GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera

Mefistofele d’Arrigo Boito (1868)

ANÀLISI:

LA MÚSICA DE BOITO La música de Boito va ser vista en el seu temps com a innovadora. Va formar part de grups d’intel·lectuals, el cas de la Scapigliatura, que criticaven un tradicionalisme excessiu de la cultura italiana, inclòs el moviment del Risorgimento. El músic va ser una persona molt meticulosa i perfeccionista quan composava: en part per això només compongué dues òperes. Boito va veure en Wagner un apòstol de la modernitat musical. Ja hem comentat que el nostre compositor va rebre dures crítiques per ser excessivament wagnerià. Realment la semblança amb Wagner no va ser tant grossa com Boito volia o com alguns escandalitzats del seu temps deien. Com a trets concrets de la música de Boito comentem:● Superació de la divisió mecànica de l’òpera en un reguitzell d’àries i recitatius. La diferència entre una cosa i l’altra així com la manera en què es combinen no era la tradicional de mitjans s XIX.● Utilitza les tonalitats amb un sentit simbòlic per primera vegada a Itàlia. Així s’usa a Mefistofele el Mi major per al pròleg celestial i la transfiguració final de Faust, Do major per a l’aquelarre i la vida sensual, El Fa major s’associa a Margarida i el Re major acompanya l’orgull de Mefistòfil, ● Boito manté àries identificables, contràriament al Wagner madur.● La música està al servei del sentit teatral.

PresentacióMefistòfele és una òpera en quatre actes més un pròleg i un

epíleg. El compositor així com autor del llibret va ser Arrigo Boito artista que és més conegut en la seva faceta de llibretista.

Arrigo Boito (1842-1918) va ser l’autor del libretto de diverses òperes importants compostes per altres músics. Per exemple, l’Otelo (1887) i el Falstaff (1896) per a Verdi, o La Gioconda

(1876) per a Ponchielli. El polifacètic autor també va ser poeta, novel·lista i crític de teatre i música. Com a compositor només té

una segona òpera, Il Nerone, estrenada pòstumament. L’argument està força fidelment inspirat en el Faust de Goethe. Que l’obra es titulés Mefistotele en lloc de Faust la va prendre

l’autor en part per diferenciar-se de l’òpera Faust que havia compost Gounod (segurament la versió més popular del

tema).Boito s’interessa pel dualisme de la lluita entre el bé i el mal, també el problema de la salvació en el més enllà.

Mefistofele va ser estrenada el 1868 al teatre de La Scala de Milà, amb un sonat fracàs, fins al punt que es van produir

aldarulls i només es van interpretar dues funcions (en la segona va haver d’intervenir la policia per apaivagar les airades

protestes). El problema bàsic era que Boito estava acusat de wagnerià, retret que, entre altres coses, significava ser poc fidel a

la tradició operística italiana. Boito va revisar profundament la partitura i la llargada de la representació (la primera versió durava

cinc hores i mitja) i canviant apreciablement alguns dels personatges. Finalment sí: el 1875 es feia una segona estrena a Bolònia amb un considerable èxit. L’acceptació no ha abandonat

mai l’obra en els teatres operístics des d’aquell moment. A Catalunya Mefistofele es va estrenar al Liceu el 1880.

p. 1

(de 9)

Personatges

p. 2(de 9)

Marta (Contralt)Una coqueta

veïna de Margherita

Mefistofele (Baix)

Dimoni. Principal protagonista. El

nom és propi de la tradició germànica

Pantalis (Contralt)

Acompanyant d’Elena

Elena (Soprano)

En referència a l’Elena de Troia. Paper breu però

intens

Wagner (Tenor)

Deixeble de Faust

No és rar que la mateixa cantant que fa la Margherita assumeixi

també aquest paper (atès que ja ha resultat morta en escena)

Cor (un d’adult)

De gran protagonisme i rols: Cort celestial, camperols, membres d’un aquelarre

Cor (un d’infantil)

Amb important funció. Forma part de la cort celestial al

pròleg i a l’epíleg

Personatges d’altra època

Margherita (Soprano

lírica)Jove

camperola

Faust (Tenor lírico-spinto)Erudit que pacta amb

el dimoni per conservar la joventut

Pròleg (de 6)

Al cel Déu està al cel envoltat per la seva cort celestial, d’àngels i ànimes justes. Arriba de visita Mefistofele. El pobre diable es manifesta avorrit de temptar els homes: tot plegat és massa fàcil donada la imperfecció de la creació humana. La cort celestial li pregunta si coneix Faust, home savi i recte. Després sabrem que Faust és una mena d’erudit que viu a l’Alemanya de finals de l’edat mitjana. Efectivament, el diable el coneix i sap que és un fidel servidor de Déu. Amb aquest repte Mefistofele s’esperona i ofereix una juguesca sobre si podrà o no atreure Faust. I resulta que Déu accepta l’aposta (encara que resulti estrany que Déu entri en juguesques), sempre en boca de la cort celestial. A partir d’aquest moment tots marxen, cadascú a la seva feina.

p. 3(de 9)

7’ 30”Roberto

Scandiuzzi

Mefistofele: monòleg: Ave Signor, perdona se il gergo : Salutacions Senyor, perdona si el meu parlar no té comparació amb els càntics celestials.

8’ 24” per Erwin Schrott

(amb breu comentari

previ)

6’’ 40”(Sotst.

castellà)A San

Francisco

Cor: fi del pròleg: Salve Regina! : Salve Reina!.

5’ 19”A Nàpols, Dr. A. Pappano

Els cors del pròleg i de l’epíleg són especialment apreciats per la grandiositat i els

rics i innovadors efectes musicals que representen

Espectacularitat

Acte 1 (de 6)A la ciutat de Francfort, un Diumenge de Resurrecció

(final de l’edat mitjana). Quadre I, A una porta de la ciutat.- Notem ambient de festa i repicar de campanes. Veiem un personatge que sembla un frare i que molta gent evita pel seu aspecte inquietant. Arriben passejant Faust i el seu deixeble Wagner parlant de l’arribada de la primavera. Part de la gent balla un moguda dansa popular alemanya (l’Obertass). S’acosta el vespre i Faust, estranyat, s’adona que les petges del frare que corre pels voltants deixen unes espurnes com de foc. Wagner li vol treure importància. Finalment els dos homes marxen i deixen que la gent continuï amb les celebracions.

Quadre II, A l’estudi de Faust.- Faust al seu laboratori medita sobre els senzills plaers de tornar a la llar després de passejar per camps i parts [romança Dai campi, dai prati]. El dimoni, que estava amagat, es presenta com “qui projecta el mal però fa el Bé” i “Soc l’esperit que sempre ho nega tot” i “Xiulo, xiulo, xiulo”. Faust no s’espanta i acaba acceptant un tracte: cedirà la seva ànima al diable si aquest aconsegueix que el savi arribi a demanar: “Atura’t moment, ets bell! ” Dit això els dos personatges surten al món buscant un instant com el que promet la segona juguesca que es plateja en l’òpera.

p. 4(de 9)

2’ 18” per Denis

O’neill

Faust: Romança: Dai campi, dai prati : Retorno dels camps i dels prats.

2’ 24” per Giuseppe Filanoti

3’ 19” (sotst. castellà) Bonaldo Giaotti,

Liceu 1987

Mefistofele: ària: Son lo spirito che nega : Sóc l’esperit que sempre ho nega tot,

4’ 02” per Ruben

Amoretti

Dai campi, dai pratiChe inonda la notte,Dai questi sentier Ritorno e di pace, Di calma profonda Son pieno, di sacro mister...

Cal que el cantant sigui actor i, sobretot, que sàpiga xiular.

COMPAREM: dos dels més

reputats Mefistofele del canvi de segle

4’ 18”Samuel

Ramey, a S Francisco

3’ 37”Byrn Terfel, en concert

Moment lluït

Acte 2 (de 6) Quadre I, Al jardí de la casa de Margherita.- Mefistòfil distreu la veïna de Margherita, la coqueta Marta, la qual pensa que finalment ha aconseguit un pretendent. Faust festeja la jove i ingènua Margherita. Ella s’enamora del seu galantejador però hi ha un problema: la noia ha d’atendre la seva delicada mare. Com que Faust vol entrar a la casa i seduir la noia li ofereix un narcòtic, diu que inofensiu, per a què la mare dormi sense molestar. La noia accepta.

Quadre II, Al cim d’una muntanya (a Brocken), en un aquelarre.- ▲Ara el dimoni porta Faust a una trobada de bruixots i dimonis per a mostrar el seu poder, cosa que Mefistofele simbolitza jugant amb una bola del món que porta a les seves mans [ària Ecco il mondo] . Faust, en lloc de deixar-se impressionar pensa en Margherita, a la qual enyora. De moment no sap que la noia ha estat detinguda per haver mort a la seva mare pels efectes d’una metzina que li va donar per beure. L’erudit ha tingut una visió de la noia encadenada. El dimoni li diu que és un miratge provocat per un esperit malèvol. A l’aquelarre la festa continua en un frenesí de balls i luxúria.

p.5(de 9)

7’ 06”Dariusz i Pietrzy-kowski

Marguerit ai Faust: Duet: Dimmi se credi : Diga’m si ets creient .

6’ 34”G Di

Stefano i R Tebaldi,

1958

2’ 23” (sotst. castellà)

Bonaldo Giaotti, Licu

1987

Mefistofele: ària: Ecco il mondo : Vet ací el món. Mentre el dimoni juga, menyspreadorament, amb una bola de la terra.

3’ 04” per Carlo

Colombara

10’ 09”

a Seul 2010Qui: Quartet: Cavaliero illustre e saggio: Com pot un cavaller il·lustre i savi com vos trobar alguna cosa en una noia simple i ignorant com jo? .

5’ 12” A Roma, 1958, amb

Tebaldi i del Monaco,

3’ 16” Samuel Ramey a S. Francisco

Agradable

Acte 3 (de 6)

A la presó Sola a la seva cel·la Margherita rememora les acusacions que cauen sobre ella. Ella nega, com en deliris, el que després, ja més serena, reconeixerà: la culpa d’haver matat la seva mare i d’haver ofegat el fill que va néixer de la seva relació amb Faust [és l’ària L’altra notte]L’erudit demana al diable que salvi la noia, que a la matinada ha de ser executada. Mefistofele confirma que pot fer-ho. Però, quan Faust diu a la dona que s’afanyi a marxar aquesta, en canvi, rememora la seva trobada i finalment es nega a marxar. No vol viure una existència entre remordiments pels crims comesos i, sobretot, prefereix expiar les seves culpes i obtenir un perdó que li permeti salvar-se en l’altre vida. El dimoni i Faust insisteixen en les presses perquè el sol ja surt, però ella, agonitzant pel patiment implora la salvació de la seva ànima: en el moment d’expirar uns cor d’àngels confirmen l'acceptació celestial del penediment. Quan arriben els carcellers, Faust i Mefistofele ja estan fugint.

p. 6(de 9)

4’ 48” perSaekyung

Rim, 2010 a Seul

Margherita: romança: L’altra notte in fondo il mare : L’altra nit van llançar al meu fill a les profunditats .

5’ 13” perDaria

Masiero

2’ 32” (sotst. castellà)

M.Caballé i A.Ordóñez, Liceu 1987

Margherita i Faust: duet: Lontano, lontano, lontano : Lluny, lluny, lluny, més enllà dels oceans ...en un paradís que els nostres cors puguin compartir .

2’ 21”A. Fink i F.

del Valle

4’ 24”G.

Benackova

Margherita: romança: Spunta l’aurora palida : Ja despunta la pàl·lida aurora de l'últim dia de la meva vida. Moment de la mort i salvació d la protagonista que tenca l’acte

5’ 05”(sotst. castellà)Caballé. Liceu

1987

Emotiva

COMPAREM: Grans sopranos de la segona meitat del s

XX

7’ 24”Maria Callas

1954

4’ 59”Renata Tebaldi

4’ 32”Montserrat

Caballé

5’ 01”Victoria de

los Ángeles, 1955

A la primer secció la veu combina successivament amb la trompa, el

clarinet i sons aguts de corda. A la part central hi ha uns dificultosos melismes ..

Acte 4 (de 6)

A la Grècia clàssica, fent un salt que retrocedeix en el temps. Prop d’un riu a

l’Arcàdia. És de nit i hi ha lluna plena

Elena està amb Pantalis, acompanyades per nimfes i sirenes. La noia canta a la bellesa de l’entorn. Arriben Faust i Mefistofele. Aquest proposa de separar-se per fruir de manera particular del lloc. Però el diable no se sent del tot a gust i enyora l’aquelarre a les seves muntanyes. Faust s’enamora de seguida d’Elena. La bella ha tingut una visió amb la destrucció de Troia, a la que anomena Ilion, a la manera clàssica [és l’ària Notte cupa]. Faust sedueix Elena amb la seva planta i amb les lloances que dirigeix a la noia. Tothom celebra la bonica parella. Faust decideix quedar-se a viure a l’Arcàdia.

p. 7(de 9)

3’ 28” per Brigitte

Hool

Elena: monòleg: Notte cupa, truce, senza fine, funèbre : Nit trista i ombrívola, fúnebre i sense fi. Moment en què Elena pateix una visió de la destrucció de Troia.

3’ 07” per M. Caballé

9’ 49”Amb Dariusz

Pietrzykowski

Tots: escen final d’acte: Forma ideal purissima : Oh forma ideal i pura de bellesa eterna : Comença amb un duet de Faust i Elena i s’hi aniran sumant els personatges circumdants que proclamen: Quina parella celestial.

7’ 05”Amb G.

Merighi, i M. Oliver

Epíleg (de 6)A l’estudi de Faust. Es nota que ha

transcorregut el temps, sobretot perquè l’erudit està envellit ▲

Faust està pensarós. El dimoni constata que les coses que el savi ha vist l’han interessat però mai ha demanat que s’aturi el temps. Faust manifesta que sempre ha trobat la presència del dolor, tant en l’amor real de Margherita com en l’amor ideal d’Elena. Comprèn així que la felicitat mai és eterna en el món. [ària Giunto sul paso]. Mefistofele intenta encara convèncer l’erudit evocant les sirenes i la bellesa que ha conegut però el filòsof, que s’ha anat fent vell ja expira i veu una munió d’àngels que l’acullen. Aquesta visió corprèn a Faust que, protegit per la Bíblia que té oberta a davant seu, és endut pels àngels. Mefistofele, furiós i proferint els xiulets que li són propis, s’enfonsa en l’infern.

p. 8(de 9)

3’ 19” a San

Francisco, 1989

Àngels i Mefistofele: Final d’òpera: Ave, Signor , signor degli angeli : Salutació Senyor, Senyor dels àngels, dels sants i de les esferes . Els àngels acullen l’ànima de Faust en mig de la desesperació del dimoni. .

3’ 24”Nova York

1966

3’ 18”Pavarotti

Faust: romança: Giunto sul passo estremo : Prop del pas darrer, en la fi de la meva vida .

3’ 20”Jonas

Kaufmann

3’ 00”Deniss O’Neill

Giunto sul passo estremoDella più estrema, età,In un sogno supremo Sì bea l'anima già, In un sogno supremo, ecc. Re d'un placido mondo, D'una landa infinita, A un popolo fecondo Voglio donar la vita.

Enregistraments i referènciesREFERÈNCIES

Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007 (pp. 102 a 106)

García Pérez, Jesús i altres. La Gran Ópera. Barcelona: Planeta De Agostini, 1989, vol. III (pp. 246 a 248)

Vilella, Asunción (Dra.) La Ópera. Barcelona: Salvat, 1988. Vol III, (pp. 589 a 592 i 600 a 601)Melómano. Mefistofele, de Arrigo Boito. (2012), consultat el setembre de 2013, ahttp://orfeoed.com/melomano/2012/articulos/opera/mefistofele-de-arrigo-boito-2/

Palau de la música de València. 1010, Mefistofele. Amb argument a l’apartat <més informació>. Consultat el setembre del 2013, ahttp://www.lesarts.com/Palau/Temporada20132014/Altrestemporades/Programaci20102011/opera/Mefistofele/seccion=1620&idioma=va_ES.do#

Mitjà ENREGISTRAMENTSCD Uns Caballé i Domingo iniciant la popularitat

EMI 1973. Dr. Julius Rudel. Amb N Treigle (M), P. Domingo (F), M. Caballé (M)

CD Enregistrament que va agafar celebratDECCA 1982. Dr. Oliviero de Fabritiis. Amb N. Giaurov (M), L. Pavarotti (F), M Freni (M)

CD Hom diu la millor encarnació de Mefistofele SONY 1988. Dr. Giuseppe Patané- Amb Samuel Ramey (M), P. Domingo (F) , E. Marton (M)

DVD Valorat DVD amb Samuel RameyArtHaus Music, 1989/2003. Dr. Maurizio Arena, S. Ramey (M), D. O’Neill (F), G Benacková (M)

Accés íntegre i gratuït amb You Tube

LIBRETTO

AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, setembre 2013 p. 9

(de 9)

Altres guies d’audició Associació d’amics

(2h 30’ 18”)Liceu 1987

(sotst. Castellà)

(2h 33’ 59”)S. Francisco 1989

(sotst. Castellà

També

Per Kareol(Italià-castellà)