i que vols ser el seu company en la recerca d’un guariment.

· «Què t’ajudaria en aquest moment?» és la pregunta que s’ha de fer en cada moment.

· Ofereix a la persona la llibertat d’elegir si vol continuar amb el procés.

• Confidencialitat.

• Quan es reben acusacions d’abús i s’hi respon és important, durant o després del procés d’escolta comprensiva de qui presenta l’acusació, aclarir els detalls de l’acusació. Això es transmet a la persona que hem escoltat i també li assegurem que hem escoltat les seves necessitats. Quan ens relacionem amb l’altra persona a aquest nivell, mostrem respecte.

• Fer preguntes per explorar i comprendre els assumptes i per arribar a una millor comprensió sobre per què el denunciant ha triat explicar la seva història en aquest moment.


59

• És important que es demani sempre al denunciant que aclareixi les seves pròpies preocupacions en presentar-se a declarar i els sentiments associats amb aquestes preocupacions.

• Clarificar el procés i aclarir-ne les expectatives:

· En tractar el tema de les expectatives dels denunciants és útil animar-los a descriure les seves expectatives no només per a ells mateixos, sinó també per a les altres persones que poden ser part de la història. Sigui quin sigui el context cultural, és útil aclarir les expectatives del denunciant respecte a la llei del lloc i l’atenció pastoral.

· Què t’ha portat aquí?

· On ets ara?

· Què voldries que passés?

· Què és el que hauria d’ajudar a sanar?

• Aclarir les opcions:

· Com podem continuar aquesta conversa:

· Per exemple: tu escrius, ens trobem, una tercera trobada...

· Possible trobada amb l’autor del delicte.

· Possible procés de mediació.

· Aclarir la resposta que s’espera dels germans:

- Licitud de disculpes.

- Pla (estratègia a seguir elaborada pel Comitè executiu).

- Compensació.

- Acord signat.

- Planificar el següent pas:

- Fer referència a l’organigrama de la Institució.

4. DEMANAR DISCULPES

Quan el mal ha estat fet, el més normal és que la persona més adequada o l’autoritat expressi una petició de disculpes.

• El moment:

· Al començament del procés, si l’assumpte és clar i està confirmat.

· Més tard, si l’assumpte és corroborat per una avaluació.

· Quan no ha estat corroborat formalment, una petició general de disculpes pot ser apropiada de totes maneres. Per exemple, per qualsevol dany que tu puguis haver patit mentre estaves a càrrec dels Germans Maristes.


60

• La forma de la petició de disculpes pot ser determinada pel context de la situació:

· En matèria policial penal, una petició de disculpes formal en forma de comunicat a través dels mitjans de comunicació pot ser apropiat.

· En un procés davant el tribunal civil, la mediació requerida pel tribunal pot incloure una adequada petició de disculpes.

· Els protocols maristes i de l’Església normalment recomanen que es faci servir algun tipus de petició de disculpes.

• La finalitat és sempre el guariment de la víctima:

· Ser escoltat.

· Ser cregut.

· Alleujar el pes.

· Sovint un gest de guariment o compensació comença amb una petició de disculpes pràctica.

· Quan sigui possible, algun tipus de compensació en relació amb els efectes de l’abús.

• L’expressió de la petició de disculpes:

· La petició de disculpes serà sempre expressada per una persona que tingui l’estatus i/o autoritat institucionals adequats.

• Alguns possibles elements de la petició de disculpes:

Reconeixement:

• Gràcies per presentar-te per explicar la teva història d’abús.

• M’he sentit trist i sacsejat davant el que volies explicar.

• Ha d’haver estat molt difícil arribar a escriure o fer la trucada.

Responsabilitat marista:

• El que has descrit és odiós pel que els Germans Maristes representen i pels ideals fundacionals del Pare Champagnat.

• Els Germans Maristes se senten avergonyits per les accions d’un dels seus membres en aquesta història tan trista.

• Els pares tenen tot el dret d’esperar no només una bona educació en una escola dels Germans, sinó també la seguretat personal i la cura per als seus fills.

• Tu tenies tot el dret com a jove d’esperar un ambient segur i afectuós.

• Els Germans volen presentar les seves disculpes per la ferida i el dolor que has patit mentre estaves sota les seves atencions.

Resposta professional:

• Volem assegurar-te que els Germans Maristes han après de les experiències del passat i ara han establert protocols i normatives professionals en totes les escoles i altres obres apostòliques per assegurar que la primera prioritat és la seguretat i protecció dels infants al nostre càrrec.


61

• El personal de totes les nostres escoles i obres participa en formacions durant l’horari laboral per familiaritzar-se amb aquests protocols i tenir una comprensió més profunda dels processos de protecció dels nens al seu càrrec.

• Els alumnes de les nostres escoles també reben una educació constant en els temes de la protecció de l’infant i els seus propis drets.

Conclusió:

• Malauradament no podem canviar el que ha passat.

• Confiem que aquesta petició de disculpes serà beneficiosa per a tu i una font de guariment per avançar en el camí de la teva vida.

5. COMPENSACIÓ

• S’ofereix una assistència preliminar i assessorament psicològic independentment dels resultats.

• Seguir la legislació del país.

• Seguir els criteris de l’Església local.


62

ANNEX X

L’ACUSAT

1. PRÈVIAMENT

• Comprovar la consistència de les acusacions.

• Verificar la prescripció o no del presumpte delicte.

2. LA TROBADA AMB L’ACUSAT

• Rebre l’acusat (laic) pel coordinador per a la protecció dels infants (CPI) i pel coordinador d’obres del país. (L’acusat pot ser acompanyat per algú de la seva confiança.)

• Rebre l’acusat (germà) pel delegat provincial per a la protecció dels infants (DPI), pel coordinador per a la protecció dels infants (CPI) i pel Superior major. (L’acusat pot ser acompanyat per algú de la seva confiança.)

• S’estableix una trobada amb l’acusat:

· Fixar el moment adequat, el lloc i la confidencialitat.

Orientacions per a la trobada:

• Es presenten a l’acusat els elements fonamentals de l’acusació.

• Presentar breument quina és l’assistència personal i legal a disposició de l’acusat.

• Aclarir els límits de la confidencialitat i la llei.

• Garantir a l’acusat que es respectaran els seus drets, així com el de tots els implicats.

• Prestar la màxima atenció en la descripció de l’acusació i en la manera en què es demana una resposta a l’acusat.

• És fonamental que la Institució acati la llei i el degut procés judicial. Obligació d’informar-ne l’autoritat.

• S’ha de deixar clar que la Institució pot ser citada a declarar o ser entrevistada durant el procés judicial formal, i fins i tot presentar-se com part en el procés.

• Donar els detalls imprescindibles per aclarir l’acusació.

• En la mesura del possible, per als casos actuals, convé protegir la identitat de la víctima.

• Presentar resumidament a l’acusat les conseqüències del reconeixement o admissió de les acusacions, incloent-hi el seu treball i presència entre menors:

· Decidir sobre la continuïtat de l’acusat en l’obra educativa. Si els fets són creïbles, hi ha d’haver almenys una suspensió provisional fins a la finalització per falta greu.

· Si l’acusat és un germà, se l’haurà d’apartar de l’obra i de tota comunitat en contacte


63

amb els menors fins a la suspensió definitiva de la presència entre els infants i els joves.

• Deixar un espai perquè pugui reaccionar davant les acusacions presentades.

• Possibles reaccions de l’acusat :

· No fa comentaris.

· Sol·licita un advocat.

· Preocupació per les víctimes.

· Busca consell o ajuda.

· Dóna més detalls no coneguts fins aquell moment.

· Reconeixement immediat de les acusacions.

· Sorpresa per les acusacions. Reconeixement implícit de la familiaritat amb la víctima. Intent de desviar la responsabilitat en els fets.

· Acusar la víctima de voler aprofitar-se’n.

· L’acusat s’amaga rere el servei ofert en la seva missió i es mostra ofès per les acusacions.

Orientacions per al seguiment del tema:

• Examinar tot el conjunt dels procediments a seguir a partir d’aquest moment (en l’àmbit legal, laboral...).

• Examinar tot el tema de la implicació dels mitjans de comunicació tant en el cas que hi hagin estat implicats fins al moment present com si no ho han estat.

• Si es preveu una acció judicial o policial, cal presentar resumidament el suport legal disponible o recomanable.

• Ratificar quins són els contactes per a l’acusat:

a) Assistència legal disponible. Si és un germà, el seu advocat ha de ser diferent del de la Província.

b) Assistència psicològica disponible.

• Aclarir qualsevol procés eventual de trasllat o suspensió temporal que s’hagi d’estudiar o bé actuar immediatament.


64

ANNEX XI

LA COMUNICACIÓ AMB ELS MITJANS Aquest annex vol oferir una sèrie de criteris i orientacions pràctiques a tenir en compte en el moment de plantejar l’estratègia de comunicació, que sempre haurà d’establir-se amb els assessors en comunicació.

Aquesta estratègia és responsabilitat del CPI d’acord amb el DPI.

(Extret del document de gestió de moments de crisi de FERE)

1. PRINCIPIS GENERALS QUE ORIENTEN LA NOSTRA COMUNICACIÓ

Aquests són els criteris o principis generals que han d’orientar la nostra manera de comunicar-nos:

• Veracitat i transparència: la nostra informació ha de ser honestament qualificada. Donarem totes les dades que considerem que siguin certes en cada moment. Si hi ha cap informació que no donem, explicarem per què no l’hem donada. Mai s’ha d’enganyar ni tampoc no dir la veritat.

• Qualitat informativa: la nostra informació ha de ser qualificada per l’organització de la informació i la seva claredat.

• Proactivitat: prenem la iniciativa de transmetre la informació perquè volem atendre una necessitat de les persones, i no només de manera reactiva davant d’altres comunicacions exteriors.

• Agilitat: serem ràpids a l’hora d’elaborar els missatges informatius oportuns i més àgils, segons el grau de gravetat de la situació.

• Continuïtat: la nostra responsabilitat de comunicar no s’acaba quan s’ha «apagat» l’actualitat d’un cas i d’alguna manera donarem a conèixer com han passat les coses, sempre que això sigui positiu per a les persones.

2. FASES DE LA COMUNICACIÓ

Per abordar de manera satisfactòria una comunicació de qualitat proposem que la Comissió corresponent segueixi les següents fases:

2.1 Recollir tota la informació relacionada amb els fets i les previsions del que pot passar en un futur immediat. Aquesta informació ha d’incloure:

• Fets: descripció objectiva i sincera dels fets.

• Conseqüències i abast: repercussions sobre les persones, els centres, la Institució.

• Coneixement per part dels mitjans de comunicació: estar al cas de la difusió que s’ha donat a un fet i preveure fins on pot arribar.

• Mesures preses: conjunt de mesures que s’han pres per abordar la qüestió.


65

• Evolució possible dels fets cap a una situació pitjor: el pitjor pot arribar.

• Responsabilitat de la Institució (del centre…), directa o indirecta, o del seu personal: reconeixement honest de la nostra responsabilitat.

2.2 Identificar els «públics» afectats

En aquesta fase, es tracta d’identificar les persones i les institucions afectades pels fets en qüestió:

• Les persones afectades de manera directa són les destinatàries prioritàries de la nostra comunicació.

• El personal intern: educadors i personal d’administració i serveis, alumnat i famílies.

• Els mitjans de comunicació, tenint en compte les seves particularitats: cobertura territorial, abast generalista o especialitzat.

• Agències d’informació.

• Altres: institucions educatives, polítiques o altres organitzacions.

2.3 Nomenar un/a portaveu

Les persones responsables de seguir la situació de crisi han d’assegurar el nomenament d’un portaveu (intern o extern) que informi els mitjans de comunicació. A la Institució, cal dir de manera clara que tothom s’ha de remetre al portaveu quan es requereixi qualsevol tipus d’informació.

2.4 Clarificar els missatges fonamentals que cal transmetre

Els missatges que s’han de transmetre en aquestes situacions són particularment sensibles perquè els fets són delicats i poden provocar alarma social. És per això que cal ser molt prudents per, d’una banda, no ferir sensibilitats i, d’una altra banda, protegir les persones i les institucions implicades.

Els missatges han de tenir en compte que:

• la gent espera percebre la nostra preocupació pel que està passant i espera saber qui n’és el responsable

• la gent vol saber què es farà per resoldre el cas

• la gent vol saber què es farà per evitar que el cas es repeteixi

Els missatges han de manifestar de manera clara i sense equívocs preocupació per les persones afectades per la situació i per les conseqüències que se’n deriven.

En el cas que els fets siguin certs, el missatge ha de contenir la informació següent:

• reconeixement dels fets a nivell general

• mesures que s’han pres immediatament cap a les persones o entitats implicades

• si es tracta d’un incident aïllat, les mesures preventives existents i les que es prendran per evitar que es repeteixi

En el cas que els fets siguin falsos, el missatge ha de contenir la informació següent:

• la descripció dels fets que demostri clarament la falsedat de les acusacions o dels rumors


66

• les mesures preses a curt termini per respondre a les denúncies i les acusacions falses que han rebut o bé la Institució o bé persones concretes

2.5 Seleccionar les vies de comunicació a utilitzar

Depenent dels destinataris de la informació, es triaran unes vies de comunicació o unes altres: trucades telefòniques, missatges en diversos suports, roda de premsa, comunicat oficial, nota de premsa…

El missatge fonamental s’ha de poder trobar en el web institucional.

2.6 Cuidar la comunicació més enllà del primer moment

Quan la intensitat de la notícia sembli haver perdut força, caldrà tenir en compte que s’ha de continuar informant per assegurar una certa continuïtat del missatge que pot haver quedat diluït des del moment crític:

• Preocupació per les persones i per les conseqüències dels fets.

• Garantia que es faran tots els esforços perquè aquests fets no es repeteixin en un futur.

• Transmissió d’informació de primera mà al «públic intern», en la mesura del que sigui possible, per mitjà de comunicacions directes i personals (escrites i orals).

• De manera paral·lela, i durant els mesos següents, avaluació de la conveniència de fer arribar als mitjans de comunicació notes de premsa amb informació actualitzada sobre la tornada a la normalitat.

RECOMANACIONS GENERALS A l’hora de gestionar la comunicació en situacions de crisi, hem de tenir en compte aquestes recomanacions generals:

• Estem sempre disponible per als periodistes i preparem bé els missatges que els volem transmetre. Si no és possible rebre’ls de seguida, els emplaçarem en un altre moment.

• Som clars, simples i breus amb les explicacions.

• No tenim favoritismes cap a uns mitjans de comunicació en detriment d’uns altres.

• No corregim públicament els mitjans de comunicació.

• No ens posem a la defensiva, sinó que ens anticipem per respondre a les necessitats de les persones.

• No minimitzem els problemes ni atorguem poca importància a una situació que podria ser seriosa.

• En cap cas acusem els mitjans de comunicació.

• Ens situem davant del pitjor escenari possible: els fets són certs i la nostra responsabilitat queda compromesa.

• No difonem mai dades procedents de missatges que sabem que són falsos o dels quals dubtem seriosament.


67

• No oferim informació de persones si la seva intimitat queda exposada o si se les acusa d’alguna cosa.

• Mai diem «sense comentaris» i tampoc no expliquem res als periodistes si els hem de demanar que no ho publiquin. Si no podem anunciar alguna cosa de manera oficial, n’haurem d’explicar el perquè i dir quan ho farem.

• Evitem comentaris de temes relacionats amb la feina o la política.


68

ANNEX XII

EINA PER A L’AVALUACIÓ DE L’APLICACIÓ DE LA POLÍTICA PROVINCIALDes del 2001 diferents institucions d’ajut i desenvolupament, localitzades al Regne Unit i Suïssa, juntament amb la Societat Nacional per a la Prevenció del Maltractament als Infants (NSPCC) han estat treballant mancomunadament en temes de protecció infantil, amb l’objectiu de compartir experiències i coneixements per aconseguir un enfocament comú sobre l’esmentat tema. Aquestes institucions formen el que es coneix com a Coalició per la Protecció de la Infància.6

L’any 2006 la coalició va produir una sèrie de documents titulats Vetllar per la seguretat dels infants. Criteris per a la protecció de la infància. El present instrument ha estat desenvolupat a partir dels esmentats documents.

Aquest treball indica nou estàndards com un mitjà objectiu de valorar l’efectivitat i l’adequació de les polítiques institucionals de protecció dels menors, proposats per a l’Institut dels Germans Maristes:

Estàndard 1 Una política escrita de protecció de menors.

Estàndard 2 Prevenir perjudicis als infants.

Estàndard 3 Directrius escrites sobre el comportament vers els infants.

Estàndard 4 Complir els estàndards a tot arreu.

Estàndard 5 Educar i capacitar per protegir la infància.

Estàndard 6 Comunicar el missatge de «protegir la infància».

Estàndard 7 Accés a l’assessorament i suport.

Estàndard 8 Respondre davant sospites i acusacions d’abús infantil.

Estàndard 9 Implementació i supervisió dels estàndards.

A continuació hi ha una sèrie de requisits estructurats per àmbits que fan referència a aquests estàndards.

També es proposen un conjunt d’evidències que permeten comprovar l’acompliment d’aquests requisits. Cal indicar la data de verificació de les evidències.

Política provincial (1, 6, 8 i 9)

6. Keeping Children Safe Coalition.

REQUISITS EVIDÈNCIES

La Província té una política de protecció infantil aprovada pel Superior general i el seu Consell.

Una còpia de la política

Data verificació Observacions


69


La política està escrita de manera clara i fàcilment en-tenedora.

Aquesta política és pública, es promou i es distribueix a cada germà de la Província, i a cada membre que treballi amb nens en els apostolats de la Província.

La política està aprovada pel Germà provincial i el seu Consell.

Tots els germans i els candidats a germans tenen l’obligació de complir la política, així com les persones contactades que col·laborin amb els germans i els volun-taris, sense cap mena d’excepció.

La política es revisa al començament de cada mandat del Germà provincial (p. ex., cada tres anys), i s’adaptarà si hi hagués un canvi significatiu a la Província o si es presentés una modificació legislativa.

La política descriurà clarament allò que s’entén per abús.

La Província presenta la seva política clarament i a més a més deixa disponible la informació sobre el seu compro-mís de protegir els nens i joves.

Hi ha una persona o un grup amb responsabilitats clara-ment definides per a la protecció de la infància a cada nivell de la Província i/o en els seus diferents apostolats. La Província nomena un responsable, encarregat de respondre a les acusacions o informacions d’abús.

S’han facilitat els recursos humans i financers necessaris per implementar el pla.

Les polítiques i pràctiques es revisen a l’inici del coman-dament provincial, i d’acord amb els canvis en les neces-sitats, les legislacions, les orientacions i en l’experiència pràctica de la Institució.

Es posen en pràctica els processos que involucren les persones interessades en el desenvolupament i revisió contínua de les polítiques i les pràctiques relacionades amb la protecció dels infants i joves.

Es realitzen els ajustaments que calgui per supervisar el compliment de les polítiques i procediments de protec-ció infantil.

Còpia de la política traduïda als idio-mes locals

Full de recepció signat

Acta del Consell provincial i exem-plar signat pel provincial i el seu Consell

Full de recepció signat

Exemplar signat on consti la data, el dia de l’aprovació i la versió

Glossari (C5)

Declaració política provincial (C4). Elements de difusió

Organigrama (C4) Còpia dels fulls de nomenament

Còpia dels fulls de nomenament


Còpia dels fulls de nomenament. Còpia del Pla de Formació


Data verificació Observacions


70

Normativa i protocols (2, 3, 4, 6, 8 i 9)


Existeixen mecanismes clars, tant dintre com fora de la Província, per tal que els responsables d’una activitat apostòlica expressin les seves preocupacions –de mane-ra confidencial, si cal– pel que fa a un comportament inacceptable vers els infants i joves per part d’altres responsables.

Els projectes i programes han d’assegurar que els nens estiguin adequadament supervisats i protegits en tot moment.

Es té una normativa per a l’ús apropiat de la tecnologia de la informació –com el correu electrònic, càmeres digitals, llocs web, internet–, per tal d’assegurar que els infants no s’exposin al perill, ni a l’abús, ni a l’explotació. Existeixen directrius escrites de conducta. La Institució proporcionarà orientació sobre els estàndards de com-portament apropiats i esperats per part dels adults vers els menors, especialment per a aquells que són responsables de nens a llars infantils i pels qui tenen cura de nens amb discapacitats (vegeu annex V: Criteris de conducta per treballar en les activitats apostòliques amb menors).

Per a les activitats apostòliques de la Província, es disposa de directrius sobre la conducta adequada dels infants respecte dels altres infants.

Existeixen vies alternatives i positives per encarrilar el comportament dels menors que no inclouen ni càstig físic ni cap forma de tracte degradant o humiliant, dintre del respecte a la dignitat del menor.

Les conseqüències de la no-aplicació de les directrius són clares i estan vinculades als processos disciplinaris de la Institució, on aquestes persones duguin a terme la seva activitat.

La Província requereix en els seus apostolats que es-tiguin atents a les disposicions legals, de benestar social i de protecció de menors, en els contextos on desenvo-lupin la seva missió.

Existeix un procés apropiat, per informar i respondre als possibles incidents i preocupacions sobre la protecció de menors, que estigui ajustat als sistemes locals, per tractar casos d’abús infantil (vegeu annex II b).

Existeixen directrius per establir un procediment per informar, basades en els sistemes i recursos locals de protecció infantil.

Guies Annexos IV, V, VI i VII

C6 i RRI

C6

RRI

C6

Integració en el Pla de Formació

C8

C8


71

Es dóna informació als pares o tutors pel que fa a on anar en cas d’abús d’un infant o jove.

La informació proporcionada es troba en un format i llenguatge fàcilment entenedor per tothom, incloent-hi els menors.

Tothom a la Província sap qui és el responsable de la protecció infantil i com contactar-hi.

La informació per contactar amb els serveis locals de protecció a menors està disponible. Aquests serveis n’inclouen alguns com serveis de protecció de menors, autoritats nacionals, urgències mèdiques i línies telefò-niques de suport a nivell local.

Es prenen les mesures que calgui per consultar els punts de vista dels nens sobre les polítiques i procediments, i comprovar com estan funcionant.

Existeixen procediments clars sobre protecció infantil, que ofereixen una guia detallada de les accions que s’han de prendre en cas que sorgeixin inquietuds sobre la seguretat o el benestar d’un infant (vegeu annex II b).

Els procediments de protecció de la infància són del coneixement de tothom (p. ex. de tots els germans i laics que ocupin llocs de responsabilitat en els apos-tolats de la Província en els quals participin infants), i s’han de promoure activament. Convé valorar el tipus de llenguatge, les diferents possibilitats de comunicar-se i assegurar-se que tothom pugui trobar la informació fàcilment.

Els procediments de protecció infantil estan de con-formitat amb els criteris internacionals i les bones pràctiques en aquest camp. Han de tenir en compte els problemes que puguin sorgir com a resultat dels dife-rents contextos nacionals.

Existeix un procés per documentar incidents, inquietuds o informes rebuts i per arxivar-los amb total seguretat, de manera que la informació de tipus confidencial estigui sempre assegurada.

En les diverses activitats apostòliques de la Província on participin infants es crea un mecanisme per atendre les queixes dels pares de família, o dels tutors i dels joves, sobre conductes no acceptables o sobre comportaments abusius vers els infants. Aquest procés té un termini clar i determinat per solucionar les queixes.

Existeix una directriu sobre la confidencialitat i l’intercanvi d’informació que deixa clar que la protecció de la víctima és la consideració més important.





RRI

C8


Revisió externa

C8

Declaració provin-cial (C4)


72

Cultura i Drets dels Infants (3 i 4)

Formació dels germans (2 i 5)

S’articulen clarament les responsabilitats legals exigides per l’Estat pel que fa a les notificacions a les autoritats i a la protecció del menor.

Cada província ha de tenir procediments clars sobre com respondre davant les acusacions d’abús recents o en el passat.

Existeix un pla escrit que indica les passes que s’han de fer per protegir la infància. Han d’aparèixer els respon-sables de portar a bon terme les esmentades mesures, així com indicar els temps per completar-les (vegeu annexos II a i II b).

Es registren i supervisen tots els incidents, les acusa-cions i les denúncies d’abús.

C8

C8

C8 Organigrama

C8 Dossiers, RRI

REQUISITS

REQUISITS

EVIDÈNCIES

EVIDÈNCIES

Els gestors i el personal de la direcció promouen una cul-tura d’escolta i respecte vers els infants com a persones.

Es reconeix clarament la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant o la seva equivalent regional com a base de la protecció infantil.

Hi ha un procés participatiu de diàleg i discussió a través del qual es poden resoldre les diferències entre el que es considera una conducta localment acceptable i el que és acceptable d’acord amb la Convenció dels Drets de l’Infant (vegeu annex V).

Existeixen processos clars per seleccionar els candidats per a la vida de germà.

Els germans i aspirants a germans han de tenir una formació holística sobre la sexualitat que inclogui els elements afectius, espirituals, psicològics i físics, així com una educació per a una sana castedat en el celibat.

Projecte educatiu / Caràcter Propi

Projecte educatiu / Caràcter Propi Declaració pro-vincial

Guia de formació

Participants en formacions exter-nes o internes


73

Formació de delegats (5)

Formació d’educadors (5)

Formació de menors (5 i 6)

Orientació i assessorament (7)

REQUISITS

REQUISITS

REQUISITS

REQUISITS

EVIDÈNCIES

EVIDÈNCIES

EVIDÈNCIES

EVIDÈNCIES

S’ofereix formació als responsables d’atendre les queixes i endegar els procediments disciplinaris pel que fa a l’abús de menors i a les conductes inapropiades vers els infants.

Les províncies i els seus apostolats donen a conèixer on anar per sol·licitar l’ajut i el consell en relació amb abu-sos, tant d’infants com d’adults.

Als infants se’ls ofereix suport i consells sobre com protegir-se a si mateixos.

Els menors són conscients del seu dret a la protecció contra els abusos.


Guia

Guia i presentació de la guia. PAT (Pla d’acció Tutorial)

Guia i presentació de la guia. PAT (Pla d’acció Tutorial)

Tots aquells qui treballen en les obres apostòliques de la Província amb menors han de rebre una capacitació sobre protecció infantil que inclogui una introducció sobre política institucional de protecció infantil així com dels respectius procediments.

A tot el personal i als voluntaris se’ls ofereix l’oportunitat d’aprendre a reconèixer i respondre davant possibles casos d’abús infantil.

El personal i els voluntaris que tenen responsabilitats especials en la protecció de menors han de tenir la capacitació pertinent.

Participants en formacions exter-nes o internes. Full de recepció signat




74

Els germans i el personal amb responsabilitats especials en la protecció de menors tenen accés a la informació, el suport i l’assessorament especialitzat sobre aquest tema.

Es tenen contactes en l’àmbit nacional i local, segons el cas, amb les institucions de protecció i benestar infantil rellevants, i que poden oferir informació, suport i as-sistència, tant als infants com al personal.

Es realitzen tots els tràmits que calen per donar suport a les persones amb qui treballa la Institució, així com als membres del personal durant i després de l’incident o d’una acusació d’abús o d’una queixa.

Participants en for-macions externes o internes.Assessors

Actes Consell Executiu de cada país

C8


75

ANNEX XIII

EINA D’AUTOAUDITORIAAquesta eina permet mesurar el compliment dels estàndards de la protecció de la infància per part d’una Institució. Indica també allò que cal millorar. Es basa en el treball realitzat per George Varnava a l’antic Fòrum de la Infància i la Violència.

Utilització de controls

Les preguntes de control que mencionem a continuació estan dissenyades per determinar els requeriments mínims (criteris) que totes les institucions compromeses en la protecció de la infància han d’esforçar-se a complir. Malgrat tot, depenent de la naturalesa del treball, de la seva organització amb menors i del context, així com l’ambient i les condicions dintre de les quals es treballi, alguns dels controls poden ser més rellevants que d’altres. Aquesta eina d’auditoria serà una guia útil; s’hi podran eliminar o afegir criteris per tal d’assegurar la rellevància necessària per a una activitat específica.

Abans de començar, cal treure una còpia del qüestionari, anotar-hi la data i seguir els passos indicats a continuació. Així, es guardarà un registre per tal de revisar-ne el progrés en una data posterior.

L’eina d’autoria autoaplicable li demana que pensi sobre sis àrees diferents de la seva organització:

1. Els nens i l’organització.

2. Polítiques i procediments que ajuden a protegir la infància.

3. Prevenció de danys als infants.

4. Implementació i formació.

5. Informació i comunicació.

6. Seguiment i revisió.

Hi ha sis criteris o estàndards dintre de cada àrea. Llegeixi cada afirmació i decideixi allò que hi correspongui:

A: Sí,

B: En part.

C: No.

Triï A, B, o C d’acord amb allò que consideri adequat.


76

La Província L’Hermitage al servei dels infants i joves

Polítiques i procediments per protegir la infància

C

C

B

B

A

A

La Institució informa totes les persones amb qui entra en contacte sobre la seva responsabilitat de protegir la infància.

La manera de comportar-se el personal i altres responsables amb els nens suggereix que han estat informats de la política provincial de protecció dels infants.

A les obres de la Província hi ha una bona divulgació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides (CDN) i d’altres instruments referents als drets dels infants.

Existeixen programes i eines que asseguren que s’escolti i es consulti els infants, i que els seus drets es respectin.

La política provincial de protecció dels infants expressa clarament que tots els infants tenen el mateix dret a ser protegits.

La política provincial de protecció dels infants expressa que la cor-recció de la conducta dels infants es fa de forma no violenta, sense deshonrar-los ni humiliar-los.

La Província L’Hermitage té una política escrita de protecció de la infància i disposa de programes que asseguren que els infants estan emparats davant de qualsevol perjudici.

Els òrgans responsables de la missió marista a cada país aproven i donen suport a aquesta política i als acords presos.

La política i els acords presos són d’obligat compliment per tots els agents de la missió marista.

Estan en vigència procediments clars de protecció infantil que pro-porcionen directrius detallades sobre les accions que s’han de pren-dre si hi ha inquietuds sobre la seguretat o el benestar d’un infant.

Existeixen unes persones nomenades que s’encarreguen de la pro-tecció infantil. Tenen funcions i responsabilitats clarament definides.

Els procediments de protecció infantil també tenen en consideració les circumstàncies pròpies de cada país de la Província.

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6


77

Prevenció de danys als infants

Implementació i capacitació

C

C

B

B

A

A

La política provincial insisteix sobre la vigilància dels responsables en la contractació de les persones que treballen en contacte amb els joves i es verifica especialment la seva capacitat per exercir les funcions previstes.

Hi ha directrius sobre el comportament o descripcions de la conducta esperada del personal i d’altres col·laboradors, especialment quan es tracta d’interactuar amb menors.

La política provincial presenta d’una manera clara a les persones de les obres les conseqüències disciplinàries de no respectar els pro-cediments i les directrius que fan referència a la conducta a mantenir de cara als joves menors d’edat.

Existeixen directrius sobre l’ús adequat de les tecnologies de la informació, com internet, pàgines web, càmeres digitals, etc., per tal d’assegurar que els infants no estiguin exposats a situacions de risc. La política provincial preveu les conductes a prendre en el cas dels internats, llars o camps i les atencions particulars relacionades amb aquests tipus d’activitats.

La política provincial ha previst i ha comunicat àmpliament les pos-sibilitats ofertes a les persones de les obres per poder comunicar, amb tota confiança i confidencialitat, les seves inquietuds sobre comportaments inacceptables de membres del personal, dels quals en són testimonis.

Hi ha directrius clares per al personal, col·laboradors i altres organit-zacions sobre com protegir els infants.

La protecció infantil s’implementa d’una manera que sigui cultural-ment adequada a cada país de la Província, però sense permetre actes que siguin perjudicials per als menors.

Existeix un pla escrit en el qual s’indiquen els passos que s’han de seguir per protegir els menors, en relació amb la legislació de cada país.

Tots els membres del personal, inclosos els voluntaris, reben una formació sobre la protecció infantil en entrar a la Institució. Aquesta formació inclou una introducció a la política i als procediments de la protecció infantil de la Província.

La Província preveu els temps de formació del personal de les obres per tal de reconèixer els signes que poden suposar un abús i saber-hi respondre.

Els responsables de nivell dels països i de les obres han estat sensi-bilitzats dels estàndards de comportament a adoptar en matèria de protecció de la infància i de les expectatives de la política provincial.

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6


78

Informació i comunicació

Seguiment i revisió

C

C

B

B

A

A

Els nens són conscients del seu dret d’estar protegits de l’abús.

Tots a la Província coneixen qui és la persona que ha estat nomenada com a delegat provincial per a la protecció dels menors, i saben com comunicar-se amb ella.

Es té fàcilment a cada país informació detallada i disponible sobre els recursos locals de protecció de menors, llocs segurs, autoritats nacio-nals i suport mèdic d’emergència.

La Província facilita el mètode a seguir per tal d’obtenir la informació dels menors d’edat i assessorar-los sobre on han d’anar a demanar ajuda i consell en cas d’abús, assetjament i intimidació (bullying).

La Província té contactes a cada país amb les institucions que s’encarreguen de la protecció dels menors.

Les persones que tenen responsabilitats especials en la protecció de la infància disposen d’assessorament, suport i informació especia-litzada.

Existeixen plans en vigència per supervisar el compliment de les mesures de protecció infantil que s’han dut a terme a la Província.

La política de protecció de menors d’edat mitjançant els indicadors provincials permetrà indicar la satisfacció dels infants i els seus pares sobre l’abast i l’eficàcia d’aquesta política a les obres.

La Província utilitza la seva experiència en la realització de sistemes de protecció infantil per tal d’influir en el desenvolupament de polítiques i pràctiques.

Es registren i se supervisen tots els incidents, acusacions d’abús i queixes.

Es revisen periòdicament les polítiques i pràctiques, pel cap baix cada tres anys.

Es consulta els infants, els pares o els tutors com a part de la revisió de les polítiques i les pràctiques de protecció.

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

6


79

1. Infants i organització

4. Implementació icapacitació

6. Monitoratge i revisió

2. Polítiques iprocediments

5. Informació icomunicació

3. Prevenció de danys als infants