grau mitja
TRANSCRIPT
-
Pgina 1 de (Poner aqu el total de diapositivas)
LACCENT GRFIC
ELISA GINER I SALV
UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA
Objectius
Aprendre els tipus daccents i les regles daccentuaci del valenci.
Conixer els casos particulars de laccentuaci i els errors ms habituals que es cometen per interferncia del castell.
ndex
Laccent grfic
Tipus daccent
Regles daccentuaci
Casos particulars
Observacions: errors habituals
Laccent grfic o ortogrfic
s un signe convencional que en valenci t aquestes formes: () o (`).
Serveix per a indicar quina s la sllaba tnica dins duna paraula.
Trets de laccentuaci
El triangle voclic podem dividir-lo en dues parts segons que les vocals presenten el tret + OBERT o OBERT (+ TANCAT ):
/i/ /u/ +TANCADES
accent agut ()
/e/ /o/
// /c/ +OBERTES
/a/ accent greu (`)
Tipus daccent grfic
Laccent greu o obert es posa, doncs, sobre les vocals obertes: : germ, romnica, valenci : cincia, telfon, cllula : aix, colnia, rnec Laccent agut o tancat es posa sobre les vocals tancades: : encn, esps, esglsia : extensi, roseg, frmula : cam, lquid, llum : xamp, autobs, nic
-
Regles daccentuaci
Saccentuen les paraules:
Les paraules monosillbiques NO saccentuen, llevat que hagen de portar accent diacrtic.
ESDRIXOLES sempre
PLANES quan NO acaben en: vocal: a, e, i, o, u; vocal+ s: as, es, is, os, us;
en, in AGUDES quan acaben en:
Laccent grfic en les paraules agudes
Les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s, en, in: dem, cantar, jard, alg, aix, cabs, procs, arrs, encn...
Atenci!
NO accentuem les paraules agudes acabades en diftong decreixent, i per tant en i, u consonantitzades, com ara eu_ro_peu, es_pai, fa_reu, vir_rei, en_re_nou, he_roi...
Laccent grfic en les paraules planes
Les paraules planes que no acaben en vocal, vocal + s, en, in: mxim, mstic, dcil, esplndid, nic, gil, smbol... Atenci! Hem daccentuar les paraules planes acabades en diftong decreixent, i per tant en u consonantitzada: a_n_veu, cr_ieu, es_ti_gu_reu... NO hem daccentuar mots com: llibreria, Maria, espia, havia... perqu es tracta de paraules planes acabades en vocal: te_ni_a, Gan_di_a...
Laccent grfic en les paraules esdrixoles
Totes les paraules esdrixoles:
mquina, ancdota, msica, frmula, poca, sandlia...
Atenci!
Les paraules esdrixoles acabades en -ia (plural -ies), aplec que sha de comptar com a dues sllabes:
fa_m_li_a, vic_t_ri_es, es_sn_ci_a, es_gl_si_es, democrcia, anestsia, memries...
Casos particulars: els adverbis acabats en -ment
Els adverbis acabats en -ment conserven laccent grfic de ladjectiu a partir del qual shan format:
gilment, contnuament, dcilment...
Si ladjectiu originari no porta accent grfic, tampoc no nha de dur ladverbi que en deriva:
bonament, feliment, honestament...
Casos particulars: els mots compostos
En els mots compostos que sescriuen com un sol mot, noms el segon element conserva laccent:
De fsic + qumic = fisicoqumic
De poltic + econmic = politicoeconmic
-
Observacions: errors habituals
No saccentuen els mots aguts com els segents, ja que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades anteriorment:
algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, orangutans, pingins, Ramon... Tampoc shan daccentuar mots plans com aquests:
actua, actues, envien, envies, fenomen, Maria, melodia, melodies...
Observacions: errors habituals
Per s que shan daccentuar aquests altres mots plans:
exmens, fenmens, rgan, rgans, polgon, polgons, telfon, telfons...
Cal tenir en compte que shan daccentuar mots com els segents perqu en valenci els considerem esdrixols:
cincia = ci/n/ci/a cpia = c/pi/a decadncia, desgrcia, esttua...
Bibliografia
ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, Gramtica normativa valenciana, Publicacions de l'AVL, Valncia, 2006 Josep Lacreu, Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 2006 (7a ed.) R. Giner, J. Pellicer, Sinopsi: Gramtica Bsica, Editorial Teide S.A, 1997(8a ed.)
DIEC2. Diccionari de la llengua catalana [en lnia]. . [consulta de juliol de 2013]
GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Elisa Giner i Salv
REA DE PROMOCI I NORMALITZACI LINGSTICA
UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA
Pgina 1 de (Poner aqu el total de diapositivas)
La diresi
ELISA GINER I SALV
UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA
ndex
Concepte de diresi Regles destalvi de la diresi Cal recordar que
-
Diresi
s un signe grfic (j) que en valenci pot recaure sobre la i o sobre la u, i que respon a dues funcions distintes: 1. Indica que una i o una u que es troben en un context en el qual podrien consonantitzar-se no ho fan, sin que mantenen el seu valor plenament voclic.
Diresi
La i o la u que la porten no fan diftong, sin que tenen la seua prpia sllaba. pasos /paizos/, allar /ai ar/,coa /koia/, incloen /inkloien/, Ral /raul/, dirn /diurn/
En alguns casos, la i amb diresi pot formar diftong decreixent amb una u posterior consonantitzada. agrau /agraiw/, arguu /arguiw/
Diresi
2. Indica que la u no s muda quan va darrere de g o q i davant de e, i.
llenges, lingstica, pasqes, obliqitat...
Regles destalvi de la diresi
1. Quan, dacord amb les regles generals, cal posar accent sobre la i / u.
pas, Llus, conduem, produeu...
2. A linfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal ms ir.
INFINITIU GERUNDI FUTUR CONDICIONAL agrair agraint agrair agrairia
conduir conduint conduir conduiria
Regles destalvi de la diresi ReRegles destalvi de la diresi
3. En els compostos formats amb els sufixos ista, -isme, -us, -um. europeista, egoista, altruisme, egoisme, Mrius, harmnium...
Excepci: Els mots llusme i prosme s que porten diresi, perqu la terminaci -isme en aquests casos no s un sufix.
Regles destalvi de la diresi
4. En els compostos formats amb els prefixos intra-, re-, co-, pre-, auto- etc. quan els segueix un lexema comenat per i/u.
intrauter, reincidir, coincidncia, preinscripci,
contraindicaci, autoinducci...
EXCEPCIONS: rell i les formes del verb reeixir: resc, rex, resca, resques, resquen.
-
Cal recordar
Generalment duen diresi els derivats dun mot que tinga i, u tniques precedides de vocal:
agrair agrament atapeir atapement
trair trador, tradora
ve vena, venat, venatge
pas pasos, apasat
ATENCI: pais, paisatge sn pseudoderivats i no duen diresi).
Cal recordar...
Els cultismes (pseudoderivats) formats mitjanant sufixos nominals o verbals sescriuen amb diresi encara que en els primitius trobem diftong: heroic herocitat; laic lacitat, lacisme, lacat;
fluid fludesa, fludificar, europeu europetat; espontani espontanetat; idoni idonetat; homogeni homogenetat; continu continutat;
Sinclouen ac tamb els derivats acabats en al: laic lacal; helicoide helicodal; trapezoide
trapezodal...
Cal recordar
Cal tenir en compte que el mot i i els derivats daquest no porten diresi, tot i que la i inicial hi s plenament voclica: i_, i_o_nit_zar, i_o_nos_fe_ra, etc. El mateix ocorre amb unes poques paraules cultes ms: hi_oi_de, hi_o_gls, hi_os_ci_na i derivats.
Cal recordar que
Les vocals majscules tamb saccentuen o porten diresi quan aix ho demanen les regles generals daccentuaci.
NGEL, RAL, JLIA, MERC, RSULA, RIU XQUER,
BENICSSIM, CAM DALGIRS, LALCALATN...
Dades de contacte
Centre dAutoaprenentatge de Valenci
Grcies per la vostra atenci
LES PERFRASIS DIMMINNCIA
Sara Vicent i Santamaria
UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
-
2 0. Concepte de perfrasi verbal 1. Perfrasis dimminncia 2. Construccions incorrectes 3. Exercicis 4. Solucions comentades
CONTINGUTS
3
Construcci sintctica formada per 2 verbs: Auxiliar:
aporta: persona, nombre, temps, mode, aspecte / valor dobligaci, probabilitat, imminncia, etc.
Principal: infinitiu, gerundi o participi aporta el significat lxic
Significat nic, funcionament sintctic conjunt Exemple:
Dem he danar a loculista
0. CONCEPTE DE PERFRASI
4
Expressen que lacci es troba a punt de realitzar-se. Estructures:
1.1 Estar a punt de + infinitiu: Hem dafanyar-nos, que el tren est a punt deixir i no
lagafarem!
1.2 Present o futur dindicatiu + expressi dimminncia: Em dutxe ara mateix i ens nanem a sopar De seguida texplicar qu ha passat
1. PERFRASIS DIMMINNCIA
5
1.3 Anar a en imperfet + infinitiu: Anava a dinar quan ha arribat la meua germana amb els
xiquets
Anvem a contar-li la nostra experincia a Pars, per sha fet massa tard i ho hem deixat per a dem.
(...) 1. PERFRASIS DIMMINNCIA
6
Anar a en present + infinitiu: El mes que ve vaig a comenar el curs de nataci
El mes que ve comenar / comence Els sindicats van a proposar noves mesures econmiques
proposaran
ATENCI!: Anar a en present + infinitiu s correcta quan t un valor de moviment o desplaament (no imminncia): Fa molt de fred ac. Vaig a tancar la finestra ( desplaament) Han cridat al timbre. Vs a veure qui s ( desplaament)
2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
7
Imminncia: Estar a punt de + infinitiu Present o futur dindicatiu + expressi dimminncia Anar a en imperfet + infinitiu
Construccions incorrectes: Anar a en present + infinitiu
RECAPITULACI
-
8 Lajuntament va a aprovar prximament loferta docupaci pblica.
Hi havia tanta aigua que el pant estava a punt de rebentar. Pel Nadal anirem als mercats nadalencs dAlemanya. Tenies ra: vaig a posar-me a fer esport regularment. Anava a eixir ara, per ja que has vingut em quedar una
miqueta ms. Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral. Per al berenar de dem vaig a fer un pasts de poma. Pau mha dit que va a inscriures a classes de karate.
EXERCICIS: trobeu les errades
9
Lajuntament va a aprovar prximament loferta docupaci pblica. aprovar prximament
Hi havia tanta aigua que el pant estava a punt de rebentar. CORRECTA
Pel Nadal anirem als mercats nadalencs dAlemanya. CORRECTA
SOLUCIONS
10
Tenies ra: vaig a posar-me a fer esport regularment. em posar a fer esport
Anava a eixir ara, per ja que has vingut em quedar una miqueta ms. CORRECTA anar a en imperfet
Les pluges del cap de setmana van a ser abundants al litoral. seran abundants
(...) SOLUCIONS
11
Per al berenar de dem vaig a fer un pasts de poma. far un pasts
Pau mha dit que va a inscriures a classes de karate. sinscriur a classes de karate
(...) SOLUCIONS
12
1. Material en paper:- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008 [p. 279-
282]- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 [p. 91-93]- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera,
2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern dactivitats (exercicis 7 i 8)]- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990,
2002
2. Material en lnia:rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica:http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
BIBLIOGRAFIA
13
MOLTES GRCIES
Sara Vicent Santamaria
Ext. 88354
-
LES PERFRASIS DOBLIGACI
Sara Vicent i Santamaria
UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
2
0. Concepte de perfrasi verbal BLOC PERFRASIS DIMMINNCIA
1. Obligaci personal 2. Obligaci impersonal 3. Construccions incorrectes 4. Exercicis 5. Solucions comentades
CONTINGUTS
3
1.1 Haver de + infinitiu: He danar al dentista aquesta vesprada Si vols conservar la feina, haurs de fer el que et manen
1.2 Caldre que + subjuntiu: Cal que adjunteu el justificant del pagament Caldria que em digueres si vns a la festa o no
1. OBLIGACI PERSONAL
4
1.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient + que + subjuntiu: Ben prompte ser necessari que et comprem un llit ms
gran. Has crescut molt!
Seria convenient que ens decidrem prompte o no trobarem entrades per al concert
1.4 Deure + infinitiu valor moral Els ciutadans deuen complir la llei
(...) 1. OBLIGACI PERSONAL
5
2.1 Haver-se de + infinitiu: Quan es viu en comunitat, sha de procurar no molestar
els vens
Abans de prendre una decisi crucial, shauria de reflexionar
2.2 Caldre + infinitiu: Cal tornar el llibre abans que sacabe el termini Durant els mesos destiu cal anar amb compte amb el sol
2. OBLIGACI IMPERSONAL O GENERAL
6
2.3 Ser necessari / ser menester / ser convenient + infinitiu: s convenient posar-se el cintur de seguretat en pujar al
cotxe
s necessari posar-sel
(...) 2. OBLIGACI IMPERSONAL O GENERAL
-
7 3.1 Tenir que + infinitiu: Passa dem per ma casa, que tinc que donar-te un regal
he de donar-te un regal
3.2 (N) Hi ha que + infinitiu: Quan es condueix, (n) hi ha que ser prudent
cal ser prudent / sha de ser prudent / s convenient ser prudent
3. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
8
3.3 Ser precs + infinitiu: El director mha dit que s precs reunir-nos avui mateix
cal reunir-nos / s necessari reunir-nos / hem de reunir-nos
3.4 Ser precs + que + subjuntiu: Ja et vaig advertir que no era precs que vingueres amb mi
no calia que vingueres / no era menester que vingueres
(...) 3. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
9
1. Obligaci personal: haver de + infinitiu caldre que + subjuntiu ser necessari, ser convenient, ser menester + que + subjuntiu deure + infinitiu ( valor moral) 2. Obligaci impersonal: caldre + infinitiu haver-se de + infinitiu ser necessari, ser convenient, ser menester + infinitiu 3. Construccions incorrectes: tindre que + infinitiu (n) hi ha que + infinitiu ser precs + infinitiu / ser precs + que + subjuntiu
RECAPITULACI
10
Per aprovar una oposici cal estudiar molt i controlar els nervis Podem visitar la catedral, per quan siguen les vuit nhi ha que anar al punt de trobada Hui arribar tard: encara t que duxar-se, vestir-se i passar a buscar la Joana Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos Rosa treballa en una granja al mig del camp, on s precs anar amb cotxe s menester que vinga el tcnic a revisar la installaci
EXERCICIS: trobeu les errades
11
Per aprovar una oposici cal estudiar molt i controlar els nervis CORRECTA tamb: s necessari estudiar molt i controlar els
nervis / cal estudiar i controlar / sha destudiar i controlar
Podem visitar la catedral, per quan siguen les vuit nhi ha que anar al punt de trobada cal anar al punt de trobada / sha danar-hi / s necessari anar-hi
Hui arribar tard: encara t que dutxar-se, vestir-se i passar a buscar la Joana ha de dutxar-se, vestir-se i passar a buscar-la
SOLUCIONS: trobeu les errades
12
Quan tornareu del viatge, heu de mostrar-nos les fotos CORRECTA tamb: cal que ens mostreu les fotos Rosa treballa en una granja al mig del camp, on s precs anar
amb cotxe cal anar-hi amb cotxe / s menester anar-hi amb cotxe / sha danar-hi
amb cotxe
s menester que vinga el tcnic a revisar la installaci CORRECTA tamb: s necessari que vinga / cal que vinga
(...) SOLUCIONS: trobeu les errades
-
13
1. Material en suport paper:- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008 [p. 279-
282]- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 [p. 91-93]- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera,
2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern dactivitats (exercicis 7 i 8)]- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990,
2002- Fitxes del Centre dAutoaprenentatge de Valenci (codi MS Mitj 15/014)
2. Material en lnia:rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica (UPV):http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html
BIBLIOGRAFIA
14
MOLTES GRCIES
Sara Vicent Santamaria
Ext. 88354
LES PERFRASIS DE PROBABILITAT
I DE DUBTESara Vicent i Santamaria
UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
2
0. Concepte de perfrasi verbal BLOC PERFRASIS DIMMINNCIA
1. Perfrasis i construccions de probabilitat i de dubte
2. Construccions incorrectes 3. Exercicis 4. Solucions comentades
CONTINGUTS
3
Expressen una suposici o una deducci no confirmada, la probabilitat i la possibilitat.
Estructures: 1.1 Deure + infinitiu: Ma mare no s a casa. Deu haver eixit a fer alguna comanda. Anit no podia adormir-me. Devia ser pel caf que em prengu de
vesprada.
1.2 Adverbi de probabilitat [potser, tal volta, probablement, possiblement, segurament] + verb en indicatiu: Ha telefonat Anna i diu que potser vindr a sopar hui. El pont doctubre possiblement anirem a Florncia.
1. PERFRASIS I CONSTRUCCIONS DE
PROBABILITAT I DE DUBTE
4
1.3 Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu: Sn les 8 i Joan encara no ha arribat. s probable que shaja
trobat molt de trnsit.
1.4 Poder ser + que + subjuntiu: Estic restaurant una cmoda i no magrada com mha quedat. Pot
ser que necessite una altra m de verns.
(...) 1. PERFRASIS I CONSTRUCCIONSDE PROBABILITAT I DE DUBTE
-
5 2.1 Deure de + infinitiu: Caram, quin rellotge ms bonic! Deu de valdre molts diners.
Deu valdre molts diners Quina hora s? No estic segura, per deuen de ser ms de les
9, perqu ja ha comenat el telenotcies. deuen ser ms de les 9
2.2 Igual: No s qu farem el cap de setmana. Igual anem a la platja.
Potser anirem a la platja / Probablement hi anirem
2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
6
2.3 Ser i estar en futur i en condicional: Qui crid anit tan tard? Seria Paula, com sempre.
Devia ser Paula Ser ja de dia, perqu sent els ocellets cantar
Deu ser ja de dia Estars cansat, desprs dun passeig tan llarg!
Deus estar cansat
(...) 2. CONSTRUCCIONS INCORRECTES
7
Expressi de la probabilitat, la possibilitat i el dubte: Deure + infinitiu: Adverbi de probabilitat + verb en indicatiu Ser probable / Ser possible + que + subjuntiu Poder ser + que + subjuntiu
Construccions incorrectes: Deure de + infinitiu Igual Ser i estar en futur i en condicional
RECAPITULACI
8
Els teus vens deuen de ser rics, perqu no paren de gastar Saps si Aina ja ha tornat? Si no ho ha fet, estar a punt
darribar Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar
per excs dequipatge Com et va tot per Viena? Igual manime i hi vaig a fer-te una
visita... Probablement no sabrem els resultats fins dilluns. s possible que aquesta vesprada ploga. El cel est molt
ennuvolat. No trobe les cerveses. - Pot ser que shagen acabat ja. Serien les 12 quan arrib la iaia del mercat.
EXERCICIS: trobeu les errades
9
Els teus vens deuen de ser rics, perqu no paren de gastar deuen ser rics
Saps si Aina ja ha tornat? Si no ho ha fet, estar a punt darribar deu estar a punt darribar
Has posat massa coses a la maleta. Tal volta ens faran pagar per excs dequipatge CORRECTA
SOLUCIONS
10
Com et va tot per Viena? Igual manime i hi vaig a fer-te una visita... Potser manime / s probable que manime / possiblement manime
Probablement no sabrem els resultats fins dilluns. CORRECTA
s possible que aquesta vesprada ploga. El cel est molt ennuvolat. CORRECTA
(...) SOLUCIONS
-
11
No trobe les cerveses. - Pot ser que shagen acabat ja. CORRECTA
Serien les 12 quan arrib la iaia del mercat. Devien ser les 12
(...) SOLUCIONS
12
1. Material en suport paper:- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008 [p. 279-
282]- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 [p. 91-93]- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera,
2009 [p. 129 llibre; p. 16 quadern dactivitats (exercicis 7 i 8)]- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990,
2002- Fitxes CAV (codi MS Mitj 15/033)
2. Material en lnia:rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica:http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html
BIBLIOGRAFIA
13
MOLTES GRCIES
Sara Vicent Santamaria
Ext. 88354
PERFRASISPOC GENUNES
Sara Vicent i Santamaria
UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
2
0. Concepte de perfrasi verbal BLOC PERFRASIS DIMMINNCIA
1. Perfrasis poc genunes 2. Exercicis 3. Solucions
CONTINGUTS
3
acabar per + infinitiu: El secretari acab per accedir a la seua petici
El secretari acced a la seua petici
ser de + infinitiu: s de suposar que no tardar molt en arribar
Cal suposar que no tardar molt No s destranyar que hui ploga: el cel est negre
No s estrany que hui ploga
1. PERFRASIS POC GENUNES
-
4 venir a + infinitiu (valor de conclusi): Amb lIVA, aquest pis ve a costar el doble que fa tres anys
Aquest pis costa el doble que fa tres anys
venir + gerundi (valor reiteratiu): Els agents socials vnen advertint del problema des de fa mesos
Fa mesos que els agents socials adverteixen del problema
portar + gerundi (valor de continutat): Porte dos anys estudiant itali
Fa dos anys que estudie itali
(...) 1. PERFRASIS POC GENUNES
5
s dagrair que mhages fet la comanda que et vaig demanar La investigaci en aquest camp ve a suposar una esperana per a
molts malalts
Venim estiuejant en aquest poble quatre anys Si no em tornes els diners que em deus, acabar per no deixar-ten
mai ms
Els passatgers portaven esperant cinc hores larribada del tren Si vas amb Tobies, no seria destranyar que us perdreu: no t gens
dorientaci
Ara no et queixes: ja tho venia avisant fa temps Estava tan cansat que acab per adormir-se mirant la pellcula
EXERCICIS: trobeu les errades
6
s dagrair que mhages fet la comanda que et vaig demanar Tagrasc que mhages fet la comanda
La investigaci en aquest camp ve a suposar una esperana per a molts malalts La investigaci suposa una esperana per a molts malalts
Venim estiuejant en aquest poble quatre anys Fa quatre anys que estiuegem en aquest poble
SOLUCIONS
7
Si no em tornes els diners que em deus, acabar per no deixar-ten mai ms Si no mels tornes, no ten deixar mai ms
Els passatgers portaven esperant cinc hores larribada del tren Feia cinc hores que els passatgers esperaven larribada del tren
Si vas amb Tobies, no seria destranyar que us perdreu: no t gens dorientaci Si vas amb ell, no seria estrany que us perdreu
(...) SOLUCIONS
8
Ara no et queixes: ja tho venia avisant fa temps Ara no et queixes: fa temps que tho avisava
Estava tan cansat que acab per adormir-se mirant la pellcula Estava tan cansat que es va adormir mirant la pellcula
(...) SOLUCIONS
9
1. Material en suport paper:- Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008 [p. 281-
282]- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 [p. 362-363]- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera,
2009- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990,
2002
2. Material en lnia:rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica:http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html
BIBLIOGRAFIA
-
10
MOLTES GRCIES
Sara Vicent Santamaria
Ext. 88354
ELS INDEFINITS CAP, RES I GENS
Dbora Escriv Fuster
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica
Universitat Politcnica de Valncia
OBJECTIUS DE LA UNITAT
1. s del determinant indefinit cap
2. s del pronom indefinit res
3. s del determinant quantitatiu gens
4. Vacillacions entre els usos de cap, res i gens
5. Resum de la unitat
6. Bibliografia i recursos
7. Informaci de contacte
Pgina 2 de 12
UN MISSATGE DE MBIL...
Pgina 3 de 12
Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova. No sabem res des del mes passat. Has rebut cap correu? Hi ha res de nou? Si tarriba cap missatge o saps res, mavises. No em fa gens de grcia que no se spia ja. No deu quedar gens de temps! Joan J
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (1)
Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en el missatge...
Jaume, no tinc cap missatge amb la data de la prova.
Cap (invariable) susa amb substantius comptables: un missatge, un dubte, una soluci...
En oracions negatives, cap equival a ni un element comptable.
En la llengua estndard, habitualment usem cap en lloc de ningun.
Pgina 4 de 12
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CAP (i 2)
Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el missatge...
Has rebut cap correu?
O: Has rebut algun correu?
Si tarriba cap missatge o saps res, mavises.
PRTASI
O: Si tarriba algun missatge(...)
En oracions interrogatives i condicionals, cap equival a algun i flexi.
En algunes bibliografies, es considera que correspon a un s de tipus literari.
Pgina 5 de 12
-
2. S DEL PRONOM INDEFINIT RES (1)
Continuem amb una altra oraci del missatge..
No sabem res des del mes passat.
(o: ...cap cosa...)
Res s un pronom indefinit invariable i no cal que modifique cap mot.
En oracions negatives, en combinaci amb ladverbi no, significa cap cosa.
Pgina 6 de 12
2. S DEL PRONOM INDEFINIT RES (i 2)
Fixem-nos en aquestes altres oracions que apareixen en el missatge...
Hi ha res de nou?
O: Hi ha alguna cosa nova?
Si tarriba cap missatge o saps res, mavises.
PRTASI
O: Si tarriba alguna cosa (...)
En oracions interrogatives i condicionals, res equival a alguna cosa.
Res susa seguit de la preposici de davant dadjectius.
Pgina 7 de 12
3. S DEL DETERMINANT QUANTITATIU GENS Per acabar fixem-nos, en aquestes oracions...
No em fa gens de grcia que no se spia ja.
No deu quedar gens de temps!
Gens de (invariable) susa amb substantius no comptables: grcia, temps, pacincia, inters, fora, gana...
El quantitatiu gens porta la preposici de davant de noms en mascul o en femen.
Gens de susa en oracions negatives i significa en absolut o en cap quantitat.
Pgina 8 de 12
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE CAP, RES I GENS
Davant delements no comptables, cal usar el quantitaiu gens de en lloc dels mots cap* o res* :
No sha de dir:
No em fa cap* grcia que no se spia ja.
No deu quedar res de* temps!
Cal dir:
No em fa gens de grcia.
No deu quedar gens de temps!
Pgina 9 de 12
3. RESUM DE LA UNITAT
Els indefinits cap, res i el quantitatiu gens susen en frases negatives.
Cap (invariable) significa ni un referit a elements comptables.
Res (invariable) significa cap cosa.
Gens (de) (invariable) es refereix a coses incomptables, vol dir en absolut o en cap quantitat.
Cap i res, utilitzats en frases interrogatives i condicionals, signifiquen algun i alguna cosa, respectivament.
Pgina 10 de 12
4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
1. Material aula i CAV
Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca, Valncia, 2005
Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999
Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002.
Fitxes CAV codi MS 09
2. Material en lnia
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn valenci>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
Pgina 11 de 12
-
5. INFORMACI DE CONTACTE
Centre dAutoaprenentatge de Valenci
(Edifici 5 F)
MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Pgina 12 de 12
ELS INDEFINITS CADA, CADASC I CADASCUN
Dbora Escriv Fuster rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica
Universitat Politcnica de Valncia
OBJECTIUS DE LA UNITAT
1. s del determinant indefinit cada
2. s del pronom indefinit cadasc
3. s del determinant indefinit cadascun
4. Vacillacions entre els usos de cada, cadasc i de
cadascun
5. Resum de la unitat
6. Bibliografia i recursos
7. Informaci de contacte
Pgina 2 de 12
Una nota
Pgina 3 de 12
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CADA
Per comenar, fixem-nos en aquesta oraci que apareix en el nota...
Recorda que cada setmana sha de preparar la sala
dactes.
Cada individualitza els components dun grup. Cada t un significat equivalent a tots i cadascun. Cada susa en expressions temporals com ara dia, setmana, any, dilluns, hivern...
Pgina 4 de 12
2. S DEL PRONOM INDEFINIT CADASC
Fixem-nos en aquesta altra oraci que apareix en la nota... Cadasc portar lordinador.
Cadasc (o cada u) s un pronom invariable.
Cadasc fa referncia a tota persona sense cap mena de limitaci.
Cadasc va seguit del verb o de la conjunci que seguida de verb. Pgina 5 de 12
-
3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN (1)
Per acabar, fixem-nos en aquesta oraci...
Si no porten ordinador, nhas de portar un a cadascun dels ponents.
PREPOSICI SUBSTANTIU
Cadascun i flexi o cada un i flexi sn adjectius indefinits. Cadascun fa referncia a cada persona o element dun grup delimitat en la ment del parlant.
Cadascun va seguit de la preposici de ms un substantiu.
Pgina 6 de 12
3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT CADASCUN (i 2)
I en aquesta altra... Tamb, sha de donar un llapis de memria a cadascun.
...un llapis de memria a cadascun dels ponents.
Cadascun pren valor de pronom, quan la referncia est implcita.
Pgina 7 de 12
4. VACILLACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA, CADASC I DE CADASCUN (1)
Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar algun fet:
No sha de dir:
Els ponents ens demanen *cada cosa!
Cal dir:
Els ponents ens demanen unes coses!
Pgina 8 de 12
4. VACILLACIONS ENTRE DELS USOS DE CADA, CADASC I DE CADASCUN (2)
Cal evitar usar cadascun* davant de verb o la conjunci que de la preposici.
Cal evitar usar cadasc* davant de la preposici de.
Pgina 9 de 12
No
Cadascun* portar lordinador.
S
Cadasc portar lordinador.
No Si no porten ordinador, nhas de
portar un a cadasc* dels ponents.
S Si no porten ordinador, nhas de portar
un a cadascun dels ponents.
5. RESUM DE LA UNITAT
Cada susa en expressions temporals exclusivament.
Cadasc (o cada u) s un pronom i susa davant del verb
o la conjunci que.
Cadascun i flexi (o cada un i flexi) s un adjectiu i
susa davant de la preposici de.
Pgina 10 de 12
6. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
1. Material aula i CAV
Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca, Valncia, 2005
Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002.
Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en lnia
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn valenci>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
Pgina 11 de 12
-
7. INFORMACI DE CONTACTE
Centre dAutoaprenentatge de Valenci
(Edifici 5 F)
MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Pgina 12 de 12 Pgina 1 de (Poner aqu el
ELS INDEFINITS CADA, CADASC I CADASCUN PRCTIQUES
Dbora Escriv Fuster rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica
Universitat Politcnica de Valncia
Pgina 2 de 11
OBJECTIU DE LES PRCTIQUES
Us proposem unes prctiques perqu arribeu a assolir els
aspectes terics segents:
Reconixer quan sha dusar cadasc i cadascun i flexi.
Reconixer les errades ms usuals que es poden cometre.
Pgina 3 de 11
PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS
?
6
Els indefinits: cap, res i gens de
Pgina 4 de 11
1. Completeu les frases segents amb cadasc o cadascun.
1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el congrs.
2. __________ ha daportar cent euros per a llogar el local.
3. __________ que prepare una part de la presentaci i desprs la posarem en com.
4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.
5. __________ de nosaltres ha dencarregar-se duna part del projecte.
6. __________ sinteressa per all que ms li agrada.
7. Portes llibretes als xiquets? S, en porte dos a __________.
8. En aquelles circumstncies, __________ treballava tant com podia.
Pgina 5 de 11
1. Completeu les frases segents amb cadasc o cadascun.(solucions)
1. Cal enviar un correu a __________ dels ponents que participen en el congrs.
2. __________ ha daportar cent euros per a llogar el local.
3. __________ que prepare una part de la presentaci i desprs la posarem en com
4. Es van repartir dues entrades a __________ dels estudiants.
5. __________ de nosaltres ha dencarregar-se duna part del projecte.
6. __________ sinteressa per all que ms li agrada.
7. Portes llibretes als xiquets? S, en porte dos a __________.
8. En aquelles circumstncies, __________ treballava tant com podia.
cadascun
Cadasc
cadascun.
cadascun
Cadasc
cadasc
Cadasc
Cadascun
dels
ha daportar
que prepare
dels
de
sinteressa
(dells.)
treballava
-
Pgina 6 de 11
2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions.
1. I ella em va dir: Cadascuna fa el que vol a sa casa.
2. Cadasc dels convidats va portar un regal als novenans.
3. Jordi sempre em fa riure perqu em diu cada cosa!
4. Aquestes carpetes mhan costat dos euros cadasc.
5. Han donat una beca a cadasc dels seus alumnes.
6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!
7. Cadascun comprar un ingredient perqu fem la recepta.
8. He dut un llapis de memria a cadasc de les professores.
Pgina 7 de 11
2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 1)
1. I ella em va dir: Cadascuna fa el que vol a sa casa.
ESTRUCTURA DE LORACI: cadasc + verb
PRONOM INDEFINIT
2. Cadasc dels convidats va portar un regal als novenans.
ESTRUCTURA DE LORACI: cadascun + de
DETERMINANT INDEFINIT
3. Jordi sempre em fa riure perqu em diu cada cosa!
Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar algun fet.
Cadasc
Cadascun
unes coses!
Pgina 8 de 11
2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions 2)
4. Aquestes carpetes mhan costat dos euros cadasc.
CADASCUN FUNCIONA COM A PRONOM INDEFINIT
SE SOBREENTN LESTRUCTURA: ...cadascuna de les carpetes.
5. Han donat una beca a cadasc dels seus alumnes.
ESTRUCTURA DE LORACI: cadascun + de
DETERMINANT INDEFINIT
6. No entenc el teu amic Joan, sempre diu cada cosa!
Un i flexi susa en lloc de cada per a intensificar algun fet.
cadascuna.
cadascun
unes coses!
Pgina 9 de 11
2. Si cal, esmeneu les errades que hi ha en aquestes oracions. (solucions i 3)
7. Cadascun comprar un ingredient perqu fem la recepta.
ESTRUCTURA DE LORACI: cadasc + verb
PRONOM INDEFINIT
8. He dut un llapis de memria a cadasc de les professores.
ESTRUCTURA DE LORACI: cadascun + de
DETERMINANT INDEFINIT
Cadasc
cadascuna
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
1. Material aula i CAV
Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca, Valncia, 2005 Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en lnia
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn valenci>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
Pgina 10 de 11
INFORMACI DE CONTACTE
Centre dAutoaprenentatge de Valenci
(Edifici 5 F)
MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Pgina 11 de 11
-
LINDEFINIT MATEIX I FLEXI
Dbora Escriv Fuster
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica
Universitat Politcnica de Valncia
OBJECTIUS DE LA UNITAT
1. s del determinant indefinit mateix i flexi
2. Vacillacions entre els usos de mateix i propi
3. Resum de la unitat
4. Bibliografia i recursos
5. Informaci de contacte
Pgina 2 de 13
UN MISSATGE DE MBIL...
Pgina 3 de 13
Hola Carme,
Saps que ens nanem de viatge el mateix dia que tenim lexamen final! La professora mateixa em va dir que hi haur una convocatria extraordinria daquest pel gener. J Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix, dacord? Fins ara! Joan
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI 1.1 s del determinant indefinit mateix i flexi davant
dun nom
1.2 s del determinant indefinit mateix i flexi darrere
dun nom o dun adverbi
1.3 s del determinant indefinit mateix i flexi darrere
dun nom propi o de pronom fort
1.4 s incorrecte del determinant indefinit mateix i
flexi com a pronom
Pgina 4 de 13
1.1 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI DAVANT DUN NOM
Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en el missatge...
Saps que ens nanem de viatge el mateix dia que tenim lexamen final!
Davant dun nom, el mateix, la mateixa... concorda en gnere i nombre amb aquest.
Sempre funciona com a determinant.
Indica identitat o repetici.
Pgina 5 de 13
1.2 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI DARRERE DE: NOMS I ADVERBIS
Continuem amb una altra oraci del missatge...
Ens trobem a la cafeteria mateix i en parlem. Ara mateix, dacord?
Darrere de substantius que formen part de complements circumstancials de lloc, manera i temps, mateix es mant invariable.
Tamb es mant invariable amb adverbis com ara, ahir, avui, dem, ac, all, etc.
En aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.
Pgina 6 de 13
-
1.3 S DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI DARRERE DE: NOMS PROPIS I PRONOMS FORTS
Fixeu-vos en aquestes oracions...
s increble, per Joan mateix no sabia quan era lexamen!
Nosaltres mateixos anirem a veure la data de lexamen.
Darrere de noms propis i de pronoms forts, mateix concorda en gnere i nombre amb aquests.
En aquests casos, eviteu usar la forma mateixa*.
Pgina 7 de 13
1.4 S INCORRECTE DEL DETERMINANT INDEFINIT MATEIX I FLEXI COM A PRONOM
Fixem-nos en loraci segent...
La mateixa professora em va dir que hi haur una convocatria extraordinria daquest pel gener.
(i no ...una convocatria extraordinria del mateix* pel gener.)
No es pot usar el mateix, la mateixa com a pronom per a evitar la repetici dun substantiu.
Shan dusar els demostratius, els possessius o un pronom feble.
Pgina 8 de 13
2. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I PROPI (1)
Pareu atenci ara a aquesta oraci...
La prpia professora em va dir que hi haur una convocatria extraordinria daquest pel gener.
Cal dir:
La professora mateixa (= en persona) em va dir que hi haur una convocatria extraordinria pel gener.
No sha dusar el propi, la prpia, els propis ni les prpies per a emfasitzar la identitat dun substantiu.
Sha dusar el mateix (i flexi) preferentment darrere del nom o b la locuci en persona.
Pgina 9 de 13
prpia
2. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DE MATEIX I PROPI (2)
En canvi, el propi, la prpia, els propis i les prpies sn correctes quan signifiquen propietat o possessi.
Sovint, van acompanyats dels determinants possessius.
Ho he vist amb els meus propis ulls.
El tracta com si fra el seu propi fill.
Pgina 10 de 13
3. RESUM DE LA UNITAT
Mateix i flexi s un determinant i pot anar davant del nom o darrere.
Anteposat a un substantiu, concorda en gnere i nombre i indica identitat o repetici.
Postposat a substantius (significat de lloc, temps o manera) i adverbis s mant invariable.
Postposat a noms propis i pronoms forts concorda en gnere i nombre amb aquests.
El mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes no es poden usar com a pronoms.
El propi, la prpia, els propis i les prpies no es poden usar per a emfasitzar un nom.
El propi, la prpia, els propis i les prpies sn correctes quan signifiquen propietat o possessi.
Pgina 11 de 13
4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
1. Material aula i CAV
Abril Espaol, Jordi, Diccionari prctic de qestions gramaticals, Ed. 62, Valncia, 1999
Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999
Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002.
Fitxes CAV codi MS 09
2. Material en lnia
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn valenci>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
Pgina 12 de 13
-
5. INFORMACI DE CONTACTE
Centre dAutoaprenentatge de Valenci
(Edifici 5 F)
MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Pgina 13 de 13
ELS INDEFINITS ALG, ALGUN (I FLEXI) I
ALGUNA COSA
Dbora Escriv Fuster
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica
Universitat Politcnica de Valncia
OBJECTIUS DE LA UNITAT
1. s del pronom indefinit alg
2. s del determinant indefinit algun i flexi
3. s del determinant indefinit quelcom i lexpressi
alguna cosa
4. Vacillacions entre els usos dalg, algun i alguna cosa
5. Resum de la unitat
6. Bibliografia i recursos
7. Informaci de contacte
Pgina 2 de 17
HISTRIES DE LERA DE LORDINADOR
Pgina 3 de17
Alg ha explicat al
pare com senvia un
correu electrnic?
Algun de nosaltres ho
havia dhaver fet
Xiquets, deu passar alguna cosa perqu el sobre no hi cap
1. S DEL PRONOM INDEFINIT ALG
Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en la vinyeta...
Alg ha explicat al pare com senvia un correu electrnic?
Alg s un pronom indefinit invariable.
No precedeix cap substantiu.
Fa referncia a qualsevol persona indeterminada.
Pgina 4 de 17
2. S DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXI (1)
Imaginem que un dels xiquets haguera dit...
Pare has enviat algun correu electrnic? Si has descriure a alguna persona, mho dius.
S, el pare nha escrit algun.(= de correu electrnic)
Algun (i flexi) s un determinant indefinit i acompanya un substantiu.
Indica un nombre redut de persones o coses (o una de sola) o una certa quantitat dalguna cosa.
Quan se sobreentn el referent, susa com a pronom.
Pgina 5 de 17
-
1. S DEL DETERMINANT INDEFINIT ALGUN I FLEXI (i 2)
Fixem-nos ara en aquestes oracions...
Pare has enviat algun correu? O: Pare has enviat cap correu?
Si has descriure a alguna persona, mho dius. PRTASI
O: Si has descriure a cap persona (...)
En oracions interrogatives i condicionals, algun i flexi equival a cap.
En algunes bibliografies, es considera que correspon a un s de tipus literari.
Pgina 6 de 17
3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM I LEXPRESSI ALGUNA COSA (1) Fixem-nos ara en aquesta oraci...
Xiquets, deu passar alguna cosa (o: quelcom) perqu el sobre no hi cap
Sha de restringir ls de quelcom a registres molt formals.
En lactualitat, quelcom se sent com a arcac
Amb el mateix valor de quelcom susa lexpressi genrica alguna cosa.
Pgina 7 de 17
3. S DEL DETERMINANT INDEFINIT QUELCOM I LEXPRESSI ALGUNA COSA (i 2)
Fixem-nos en aquestes altres oracions...
Hi ha alguna cosa nova?
O: Hi ha res de nou?
Si tenvia alguna cosa, mavises.
PRTASI
O: Si tarriba res (...) En oracions interrogatives i condicionals, alguna cosa equival a res.
Res susa seguit de la preposici de davant dadjectius.
Pgina 8 de 17
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG, ALGUN I ALGUNA COSA (1)
Fixem-nos en aquesta oraci que apareix en la vinyeta...
Algun de nosaltres ho havia dhaver fet..
No sha de dir: *Alg de nosaltres (...)
Algun susa davant dun complement partitiu introdut amb de.
No sha dusar el pronom indefinit alg en aquesta posici.
Pgina 9 de 17
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG, ALGUN I FLEXI I ALGUNA COSA (2)
No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat dun poc.
No sha de dir:
Tinc alguna* pressa.
Cal dir:
Tinc un poc de pressa.
Pgina 10 de 17
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG, ALGUN I FLEXI I ALGUNA COSA (3)
No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el valor de cap.
No sha de dir:
No em queda taronja *alguna.
Cal dir:
No em queda cap taronja.
Pgina 11 de 17
-
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG, ALGUN I FLEXI I ALGUNA COSA (4)
No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) per a referir-se a una persona qualsevol indeterminada.
No sha de dir:
*Alg altre tinformar millor.
Cal dir:
Algun altre tinformar millor.
Pgina 12 de 17
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG, ALGUN I FLEXI I ALGUNA COSA (5)
No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) en algunes locucions calcades del castell.
No sha de dir:
Hi havia *algun que altre espectador.
Cal dir:
Hi havia alguns espectadors.
Pgina 13 de 17
4. VACILLACIONS ENTRE ELS USOS DALG, ALGUN I FLEXI I ALGUNA COSA (6)
El pronom quelcom no t valor quantificador.
Cal evitar usar el barbarisme *algo.
No sha de dir:
Estava *quelcom / *algo nerviosa.
Men vaig a Andorra, si necessites *algo, mho dius.
Cal dir: Estava un poc nerviosa.
Men vaig a Andorra, si necessites alguna cosa, mho dius.
Pgina 14 de 17
3. RESUM DE LA UNITAT
Alg s un pronom indefinit i no acompanya mai un nom.
Algun i flexi funcionen com a determinants i com a pronoms quan se sobreentn el nom.
Algun i flexi solen introduir complements partitius introduts per la preposici de.
Quelcom s un pronom indefinit que cal restringir ls a registres formals.
Lexpressi genrica alguna cosa sha dusar amb el mateix valor de quelcom.
Cal evitar ls del barbarisme *algo amb valor de pronom indefinit o quantificador.
Pgina 15 de 17
4. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
1. Material aula i CAV
Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca, Valncia, 2005
Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999
Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002.
Fitxes CAV codi MS 09
2. Material en lnia
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn valenci>Recursos
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
Pgina 16 de 17
5. INFORMACI DE CONTACTE
Centre dAutoaprenentatge de Valenci
(Edifici 5 F)
MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Pgina 17 de 17
-
Pgina 1 de (Poner aqu el
ELS INDEFINITS. PRCTIQUES
Dbora Escriv Fuster rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica
Universitat Politcnica de Valncia
Pgina 2 de 8
OBJECTIU DE LES PRCTIQUES
Us proposem unes prctiques perqu reconegueu quines sn
les errades ms habituals que cometem en usar els indefinits
segents:
Alg i algun
Cada, cadasc i cadascun
Cap, res o gens de
Pgina 3 de 8
PRENEU NOTA DELS EXERCICIS I RESOLEU-LOS
?
6
Els indefinits:
Pgina 4 de 8
Completeu les oracions segents amb lindefinit adequat. 1. Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, per ahir en tenia
moltssima.
2. __________ (Algun / Alg) de vosaltres sap per qu no ha vingut Joan.
3. De vegades no lentenc, em demana que li porte (cada / una) __________
cosa ms estranya.
4. __________ (Cadasc / Cada un) que faa el que ms li convinga.
5. No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al mat.
6. Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadasc) __________ dels assistents
al congrs.
7. __________ (Alg /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.
8. No magrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.
Pgina 5 de 8
Completeu les oracions segents amb lindefinit adequat. (solucions)
1. Avui no tinc (res de / gens de) __________ calor, per ahir en tenia
moltssima.
2. __________ (Algun / Alg) de vosaltres sap per qu no ha vingut Joan.
3. De vegades no lentenc, em demana que li porte (cada / una) __________
cosa ms estranya.
4. __________ (Cadasc / Cada un) que faa el que ms li convinga.
5. No tinc (gens de / cap) __________ gana avui. He menjat massa al mat.
6. Ens van regalar un ventall a (cadascun / cadasc) __________ dels assistents
al congrs.
7. __________ (Alg /Algun) sap on es troba el nostre company Joan.
8. No magrada (res del / gens del) __________ que he vist a les botigues.
gens de
Algun
una
Cadasc
gens de
cadascun
Alg
res del
Pgina 6 de 8
RESUM DE LES PRCTIQUES
Alg s un pronom indefinit i algun s un adjectiu que va
seguit de la preposici de.
Cada no es pot usar per a emfasitzar esdeveniments.
Cadasc s un pronom indefinit.
Cadascun s un determinant indefinit i va seguit de la
preposici de.
Cap s un determinant indefinit (noms comptables).
Res s pronom indefinit.
Gens de s un determinant quantitatiu (noms incomptables).
-
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
1. Material aula i CAV
Labad, J. Campos J., Embid, Pilar, Nou dac dall, Ed. Tabarca, Valncia, 2005 Borja, J. i altres, Valenci mitj, Castellnou, Barcelona, 1999 Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Universitat de Valncia, Valncia, 1990, 2002. Fitxes CAV codi MS 09 2. Material en lnia
rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica> Aprn valenci>Recursos http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/cav/521632normalv.html
Pgina 7 de 8
INFORMACI DE CONTACTE
Centre dAutoaprenentatge de Valenci
(Edifici 5 F)
MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Pgina 8 de 8 Pgina 1 de (13)
LES PREPOSICIONS A i EN (PRIMERA PART)
Sara Vicent i Santamaria UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
Pgina 2 de (13)
LES PREPOSICIONS A i EN (PRIMERA PART)
1. Usos espacials Generals
Especfics
2. Usos temporals (davant dinfinitiu)
3. s de la preposici A davant del CD
Pgina 3 de (13)
1. USOS ESPACIALS
1.1 Usos generals:
A: direcci, moviment o contacte
verbs tpics: anar, tornar, arribar, pujar, baixar, dirigir-se, etc.
exemples: Dem pujarem al Penyagolosa
Els dimecres vaig a classe de nataci
Vam arribar al punt de trobada massa prompte
Pgina 4 de (13)
1. USOS ESPACIALS, 1.1. Usos generals
EN: situaci, presncia, reps o entrada
s amb: verbs tpics: estar, trobar-se, viure, posar, etc.
larticle indefinit (un, una, uns, unes)
demostratius (aquest, aqueix, aquell)
determinants indefinits (algun, qualsevol, cert, cada, etc.) exemples:
Vivim en edificis separats
Tinc un pis en un carrer molt assolellat
Em trobars en aquell despatx
-
Pgina 5 de (13)
1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos especfics
1.2 Usos especfics:
A: situaci en llocs fsics amb topnims
Visc a Torrent / Hem passat les vacances a Grcia
article definit (el, la, els, les) Marta estudia a la biblioteca
interrogatius (quin, quina, quins, quines) A quina prestatgeria est el llibre que necessite?
substantius casa, classe, missa, palau, taula (sense article)
Vinga, seiem a taula i dinarem / Avui soparem tots a casa
Pgina 6 de (13)
1. USOS ESPACIALS, 1.2 usos especfics
EN: topnims amb valor histric, social o temporal
La filosofia va nixer en la Grcia clssica
llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions, etc.)
Busqueu aquesta paraula en el diccionari
La clau de lexercici est en la pgina 43
Pgina 7 de (13)
RECAPITULACI DELS USOS ESPACIALS
A: General: direcci, moviment o contacte
Especfic: situaci en llocs fsics: topnims
article definit
interrogatius
casa, classe, taula, palau, missa
EN: General: situaci, presncia, reps o entrada (article
indefinit, demostratius, determinants indefinits)
Especfic: topnims amb valor histric, social o temporal
llocs figurats (publicacions, lleis, associacions, intitucions)
Pgina 8 de (13)
EXERCICIS
- Avui ha nevat ____ Moscou
- Mireu si podem dinar ___ alguna taula
- Ja saps que portes una taca doli __ la camisa?
- Ausis March va viure ___ la Valncia del Segle dOr
- Em pots dir ___ quin carrer vius?
- Ma tia treballa ___ unes oficines cntriques
- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia
- Entreu ___ el mn dels llibres
- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint
- La llei especifica clarament, __ larticle 2, que ...
Pgina 9 de (13)
SOLUCIONS
- Avui ha nevat ____ Moscou Avui ha nevat a Moscou
- Mireu si podem dinar ___ alguna taula Mireu si podem dinar en alguna taula
- Ja saps que portes una taca doli __ la camisa? Ja saps que portes una taca doli a la camisa?
Pgina 10 de (13)
(...) SOLUCIONS
- Ausis March va viure ___ la Valncia del Segle dOr
A. M. va viure en la Valncia del Segle dOr
- Em pots dir ___ quin carrer vius? Em pots dir a quin carrer vius?
- Ma tia treballa ___ unes oficines cntriques Ma tia treballa en unes oficines cntriques
- Hem sopat ___ aquell restaurant de l'altre dia Hem sopat en aquell restaurant
-
Pgina 11 de (13)
(...) SOLUCIONS
- Entreu ___ el mn dels llibres Entreu en el mn dels llibres
- No li agrada eixir els dissabtes i es queda __ casa llegint
No li agrada eixir els dissabtes i es queda a casa
- La llei especifica clarament, __ larticle 2, que ... La llei especifica clarament, en larticle 2, que ...
Pgina 12 de (13)
BIBLIOGRAFIA
1. Material daula i del CAV: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/003; MS Superior 17/001) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)
2. Material en lnia: Centre dAutoaprenentatge de Valenci (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html
Pgina 13 de (13)
MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria
Ext. 88354
Pgina 1 de (16)
LES PREPOSICIONS A i EN (SEGONA PART)
Sara Vicent i Santamaria UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
Pgina 2 de (16)
LES PREPOSICIONS A I EN (SEGONA PART)
1. Usos espacials Generals
Especfics
2. Usos temporals (davant dinfinitiu)
3. s de la preposici A davant del CD
Pgina 3 de (16)
2. USOS TEMPORALS (DAVANT DINFINITIU)
- Or. dinfinitiu (introduda per Al o EN) + or. principal
2.1 Introduda per Al: Simultanetat de les dues accions:
A leixir de classe, parlarem
Al passar pel carrer mir cap ac
Substituci de lor dinfinitiu per: Substantiu:
A leixida de classe parlarem
Or subord. temporal introduda per mentre: Mentre passava pel carrer, mir cap ac
-
Pgina 4 de (16)
(...) 2. USOS TEMPORALS (DAVANT DINFINITIU)
2.2 Introduda per EN:
lor dinfinitiu expressa una acci ANTERIOR a la del
verb principal: En eixir de classe, parlarem
En tindre son, es gita a dormir
substituci de lor dinfinitiu per una or subord. temporal introduda per quan:
Quan eixirem de classe, parlarem
Quan t son, es gita a dormir
Pgina 5 de (16)
RECAPITULACI DELS USOS TEMPORALS
Oraci dinfinitiu introduda per:
AL: Simultanetat
Substituci per mentre
EN: Anterioritat de lor dinfinitiu
Substituci per quan
Pgina 6 de (16)
EXERCICIS
- ___ eixir, tanca b la porta
- ___ acabar el partit, anirem a sopar
- Tots els llauradors cantaven __ batre
- ___ tornar el pare, dinarem
- Ja parlarem daix __ tornar dAlacant (dos amics que viatgen amb tren)
- __ tornar de Pars, mhas de contar com tha anat
Pgina 7 de (16)
SOLUCIONS
- ___ eixir, tanca b la porta En eixir, tanca b la porta quan isques, tanca b
la porta
- ___ acabar el partit, anirem a sopar En acabar el partit, anirem a sopar quan sacabar
el partit, anirem a sopar
- Tots els llauradors cantaven __ batre Tots els llauradors cantaven al batre mentre
batien, cantaven
Pgina 8 de (16)
(...) SOLUCIONS
- ___ tornar el pare, dinarem En tornar el pare, dinarem quan torne el pare, dinarem
- Ja parlarem daix __ tornar dAlacant (dos amics que viatgen amb tren)
Ja parlarem daix al tornar dAlacant mentre fem el viatge de tornada en tren
- __ tornar de Pars, mhas de contar com tha anat
En tornar de Pars, mho has de contar quan en tornes
Pgina 9 de (16)
3. S DE LA PREPOSICI A DAVANT DEL CD
3.1 Qu s el CD: complement que depn dun verb transitiu i que en
precisa o completa el significat
exemples: Vaig comprar un kilo de taronges al mercat
Ja et digu que no tornaria fins la setmana que ve
3.2 Regla general: directe = no hi ha cap preposici entre el verb i el CD
Em deixes el bolgraf? S, agafal
Els xiquets van saludar el ve
-
Pgina 10 de (16)
(...) 3. S DE LA PREPOSICI A DAVANT DEL CD
3.3 Excepcions: davant dun pronom personal fort referit a persona:
et va saludar a tu a ell no el vam veure ahir
davant de tothom, tots i ning: Ha cridat a tothom - Amb aquella acci no molestava a ning
en oracions recproques: Es miraven lun a laltre
per evitar ambigitats entre CD i subjecte: El gat perseguia a la rata A qui va assassinar?
Pgina 11 de (16)
RECAPITULACI: A DAVANT DEL CD
- Regla general: CD sense cap preposici
- Excepcions: s de A davant dun pronom personal fort referit a persona
davant de tothom, tots i ning
en oracions recproques
per evitar ambigitats entre CD i subjecte
Pgina 12 de (16)
EXERCICIS
- Lambulncia va portar ___ els ferits a lhospital
- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella
- El professor no va convncer ___ els alumnes
- Aviseu __ els convidats perqu vinguen prompte
- __ qui coneix aquell home?
- Sestimen lun __ laltre
- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units el seu homnim rus
Pgina 13 de (16)
SOLUCIONS
- Lambulncia va portar ___ els ferits a lhospital Lambulncia va portar els ferits a lhospital
- Ahir no els vaig veure, ni ___ ell ni ___ ella
Ahir no els vaig veure, ni a ell ni a ella
- El professor no va convncer ___ els alumnes
El professor no va convncer els alumnes
- Aviseu __ els convidats perqu vinguen prompte
Aviseu els convidats perqu vinguen prompte
Pgina 14 de (16)
(...) SOLUCIONS
- __ qui coneix aquell home? qui coneix aquell home? A qui coneix aquell home?
- Sestimen lun __ laltre
Sestimen lun a laltre
- Ahir va visitar ___ el president dels Estats Units el seu homnim rus
Ahir va visitar al president dels Estats Units el seu homnim rus
Pgina 15 de (16)
BIBLIOGRAFIA
1. Material daula i del CAV: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/003; MS Superior 17/001) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 303, ex. 1)
2. Material en lnia: Centre dAutoaprenentatge de Valenci (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html
-
Pgina 16 de (16)
MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria
Ext. 88354
Pgina 1 de (17)
LES PREPOSICIONS PER i PER A
Sara Vicent i Santamaria UPV
REA DE PROMOCI I NORMALITZACI LINGSTICA
Pgina 2 de (17)
LES PREPOSICIONS PER i PER A
1. PER
- usos i exemples - exercicis - solucions
2. PER A - usos i exemples - exercicis - solucions
Pgina 3 de (17)
1. LA PREPOSICI PER
- causa: El van condemnar per traci
- complement agent:
Els lladres van ser detinguts per la policia
- davant ladverbi sempre: Tu i jo serem amics per sempre
- per expressar una data de manera aproximada (amb noms de mesos, danys, destacions, de festes):
Ens vam conixer pel mar, ms o menys, no? Pel Nadal, un pas de pardal
Pgina 4 de (17)
(...) LA PREPOSICI PER
- Davant dinfinitiu: quan equival a amb la intenci de, i el verb
principal expressa una acci voluntria del subjecte: Bevia molta aigua per trobar-se millor
Bevia molta aigua amb la intenci de trobar-se millor
Passejava per no passar tant de fred Passejava amb la intenci de no passar tant de fred
lacci realitzada est pendent de realitzaci o expressa mancana (tindre, haver-hi, quedar, estar, etc.):
Sn les 10 i els llits encara estan per fer! Tenim encara molts problemes per resoldre
Pgina 5 de (17)
(...) LA PREPOSICI PER
- en opini de, si depn de: - Per mi, que cadasc faa el que vulga
- INCORRECTE: davant dels noms que indiquen parts del dia:
* Pel mat encara fa molt de fred De mat / Al mat encara fa molt de fred
* Per la vesprada vaig a classe dinformtica De vesprada vaig a classe dinformtica
-
Pgina 6 de (17)
2. LA PREPOSICI PER A
- destinaci o finalitat / complement indirecte: Hi ha ofertes exclusives per a tothom El fusell submar consta d'un can llarg i un dispositiu
per a disparar
- termini fix referit al futur:
Per al cap de setmana, preveiem una pujada de les temperatures
Falten cinc setmanes per a les vacances
Pgina 7 de (17)
(...) PER A
- verbs dinstrument, existncia i obligaci: instrument: servir, fer servir, aprofitar, usar,
preparar, etc. El martell serveix per a clavar El bolgraf susa per a escriure
existncia: ser, estar, existir, haver-hi, etc. Les vostres aportacions sn fonamentals per a
aconseguir els nostres objectius
obligaci: caldre, necessitar, convenir, haver-se de, ser necessari, fer falta, etc.
Calen ms recursos per a afrontar la situaci
Pgina 8 de (17)
RECAPITULACI
1. PER causa complement agent davant dinfinitiu:
amb la intenci de mancana
davant de sempre expressi de dates de manera aproximada en opini de INCORRECTE:* davant de noms que indiquen parts del dia
Pgina 9 de (17)
(...) RECAPITULACI
2. PER A destinaci, finalitat / complement indirecte termini fix referit al futur verbs dinstrument, existncia, obligaci
Pgina 10 de (17)
EXERCICIS 1r bloc
- Lhan despatxat __ haver estat negligent en la feina - Ha fet portar el regal _____ l'avi - ___ resoldre el problema, s necessari plantejar-lo b - Era molt respectat _____ els seus superiors - No he pogut eixir perqu em quedaven molts exmens ___ corregir - Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de millor - El govern el declar indesitjable _____ alguna ra
Pgina 11 de (17)
SOLUCIONS
- Lhan despatxat __ haver estat negligent en la feina Lhan despatxat per haver estat negligent en la feina
- Ha fet portar el regal _____ l'avi
Ha fet portar el regal per a lavi
- ___ resoldre el problema, s necessari plantejar-lo b
Per a resoldre el problema, s necessari plantejar-lo b
- Era molt respectat _____ els seus superiors
Era molt respectat pels seus superiors
-
Pgina 12 de (17)
(...) SOLUCIONS
- No he pogut eixir perqu em quedaven molts exmens ___ corregir
No he pogut eixir perqu em quedaven molts exmens per corregir
- Ha venut aquesta finca _____ comprar-ne una altra de millor
Ha venut la finca per comprar-ne una altra de millor amb la intenci de comprar-ne una altra
- El govern el declar indesitjable _____ alguna ra
El govern el declar indesitjable per alguna ra
Pgina 13 de (17)
(...) EXERCICIS 2n bloc
-___ Sant Joan, bacores - Li agrada deixar-ho tot ____ dem - La mare ha fet el pasts ___ mi - El garbell aprofita __ separar objectes de grandria desigual - El curs vinent encara ser massa prompte ____ apreciar els resultats - Ho farem aix __ sempre - Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als problemes plantejats
Pgina 14 de (17)
(...) SOLUCIONS
-__ Sant Joan, bacores Per Sant Joan, bacores
- Li agrada deixar-ho tot ____ dem Li agrada deixar-ho tot per a dem
- La mare ha fet el pasts ___ mi La mare ha fet el pasts per a mi
- El garbell aprofita __ separar objectes de grandria desigual
El garbell aprofita per a separar objectes de grandria desigual
Pgina 15 de (17)
(...) SOLUCIONS
- El curs vinent encara ser massa prompte ____ apreciar els resultats
Els curs vinent encara ser massa prompte per a apreciar els resultats
- Ho farem aix __ sempre
Ho farem aix per sempre
- Analitzem les dades registrades ____ donar resposta als problemes plantejats
Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats ( amb la intenci de)
Pgina 16 de (17)
BIBLIOGRAFIA
1. Material daula i del CAV: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008.
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999
- Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009.
- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Superior 17/003) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (pp. 308-312, exercicis 11-15; p. 327, exercicis 9 i 10)
2. Material en lnia: Centre dAutoaprenentatge de Valenci (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html
Pgina 17 de (17)
MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354
-
Pgina 1 de (13)
LES PREPOSICIONS COM i COM A, CAP i CAP A
Sara Vicent i Santamaria UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
Pgina 2 de (13)
CONTINGUTS
1. COM i COM A usos
exercicis
solucions
2. CAP i CAP A usos
exercicis
solucions
Pgina 3 de (13)
1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
1.1 COM:
- expressi de manera i de comparaci: Fes-ho com pugues
Vull ser com Superman
No s tan difcil com sembla
El meu nebot ja s tan alt com son pare
Pgina 4 de (13)
(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
1.2 COM + a = COM A: a) valor comparatiu: igual que, com si fra
Va obrir uns ulls com a plats
Lluitaven com a lleons
b) valor predicatiu: en qualitat de, en funci de Com a president del jurat, declare el premi desert
Tu, com a germ major, anirs davant
Pgina 5 de (13)
1.3 COM A es redueix a COM: (mant els valors comparatiu i predicatiu)
davant de larticle:
determinat:
El consideren com el millor actor de la histria
indeterminat: Es va presentar com un amic
(...) 1. LES PREPOSICIONS COM i COM A
Pgina 6 de (13)
RECAPITULACI de COM i COM A
1. COM manera
comparaci
2. COM + A = COM A: igual que, com si fra
en qualitat de
3. COM A > COM: davant larticle
-
Pgina 7 de (13)
EXERCICIS
- Mengen ____ porcs
- No el tractaven ____ director
- Vicent discutia ___ un boig
- La paraula mdic susa ____ adjectiu
- A lautobs, anvem ____ figues en cof
- Paga-li trenta euros, ____ senyal
Pgina 8 de (13)
SOLUCIONS
- Mengen com ____ porcs Mengen com a porcs
- No el tractaven ____ director No el tractaven com a director
- Vicent discutia ___ un boig Vicent discutia com un boig
- La paraula mdic susa ____ adjectiu La paraula mdic susa com a adjectiu
- A lautobs, anvem ____ figues en cof A lautobs, anvem com a figues en cof
- Paga-li trenta euros, ____ senyal Paga-li trenta euros, com a senyal
Pgina 9 de (13)
2. LES PREPOSICIONS CAP I CAP A
- Valor locatiu: en direcci a, sense arribar al punt final.
- CAP A: susa en tots els casos, tret dels segents (> CAP):
davant dels demostratius: Caminarem dues hores cap aquella muntanya
davant dels adverbis de lloc que comencen per a (ac, aqu, all, all, amunt, avall, avant, arrere) o e (endins, enfora, enlloc):
Vine cap ac i desprs vs-ten cap all Anem cap amunt
Pgina 10 de (13)
EXERCICIS
- Ens vam trobar anant ___ el treball
- Fes-te ___ all
- Hem danar ___ aquesta zona
- Per eixir haurs de fer el cotxe ___ arrere
- Baixvem ____ el riu
Pgina 11 de (13)
SOLUCIONS
- Ens vam trobar anant ___ el treball Ens vam trobar anant cap al treball
- Fes-te ___ all Fes-te cap all
- Hem danar ___ aquesta zona Hem danar cap aquesta zona
- Per eixir haurs de fer el cotxe ___ arrere Per eixir haurs de fer el cotxe cap arrere
- Baixvem ____ el riu Baixvem cap al riu
Pgina 12 de (13)
BIBLIOGRAFIA
1. Material en suport paper: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008.
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009.
- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/001; MS Elemental 17/007) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)
2. Material en lnia: rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html
-
Pgina 13 de (13)
MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria
Ext. 88354
Pgina 1 de (12)
LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
Sara Vicent i Santamaria UPV
REA DE PROMOCI I NORMALITZACI LINGSTICA
Pgina 2 de (12)
FINS i FINS A
- FINS - FINS A - RECAPITULACI - EXERCICIS - SOLUCIONS
Pgina 3 de (12)
LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
- Expressen el punt final en lespai o en el temps, sense arribar a ultrapassar-lo - FINS A:
en designacions de temps i de lloc, quan tamb s possible la a, encara que no apareguera fins:
Anem a la plaa i tornem Anem fins a la plaa i tornem Ens veurem al juliol No ens veurem fins al juliol
ATENCI: en els dies, els anys, els noms dels mesos i de les estacions susa fins a sempre:
- Ens veurem el dia 23 No ens veurem fins al dia 23 El nou teatre sacabar el 2004 El nou teatre no sacabar
fins al 2004 Lhivern que ve visitar Joan No el visitar fins a lhivern
que ve
Pgina 4 de (12)
(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
en designacions que no siguen de temps ni de lloc: Poden haver desaparegut fins a trenta-sis mil euros No parar fins a aconseguir que em tornen el que s meu
en la correlaci des de fins a (reduble a de ... a): Vam anar dexcursi des dAlcoi fins a Ontinyent Lhorari datenci al pblic s de 9 a 14 hores
Pgina 5 de (12)
(...) LES PREPOSICIONS FINS i FINS A
- FINS: en designacions de temps i de lloc que no haurien de
dur tampoc la a: Ens vam conixer lany passat No ens coneixem fins lany
passat
davant la conjunci que, els demostratius i la majoria dels adverbis:
Esperam fins que torne. Fins ara no mhavia adonat que ets molt gracis Pujarem fins aquella muntanya
quan es pot substituir per fins i tot: Aix ho saben fins els xiquets aix ho saben fins i tot els
xiquets
-
Pgina 6 de (12)
RECAPITULACI
FINS A: en designacions de temps i de lloc, quan tamb s possible la a,
encara que no apareguera fins EXCEPCIONS: dies, anys, mesos, estacions
en designacions que no siguen de temps ni de lloc en la correlaci des de fins a (reduble a de ... a)
FINS:
en designacions de temps i de lloc que no haurien de dur tampoc la a
davant la conjunci que, els demostratius i la majoria dels adverbis
quan es pot substituir per fins i tot
Pgina 7 de (12)
EXERCICIS
- ___ ell ho sabia - Pensem estar-nos ac ___ desps-dem - No l'esperes ___ la nit - No el vaig veure ___ que no an a sa casa - No els despertes ___ les deu
Pgina 8 de (12)
SOLUCIONS
- ___ ell ho sabia Fins ell ho sabia fins i tot ell ho sabia
- Pensem estar-nos ac ___ desps-dem Pensem estar-nos ac fins desps-dem
- No l'esperes ___ la nit No lesperes fins a la nit esperal a la nit
- No el vaig veure ___ que no an a sa casa No el vaig veure fins que no an a sa casa
- No els despertes ___ les deu No els despertes fins a les deu despertal a les deu
Pgina 9 de (12)
(...) EXERCICIS
- Han dissenyat ___ set models diferents - Passa per loficina __ les 9 __ les 10:30 - No menjar ____ saber la veritat - Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem - No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de mar
Pgina 10 de (12)
(...) SOLUCIONS
- Han dissenyat ___ set models diferents Han dissenyat fins a set models diferents
- Passa per loficina __ les 9 __ les 10:30 Passa per loficina des de les 9 fins a les 10:30 (de...a)
- No menjar ____ saber la veritat No menjar fins a saber la veritat
- Anirem ___ aquell carrer i ens en tornarem Anirem fins aquell carrer i ens en tornarem
- No tinc cita amb el metge ___ el dia 12 de mar No tinc cita amb el metge fins al dia 12 de mar
Pgina 11 de (12)
BIBLIOGRAFIA
1. Material daula i del CAV: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008.
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009.
- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 1990, 2002.
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/001; MS Elemental 17/007) - Panisello, J. i J. Beltran: Anes. Exercicis de llengua i claus de correcci, Benicarl, Alambor, 2002 (p. 307-308, exercici 10)
2. Material en lnia: Centre dAutoaprenentatge de Valenci (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_521769v.html
-
Pgina 12 de (12)
MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354
Pgina 1 de (16)
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: teoria
Sara Vicent i Santamaria UPV
REA DE PROMOCI I NORMALITZACI LINGSTICA
Pgina 2 de (12)
CONTINGUTS: CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS
1. El Complement de Rgim Verbal (CRV) concepte tipus de construccions
2. Construcci bsica 3. Construcci amb infinitiu
canvi de preposicions
4. Construcci amb QUE + oraci subordinada
caiguda de preposicions
Pgina 3 de (12)
1. EL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL (CRV)
1.1 Concepte - complement dun verb intransitiu - introdut per una preposici, seleccionada pel verb - relaci estreta amb el verb: s exigit per aquest - exemples:
dedicar-se a: Em dedique a lensenyament pensar en: No puc deixar de pensar en tu estar dacord amb: Els assistents estaven dacord amb el
ponent
oblidar-se de: Mhe oblidat del paraigua!
Pgina 4 de (12)
(...) 1. EL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL (CRV)
1.2 Tipus de construccions: a) bsica: CRV = substantiu o SN
Es nega a la discussi
b) amb infinitiu: CRV = oraci dinfinitiu
Es nega a discutir el projecte
c) que + oraci: CRV = oraci subordinada introduda per QUE
Es nega que discutim el projecte
Pgina 5 de (12)
2. LA CONSTRUCCI BSICA
- CRV = substantiu o SN - Verbs: dedicar-se a, pensar en, estar dacord amb, consistir en, limitar-se a, oblidar-se de, anar amb compte amb, estar en contra de, tenir inters en, etc.
- Exemples:
Vs alerta amb el gra, que s molt perills Mhe oblidat del nom de la teua amiga Tinc molt dinters en el curs intensiu dalemany Manel es dedica a la gesti cultural
-
Pgina 6 de (12)
3. LA CONSTRUCCI AMB INFINITIU
- CRV = infinitiu o oraci dinfinitiu - Noms pot ser introdut per a o de:
CRV constr. bsica introdut per a o de MANTENIMENT davant dinfinitiu
Manel es dedica a la gesti cultural Manel es dedica a gestionar
Mhe oblidat del nom de la teua amiga Mhe oblidat de preguntar-li el nom
CRV constr. bsica introdut per amb o en CANVI DE
PREPOSICIONS davant dinfinitiu a, de Tinc inters en el curs dalemany Tinc inters a
matricular-me dalemany Vs alerta amb el gra Vs alerta de no caure
Pgina 7 de (12)
CONSTRUCCI BSICA CONSTRUCCI DAVANT DINF
MANTENIMENT QUAN LA PREPOSICI S A O DE - Es nega al canvi - No es recorda de laccident
- Es nega a canviar - No es recorda dhaver tingut un accident
CANVI QUAN LA PREPOSICI S AMB O EN
- He pensat en aix - Estic dacord amb lAnna
- He pensat a canviar de feina - Estic dacord a fer-ho ara
Pgina 8 de (12)
4. CONSTRUCCI amb QUE + OR. SUBORDINADA
- CRV = QUE + oraci subordinada - Exemples:
Pensa en el viatge Pensa en que viatjar
- Davant de QUE la prep. desapareix CAIGUDA DE PREPOSICIONS:
Vs alerta amb el gra Vs alerta que no et donen gat per llebre
Noms parlaven de futbol Noms parlaven que volien anar-sen de vacances
Tenia inters en la pintura barroca Tenia inters que escrigueres larticle
Pgina 9 de (12)
- Caiguda tamb amb preposicions compostes i locucions com des de, desprs de, abans de, el fet de, la idea de, a fi de, en contra de, etc.:
Des dac no et veig b No ha tornat des que tu el vas despatxar
Men vaig ja, a fi darribar puntual Va eixir prompte de
casa a fi que no ens trobrem Desprs de llegir els parlaments, va comenar el sopar
Desprs que shagueren llegit els parlaments, va comenar el sopar
(...) 4. LA CONSTRUCCI amb QUE + OR. SUB.
Pgina 10 de (12)
RECAPITULACI
PREP. FUNCI + INFINITIU + QUE (conj.)
A CRV manteniment caiguda ()
DE CRV manteniment caiguda ()
AMB CRV canvi (a, de) caiguda ()
EN CRV canvi (a, de) caiguda ()
Pgina 11 de (12)
BIBLIOGRAFIA
1. Material en suport paper: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009
- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 2002
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/002) - Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000 (pp. 293-205, exercicis 794-796)
2. Material en lnia: rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html
-
Pgina 12 de (11)
MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria [email protected] Ext. 88354
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS: exercicis
Sara Vicent i Santamaria UPV
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA
Pgina 1 de (9)
CONTINGUTS
- Recapitulaci de la teoria
- Exercicis
- Solucions
Pgina 2 de (9)
RECAPITULACI
PREP. FUNCI + INFINITIU + QUE (conj.)
A CRV manteniment caiguda ()
DE CRV manteniment caiguda ()
AMB CRV canvi (a, de) caiguda ()
EN CRV canvi (a, de) caiguda ()
Pgina 3 de (9)
EXERCICIS
- Estic esperant ___ que arribes
- Noms pensa ___ tenir xit
- Tots tenim ganes ___ que ploga
- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard
- No sadona ___ que ha perdut tota la credibilitat
- Lacusat sobstinava ____ negar-ho tot davant el jutge
- El xiquet sha fet ms espavilat des ____ que ha tornat del viatge
- Confia ___ que arribaran a temps
Pgina 4 de (9)
SOLUCIONS
- Estic esperant ___ que arribes Estic esperant que arribes
- Noms pensa ___ tenir xit Noms pensa a tenir xit (pensar en > A)
- Tots tenim ganes ___ que ploga Tots tenim ganes que ploga
- Cal anar-hi abans ___ que siga massa tard Cal anar-hi abans que siga massa tard
Pgina 5 de (9)
-
(...) SOLUCIONS
- No sadona ___ que ha perdut tota la credibilitat No sadona que ha perdut tota la credibilitat
- Lacusat sobstinava ____ negar-ho tot davant el jutge
Lacusat sobstinava a negar-ho tot davant el jutge (obstinar-se a manteniment)
Pgina 6 de (9)
(...) SOLUCIONS
- El xiquet sha fet ms espavilat des ____ que ha tornat del viatge
El xiquet sha fet ms espavilat des que nha tornat
- Confia ___ que arribaran a temps Confia que arribaran a temps
Pgina 7 de (9)
BIBLIOGRAFIA
1. Material en suport paper: - Alabad, J., i altres: Nou dac i dall. Grau mitj, Valncia, Tabarca, 2008
- Brugarolas, N., i altres: Valenci mitj, Valncia, Castellnou, 1999 - Gonzlvez, H. (coord.): Va de bo! Nivell mitj de valenci (C1), Alzira, Bromera, 2009
- Lacreu, J., Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Universitat de Valncia, 2002
- Fitxes CAV (codi MS Mitj 17/002) - Badia, J. i altres: 1000 exercicis per al nivell C, Castellnou, 2000 (pp. 293-205, exercicis 794-796)
2. Material en lnia: rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica (UPV): http://www.upv.es/entidades/APNL/indexv.html
Pgina 8 de (9)
MOLTES GRCIES Sara Vicent Santamaria
Ext. 88354
Pgina 9 de (9)
PRONOMS FEBLES
ELISA GINER I SALV
UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA
ndex
1. Introducci 2. Definici 3. Formes
-
Exemple dintroducci
He vist la teua germana i li he donat una cosa per a tu.
Exemple dintroducci
He vist la teua germana i he donat a la teua germana una cosa per a tu.
A la teua germana = li He vist la teua germana i li he donat una cosa per a tu.
a t t t t a a t t t t t t t t CI
li
Definici
Els pronoms sn mots que es fan servir per a denotar la mateixa idea dun nom, o dun nom precedit de preposici, que s'ha dit anteriorment o que es diu immediatament desprs.
Definici
- sn tons i monosllabs. -substitueixen diferents tipus de complements verbals.
- formen una unitat fnica amb el verb, el qual precedeixen o segueixen immediatament.
Em dnes pomes?
Dna-me-les
Davant del v. comenat en consonant
Davant del v. comenat en vocal o h
Darrere del verb acabat en vocal
Darrere del verb acabat en consonant o diftong
Formes
Davant del v. comenat en consonant
Davant del v. comenat en vocal o h
Darrere del verb acabat en vocal
Darrere del verb acabat en consonant o diftong
Reforades Elidides Redudes Plenes
Formes
-
Davant del v. comenat en consonant
Davant del v. comenat en vocal o h
Darrere del verb acabat en vocal
Darrere del verb acabat en consonant o diftong
Reforades Elidides Redudes Plenes
1a pers.
sing. em